'Baños Populares de Barcelona, S.A.' (I). Dutxes i banys per els barris treballadors...

Antecedents

L'any 1920 un grup de banquers catalans 'nacionalitzen' la 'Societé Générale des Eaux der Barcelone', empresa franco-belga creada l'any 1867 a la ciutat belga de Lieja, que abasteix d'aigua els habitatges i les industries de Barcelona i els seus municipis veïns, i passa a nomenar-se 'Sociedad General de Aguas de Barcelona' (SGAB). L'home clau de l'operació financera és en Josep Garí Gimeno, conseller delegat de la banca de negocis Arnús Garí, qui passarà a exercir càrrecs similars en la propia SGAB i, en el seu moment, en la seva filial 'Baños Populares de Barcelona, S.A.' (BPB) (*).

Per bé que l'empresa BPB es constitueix davant notari el dia 8 de novembre de 1939, no podem fer-nos una idea cabdal de la seva missió i de les finalitats que persegueixen els seus fundadors, en especial la SGAB - l'actual AGBAR - que aporta el 90 per cent del seu capital social, sense fer una ullada als antecedents de la societat barcelonina de finals del segle XIX i principis del XX.

Higiene i epidèmies

La Barcelona de mitjans segle XIX és qualsevol cosa menys salubre i higiènica. Les epidèmies hi són recurrents. Especialment ho es la del còlera, que s'havia convertit en endèmica un cop arribada a Europa a partir de 1830, amb brots a Barcelona el 1834, 1854, 1865 i 1874. El de mes gravetat, sens dubte va ser el dels anys 1874-1875, que causà una gran mortandad.

El 'Dispensari de la mort', segons una caricatura del 'Post Magazine'
del Regne Unit, publicada els anys cinquanta del segle XIX.
Font: Hemeroteca Post Magazine

La població trobava l'explicació de l'extensió de la malaltia en la característica miasmàtica de l'aire, que es pensava que exercia com a via de contagi. En paraules del professor de la UPC, Manel Guàrdia Bassols:

"Els miasmes, emanacions dels sòls i de les aigües impures, es creien els causants del contagi, i la pudor n'era el símptoma mes immediat. Per evitar l'amenaça pútrida, calia evitar les aigües superficials i estancades, i les seves emanacions mefítiques".

A mes del gran increment de la població, tancada encara en les seves muralles, l'abastiment d'aigua per els habitatges es feia mitjançant pous, sovint instal·lats als patis de les cases o dels edificis. N'hi havia prop de 4.500 l'any 1858, amb l'agreujant que l'eliminació de les aigües fecals s'efectuava en els mateixos habitatges mitjançant pous negres, generalment propers als de l'aigua de boca i serveis, de manera que les filtracions que s'hi produïen feien que la contaminació fos assegurada. Ildefons Cerdà, en la seva 'Teoria de la construcción de ciudades' (1867), reflexiona sobre el sistema de pous que:

"Ignoramos las cualidades que tendrían en tiempo remotos, pero lo que es en el dia de hoy, todos saben que son aguas estancadas y poco aireadas, que por su filtración a través de los terrenos... empapados como están en las filtraciones seculares de los pozos negros, acaban de adquirir el complemento de su insalubridad..."

Paulatinament s'anirà progressant en els coneixements de la microbiologia que permetran determinar els bacteris i altres elements causants de les diferents epidèmies. La febre tifoidea va ser una altre de les epidèmies que sovintejaren. Encara l'any 1914 se'n va viure a Barcelona una greu recidiva de la mateixa, que va causar una fundada preocupació, a mes d'una elevada mortandad.

Aquestes mancances en els coneixements científics i en les mesures d'higiene, personals i col·lectives, foren causa d'un prolongat sentiment d'odi i desafecció cap els serveis de subministrament d'aigües, que els ciutadans consideraven, amb alguna part de raó, cars i insalubres. Tampoc les relacions de la companyia d'aigües amb les autoritats locals eren gens satisfactòries, marcades per la desconfiança mutua i amb les recurrents crides polítiques a la municipalització d'aquest servei.

Encara hi havia espai per a l'humor. Retall del setmanari 
'La Campana de Gràcia', del dia 23 de juliol de 1892.
Font: Hemeroteca ARCA

Abans de trobar els patògens causants de les sovintejades epidèmies, a mitjans del segle XIX es va anar imposant al Regne Unit el convenciment empíric que les deficients condicions higièniques personals i de les aigües afavorien la propagació de moltes d'aquestes malalties. 

D'aquest convenciment a propugnar la necessitat de banys públics, oberts a tots els segment de la societat, hi havia un pas que es va donar inicialment a Anglaterra, però que des de mitjans segle s'estén també per el continent. 

A Barcelona hi ha nombrosos exemples de banys, sempre de caràcter privat. És a l'any 1929 quan l'ajuntament aprofita la construcció dels quatre hotels de la Plaça d'Espanya, dissenyats per l'arquitecte Nicolau Maria Rubió Tudurí com allotjament dels visitants de l'Exposició Internacional, per a fer el que es va anomenar les 'Termas Municipales' en els baixos de l'hotel n 4, situat a la cantonada de la Gran Via amb el carrer de la Creu Coberta. 

El seu equipament era molt ampli, amb dependències separades per a homes i dones, on a cadascun dels espais respectius hi havia una piscina, encara que de reduïdes dimensions. Dissenyades a imatge de les que s'havien fet en alguns albergs d'Itàlia, no van ser obertes al públic durant el període de les exposicions de 1930 i 1931. No va ser fins a l'any 1932 que es van obrir per tal de sevir com a estatge del Club Femení i d'Esports, entre 1932 i 1937. 

La Vanguardia del 11 d'abril de 2015 recorda el moment de la inauguració 
el 25 d'octubre de 1932 de la concessió feta al Club Femení i d'Esports 
de l'usdefruit de les termes de la Plaça d'Espanya, .
Font: Hemeroteca La Vanguardia

Entre 1937 - la d'homes - i 1940 - la de dones - les piscines van ser finalment cobertes, totalment o parcial, emprant l'espai resultant per ampliar l'oferta del servei de dutxes i banys. Des de 1940 les termes es van obrir de nou,  només amb els serveis de dutxes i banys, fins que a principis de la dècada dels vuitanta foren tancades. Actualment encara es manté l'edifici històric, com única mostra de la fisonomia de la Plaça d'Espanya del 1929. 

Amb la desafortunada reforma de la plaça feta per els jocs olímpics de 1992, els altres edificis van ser enderrocats, obligant a l'Institut Municipal d'Educació - que ocupava l'actual hotel 'Catalonia. Barcelona Plaza' - a traslladar-se fins a l'edifici restant, reformant les antigues dependències dels banys públics per a encabir-hi els seus arxius i la biblioteca de l'institut.

Local 1. Ronda de Sant Pau 46

BPB inicia les seves activitats a finals de l'any 1939. Els estatuts de l'entitat senyalen quin ha de ser el seu objectiu social:

Primera plana i retall dels estatuts de BPB on consten els dos primers articles.
Font: Arxiu AGBAR

El primer local de la societat és el de la Ronda de Sant Pau 46, en uns terrenys llogats a na Àngela Viñas, on s'hi construeixen 31 dutxes i 12 banys per a homes; 15 dutxes i 8 banys per a dones; una piscina de 18 x 7 m, amb fondàries que van de 1 a 2,20 m; a mes de serveis complementaris de barberia i perruqueria, neteja de sabates i bar. En Lluís Bonet Garí (**) és l'arquitecte que s'encarrega de totes les instal·lacions que BPB arriba a fer a Barcelona.

Plànol de seccions del projecte original de l'arquitecte Lluís Bonet Garí 
de les instal·lacions de BPB a la Ronda de Sant Pau de Barcelona.
Font: Arxiu AMCB

En el seu moment al bloc de 'Memòries del Montjuïc...' vam publicar una entrada dedicada específicament a la 'Piscina de la Ronda', tant entranyable per a diferents generacions d'esportistes del Club Natació Montjuïc. Teniu l'enllaç a 

https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/04/el-montjuic-la-piscina-de-la-ronda.html

La Ronda, piscina de la Escola Pia Sant Antoni

El Club Natació Montjuïc, un dels principals usuaris de la piscina de la Ronda de BPB, es trasllada a la piscina municipal de la veïna plaça Folch i Torres el mes d'octubre de 1966. A finals dels anys seixanta BPB deixa d'operar a les instal·lacions de la Ronda, que farà servir en part com a magatzem de l'entitat mentre l'equipament es va deteriorant. 

L'any 1974, un cop BPB ja ha abandonat el lloguer d'aquest estatge, els propietaris el lloguen a l'Escola Pia de Sant Anton. L'objectiu dels escolapis és doble:

• Fer servir la piscina com a aula de natació per els alumnes de la seva escola

• Crear el club esportiu de l'Escola Pia, quins potencials usuaris de la renovada instal·lació poden ser el gruix de familiars dels actuals alumnes, sumats als ex-alumnes de la institució i les seves famílies

A dalt. Imatge de l'estat quasi ruïnós en que es troba l'equipament 
en fer-se'n càrrec l'Escola Pia l'any 1974.
Sota. Perspectiva similar un cop fets els treballs de reforma el mateix any.
Font: Arxiu Provincial de la Escola Pia de Catalunya. Fts. SI

El contracte s'estableix entre l'escola, representada per el seu rector Ramón Tarros Esplugas, i l'empresa CAFUR, administradora de l'espai, representada per Ròmul Corominola Lloveras. El lloguer s'estableix en 25.000 ptes. mensuals.

Encara que no sigui a nivell institucional, se segueix mantenint un vincle entre els nous gestors i el Montjuïc, atès que el responsable tècnic de la piscina, com a ensenyant de natació, és en Enric Canela, un dels socis primerencs del club que ha estat nedador i directiu de l'entitat. Mes endavant serà ajudat per en Dani Cama, també antic nedador i soci del Club Natació Montjuïc.

La Piscina de la Ronda ja renovada sota la gestió de la Escola Pia de 
Sant Antoni, durant una classe escolar a finals dels anys setanta.
Font: Arxiu Provincial de la Escola Pia de Catalunya. Ft. SI

Per mes de dotze anys els escolapis gestionen aquest equipament, que finalment lliuren als seus administradors '... a su disposición, libre y vacuo...' ,com exigien els cànons legals del moment,  el mes de juliol de 1987. Són les acaballes del curs escolar i la lletra de desistiment del lloguer la signa el nou Rector de l'Escola Pia, en Jaume Romans Roset.

Lletra de desistiment del lloguer de les instal·lacions de la Ronda 
de l'Escola Pia de Sant Antoni, el mes de juliol de 1987.
Font: Arxiu Provincial de la Escola Pia de Catalunya.

Amb diferents vicissituds la Piscina de la Ronda seguirà en actiu fins a mitjans d'aquest passat any de 2023, en que va ser enderrocada per a poder-hi fer els nous habitatges de lloguer social previstos, en quins baixos i soterrani s'hi ha d'encabir el nou 'Gimnàs Social Sant Pau'.

Aquesta entitat, com a societat cooperativa, és qui n'ha estat el darrer gestor tot i que ara de manera provisional s'ha hagut de traslladar a Ciutat Vella, al  carrer de les Floristes de la Rambla n. 10, a tocar del mercat de La Boqueria, on els socis cooperatius segueixen oferint els seus serveis, mancats de l'espai de piscina, amb el mateix esperit social que els ha guiat des de que a principis dels anys deu d'aquest segle se'n van fer càrrec.

Local 2. Sèquia Comtal 4 i 6

La SGAB era propietària d'uns terrenys ubicats al Clot, entre els carrers de la Sèquia Comtal i d'Aragó. El solar, de format irregular, va ser escollit per situar-hi el segon local de la filial BPB. 

El Clot és un barri poblat des d'abans de l'edat mitjana, quan era conegut com a Clot de la Mel. Situat al voltant del Rec Comtal va veure com creixien al seu entorn tot un seguit de molins fariners en la seva majoria, encara que alguns també donaven servei a d'altres tipus d'indústries, fonamentalment de teixits. A la vegada era habitual trobar-hi la presència de les hortes, que aprofitaven les facilitats per a l'obtenció de l'aigua derivada del veïnatge al Rec Comtal.

Els plànols van ser encarregats novament a en Lluís Bonet Garí, amb la particularitat que en aquest cas a mes dels locals de banys públics localitzats als baixos, la societat d'Aigües de Barcelona aprofita el solar per a la construcció de 36 habitatges en un edifici de sis pisos, lleugerament retirat del frontal de la planta del carrer.

Plànol del frontal i seccions de la terrassa generada en l'edifici del Clot 
on s'ubica el segon local de BPB, al carrer de la Sèquia Comtal n. 4 i 6.
Font: Arxiu AGBAR

Encara que inicialment es preveia la construcció d'una piscina, en el projecte definitiu del mes de juliol de 1942 aquesta queda descartada, essent substituïda per el projecte d'un cinema que tindria la seva entrada independent pel carrer d'Aragó. 

Com informa el professor Enric H. Marc  - en el seu bloc Bereshit - en l'emplaçament del solar on s'ha de construir el nou equipament de la SGAB i de BPB hi havia hagut un dels molins fariners del barri, el qual havia estat substituït, curiosament, per un dels primers cinemes del Clot, amb el nom de 'Cinematógrafo Recreo Martinense'.

Imatge d'un dels primers cinemes del Clot, ubicat al mateix solar 
del carrer de la Sèquia Comtal on han d'anar els banys de BPB.
Font: Bloc Bereshit. enarchenhologos.blogspot.com. Ft. SI

En qualsevol cas, finalment el cinema previst com a substitut de la piscina també va ser desestimat i en el seu lloc la SGAB va habilitar l'espai com a magatzem.

La inauguració d'aquest segon local va tenir lloc el 3 de febrer de 1943, amb l'habitual presència d'autoritats municipals i d'altres estaments barcelonins que foren ateses pels primers representants de BPB i de la SGAB, encapçalats per en Josep Garí Gimeno, conseller delegat d'ambdues empreses, i en Josep M. Soler Nolla, director de la societat matriu, acompanyat d'en Joan Mercè Bernet, director de BPB.

Retall del diari La Prensa del 3 de febrer de 1943, amb l'anunci de la 
inauguració dels banys del carrer de la Sèquia Comtal, al Clot.
Font: Hemeroteca ARCA

Imatge dels nous equipaments on s'observa clarament l'entrada als banys 
pel carrer de la Sèquia Comtal i el perfil retirar de l'edifici d'habitatges.
Font: Arxiu AGBAR. Ft. SI

L'oferta d'aquest nou establiment inclou els serveis d'higiene personal, a mes de barberia i perruqueria. En concret disposa de 18 dutxes i 12 banys per a dones i 31 dutxes i 13 banys per a homes. Els preus de les dutxes es de 1'50 ptes per servei i el dels banys de 2'50. L'empresa ofereix abonaments a uns preus mes ajustats i en tots els casos inclou en el preu tovallola - 'sábana' -, sabó i en el cas dels establiments amb piscina trajo de bany. Com informa en els cartells inicials, en cas que els usuaris es porti algun d'aquests element des de la seva casa el preu no els pot ser rebaixat.

Aquests preus són vigents per els dos primers equipaments de l'empresa i van anar variant amb els anys, naturalment a l'alça, per bé que sempre es van mantenir dins d'uns marges d'oferta popular, orientada a la màxima captació de la població dels barris on s'insereixen els serveis.

Cartell amb els anuncis dels serveis i els preus a les 
instal·lacions de BPB als primers any quaranta.
Font Arxiu AGBAR

Un servei que era present en tots els estatges de l'empresa és el de barberia per a homes i perruqueria per a senyores - el servei unisex no havia arribat encara -. No cal dir que totes les instal·lacions de BPB disposaven de les darreres novetats en ordre a l'escalfament i la depuració de les aigües utilitzades en els seus serveis. Inicialment les seves calderes funcionaven amb carbó, fins que al cap de poc temps aquesta font d'energia va ser reemplaçada per el fueloil, en ordre a mirar d'abaratir costos i de fer mes eficient el servei.

Imatge de la barberia ubicada al segon local de BPB, a la Sèquia Comtal.
Font: Arxiu Agbar. FT. SI

Els banys de la Sèquia Comtal, com els altres establiments similars de BPB, van deixar de prestar serveis a finals de la dècada dels anys seixanta. En el cas del Clot els locals que acollien els banys segueixen existint, essent destinats a acollir comerços de diversa índole.

Local 3. Travessera de Gràcia 218

La SGAB disposa d'un altre solar a la Travessera de Gracia on, de manera quasi simultània a l'operació de la Sèquia Comtal, construeix un edifici d'habitatges amb sis plantes i àtic, amb un total de 26 pisos. En la planta baixa i el soterrani es preveu la creació del tercer local de BPB.

Vista exterior de l'edifici de Travessera 218 
que inclou el tercer local de BPB.
Font: ANC. Ft. G. Casas

El projecte s'encarrega, novament, a en Lluís Bonet Garí que preveu la construcció d'una piscina de mides reglamentàries de 25 x 12 m, encara que les fondàries no ho són, doncs a la part poc profunda sols hi ha 80 cm, cosa que obligarà a que en els partits de waterpolo fets a Travessera la porteria d'aquell costat hagi de tenir unes mides molt superiors a les habituals, per tal de compensar l'avantatge que el porter es pot impulsar en el fons de la piscina.

Pel que fa als serveis el nou estatge disposa de 20 dutxes i 12 banys a la zona de dones i de 35 dutxes i 17 banys a la d'homes. Compta també amb els complements de neteja de sabates, barberia i perruqueria i zona de bar. Es tracta, sens dubte, de la instal·lació mes completa de les tres que disposarà BPB. L'oferta d'aquest tercer establiment s'orienta als barris de Gràcia, Eixample Dret i Guinardó.

Plànol de secció transversal de la sala de piscina segons el projecte de Lluís Bonet.
Font: Arxiu AGBAR

Imatge de la sala de piscina des de darrera del trampolí de salts.
Font: Arxiu AGBAR. Ft. SI

Una característica específica d'aquest nou local la trobem en la figura d'en Joan Mercè Bernet, en qui concorren dues responsabilitats diferenciades que s'enllacen en aquesta instal·lació. D'una banda és el director de l'empresa BPB - i ho serà fins a la seva jubilació - i de l'altre és soci del Club Natació Catalunya i accedeix a la presidència d'aquest precisament en el període 1943 - 1946. A mes d'aquesta feliç coincidència, en el primer pis del nou edifici s'hi radiquen les oficines de BPB.

A diferència de la Ronda Sant Pau, en aquesta ocasió abans d'inaugurar-se la piscina ja compta amb un usuari preferent en la figura del Club Natació Catalunya.  Aquesta gran oportunitat per a l'entitat la vincula de manera històrica al barri de Gràcia per mes de vint anys i permet que superi un període de greus dificultats passat els anys anteriors. L'usdefruit de la nova instal·lació li permet anar desenvolupant el seu futur esportiu amb renovat optimisme, essent a mes una de les poques piscines cobertes de Barcelona que compta amb possibilitats d'entrenar els salts.

La premsa local es fa ressò d'aquesta oportunitat per el C.N. Catalunya:

Retall de 'La Hoja del Lunes' del 30 d'agost de 1943. A la noticia apareix el doble 
vessant de Joan Mercè, com a director de BPB i com a president del Catalunya.
Font: Hemeroteca BVPH

La inauguració oficial succeeix el dimarts 26 d'octubre de 1943, amb un cert retard en les previsions fetes a l'agost. Assisteixen les autoritats civils i militars locals, incloent el president de la FCN Lluís Santacana Faralt. Reben les atencions d'en Josep Garí Gimeno i Josep M. Soler Nolla, conseller delegat de la SGAB i de BPB i director de la SGAB respectivament, a qui els acompanya en Joan Mercè Bernet, com a director de BPB.

El president de la FCN, Lluis Santacana, s'adreça al director de la SGAB felicitant-lo 
per la tasca feta, amb motiu de l'obertura de la nova piscina de la Travessera.
Font: Arxiu AGBAR.

En aquesta data oficial es disputen unes proves socials de natació que guanyen Clapès, González, Esteller i Mary Bernet en les proves individuals. La inauguració esportiva té lloc el dissabte 30 d'octubre amb un festival de natació, waterpolo i salts que compta amb la participació d'altres clubs convidats.

En tractar-se de l'equipament mes complert dels tres que posseeix l'empresa, el local de Travessera es converteix en una mena d'emblema de BPB, que utilitza la seva imatge de manera habitual en les promocions. El relleu que es dona a aquest nou equipament arriba al punt d'instal·lar-hi l'any 1946 una gran novetat, com són els 'Baños de vapor corriente y revalorizado con aire caliente' que s'apliquen de manera individual en una mena de bany turc personalitzat.

Anunci a 'La Prensa' del 18 de novembre de 1943 de la nova instal·lació, amb 
inclusió de tots els industrials que han participat en la seva construcció.
Font: Hemeroteca ARCA

Anunci de BPB publicat al setmanari 'Destino' el 15 de febrer de 1947, amb 
l'exclusivitat dels banys de vapor per a l'equipament de Travessera.
Font: Hemeroteca ARCA

Corol·lari

En el curt període de menys de cinc anys BPB ha completat el seu cicle d'ofertes de banys públics en zones de la ciutat de Barcelona molt poblades i amb una renda disponible inferior a la mitjana. La tasca feta és en la línia que s'han proposat els seus impulsors, fonamentalment la SGAB.

En les comunicacions de l'empresa s'arriba a parlar de tres possibles equipaments mes a Sants, Poble Nou i Sant Andreu. La seva labor és clarament substitutòria de la que no està portant a terme l'ajuntament de Barcelona. Aquest manifesta repetidament la manca de possibilitats financeres per posar en marxa un pla similar al realitzat per BPB. 

Les úniques piscines cobertes municipals segueixen sent la de les 'Termas Municipales' construïdes el 1929, tot i les seves reduïdes dimensions que les incapaciten per a la pràctica esportiva. A mes es troben fora de servei i a partir de 1940 seran eliminades, utilitzant-se només les instal·lacions de dutxes i banys. 

No serà fins a l'any 1960 que s'inauguri la primera piscina municipal coberta a la ciutat - Poble Nou -, mentre que la segona trigarà encara sis anys mes, fins a 1966 - Plaça Folch i Torres -. 

Josep Castellví

(*) Josep Garí Gimeno (1886-1965) ha estat un dels financers catalans de mes relleu els dos primers terços del segle XX. Mitjançant la banca Arnús Garí va ser una presència constant en les operacions de renacionalització d'algunes de les grans empreses que operaven a la ciutat de Barcelona, com ara la 'Societé Générale des Eaux der Barcelone', o la 'Tramways de Barcelona'. Militant actiu en el catalanisme de dretes, va ser un estret col·laborador d'en Francesc Cambó a qui acompanyà en el consell d'administració de la CHADE. Desprès de la guerra es va centrar en l'expansió de la SGAB participant en els seus projectes de diversificació, com ara l'empresa BPB de la qual va ser fundador i conseller delegat.

(**) L'arquitecte Lluís Bonet Galí (1893-1993) es forma al costat d'en Josep Puig Cadafalch. L'amistat amb aquest el porta al coneixement de Antoni Gaudí, amb qui va establir una bona relació anant a visitar-lo sovint a les obres de la Sagrada Família. Amb d'altres arquitectes va continuar les obres del temple, de les quals en fou director entre 1971 i 1980. En l'obra civil, a mes de la col·laboració amb BPB, destaca l'edifici de l'Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici al Passeig de Gràcia de Barcelona.

La natació al Futbol Club Barcelona: de les promeses a les realitats... (iII)

La difícil represa

En el context de la natació catalana

Finalitzada la contesa civil el nou règim es disposa a reorganitzar de cap a peus tota l'estructura social per adequar-la a la seva concepció totalitaria. Ja l'any 1937 el Comité Olímpic Internacional (CIO) reconeix el Comité Olímpico Español (COE) constituït a la zona anomenada 'nacional', contravenint la Carta Olímpica vigent del 1933, que en l'apartat de l'organització dels Comitès Olímpics Nacionals estableix que: "Els Comités Olímpics Nacionals per a complir amb la seva funció de manera útil han d’evitar qualsevol influència política o confessional i no s'han d’inspirar en les decisions que son cridats a prendre per res mes que l'interés general, sense deixar-se guiar per els assumptes locals o per el desig d'afavorir els competidors del seu país". El que encara era un govern provisional dels revoltats crea el 27 d'agost de 1938 el Consejo Nacional de Deportes (CND) que junta tot seguit amb el COE, creant el CND-COE presidit per el general José Moscardó Ituarte (1878-1956) i unificant tota la organització esportiva del nou estat en aquest organisme. 

Les primeres disposicions del CND-COE a partir de 1939 són les de suspendre tots els organismes, els dirigents i les activitats de caire esportiu - clubs, federacions, directius, estatuts - pendents dels procesos de 'depuración', necessaris per a destriar els 'adictos' dels 'desafectos', i del nomenaments dels Delegados que han de venir de les directrius del CND-COE. Pel que fa a la natació a Catalunya, el 3 d'abril de 1939 es nomena Delegado provisional para natación y waterpolo a en Antonio Vila Mayans. Passat el període d'interinitat i un cop designat Bernat Picornell com a Delegado nacional de natación - equivalent a president de la Federación Española de Natación (FEN) - aquest nomena el 18 de novembre de 1940 la primera junta 'normal' de la Federació Catalana de Natació (FCN) amb en Marià Trigo com a president; Walter Marx, tresorer i Joaquim Morera, secretari. 

Encara que el 1939 s'han pogut celebrar els Campionats Generals de Catalunya, la represa no comença realment fins a l'any següent. Dels cinquanta-dos clubs federats de 1936 n'han desaparegut tretze em acabada la guerra. Entre aquests n'hi trobem alguns de prou significatius, com el C.N. Mare Nostrum (1931-1939) - un dels antecedents del Montjuïc -, el primer Reus Deportiu (1932-1939) o el mai recuperat Club Femení i d'Esports (1928-1939).

Altrament, molts dels que segueixen ho fan nominalment, però les seves activitats queden reduïdes, com a molt, a les proves socials. En aquest context l'històric Club Natació Catalunya (1931) encara pot participar en algunes competicions interclubs, però el moment és molt delicat, com es constata en el llibre '90 Anys del Club Natació Catalunya':

"El 1939 la situació del Club Natació Catalunya... era d'extrema fragilitat. El futur penjava d'un fil i la desaparició era una de les possibilitats que hi havia sobre la taula. A mes de les morts i les persones exiliades, la majoria d'associats s'havia donat de baixa i molts havien deixat de practicar esport..." (*)

En són presidents, en aquests anys difícils, en Francesc Jorba Molins (1939-1940) i en Josep Forch Camps (1941-1943). Com veurem mes endavant, la solució presa per evitar-ne la desaparició passarà per una decisió imaginativa...

Al sí del Futbol Club Barcelona

El mateix 26 de gener de 1939 un escamot de soldats que entrava per la Diagonal de Barcelona es va desviar per anar a parar al Camp Nou. Allí els va rebre en Rossend Calvet Mata (1896-1986), en funcions de secretari del club. En Calvet es va temer que,  confirmant els rumors que li havien  arribat, els militars volguessin utilitzar l'equipament per a fer-hi algun tipus d'aquarterament del seu parc mòbil. L'oficial que comanda el grup es fa acompanyar per en Calvet per a que aquest li mostri les instal·lacions. Dirigint-se a l'oficial en Calvet li diu: "Señor, ahí tiene usted el templo destinado al culto del deporte y la cultura física. Lo ha sido y lo hemos respetado durante la guerra. Ahora, usted decidirá". El militar, amb to relaxat, li va respondre: "Esté usted tranquilo, joven; no seremos nosotros quienes perjudiquemos lo que vosotros habéis conservado" (**). Finalment els equipaments motoritzats militars van anar a parar a alguns dels palaus de l'exposició de Barcelona - buits en aquell moment - i a la Foixarda; el Camp Nou es va salvar d'aquest possible destí.

El club, però, va seguir el camí marcat per el CND-COE, de manera que es va nomenar una comissió gestora presidida per el doctor Joan Soler Julià, quina primera reunió va tenir lloc el dissabte 6 de maig.

Acta n. 1 de la comissió gestora del F.C. Barcelona del 6 de maig de 1939, 
amb la distribució de càrrecs i altres tràmits protocolaris.
Font: Centre de Documentació i Estudis del FCB

Deu mesos mes tard el CND-COE nomena la primera junta 'normal' de la nova situació, que pren possessió el 13 de març de 1940 amb en Enrique Piñeyro Queralt, marqués  de la Mesa de Asta, com a president; Josep Vidal-Ribas Güell, vicepresident; Amadeu Maristany Vidal-Ribas, tresorer i Joan Agustí Peypoch, secretari; amb l'afegitó de fins a nou persones mes com a vocals i altres càrrecs.

El nou president s'adreça als seus companys amb aquestes paraules, recollides a l'acta n. 1 de la nova junta directiva:

"Las circunstancias me han llevado a la Presidencia de esta veterana entidad y ustedes han tenido el suficientes espíritu de sacrificio y la necesaria comprensión de lo que el momento exige...

... hemos de considerar nuestro mandato como un servicio a la causa del engrandecimiento de España. En el ánimo de todos están hechos pasados que no deben repetirse...

Hay cosas, acerca de las cuáles no quiero insistir, que se fueron para no volver, en España, y algunas de estas cosas se fueron también de este club, que no necesitará de acicates bastardos para trabajar honda y sinceramente para la mayor gloria de unos colores, tantas veces victoriosos en los campos del deporte..."

El Futbol Club Barcelona vol fer natació...

Finalment la complexa situació del Club Natació Catalunya troba el seu desllorigador en servir de pont per a la creació d'una nova secció amateur del Futbol Club Barcelona: la de natació. Aquesta es crea per acord de la junta directiva en la seva reunió del 28 de maig de 1941, encarregant-ne la seva direcció a en Ramón Bulbena, amb l'ajut d'en Ramón Julián i en Fermín Garcia.

Acta n. 58 de la junta directiva del F.C. Barcelona del 28 de maig de 1941, amb la 
creació de la secció de natació. A sota l'ampliació de l'apartat corresponent.
Font: Centre de Documentació i Estudis del FCB.

En Ramón Bulbena Ribalta, a qui s'encomana la direcció de la secció, és fill d'en Ramón Bulbena Soler (1865-1938) antic directiu del F.C. Barcelona dels anys deu. El mateix Bulbena Ribalta, que en aquest moment ja deu depassar els quaranta anys, ha estat en la seva joventut nedador del Club Natació Athlètic, representant al qual es proclama com a primer campió absolut de Catalunya dels 60 m. lliures l'any 1918, amb un temps de 43" (***).

La nova secció està conformada, en la seva major part, per els nedadors provinents del Catalunya que d'aquesta manera troba un suport per a que els seus esportistes puguin seguir competint amb unes bones condicions. Inicialment s'entrenen a la piscina de Baños Populares de Barcelona (BPB) de la Ronda de Sant Pau, inaugurada el novembre de 1940. Així ho informa a la junta d'aquesta entitat el seu gerent, en Joan Marcé Bernet, tal com queda recollit a l'acta del dia 4 de desembre de 1941:

"Da cuenta de haber dirigido carta-circular a diversas instituciones y entidades deportivas ofreciendo los servicios de la sociedad para sus socios... habiendo aceptado hasta ahora el ofrecimiento el Sindicato Español Universitario, Frente de Juventudes, Educación y Descanso y Club de Futbol Barcelona."

Tot i que ja disposa de instal·lació on poder entrenar a l'hivern, una de les primeres preocupacions de la nova secció es la de bastir una piscina pròpia que els hi doni mes facilitats per al seu desenvolupament. Com havien vist en la primera part d'aquesta entrada, aquest desig porta al tercer intent del F.C. Barcelona de construir una piscina en terrenys propis, en aquest cas en els anomenats Camps d'Esports del carrer Sardenya, a Gracia. En el projecte s'hi preveu una piscina de 33 x 12 m, però el cert és que no és va arribar a fer mai i aquesta manca d'equipament i d'inversió per part del club serà un dels arguments que entorpiran l'arrelament de la secció.

Per a fer-nos una idea de l'abast de la secció de natació del F.C. Barcelona ens hem centrat en algunes dades rellevants:

Font: Elaboració pròpia, a partir de dades de 'El Mundo Deportivo', 
Aquàtics (FCN), Juan Antonio Sierra i Joaquim Morera.

Retall de la 'Hoja del Lunes' del 27 de juliol de 1942 informant dels Cts. de 
Catalunya d'infantils, cadets i veterans organitzats per el F.C. Barcelona.
Font: Hemeroteca ARCA

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 22 de juliol de 1943 informant dels resultats 
de les diferents divisions del Campionat de Catalunya de Waterpolo.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Retall de 'El Mundo Deportivo del 23 de juliol de 1943 amb la foto de tres de 
les figures dels campionats. Fontanals i Esteller neden per el F.C. Barcelona.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

En els equips de waterpolo que competien a la 2ª categoria A del campionat de Catalunya hi van participar - en un o altre moment de 1942 i 1943 - els jugadors: Soler, Carmona, Fina, Pros, Fontanals, Crispí, Bernal, Casòliva, Navarro, Chavala, Ramis, Marqueño, González, Esteller, Ferrús i Clapés. 

Imatge de 1942 amb alguns integrants de la secció de natació del FCB. Entre d'altres: 
Fontanals, Miquel, R. Casòliva, P. Casòliva, Soler, Clapés, Carmona i González.
Font: Llibre '90 Anys del Club Natació Catalunya'. 

Un altre indicador de les activitats de la secció de natació del F.C. Barcelona es el de la participació a la tradicional Travessia del Port de Barcelona, que reflectim en el quadre que segueix per al període comprès entre 1939 i 1944:

Participacions de nedadors dels Club Natació Catalunya i Futbol
Club Barcelona en els anys compresos entre 1939 i 1944.
Font: Elaboració pròpia a partir del 'Llibre d'Or de la Travessia 
del Port de Barcelona'. Sierra i Domenech. CNAB, 2007

Podem constatar, en primer lloc, la dificultat de la represa, partint dels 128 participants totals de 1935. La presència de les dues entitats és sempre força reduïda, des de la inexistent del 1939 fins a l'únic participants del Catalunya en la de 1943, quan la secció de natació del F.C. Barcelona ja ha desaparegut. Contrasta amb la participació de l'any 1944, quan ja fa quasi un any que el club disposa de les noves instal·lacions de BPB a la Travessera de Gràcia, que és una mostra fefaent de la nova i definitiva empenta que ha rebut el Catalunya.

En qualsevol cas la secció de natació del F.C. Barcelona camina cap a la seva dissolució. Perdudes les esperances de la construcció d'una piscina pròpia, el club en la sessió de la junta directiva del 24 de març de 1943 rebutja l'oferiment que ha rebut de Baños Populares de Barcelona per a la utilització de la piscina que aquesta empresa està construint a la Travessera. Un nou senyal que la vida de la secció és propera al seu final.

Retall de l'acta n. 115 del 23 de març del F.C. Barcelona, rebutjant 
l'oferiment de la piscina de la Travessera de Gracia de BPB.

Aquesta fi ja anunciada arriba de manera formal el 19 de maig de 1943, quan un acord de la junta directiva del club dona per finalitzada la breu etapa de la secció de natació del Futbol Club Barcelona. Aquest final oficial no es correspon amb la realitat, de manera que els nedadors seguiran competint amb el nom del club de futbol fins a l'acabament de la temporada, participant als campionats de Catalunya de waterpolo i de natació fins a finals del mes d'agost. Ja a la travessia del Port de Barcelona, que es fa el mes de setembre no hi participa cap nedador amb l'escut del F.C. Barcelona i sí, com hem vist, ho fa un amb el del renovat Club Natació Catalunya.

Acta n. 119 de 19 de maig de 1943 de la junta directiva del F.C. Barcelona.
A sota l'ampliació del punt de la dissolució de la secció de natació.
Font: Centre de Documentació i Estudis del FCB

D'entre les vuit seccions que en la darrera temporada 1942-1943 ha mantingut el club, la de natació ha estat la segona de menys cost, amb una despesa de 10.294,15 pessetes. Per contra no ha pogut aportar cap ingrés. Contrasta amb el cost de les seccions de ciclisme - 176.305 ptes -, basquet - 57.329 pts - i atletisme - 45.480 ptes -, si bé és cert que aquestes aporten també una part dels ingressos de l'entitat que arriben a cobrir el 56, 50 i 10 % del seu cost, respectivament.

La secció de natació del FCB ha mort, visca el Club Natació Catalunya !

Formalment la secció de natació del F.C. Barcelona ha tingut una vida de poc menys de dos anys. En realitat ha estat de quasi dos anys i mig, atenent a la 'prorroga' rebuda fins a finalitzar la temporada d'estiu de 1943. 

Tal com va passar en la seva arrencada, ara el pont s'estableix en sentit contrari i els nedadors que així ho volen es reincorporen al Club Natació Catalunya, que ha entrat en contacte amb BPB per optar a la concessió de la piscina que aquesta societat està construint a Gracia. Les gestions les porta el president del club, en Josep Forch Camps, que parla amb en Joan Mercè Bernet, gerent de l'empresa propietària. 

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 1 d'agost de 1943, on 
s'informa del retorn a l'activitat del Club Natació Catalunya.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Es dona la circumstància de que l'empresa BPB té la seva seu social al mateix edifici de Travessera de Gracia 218, on als baixos s'està acabant de construir la nova instal·lació esportiva de la societat. De resultes de l'acord a que s'arriba amb la negociació iniciada entre el Catalunya i BPB se'n desprenen tres fets molt importants per a la històrica entitat esportiva:

• El club en serà concessionari per a l'ús esportiu de la piscina, que haurà de fer compatible amb els altres usos utilitaris de l'equipament, com ara banys, dutxes i altres serveis per el públic en general.

• El gerent de BPB, Joan Mercè Bernet, compatibilitza aquest càrrec amb el de ser el nou president del Club Natació Catalunya, al llarg del període 1943-1946, tant determinant per a la represa d'activitats del club.

• La situació de la nova piscina, al cor de Gracia, permetrà el definitiu arrelament del Catalunya en aquesta barri-poble de Barcelona que tant determinant ha de ser per a l'esdevenidor del club.

La nova instal·lació serà la tercera i darrera que inaugura BPB, desprès de les de la Ronda de Sant Pau (1940) i de la Sèquia Comtal (primers de 1943). La de Travessera compta amb una piscina de 25 x 12 metres, amb fondàries que van des del 1,5 als 3 metres de la part on hi ha instal·lat un trampolí de salts; disposa també de serveis complementaris com són dutxes individuals i banyeres; barberia i perruqueria, per a homes i dones, respectivament; servei de 'limpiabotas' i bar; a mes compta amb un local per a la secretaria del club.

La inauguració oficial va tenir lloc el 20 d'octubre, mentre que l'esportiva i popular es va produir al dia 30, amb el primer festival de natació organitzat per el Club Natació Catalunya.

1. Imatge de la piscina de BPB de Travessera de Gracia
2. Retall de 'La Prensa' del dia 15 d'octubre de 1943 anunciant el primer
festival esportiu de la piscina, amb entrevista al president Joan Mercè.
Font: Arxiu històric AGBAR

A l'entrevista el president Mercè informa del ressò que està obtenint l'anunci del nou equipament a Gracia:

" A partir del próximo mes, los nadadores podrán efectuar sus entrenamientos en agua temperada, lo que facilitará enormemente el desarrollo de las sesiones de mañana, tarde y noche...

...son muchísimas las personas que se interesan para poder ingresar en el Club, ya que como se puede comprobar, las condiciones que reúne el local permite un amplio e independiente departamento para señoras y señoritas que ingresen a la sección reservada a nadadoras"

El senyor Mercè dona compte, també, del fitxatge de na Mary Bernet, campiona i plus-marquista d'Espanya en les proves d'esquena, que provinent del Club Natació Barcelona s'incorpora al renovat Catalunya.

Del futur esplendorós en nombre d'associats i en resultats esportius que esperen al Club Natació Catalunya en el futur quasi immediat en dona una mostra la participació que hem vist del club a la Travessia del Port de Barcelona de 1944, amb fins a 11 nedadors que arriben a completar-la, essent un dels primers clubs en nombre de participants. Però això ja serà una altra història...

Josep Castellví

(*) Fragment extret del llibre '90 Anys del Club Natació Catalunya', igual com la foto publicada mes avall de l'entrada amb algun dels components de la secció de natació del F.C. Barcelona. El llibre s'ha realitzat sota la direcció d'en Ramón Geli - president del CNC 1977-2000, 2009-2012 i 2021 en endavant - i amb la redacció d'en Dani Pajuelo i ha estat editat per el CNC, l'abril de 2023. És tracta d'un text imprescindible per els interessats en la història del Catalunya i de la natació catalana en general.

(**) El diàleg és extret del llibre 'El Barça Segrestat. Set anys intervingut pel franquisme, 1939-1946' d'en Xavier G. Luque i en Jordi Finestres. Editat per Ara Llibres l'any 2014.

(***) És tracta del primer Campionat de Catalunya, impulsat per el mateix Club Natació Athlètic aquest 1918, tres anys abans de la constitució de la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA). En alguns documents s'identifica al responsable de la secció de natació del F.C. Barcelona com a Ramon Balbuena. Som en condicions d'assegurar amb certesa que en realitat es tracta d'en Ramón Bulbena Ribalta, no només per la reiteració d'aquest cognom clarament escrit en els documents oficials del Barcelona, sinó que també per la connexió estreta de la familia Bulbena amb el món de la natació a través de la vinculació per matrimoni d'en Ramón Bulbena Soler - pare d'en Bulbena Ribalta - amb la familia Ribalta, propietària i fundadora de bon nombre dels primers establiments de banys de la Barceloneta i, en especial, dels Banys de Sant Sebastià. La història dona per un desenvolupament mes ampli que esperem de poder fer en una propera entrada.