Sprints. De la natació infantil a la natació escolar i utilitària...

Alguns antecedents...

L'any 1905 s'estableix a Barcelona un jove francès de vint-i-un anys, nascut a Marsella de pare mallorquí i mare francesa. És tracta d'un autèntic 'sportman', practicant d'un ampli ventall de modalitats esportives: atletisme, gimnàstica, ciclisme, automobilisme, lluita grecoromana i, molt especialment, natació. El seu nom és el de Bernat Picornell Richier.

Quan arriba a Barcelona ja es, per recomanació mèdica, practicant quasi bé diari de la natació. De manera que sovint s'encamina cap a la platja de la Barceloneta, a la zona dels coneguts com a 'Banys Orientals', on coincideix amb un altre dels molts escassos nedadors del moment. Es tracta d'en Emili Solé Brufau (1859-1930), que tot i doblar-li l'edat es converteix en un amic i aliat que l'acompanyarà en el camí de la fundació de la natació catalana i espanyola.

Bernat Picornell Richier, a la dreta, i Emili Soler Brufau, una amistat fundacional.
Font: Web de MyHeritage / Natació n. 97, febrer 1930. Fts. SI

Des del primer contacte amb la realitat de la Barcelona esportiva, a través de la seva assistència al Gimnàs Solé, en Picornell es planteja de recolzar l'esport de la natació, que creu indispensable en qualsevol societat avançada. Així ho certifica, ja abans de la data que marca l'inici de la natació reglamentada l'any 1907, en un article publicat l'any anterior a la revista 'Los Deportes' signat amb el pseudònim de B. Corcho:

Retall de la revista 'Los Deportes' del 11 d'agost de 1906, amb l'article d'en Bernat 
Picornell defensant la necessitat d'implantar la pràctica de la natació al país.
Font: Hemeroteca ARCA

Decidit a fomentar la pràctica de la natació, en Picornell afirma:

"Y cómo no entusiasmarse con un sport, que al que lo practica debe aportarle reunidas todas las ventajas, todas las emociones que se buscan separadamente en los otro ejercicios, no es éste el más bonito de todos ?. No es también el más duro y el más complejo ?...

Hablando de su prole, decían los antiguos: 'saben leer, escribir y nadar'... y el que no sabia nadar era considerado como un vulgar ignorante..."

Desprès de lloar l'avenç d'aquest esport en els països europeus, on sovint s'ha comptat amb el recolzament de les administracions públiques, conclou que:

"En España estamos lejos de llegar a este extremo. Hasta ahora no se había organizado ninguna carrera, los pocos nadadores con los cuáles podemos contar, parecían todos amodorrados, pero algunos se han decidido a salir de este entorpecimiento y acaban de celebrarse reuniones que han obtenido bastante éxito... la primera en Madrid, la segunda en Bilbao; y Barcelona, primer puerto de la Península, se queda contemplando los actos de los demás."

Les conseqüències d'aquesta lamentació, que és a la vegada una crida, són prou coneguts. Poc més d'un any més tard s'ha produït a Barcelona el primer 'Campeonato de España de Natación' i s'ha fundat, uns dies desprès, el pioner Club Natació Barcelona (novembre 1907). 

Els inicis de la natació infantil...

En data tant inicial com la de l'any 1909 ja trobem un primer indici del que, amb el pas del temps, ha de ser la natació escolar. Així en el periòdic de 'La Veu de Catalunya' del dia 24 de setembre es publica una noticia que recull l'oferiment fet a l'ajuntament de Barcelona per part del Club Natació Barcelona "d'ensenyar a nedar, sense cap retribució, als alumnes de les escoles municipals...". La nota aclareix més endavant alguns dels termes de l'oferta feta per el club, el qual:

"...ha pres disposicions per a que vagin a rebre tan útil com a higiènica ensenyança de 4 a 5.000 noys... fent-li avinent (a l'Ajuntament) que's podria fer extensiu als períodes d'hivern, usant la piscina que'l Club té a disposició, als Orientals (*), y que pot alimentarse ab aigua calenta... el Club de Natació exposa al Ajuntament que hi ha urgència y necessitat de que cooperi a tal obra, ja que les principals ciutats del extranger (sic) tenen piscines municipals, facilitant a la classe pobre'ls banys en general..."

Malgrat l'oferta, la intervenció municipal directe en l'afavoriment de la natació escolar no es produeix fins a trenta-nou anys més tard, quan a l'any 1948 s'instituïren els primers cursets municipals de natació, a la piscina de Montjuïc, coordinats i dirigits per el Club Natació Montjuïc.

D'una o altre manera, però, la natació infantil - que no tant la escolar - s'anà desenvolupant al llarg d'aquests primers anys del segle XX, atenent al fet que els clubs havien de nodrir i renovar els seus equips de competició amb nous elements.

Tornant dels Jocs Olímpics de Paris, del 1924, en Francesc de S. Gibert  Riera va promoure en el sí del Club Natació Barcelona la creació de la secció infantil, com a entitat diferenciada, per a la qual tasca va comptar també amb la col·laboració entusiasta del company de club i pedagog, en Joan Trigo Serrano. També en el Club Natació Athlètic es va potenciar aquest tipus de tasca; de manera destacada per en Antoni Gay Pla - mestre de professió - que institueix com a secció de la entitat el 'Club Infantil de Natació' ja a l'any 1920. Posteriorment en Tomás Palmada Arumí va liderar la iniciativa d'organitzar el 'I Festival Interclubs Infantil' de Catalunya, que va tenir lloc el 26 de juliol de 1930, a la piscina de Montjuïc.

Un fullet de la 'Comisión Nacional de Natación Escolar y Utilitaria' al sí de la 'Federación Española de Natación' (FEN)

Com hem vist anteriorment, l'ajuntament de Barcelona dona caràcter de municipals als cursets de natació dirigits per el Club Natació Montjuïc a partir de l'any 1948, mitjançant el suport d'en Epifani de Fortuny i Salazar, el qual presideix la primera ponència d'Esports creada a Catalunya i a Espanya. Amb aquest i d'altres impulsos és la pròpia FEN qui es decideix a crear la 'Comisión Nacional de Natación Escolar y Utilitaria' (CNNEU) a l'any 1954.

En primera instància serà presidida per en José Antonio Pascual López-Quesada, comptant com a vicepresident amb en Joan Vergé Oller, qui va ser president del Club Natació Manresa i promotor de la piscina coberta de la ciutat. Als pocs mesos s'hi incorpora, primer com a secretari, en Baldomero Fernàndez Aguayo qui ha de ser, juntament amb en Joan Vergé, l'ànima d'aquesta comissió fins a ben entrats els anys setanta del segle XX (**).

Joan Vergé, a la dreta, i Baldomero Fernàndez van ser els principals impulsors de la
'Comisión Nacional de Natación Escolar y Utilitaria' de la FEN.
Font: Revista CROL, n. 8, de 1965 / Llibre del centenari de la FEN, pg 41. Fts. SI

Si bé habitualment en Fernández Aguayo resideix a la ciutat de Madrid, sovint el trobem a Barcelona en raó de la seva activitat professional, on arriba a disposar de domicili, la qual cosa facilita els contactes dels primers anys de la comissió amb en Joan Vergé. Una de les primeres preocupacions que mou a la CNNEU és la de difondre al màxim la necessitat de la natació escolar, potenciant l'impuls públic i/o privat de la realització de cursets d'ensenyament, fonamentalment a l'estiu, atesa la manca de piscines cobertes que pateix el conjunt d'Espanya en aquells anys.

Per aconseguir donar oficialitat a la obligatorietat de la natació escolar, troben un eficaç aliat en el sí del règim franquista de la mà d'en José M. Gutiérrez del Castillo, a qui veurem des de 1955 com a president honorari de la dita comissió. Gutiérrez del Castillo és 'camisa vieja' de Falange, ex cap del 'Sindicato Español Universitario' (SEU) i ex combatent de la 'División Azul'. Des del seu càrrec al sí de la 'Delegación Nacionl de Deportes' (DND) impulsarà la declaració de la obligatorietat de l'ensenyament de la natació, que tot i arribar a ser declarada d'utilitat pública no es podrà desenvolupar de manera plena, a manca de les instal·lacions i els recursos humans i materials necessaris.

Retall de 'El Noticiero Universal' del dia 1 de gener de 1956, recollint la declaració 
d'utilitat pública i d'interès nacional de la natació per part de la DND.
Font: Hemeroteca ARCA

Retall de dos titulars del diari 'Pueblo' dels dies 13 de juliol i 1 d'agost de 1959, recollint 
informacions sobre la obligatorietat de l'ensenyament de la natació escolar i utilitària.
Font: Hemeroteca BVPH

L'octubre de 1964 veurà la llum una nova iniciativa de la CNNEU, ja presidida per en Baldomero Fernández Aguayo, que edita i difon de manera exhaustiva un fullet divulgatiu en forma de 'tebeo' o historieta sobre la importància de l'aprenentatge de la natació. El text ha estat escrit, amb forma de rodolins, per el propi Fernández Aguayo, mentre que els dibuixos s'han d'atribuir a en Blanco Iñigo. A continuació en reproduïm la totalitat de la publicació:

Portada i contraportada del fullet de la CNNEU de la FEN
Font: Arxiu JCE, fons família Granada (***)

Pàgines 2 i 3

Pàgines 4 i 5

Pagines 6 i 7

La FEN, amb la intenció de difondre al màxim possible l'esmentada comunicació, se'n fa ressò mitjançant la revista CROL, tot reproduint-ne el contingut en els números 3, 4, 5 i 6; des de juny fins a setembre de 1965. Naturalment, però, la revista d'aquells anys s'edita només en blanc i negre.

Reproducció de la pàgina on s'insereix la primera part del fullet 
editat per la CNNEU; en el CROL n. 3, del juny de 1965.
Font: Arxiu JCE

L'enfocament plenament utilitari de la comissió i de les seves campanyes es veu clarament emmarcat per la frase que tanca el fullet, a la contraportada: "Por no saber nadar se puede perder la vida", que és una constant en els reclams d'aquell tipus de crides a l'ensenyament de la natació en aquells anys del segle XX.

Reproducció del cartell anunciador d'un curset del Club Natació Catalunya de l'any 1957.
Font: Llibre '90 Anys del C.N. Catalunya'. Ed. CNC, 2022

La contribució del Club Natació Montjuïc...

Al llarg d'aquesta entrada, i de gran nombre de les moltes que portem publicades, hem pogut comprovar de manera fefaent la importància que en el seu moment van tenir els cursets municipals organitzats per el Club Natació Montjuïc per a l'engrandiment i la projecció nacional i internacional de la entitat.

Iniciats en el mateix moment de la seva constitució l'any 1944, sota la direcció d'en Vicenç Esquiroz Soliva, adoptaren el padrinatge municipal a partir de 1948. En els primers anys d'aquesta nova etapa foren encara guiats per el mateix Esquiroz, fins que a partir dels organitzats des de 1951, van ser dirigits per l'inoblidable Joan Boronat Carner, 'Janot', qui se'n mantingué al front fins a una necessària retirada per causes físiques, passat més de quinze anys. El seu relleu el va agafar en Francesc Morón.

En Vicenç Esquiroz, com a gran divulgador i impulsor de l'ensenyament de la natació i de les campanyes per a la construcció de piscines a Catalunya i a la resta d'Espanya, va ser promotor també de la formació de la CNNEU i de les respectives comissions locals del mateix caire, en reconeixement de la qual cosa se'l va nomenar en el seu moment com a membre de la comissió nacional, a la vegada que tant ell com en Joan Boronat i el propi club van rebre sengles premis i reconeixements de la CNNEU.

Article publicat en el butlletí del C.N. Montjuïc n. 295, de juny de 1974, amb un recull estadístic dels 
cursets municipals de natació escolar i utilitària organitzats per el club a la piscina de Montjuïc.
Font: Arxiu JCE

La interessant estadística aportada per en Josep Boldú, que era membre de la comissió de natació, fa un repàs als vint-i-cinc anys que s'havien complert el 1973 des del primer curset de caire municipal al 1948. Es pot observar la progressió en nombre d'assistents, que arriba al màxim l'any 1967, amb quasi quatre-mil alumnes inscrits en els tres cursets celebrats aquell any. No s'inclouen més que els cursets d'estiu, sempre celebrats a la piscina de Montjuïc - 'la vella', per a tant dels que hi gaudirem -, atès que els celebrats a la piscina de la Ronda o a la piscina de Folch i Torres, desprès d'inaugurar-se el 1966,  no s'hi han comptat.

Com és lògic, aquest màxim s'assoleix pocs mesos desprès d'inaugurar-se l'octubre de 1966 la piscina municipal de la plaça Folch i Torres. Les facilitats per a fer cursos de natació escolar, a la vegada que cursets d'ensenyament al llarg de tot l'any, es tradueixen en una minva molt accelerada de l'assistència als cursets d'estiu de 'la vella' de Montjuïc, que acaben sent poc menys que testimonials des de mitats de la dècada dels setanta.

Josep Castellví

(*) Els coneguts com a 'Banys Orientals', propietat d'en Melcior Gasull, funcionaren a partir de 1872 com a banys de pica, fins que l'any 1876 s'hi afegiren els banys d'onatge. El 1877 s'inauguren les dues piscines, una per a homes i l'altre per a dones. De forma circular, descrites per la premsa de l'època amb "de gust arabesc ses galeries", els Orientals són en l'origen de la natació catalana d'una forma predominant. La major dels primers clubs barcelonins tingueren els seus passos inicials en la seva platja i piscines. Des del Barcelona a l'Athlètic, seguint per el Catalunya o el Mediterrani, sense oblidar els homes del CADCI que constituïren el Club de Mar, i molts d'altres esportistes que s'iniciaren en la seva costa. En el cas concret d'en Bernat Picornell, va conèixer de ben segur a en Emili Soler en els Orientals, dels quals feia anys que n'era usuari, a rel d'un problema de salut que la medicina de l'època va donar per irremeiable. En Soler,  a base de constància diària i del banys de mar i de sol, va aconseguir recuperar-se'n i, malgrat no ser mai un gran nedador, va ser un autèntic apòstol que amb el seu esperit i la seva empenta es va constituir en un abanderat permanent de la caua de la natació al sí del Club Natació Barcelona i de la natació catalana.

(**) Baldomero Fernández Aguayo va ingressar l'any 1955 a la CNNEU, de la qual en va ser secretari i, a partir de 1962, president. Va tenir amb en Joan Vergè una estreta col·laboració, fins a la mort prematura d'aquest al 1965. A la vegada va ser president de la 'Federación Castellana de Natación' entre 1959 i 1965. S'incorpora a la junta directiva de la FEN l'any 1961, de la qual passa a ser-ne vicepresident a l'any 1964. Al llarg de la seva carrera de directiu de la natació espanyola actua en nombroses competicions com a delegat federatiu. Des de l'any 1976 passa a ser nomenat President d'honor de la 'Federación Castellana de Natación'.

(***) Només esmentem la font de procedència del fullet en la primera de les entrades, atenent a que per a la resta seria repetitiva la informació. La família Granada, de llarga tradició atlètica, és formada per una nissaga de nedadors i waterpolistes, sempre pertanyents al Club Natació Atlètic, fins al moment en que passa a ser el C.N. Atètic-Barceloneta. En Jordi Granada, recentment traspassat, junt amb el seu germà Jaume recullen la tradició del seu pare. Especialment en Jordi Granada va arribar a recollir en el seu domicili del barri de la Barceloneta una bona quantitat de material gràfic i textual de la seva vida al món de la natació. Per deferència dels seus familiars i hereus, ens ha estat accessible una part d'aquesta documentació, de la qual som en procés de digitalització.

Sprints. En l'aniversari de dues pèrdues irreparables...

Sempre en el record...

La tardor del 2022 ha quedat en el 'disc dur' personal de molts dels antics jugadors de waterpolo del Club Natació Montjuïc impresa amb la memòria perenne de dues pèrdues irreparables.

El 29 d'octubre ens vam haver d'acomiadar d'en Imre Szikora i abans de passat un mes, el 28 de novembre, ens trobarem amb una altra mancança definitiva, la d'en Josep Brascó Catà.

De totes dues figures del waterpolo blanc-i-verd hi podeu trobar diverses entrades en el nostre bloc que els homenatgen i recorden. Amb aquest apunt d'avui ens limitem a remarcar la seva importància cabdal en el desenvolupament del waterpolo a la sí del Club Natació Montjuïc.

En Josep Brascó debuta com a entrenador l'any 1966 - inicialment de manera amateur - quan el club passa a gestionar la piscina municipal de la plaça de Folch i Torres. Recull un equip que en el Campionat de Catalunya d'aquell estiu ha assolit el tercer lloc de la segona divisió. Al llarg de sis anys de tasca continuada i de progressió ininterrompuda és culmina aquesta etapa deixant a l'equip amb la seva primera victòria sobre el Club Natació Barcelona i amb la fita posterior de destronar al club degà per primera vegada, desprès de les quaranta primeres edicions, de l'entorxat del XLI Campionat d'Espanya de waterpolo, guanyat per el C.N. Montjuïc el setembre del 1972.

En Josep Brascó, un cop pasada l'experiència del Club Natació Montjuïc, va continuar una dilatada tasca com a entrenador de waterpolo en equips de club i seleccions nacionals de diferents països, arribant a ser olímpic amb la selecció grega de waterpolo a Los Angeles 1984. Al club de la illa grega de Chios, el NO Chios, el recordaran sempre com al 'Pepe' o 'Cata' que els porta a assolir el seu èxit mes gran en les competicions internes, amb la conquesta de la copa grega de waterpolo de l'any 1990.

1990. Josep Brascó, el directiu Lefteris i el jugador Christoforidis, tots ells del 
NO Chios de Grècia, desprès de proclamar-se per primera i única vegada 
en la seva història Campió de la Copa grega de waterpolo.
Font: Arxiu JCE, fons Josep Brascó. Ft. SI

Passat un cert estancament per diferents circumstàncies, en Imre Szikora es fa càrrec de l'equip a les acaballes del 1974 i el condueix a l'aconseguiment de quatre edicions consecutives de la Lliga Nacional-Campionat d'Espanya dels anys 1976, 1977, 1978 i 1979; a mes de conquerir el primer subcampionat europeu de qualsevol equip espanyol a la Copa d'Europa de waterpolo de l'any 1978. És l'inici del que coneixem com a 'La Dècada Daurada del Waterpolo, 1976-1986' a la sí del Montjuïc (*).

Des de principis de l'any 1980 es reintegra al seu país adoptiu d'Italia, on ha signat contracte amb l'històric equip genovès del Pro Recco, fundat el 1913. S'hi estarà entre 1980 i 1984, aconseguint tres 'scudettos', dues Copes d'Itàlia i la Lliga de Campions europea de l'any 1983, la segona que aconsegueix l'equip de la Liguria en la seva dilatada història. Passada aquesta etapa seguirà residint a Italia i ocupant-se en d'altres interessos, sempre al voltant del món del waterpolo.

2013. Imre Szikora i Rato Rudic, dues llegendes que es 
retroben al Mundial de Waterpolo de Barcelona.
Font: Arxiu JCE, fons família Szikora. Ft. SI

Tant l'un com l'altre han deixat en els seus deixebles-amics - 'mis chicos', com els hi deia sempre l'Imre - un inesborrable record que va mes enllà del èxits i de l'esforç de la pràctica esportiva per esdevenir una escola de vida i de culte de l'amistat, que per mes de quaranta anys es va anar manifestant en tantes ocasions de rencontre com varen ser possibles. En els vídeos que us adjuntem hi podeu trobar algunes mostres d'aquest mestratge:

En Josep Brascó coneix a en Bandy Zolyomi a la piscina 
Folch i Torres, amb narració de la seva pròpia veu.
Font: Arxiu JCE

L'Imre Szikora explica al seu EQUIP el perquè d'una 
de les seves darreres visites a Barcelona, l'any 2015.
Font: Arxiu JCE (**)

Tal com es va acordar al sopar commemoratiu del 50è aniversari del Campionat d'Espanya del 1972 , per una majoria dels assistents, els waterpolistes del període comprés entre els anys que van de 1966 a 1986 es proposen de celebrar una trobada anual a la que hem convingut en instituir-la com a 'Memorials Josep Brascó i Imre Szikora', en recordança permanent de tant estimats mestres i amics.

Memòries del Montjuïc

(*) Amb la 'preqüela' del campionat del 1972; als quatre títols de Lliga Nacional-Campionat d'Espanya de l'època Szikora cal afegir, per a completar la dècada en qüestió, els altres tres assolits en l'etapa d'en José 'Pepe' Alcàzar com a entrenador dels anys 1984, 1985 i 1986; a mes del subcampionat de la Recopa d'Europa del 1982. És a dir que en els onze anys de durada que van de 1976 a 1986 el Club Natació Montjuïc ha guanyat vuit vegades el Campionat d'Espanya, consolidant una clara hegemonia en el panorama del waterpolo a Espanya.

(**) El primer vídeo, corresponent al parlament d'en Josep Brascó, s'ha confegit amb una primera part extreta de l'entrevista gravada per 'Memòries del Montjuïc' a casa seva a finals del 2018, enganxada amb el retall d'un vídeo gravat el 2017, al sopar commemoratius del 45è aniversari del Campionat d'Espanya de l'any 1972. El segon vídeo, de l'explicació d'en Imre Szikora, ha estat recollit del Facebook d'en Jordi Alonso, publicat el 2015 que coincideix segurament amb la data del sopar amb el 'EQUIPO'  fet al restaurant del C.N. Montjuïc. Malgrat les evidents mancances tècniques d'ambdós documents els reproduïm aquí per el seu valor testimonial.