Sprints. Sobre els '90 ANYS del Club Natació Catalunya', el llibre...

Tres escuts del Club Natació Catalunya, corresponents a tres
moments diferents de l'entitat. D'esquerra a dreta la 
fundació, segona meitat del segle XX i l'escut actual.
Font: Elaboració pròpia

Sí, sí... ja sabem que el norantè aniversari va tenir lloc a l'any 2021, en que realment s'acomplien les primers nou dècades des del  21 d'abril del 1931, quan es funda el Club Natació Catalunya. Es dona el cas, però, que el llibre que l'entitat ha editat per a fer-ne la commemoració no ha pogut veure la llum fins a finals del passat mes d'abril. 

El retard s'ha d'explicar per les circumstàncies que han concorregut en el moment de posar-se a fer la recerca necessària per a confegir el llibre. Com ens afirma en la presentació del document en Ramon Geli, president i ànima motora de l'entitat, referint-se als canvis de seu social del club al llarg d'aquests noranta anys:

"... segurament tampoc ha estat la única entitat esportiva i cultural que ha patit vicissituds d'aquesta mena, però en el cas del Club Natació Catalunya ha comportat una notable pèrdua d'arxius i fons documentals molt valuosos, la qual cosa ha dificultat enormement la tasca d'elaboració d'aquest primer recull de la història del club..."

I no cal dir que dels molts inconvenients que els membres del Catalunya han hagut de superar també hi podem afegir la pandèmia que va anar a coincidir amb els anys en que s'estava treballant en aquest compendi d'història de l'entitat. Superats els inconvenients el passat dia 24 de maig se'n va fer la presentació als locals de la 'Antiga Fàbrica Estrella Damm', molt adients per a aquest tipus d'activitat.

Imatge de la presentació del llibre '90 ANYS del Club Natació Catalunya'
Font: Dep. de comunicació del CNC. Ft. SI

A la presentació del llibre hi van assistir, a mes de les autoritats corresponents, prop de cent persones convidades per el club, entre les quals es trobaven esportistes de totes les èpoques, entrenadors, directius i personal del club. La presentació de l'acte va anar a càrrec de la periodista Margarita Puig, en qui concorre a mes la condició d'esportista del club; a la capçalera del col·loqui es situaren el president de la Federació Catalana de Natació (FCN), en Ramon Bosch; el president d'honor de la mateixa federació, en Enric Bertràn; el president del Club Natació Catalunya, en Ramón Geli; el regidor d'esports de l'ajuntament de Barcelona, en David Escudé, així com el representant del Consell Català de l'Esport.

Com era d'esperar, la part central de l'exposició va anar a càrrec d'en Ramón Geli Rambla, el tri-president de l'entitat amb mes de divuit anys en el càrrec (1977-2000, 2009-2012 i 2021-2023) i esportista en actiu en la seva joventut, que va poder donar als presents la bona noticia de que algunes de les dificultats econòmiques dels darrers anys havien estat resoltes amb la col·laboració de l'ajuntament de Barcelona. 

Es va recordar, tant en l'exposició inicial com en el posterior col·loqui, la important contribució dels esportistes del Club Natació Catalunya a l'engrandiment de la natació i el waterpolo català i espanyol. Així, dels primers anys de la piscina de la Travessera en destaquen  el saltadors Jaume Torralba i Pere Pradas, acompanyats de na Isabel Piñon, tots ells internacionals. En natació i waterpolo la llista d'internacionals i participants en Campionats d'Europa, Mundials o Jocs Olímpics és molt extensa i en el llibre hi trobareu cumplida referència (*). Val la pena ressenyar, però, els anys daurats del waterpolo del club, entre finals dels vuitanta i fins a l'acabament de la dècada següent, que inclou també el waterpolo femení. En el masculí ens trobem amb fites com la Copa d'Europa de 1995 o els subcampionats de 1988 i 1994. Les nois, per la seva part, es van proclamar campiones de la Lliga Nacional els anys de 1989 i 1991. 

El llibre, de 290 pàgines, s'ha dividit en quatre etapes, corresponents als estatges on ha anat traslladant-se l'entitat en aquests primers noranta anys de vida:

• Barceloneta, 1931-1943. Corresponent als 'Baños Orientales' de la Barceloneta en el moment fundacional, per bé que també pogueren gaudir d'altres piscines de la ciutat.

• Travessera de Gràcia, 1943-1969. Període comprès entre la inauguració i el tancament de la piscina de l'empresa creada per la 'Sociedad General de Aguas de Barcelona' (SGAB, ara AGBAR): 'Baños Populares de Barcelona', situada a la travessera de Gracia, n. 218.

• Torrent d'en Vidalet, 1969-1972. Estatge social emprat en el període sense instal·lació esportiva fins a la inauguració de Pau Negre, mentre els entrenaments tenien lloc a la piscina Sant Jordi o a les municipals de Montjuïc: la 'vella' i les Bernat Picornell.

• Pau Negre - Can Toda, 1972 - Actualitat. Quan a partir del setembre del 1972 es va poder disposar del complex esportiu municipal de Pau Negre - Can Toda, on el club ha desenvolupat l'etapa mes llarga i exitosa, esportivament i social, de la seva prolongada vida.

Collage amb les imatges corresponents a cadascuna de les seus on s'ha estat 
el Club Natació Catalunya en aquests seus noranta anys d'història.
D'esquera a dreta i de dalt a baix: Orientals, Travessera, 
Torrent d'en Vidalet i Pau Negre - Can Toda.
Font: Dep. de comunicació del CNC. Fts. SI

En relació a la data de la fundació, de l'any 1931, el president Geli en va destacar la coincidència amb el naixement de la II República, proclamada tant sols una setmana abans de la data de fundació de l'entitat, així com  de la seva vocació de catalanitat, expresada des del primer moment amb la preponderància que hi tenen les quatre barres catalanes en el seu escut. 

Com a dada curiosa el Catalunya no va ser la única entitat afiliada a la FCN que va veure la llum en els albors de la nova situació política. L'any 1931, a mes de l'eclosió del nou règim polític, s'ha produït també la definitiva cessió d'ús de la piscina municipal de Montjuïc a la federació, de manera que l'increment en el nombre de clubs es molt notable, com senyala en Joaquim Morera en la seva publicació de 1942: 'Federación Catalana de Natación. Historial 1921-1940'.

Portada i primera plana del primer volum de la memòria feta per en Joaquim Morera 
l'any 1942 en ser nomenat secretari de la FCN, amb la seva signatura original.
Font: Arxiu JCE

En les pàgines que van de la 11 a la 13 en Morera recull amb tot detall els clubs que han format part de la FCN fins a l'any 1940, d'on es desprès la dada significativa que en els primers vint-i-dos anys i escaig de vida de la natació catalana (1907-1929) s'han fundat 29 clubs, mentre que en el període de set anys comprès entre 1930 i 1936 se'n han fundat 28. D'aquests darrers sis han estat fundats l'any 1931, on junt amb el Catalunya s'han  creat:

• Club Natació Martorell

• Club Esportiu Mediterrani

• Agrupació Esportiva Auto.Electricitat (1931-1934)

• Club Natació Mare-Nostrum (1931-1939)

• Societat Esportiva Costa Brava (1931-1945)

Tornant a la presentació del llibre que ens ocupa, un cop finalitzada la part formal de l'acte es va servir a la terrassa de l'antiga fàbrica Damm un catering per als assistents a l'acte, que van tenir ocasió de departir i intercanviar vivències i experiències dels seus anys al Club Natació Catalunya.

Vista general dela sala on és va fer la presentació del llibre.
Font: Dep. de comunicació del CNC. Fts. SI

Només ens queda desitjar que ens puguem retrobar d'aquí a uns anys, en la celebració del centenari de l'entitat gracienca. 

Que per molts anys mes visqui el Club Natació Catalunya !...

Memòries del Montjuïc

(*) Des de primers del mes de maig el llibre ja és a disposició dels socis o d'altres persones interessades a comprar-lo, com informen les xarxes socials del Club Natació Catalunya: "El llibre del 90è aniversari del Club Natació Catalunya ja es troba a disposició de tots i totes les que vulgueu conèixer la història, les curiositats i els protagonistes de la nostra entitat durant aquests 90 anys i les quatre etapes que hem viscut amb les corresponents seus. Ara, per un preu únic de 20 euros, el podràs adquirir a la Recepció del Club"

Sprints. Imre Szikora, la torna...

Els antics recordaran que la torna era el tros de pa que al forn et donaven per a completar el pes al que obligava la legislació vigent de la barra de quart de quilo o del rodó de mig quilo... Podia ser d'un tipus de pa diferent o, en el millor dels casos, restes de la coca de forner del dia anterior... generalment no arribava al seu destí, ja que sovint els encarregats de la tasca erem els petits de la casa, que gaudíem pel camí donant compte del 'regal' obtingut...

Degut a l'excessiva extensió de l'entrada 'Imre Szikora. El mestre apassionat...', - 'disculpen las molestias...' - se'ns va fer impossible d'aprofundir en l'estret lligam que afirmàvem s'havia establert entre el mestre i els seus deixebles-amics, mantingut al llarg dels anys i fins al moment de la seva partida.

A mes dels triomfs esportius aconseguits en la seva estada al Club Natació Montjuïc, l'Imre va comptar amb un gran nombre de moments, compartits amb els jugadors i el seu entorn, d'alta densitat emocional en el que hem anomenat el 'cinquè temps', molt habitual en aquells anys.

Part de l'equip celebrant un 'cinquè temps' al bar Iván l'any 1976.
A la foto Fité, Villà, Szikora, Lluís, Iván i Villarrubia.
Font: Arxiu família Szikora

Un d'aquests punts àlgids va ser la estada de l'equip a la Liguria italiana per a preparar l'eliminatòria de la Copa d'Europa a la que, per primera vegada, el Montjuïc s'havia classificat en guanyar aquell any de 1976 el segon Campionat d'Espanya-Lliga Nacional del club i el primer de l'era Szikora. Malgrat les absències obligades de bastants membres de l'equip, el desplaçament va ser llargament recordat per els jugadors blanc-i-verds.

Equip del Montjuïc, desplaçat a Itàlia per a preparar la Copa d'Europa de la LEN
 de 1976, amb els hongaresos Tomás Faragó i Gábor Csapó. Drets: Sans, Alonso, 
Faragó, Bertrán, Csapó i Szikora. Ajupits: Fité, Villarrubia i López.
Fons: Arxiu JCE. Ft. SI

L' any 2010, trenta-quatre anys desprès d'aquella primera estada a Gènova, l'equip va tornar a Itàlia per tal de participar en un quadrangular de màsters que tenia lloc a Camogli. Les línies generals dels jugadors eren menys estilitzades i a l'aigua es va fer evident la diferència de forma dels seus temps de joventut, però l'entusiasme per el waterpolo i l'emoció per el retrobament amb l'Imre va romandre intacte. 

Manel Silvestre en el seu bloc 'El Cuervo Waterpolo' en va fer una excel·lent crònica, en el seu estil fresc i desimbolt:

"Imre Szikora, Waterpolo Legends. Los Hijos del Montjuïc 34 años después

... Recordar a las leyendas siempre es gratificante cuando hablas de memoria por que te obliga a realizar un esfuerzo por no olvidar...

'He pasado los mejores años de mi vida en Barcelona y mis recuerdos son lo que muchas veces me da vida'

Así resumia Imre Szikora su estancia en Barcelona y en el Montjuïc concretamente. Creo que algunos jóvenes de la época como (Jordi) Sans, yo y otros nos sentíamos parte de un equipo que empujábamos desde las gradas adornadas por un mar de banderas y sombreros que hacian nuestras madres y que eran el deleite del público que animaba al equipo, dejando pequeña la piscina de la Folch i Torres...

Llevar (Imre) un medallón colgado durante 34 años ya dice mucho de su relación. Eran una piña donde el respeto al entrenador Sr. Szikora era absoluto en la piscina y la amistad con el amigo Imre estaba grabada a fuego en la piel."

Equip participant al quadrangular màster de waterpolo a Camogli 2010.
Drests: C. Martínez, Aras, Llordella, Dominguez, Monzó, Szikora (E), 
Puigdevall i Alonso. Sota: López, Gasch, Goyo, Silvestre i Castillo
Font: 

Els resultats esportius del quadrangular són el de menys, però en el record dels que hi van poder ser queda la inesborrable memòria d'haver compartit, una vegada mes, uns moments irrepetibles al costat d'un home excepcional. Segueix a la seva crònica en Manel:

"A todos nosotros se nos unió Goyo Szikora, ya que como decía Imre 'este es mi equipo con MAYÚSCULAS, y (su hijo Goyo) no podía desperdiciar la ocasión de jugar con su equipo... Ya sólo faltaba que en el marcador pusieran su nombre junto a los jugadores del equipo. Todo estaba perfecto...

El marcador del quadrangular màsters de Camogli, amb 
l'anunci d'en Szikora com a entrenador de l'equip
Font: Bloc 'El Cuervo Waterpolo' d'en Manel Silvestre

... Sólo os diré que el primer dia le rompimos las gafas de sol con los abrazos y cuando fue a repararlas se despistó del grupo. Al llegar a la tienda pregunté: 'Has visto a un señor con el pelo blanco' y el dependiente me contestó: 'Ah, Imre l'allenatore', en Recco lo conocen hasta en las ópticas...

... En una emocionante despedida, le volvimos a romper las gafas... y se cagó en nuestros muertos..."

Vídeo resum de l'estada dels deixebles-amics de l'Imre Szikora
a Italia amb ocasió del quadrangular màsters de l'any 2010.
Font: Bloc 'El Cuervo Waterpolo' d'en Manel Silvestre

Aquesta estreta vinculació amb el seu entrenador i mestre-amic de la generació de waterpolistes que va iniciar la 'Dècada Daurada 1976-1986' del Montjuïc no es va trencar mai. Com a mostra i resum d'aquesta profunda estimació reproduïm la dedicatòria que en Paco Castillo, animador amb la seva guitarra i la seva veu de moltes de les trobades produïdes, va dedicar a l'Imre Szikora el setembre del mateix 2010, amb la següent dedicatòria:

"Vídeo dedicado a Imre Szikora (Hungria) quien fue mi entrenador de waterpolo en los 70 en el C.N. Barcelona, y que luego formó de la nada a un equipo campeón de varias ligas en el C.N. Montjuïc." (*)

Memòries del Montjuïc

Imre Szikora i Rakto Rudic al XV Campionat 
Mundial de Natació. Barcelona, 2013.
Font: Arxiu família Szikora

Font: Penjat per el mateix Szikora al seu Facebook l'any 2019

(*) En Francesc Castillo Miquel, porter de waterpolo del C.N. Barcelona dels primers anys setantes, dedica a l'Imre Szikora aquesta cançó d'en Joan Manuel Serrat, antic soci del C.N. Montjuïc. En Paco havia tingut a l'Imre com a entrenador en la seva etapa al club degà. Anys a venir s'integraria en l'equip de masters del club blanc-i-verd. El video ha estat extret del lloc de Youtube 'fracasmiq', on penjava els covers de la música que li agradava i altres publicacions com ara tutorials. En Paco Castillo ens va deixar el març de 2020, a l'edat de 65 anys.