Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Obituari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Obituari. Mostrar tots els missatges

Una nova ensopegada. Ens ha deixat en Josep Brascó Catà...

28 de nov. 2022

 

1963. Dia del Club al Montjuïc. En Brascó era un dels jutges
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Encara corpresos per les darreres males noticies succeïdes a la família  blanc-i-verda ens trobem en el tràngol d'haver de confirmar una nova i molt dolorosa pèrdua. Ja no podrem gaudir mes de la companyia i l'escalf que rebiem de la presencia del sempre estimat amic, company, entrenador i irreemplaçable esser humà que ha estat per tants de nosaltres en Josep Brascó Catà (1929-2022). A punt de celebrar el seu noranta-tresé aniversari, ens ha deixat en el matí d'avui en terres germanes de l'Aragó.

Transcendint de llarg el reduït cercle d'un club esportiu, la seva figura és projecta sobre el vast espai del waterpolo espanyol i l'internacional. Entrenador de tres diferents seleccions nacionals - Espanya,  Aràbia Saudi i Grècia - i d'una llarga llista de clubs d'aquests mateixos països, als quals hem d'afegir Itàlia, ha estat waterpolista a temps complert. Primer com a jugador dels seus estimats Mediterrani i Montjuïc i a partir de 1966 ja com a entrenador, inicialment de manera amateur i a partir de 1970 plenament professionalitzat.

Amb el temps i l'asserenament que ens és necessari, tornarem sobre la seva figura amb el detall i l'extensió que la seva dilatada vida mereix. De moment ens hem d'acontentar amb donar la notícia i transmetre als seus estimats fills Irma, David i Carles; i a la Neus, mare d'aquests, el nostre suport mes incondicional. A reveure, 'Pepito'...

1981. Sopar de comiat d'en Josep Brascó, amb motiu de la seva
primera anada a l'Aràbia Saudita
Font: Arxiu JCE. Fons Josep Brascó. Ft. SI

Memòries del Montjuïc


Obituari

28 de des. 2020

 
Aquest passat dia de Sant Esteve ens ha deixat en Francesc Rodriguez Valls, en "Rodri" com era conegut per la comunitat del Montjuïc. Company de la nedadora del club Mercè Pallarés amb qui formaren matrimoni, va començar la seva activitat al club en l'entorn del rugbi on a més de jugador en fou delegat i directiu durant uns anys. La seva vinculació a l'entitat al portà a involucrar-se en els equips d'ensenyants que impartien els habituals cursets de natació d'estiu a la piscina "vella", que en l'època coneixíem com a "Cursillo de Municipal de Natación Escolar y Utilitaria". Més endavant es vinculà a la natació i el waterpolo, especialment a aquest darrer, exercint funcions de delegat en la "dècada gloriosa" del club que va des del 1976 fins al 1987, quan s'assoleixen fins a set titols de campions d'Espanya d'aquesta especialitat a més dels subcampionats de la Copa i la Recopa d'Europa. Fa poc més d'un any ens vam retrobar a la visita que varem fer un grapat d'exesportistes del club a la piscina de la Ronda de Sant Pau, la degana de les piscines cobertes de Catalunya. Acompanyem en aquests tràngol a la Mercé i a les filles d'ambdós, l'Ana i la Nuria. Descansi en pau...

© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic