Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.

Butlletí. Un número especial per al XXV Aniversari del club...

31 de maig 2024

Portada del butlletí especial, editat l'abril de 1969, amb motiu del 
XXV Aniversari de la fundació del Club Natació Montjuïc.
(*)

El butlletí 235, un número extraordinari...

Desde el seu primer número, publicat el mes de novembre de 1946, el butlletí del Club Natació Montjuïc esdevé el portaveu de les activitats esportives i socials de l'entitat, establint un lligam invisible entre el integrants de la jove entitat.

L'abril de 1969 es publica aquesta edició especial de la revista social per a commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la fundació del club.

El seu caràcter d'extraordinari el senyala, d'entrada, la seva extensió que inclou 78 pàgines, quan l'habitual dels butlletins d'aquells anys es movia entre les 12 i les 20 planes.

En segon terme destaca la portada a color, contra les habituals en una escala de grisos. A més la portada correspon a un cartell dissenyat per en Francesc Andreu, nedador i waterpolista dels primers anys del club que en la seva vida professional esdevingué un reputat artista plàstic, especialitzat en pintura i en realització de murals. Des del 1966 una altre obra seva, consistent en un mural de grans dimensions, presidia l'estança de la sala de piscines de Folch i Torres, des de darrera de la piscina petita.

Vista general i detall del mural d'en Francesc Andreu instal·lat 
a la piscina municipal de la plaça Folch i Torres.
Font: Arxiu JCE. Ft. J. Brascó - dalt - i SI

Primeres planes, salutacions de les autoritats...

Entre les pàgines 4 i 25 es succeeixen les felicitacions i salutacions de diferents autoritats, entre les quals:

  • Joan Antoni Samaranch Torelló. 'Delegado Nacional de Educación Física y Deportes', a més de Soci d'Honor del club
  • Josep M. Porcioles Colomer. Alcalde de Barcelona, i també Soci d'Honor
  • Bernat Picornell Richier. President d'Honor de la 'Federación Española de Natación' (FEN)
  • Luis Benitez de Lugo y Ascanio Enrich. President en exercici de la FEN
  • Antoni Monés Giner. President de la Federació Catalana de Natació (FCN)

Els dos darrers, més vinculats directament als esports fundacionals del Montjuïc, ens mostren dos estils ben diferents en els seus respectius escrits.

En Luís Benitez de Lugo, marquès de 'La Florida',(1916-2008), nascut a Madrid però amb profundes arrels canàries, va ser president del 'Atlètico de Madrid' de futbol als anys cinquanta; i de la 'Hermandad Nacional de Alféreces Provisionales' als anys setanta. El seu escrit és ampul·lós i grandiloqüent; en mostrem un exemple:

"Emociona pensar que la labor formativa de nuestra juventud la iniciara el C.N. Montjuic (sic) en plena primavera. Sí, en aquel mes de abril de 1944 cuando el sol adquiere vivos destellos, diáfanos reflejos. Cuando a punto está el romperse en pedazos el capullo oloroso de las rosas, entre aromas y fragancias, como una promesa, abriendo sus pétalos que abrazaron con entrañable cariño la responsabilidad y cumplimiento de una misión, nacida, creada y proyectada, por el amplio y generoso espíritu de sus fundadores."

Contràriament, el sabadellenc Antoni Monés (1918-2010), empresari del tèxtil i peça clau en l'eclosió del C.N. Sabadell com a capdavanter de la natació catalana i espanyola (**), ens mostra un estil més planer i llegible:

"Hay muchas maneras de cubrir 25 años. Incluso trabajando y preocupándose hasta límites importantes por un ideal, muchos clubs no pueden hacer más que ir escalando trabajosamente el 'ranking' nacional. El Montjuic (sic), haciendo gala de un gran dinamismo... ha sabido alcanzar la meta que desde su misma fundación se trazó... Sus métodos... han sido a veces revolucionarios y audaces. Fue el auténtico impulsor de los cursillos escolares a escala masiva; co-introductor de los primeros entrenadores extranjeros de categoria, a los que tanto debe la natación española; impuso su ley deportiva en la región catalana hasta lograr hacer variar uno de los signos predominantes - la hegemonia del C.N.B. - y, finalmente, conseguir una piscina cubierta."

Tanquen les salutacions tres rellevants personatges del Montjuïc d'aquells anys:

  • Epifani de Fortuny y Salazar. President d'Honor del C.N. Montjuïc
  • Enric Llaudet Ponsá. President de Mèrit del C.N. Montjuïc
  • Vicenç Esquiroz Soliva. Ex-president del club i soci n. 1

Editorial i altres salutacions...

A la pàgina 26 d'aquest butlletí hi trobem l'editorial, de ben segur redactada per en Vicenç Esquiroz, que fa una descripció del procés de fundació del club. Distingeix la conjunció de tres diferents factors:

  • D'una part l'acció del grup més nombrós dels fundadors, provinents del Club Esportiu Mediterrani, que l'any 1943 han estat desallotjats dels seus locals habituals: el gimnàs de la Plaça Reial i la sala de Paral·lel 88, on celebrava les seves activitats socials (***). Aquesta circumstància porta al Mediterrani a reubicar-se al barri de Sants, amb la qual cosa el nucli dels residents al Poble-sec queden una mica desplaçats.
  • Una altre part dels que intervenen en la fundació venen de l'antic C.N. Mare Nostrum, dels quals l'editorial afirma que "esta circunstancia fue también aprovechada por antiguos socios del 'Club de Natación Mare Nostrum', antiguo club de natación de la barriada del Pueblo Seco antes del 1936 y que despareció con nuestra Guerra de Liberación (sic) para instarnos a la reorganización de aquel club, pues ellos no se sentían con suficiente fuerzas para llevar hacia delante tal proyecto."
  • El tercer puntal que va empènyer la fundació del Montjuïc va ser la iniciativa personal d'en Joan Monteys, vinculat al ciclisme i veí del barri, "...que propugnaba en trabajar en favor de un mayor auge de la natación catalana que en aquel entonces registraba las primeras derrotas en los Campeonatos de España de natación por el empuje de la entonces incipiente natación canaria."

D'aquesta suma d'esforços en neix la voluntat fundadora del Club Natació Montjuïc, gestada inicialment al Bar Feliu, del carrer Nou de la Rambla.

Editorial del butlletí del XXV Aniversari del Montjuïc.

A les planes següents, entre la pàgina 27 i la 32,  trobem escrits d'en Joaquim Morera, Albert Medina, Joan Boronat i Antoni Contreras, celebrant diferents aspectes dels primers vint-i-cinc anys de vida del club.

Una aproximació a la història gràfica del club

De les pàgines 33 a la 60 podem trobar el que s'anomena una síntesi gràfica del club, distribuïda en les seves diferents seccions. 

Com a fet destacable les pàgines 38 i 39 són dedicades a la 'saga' dels Medina, formada pels els germans Albert, Carles i Carme, el primer del qual ja feia una dècada que exercia d'entrenador del club.

Pàgines de la síntesi gràfica dedicades a la família Medina

Una altre d'aquestes dobles pàgines és dedica a diferents èpoques de les seccions de salts, natació sincronitzada - actualment natació artística - i rugbi:

Recull gràfic d'algunes de les seccions esportives del C.N. Montjuïc.

Una memòria social i esportiva a l'alçada de la celebració...

Aquest butlletí especial es tanca, entre les planes que van de la 68 a la 77, amb una extensa memòria de les activitats del club corresponent a l'any 1968.

Contràriament a les cinc o sis planes que habitualment ocupen aquest tipus de memòries, la de l'any 1968 hi dedica fins a deu fulls. En part l'increment es deu a la voluntat de la nova junta, presidida per en Diego Devesa Palomera, de facilitar als associats del club estadístiques que reflecteixin la situació econòmica i social de l'entitat. 

Així, per exemple, podem veure en un dels quadrants l'evolució dels ingresos i les despeses del club distribuïdes per mesos; mentre que en una altre de les estadístiques es presenta una radiografía de la masa social estructurada per els diferents grups d'edat.

Gràfic estadístic dels ingressos i despeses de l'any 1968.

Referent als ingressos i les despeses cal senyalar l'increment dels primers, que la memòria xifra en un 40% respecte a 1967, arribant per primer cop als set milions de pessetes. La jun ta directiva es mostra satisfeta d'aquesta evolució, tot i que les despeses també s'han incrementat fins a assolir una xifra superior als sis milions sis-centes mil pessetes.

Gràfic del percentatge d'associats per grups d'edat de l'any 1968

En relació a la massa social, el club es troba en el llindar dels 5.000 associats, atenent al fet que a desembre de 1968 ja comptava amb 4.829, que són els analitzats a l'estadística que presenta la memòria.

En fixar-nos en l'estructuració per edats ens topem amb la principal fortalesa - esportiva - de l'entitat; que a la vegada es la seva principal feblesa - económica -.

Fins a 4.101 del total dels associats es troben entre els 5 i els 25 anys, és a dir que són el 84.9% del total. La fortalesa ve del fet que una bona part d'ells són o han estat assistents de cursets o esportistes del club, practicants de l'esport d'una o altre manera, per bé que la tendència a la rotació és molt alta.

La feblesa ve donada per el fet que només el 15.1% restant són el que podríem dir socis adults, sobre els que a la llarga hauria de recaure el sosteniment més fiable i durador de l'entitat. Encara afinant més aquesta reflexió veiem que solament el 9.4% dels socis del Montjuïc a l'any 1968 tenen mes de 30 anys.

Aquesta situació no era extraordinària en aquells anys, sinó que era pròpia del model de clubs de natació que gestionaven piscines municipals, quan l'esforç de les entitats es centraven en la tasca d'ensenyament utilitari i de rendiment esportiu. Recordem que, a finals dels anys seixanta, el Montjuïc disposava de les seccions de:

  • Natació
  • Waterpolo
  • Salts
  • Rugbi
  • Atletisme
  • Acts. Subaquàtiques
  • Gimnàstica
  • Lluita grecoromana
  • Grup de muntanya
  • Grup escènic - activitats culturals -

L'oferta d'espais i activitats esportives per al lleure o el manteniment eren pràcticament inexistents; de manera que si la rotació ja era elevada entre les edats infantils i juvenils, en el cas de les persones majors de 30 anys la seva pervivència a l'entitat s'explica tant sols per una mena de militància activa d'antics esportistes, i/o familiars d'esportistes.

Aquest desequilibri en la distribució per edats acabarà demanant solucions que ampliïn les possibilitat d'oferta d'espais i recursos per a altres tipus d'usos de les activitats físiques i esportives, més enllà de les utilitàries i de les de l'esport de competició. Els anys a venir obriran el debat sobre aquestes necessitats a cobrir, quina conseqüència lògica vindrà a ser el projecte de la 'Ciutat Esportiva' del Cub Natació Montjuïc, que es desenvoluparà des de la meitat dels anys setanta.

Reproducció completa del butlletí extraordinari de l'abril de 1969

A l'objecte de poder consultar el contingut íntegre d'aquest butlletí n. 235 hem considerat adient de fer-ne una reproducció completa mitjançant un vídeo que inclou les 39 dobles pàgines que el composen. 

Amb l'excepció de la primera imatge reproduïda, que inclou la portada i la contraportada - págs. 1 i 78 -, la resta segueixen l'ordenació amb que són incloses en la revista social, de manera que la segona imatge mostra les planes 2-3, la tercera les 4-5 i així successivament...


Memòries del Montjuïc

(*) En les imatges que reprodueixen contingut d'aquest número especial del butlletí no incorporem la font, atès el fet que totes provenen del mateix lloc: arxiu JCE.

(**) En Antoni Monés va ser president del C.N. Sabadell entre 1953 i 1961. En el seu mandat es va inaugurar la cobertura de la mítica piscina del carrer Montcada, l'any 1959. El mateix any va impulsar la contractació de l'entrenador holandès Kees Oudegeest, que donà un impuls definitiu al club per a situar-lo en posició capdavantera. També en el mandat d'en Monés és funda la 'Escola Santa Clara', que va facilitar la compatibilitat entre els estudis i els entrenaments als esportistes de l'entitat vallesana. A la imatge que acompanya aquesta nota trobem a Maria Ballesté i a Miquel Torres, a l'escola amb d'altres companys.

(***) El local del Paral·lel n. 88 que ha d'abandonar el Mediterrani l'any 1943 no és altre que el 'Chipirón', que a partir de començaments de l'any 1950 recuperaria la funció de local social d'un club de natació, en aquest cas del Club Natació Montjuïc.

La piscina de la Ronda. Un final... que és un nou inici

14 de maig 2024

Del final...

Els darrers dies del mes de juny de 2021 l'ajuntament de Barcelona comunica que ha trobat una solució per a la continuïtat de la piscina de la Ronda, en el seu format del 'Gimnàs Social Sant Pau' (GSSP).

El GSSP és l'entitat que des de 2012 - i en forma de cooperativa - ha estat oferint al barri del Raval, i a d'altres d'adjacents, els serveis de la instal·lació de la Ronda de Sant Pau, amb polítiques de preus molt accessibles, arribant  en molts dels casos a la gratuïtat...

Com remarca la informació - sense signar - publicada al digital 'Públic', amb data del 1 de juliol de 2021:

"L'Ajuntament portava mesos negociant amb la propietat per comprar la finca, però (aquesta) demanava un preu superior a la taxació i això dificultava tancar un acord. Finalment, el factor que ha desencallat la situació ha estat la intermediació d'un inversor privat, del qual no s'ha revelat la identitat, que ha adquirit l'immoble... Com a contrapartida, l'Ajuntament li comprarà l'immoble per vuit milions d'euros - el preu de taxació -, i també li cedeix el dret de superfície durant 55 anys. Entre el pagament de l'Ajuntament i els lloguers socials dels 36 habitatges - entre 400 euros i 450 euros -, es preveu que l'inversor pugui recuperar l'import (de la inversió). Es tracta d'una operació sense ànim de lucre."

Imatge de l'exterior de la piscina de la Ronda els darrers 
anys de lluita per a la seva continuïtat.
Font: ACN. Ft. Blanca Blay

Malgrat l'anonimat inicial, és notori que l'empresari que va facilitar l'operació va ser en Jaume Roures Llop (*), tal com ho confirmava el periodista Alfons L. Congostrina al diari 'El País'. S'informava, a més del nom de l'empresari implicat, que aquest havia satisfet el preu que demanava el propietari del local, uns catorze milions d'euros.

El procés dels acords entre les empreses d'en Roures i l'ajuntament encara va durar uns mesos, en els quals la instal·lació va poder seguir oberta, a precari, en la seva ubicació històrica. Passat aquest període, però, la piscina de la Ronda va tancar portes definitivament, de manera que les activitats del GSSP van haver de trobar una nova ubicació. 

El problema es va resoldre a mitjans del 2023, amb un local al carrer de les Floristes de la Rambla, darrera del mercat de la Boqueria, aconseguint, per tant, romandre en el cor del Raval.

Plànol de la ubicació del nou emplaçament del 
Gimnàs Social Sant Pau, al cor del Raval.
Font: Google Maps.

Dalt: vista parcial de l'entrada del nou local de Floristes de la Rambla, 10.
Sota: imatge de la sala de fitness del nou emplaçament.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

L'oferta del local provisional manté els serveis de caire esportiu; a més dels de caire social de dutxes, roba i menjar, oferts per a persones sense llar o mancats de recursos, encara que en unes dimensions més reduïdes i sense el servei de piscina.

A final d'aquest passat mes d'abril de 2024 s'han endegat les tasques d'enderroc de l'antic edifici on s'estatjava el GSSP, necessàries per a la construcció del nou equipament d'habitatges i futur espai esportiu en planta baixa i soterrani.

Visita a l’edifici de la piscina de la Ronda. Lara Càceres, directora del GSSP; 
Carme Trilla, presidenta de Hàbitat3; Ramon Bosch, arquitecte; Joan 
Ramon Riera, de l'ajuntament de BCN i Jaume Roures, promotor. 
Font: Digital totbarcelona.cat. Fts.Vidal i Pratdesaba

La piscina, que ja estava en un estat d'abandonament similar a d'altres èpoques dels seus més de vuitanta anys d'història, va desaparèixer definitivament amb el conjunt de l'anorreament.

Imatges preses durant les tasques de l'anorreament de les instal·lacions 
de la Ronda de l'antiga 'Baños Populares de Barcelona, S.A.'.
Font: Arxiu JCE. Ft. Cèsar Algora

...a un nou inici

Les imatges de l'enderrocament no són, en aquest cas, més que una invitació a l'esperança, atès que d'aquestes runes n'ha de renéixer el nou equipament mixt, d'habitatges socials i de la futura seu del Gimnàs Social Sant Pau.

En la descripció feta a 'Públic', abans esmentada, s'afirma sobre l'operació finalment iniciada aquests dies:

"L'Ajuntament, així doncs, adquireix el solar per vuit milions d'euros, i augmenta el sòl públic de la ciutat amb la construcció d'aquests 36 habitatges socials, que gestionarà la Fundació Hàbitat 3. 'És un model que ens agradaria aplicar més', ha afirmat la regidora Laura Pérez. 'És una manera d'augmentar el sòl i l'habitatge públic de la mà de privats que no volen especular amb l'habitatge', ha afegit. Pérez ha matisat que no és una aportació a fons perdut ni una entrega de capital, sinó una aposta per la ciutat. 'Projectes com aquest són els que busquem i els que volem per Barcelona', ha destacat.

Pel que fa als habitatges, es tractarà de sis pisos de 60 m2 per planta, d'un total de sis. Estaran gestionats per la Fundació Hàbitat 3. La seva presidenta, Carme Trilla, ha remarcat que l'operació s'emmarca en una 'òptima praxis urbanística i social de la ciutat', un 'èxit col·lectiu', perquè, en última instància, amplia el parc d'habitatge públic de Barcelona, encara molt mínim."

Diferents imatges del nou equipament.
1. Renderització de l'edifici
2. Renderització interior d'habitatge
3. Plànol de la secció de l'edifici, amb el detall
de la ubicació, a baixos i planta, del nou GSSP.
Font: De les imatges 1 i 2, Fundació Habitat3
De la imatge 3,  digital totbarcelona.cat

Ara sí... les obres del nou projecte per al solar que ocupava la primitiva piscina de la Ronda ja són en marxa. Amb la seva realització es posarà terme a les repetides incerteses sobre la seva viabilitat que han dominat aquests quasi dotze anys de vida de la cooperativa gestora del 'Gimnàs Social Sant Pau', sempre pendent per a la seva subsistència de la resposta de les institucions del país. 

La finalització del nou equipament es preveu que sigui per el segon semestre de 2026. De la solvència de l'empresa constructora - 'Coyoacán', del grup d'en Jaume Roures - cal esperar-ne una execució que respongui a les finalitats previstes i que s'assoleixi en els terminis senyalats.

Mentre tant, però, el GSSP encara ha d'afrontar aquest darrer tram de la travessia del desert en que es troba immers. El nou local provisional ha estat una solució ambivalent; d'una banda si han garantit uns mínims d'oferta per a la seva continuïtat en aquest període d'interinatge; de l'altre el canvi d'ubicació ha influït en una considerable pèrdua dels habituals usuaris de l'entorn de l'antiga seu, la qual cosa deriva en el fet que la incertesa segueix encara pesant sobre el dia a dia de la cooperativa i dels seus gestors.

Per ajudar a travessar aquest darrer període d'estranyament del seu emplaçament, el GSSP ha endegat una campanya promocional creativa i agosarada, a la recerca del 'Soci Mandrós Peresós', amb quin llançament s'afirma que:

"... Entre totes les persones que s'apunten a un gimnàs, únicament el 47% ho integrarà de forma constant als seus hàbits una mitjana de 3 cops a la setmana. De la resta, un 21% no hi aniran pràcticament mai. És 'EL SOCI MANDRÓS PERESÓS' per al quals el Gimnàs Social Sant Pau ha creat aquesta quota solidària simbòlica.

Amb un pagament mensual de 13 € tothom que vulgui pot col·laborar a que altres persones en risc d'exclusió social puguin accedir a millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida mitjançant l'activitat física i esportiva... L'únic gimnàs on saps que amb la teva quota estàs fent possible que persones sense recursos puguin tenir accés a l'activitat física."

Imatge i  explicació de la campanya del GSSP.
Font: Arxiu JCE

L'explicació que acompanya la imatge de llançament de la campanya finalitza tot dient:

"Així que ja saps 'Soci Mandrós Peresós', uneix-te a nosaltres. Fes que el teu mandrosisme sigui sinònim de solidaritat. Som-hi, que junts podem fer la diferència sense moure una cama de casa ! #Peresós."

Des del 'Memòries del Montjuïc...' no podem menys que solidaritzar-nos amb les finalitats del GSSP, a la vegada que ens unim a aquesta promoció que pot ajudar a transitar amb mes tranquil·litat aquesta etapa final del seu estranyament de la ubicació inicial - i final - a la Ronda de Sant Pau, 46. Ànims i que sigui per molts anys !...

Memòries del Montjuïc

(*) Jaume Roures Llop (1950) és nascut al cor del Raval de Barcelona. Va haver d'entrat a treballar als dotze anys, raó per la qual ell és considera de formació autodidacta. De ben jove és mou en els cercles de l'oposició antifranquista. Militant de la 'Lliga Comunista Revolucionaria' (LCR) des de 1970, mai ha abdicat de les seves creences marxistes. L'any 1984 entra a treballar a TV3,  de la qual en surt l'any 1994 per a fundar el grup audiovisual 'Mediapro', que coneix una ràpida expansió centrada en el món de l'esport i el dels mitjans de comunicació. Propietària i gestora molts anys dels drets de transmissió dels partits de futbol de la lliga espanyola i, mes endavant, de les curses de Fòrmula 1; és alhora productor de documentals i pel·lícules diverses; en la seva nòmina de directors hi figuren, entre d'altres. cineastes com Oliver Stone, Isabel Coixet, Woody Allen, Fernando León de Aranoa o Manuel Huerga.

Estimat i odiat de manera igualment exhaustiva, encara que per 'barris', la seva nova vida d'empresari i financer no l'ha allunyat pas de les seves arrels. Una darrera mostra de la persistència dels seus ideals és el nom d'una de les seves empreses: 'Coyoacán' - implicada en la construcció del nou equipament de la Ronda -, que recorda el sub-districte de Mèxic DF en que fou assassinat Lev Trotski, per el català Ramón Mercader, l'agost de 1940. En entrevista concedida el gener de 2009 al periodista François Musseau, del diari francés 'Liberation', li manifesta que "però en compte, jo no treballo, jo milito...". Conegut per el seu entorn més immediat com a 'Melan', el seu àlies a la militancia clandestina, segueix dient-li al periodista: "... les meves idees no han canviat gens. La crisi actual (del 2008) demostra la fallida del capitalisme i proporciona una actualització a Marx...". Podeu consultar el text original de la interessant entrevista a l'enllaç: https://www.liberation.fr/medias/2009/01/22/citizen-katalan_304591/

Poc menys que desplaçat de 'Mediapro' per els nous propietaris, la seva darrera activitat d'emprenedoria cultural ha estat l'adquisició, de manera conjunta amb 'Abacus', dels segells editorials del Grup Enciclopèdia, iniciada el 17 de gener d'aquest any, que és encara en procés de finalització.

© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic