SEAT 850 coupe, de la mateixa sèrie que el d'en Toni Comas
Font: Viquipèdia
Els anys 60's i 70's, quan anàvem a nedar o a jugar a WP fora de Barcelona, les convocatòries eren per a trobar-nos davant de 'El Chipirón', on el club tenia el local social. Ben poques vegades anàvem amb autocar, gairebé sempre ho fèiem amb cotxes particular. L'any 1971 jo estrenava un SEAT 850 coupe i havíem d'anar a competir a la piscina de Martorell, on feien el 'Trofeu Fires de Primavera'. El Pauli (en Joan Sans) va decidir anar amb mi i, com sempre, es va presentar sense bossa: amb el banyador i una tovallola a la mà i em va demanar de fer servir la meva per a posar-ho tot a dins.
Dit i fet, ens vam posar en camí i quan vam arribar a Martorell ens n'adonarem que ens havíem deixat la bossa al costat d'el quiosc que hi havia davant del 'Chipi'. Així que després de parlar amb l'entrenador -que crec recordar que era en Guillem Alsina- i donat que teníem les carteres i la documentació dins la bossa vam haver de tornar a buscar-la. Arribant a la cruïlla dels Quatre Camins, prop de Molins de Rei, com que anava molt de pressa, vaig derrapar amb el cotxe just davant d'una patrulla de la Guàrdia Civil de Tràfic. Naturalment ens van parar tot demanan-nos: "Documentación, por favor"..., però, clar, no la teníem !... era a la bossa perduda.
Els agents ens van comunicar que els havíem d'acompanyar al “cuartelillo” més proper, a Sant Vicens dels Horts, vaig parlar amb l'agent que ens havia atès i li vaig explicar la història sense gaires esperances de sortir-me'n, però de manera sorprenent i molt amablement va acceptar que jo pogués anar a buscar la documentació... això sí, el Pauli s'havia de quedar amb ells, de penyora...
La recerca de la bossa, un cop a Barcelona, va ser una odissea: al quiosc em van dir que se l'havia endut un treballador de la neteja, un 'barrendero'... el vaig anar a trobar per tot el barri i quan ho vaig aconseguir va resultar que ell ja l'havia dut a la piscina de Folch i Torres; corrents vaig anar a buscar-la i allà la tenia recollida el Grande, l'encarregat, que es va fotre un tip de riure quan em va veure tant congestionat d'anar amunt i avall, 'a la recerca de la bossa perduda'
I ja em teniu tot seguit tornant cap els Quatre Camins on em vaig trobar el Pauli molt somrient i fent-la petar amb els guàrdies civils. Els hi vaig ensenyar la documentació i ens van deixar marxar després de la corresponent esbroncada i d'explicar-nos que l’agent que ens va parar estava fent el curset de submarinista del cos als vespres a la piscina de Folch i Torres i que ens veia entrenar a waterpolo cada cop que hi anava.
El fet es que ja ens havia reconegut d'entrada i per això em va deixar marxar a buscar la documentació, si no hagués estat per això hauríem acabat a comissaria.
Per cert... encara vam arribar a temps de competir !; del resultat, però, no me'n recordo gens...
Toni Comas López
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada