Butlletí. Cinquantena edició del Campionat d'Espanya de Natació i Salts, 1960...

Situem-nos...

El primer campionat d'Espanya de natació va tenir lloc el 15 de setembre de 1907 en aigües del port de Barcelona. Entre aquesta primera data i l'any 2000 - límit temporal d'aquest bloc - se'n han disputat fins a noranta edicions.

En moltes d'elles la ciutat comtal va tenir el privilegi de ser-ne seu, especialment els primers anys. A manca de piscines esportives, els primers espais que acolliren la competició foren o bé el mar, a les platges, o mes sovint els ports, en les seves dàrsenes o molls.

La 'piscina' del Arenas Club de Getxo, a la dàrsena d'Arriluce-Algorta, on els anys 1925 i 
1927 tingueren lloc les edicions XIX i XXI del campionat d'Espanya de natació. (*)
Font: Bloc getxosarri.blogspot.com

La primera piscina pròpiament esportiva en acollir el campionat va ser la del Club Natació Barcelona en la seva vintena edició, a l'Escullera de Llevant de la ciutat, l'any 1926. Fins a celebrar-se sempre en piscina van ser necessaris alguns campionats mes fets en espais naturals. La darrera edició ubicada en un port correspon a la trentena, de l'any 1940 - primera desprès de l'enfrontament civil -, que tingué lloc a la dársena del port de Vigo.

Pel que fa a les mides de les piscines, naturals o esportives, s'alternen des dels 300, 250 o 100 metres dels primers anys, fins a les mides mes 'normalitzades' dels 50 o 33 metres. Cal recordar que a les primeres dècades del segle XX les piscines de 25 metres eren considerades poc menys que banyeres, només aptes per a escolars o per als banys. L'any 1961, a Sevilla, és la darrera ocasió en que el campionat es fa en una piscina de 33 metres, quedant establert ja per sempre la necessitat de disposar d'un equipament amb les dimensions olímpiques de 50 metres.

La ciutat de Barcelona ha estat molt present com a plaça dels successius campionats d'Espanya de natació, essent-ne seu en exclusiva entre 1907 i 1921, fins que a l'any següent de 1922 els campionats es traslladen a la ciutat d'Alacant, on l'equip català s'hi ha de desplaçar en barco. 

            Presència de Barcelona com a seu dels campionats, en % relatiu al total

Font: Elaboració pròpia

'L Campionats d'Espanya de Natació i Salts', un programa...

Els campionats de la cinquantena han estat encarregats per la 'Federación Española de Natación' (FEN) a la federació catalana (FCN), que se'n ocupa amb l'habitual eficàcia. Per tal de commemorar com cal una edició tan especial, la FCN edita un fullet o programa que consta de setze pàgines, algunes d'elles a color. 

Hem pogut rescatar el programa difusor de l'esdeveniment gràcies a la col·lecció de butlletins del club, guardada i enquadernada en onze volums per en Jaume Casas Segarra. Una de les seves particularitats és el fet que en Jaume hi adjuntava - a mes dels butlletins -, fullets i informacions relacionades amb competicions o altres esdeveniment lligats al Club Natació Montjuïc (**).

Portada a tot color del programa de mà del 'L Campionat d'Espanya de Natació i Salts', 
organitzat per la FCN a la piscina municipal de Montjuïc, del 13 al 15 d'agost de 1960.
Font: Arxiu JCE, fons família Casas-Tauler.

Dedicatòria i Salutació del programa

L'entrada es dedicada al patriarca i fundador de la natació catalana i espanyola, en Bernat Picornell Richier, que el 1960 arribava als seus setanta-set anys, encara com a president de la FEN. 

Segueix una salutació del president de la FCN, en Mateo Molleví Ribera, on afirma:

"A Barcelona, cuna de la natación española, le ha sido concedida la organización de los Campeonatos de España de 1960... Y no creemos pecar de inmodestos si decimos cuan justa y oportuna nos parece esta concesión a una ciudad que, si empezó a competir en natación mucho antes que las demás del suelo patrio, no andó (sic) remisa a la hora de divulgar lo que iba aprendiendo.

... Nos cabe aún otro honor. Y es el de organizarlos, precisamente en el momento en que la natación española ha alcanzado su nivel internacional mas elevado; en un año en que han caído de forma espectacular y rotunda casi todos los 'records' de España."

 

Imatge d'en Robert Queralt Alentorn, aixecant la copa del primer lloc
per a la selecció catalana als campionats d'Espanya de 1954.

Composició del jurat tècnic, amb la imatge d'en Guillem Alsina Soto, campió 
d'Espanya dels 200 m braça en l'edició de 1959, a Vitòria-Gasteiz.

L'històric Queralt, dotze vegades campió d'Espanya entre 1950 i 1957, ja no va participar en aquesta edició, tot i seguir actiu en waterpolo, en quina selecció espanyola havia arribat a ser el jugador amb major nombre de participacions internacionals.

Pel que fa als equips arbitrals designats per aquesta competició, el seu llistat és un repàs històric a grans personalitats de l'arbitratge català i espanyol. D'entre els catalans trobem als Borrego, Gamisans, Domenech o Batallé; comptant també amb els castellans Sans Merten, Sanz de la Rica; el canari Arturo Rodriguez; o els vasco-navarressos San Gregorio i Espinosa.  

Aquest darrer, de nom Benjamín però conegut com a 'Mincho' - un dels pioners de la natació bilbaïna - comparteix campionat amb el seu fill, José Maria Espinosa Abando, qui encara amb catorze anys va nedar les proves de 400 i 1.500 m lliures. En 'Josemi', com era nomenat habitualment, es trobava als inicis de la seva carrera que el portaria a ser nombroses vegades internacional, i olímpic als jocs de Toquio 1964.

D'altre banda, com a jutges de salts trobem a en Josep Bernal amb en Diego Devesa, qui sería president del Montjuïc entre 1968 i 1972.

Taula de rècords, incloent-hi els de piscina de 50 metres.

Taula campions d'Espanya 1959, proclamats a Vitoria-Gasteiz.

En el doble full amb les taules de rècords destaca la foto de na Rita Pulido Castro, múltiple campiona d'Espanya i mes de quaranta vegades internacional. Va ser - junt amb Isabel Castañé López - la primera nedadora del país en participar en uns Jocs Olímpics, a Roma 1960, tot i no haver superat la mínima establerta. 

L'acompanya en Leopold Rodés Parés, nedador i waterpolista, l'home mes ràpid d'Espanya en aquells anys. Tot i ser inicialment exclòs de la selecció per anar als jocs de Roma, en el curs d'una pressa de temps oficial, organitzada per a l'ocasió, el 30 de juliol a la piscina de Montjuïc, va batre el rècord d'Espanya amb un temps llavors extraordinari. En Joaquim Morara, en la seva 'Historia de la Natación Española' (2a edició, 1965), ho explica així:

"... se propuso al Comité Olímpico español la inscripción de los siete citados, a la que se unió luego la de Rodés, que, picado en su amor propio, al verse no incluido en la selección por no haber logrado la marca que se exigía, apretó durante unos días, bien pocos, por cierto, y batió el rècord de España de 100 metros con 58 segundos justos..." (***)

Al marge de les informacions generals i les marques, referides als campionats, el fullet inclou la inevitable propaganda comercial. El principal patrocinador sembla haver estat la catalana 'Cerveza San Miguel', juntament amb la marca de banyadors 'Jantzen' i l'emprea especialitzada en instal·lacions i equipaments de piscines 'Bernal', comandada per en Josep Bernal Fatjó, de la saga dels Bernal, molt rellevant en l'ambient de la natació del país.

Publicitat de les pàgines interiors i de la contraportada del programa.

També apareixen, en format mes reduïda, les publicitats de 'La Real Electricidad', de la família Manguillot; i la de 'Joyeria-Relojeria-Plateria Cánovas', fundada per Alfons Cànovas Lapuente, el tan conegut i destacat president del Club Natació Barceloneta, primer, i del Club Natació Atlètic-Barceloneta, ja cap als anys finals del segle XX.

Sobre amb el mata-segells commemoratiu de l'esdeveniment i medalla 
d'or per als guanyadors de cada prova del campionat.
Font: Web todocoleccion.net

El cap de setmana anterior, del 5 al 7 d'agost, s'havien celebrat els Campionats Generals de Catalunya a la mateixa piscina de Montjuïc, amb un molt bon nivell general . D'aquella competició en surt la selecció que ha de representar a la FCN als campionats d'Espanya:

Retalls de 'El Mundo Deportivo' del dilluns 8 d'agost de 1960 amb els seleccionats
 de la FCN per a participar als Campionats d'Espanya del cinquantè aniversari.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

En cada prova la federació respectiva presenta dos participants, encara que se'n han seleccionat tres per tal de cobrir possibles incidències.

Els seleccionats del C.N. Montjuïc són els nois Josep A. Abadias i  Juan A. Molinero, acompanyats per les noies Carme Ramos, Nuria Llonch, Carme Medina  i 'Tina' Boira. A l'hora de la veritat Carme Medina va nedar el relleu dels 4 x 100 m lliures, mentre que la 'Tina' Boira no va arribar a participar als campionats. 

Els quadres que presentem tot seguit mostren els podis de cadascuna de les proves disputades, en categories masculina i femenina, senyalant el temps del primer classificat de cada cursa.

       Homes

        Dones

Font: Elaboració pròpia

Els noms ressaltats en vermell corresponen als seleccionats del Club Natació Montjuïc que van assolir podi en una prova individual. El butlletí del club es va fer ressò en la seva portada de tres dels participants, socis de l'entitat:

Juan Antonio Molinero Varas, Carme Ramos Lombardero i Josep Antoni 
Abadías Finós. Portada del butlletí del CNM n. 132 de setembre de 1960.
Font: Arxiu JCE

Pel que fa a les seleccions guanyadores d'aquesta cinquantena edició, ho va ser en ambdues categories la de la 'Federación Canaria de Natación', que es va imposar a les de les federacions catalana i castellana, respectivament.

Abans que en la vint-i-vuitena edició dels campionats, l'any 1934, la classificació general per equips passés a fer-se per federacions, el Club Natació Barcelona havia dominat 26 de les 27 edicions anteriors. Només havia estat superat 'formalment' l'any 1924, quan la competició va tenir per seu la dàrsena del port de Donostia. Sembla que diferents incidències administratives van fer que el Barcelona participés des de la segona jornada fora de concurs, de manera que l'entitat organitzadora, el 'Club Deportivo Fortuna', va tenir el camí expedit per a ser-ne el guanyador per equips.

A quest mateix any del 1934, s'esdevé a la piscina de Montjuïc la primera derrota real en categoria masculina dels nedadors catalans, que es veuen superats per l'equip de la federació castellana - majoritàriament amb nedadors del Canoe - liderats per el magnífic entrenador Enrique Granados Gal. A partir de 1940 la hegemonia en la categoria d'homes es va alternant entre els representants de les federacions castellana, canària i catalana.

Pel que fa a la categoria femenina, les nedadores de la federació catalanes mantindran el seu lideratge en les primeres catorze edicions d'aquest format de classificació, fins a que en la quaranta-dosena convocatòria són superades per les de la federació canària, amb les quals s'aniran alternant, fins a arribar a aquesta edició del 1960 que avui rememorem.

Josep Castellví

(*) El 'Arenas Club' de Getxo té els seus orígens a l'any 1909, encara que aquest nom no el rep fins a l'any 1917. Essent un club poliesportiu, la natació va ser als primers anys del segle XX un dels elements dominadors de les seves activitats. L'any 1.924, junts amb el 'Sporting Club', el 'Sestao' i el 'Club Deportivo Bilbao' funden la 'Federación Vizcaína de Natación Amateur'. L'any següent, a mes del campionat d'Espanya, participen i guanyen per equips el 'I Campionato de Vizcaya' de natació, celebrat a la mateixa dàrsena d'Arriluce-Algorta els dies 15 i 16 d'agost.

(**) En Jaume Casas Segarra va emparentar per matrimoni amb la família Tauler, en casar amb Ampar Tauler Gou. Ell mateix va ser un molt rellevant esportista del C.N. Montjuïc, especialment en la modalitat d'activitats subaquàtiques i de pesca submarina, de les que en va ser un gran impulsor, assolint també grans resultats personals. La seva col·lecció de butlletins, curosament conservada i donada per el seu fill Josep Casas Tauler, ha estat un valuós material de documentació per al nostre bloc

(***) El 'Comité Olímpico Español' (COE) va inscriure al Jocs Olímpics de Roma 1960 a vuit homes: Leopold Rodés, Emilio Díaz, Guillem Alsina, José M. Cossio, Julio Cabrera, José V. León, Heriberto de la Fe i Miquel Torres; y dues noies: Isabel Castañé y Rita Pulido. En el campionat d'Espanya que avui analitzem es va donar el cas que en Jordi Flaquer va guanyar en els 200 m. braça als dos nedadors ja inscrits als jocs per el COE. Com que la inscripció era tancada, finalment el COE i la FEN van decidir convidar a en Jordi Flaquer a anar a Roma amb l'equip, encara que no va poder participar en els jocs. L'equip espanyol de waterpolo, llavors entrenat per l'hongarès Lajos Rajki,  no va ser a Roma, en haver perdut el preolímpic celebrat a Camogli, essent derrotat, 7 a 6, per l'equip francès.

Butlletí. El darrer waterpolista olímpic del Montjuïc...

En una altre entrada d'aquest bloc hem pogut conèixer els darrers olímpics del Montjuïc, na Natalia cabrerizo i en Jordi Carrasco, que als Jocs de Sydney de l'any 2000 van formar part de l'equip de natació que va representar a Espanya en aquella data. (*)

Pocs anys abans vam tenir el cas del darrer waterpolista del Club Natació Montjuïc que va assolir la condició d'olímpic en els jocs disputats a la ciutat nord-americana d'Atlanta l'any de 1996. Ens el presenta el butlletí del club en el seu número 384, pertanyent al mes de gener de 1977 i es tracta d'en Ángel Luis Andreo Gabán, que participa en l'equip espanyol de waterpolo com a porter, compartint aquesta funció amb el malaguanyat Jesús M. Rollán Prada (1968-2006).

Portada del butlleti del CNM n. 384 del gener de 1997.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Ángel Luis Andreo neix a Madrid el dia 3 de desembre de 1972. Els seus inicis al waterpolo els desenvolupa en el Club Social las Encinas de Boadilla, encara que ben d'hora la seva activitat es centra en la Escuela de Waterpolo impulsada per la RFEN i dirigida per en Mariano García Barguilla (**). 

Des de finals dels anys vuitanta el waterpolo es troba en el camí d'una certa professionalització, de manera que els canvis de club són habituals. Així és que l'Andreo al llarg de la seva carrera esportiva ha conegut els següents clubs:

Historial d'entitats on ha militat en Ángel Luis Andreo, 
amb la menció d'alguns dels fets mes senyalats.
Font: Elaboració pròpia.

Pel que fa al Montjuïc les seves tres temporades coincideixen amb el retorn al club d'en Dragan Matutinovic, desprès de la seva primera etapa (1988-1990). Els resultats esportius ja s'han anat adequant al potencial econòmic del moment, que es troba mes centrat en la consolidació i el manteniment de les instal·lacions que en la inversió en els esports preferents de l'entitat. Conseqüentment l'equip de waterpolo queda lluny dels primers llocs de la classificació i es mou entre el cinquè i el setè lloc de la lliga, que en aquell temps s'anomena 'Primera Divisió Grup A-1'. Provinent del Real Canoe Natación Club  l'Ángel arriba com a porter titular per a ocupar el lloc de l'històric Manuel Silvestre, que s'ha retirat la temporada anterior.

Ángel Luis Andreo Galbán es internacional des de l'any 1991 fins al 2008. El primer d'aquest anys assoleix la medalla d'or al Campionat del Món Junior fet a Long Beach. Arriba a participar en quatre Jocs Olímpics: Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008; a la vegada també el trobem en quatre Campionats de Món, a mes d'un altre gran nombre d'actuacions internacionals en europeus, campionats d'edats i amistosos, fins a comptar 350 internacionalitats.

Ángel Luis Andreo en una imatge dels seus primer anys de waterpolista.
Font: Viquipèdia. Ft. SI

L'èxit mes ressonant del nostre darrer waterpolista olímpics és, sens dubte, l'aconseguiment de l'or olímpic en els Jocs d'Atlanta 1996, en que l'equip espanyol es pren la revenja del traumàtic segon lloc dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. El torneig, celebrat entre el 20 i el 28 de juliol, va ser disputat entre dotze seleccions, dividides per a la fase prèvia en dos grups de sis equips.

El conjunt espanyol, capitanejat per en Manuel Estiarte Duocastella - en els seu cinquè i penúltim Jocs Olímpics - es completa amb Josep Maria Abarca, Ángel Luis Andreo, Daniel Ballart, Pedro García, Salvador Gómez, Iván Moro, Miguel Angel Oca, Jordi Payá, Sergi Pedrerol, Jesús Rollán, Jordi Sans i Carles Sanz. El camí seguit desprès de la fase prèvia a va ser:

                      QUARTS DE FINAL                           SEMIFINALS                                    FINAL

Font: Viquipèdia

L'equip és dirigit per en Joan Jané Giralt, qui havia substituït a en Dragan Matutinovic l'any 1993. En els seus onze anys de seleccionador nacional, en Joan - amb 218 internacionalitats com a jugador - a mes de l'or olímpic d'Atlanta va conduir el combinat nacional a la medalla d'or als Campionats del Món de Perth 1998 i Fukuoka 2001. 

A mes del nostre protagonista, en l'equip campió d'Atlanta hi trobem fins a tres altres històrics blanc-i-verds: Pere Robert Font, Jordi Sans Joan i Daniel Ballart Sans; el primer  actuava com a delegat de l'equip, mentre que els dos darrers - que ja no pertanyien al Montjuïc - eren peces claus del 'tretze' guanyador.

1. L'equip italià - tercers classificats - felicita als jugador espanyols.
2. Un satisfet Samaranch acaba d'imposar la medalla d'or 
als campions olímpics de waterpolo d'Atlanta 1996.
Font 1: Official Report of the Centennial Olympic Games, Atlanta 1996.
Font 2: Web latribunamadridista.com.

Es dona el cas curiós que la final es disputa entre els equips classificats en tercer lloc en els seus grups respectius de la fase prèvia, és a dir: entre Espanya, tercera del Grup A i Croàcia, tercera del Grup B. Els quatre primers serien eliminats per els tercers: Estats Units i Hongria per els espanyols i Iugoslàvia i Italia per els croates. A la final del 28 de juliol el conjunt espanyol s'imposa al croat per set gols a cinc.

El diari El Mundo Deportivo demana a en Manel Estiarte que faci un escrit de com va viure la final i els moments posteriors. Ho publica com a 'exclusiva' en el diari del 30 de juliol amb el titular de 'Estiarte lo cuenta para El Mundo Deportivo', on entre d'altres coses, en Manel explica:

"Me viene a la memoria la gente que empezó en esto del waterpolo. Cómo olvidar ahora al padre de Lolo Ibern, Polichón, a Lolo, a Brascó, que me hizo internacional y a toda la afición... Algo indescriptible había en el ambiente, en los rostros de todos durante las horas previas a la final ante Croacia... Había, eso sí, una especie de consigna silenciosa: si hemos sido capaces de llegar hasta aquí, no nos va a suceder como en la final de Barcelona'92"

Segueix explicant el desenvolupament del partit, que no va començar gaire bé, per centrar-se en la remontada per un cop aconseguida aquesta i finalitzat el partit, en Manel descriu:

"Se desató la euforia y cuando pude corrí a abrazarme con Albert, mi hermano, que es médico de la selección. Fue un abrazo muy íntimo y emocionado porque allí, en aquel momento, los dos nos susurramos que la victoria la dedicábamos a nuestra hermana Rosa, que fue nadadora olímpica y desgraciadamente ya no está entre nosotros."

Per la seva part, el propi Ángel Luis Andreo, en una entrevista feta molts anys a venir (***), ens deixa - a petició de l'entrevistador - una curiosa descripció en una sola paraula de la resta de companys de l'equip campió olímpic:

Font: Elaboració pròpia a partir de l'entrevista esmentada

La carrera de l'Ángel va seguir encara amb mes guardons internacionals, fins a la seva retirada el 2013 o 2014. Mentre s'havia anat formant com a Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a l'INEFC de Barcelona, a mes de fer un Màster en gestió d'instal·lacions esportives. Un cop produïda la inevitable reintegració a la vida laboral 'normal', ha seguit vinculat al món de l'esport - particularment del waterpolo - com a entrenador personal, asesor esportiu, i principalment formant part de l'equip tècnic que entrena a la selecció femenina de waterpolo, liderat per en Miguel Angel 'Miki' Oca, en el qual desenvolupa la funció d'entrenador de porteres i preparador físic general.

En l'entrevista abans esmentada reflexiona sobre com enfocar la retirada de l'esport en actiu:

"Soy consciente de que vivir eternamente del deporte en activo no es posible... Hacia tiempo que por mi cabeza rondaba que estaba llegando al final de mi carrera deportiva... no he trabajado en nada que no haya sido waterpolo, en mi 'curriculum vitae' en el apartado 'experiencia laboral' no tengo nada... He visto, he oído y he leído muchos casos de grandes deportistas, carismáticos y talentosos, que cuando se han retirado se han tenido que re-socializar y enfrentarse a un mundo totalmente distinto al que han estado acostumbrados... La verdad es que cuando te retiras hay muchas de las cosas que disfrutabas y podías tener a tu alcance que desaparecen de repente... (por mi parte) algo he hecho. Lo podré pasar mejor o peor, me costará más o menos re-socializarme, pero en mi cabeza... sé que he de seguir luchando y vivir dignamente junto a mi familia y amigos."

Ens consta que així ha estat i només ens resta desitjar-li al nostre darrer waterpolista olímpic que en el futur les circumstàncies d'aquesta altra 'carrera' li segueixin sent favorables.

En Angel Luís Andreo en acció amb l'equip nacional.
Font: Shutterstock. Ft. Alfredo Aldai/EPA

Memòries del Montjuïc

(*) L'entrada a la que ens referim la podeu trobar a: 

https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/04/butlleti-els-ultims-olimpics-del.html

(**) Mariano Garcia Barguilla és un llicenciat de la segona promoció de l'INEF de Madrid que a l'any 1976 rep, per part de la 'Federación Madrileña de Natación', l'encàrrec de dirigir l'escola de waterpolo regional. Posteriorment aquesta va pasar a dependre de la RFEN, sempre sota la direcció d'en Mariano, que va saber transmetre a algunes generacions d'esportistes madrilenys la devoció i l'estima per el waterpolo. Sense el seu mestratge l'amalgama catalano-madrilneya que va donar els millors fruits del waterpolo espanyol no hagués estat possible.

(***) L'entrevista en qüestió, titulada 'Ángel Luis Andreo Gabán: el héroe discreto', és feta per el Dr. Francisco Argudo Iturriaga, de la Universitat Autònoma de Madrid, per a la revista digital, d'origen argentí, 'Lecturas: Educación Física y Deportes' que la publica en el seu n. 202 de març de 2015.