Butlletí. 50 anys del Club Natació Montjuïc, 1944 - 1994. Un aniversari daurat...

Portada del llibre del cinquantenari del Club Natació Montjuïc.
Font: Arxiu JCE (1)

La celebració del 50è Aniversari del Club Natació Montjuïc és la darrera d'aquest tipus de commemoracions que podem incloure en aquest bloc, atès que - com vàrem dir en el seu moment - el seu recorregut cronològic finalitza amb l'any 2000 (2).

Una tant especial remembrança demanava una molt cuidada efemèride, i la junta directiva presidida per en Joan Ballart Serra s'hi va llançar de cap, amb un ampli programa d'esdeveniments. 

En aquest 'Butlletí' ens servirem de dues font principals:

• El propi butlletí social del C.N. Montjuïc

• El llibre del cinquantenari, editat per el club amb el suport de la Diputació de Barcelona

Reproducció de les pàgines 2 i 3 del llibre del cinquantenari, 
amb els crèdits corresponents a la seva edició.

Un primer pas queda reflectit en el n. 376 del butlletí social, corresponent al mes de desembre de 1993, on s'informa dels actes que s'han programat per aquest aniversari daurat.

Programa d'actes previst, amb la seva datació cronològica,
publicada en el butlletí n. 376 de desembre de 1993.

El calendari d'actes abasta des de mitjans del mes de març fins a finals de novembre de 1994, és a dir nou mesos i mig. Recollint les activitats proposades, aquestes són:

• Natació: 

• dos actes, un d'internacional i un de social

• Waterpolo: 

• dos actes, una diada social i un torneig internacional

• Atletisme: 

• dos actes: un de social i un triangular interclubs

• Rugbi:

• dos actes: una diada social i un torneig interclubs

• Tennis:

• dos actes: un torneig OPEN i un torneig social

• Altres esports:

• Un acte cadascun de: Subaquàtiques, Triatló, Petanca, Esquaix, Frontó, Tennis taula, Futbol sala i Gimcana de cotxes

• Sopars:

• Tres àpats: un d'autoritats, un de social, i un d'homenatge als fundadors i als olímpics del club

• Altres actes diversos:

• Exposició fotogràfica; Nit de rock i pa amb tomàquet; Conferència sobre la història del club; Festa infantil; Lliurament d'insígnies i plaques al Mèrit Esportiu i als olímpics del club; Missa recordatori de tots els associats difunts

Per a desenvolupar aquesta programació s'organitzen dos ens diferents: el Comitè d'Honor i la Comissió del 50 Aniversari. Els integrants d'aquesta darrera, actuant de manera coordinada amb la Junta Directiva, són els encarregats de l'execució de les activitats previstes. S'organitza també un grup de voluntaris, format per els associats de l'entitat que s'ofereixen per a col·laborar en l'organització. 

Una curiosa anècdota fa referència al cost del tiquet del sopar social, que s'ha establert en 3.000 ptes., és a dir 18,03 euros per al públic en general; els socis del club gaudeixen d'un descompte del 80 % sobre aquest preu, de manera que el dinar els hi surt per 3,61 euros... 'tempus fugit' !. 

Composició del Comitè d'Honor, la Junta Directiva i la Comissió del 
50 Aniversari del C. N.Montjuïc. En aquesta comissió s'hi troben
representades les diferents seccions esportives de l'entitat.

El sopar de les autoritats, celebrat el divendres 15 d'abril, va comptar amb la participació d'una nodrida representació d'aquestes, encapçalades per el Molt Honorable President de la Generalitat, en Jordi Pujol Soley. El butlletí n. 377, del mes de juny de 1994, se'n fa ressò.

Portada i planes interiors del n. 377 del butlletí social.

L'acte s'aprofita per a fer una primera distribució del llibre del cinquantenari, quins exemplars van ser signats, a petició dels assistents, per els presidents Pujol i Ballart - de la Generalitat i del Montjuïc, respectivament - com acrediten les fotos que segueixen:

Imatges de la signatura dels presidents. A la primera veiem a l'ex-president del 
club Esteve Limiñana i a la nedadora M. del Vinyet Lluis demanant una 
dedicatòria, amb l'atent esguard d'en Josep Lluís Vilaseca, Secretari 
General de l'esport. El president Ballart signa un llibre en 
presència, entre d'altres d'en Olivares, professor 
de gimnàstica als cursets del club.
Font: Arxiu del club. Fts. SI

El darrer dels sopars previstos va ser el de cloenda dels actes del cinquantenari. Realitzat el divendres 25 de novembre, que a la vegada serveix per a fer diferents reconeixements i homenatges. 

Molt especials van ser els dedicats als socis fundadors, i també els dirigits als esportistes del Montjuïc que van representar, en una o altre ocasió, l'esport del país en un Jocs Olímpics (3).

Portada i pàgines interiors del n. 378 del butlletí social, amb la imatge dels fundadors 
que van recollir la placa commemorativa, la informació del sopar de cloenda, 
així com la noticia de la concessió de la Medalla d'Or de la 'Federación 
Española de Natación' a en Joan Ballart, president del Montjuïc.

En relació als socis fundadors que reben la distinció en recordança de la seva fita de l'any 1944, en el butlletí que reproduïm s'observa una curiosa discordança amb similar informació publicada en el llibre del cinquantenari. En aquest darrer, a la plana 20, s'esmenten fins a 14 membres fundadors que són els considerats 'canònics' de manera habitual. Textualment és diu:

"En són socis fundadors, a més a més de Vicenç Esquiroz i Martí Planas, Sebastià Roca, Joaquim Tauler, Joan Boronat, els germans Diego i Arturo Devesa, els germans Rafael, Enric i Eduard Ruiz, Martí Parellada, Agustí Julián, Antoni Contreras i Ponç Puigdevall."

En canvi, en el butlletí social aquests catorze fundadors han estat reconduïts a només deu. Els 'desapareguts' són en Sebastià Roca, els germans Diego i Artur Devesa i en Martí Planas.

Tots els fundadors son homes, com era habitual en els 'cercles' de natació d'aquells anys. L'excepció que apareix a la foto del butlletí, on hi trobem a na Eulàlia Toro, obeeix al fet que recull la distinció en nom del seu marit, el molt estimat Joaquim Tauler, prematurament traspassat l'any de 1974.

El cas de Martí Planas, Soci d'Honor i número 1 del club fins a que se'n dona de baixa a mitjans dels anys cinquanta, és especialment significatiu en ésser d'alguna manera el mestre i mentor de Vicenç Esquiroz, el qual en va ser l'hereu del número 1 social a la marxa del primer. 

Sebastià Roca havia mort l'any 1974 sent el número 2 de l'entitat. Pel que fa als germans Devesa la seva supressió dels socis fundadors es presta a interpretacions properes a la manca de generositat per part de l'autor d'aquest oblit (4).

Dalt, pàgina del llibre del cinquantenari on es detallen els 
olímpics del club homenatjats en el sopar de cloenda.
Sota, imatge extreta del butlletí n. 378, de desembre 1994: Gómez, 
Flaqué, Robert, Signes, Puigdevall, Joan Sans, Alonso, López, 
Miralpeix, Serra, Silvestre,Canals, Jordi Sans, 
Monzó, Bas, Escalas i Alcázar. Ft. SI

D'altre banda, en el llibre del cinquantenari es fa un repàs als diferents presidents que el Club Natació Montjuïc ha tingut en aquest primer mig segle de vida. 

En realitat, al llarg del segle XX aquests són els únics presidents del Montjuïc, atès el cas que en Joan Ballart allargarà el seu mandat de la segona etapa fins a l'entrada de la nova centúria.

Reproducció de les planes que van de la 214 a la 217 del llibre del cinquantenari, amb 
apunts biogràfics dels presidents de l'entitat des de la seva fundació fins al 1994.

Finalment, no volem acabar aquest recordatori dels actes dels 50 anys del Club Natació Montjuïc sense reproduir algunes planes més del llibre editat amb aquest motiu, en les quals es recullen dades de les seccions de rugbi i d'atletisme; les dues primeres en sorgir - anys 1947 i 1950, respectivament - al marge de les especialitats aquàtiques originàries de la fundació de la societat (5). 

Planes de la 140 a la 143 dedicades a la secció d'atletisme del club, recollint 
els anys vuitanta i primers noranta de les seves activitats. Destaca la foto d'en 
Xavier Garcia Chico, saltador de perxa que als Jocs de Barcelona 1992 va 
obtenir el bronze de la seva especialitat, com a atleta d'una altre entitat.

Planes de la 194 a la 197 dedicades a la secció de rugbi del club, recollint 
els anys vuitanta i primers noranta de les seves activitats.

Memòries del Montjuïc

(1) Totes les reproduccions del butlletí social i del llibre del cinquantenari pertanyen a l'arxiu JCE, de manera que ens estalviem de reproduir-ne la font en cadascuna de les imatges incorporades a l'entrada

(2) En diferents entrades del nostre bloc hem dedicat articles a les commemoracions dels aniversaris corresponents als anys 5, 10 i 25 del Club Natació Montjuïc, quins enllaços us deixem aquí referenciats per si és del vostre interès:
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/06/butlleti-escpecial-v-aniversari.html
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2022/01/butlleti-deu-anys-un-aniversari-rodo.html
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2024/05/butlleti-un-numero-especial-per-al-xxv.html

(3) A més dels esportistes del club que han estat olímpics, tots ells pertanyents a la natació i el waterpolo del club, les seccions de rugbi i atletisme han aportat també esportistes a les seleccions espanyoles de les seves especialitats.

(4) Aprofitem per a fer un recordatori de l'autora material del llibre del cinquantenari, na Marina Bayó Gesa, llicenciada en ciències de la informació per la UAB i professionalitzada en activitats de 'community manager' de de fa més de trenta anys. En Martí Planas (1890-1967) va ser mentor i protector d'en Vicenç Esquiroz en nombrosos aspectes, des de la comuna tasca de periodistes fins a la passió per les activitats aquàtiques. Fundador del Club Esportiu Mediterrani l'any 1931 quan en Marti Planas tenia 40 anys, ja l'acompanyava l'Esquiroz als seus disset anys. Injustament oblidat en la memòria del Montjuïc, aquest oblit no és pot carregar en el dèficit d'en Vicenç Esquiroz, que sempre li va guardar un respectuós record fins al moment mateix de la mort d'en Planas el 1967.

(5) Aquest recordatori final de les seccions esportives més antigues del C.N. Montjuïc volem que serveixi com un desgreuge de la seva obligada desaparició als inicis del segle XXI, quan per raons de diferent índole van haver de donar per acabades les seves activitats al club. 

Sprints. El 'Nuevo Mundo'; de sala de ball i combats de boxa a piscina... o no ?

Els inicis...

Som a la segona meitat dels anys vint a Barcelona, i el Paral·lel va concentrant tot tipus d'ofertes d'espectacles i d'activitats recreatives per a la població. 

En el vessant social, de les vicissituds dels primers anys vint - 'quan mataven pels carrers' - n'ha derivat una dictadura apadrinada per la monarquia d'Alfons XIII.

També els esports es van desenvolupant amb intensitat creixent. D'entre ells la boxa, junt amb el ciclisme i els jocs de pilota basca, es troba entre els espectacles preferits per el gran públic. En aquest ambient, l'any 1927 s'inaugura, al número 50 d'aquesta avinguda, un local que vol simultaniejar els balls de saló amb la boxa. Els seus promotors el bategen com a 'Nuevo Mundo'. 

Imatge aèria de l'any 1928, amb la ubicació del 'Nuevo Mundo' just enfront 
de la central elèctrica del carrer Matas i al costat de les atraccions 'Apolo'.
Font: Bloc Barcelofília. ANC, fons FECSA. Ft. SI

De l'afició per la boxa n'és exemple que dins dels actes de celebració del vint-i-cinquè aniversari de la fundació del degà Club Natació Barcelona, l'any 1932, es celebra en la seva piscina de l'Escullera una vetllada boxística, com acrediten les imatges publicades en la premsa d'aquells anys.

Imatge del ring de boxa instal·lat sobre la piscina de l'Escullera per el combat entre Eduardo 
Daufi  i J. Pujol, alies Flyn. Al fons s'observen els trampolins i les palanques de salts.
Font: ANC. Ft. G. Casas

L'any 1936 el local del 'Nuevo Mundo' sofreix una reforma que el converteix en frontó per a la realització de tot tipus d'esport relacionats amb la pilota basca i modalitats similars. S'afegeix a la llarga llista de frontons que ja existeixen a la ciutat, proliferació que ve ajudada per la realització d'apostes.

Retalls de 'La Hoja del Lunes' i de 'El Diluvio', dels dies 5 i 3 de maig,
referits a la immediata inauguració del renovat 'Nuevo Mundo'.
Font: Hemeroteca ARCA

Desprès de la guerra l'activitat decreix, fins que a l'any 1949 el propietari del solar el posa en venda...

El Club Natació Montjuïc hi vol fer la seva piscina coberta...

Aquell any de 1949 el C.N. Montjuïc tot just celebra el seu cinquè aniversari, però l'empenta dels seus directius i dels associats l'ha empès, l'any 1948, a proposar-se seriosament la construcció de la seva pròpia piscina coberta.

Hi concorren dues circumstàncies favorables:

• El juny de 1948 el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la creació de la primera Ponència d'Esports de tot el país, que recau en la persona d'en Epifani de Fortuny Salazar, baró d'Esponellà.

• El fundador i primer president del club, Vicenç Esquiroz Soliva ha establert una relació de sincera amistat amb el tot just estrenat regidor d'esports

A més de la relació professional entre el periodista i el regidor, l'any 1948 la interacció entre aquestes dues personalitats es veu incrementada notablement per dos fets complementaris:

• El mes d'agost el pare de l'Esquiroz mor, a causa d'un malaurat accident de tràfic, i el Baró d'Esponellà l'hi farà costat en aquests difícils moments, tot i assistint personalment a les exèquies i oferint-se per a el que sigui necessari

• Uns mesos més tard, al novembre, es celebren les primeres eleccions a regidors de l'ajuntament per el terç familiar - com a part de la 'democràcia orgànica' del règim - i en Vicenç Esquiroz pren la iniciativa per a erigir-se com una mena de director de campanya de la candidatura d'en Epifani de Fortuny

Extracte del diari personal d'en Epifani de Fortuny, on senyala el paper 
d'en Vicenç Esquiroz com a 'cerebro gris' de la seva candidatura.
Font: ANC. Fons familia Fortuny, ANC1-1256-T

Escriu el baró d'Esponellà:

"Esquiroz, que es mi verdadero cerebro gris de estas elecciones... me ha recomendado la asistencia al partido de Pelota Base. Es muy interesante. Hay poca gente, pero mi presencia ha sido acogida con grandes aplausos...

Por toda la barriada de Sans nuestra propaganda sobrepasa a la de los contrarios y es respetada." (1)

Partint d'aquesta premissa, la 'Comissió Pro-piscina' del C.N. Montjuïc, encapçalada per el president Joan Boronat, s'adreça a la regidoria d'Esports de l'ajuntament per aconseguir que aquest compri o expropiï el solar de l'antic frontó, amb l'objectiu que posteriorment el cedeixi a l'entitat blanc-i-verda per tal que amb els seus propis mitjans econòmics pugui escometre la construcció de la seva piscina coberta.

Per a proveir-se d'aquests mitjans el club ha iniciat una campanya entre els comerciants i empresaris del barri del Poble-sec per a la recaptació dels fons necessaris, estimats inicialment en 1.000.000 de ptes. De manera complementària es fan gestions amb la Caixa d'Estalvis i Pensions - l'actual Caixabanc - per assegurar-se la concessió d'un crèdit per la quantitat romanent per assegurar-ne la viabilitat.

El pas previ, però, és el de la compra o expropiació per l'ajuntament del solar del Paral·lel 50. Fetes les gestions pertinents el resultat és descoratjador. Les disponibilitats financeres de l'administració municipal són força limitades i, tot i estudiar-ne la possibilitat, aquesta opció és finalment desestimada.

El 'Servicio de Valoraciones' de l'àrea d'urbanisme municipal és qui en fa la valoració dels costos, xifrats en una quantitat propera al milió de pessetes, desglossades en:

Valor del solar            797.962,50 ptes.

 Indemnització            160.000,00

3% d'afecció                 28.738,87             Cost total  expropiació: 986.701,37 ptes. (2)

Com a alternativa, el club estudia la compra directa del solar al propietari del 'Nuevo Mundo', oferint-se a abonar el milió de pessetes o una quantitat lleugerament superior. No obstant, la proposta ni tant sols va arribar a ser negociada. 

Amb data de 21 de novembre de 1949 l'Esquiroz comunica al regidor d'esports el fracàs de les negociacions

Dalt, l'informe de l'àrea d'urbanisme sobre els costos de l'expropiació. 
Sota, la lletra d'en Vicenç Esquiroz tramesa a en Epifani de Fortuny.
Font: ANC. Fons familia Fortuny, ANC1-1256-T

Aquest atribueix el fracàs de les gestions al fet que el propietari del solar en qüestió "quizà... se habrá enterado de que no existirá la expropiación de los terrenos, por parte del Ayuntamiento", amb quina seguretat la propietat es manté ferma en que sense el compromís de compra per el club, per un import superior als dos milions de pessetes, no cal ni seure's a parlar. 

Descartada aquesta via, el pas següent en la lluita per a l'aconseguiment de la piscina coberta consisteix en proposar-ne la seva construcció en el solar de la plaça de la Reina Amalia, tocant la Ronda de Sant Pau, amb quina finalitat l'any 1951 es redacta per el Montjuïc un esborrany de proposta 

Estudi inicial proposat el 1951 a l'ajuntament de Barcelona, de la piscina del 
C.N. Montjuïc a la plaça de la Reina Amalia, actual Folch i Torres.
Font: Arxiu del CNM. Ft. Casas

Aquesta avantprojecte el signa l'arquitecte Joan Pujadas. El solar que reclama el club és el que actualment ocupa l'Institut Milà i Fontanals. Els directius del Montjuïc en sol·liciten la cessió d'una part del solar esmentat a l'ajuntament de Barcelona, a través de la seva secció d'Urbanisme i Obres Públiques, amb una instància datada a primers d'agost de 1951. El conjunt de processos administratius que segueixen es recullen en l'expedient 6.659 de l'ajuntament (2).

L'entitat blanc-i-verda es manté encara ferma en el seu desig de rebre el solar municipal en cessió d'usdefruit per un període perllongat de temps, mentre que de la construcció i posterior gestió ja se'n encarrega el Montjuïc per els seus propis mitjans. Encara l'any 1957, en declaracions a 'El Mundo Deportivo', Jaume Florensa, vicepresident del club, explica així la voluntat dels socis i directius:

"... La construcción de la misma irá a nuestro cargo. Y esa necesidad (de la piscina) la plantea... no una simple entidad sino una populosa barriada.

Lo cierto es que el Club de natación Montjuich no quiere, como se ha venido diciendo, que el Ayuntamiento le construya su piscina...  Las piscinas no han de ser simples cuerpos de cemento; han de tener su alma, el club que las anime y las mueva... Y los clubs han de aportar igualmente un esfuerzo económico, con la ayuda de sus incondicionales.

El Club de Natación Montjuich ha demostrado su suficiencia y ahora quiere demostrarla aportando para la ciudad una instalación para la pràctica del deporte."

Titulars de l'entrevista del periodista José M. Miedes al vicepresident del C.N. Montjuïc, 
Jaume Florensa, publicada en 'El Mundo Deportivo' del 31 d'octubre de 1957.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Per a la inauguració real de la piscina coberta de la plaça Folch i Torres, encara ha de passar gairebé una dècada. 

Entretant es va acomplint allò que 'del dit al fet hi ha un gran tret'. De l'empenta inicial reflectida en la voluntat que l'entitat sigui capaç de finançar per ella mateixa la construcció de la piscina, es va passant a l'assumpció, més propera a la realitat, de que sigui l'ajuntament qui n'assumeixi la seva construcció, per a cedir-la desprès en usdefruit al C.N. Montjuïc. 

El precedent d'aquesta situació es troba en la primera piscina coberta construïda per l'ajuntament de Barcelona al Poblenou; inaugurada l'any 1960 i cedida al popular club de la barriada industrial i marinera de la 'Mar Bella'.

Epíleg

I que se'n ha fet del solar del Paral·lel n. 50, on havia estat el 'Nuevo Mundo' ?... Desprès d'uns anys d'abandonament, l'any 1960 el solar es comprat per els empresaris Pere Balañá i Lluís Coma Cros, que hi volen construir un gran circ per a reprendre la tasca del que havia estat, fins a finals dels anys quaranta, l'antic 'Teatro Circo Olympia' - al carrer Aldana, cantonada Rda. Sant Pau -.

Per problemes amb els permisos necessaris el projecte ha de ser descartat, reconvertint l'espai en una moderna sala de cinema, el 'Regio Palace'; considerada, en el seu moment, la més moderna de Barcelona.

Imatge de la façana i l'entrada del cinema Regio Palace, 
ubicat en el solar de l'antic 'Nuevo Mundo'.
Font: Web barcelonamemory.com

Amb capacitat per a 1.600 espectadors, el Regio va patir diferents circumstàncies, incloses un incendi de les seves instal·lacions l'any 1964. L'any 1971 va estrenar la seva pantalla corba, del sistema conegut com a 'Vistarama', amb la projecció de la pel·lícula 'Tora !, Tora !, Tora !'.

De la piscina que no va ser, el local va passar a l'espectacular sala de cinema que per uns anys es convertí en una de les més espectaculars de la ciutat. Finalment, l'any 1997 va exhibir la seva darrera pel·lícula, 'The Game', i de manera quasi bé inesperada va tancar les seves portes a mitjan de desembre d'aquell any.

Memòries del Montjuïc

(1) La curiosa imatge d'en Vicenç Esquiroz fent de director de campanya del baró d'Esponellà requereix d'un aclariment. En primer lloc, es tractava d'eleccions de la 'democràcia orgànica' - com volia ser conegut el règim - on no es podien presentar els partits polítics que coneixem com a habituals. Encara que és cert que hi va haver dues candidatures enfrontades, es tractava de disputes internes entre 'famílies' del règim franquista. En Epifani de Fortuny anava en la llista que podríem dir 'oficialista', amb persones que ja eren a l'ajuntament de Barcelona. La suposada oposició venia del sector 'carlista-tradicionalista' del règim. D'aquí una de les complicacions que va tenir l'Esquiroz, atès que com a periodista treballava al diari d'aquesta tendència, 'El Correo Catalán', on signava con a 'Claris'. El suport a Epifani de Fortuny va ser a prop de costar-li l seva col·laboració al periòdic tradicionalista, encara que finalment la sang no va arribar al riu...

(2) Com que 'cualquier escribano echa un borrón', a l'informe del 'Servicio de valoraciones' de l'àrea d'urbanisme de l'ajuntament, se'ls hi va colar un follet que va transformar la suma total del cost d'expropiació dels 986.701,37 ptes. reals, en les 968.701,37 que hi fan constar.

(3) Del desenvolupament de la tasca feta per el Club Natació Montjuïc per a la consecució de la seva piscina coberta en donem fe en l'article publicat al nostre bloc el 23 de març de 2022, que resumíem amb les xifres 18/36. Divuit anys per aconseguir que es construís la piscina (1948-1966) i 36 anys per a poder gaudir-la, abans que fos enderrocada per l'ajuntament (1966-2002). Per a qui n'estigui interessat, us deixem l'enllaç a aquesta entrada, titulada: "De la piscina Folch i Torres, 1966 - 2002... la 'casa gran' del Montjuïc"
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2022/03/de-la-piscina-folch-i-torres-1966-2002.html