Davant el 80è aniversari del Club Natació Montjuïc, 1944-2024...

Tal com vàrem explicar en el seu moment, aquest bloc marca com a data límit de les seves memòries l'any 2000, tot i que en determinades ocasions no ens en podem estar de remarcar fets actuals i concrets que creiem dignes de celebració.

Aquest és el cas que s'escau en el present any de 2024, quan hem de commemorar el vuitantè aniversari de la fundació del Club Natació Montjuïc, molt probablement al Bar Feliu del número 143 del Carrer Nou de la Rambla - llavors 'Conde del Asalto' - en circumstàncies de les quals ja ens hem fet ressò en aquest bloc (*).

En relació a la data de constitució del club...

Si bé sempre hem donat com a vàlida la data 'oficial' de constitució del club el 14 d'abril de 1944, a hores d'ara la documentació de que disposem no ens permet confirmar aquest punt, ans al contrari ens porta a la conclusió de que no és del tot exacte.

En el moment de la creació del club és encara vigent la 'Ley de Asociaciones, del 30 de junio de 1887', que en un dels seus primers articles especifica que:

"Art. 4.° Los fundadores o iniciadores de una Asociación, ocho días por lo menos antes de constituirla, presentarán al Gobernador de la provincia en que haya de tener aquélla su domicilio dos ejemplares, firmados por los mismos, de los estatutos, reglamentos, contratos o acuerdos por los cuales haya de regirse, expresando claramente en ellos la denominación y objeto dela Asociación, su domicilio la forma de su administración o gobierno, los recursos con que cuente o con los que se proponga atender a sus gastos, y la aplicación que haya que darse a los fondos o haberes sociales caso de disolución."

Aquests principis, vigents l'any de la fundació del Montjuïc, han estat conservats, amb diferents modulacions, en totes les reformes que amb posterioritat ha sofert la legislació espanyola - i la catalana, en el seu moment - sobre associacions no lucratives. 

El nou règim, sortit de la lluita fratricida, matisa la llei vigent amb el 'Decreto sobre Asociaciones del 25 de enero de 1941', que disposa:

"Artículo cuarto.- Todas las asociaciones actualmente existentes, no exceptuadas en el artículo primero, deberán presentar en los Gobiernos Civiles de la provincia de su domicilio central..., dentro del término de un mes desde la publicación del presente Decreto, los siguientes documentos:

• a) Dos ejemplares de los Estatutos, Reglamentos o acuerdos por que se rijan.

• b) Dos ejemplares de la lista de sus Presidentes y demás personas que ejerzan cargos de dirección, gobierno, representación o administración, constituyan o no Junta, con expresión de sus domicilios.

• c) Lista, de sus asociados, consignando su nacionalidad en los que sean extranjeros.

• d) Inventario de sus bienes.

• e) Último balance aprobado."

Malgrat l'existència d'aquests requeriments legals, en els arxius fins ara trobats de la nostra entitat no s'han pogut localitzar ni una acta de constitució, ni uns estatuts o reglaments vàlids; abans dels que, apressadament, s'elaboren a finals de l'any 1949, quan sí que finalment es produeix la inscripció en el registre d'associacions del govern civil de Barcelona, a l'efecte de complir els tràmits necessaris per a poder donar legalitat al lloguer i a les activitats recreatives del nou local social del carrer del Paral·lel n. 88... és a dir, de l'històric 'Chipirón'.

Imatge general i detall del full 254 del Llibre d'Actas de la Federació Catalana de 
Natació, del dimecres 22 de març de 1944 (**), on s'acorda acceptar la inscripció 
del 'C. N. Montjuich de Educación y Descanso', i es nomena com 
a 'Delegado' a en José Muñoz, cap d'esports de l'organització.
Font: Arxiu de la FCN

L'acta del Comité Executiu de la FCN, recollida a les imatges precedents, és l'únic document que coneixem fins al present que ens assenyala una data fefaent de la constitució del nou 'Club Natación Montjuich de Educación y Descanso'. 

Però, quina és la raó que hi ha per a què no es compleixen en aquest cas les disposicions legals que hem descrit en començar l'article ?. La resposta és ben senzilla: qui es presenta a la federació per a donar d'alta el nou club no és cap dels fundadors 'canònics' de l'entitat, sinó en José Muñoz, el 'Jefe de Deportes de  Educación y Descanso de la Organización Sindical', és a dir una autoritat - no gaire rellevant, però autoritat - de la dictadura, a la qual els directius de la FCN no hi poden respondre mes que amb l'acatament. 

D'aquesta manera, i fins a que no disposem d'un nou document que n'aconselli la modificació, la data real de constitució del club és la del dia 22 de març de 1944.

Del 75è al 80è aniversari del club amb el bloc del Memòries del Montjuïc...

Encara que la pandèmia en va retardar la sortida, el nostre bloc va inaugurar les seves activitats públiques a les acaballes del 2020, poc temps desprès de concloure l'anyada del 75è aniversari; i l'inici de la celebració del vuitantè ens troba en una normalitzada continuïtat, ja lluny del ritme de publicacions de les primeres entrades, quan hi havia força material acumulat dels molts mesos de preparació.

Al llarg d'aquests darrers quatre anys hem publicat en el 'Memòries...' fins a 227 entrades o articles, que descomptades les que tenien versió en castellà - fins a desembre de 2022 - queden en 147 entrades o articles publicats. En el resum que segueix podem veure, a les primers dues columnes, les etiquetes o temes que han tingut mes publicacions; mentre que en les dues darreres hi trobem aquelles entrades que han estat mes vistes. 

A dia d'avui el bloc ha superat les 126.000 visites, i molts dels seus escrits han estat reproduïts per altres racons de la xarxa, des de la web de la RFEN fins a les pàgines de nombrosos seguidors del nostre mur de Facebook.

    QUADRE RESUM DE CONTINGUTS DEL BLOC

(1) Cadascuna de les entrades o articles solen tenir mes d'una etiqueta
        (2) A partir del desembre de 2022 només es publiquen les versions en català, de manera que les entrades anteriors, que tenien també versió castellana, es troben infravalorades en nombre
  Font: Elaboració pròpia

Les 147 entrades han estat acompanyades per prop de mil sis-centes imatges de diferents tipus i formats: fotos, retalls de publicacions, gràfics, quadres, o altres elements que il·lustren i complementen el text. En el propi mur de Facebook del 'Memòries...' hem sobrepassat la xifra dels 1.900 amics, malgrat haver renunciat de manera voluntària a fer qualsevol tipus de promoció dels que constantment reclama META per a monetitzar els seus serveis. 

Aquesta darrera opció, com ja sabem, limita seriosament la difusió que es fa per el seu canal dels nostres continguts... 

Reproducció de la caràtula de Facebook del nostre bloc.
Font: Arxiu JCE

Per acabar, satisfets ?... sí, però...

No hi ha cap dubte de la satisfacció que sentim la gent del 'Memòries...' de l'acollida trobada per aquells que, malgrat les dificultats de difusió i el 'soroll' enorme de les xarxes, ens han estat seguint tot aquest temps. Llavors, perquè hi ha d'haver un però ?. 

Dèiem en la introducció 'Ens Hem d'Explicar' de l'any 2020:

"Als que encetem aquesta mirada retrospectiva no ens mou pas l'afany de fer una mena d'història d'aquests fets esportius que tractarem, no en tenim ni la metodologia ni els mitjans. Es tracta, més aviat, de parlar dels nostres records i de les noticies que en guardem de com s'han succeït els fets; per tant aquestes memòries estan subjectes als mateixos defectes que qualsevol d'altres: no són una foto fixa que recull la realitat d'un esdeveniment, són recomposicions dels fets recordats i elaborats a partir de les experiències personals, les imatges que en conservem, el pas dels temps i les reconstruccions que hi hem anat incorporant, provinents d'altres subjectes o espectadors."

I continuàvem datant l'abast temporal d'aquestes memòries, per a tot seguit fer una demanda propositiva per als hipotètics seguidors/lectors:

"Creiem que aquest blog ha de ser una obra conformada entre totes aquelles persones que tinguin algun fet o record personal que aportar-hi i cal fer notar que al Montjuïc a més de les activitats esportives relacionades amb el món de l'aigua, que són l'objectiu per el qual va ser creat l'any 1944, s'hi van desenvolupar d'altres disciplines esportives: rugbi, atletisme, natació amb aletes, escafandrisme, excursionisme i, mes recentment, els esports de raqueta com el tennis, l'esquaix o el padel, a més d'una secció cultural amb efectes de Guadiana que apareixia i desapareixia amb una certa facilitat."

I aquí ens 'atrapa' el però... i és que tot i estar molt orgullosos de les col·laboracions trobades per a fer els Carnets de Soci o els Identitats, ens sembla que no hem estat capaços d'engrescar a prou gent per a que ens faci arribar les seves memòries i records dels seus temps en el món de l'esport, al sí del Montjuïc o de qualsevol altre entitat germana, cosina germana o parenta llunyana... que tant se val...

Agraïm, és clar, totes les aportacions rebudes, encapçalades per les del Mestre Juan Antonio Sierra Puerto, que des de abans del naixement del bloc ha estat un inspirador i un assidu colaborador. També les importants d'en Joaquim Trillo, Manel Silvestre, Toni Comas, Josep Bas i tantes d'altres... fins a arribar a les darreres de na Pilar Silvestre - amb la seva millor forma d'expressar-se: la fotografia - i les de na Yolada Dolz, una de les millors atletes que s'han format en el Montjuïc.

Ens agradaría, no obstant, comptar amb mes aportacions d'aquest caire. Tal vegada algunes de les persones que en algun moment s'han plantejat de colaborar aportant el seu record o la seva vivència, s'han desanimat per el comentari recurrent de "... tot això son tonteries, el que cal fer és mirar endavant i no aquestes collonades nostàlgiques..."; i tenen raó, és clar, si no fos perquè a la gent del 'Memòries...' no ens mou cap malaltissa nostàlgia, sinó mes aviat la necessitat de fugir del 'adanisme' d'aquells que creuen que el món ha començat amb la seva existència, i pretenen ignorar el que de bo - i de dolent - s'ha estat fent en el passat, en aquest o l'altre camp.

En qualsevol cas, aquí ens teniu seguint la màxima d'aquell dirigent que s'adreçava als que l'escoltaven amb allò del: "... algú ho havia de.... fer !."

I en relació al motiu que ha encapçalat aquest escrit, el del vuitantè aniversari del club, només volem expressar el mateix desig que van manifestar el fundadors 'canònics' del Club Natació Montjuïc en editar-se el novembre de 1946 el primer número del butlletí del club: "Endavant amb el Club Natació Montjuïc".

Memòries del Montjuïc

(*) En realitat el que serà el club que s'inscriu a la FCN ja ve mantenint activitats diverses des de finals de l'any 1943, però d'això ja en parlarem en un altre moment. Cal tenir present que en el context de la dictadura el nomenament de 'Delegado' equivalia al de ser la primera autoritat de l'entitat o organització referida. En relació a aquests moments fundacionals vam recollir les informacions que eren disponibles en les entrades:
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2020/11/el-naixement-dun-club.html
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2020/10/tercera-entrada-de-prova.html

(**) Per a datar l'acceptació del C.N. Montjuïc per la FCN en el dimecres 22 de març, ens hem de fiar del fet que aquesta reunió del seu Comité Executiu es celebra entre les dels dimecres 15 i el dimecres 29 de març, aquestes dues inequívocament datades.

Memòries d'una atleta. Yolanda Dolz Pérez de los Cobos, de l'aigua a la pista...

Agraïm, profundament i sincera, aquesta col·laboració de la Yolanda, nedadora i atleta del Club Natació Montjuïc, que s'ha decidit a posar en blanc i negre els records de la seva dilatada trajectòria esportiva. És, realment, un dels objectius del nostre bloc, el d'assolir que entre tots puguem arribar a comunicar-nos la memòria i la imatge que hem guardat, cadascuna de les persones que hi hem  estat, dels nostre recorregut en l'entitat. Amb mes motiu encara aquest any en que el Montjuïc ha de complir el seu vuitantè aniversari: 1944-2024.

Les germanes Dolz Pérez de los Cobos, Yolanda i Georgina respectivament, 
a la piscina de la plaça Folch i Torres a mitjans els anys seixanta.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. SI

Sóc nascuda el 31 de maig de 1962, filla d'en Miquel Dolz i de na Matilde Pérez de los Cobos. Quan arribo a la família ja m'esperen les meves dues germanes: la Lola, la primera en arribar, i la Georgina, que em porta poc mes d'un any d'avantatge. 

La meva memòria em trasllada de seguida a l'any 1967: jo tenia tan sols 5 anys i érem de vacances al poble del pare, a Arens de Lledó, provincia de Terol. Va succeir un petit incident que, degut a la meva poca edat i malgrat no tenir cap conseqüència greu, va ser un ensurt majúscul per als meus pares.

Jugàvem amb la Georgina en un canal que servia d'abeurador natural, on bevien les mules i els rucs del poble. Hi fèiem anar un barco de joguina quan de sobte se'm va escapar el vaixell cap a la paret de davant del rec i, per voler agafar-lo, vaig caure dins del corrent que se m'emportava cap a un salt d'aigua que hi havia mes avall. Als crits d'alerta de la meva germana va acudir el pare, que em va poder treure abans de que passés res.

El cas és que un cop salvat el perill, la meva mare Matilde va prendre una irrevocable decisió i va sentenciar: "quan arribem a Barcelona aquestes nenes aniran a natació...". I dit i fet, així va ser com vam aterrar la Georgina i jo a la piscina de la Folch i Torres de Barcelona, la seu del Club Natació Montjuïc. Comencem els cursets de natació a la piscina de Montjuïc - la 'vella' - que llavors dirigia ja en Francesc Morón, prenent el relleu de l'històric Boronat. El nostre progrés va ser molt ràpid i aviat ens van pujar a l'equip de natació de competició, on ens vam trobar amb la nostra primera entrenadora, na Carme Ramos.

Cap a finals dels anys seixanta en Francesc Morón, ajudat per na Carme Ramos i en 
Miquel Escolies i amb d'altres ensenyants, se'n cuidaven de l'ensenyament de la 
natació en els històrics cursets que es feien a la piscina 'vella' de Montjuïc.
Font: Arxiu JCE. Ft. Montejano

Una de les primers competicions que recordo haver disputat va ser la del 'Trofeu Martí Planas' (*) a la piscina de Folch i Torres - crec que era el de l'any 1968 - on a mes de les proves individuals vaig participar en els relleus de 4x33 m lliures i 4x33 m estils, en les quals vam quedar segones i primeres, respectivament, amb un equip que formàvem Esther Camas, Laura Flaqué, Montse Villarrubias i jo mateixa.

En el calaix mes alt del podi l'equip del C.N. Montjuïc: Yolanda Dolz, Laura Flaqué, 
Montse Villarrubia i Esther Cama, guanyadores del relleu de 4x33 m estils 
en el 'II Trofeu Martí Planes' per a nedadores menors de 12 anys.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. Montejano

Mes tard ens van passar al primer equip, en l'època que l'entrenador era en Joaquim Álvarez. En total ens vam estar, la meva germana i jo, deu anys fent natació. Recordo que com una part de les competicions que fèiem eren les travessies; en llacs o rius com ara la de Banyoles o la d'Olot; o les que fèiem per la mar, com les de l'Estartit o la de Sitges.

A la temporada d'hivern, com una part mes de l'entrenament, era habitual que la gent de natació participés en les proves de cros o camp a través. De les travessies de natació no en vaig guanyar cap, però els crosos eren un altre cantar, essent jo nedadora guanyava sempre a les noies i nois de l'equip d'atletisme de la meva edat. A la Jean Bouin no hi vaig participar sent nedadora, però si que vaig fer altres crosos com els de Calldetenes, el del Tibidabo o els que organitzava el mateix Morón a la zona del camping de 'La Ballena Alegre'. 

Cros de Badalona, anys seixanta. Davant: Martí Giménez i Toni Comas, amb en 
Victor Cabrerizo al mig; al fons en Joaquim Trillo. Aquests dos darrers són
alguns dels casos en que es fa el traspàs entre la natació i l'atletisme.
Font: Arxiu JCE, fons Toni Comas. Ft. SI

A tot això va ser en Francesc Morón, que em coneixia des dels meus primers cursets i que aleshores era l'entrenador de la secció d'atletisme, qui un dia es va dirigir a la meva mare per a recomanar-li que deixés el que estava fent a la piscina i en dediqués a córrer. Així va ser com l'any 1977, als 15 anys, vaig deixar la natació i em vaig passar a la secció d'atletisme del Club Natació Montjuïc.

Com que venia de fer molts metres d'entrenament a la natació - uns vuit-mil metres diaris - tenia bon fons, així que vaig començar amb els crosos i les carreres de fons, com els 1500 m llisos; però ben aviat vaig veure que la disciplina que m'agradava i volia córrer eren les tanques. 

Quasi coincidint amb la meva arribada a la secció en Morón n'havia marxat per a fundar un nou club, de manera que en Ricard Llorens, amb l'Enrique Félez i algún altre preparador, és van fer càrrec dels entrenament dels atletes del club. En Llorens es cuidava especialment de l'equip femení i amb ell vaig anar entrant en el món de les curses de pista, especialment en la prova dels 400 m tanques, de la qual em vaig convertir en una especialista.

L'atleta en una sessió d'entrenament a l'estadi Serrahima
Font: Arxiu CNM. Ft. SI

A mes de les competicions federades habituals, vaig participar en totes les activitats que s'organitzaven a la secció en aquells anys setanta i vuitanta. Encara que al principi anàvem a entrenar a l'estadi Serrahima, ben aviat ja vam poder utilitzar la pista de cendra d'atletisme que el club havia fet al votant del camp de rugbi de la ciutat esportiva, a la pedrera de Can Borinot. 

Recordo haver estat una de les atletes que vam formar part de la 'I Volta Pedestre a la Provincia de Barcelona' (**), allà cap a l'any 1976. També vam fer una altra activitat d'aquest tipus amb ocasió dels que es coneixia com la 'Diada de l'Olimpisme', que el club organitzava. En concret em ve a la memòria una d'aquestes diades que amb companys de les diverses seccions del club, ens vam organitzar per portar una bandera olímpica, mitjançant relleus, per diferents carrers de Barcelona, que després de passar per l'estadi finalitzava el seu recorregut a les instal·lacions de la ciutat esportiva.

La segona de l'esquerra, amb d'altres esportistes del club en la 'II Diada 
de l'Olimpisme', organitzada per el C.N. Montjuïc l'any 1982.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. SI

Per el que fa a la competició, vaig fer atletisme dels 15 als 32 anys, aconseguint diferents títols tant de Catalunya com a nivell nacional espanyol, podent ocupar sovint llocs de privilegi en  els campionats oficials de les diferents categories, quasi sempre en 400 m tanques, encara que sovint també he competit en 400 m llisos i en algun o altre relleu. He participat en nombroses ocasions amb la selecció espanyola d'atletisme.

L'any 1984 vaig ser a punt de poder anar als Jocs Olímpics de Los Ángeles, en haver quedat campiona d'Espanya dels 400 m tanques, amb una marca de 59.26 que va ser la millor marca de l'any de la distancia (***), quedant-me a només 6 dècimes de la mínima exigida per la Federación Española de Atletismo (FEA) per a poder anar als jocs.

Original de la felicitació tramesa per la Junta Directiva del C.N. Montjuïc i signada 
per el seu president, en Robert Carmany, felicitant a na Yolanda Dolz 
per la fita aconseguida en el Campionat d'Espanya de 1984.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz

Al llarg de la meva carrera esportiva en l'atletisme he rebut diferents tipus de reconeixements. L'any 1980 vaig ser nomenada com a 'Millor Atleta Junior de Catalunya', junt amb el meu company Jordi 'Cholo' Garcia, gran atleta també format a les files del nostre Club.

El 1995, amb motiu de celebrar-se el 80è aniversari de la Federació Catalana d'Atletisme (FCA), vaig rebre d'aquesta una menció especial pel meu historial atlètic. Així mateix en complir-se el centenari de la catalana també em van lliurar, juntament amb altres companys, una nova menció per la meva carrera esportiva.

Trofeus commemoratius de la seva carrera esportiva en 
l'atletisme, lliurats per la FCA els anys 1995 i 2015.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz

Ja entrats els anys noranta m'arriba l'hora de deixar l'esport de competició.  Tinc per endavant una altre fita, encara mes important, que es la de ser mare, cosa que no em volia perdre, i ho sóc de tres grans esportistes que també s'han format al sí del Club Natació Montjuïc, quan encara gestionava la piscina de la plaça Folch i Torres - on tot havia començat per a la Georgina i per a mi - encara que elles ho han fet a la secció de salts. Els seus noms són els de Claudia, Júlia i Paula Gilabert Dolz.

Yolanda Dolz Pérez de los Cobos

(*) En Martí Planas Ferrer (1900-1967) va ser un homelliurat per complert a l'esport de la natació. Fundador de dos clubs d'aquest esport: el Club Esportiu Mediterrani l'any 1931 i el Club Natació Montjuïc l'any 1944; en ambdós va ser el soci n. 1 de les respectives entitats. En el cas del Montjuïc va renunciar a aquest honor a mitjans dels anys cinquanta, quan va 'traspassar' el número 1 del Montjuïc a en Vicenç Esquiroz, de qui havia estat una mena de mestre i tutor. Professionalment va exercir com a periodista de La Vanguardia des de l'any 1930, on estava especialitzat en les cròniques del seu esport preferit. El 'Trofeu Martí Planas' va ser instituït per el Montjuïc en homenatge i recordança seva, essent la primera edició la de l'any 1967, el mateix del seu decés. La que recorda la nostra atleta va ser, doncs, la segona edició.

(**) Aquesta curiosa 'I Volta Pedestre a la Provincia de Barcelona' - i fins a on sabem, també la última - va ser organitzada per el club com a part integrant dels actes d'inauguració de la primera fase de les instal·lacions de la Ciutat Esportiva del Montjuïc a la antiga pedrera de Can Borinot, a la muntanya de Montjuïc. Hi participaren esportistes de totes les seccions de l'entitat que transportaren aigua beneïda per a ser emprada en la part religiosa de la inauguració del nou equipament. Al nostre bloc hi trobareu una entrada on hi teniu mes informació: 
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/07/atletisme-de-la-i-volta-pedestre-la.html

(***) Aquestes sis dècimes van impedir que el C.N. Montjuïc pogués afegir una altre esportista a les olímpiques que ha tingut en natació: Laura Flaqué i Natalia Cabrerizo. Na Yolanda Dolz s'hagués afegit a d'altres atletes sorgits de la pedrera banc-i-verda que sí que van poder ser olímpics, encara que llavors ja no pertanyessin a la disciplina del club que els va veure créixer: Jordi 'Cholo' Garcia, en els 5.000 m llisos als jocs de Los Ángeles 1984 i Xavier Garcia Chico, en el salt amb perxa als jocs de Barcelona 1992, on va pode conquerir la medalla de bronze.