%20a%20FiT.%20Ft.%20Montejano_cleanup-artguru.jpeg)
Antecedents familiars i primers pasos esportius...
En Diego Devesa Palomera (1923-2006) neix a Santander. És el fill gran del matrimoni Devesa-Palomera, on comparteix llar amb els seus germans Arturo (1925) i Laura (1928). Les circumstàncies de la guerra fratricida obliguen a que en Diego i la Laura siguin evacuats de Santander el dia 2 d'agost de 1937, amb 13 i 9 anys respectivament, formant part dels que van ser coneguts com a 'els nens de la guerra'. La seva evacuació és va fer per mar, molt probablement a bord del vapor francès Ploubazlanec, noliejat per organitzacions humanitàries del país veí, que va atracar a l'endemà al port de Pauillac, a poc més d'una hora amb tren de Bordeus (1).
Retall del Butlletí del C.N. Montjuïc n. 350, del maig-octubre
de 1985, amb un interessant esbós biogràfic del president
Diego Devesa, malgrat contenir algunes imprecisions.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI
En qualsevol cas, la família Devesa arriba a Barcelona a les acaballes de la guerra incivil. Sembla que d'inici s'instal·len a la Barceloneta; on per cert el cognom Devesa hi és, encara avui, força present. Al 1940 trobem al Diego inscrit al Club Deportivo Mediterraneo - amb el nom castellanitzat de l'època -, on a l'edat de quinze anys comença a practicar la natació i el waterpolo.
Cadets i infantils del 'C.D. Mediterraneo', subcampions de Catalunya de l'any 1940.
Cases, Tauler,___, Meléndez, Flaquer, Abril, Batalla, Devesa i Puig. Ajupits: Pons,
Navás, Guarneiro, Grabulós i Albert. Davant: Mota, ___, Araix i Martinez.
Font: Història del C.E. Mediterrani. J. Martí Vallés, 1997. Ft. SI
Del Mediterrani al Club Natació Montjuïc...
Cap a principis del 1944 el Mediterrani s'instal·la en la seva nova seu del carrer Galileu de Sants, provocant la reacció d'un sector dels seus associats que se senten més vinculats al Poble-sec i barris propers. La crisi generada desemboca en la creació del Club Natació Montjuïc, inscrit a la Federació Catalana de Natació (FCN) el dia 22 de març de 1944 com a Club Natación Montjuich de Educación y Descanso.
En Diego Devesa i els seu germà Arturo formen part dels catorze fundadors 'canònics' del nou club, encapçalats per en Martí Planas Ferrer, com a soci n. 1, i el seu inseparable Vicenç Esquiroz Soliva. Els germans Devesa s'integren en els equips de natació i waterpolo de la nova entitat, participant en les diferents competicions d'aquests esports.
Un dels primers equips de waterpolo del Montjuïc, a l'any 1945. En Devesa
és el primer ajupit a l'esquerra, mentre que dempeus s'identifiquen
el segon a l'esquerra, que és en Ponç Puigdevall (S),
amb en Gerard Carmany al seu costat.
Font: Arxiu JCE, fons C.N. Montjuïc. Ft. SI
Ben aviat, però, al Devesa gran li entre el 'cuc' del rugbi, de manera que a començaments de l'any 1947 ja el trobem incorporat a l'equip del Reial Club Deportiu Espanyol, on l'acompanyen els Ponç Puigdevall (S), Joaquim Tauler o Joan Boronat, entre d'altres. Aquesta pràctica és una bona manera de mantenir-se actius i en forma, en els períodes en que no poden practicar la natació a la piscina municipal de Montjuïc. Juguen en l'Espanyol perquè el Montjuïc encara no té equip propi (2).
Finalment, el setembre de 1947 el Club Natació Montjuïc crea la seva pròpia secció de rugbi, que comença a jugar com a tal en les competicions del país.
Noticia de 'El Mundo Deportivo' del 24 d'octubre de 1947,
amb la creació de la secció de rugbi del C.N. Montjuïc.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
,%20Sadurn%C3%AD,%20Clavel,%20Boronat,%20Juli%C3%A1n,%20Tauler,%20Andelet,%20Devesa,%20Sabat%C3%A9,%20Anglada%20i%20R.%20Carmany.jpg)
Primera imatge de l'equip del club el mateix 1947. Artigas (E),
Sadurní, Clavel, Boronat, Julián, Tauler, Andelet;
Devesa, Sabaté, Anglada, ___ i R. Carmany.
Font: Arxiu JCE, fons família Tauler. Ft. SI
A tot això el Diego Devesa s'ha incorporat al servei militar l'any 1944, i encara que manté com pot les activitats esportives - principalment el rugbi - comença a interessar-se per la tasca directiva de l'esport, que l'inicia com a tresorer de la junta directiva presidida per en Joan Boronat Carner 'Janot', a partir de 1946.
De la serietat i el rigor amb que s'estrena, en aquesta nova faceta de la vida social, en dona idea un dels comentaris aparegut al n. 3 del Butlletí del club, on a l'apartat de 'Dimes i Diretes' s'hi escriu, en el to humorístic de la secció, el que segueix:
"Nos vamos a quedar sin tesorero (¡como respirarán los morosos!) pues nuestro buen amigo Diego Devesa, ha sido sobornado 'inconscientemente' para que se dedique al 'rugby'. ¡Melé, melé!... queremos decir ¡malo, malo!. Menos mal que si Devesa sale airoso del 'fregado' en que se ha metido... ¡pobres morosos!."
En aquesta primera incursió com a directiu, també exercita el seu vessant 'literari', col·laborant assíduament amb el Butlletí del club, aportant-hi articles que solen reflexionar sobre aspectes vinculats a la vida esportiva i associtiva de l'entitat.
Com a exemple d'aquestes dues facetes, la directiva i la de redactor del butlletí, reproduïm un seu article de l'any 1954 on recorda algunes de les anècdotes inicials de l'entitat, amb el títol de La labor callada. L'autor és centra en la tasca discreta de tres personatges vinculats al Montjuïc: el senyor Ramos i la seva 'canya', més simbòlica que rigorosa; el senyor Pulgarín, primer 'oficinista' del club, encarregat del cobrament a domicili i del repartiment del butlletí; i el senyor Madrid, que va substituir a en Pulgarín, davant el seu prematur traspàs.
Reproducció de l'article del Diego Devesa publicat en el Butlletí social n. 53,
de gener de 1954, on recorda personatges de la primera dècada de l'entitat.
Font: Arxiu JCE
En Devesa és focalitza en aquests tres personatges dels primers anys, tot recordant que:
"Aunque a los efectos de tiempo no suponga mucho una década, para la vida de una entidad como la nuestra, surgida de la nada y casi con nada sostenida durante años, son dos lustros de vicisitudes, de esfuerzos, de sinsabores y alegrias...
...en todas ellas y sobre todo en las llamadas (sociedades) modestas... existen los que trabajan en silencio..., los que aguantan los malos humores de todos y no se quejan de nadie... Se ha hablado muchas veces en tono humorístico de la caña de Ramos... En Ramos y su caña podríamos simbolizar muchos años de enseñar a nadar a chicos y grandes, de dar consejo a los nadadores y de 'tomar tiempos'...
En los primeros años del club los socios pagaban sus cuotas en el bar social, pero esto resultaba incómodo para muchos y más aún para el Tesorero, que se veia negro para cobrarles a algunos. Para resolver esta dificultad llegó entonces el señor Pulgarín... Aún le recordamos, con su asma, subiendo por etapas la calle Radas o escondiendo el cigarrilo ante nuestra llegada... Era un chiquillo de 60 años, y nadie mejor que el que esto firma sabe la gran labor que realizó en el Club...
Para ocupar la vacante producida por el fallecimiento del señor Pulgarín, vino el señor Madrid... Como sigue con nostros no creemos necesario hablar de él, porque nos consta que se ha ganado el aprecio de todos los socios..."
El Diego Devesa a les federacions catalanes...
A mitjans dels anys cinquanta en Diego Devesa Palomera ja acumula una important experiència com a directiu en el seu club. Entrat en la trentena, s'ha casat amb na Carmen Verneta i són en vies de consolidar la seva família. El Diego, a més, desenvolupa una carrera professional progressivament reeixida. Aquesta creixent estabilitat li facilita el ser cridat per ocupar càrrecs directius a les federacions catalanes de natació i de rugbi.
A la Federació Catalana de Rugby (FCR) s'hi incorpora l'any 1959, durant la molt llarga etapa de la presidència d'en Lluís Sentis Anfruns - 1939 fins a 1974 -. Hi entra com a vocal, essent incorporat a les comissions d'Organització i Camps i Premsa i Propaganda. Coincideix a la junta directiva amb el també montjuiquenc Eudald Vallés que, a més de ser vocal d'aquesta, exerceix el càrrec de president del Col·legi Català d' Àrbitres de la FCR.
A la FCN hi ha entrat per la via de l'arbitratge, tant de natació com de les altres disciplines aquàtiques. S'interessa especialment per la modalitat dels salts, en la qual desenvolupa una intensa activitat. El seu compromís amb el Col·legi Català d' Àrbitres (CCA) el porta a la presidència d'aquest organisme, que inicia l'any 1960 i on s'hi ha d'estar fins a finals de 1967, just abans de ser cooptat com a president del C.N. Montjuïc.
Titulars de 'El Noticiero Universal' del 6 de desembre de 1960,
anunciant el nou president del CCA de la FCN.
Font: Hemeroteca ARCA
Una de les seves primeres actuacions al front del col·legi és la d'obligar a repetir els rècords dels 1.500 m lliures, establerts pels sabadellencs Miquel Torres i Isabel Castañé, en una pressa de temps feta a la piscina del seu club. La repetició dels intents de rècord, exigida pel nou president del CCA, és fonamenta en el fet que aquest primera prova - culminada amb èxit - no havia seguit la normativa establerta per a tals afers, malgrat comptar amb cronometratge de membres del CCA.
La noticia, publicada per El Noticiero Universal del dia 20 de febrer de 1961, mereix el comentari entre sorprès i aprovatori del seu redactor, el mític Jaume Cruells:
"Un paso atrás, pero por poco tiempo... los tiempos conseguidos fueron cronometrados por varios miembros del Colegio Catalán de àrbitros y no se puede dudar de su autenticidad. Pero don Diego Devesa, celoso de sus deberes en la presidencia de dicho Colegio, ha considerado que como no había Jurado oficial nombrado y que tampoco se habían anunciado dichos intentos con los reglamentarios tres dias de anticipación por medio de la Prensa y radio, no procedía la homologación de los mismos. La verdad es que en todas partes cuecen habas, pero el señor Devesa... no quiere imitar lo que se supone se hace en otras regiones en casos análogos."
Ens podem imaginar al nou president del CCA responent a les reclamacions formulades per els sorpresos dirigents del C.N. Sabadell, als que potser els hi va deixar anar una cosa semblant a: "ustedes, junto a los demás clubs, son la federación... pueden cambiar el reglamento cuando lo consideren oportuno; pero mientras siga vigente el actual, el presidente del Colegio Catalán de Arbitros está obligado a respetarlo y a hacerlo cumplir..."
El 27 de gener de 1964 'El Noticiero Universal' comunica la segona elecció
d'en Diego Devesa al front del CCA, on s'hi ha d'estar fins a finals de 1967.
Font: Hemeroteca Arca
Diego Devesa Palomera va ser president del Col·legi Català d'Àrbitres i Cronometradors de la Federació Catalana de Natació en una primera etapa des del 1960 fins al 1962, optant per no presentar-se a la reelecció a causa de les seves múltiples ocupacions. Tot i aquest precedent, va ser tornat a elegir per unanimitat com a president del CCA el 1964. La seva tasca va ser descrita com a exhaustiva, mantenint i incrementant la serietat i el prestigi de l'organisme. La seva preocupació com a president va ser l'engrandiment i el prestigi dels jutges i àrbitres de la natació, en les seves diverses disciplines. En total en Devesa va presidir el CCA sis anys, amb el petit interregne de l'any 1963, quan el va succeir el el càrrec en Gerard Carmany, també soci del Montjuïc.
A finals de 1967 abandona novament la presidència del CCA. El gener següent la FCN li va tributar un homenatge a Granollers, en el curs del qual va rebre la Medalla d'Or de la Federació Catalana de Natació, en quin acte en Antoni Monés, president de la Federació Catalana de Natació, va qualificar la seva actuació de tants anys al front del col·legi com a "exemplar, recta i decisiva per a la superació del col·legi".
Retall de 'El Noticiero Universal', del dia 15 de gener de 1968,
amb la noticia de l'homenatge de la FCN a Diego Devesa.
Font: Hemeroteca ARCA
La clau de que en Devesa no és presenti a la reelecció per a la nova junta de l'any 1968, la dona el ja al·ludit Jaume Cruells, cap de rúbrica de natació a El Noticiero Universal, que ho justifica en aquests termes:
"El presidente saliente, uno de los valores más destacados como árbitro en todas las especialidades y que ha dado muestras de su indudable valia y rectitud en multitud de ocasiones, no quiso presentarse a la reelección, pues a don Diego Devesa le están esperando en su club, el Montjuich, en donde es muy probable que salga elegido presidente de la célebre entidad, en la cual, estamos seguros, realizará grandes cosas."
Diego Devesa Palomera president, 1968-1972...
Se sap que l'Esteve Limiñana no vol allargar la seva presidència per un nou període, de manera que a principis de 1968 ha de deixar el càrrec. Com era habitual en aquesta situació, el 'pinyol' dur del Montjuïc és posa en marxa i busca qui ha de substituir al president sortint.
No és una situació senzilla. La posada en marxa de la Piscina Municipal de Folch i Torres, gestionada per l'entitat, representa un repte que en aquests primers any i mig ha costat de superar. Junt a la innegable millora del servei per els associats, i especialment per els esportistes, l'entitat ha de fer front a l'increment exponencial de la massa social amb una organització encara no prou ajustada, quines funcions com a encarregat recauen en el senyor Madrid, més acostumat a la tasca burocràtica-administrativa que a la gestió professionalitzada.
El nou president ha de ser un gestor. Una persona que ja hagi demostrat en la seva vida professional la capacitat de lideratge al front d'una empresa mitjana o gran. Totes les mirades dels 'electors' es posen sobre en Diego Devesa Palomera, que a aquelles alçades és el gerent de l'empresa transnacional 'MUNDUS', dedicada a maquinària, materials i serveis per el món de la construcció.
A l'editorial del Butlletí social n. 221, de febrer de 1968, és raona la designació del nou president d'aquesta manera:
"... los socios fundadores, en su reunión anual, hallaron el hombre que puede hacerse cargo de la presidencia. Porque este hombre estaba en la mente de todos. No era otro que don Diego Devesa, socio fundador del club, antinguo nadador y waterpolista, ex-directivo, árbitro - acaba de dejar la presidencia del CCA - y uno de los tres jueces de saltos que España tiene inscritos en las listas de la Liga Europea de Natación...
Creemos que don Diego Devesa... es el hombre que por su identificación con el Club, afición por la natación y espiritu organizador, puede cumplir perfectamente con la nueva etapa que iniciaremos..."
La Assemblea General Ordinària del C.N. Montjuïc, del dia 23 de març de 1968, formalitza l'arribada de la nova junta directiva, encapçalada per Diego Devesa.
'El Noticiero Universal' del 2 d'abril de 1968, amb la noticia del nomenament
d'en Diego Devesa com a nou president del C.N. Montjuïc.
Font: Hemeroteca ARCA
El nou president signa l'editorial del Butlletí n. 223, corresponent a l'abril de 1968, amb el significatiu títol de Por el mismo camino, on vol remarcar el caràcter continuista de la seva gestió amb aquestes paraules:
"... la nueva directiva es de tono restringido, porque con la experiencia que uno tiene de estas cosas, considera que es mejor disponer de pocos, pero ejecutivos, que de muchos opinantes que hacen dificil la labor de equipo y acaban a la larga con la iniciartiva de los demás. Si hemos de compartir la responsabilidad, es lógico que seamos capaces de disponer de toda la autoridad, y sabido es que una y otra se diluyen a medida que aumenta el número de personas que las comparten...
Por otro lado, la nueva Junta no parece tan nueva porque en realidad todos formaban parte de la anterior - excepto el Presidente y el vicepresidente - pero esto demuestra que seguimos una política de continuidad, garantia de que todos vamos por el mismo camino desde que se fundó el club..."
1. Composició de la nova junta directiva publicada al Butlletí n. 224 de maig de 1968.
2. Saluda del nou president informant de la nova junta directiva.
Fonts: 1. Arxiu JCE; 2. ANC1-1256-T, fons família Fortuny
En realitat, però, el canvi era radical en les formes i en el fons. La darrera junta directiva de l'etapa anterior era conformada per 41 càrrecs, que involucraven a 21 persones diferents - per duplicitat de càrrecs -. La junta directiva, pròpiament dita, era de 13 membres; més un total de cinc comissions i vuit delegacions.
Els reptes principals de la nova junta són:
- Millorar la funcionalitat de la nova piscina de Folch i Torres
- Professionalitzat l'administració i gestió de la entitat
- Continuar el creixement de la massa social
- Consolidar els projectes esportius de la natació i les diferents seccions
Millores en la instal·lació, en l'administració i en la gestió
En relació a la millora de la funcionalitat de Folch i Torres, la nova junta intervé en una reforma dels vestidors, que s'havien vist desbordats per l'allau d'usuaris, millorant.ne la seva capacitat i distribució, així com la prestació dels serveis als associats.També s'actua sobre els equipaments tècnics, incorporant una segons caldera per a facilitar la producció d'aigua calenta i per a servir com a auxiliar de la principal en cas d'avaria.
En el vas de la piscina de 33,33 m. s'hi col·loca una tanca metàl·lica mòbil- rematada amb fusta tractada -, que serveix per a separar-la en dos espais diferents, establint una piscina de 25 m. i deixant la resta de l'espai en la zona de palanques i trampolins a disposició dels associats o per a la pràctica de la secció de salts, que rep un impuls notable.
Imatge general del vas de la piscina de 33,33 m. de Folch i Torres, amb
la tanca de separació dels dos espais per a usos diferenciats.
Font: Arxiu JCE. Ft. Pires
És potencia la figura d'un encarregat general de la instal·lació, responsable del personal, de les tasques de manteniment i del conjunt de serveis complementaris de la mateixa.
S'introdueixen millores administratives i de gestió de la societat, com la de facilitar el cobrament de les quotes socials, que passen progressivament a ser domiciliades mitjançant entitat bancària.
La nova junta directiva vol passar del model de gestió 'de set a nou', clarament amateur, a la progressiva professionalització. A aquest respecte, en l'editorial del Butlletí corresponent a l'agost de 1968, intitulada Hay que evolucionar, s'exposa aquesta idea en els termes següents:
"No cabe duda de que lo que nosotros llamamos gráficamente 'mentalidad de siete a nueve' tiene que ser superada, pues actualmente los clubs, al disponer de instalaciones permanentes, necesitan una organización técnica y administrativa que no puede circunscribirse al horario citado...
Por lo que respecta a nuestro club... transcurrido un año de prueba (de la nueva instalación) sólo han sido necesarias algunas medidas correctoras para acabar de implantar una organización y una mentalidad que ya no son... las de siete a nueve. Con la curiosa paradoja de que, en el plano administrativo, nos resulta más barata la organización actual, de plena dedicación, que la anterior."
El vessant social i esportiu...
El mandat d'aquesta junta directiva coincideix amb la celebració del XXV aniversari de la fundació del Club Natació Montjuïc, que s'escau a l'any 1969. A aquest efecte és programen un seguit d'actes esportius i socials especials per a la celebració, que cal afegir a les activitats habituals.
Entre aquests actes especials cal senyalar:
- XII Campionat d'Espanya d'hivern de natació, celebrat a la piscina Folch i Torres sota l'organització del C.N. Montjuïc
- Torneig Internacional de Waterpolo del XXV Aniversari
- Concurs de fotografies del XXV Aniversari, amb la posterior exposició de les millors obres presentades
- Concurs de Colles Sardanistes a la plaça de Folch i Torres
- Sopar oficial, commemoratiu del XXV Aniversari
Cartell commemoratiu del XXV Aniversari del Club Natació Montjuïc, obra
de l'artista plàstic Francesc Andreu, antic nedador i soci de l'entitat. (3)
Font: Arxiu JCE, fons C.N. Montjuïc.
XII Campionats d'Espanya d'hivern de natació
Del 28 al 30 de març de 1969 és celebra a la Piscina Municipal de Folch i Torres la dotzena edició dels Campionats d'Espanya d'hivern, organitzats per el C.N. Montjuïc, amb quasi seixanta clubs participants i prop de 500 nedadors i nedadores.
L'acte inaugural és presidit per el nou mandatari de la FEN, en Luis Benitez de Lugo - marquès de la Florida -, el qual va pronunciar unes breus paraules de salutació i benvinguda per a tots els participants i per el públic en general.
Presidència de l'acte inaugural i la presentació dels equips participants en el
XII Campionats d'Espanya de natació d'hivern, a la piscina Folch i Torres.
Font: Arxiu JCE, fons C.N. Montjuïc. Ft. Montejano
Les noies del Montjuïc van obtenir la sisena posició final, d'entre cinquanta-quatre clubs representats; mentre que els nois es classificaren en el setè lloc. Les figures dels campionats van ser els Santiago Esteva i Joan Fortuny en nois; i les Aurora Chamorro i M. Pau Corominas en noies.
Com a anècdota, la jornada inaugural va ser retransmesa per la única televisió existent al país, en una de les primeres ocasions que això succeïa. D'altre banda, va ser necessària la utilització de grades provisionals - que s'observen al fons de la fotografia reproduïda - per poder encabir a la totalitat dels participants i del públic assistent.
La premsa especialitzada és va fer ressò de l'excel·lent funcionament de la competició i de la capacitat operativa dels dirigents i el personal del Club Natació Montjuïc.
Retall de 'El Noticiero Universal, del 29 de març de 1969, amb la
informació de la primera jornada dels Campìonats d'Espanya.
Font: Hemeroteca ARCA. Ft. SI
Torneig Internacional de Waterpolo del C.N. Montjuïc
També dins dels actes del vint-i-cinquè aniversari, el club va programar aquest torneig internacional, amb la participació dels següents equips: els holandesos del Amersfoortse Zwen & Polo Club; els italians de la Scuola Centrale dello Sport, de Roma; i els representant del club degà espanyol, el Club Natació Barcelona. Completava el quartet de participants l'equip del Montjuïc, que per a l'ocasió és va veure reforçat amb l'ajut d'en Salvador Franch i d'en Manel Ibern 'Lolo', jugadors del Sabadell i Barceloneta, respectivament.
Anunci publicat en el Butlletí n. 235, de l'abril de 1969, especial
del XXV Aniversari del Club Natació Montjuïc.
Font: Arxiu JCE
La superioritat del C.N. Barcelona va ser absoluta, guanyant al club dels Paisos Baixos per 9 a 2 i golejant a la Scuola italiana per 13 a 1. En l'enfrontament entre els equips catalans, el club amfitrió va veure com el Barcelona s'imposava per 4 gols a 1.
El Montjuïc, amb els reforços ja esmentats, es va defensar davant els holandesos del Amerfoorstse, tot perdent per la mínima de 3 a 2. En la classificació final els locals van assolir la tercera plaça, en imposar-se a l'equip italià per 5 gols a 3. Així, doncs, la classificació final del torneig va ser:
1. C.N. Barcelona; 2. Amersfoortse Zwen & Polo Club; 3. C.N. Montjuïc; 4. Scuola Centrale dello Sport.
Els arbitratges van ser protagonitzats per els internacionals catalans Manguillot, Bayarri, Gamisans, Geli, Asensio i Brascó. (4)
.jpeg)
Dues formacions del C.N. Montjuïc en el torneig internacional de waterpolo.
Dalt: Ponç, Franch. Comas, G. Navarro, M. Navarro, Lloansí
i Castellví; Siré, Monzó, Costa, Murio i Sanchez.
A sota: Siré, Castellví, Ibern, Franch, G. Navarro, Monzó,
Lloansí; Puigdevall, Costa, Sánchez i Murio
Font: Arxiu JCE. Ft. Montejano
Altres activitats esportives i socials...
La secció d'Activitats Subaquàtiques va incloure en els actes programats la celebració del IV Trofeu Barcelona de Pesca Submarina, que va tenir lloc el dia 11 de maig, a les aigües de l'Escala-Foradada.La secció d'atletisme va programar dins d'aquests actes el seu tradicional Trofeu Atlètic Passeig Marítim, en la novena edició. Com a acte especial per l'efemèride és va celebrar el mes de juliol un encontre interclubs amb el Sicoris Club de Lleida que, malgrat perdre en la puntuació final per 57 punts a 37, va deixar notables actuacions dels atletes del club; com les del vallista Herrera, el fondista Fernando Grande o els llançadors Farrús, Trillo i Cabrerizo.
En un dels puntals de la secció, l'especialitat de Cross, el Montjuïc és va proclamar per tercer any consecutiu campió de la Copa Catalana, en la seva quinta edició.
La secció de rugbi del club va celebrar la fita del XXV Aniversari organitzant un torneig de rugbi educatiu amb diferents equips catalans, que es va celebrar a les instal·lacions del R.C. Cornellà, a quin equip va guanyar el Montjuïc la final del mateix, adjudicant-se el torneig.
Dins de la competició regular, els 'ruggers' blanc-i-verds s'imposen en una competició d'àmbit espanyol, com és la Copa F.E.R. L'equip poblesequí es va proclamar campió el dia 1 de juny de 1969, després de remuntar i guanyar la final per 9-12 contra el R.C. Cornellà en un partit disputat a Barcelona, al camp de la Ciutat Universitària. Aquesta competició funcionava aquells anys com a Campionat d'Espanya de Segona Divisió.
Portada del Butlletí n. 238, de juliol de 1969, amb la imatge de l'equip Campió
de la Copa F.E.R., junt amb alguns dels afeccionats que hi van ser animant.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI
L'equip va ser l'integrat per els R. Villanueva, J. Rodriguez, Del Solar, Ferrán, F. Rodriguez, I. Villanueva, Egea, Mateo, Estellés, Maestro, Guiseria, Campalans, Mallafré, Ballet i Colás. En Rafael Villanueva Arias hi intervé en funcions d'entrenador-jugador.
A la imatge que reproduïm trobem a en Rafa Villanueva ajupit - al centre amb una ma sobre la copa -, al costat del jugador Egea. Dempeus veiem a la dreta de la foto al president de la secció, en Eudald Vallés junt amb el president Diego Devesa, que van recollir el trofeu en nom del Club Natació Montjuïc.
La secció de salts, en el seus inicis impulsada per el campió montjuiquenc Xavier Rotllant, va aconseguir fins a cinc títols de campions en diferents categories, als campionats de Catalunya de l'especialitat d'aquest 1969, en el marc d'una secció molt estimada pel president Devesa, dirigida per na Margarita Meya.
.jpg)
Alguns dels integrants de l'equip de salts del Montjuïc a l'any 1969.
J. Veciana, M. T. Vilanova i J. M. Delgado; ajupida l'entrenadora M. Meya.
Font: Arxiu JCE, fons C.N. Montjuïc. Ft. SI
Un dels actes socials que va tenir una especial significació, encara que fos produït quasi bé en la intimitat, va ser el del sopar celebrat al gimnàs de la piscina Folch i Torres, abillat per a l'ocasió com a sala-restaurant.
A l'esmentat acte només hi van ser presents els socis fundadors - en la versió ampliada de la Junta Consultiva -, a més de la directiva actual, acompanyats tots ells de les seves respectives parelles. La finalitat de l'àpat, celebrat el 22 de gener de 1970, va ser la de fer el lliurament d'uns reconeixements a personalitats molt significades del Club Natació Montjuïc, en diferents ordres.
És fa fer entrega del títol de Soci d'Honor, atorgat en l'Assemblea General Ordinària del 19 d'abril de 1968, al nedador olímpic i subcampió d'Europa, Jaume Monzó Cots, qui va assistir al sopar acompanyat dels seus pares.
En Jaume Monzó mostra orgullós el títol de Soci d'Honor del C.N.
Montjuïc, flanquejat per en Diego Devesa i na Carmen Verneta.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI
També és va homenatjar a dos fidels servidors de l'entitat: en Josep Ramos i en Pedro Madrid, cadascun des de la seva pròpia parcel·la de responsabilitat, als quals se'ls hi va fer lliurament de la medalla commemorativa del XXV Aniversari del club.
El primer la rep com a encarregat de l'ajuntament a la Piscina Municipal de Montjuïc - la 'vella' -, a més de com a soci de l'entitat i pare de la Montserrat i la Carmen, que tant èxits esportius van donar al Montjuïc; el segon com a empleat del club que durant molts anys va ser 'tota' l'administració de l'entitat, quan atenia i resolia les inquietuds dels socis des del local del Chipirón.
El president Devesa lliura les medalles commemoratives del XXV Aniversari
del club a en Josep Ramos i en Pedro Madrid, respectivament.
Font: Arxiu JCE, fons C.N. Montjuïc. Ft. SI
Les celebracions de caire social van continuar amb una organització, compartida amb la Junta Municipal del Districte V en el marc de les Festes de la Santa Creu, d'un Concurs de Colles Sardanistes, que va tenir lloc l'onze de maig de 1969 a la plaça de Folch i Torres, amb una molt animada participació de fins a setze grups sardanistes. La colla triomfadora va resultar ser la de 'Violetes del bosc', quin representants van rebre el trofeu corresponent de mans dels directius Josep Tauler i Manel Alberich.
Un de les cites culturals més importants va ser la del Concurs fotogràfic del XXV Aniversari, al qual van optar nombrosos especialistes catalans i de la resta d'Espanya, que és disputaven els premis del certamen, celebrat sota el lema de l'olimpisme.
Els resultat del concurs va ser establert per un jurat integrat per representants de la Agrupació Fotogràfica de Catalunya, sortint-ne guanyadores les fotografies 'Crawl', d'en Francesc Vila Masip, i 'Salt de potro', de Pere Martinez Carrión, - ambdós consocis del Montjuïc - que van ser guardonats amb el primer i el segon premi, respectivament.
La presidència Devesa, un balanç...
Mirant de fer un resum dels encerts i les mancances de l'administració Devesa en la legislatura 1968-1972 creiem, sincerament, que els aspectes positius superen amplament els desencerts.
Al final de la seva etapa va deixar un Club Natació Montjuïc consolidat que superava els 6.500 socis, amb una administració professionalitzada, unes instal·lacions funcionant disset hores diàries amb el personal especialitzat suficient, i uns serveis generals que cobrien les necessitats de les instal·lacions del club, tant a la piscina de Folch i Torres com a la platja del Passeig Marítim o al Chipiron.
Pel que fa a l'aspecte esportiu, si ens centrem en les activitats de la natació i el waterpolo com a eixos centrals d'aquesta faceta del club, cal dir que els resultats van ser força desiguals.
En relació al waterpolo, la possibilitat dels entrenaments continuats a la Folch i Torres va tenir el resultat del que va ser un salt qualitatiu: passant des de la segona divisió catalana fins arribar als primers llocs del panorama català i espanyol d'aquest esport.
Al Campionat d'Espanya de waterpolo de 1972 el C.N. Montjuïc assoleix el seu particular 'paradís' somniat, en destronar - per primer cop en la història - al sempitern campió d'aquesta competició, el C.N. Barcelona.
Evolució del waterpolo del C.N. Montjuïc, entre 1966 i 1972. Font: Elaboració pròpia
_cleanup.jpg)
La única imatge coneguda de l'històric equip campió d'Espanya de waterpolo de
l'any 1972 és aquesta publicada en 'El Mundo Deportivo' del 18 de setembre.
Costa (E), Solanas, Franch, Puigdevall, Segura, A. Comas i Joan Sans;
Sánchez, Puig, A. Nogueroles, Devesa i Asensio
Font: Arxiu JCE. Ft. Ubiedo (5)
En la natació, en canvi, és va produir una situació diferent. D'ocupar una posició preferent en la classificació per clubs de la FEN, al voltant del tercer o quart lloc, és va passar a col·locar-nos dins del deu primers clubs de tota Espanya, en situació encara capdavantera però una mica inferior a la dels primer anys seixanta.
Les explicacions són diverses i concurrents. Pel que fa a l'equip masculí, la segona generació dels nedadors entrenats per en Alberto Medina - els Costa, Navarro, Murio, Sánchez i altres - va anar progressivament decantant-se cap al waterpolo, de manera que des d'un moment determinat s'entrenaven bàsicament en aquesta modalitat, sense deixar de prestar el seu ajut en les competicions de natació.
En Jaume Monzó, la figura indiscutible de l'equip de natació del club, va disminuir la seva dedicació a l'esport desprès dels Jocs de Mèxic 1968, atenent a les necessitats de la seva vida professional i particular, el que va repercutir notablement en els resultats assolits per el conjunt de l'equip masculí.
Pel que fa al cas de les noies, que en aquells anys solien abandonar la pràctica esportiva a molts pocs anys, la generació de les Carabí, Segarra, Meya, Nacher o Castillo ja era en vies de la seva retirada, mentre que a les representant de la tercera generació de les nois entrenades per en Medina encara no havia fet la seva eclosió, en casos com els de la Lidia Flaqué, la Cristina Iranzo o la Mercè Pallarés.
D'altre banda, l'estat general de la natació catalana i espanyola havia canviat notablement en els darrers anys. Dels 65 clubs que sortien a la classificació anual de la FEN de l'any 1964, és va passar als més de 100 classificats de l'any 1972. La diferencia, a més, no era tant sols quantitativa, sinó que a més les capacitats de preparació dels diferents equips de tot el país havien augmentat notablement gràcies al sorgiment des de mitjans dels anys seixanta d'un bon nombra de piscines cobertes, a Catalunya i a la resta d'Espanya, impulsant el creixement qualitatiu de la natació en el conjunt del país.
Posició del C.N. Montjuïc en la classificació per clubs de la FEN. Font: Elaboració pròpia
Corol·lari
La presidència Devesa ha estat, sens dubte, una brillant etapa de consolidació i engrandiment en la història del Club Natació Montjuïc.
A la vegada, però, no ha estat exempta de veus crítiques nascudes en el sí de la mateixa entitat, que han d'acabar reforçant l'establiment del que anomenem 'les dues ànimes' del Montjuïc.
En el nostre país, com en tants d'altres, quan ens ajuntem més de tres persones la discrepància és assegurada. En el cas del club blanc-i-verd aquestes diferents veus i posicions venen de lluny, és mostren ja als anys cinquanta. S'accentuen, paradoxalment, en el moment en que sembla que l'entitat ha assolit un grau de maduresa i d'estabilitat més sòlid.
Plantejada molt esquemàticament, la discrepància principal ve determinada per la insatisfacció d'una part significativa dels socis - especialment del 'pinyol' dels fundadors - descontenta amb haver de gestionar una instal·lació quina propietat pertany a l'ajuntament de Barcelona, i no al Montjuïc. Aquest sector sempre va lluitar per a tenir unes instal·lacions construïdes per el mateix club; seguint el model establert en el seu dia per el C.N. Barcelona amb la piscina de l'Escullera. Proposen, per tant una nova embranzida per aconseguir una instal·lació pròpia del club, a la ciutat mateixa o als afores...
L'altre 'ànima' és la dels que defensen que de moment el que cal és millorar alló que ja gaudim, tot gestionant-lo de manera eficient; fent el necessari per tal d'anar engrandint, en la mida del possible, els resultats socials i esportius de l'entitat.
Resumint: ens trobem en una cruïlla de camins on s'esbossa una contraposició d'idees entre els idealistes i els pragmàtics... Aquesta dicotomia no sempre és va expressar amb diàleg i bones paraules, sinó que en alguna ocasió és va prestar a altres tipus d'actituds.
En qualsevol cas, això ha de ser objecte d'altres entrades del bloc...
Memòries del Montjuïc
-artguru-artguru.jpeg)
.jpg)
