Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CNMontjuïc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CNMontjuïc. Mostrar tots els missatges

Una nova ensopegada. Ens ha deixat en Josep Brascó Catà...

28 de nov. 2022

 

1963. Dia del Club al Montjuïc. En Brascó era un dels jutges
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Encara corpresos per les darreres males noticies succeïdes a la família  blanc-i-verda ens trobem en el tràngol d'haver de confirmar una nova i molt dolorosa pèrdua. Ja no podrem gaudir mes de la companyia i l'escalf que rebiam de la presencia del sempre estimat amic, company, entrenador i irreemplaçable esser humà que ha estat per tants de nosaltres en Josep Brascó Catà (1929-2022). A punt de celebrar el seu noranta-tresé aniversari, ens ha deixat en el matí d'avui en terres germanes de l'Aragó.

Transcendint de llarg el reduït cercle d'un club esportiu, la seva figura és projecta sobre el vast espai del waterpolo espanyol i l'internacional. Entrenador de tres diferents seleccions nacionals - Espanya,  Aràbia Saudi i Grècia - i d'una llarga llista de clubs d'aquests mateixos països, als quals hem d'afegir Itàlia, ha estat waterpolista a temps complert. Primer com a jugador dels seus estimats Mediterrani i Montjuïc i a partir de 1966 ja com a entrenador, inicialment de manera amateur i a partir de 1970 plenament professionalitzat.

Amb el temps i l'asserenament que ens és necessari, tornarem sobre la seva figura amb el detall i l'extensió que la seva dilatada vida mereix. De moment ens hem d'acontentar amb donar la notícia i transmetre als seus estimats fills Irma, David i Carles; i a la Neus, mare d'aquests, el nostre suport mes incondicional. A reveure, 'Pepito'...

1981. Sopar de comiat d'en Josep Brascó, amb motiu de la seva
primera anada a l'Aràbia Saudita
Font: Arxiu JCE. Fons Josep Brascó. Ft. SI

Memòries del Montjuïc


Butlletí. En l'aniversari d'en Jaume Monzó Cots...

31 d’oct. 2022

Diumenge 28 d'agost de 1966. Arribada a l'aeroport des d'Utrecht, on en Jaume Monzó 
s'ha proclamat subcampió d'Europa en els 200 m. esquena. La primera 
i mes emocionada abraçada és per el seu pare.
(*)
Font: Arxiu del CNM. Ft. Pérez de Rozas

El butlletí del Club Natació Montjuïc es fa ressò de l'èxit d'en Jaume Monzó a Utrecht

Poc temps abans de complir els seus primers vint anys, en Jaume Monzó assoleix el subcampionat d'Europa a Utrecht, en la seva prova favorita dels 200 m. esquena.

Contraportada i portada dels butlletins n. 204 i 205, dels mesos 
de setembre i octubre de 1966, respectivament.
Font: Arxiu JCE

A la contraportada només es dona la noticia estricte, atès que la prova es va celebrar el dimecres 24 d'agost, quan el número de setembre ja era quasi bé a l'impremta. Al número del mes d'octubre, en canvi, ja és pot ampliar la informació, tot dedicant bona part de la revista social, amb articles d'en Vicenç Esquiroz i en Diego Devesa, a la efemèride mes important de la natació del Montjuïc en els seus primers 22 anys, a mes d'informar degudament del que es qualifica d'apoteòsica rebuda:

Informació de la rebuda al 'Aeropuerto internacional de Muntadas' (*)
Font: Arxiu JCE. Ft. Pérez de Rozas

El club havia preparat amb cura la rebuda d'en Jaume, desplaçant a l'aeroport diversos autocars, a mes dels cotxes particulars. Per les autoritats corresponents s'havia permès que els seguidors blanc-i-verds ens apropéssim tant com era possible a l'estacionament de l'avió, de manera que ens trobàvem a peu de pista. Per cert que el cartell reflexa el nom d'en 'Jaumet' en parlar d'en Monzó, sens dubte per la seva esclatant joventut. Entre la generació de nedadores i nedadors dels anys 48-53 en Jaume sempre mes va passar a ser per a nosaltres 'es nostre Jaumet', així en salat. Cal tenir en compte que en Monzó entrenava des de 1961 a la Residència Blume, a les ordres d'en Jan Freese, per la qual raó no compartíem gaires moments de la nostre vida esportiva.

En el mateix butlletí 205 es recull l'escrit que en Jaume Monzó va fer a sol·licitud 
del periòdic Tele-Exprés, reportant una mena de diari del que havien 
estat per a ell els campionats d'Europa d'Utrecht.
Font: Arxiu JCE

En l'article publicat al Tele-Exprés en Jaume parla de la seva experiència quasi en veu baixa, sense ànims de molestar ningú i sense triomfalismes:

"Tenia gran ilusión por este viaje. No por el hecho de viajar en sí, sino porqué se trataba de participar en la competición más importante de mi carrera. y en la que tenia firmes esperanzas de lograr algo positivo."

A les series eliminatòries del dia 22 d'agost va nedar la tercera, arribant primer amb un temps de 2'15"7, només dues dècimes per sobre del record espanyol aconseguit a la piscina de Montjuïc el dia 14 d'agost, en els Campionats de Catalunya. El màxim favorit, el rus Mazanov, neda en la mateixa sèrie però marca un temps inferior a les seves marques. Resultat: en Jaume fa el millor temps de les eliminatòries i ha de nedar la final per el carrer d'honor, el número 4.

"Entre la serie eliminatoria y la final transcurrió un dia y medio, que me va a ser dificil transcribir con palabras. Tengo que agradecer muchísimo a todos mis copmpañeros de equipo, las constantes muestras de cariño y aliento que me dieron en esa - para mí - interminable espera...

... Jan (Freese) me conoce desde hace cinco años y sabe mis virtudes y mis defectos de manera que me ayudó psicológicamente a superar aquellos momentos de nervios."

Sobre la final en Jaume recorda que:

"Media hora antes de la final nos llamaron para concentrarnos... Y allí pasaron los veinte minutos peores de aquel dia. Los nervios estaban a flor de piel... La verdad es que no recuerdo lo que hice allí. No sé si hablé con alguien, o si alguno me dijo algo. Aquellos veinte minutos los hubiese cambiado gustosamente por una prueba de 1,500 metros...."

El que va passar desprès ja es història de la natació catalana i espanyola. Història televisada, en una de les primeres competicions de natació retransmeses en directe. El cas és que en Jaume, per raons diverses, va sortir malament, passant els primers 150 metres en cinquena posició; però faltava encara l'exhibició dels darrers cinquanta metres:

"... cogí moral antes de dar el viraje para realizar los últimos cincuenta metros, decidí jugarme el todo por el todo... Cerré los ojos, me abstraje, y nadé a tope de mis posibilidades. Rápidamente comprobé que Rother no podia aguantar mi ritmo, y mi alegria llegó al máximo cuando vi que lograba superar a Mazanov. Por un instante pasó por mi mente la posibilidad de alcanzar el primer puesto... pero esa ilusión se desvaneció al mirar a mi izquierda y ver que Gromak iba en cabeza..." 

La marca assolida per en Gromak va ser la de 2'12"9, un registre extraordinari per aquells anys que quedava lluny dels 2'15"7 que en Jaume Monzó va repetir a la final. El subcampionat d'Europa, però, era la segona millor fita de la natació espanyola des de la seva fundació, l'any 1907, igualant l'èxit del subcampionat d'Europa d'en Miquel Torres als 1.500 m. de Leipzig de l'any 1962. 

En Jaume va rebre tota mena de reconeixements i premis arrel de la seva fita, però el primer acte d'homenatge va ser el que el Montjuïc li va retre amb motiu de la visita dels 'Dauphines de Sête' el Dia del Club, celebrat a la piscina de Montjuïc el dissabte 10 de setembre, com també recull el butlletí n. 205. En aquest acte es va donar lectura als acords de la Junta directiva de concedir-li el títol de Soci d'Honor, així com el d'instituir els premis anuals Jaume Monzó per als esportistes del club.

A les acaballes de 2019 una gran part dels membres del col·lectiu del 'Memòries del 
Montjuïc...' ens reuníem al restaurant 'Elche' del Poble Sec en una celebració.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Avui, 31 d'octubre de 2022, en Jaume Monzó Cots compleix, allà on es trobi, setanta-sis anys; en qualsevol cas els seguirà complint sempre en el nostre record.

Memòries del Montjuïc

(*) A la fotografia és envoltat per en Alfons Cànovas, president del C.N. Barceloneta; Esteve Limiñana, president del C.N. Montjuïc; Aura Alberich, en espera d'entregar-li les flors amb que el club li dona la benvinguda; José Ruiz, responsable de relacions externes i protocol del Montjuïc. Darrera trobem expectants a Mari Pau Coromines i Josemi Espinosa, entre d'altres integrants de l'expedició que va competir a Utrecht.

(**) Finalitzada la guerra fratricida el 'Ministerio del Aire' va reconvertir el que fins llavors era conegut com a Aeròdrom del Prat, batejant-lo com a 'Aeropuerto de Muntadas', en honor d'en Carles Muntadas Prim, un dels propietaris de 'La España Industrial', que va morir durant la contesa servint com a pilot de l'aviació franquista.

/
© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic