Les piscines del Club Natació Sabadell. Un impulsor i cent-deu anys d'història...

 

Joan Valls Vidal (1890-1974)

Parlem de piscines...

En aquesta entrada del 'Memòries...' ens enfrontem al repte de fer un recorregut per les nombroses piscines que han marcat l'esdevenir d'una entitat tant cabdal per l'esport català i espanyol com és el cas del Club Natació Sabadell (CNS), que a la vegada ha estat un element vertebrador de la societal sabadellenca.

La ciutat de Sabadell viu, als primers anys del segle vint, les conseqüències del seu desenvolupament industrial iniciat a mitjans del dinou. Especialment destaca pel seu sector textil llaner, raó per la qual és coneguda com la 'Manchester catalana'. Compta amb una població de poc més de 23.000 habitants i comença a rebre fortes onades migratòries, inicialment provinents d'altres racons de Catalunya.

Com passa en altres indrets del país, a Sabadell un reduït grup de 'pirats' es llença a la pràctica dels 'sports'. Entre aquests bojos n'hi ha un que sobresurt perquè manté una relació molt fluida amb la ciutat de Barcelona, de tal manera que fins i tot s'ha associat al segon 'cercle' de natació que s'hi ha creat, el Club Natació Athlètic. El seu nom és el de Joan Valls Vidal, i en aquest moment de descoberta de la natació i les altres disciplines aquàtiques ha entrat en la vintena. 

Nascut a Sabadell, el 20 d'abril de 1890, ha estudiat peritatge tèxtil a l'Escola Industrial de Terrassa. Valls s'introdueix en el món de l'esport a través de l'excursionisme - cosa força freqüent aquells anys -, és membre del Centre Excursionista del Vallès. La seva vinculació a la natació s'inicia quan als seus poc més de vint anys freqüenta els Banys Orientals de la capital catalana, en un entorn on també és troba amb alguns integrants dels primers 'cercles' o clubs de natació de la ciutat.

Fa amistat amb l'atlètic Emili Salas, amb el qual comparteix la iniciativa d'organitzar competicions de natació a Sabadell. A la vegada sembla que es relaciona amb l'Emili Solé Brufau, una de les ànimes del Barcelona, que s'apunta a la jugada. I, dit i fet, l'engranatge fundacional del Club Natació Sabadell ja és en marxa...

Entrevistat anys a venir, en Joan Valls és preguntat per les raons que el van menar a ser l'impulsor en la creació del C.N. Sabadell, a la qual cosa respon:

"Per sobre de tot, per la meva afició a la natació i per amistat amb els directius del Club Natació Athlètic - i del Barcelona -; perquè aleshores jo era soci d'aquella entitat barcelonina que, com sabeu, amb el Barcelona eren les dues úniques associacions legalitzades que existien dedicades a la natació. Als Banys Orientals i estimulat per l'Emili Salas, soci de l'Athlètic, amb el qual m'unia un gran amistat, vaig establir l'objectiu de fundar el Club Natació Sabadell. I que consti que va ser després de donar-hi un munt de voltes i voltes, entre 'pros i contras'. Però sobretot després de veure l'entusiasme dels sabadellencs en el festival del 1915, precisament amb la col·laboració inestimable de l'Athlètic i del Barcelona". (1)

De seguida ens centrem en les piscines del club, però abans hem de fer alguns aclariments:

• Els primers practicant de la natació no disposen de piscines. Si hi havia establiments que en tenien eren balnearis o centres de salut i higiene, amb mides i formes no aptes per a la pràctica esportiva

• Per tant utilitzen el que anomenem proto-piscines; delimitant espais en ports, platges, assuts, rius, basses, llacs i qualsevol altre accident natural o espai artificial apte per aquesta pràctica

• A partir de 1918, i precisament a Sabadell, ja trobem una primera piscina creada específicament per a la pràctica esportiva de les activitats aquàtiques

Primer, les proto-piscines...

A Sabadell, alguns dels companys d'en Joan Valls, generalment reunits al voltant del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Industria (CADCI), han començat les seves pràctiques de natació en alguna d'aquestes proto-piscines de la ciutat, bàsicament:

• La Bassa de Ca la Paula

• La Bassa del Vapor de Magí Borrell

• La 'piscina' dels banys de Cal Ral

La Bassa de Ca la Paula

Situada a la vora del riu Ripoll, la Bassa de Ca la Paula és de mides lleugerament irregulars de 36 x 27 metres. Vinculada al Molí de les Tres Creus és la 'piscina' que compta amb una millor capacitat per a poder organitzar un festival de natació amb cara i ulls.

Fitxa de la Bassa de Ca la Paula corresponent al Catàleg de 
béns arquitectònics, arqueològics i ambientals de Sabadell.
Font: Aj. de Sabadell, 2019

En Emili Solé Brufau dona fe a El Mundo Deportivo de la realització del primer festival de natació, fet a Sabadell, amb aquestes paraules publicades el dilluns 23 d'agost de 1915:

"... Solicitaron la opinión y colaboración de los clubs de Natación Barcelona y Athlètic, y sus juntas directivas dieron toda clase de facilidades para su mejor éxito, confiando el Athlètic a sus presidente y vicepresidente, don Esteban Candell y don Emilio Salas, y el Barcelona a su vicepresidente don José Masriera y a Emilio Solé, los trabajos de organización."

Retall de l'article de l'Emili Solé Brufau publicat a 'El Mundo Deportivo' 
del 23 d'agost de 1915, amb la crònica del Festival de 
Natació i Waterpolo a la Bassa de Ca la Paula.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Un cop aconseguida la participació dels clubs barcelonins, en Joan Valls entra en contacte amb el "acaudalado propietario de dicha localidad (Sabadell), don Joan B. Turull, quien acogió con gran entusiasmo la idea, poniendo a disposición de los organizadores su finca 'Molí de les Tres Creus' y ofreciendo al mismo tiempo una magnífica copa y medallas para los concursantes.", com es detalla a l'article ressenyat.

La crònica d'en Solé segueix:

"El 'Centre de Dependents del Comerç i la Industria' de Sabadell prestó su cooperación. Y con tan valiosos elementos se ha realizado con éxito lo que parecía un sueño... Sabadell presentaba el aspecto de un día de gran solemnidad. En la estación el gentío era inmenso. Al pararse el tren resonó un nutrido aplauso acompañado de un estentóreo viva a Sabadell y a los nadadores, que atronó el espacio"

I, sí, ja sé que sona una mica exagerat, oi ?... Però ens hem de situar al 1915, en una població que rep com a herois a aquells nois - les noies no hi són - que es desenvolupen com peixos en aquell medi 'hostil', i que es planten a Sabadell per a fer una exhibició que vol impulsar la creació d'un club de natació que ha d'esdevenir un dels més importants del país... L'ocasió bé que s'ho val !...

Dues imatges diferents donen testimoni del primer Festival de Natació i Waterpolo 
celebrat a la Bassa de Ca la Paula, a Sabadell, el 22 d'agost de 1915.
Font: Arxiu Fotogràfic de la UES. Ft. A. Izard

A la festa esportiva hi participen, com a poc, uns quants sabadellencs que es disputen una carrera només per a ells, sobre els 72 metros con un viraje. Són: Josep Mestres, guanyador amb el temps de 1.17; Josep Mir, amb 1.30; Esteve Fernández, 2.00; Antoni Pavia, 2.03; Francesc Aguado, 2.04 i Galo Martorell, 2.19.

Es fan exhibicions d'estils: braça, esquena, over de costat, trudjeon, doble over i crawl, totes elles aplaudides per un públic entusiasmat. Desprès de més carreres i d'alguns salts, s'acaba amb un partit de waterpolo. Competeixen l'equip Blau-groc del Barcelona: Canals, Domingo, Taxonera, Quintana, Robert, Barba i Llorens; contra l'Athlètic: E. Candell, Badrinas, Gil, Lix, Grañó, Mestres i R. Candell. Els de l'equip Blau-groc són els guanyadors amb un resultat de 4 gols a 0; i el seu capità, Quintana, rep la Copa Turull de mans de "la distinguida esposa del señor Turull".(2)

L'anècdota més curiosa d'aquesta primera festa de la natació vallesana la va protagonitzar el futur president de l'entitat, Pere Mestres, que és com segueix:

"El festival fou un gran èxit de públic i l'alcalde Feliu Griera felicità als organitzadors. Tanmateix, en aquest primer festival es va donar la circumstància que l'aigua no feia massa bon aspecte, ja que feia dos mesos que no s'havia renovat. Amb la grada plena d'espectadors, els nedadors barcelonins es negaven a tirar-se a l'aigua. Finalment, els va convèncer Pere Mestres, qui seria el primer president del CNS, després de veure's un got d'aigua de la bassa. 'No vaig agafar el tifus de miracle', evocava anys més tard." (1)

L'èxit d'aquest primer festival encoratja als joves afeccionats del CADCI, amb alguns d'altres entitats, a llançar.se a la creació del primer 'cercle' de natació de terra endins. Se succeeixen les reunions i els entrenaments. Els primers solen tenir com a seu el conegut Bar Imperial, situat al Passeig de la Rambla, mentre que els entrenaments tenen lloc indistintament als banys de Can Ral, i sovint també a la Bassa del Vapor de Magí Borrell.

El cert és que la constitució 'oficial' del Club Natació Sabadell és produeix el 25 de juny de 1916, novament al Bar Imperial, on segons la informació de la premsa de l'època es troben prop de quaranta associats reunits en una Junta General amb caràcter constituent, d'on surt nomenada la primera junta directiva del nounat club: Josep Mestres, president; Pere Mestres, vicepresident; Joan Baulenas, secretari amb en Joan Valls com a tresorer i fins a set càrrecs més. (3)

Plana del setmanari 'Sabadell Federal' amb la noticia de la Junta General 
del Club Natació Sabadell amb l'anunci de la primera junta directiva.
Font: Hemeroteca ARCA

La 'piscina' dels banys de Cal Ral

Per a situar-nos en la 'piscina' de Cal Ral fem servir les paraules d'en Jaume Barberà, sabadellenc de pro que, cent anys més tard que fos utilitzada pels joves nedadors del Sabadell, escriu les seves reflexions a la xarxa:

"La zona sud del barri de Gràcia, la de l’altra banda de la via del tren - actualment la Gran Via - era un bocí de ciutat que tenia vida pròpia. L'espai contingut entre la via del tren del Nord, la carretera de Barcelona i el carrer de Sant Sebastià, de forma més o menys triangular, era, però, una àrea ben desconeguda per la resta de Sabadell...

La casa més coneguda del barri, però, era Cal Ral, que encara existeix. Està situada a la cantonada entre els carrers Tetuán i Sant Ramón de Penyafort. La seva piscina, una de les primeres de Sabadell anterior inclús a la del Club de Natació, era molt popular. Realment era una bassa que no arribava a piscina, però que es podia practicar perfectament la natació, fins el punt que era utilitzada pels integrants del Club de Natació Sabadell abans de tenir la seva pròpia piscina. 

Piscina dels Banys Públics de Cal Ral de Sabadell, utilitzada pels primers 
nedadors del C.N. Sabadell, abans de tenir la seva primera piscina.
Font: Arxiu CNS. Ft. SI

El propietari de la bassa era el senyor Joan Ral Datzira, que també tenia dues banyeres i unes dutxes. Cal Ral va tenir gran anomenada els anys cinquanta i seixanta com la 'casa de les dutxes'. Els seus clients, la majoria treballadors de les empreses i fàbriques del voltant, tenien, per un preu mòdic, un quart d’hora d'aigua calenta i també sabó i tovalloles. Els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí estava ple a vessar de clients que entraven amb brutícia a dojo i sortien lluents i nets com una patena. En una època en que no tots els habitatges disposaven de quarto de bany o dutxa amb aigua calenta i que el costum era rentar-se, a fons, un dia a la setmana, anar a Cal Ral era una bona idea." (4)

Nedadors del Club Natació Sabadell a Cal Ral, al voltant de l'any 1917.
Font: Bloc Sabadellejant. Ft. UES

La 'piscina' de Cal Ral va ser força utilitzada abans de 1918, encara que sembla que en determinats moments hi va haver dificultats amb el propietari dels banys per a la seva utilització. En qualsevol cas el mes de gener de 1916 s'hi va celebrar un Festival de natació de caire intern, que ha estat considerat com el moment fundacional del Club Natació Sabadell, a l'acabament del qual és va celebrar un dinar de germanor a la Fonda Catalunya.

La Bassa del Vapor de Magí Borrell

La tercera proto-piscina de que van fer ús els pioners del Sabadell és la bassa o dipòsit del Vapor de Magí Borell, tal vegada una de les menys utilitzades perquè les seves reduïdes dimensions, de 14 x 6 metres,  no la feien gaire atractiva. D'altre banda sembla que per omplir-la es triga al voltant de quinze dies. Inconvenient greu, atès que en aquells anys aquests tipus d'instal·lacions no disposen de filtres ni de tractaments específics per el manteniment de l'aigua, de manera que el sistema per assegurar-ne unes condicions higièniques 'suportables' no és pas cap altre que procedir a un  canvi de l'aigua de l'establiment en qüestió.

A l'arxiu del CNS hi consta una entranyable fotografia de l'esmentat equipament, amb en Joan Valls gaudint de la 'piscina' tot gronxant-se amb un trapezi.

La curiosa imatge d'en Joan Valls gronxant-se a la bassa o dipòsit 
del Vapor de Magi Borrell, en un dia indeterminat de 1916.
Font: Arxiu CNS. Ft. SI

Les successives dificultats trobades en la utilització d'aquestes diferents 'piscines' frustrades, lluny de desencoratjar als joves impulsors de la natació sabadellenca els va convèncer de la imperiosa necessitat de tenir una piscina esportiva de veritat... amb les mides reglamentàries, una bona torre de salts i propietat del mateix CNS, ni que hagi de ser en terreny llogat a tal o qual empresa o entitat.

I s'hi llancen amb tot el coratge i la capacitat d'iniciativa dels seus joves anys...

I, finalment, arriben les piscines...

Ens centrem en les piscines que disfruta el Club Natació Sabadell:

• La del Vapor Codina, al carree Lacy

• Les del carrer Montcada

• Les primeres piscines municipals de Sabadell al Complex Esportiu de Sant Oleguer 

I sí, és clar que el CNS gaudeix, des de l'any 2002, d'un esplèndid complex esportiu al que s'anomena Club de Can LLong, però aquest equipament ja no entra en els terminis temporals que abasta el nostre bloc

La primera piscina esportiva d'Espanya...

La piscina del Vapor Codina, al carrer Lacy, és la primera construïda arreu de Catalunya i d'Espanya com a piscina esportiva, al marge d'instal·lacions de caire similar projectades per altres tipus d'ús.

El text de referència, pel que fa a la història del CNS, '100 ANYS EN 100 IMATGES, 1916-2016' (5), descriu aquest punt d'inflexió del club amb aquestes paraules:

"Tots aquests espais (les proto-piscines) s'havien de llogar i es feia difícil compaginar la pràctica de la natació amb altres usos... van fer que el Club busqués un espai propi on poder desenvolupar còmodament les seves activitats. Així la Junta Directiva porta a l'Assemblea la possibilitat de llogar el pati del Vapor Codina per construir-hi una piscina. No cal dir que la proposta es va aprovar de manera entusiasta." (pag. 012)

Aquest entusiasme es va traduir en una aportació dels associats que va anar molt més enllà d'aplaudiments enfervorits. De fet és conjuren per a ser ells mateixos els qui se'n encarreguen de gran part dels treballs de construcció de la primera piscina esportiva del país.

El pintor Antoni Vila Arrufat, amic de Joan Valls i un dels primers socis del CNS, a més d'autor de l'escut del Club a l'any 1920 o 1921, ens ha deixat un vívid record d'aquell moment:

“En aquella piscina, abans d’ésser nedador, en vaig ser picador. Sí, sí, tal i com ho sent, i tal com ho dic. Amb alguns amics vam ajudar a treure terra per enfondir-la a base de pic i pala, i no pas només un dia. Quan teníem una estona lliure, a cavar s’ha dit !. Quan un és jove tot és possible. Ja li he dit que tenia amics a la colla que havia fundat el Club. Jo em considero un d’ells i allà al Vapor Codina tots hi vam treballar força. Més tard, quan ens banyàvem i s'ensopegava que passava el tren i ens veien amb vestit de bany, ens escridassaven. Però nosaltres els deixàvem dir. Era tan bonic l’ambient del Club i dels amics en aquells temps en què la joventut t'ho fa veure tot de color de rosa !”. (1)

Els plànols de les instal·lacions són confegits per l'arquitecte sabadellenc Josep Renom Costa (1880-1931) qui a més d'aquesta implicació amb el club exerceix el càrrec d'arquitecte municipal a Sabadell. Aquest tipus de col·laboració, que s'ha de repetir en la nova instal·lació del carrer Montcada, dona fe de l'estreta col·laboració del CNS amb la casa de la Vila, que s'ha mantingut persistent al llarg del temps.

En Josep Renom Costa, arquitecte municipal i col·laborador 
d'aquells primers anys amb el Club Natació Sabadell.
Font: Viquipèdia. Ft. SI

El nou equipament té unes dimensions de 25×12 metres, una profunditat de 1,20 metres a un costat, 2 metres al centre i 3 metres a la part mes fonda, amb una capacitat de 560 metres cúbics d'aigua. A la part del darrera s'hi troben tres palanques de diferents alçades per a poder fer els salts, un petit jardí, unes casetes per canviar-se i unes dutxes. A més, es subscriu amb l'administració un contracte per a renovar l'aigua del vas de la piscina un cop per setmana.

La nova instal·lació del club va prenent forma, de manera tal que el dia 15 de maig de 1918 la junta convoca als associats per informar de la propera obertura del nou equipament. I arriba el 23 de juny, quan es fa oficial la inauguració de la primera piscina esportiva de Catalunya i d'Espanya amb un Festival de Natació on novament són convidats els equips del C.N. Barcelona i del C.N. Athlètic. 

El festival comença amb una cursa de 50 metres amb nedadors sabadellencs, amb el següent resultat: Unción i Valls guanyen amb un temps de 57.0; mentre que la resta de nedadors, amb temps superiors, són els Solá, Ausió, Grifols, Alegre, Canals i Farreras.

Les altres proves van tenir com a protagonistes als nedadors dels clubs convidats, amb curses de 50 m. velocitat; 25 m. sota l'aigua; 200 m. resistència; una carrera a la americana, amb relleus cada 50 m.; i el concurs de salts, on sobresurten en Gerard Collardin, del CNA i el cenebistes Vila i Tusell.

Així mateix, es disputa un partit de waterpolo entre dos combinats d'ambdós clubs i es presenta un joc nou anomenat 'La Foca', introduït al país per l'Albert Berglund, l'entrenador suec del Barcelona.

El setmanari esportiu 'Stadium' hi dedica una plana sencera a la 
inauguració de la primera piscina construïda al país.
Font Hemeroteca ARCA. Ft. F. Casañas (6) 

En acabar el festival hi ha amb un ball amenitzat per la Banda Municipal. Amb motiu de la Festa Major de 1918, el 3 d'agost, s'organitzà una gran revetlla a la seu del CNS. A partir de llavors els festivals de natació i waterpolo esdevenen un clàssic de les festes majors de Sabadell.

En poder gaudir d'aquest nou equipament, el CNS experimenta un important increment de socis, de manera que es reforça el seu arrelament a la societat vallesana. D'altre banda, el 3 d'agost de 1919, també en el marc de la Festa Major, es disputa el primer Campionat de Sabadell de natació.

L'any 1920 un equip del CNS pren part oficialment en el Campionat d'Espanya de waterpolo, en la segona divisió.

Dues imatges de la piscina del carrer Lacy. Dalt el dia de la 
inauguració. Sota una jornada d'entrenaments de salts.
Font: Arxiu fotogràfic de la UES. Ft. F. Casañas

El contracte d'arrendament del local on s'ubica la nova piscina s'ha establert amb els propietaris del Vapor Codina per un període de cinc anys. La finalització d'aquest contracte el 1922 posa en dubte la continuïtat mateixa del club, de manera que és produeix un moment de crisi institucional que, finalment, es resol de forma favorable als interessos del Club Natació, amb una pròrroga per uns altres cinc anys del lloguer dels terrenys.

En qualsevol cas, la crisi encén les alarmes en el sí de la jove entitat, i des de ja cal començar a pensar en solucions més definitives que les de seguir com a rellogats en un terreny d'un altre...

Titular del 24 d'abril i article del 6 de juny, del setmanari 'La Jornada 
Deportiva', que es refereixen a la possible desaparició del 
CNS i a la segura continuïtat, respectivament.
Font: Hemeroteca ARCA. Ft. F. Casañas

El titular que reproduïm correspon a un article d'en Francesc Gibert - olímpic del Barcelona que ha de ser president de la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA) anys a venir - on mostra la seva preocupació pel fet que la possible pèrdua de la piscina del carrer Lacy suposi la desaparició del mateix C.N. Sabadell.

A l'article d'en J. Bernaldo, publicat un mes i mig més tard, s'informa de la superació de la crisi i, per tant, de la continuïtat del CNS. En paraules del periodista de La Jornada Deportiva:

"Las entidades, al igual que los individuos, atraviesan por crisis que ponen en peligro su vida haciendo, en unos casos, imprescindible la intervención de personas peritas... y, en otros, hasta la natural reacción.

Tal puede decirse del 'Club Natació Sabadell'. A la pregunta que desde estas mismas columnas hizo nuestro buen amigo señor Gibert, '¿ Va a desaparecer el C.N.S. ?' podemos hoy contestar, con la más absoluta seguridad de que el tiempo ha de darnos la razón, NO... y además estamos convencidos de que le esperan días de gloria, contribuyendo al Sport de sus referencias... "

i després d'anunciar la propera celebració a Sabadell del Campionat de Catalunya de natació de 1922, culmina la seva esperançada reflexió tot dient:

"La creación de una piscina en la capital del Vallés fué producto de la Fe, de una fe que hace grandes a los pueblos y a los hombres que en ella comulgan y que difícilmente se destruye".

En el curt espai de temps entre la pregunta d'en Gibert i la resposta d'en Bernaldo el que passa és la natural reacció dels homes del Sabadell, encapçalats per la directiva presidida per en Jacint Martí, que han aconseguit de la propietat dels terrenys un nou contracte per un mínim de cinc anys. La piscina del Vapor Codina s'assegura la seva continuïtat i la del club en un horitzó de mig termini.

La nova piscina del carrer Montcada...

Aquest mig termini, no obstant, s'esgota mentre el CNS va consolidant el seu paper en el sí de la natació catalana. El 1923 el seu equip de waterpolo assoleix el Campionat d'Espanya de la segona divisió, mentre que en natació són els anys en que emergeix el primer gran campió sabadellenc, que no és altra que en Ramón Sapés Farré (1910-1939). Especialista en els 100, 200 i 400 m. braça, proves que guanya repetides vegades en campionats catalans i espanyols, establint també els rècords del país en aquestes distàncies.

Imatge d'en Ramón Sapés, presa a la piscina del carrer Montcada 
l'any 1931, amb ocasió del Campionat de Catalunya sènior.
Font: Arxiu CNS. Ft. SI

Així és que a l'any 1927 el Club Natació Sabadell és torna a trobar amb la finalització del contracte, que aquest cop no pot ser renovat atès que el seu propietari necessita el terreny per altres usos. 

La nova contrarietat coincideix amb la presidència de la FCNA d'en Francesc de Sales Gibert Riera (1900-1979), qui ha endegat una enèrgica campanya per a la construcció de piscines municipals arreu de Catalunya (7). En Gibert compta per a la campanya amb la col·laboració de l'enginyer Josep Serra, que ha col·laborat en la construcció de la Piscina de l'Escullera del Barcelona.

Es produeix una coincidència d'interessos entre la directiva del CNS, ara encapçalada per en Joan Cinca Sanmiguel, i la FCNA. Els primers han de solucionar, de manera urgent, la necessitat de disposar d'una nova piscina... i aquest cop tenen molt clar que ha de ser plenament propietat del club, els terrenys i l'equipament. Per la seva banda, la FCNA vol actuar com a recolzament de qualsevol iniciativa que meni a la construcció de noves piletes a Catalunya.

D'aquesta associació d'interessos neix un projecte de construcció a Sabadell d'una possible piscina coberta, quins plànols dissenya inicialment en Josep Serra.

Plànols per al projecte de piscina coberta del C.N. Sabadell al carrer 
Montcada, publicats a 'El Mundo Deportivo' el 9 de maig de 1928.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

La nova piscina, que des de la FCNA es pensa com a municipal, des de Sabadell s'entén que ha de comptar amb la col·laboració de l'ajuntament - especialment per el subministre d'aigua - però no es renuncia a la plena titularitat de la instal·lació.

Un cop més en Joan Valls actua com a 'facilitador' de l'operació, en cedir a la directiva presidida per Joan Cinca uns terrenys de la seva propietat situats quasi bé davant per davant de la finiquitada piscina del carrer Lacy, just a l'altre costat de la línia del tren. L'oferta d'en Valls és fa amb unes condicions òptimes per a la precària economia de l'entitat: a llarg termini i amb còmodes quotes d'amortització.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 9 de maig de 1928, on s'informa 
de la decisió de tirar endavant la nova piscina del carrer Montcada.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

De la composició que hem confegit de El Mundo Deportivo del dia 9 de maig, cal senyalar una aparent contradicció: al subtítol correspon a l'entradeta aportada per la FCNA, plantejant una piscina municipal a Sabadell i, a més, coberta; mentre que l'article integralment reproduït, signat per Francis, s'ha escrit clarament des del mateix Sabadell, i amb la versió més directa del mateix club. Ja no es parla de piscina municipal ni de cobrir-la. L'esmentat periodista escriu:

"Hace aproximadamente medio año... insinuábamos la posibilidad de que el C.N. Sabadell, entidad deportiva tan escasa de asociados como opulenta de entusiasmo, corria el insinuante peligro de disolverse por falta de piscina donde practicar el bello y sano esport.

Pero alguien que conoce muy a fondo el temperamento tenaz y los entusiasmos ilimitados (de sus) dirigentes... nos aseguró recientemente que dichos señores... no hubieron cejado en su empresa de construir otra piscina... (que) estará emplazada entre las calles de Covadonga, Moncada y Balmes...

En el momento de aparecer esta información es casi seguro que tan magno proyecto haya sido aprobado por el Ayuntamiento y éste conceda el agua necesaria, pues la entidad constructora (CNS) se compromete a facilitar a los niños de las escuelas un par de baños semanales, rasgo plausible que no es necesario elogiar, pues el mismo pregona su alteza de miras"

En Joan Cinca Sanmiquel és el president del C.N. Sabadell que lidera la junta 
directiva de l'entitat entre els anys 1925-1930, període en el 
qual es construeix la piscina del carrer Montcada.
Font: Arxiu del CNS. Ft. SI

Com sol passar, la decisió de tirar endavant la nova piscina rep algun tipus de contestació interna des de la pròpia ciutat de Sabadell. Així, la revista esportiva i d'humor 'Xut!', en el seu número del 22 de maig de 1928, dona veu al que defineix com a 'un popular 'deportista' de la capital del Vallés', el qual els hi adreça una carta oberta en els termes següents:

"La comissió que cuida de la construcció de la piscina per al Club de Natació Sabadell, s'ha deixat aixecar la camisa pels de la Federació, o sigui pels del C.N. Barcelona. Avui és un fet la construcció de la nostra piscina, però els senyors Valls, Cinca i Renom - que formen la comissió - s'han fiat amb una ingenuïtat un xic massa infantil del que els ha dit l'enviat Serra (de la FCNA), i han decidit construir una piscina migrada, que en les seves dimensions de 25 per 15 metres no podran anar enlloc, car ni tan sols podran celebrar-s'hi els partits finals del campionat de waterpolo... Es que si la nostra piscina fos reglamentària, o sigui, de 33 metres, podria fer competència i ombra a la del trenca-ones, i això, en els temps que corren, és una desconsideració envers l'amo."

La consideració de 'reglamentària' adjudicada a les piscines de 33,33 m. de llargada només ve justificada pel fet que la primera i única piscina coberta, fins al moment d'aquests fets, és efectivament de la l'Escullera, construïda pel C.N. Barcelona. I d'aquí també el to, entre satíric i descortés, emprat en la carta oberta, quan es refereix al 'enviat Serra'; a la competència  'a la del trenca-ones'; i a la 'desconsideració envers l'amo', referències totes elles a persones o equipaments del club degà. (8)

En qualsevol cas, la piscina va poder tirar endavant, comptant amb la col·laboració altra cop de l'arquitecte municipal, Josep Renom. Dotada d'uns terrenys molt més amplis dels que es disposava al carrer Lacy, inicialment es construeix la piscina descoberta de 15 x 14 m., amb profunditats que van des del 1,50 fins al 3 metres en la zona de salts. S'hi preveuen els vestidors corresponents i un espai per a camp d'esports, que ha de permetre la celebració d'altres activitats que comencen a fer forat al club, com són el basquet, l'atletisme i el 'saco', és a dir la pilota a ma que posteriorment s'ha de conèixer com a frontó.

La nova piscina es 'bateja', inclús abans de finalitzar-ne les obres, amb l'obtenció del primer rècord d'Espanya del nou equipament. La fita l'assoleix en Ramón Sapés, en cobrir els 100 m. braça amb un temps de 1.25.0, rebaixant l'anterior marca del nedador del CNB Josep Francesch en poc menys de dos segons.

El diari 'La Nau,' del 1 de juliol de 1929, recull la noticia del primer 
rècord d'Espanya d'en Sapés en els 100 m. 'braçada de pit' 
a la nova piscina del CNS al carrer Montcada.
Font: Hemeroteca ARCA

Tot i que 'La Nau' no publica la noticia fins al dia 1 de juliol, l'establiment del rècord d'en Sapés s'ha produït el dilluns 29 de juny.

La inauguració oficial del nou equipament del Club Natació Sabadell es realitza el dia 31 de juliol de 1929, amb un festival en el que participen els esportistes locals junt amb els del C.N. Athlètic. La premsa de l'època informa d'un èxit abassegador de públic que presencia les diferents proves de natació, i assisteix a la victòria en waterpolo del'equip del C.N. Sabadell sobre els atlètics per 4 gols a 1.

Retall de 'El Mundo Deportivo', del 2 d'agost de 1929, amb la noticia del 
Festival de Natació inaugural de la nova piscina del C.N. Sabadell.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

L'equipament inicial ha d'anar rebent diferents millores i reformes. Pocs temps desprès d'inaugurada es construeixen els trampolins i palanques per els salts; l'any 1946 s'instal·len els equips de filtratge, quines obres provoquen desperfectes en el vas que han de ser reparades; l'any 1951 es construeixen les piscines infantils descobertes i encara al 1954 cal tornar a refer dues parets del vas de la piscina de 25 metres, davant del perill que col·lapsessin.

Cobriment de la piscina del carrer Montcada...

El creixement de Sabadell i el del seu club de natació van parells. Superada la lleugera parada en el creixement demogràfic de la Vila produïda per la guerra civil, l'increment de la població porta a superar els 100.000 habitants a finals de la dècada dels anys cinquanta:

Població de Sabadell entre 1900 i1960
Font: Elaboració pròpia amb dades del INDESCAT

L'any 1958 el C.N. Sabadell ha arribat a comptar amb més de 1.300 associats. El seu president actual, en Antoni Monés Giner, ja fa estona que ha endegat el projecte per a una completa reforma de les instal·lacions del club. El nou projecte es basa en el cobriment de la històrica piscina del carrer Montcada, a la vegada que es reforma completament l'espai i s'afegeixen nous espais esportius. 

L'encàrrec l'entoma un dels més prestigiosos arquitectes de Barcelona, en Josep Soteras Mauri (1908-1987) - vinculat com arquitecte i urbanista a l'ajuntament de Barcelona - que quan rep l'encàrrec del CNS ja ha col·laborat en equipaments esportius com el Palau d'Esports de Barcelona o el Camp Nou del F.C. Barcelona. (9)

El mateix Josep Soteras, en article publicat a la revista del CSIC Informes de la construccion, descriu així la comanda rebuda de la junta directiva del CNS:

"Una piscina cubierta, de 14 x 25 m., apta para entrenamientos de los nadadores y para la celebración de competiciones deportivas, con una capacidad para 1.000 espectadores. Vestuarios para hombres y para mujeres, de la mayor amplitud posible, con accesos diferentes y dotados de sus servicios sanitarios correspondientes. Piscina descubierta y solario. Gimnasio cubierto para preparación física de los nadadores. Servicios sociales, secretaría general, salas de reuniones y conferencias, servicios de bar y restaurante, enfermería, peluquería y almacén de material deportivo. Conservación, en todo lo posible, de las instalaciones actuales por razón de economia... Costo mínimo y posibilidad de desarrollo en etapas posteriores sin interrumpir el funcionamiento por un periodo excesivo de tiempo..." (10)

Vista de diferents plànols del projecte de cobertura i ampliació 
del complex esportiu del C.N. Sabadell al carrer Montcada.
Font: CSIC. Informes de la construcción

A començaments del mes de maig de 1959 es produeix un altre fet determinant en la història del club vallesà. Recomanat per l'entrenador holandès del C.N. Manresa, Cor Braasem, el Sabadell tanca la contractació d'un jove tècnic d'aquell país. Es tracta d'en Kees Oudegeest, de 23 anys, el qual s'ha format com a entrenador de natació sota el guiatge de Jan Stender (1906-1989), un dels més prestigiosos tècnics esportius europeus dels anys cinquanta.

Com que les coincidències solen ser fruit del treball i la planificació, més que de la sort, hem de concloure que l'aliança entre l'arribada del nou tècnic i la quasi immediata finalització de la nova instal·lació del C.N. Sabadell ha estat el resultat d'una encertada gestió dels directius de l'entitat.

Imatge d'en Kees Oudegeest, al Facebook 'oficial' del C.N. Sabadell
Font: Facebook Club Natació Sabadell. Ft. SI

No és objecte d'aquesta entrada del bloc fer cap tipus d'anàlisi esportiu de la trajectòria del Sabadell, però és innegable que l'any 1959 suposa el de l'enlairament de l'entitat als llocs més preeminents de la natació catalana i espanyola, i aquesta aliança entre entrenador + piscina coberta n'és, sens dubte, una de les seves explicacions

A tot això, la nova instal·lació del club ja s'ha finalitzat, i per a la inauguració de la mateixa la junta presidida per Antoni Monés, en col·laboració amb la Caixa d'Estalvis de Sabadell, preveu un seguit d'activitats que s'han de desenvolupat entre els diumenges del 27 de desembre de 1959 i el 3 de gener de 1960.

Dues imatges del cobriment de la piscina i altres 
espais del complex esportiu del carrer Montcada.
Font: CSIC. Informes de la construcción. Ft. SI

El programa inclou des de les activitats més oficials i protocol·làries, com la benedicció de les instal·lacions o el àpats per a les autoritats; fins a les més pensades per a l'esbargiment dels socis i altres ciutadans, com una ballada de sardanes. No poden faltar les activitats esportives, que inclouen des de dos partits internacionals de waterpolo, entre Espanya i Holanda; festivals de natació interclubs i un quadrangular de waterpolo, amb els equips de Terrassa, Manresa, Martorell i el club local; o les exhibicions de natació ornamental per la Sociedad Atlética Barcelona; així com demostracions d'altres entitats, com la Creu Roja o el CRIS locals, a més de partits de bàsquet, 'fulbito', pilota a ma o handbol.

Titulars de 'El Noticiero Universal' dels dies 29 de desembre de 1959 i 2 de gener 
de 1960 informant sobre els actes d'inauguració de la piscina coberta del CNS.
Font: Hemeroteca ARCA

Per tal de cobrir aquest desplegament tan exhaustiu d'activitats, el club edita un programa en forma de revista de 38 pàgines, suportat per la publicitat de gran nombre d'empreses i industries locals, on s'exposen amb tot detall els diferents esdeveniments que s'han preparat per a que els festivals de la inauguració abastin el major nombre possible de destinataris.

Portada del programa-revista que exposa el conjunt d'activitats i festivals 
organitzats per commemorar la inauguració de la nova piscina 
coberta i les altres instal·lacions de l'entitat.
Font: Arxiu Històric de Sabadell

En aquesta revista el president Antoni Monés dirigeix una salutació a tots els que la poden llegir, en la qual s'espresa amb les següents paraules:

"Excepcionalmente procuraremos dar el máximo de brillo y realce a estos actos, dada la trascendencia que los motiva. Aunque esto sea apartarnos una vez de lo que ha sido norma y proceder del Club en el transcurso de su dilatada vida, por su virtud o defecto de no querer exteriorizar sus victorias o sus derrotas...

Tenemos unas instalaciones formidables. Son el premio a una administración severísima, antipática de ejecutar porque nada resulta tan fácil y agradable como repartir o regalar, sobre todo si el dinero es de los demás, en este caso de los Sres. socios...

Hemos contraído deudas inmensas. Pero esto más que una carga es un honor recibido al que el Club corresponderá, porque es proverbial la responsabilidad de la entidad cumpliendo fielmente con sus obligaciones económicas."

I a continuació en Monés s'estén en els necessaris agraïments a les institucions i entitats que han ajudat, d'una o altra manera, a la consecució d'aquest pas tant determinant en la vida del C.N. Sabadell: Ajuntament de la ciutat; Diputació de Barcelona; i molt especialment, a la Caixa d'Estalvis de Sabadell, autèntic partner en l'empresa que s'inaugura.

De les moltes pàgines de la revista que comentem, volem destacar-ne una que s'aparta de la faramalla 'oficial' de camaradas, ilustrísimos i excelentísimos components dels molts comités que els temps exigien de nomenar; per representar, en certa manera, l'ànima més aprofundida de l'esperit que va endegar el 1916 aquest projecte de club, i que l'ha d'engrandir en aquest present de 1959 i en el seu futur esplendorós:

Imatge vintage d'un curset del C.N. Sabadell, 
símbol de passat, present i futur de l'entitat.
Font: Arxiu Històric de Sabadell

Complex esportiu municipal de Sant Oleguer

Com ja ha succeït en el passat, la nova instal·lació del carrer Montcada ha de requerir amb el pas del temps diferents actualitzacions i millores. Així, l'any 1967 s'executa una millora profonda de les instal·lacions. S’inaugura una piscina infantil coberta i es fa un pavelló amb pista de bàsquet, a la vegada que es reformen els vestidors. 

Encara al 1972 s'opta per cobrir amb un globus presostàtic la piscina exterior de 25 m., facilitant tant l'ús esportiu com el merament social de la làmina d'aigua. Però el que representa una nova piscina no és cap d'aquestes actuacions. 

Ens situem a l'any 1966 per tal de gaudir d'una nova i fantàstica piscina, encara que aquesta vegada el promotor passa a ser l'ajuntament de Sabadell.

El 2 de setembre del 1966 s'inaugura la primera piscina municipal al Complex Esportiu de Sant Oleguer, de mides olímpiques. Una piscina de 50 metres on entre el 3 i el 6 de setembre es celebra la XLI edició dels Campionats d'Espanya de Natació d'estiu. 

Dues perspectives de les piscines del Complex Esportiu de Sant Oleguer.
Font: Arxiu RTVE i Ed. ROFOTO. Fts. SI

Tot i no tractar-se d'unes piscines pròpiament del Club Natació Sabadell, les hem d'incloure en aquest article; atès el fet que, de manera quasi bé immediata, l'ajuntament en cedeix la seva gestió al club, en una mostra més de l'extraordinària complicitat entre les dues institucions.

No cal dir que el CNS en fa un ús modèlic de l'equipament públic, que a més de servir per a l'entrenament i millora dels seus esportistes, també se sap aprofitar per a l'extensió de la practica de la natació entre les escoles de la ciutat.

L'any 1978 el club col·labora en la millora de l'ús d'aquestes piscines tot col·locant un globus presostàtic, sens dubte un dels més grans del país, amb unes mides de 120 metres de llarg per 37 d'ample, i entre 8,5 i 14 metres d'alçada.

Dues perspectives de l'impressionant globus amb que el C.N. Sabadell 
va cobrir la piscina del Complex Esportiu de Sant Oleguer.
Font: Arxiu CNS. Ft. SI

A mode de cloenda...

A la dinàmica establerta entre les instal·lacions esportives del Sabadell i el tècnic Kees Oudegeest a partir de 1959, encara ens queda per aportar-hi una tercera 'pota' que aferma l'estabilitat del sistema.

Es tracta de la idea, portada a la pràctica, d'afavorir la conciliació dels entrenaments de natació amb els estudis de les nedadores i els nedadors, que en aquells anys del primers seixanta - i encara ara - és una empresa força delicada.

El Sabadell s'esforça en millorar aquesta conciliació amb l'obertura de l'Escola Santa Clara, de la qual ens en dona noticia el periodista i escriptor Josep Costajussà Oliver (1934-2013) en unes paraules seves reproduïdes al bloc Sabadellejant d'en Jaume Barberà:

"El curs 1962/63, es va crear, al Club Natació Sabadell, l'escola Santa Clara que, al llarg dels anys, ha tingut com a alumnes els nedadors i les nedadores més prometedores de la nostra història més moderna. En aquell moment, va significar una novetat que permetia alternar amb millor assiduïtat i profit l'esport i els estudis. El Club, amb el pensament posat en el futur i, esperant de la seva joventut, no solament victòries a l'aigua, sinó també a la vida professional i personal, va procurar no descuidar aquesta faceta tan important i que la majoria de països més avançats tenen molt en compte. El desenvolupament físic juntament amb el cultural és la clau per al futur i, en aquest aspecte, Sabadell fou el pioner d’una idea que, sortosament, encara continua".

I aquest curs 2026-2027 encara podem dir que aquesta idea formadora, de més de seixanta anys, segueix en peu... Llarga vida a l'Escola Santa Clara i al Club Natació Sabadell...

Josep Castellví

(1)  Converses i anècdota extreta d'un article de A. Santamaria, publicat al diari digital 'I-isabadell' el 16 de juny de 2019.

(2) Els estils que s'exhibeixen són els propis de l'època, però és significativa la inclusió del 'crawl' que ja al 1915 s'incorpora amb els altres estils. Segurament la dita que aquest estil l'introdueix a Catalunya i Espanya en Francesc Granados, en tornar d'Anvers 1920, és certa però només pel que fa al batiment dels peus, que Kitamura i altres nedadors ja el fan amb sis temps, imprimint una major velocitat.

(3) En la constitució de la primera junta directiva, al Café Iberia de l'any 1916, s'anomena com a primer president a en Josep Mestres, mentre que quan es fa la inscripció formal al Govern Civil qui hi consta és el seu germà Pere. Sembla que no s'ha aclarit que és el que ha succeït entre ambdós fets.

(4)  Aquesta cita correspon al periodista i historiador Jaume Barberà Canudas (1950) qui en el seu bloc 'Sabadellejant', repasa i rememora la història sabadellenca.

(5) El llibre '100 ANYS EN 100 IMATYGES, 1916-2016' és una bona mostra de llibre commemoratiu d'una efemèride tant notable com és la celebració del centenari d'una entitat esportiva. Escrit per en Francesc Fontdevila Chavarria, el llibre és una font inestimable per a fer una aproximació als aspectes més destacats de la vida del club vallesà. Edició: Club Natació Sabadell, 2018.

(6) En Francesc Casañas i Riera (1890–1969) va ser el primer fotoperiodista i reporter gràfic de Sabadell, a més d'industrial corder. Una gran part de les imatges esportives del primer terç del segle XX de Sabadell són de la seva autoria. Va col·laborar en gran nombre de mitjans de comunicació barcelonins de l'època, com ara 'La Vanguardia', 'El Matí' o el mitja especialitzat 'Stadium'. Es diu que molts diaris de Barcelona en aquells anys ja no enviaven reporters gràfics a Sabadell, es limitaven a demanar les imatges a en Casañas...

(7) En Francesc de Sales Gibert Riera (1900-1979) s'inicia a la natació i el waterpolo en el 'seu' Club Natació Barcelona. Olímpic a Anvers 1920, es preocupa per la natació infantil i arriba a fundar, amb en Joan  Trigo, la secció d'aquestes edats del seu club. Exerceix com a periodista en nombrosos mitjans de comunicació. És president de la FCNA del 1927 al 1929, període en el qual posa en marxa una insistent campanya per a la construcció de piscines municipals, marc en el que cal inscriure la seva relació - junt amb l'enginyer Josep Serra - amb la construcció de la piscina del CNS del carrer Montcada. Fruit de la seva campanya pro-piscines municipals es va construir la que va ser anomenada 'Estadio Nàutico de Montjuïc' l'any 1929.

(8) Per a reblar la sensació de la influència preponderant del Club Natació Barcelona en l'esdevenir de la natació catalana, és simptomàtic que els primers onze presidents de la FCNA - que després de 1939 perd la A d'amateur - són associats del club degà. Qui trenca aquesta hegemonia és precisament el sabadellenc i ex-president del CNS Antoni Monés Giner, que n'és el dotzè president entre 1967 i 1973.

(9) L'activitat professional de Josep Soteras Mauri la va realitzar tant en solitari com també col·laborant amb altres arquitectes, com Lorenzo García-Barbón, Fernández de Henestrosa o Francesc Mitjans Miró. De la seva producció professional es poden destacar els projectes el conjunt dels habitatges del Congrés Eucarístic, l'edifici Euro Gran Via S.A., o els tallers de la Hispano-Olivetti, entre d'altres. A més, va exercir d'arquitecte en cap de la Unitat Operativa de l'Ajuntament de Barcelona. Abans de fer-se càrrec del projecte del Club Natació Sabadell va desenvolupar important projectes esportius a la ciutat de Barcelona, com ara el Palau d'Esports dels carrer Lleida (1954); la reforma i millora del Camp de futbol del R.C.D. Espanyol (Sarrià, 1956) i el Nou Camp del F.C. Barcelona (1957)

(10) L'any 1963 en Josep Soteras va ser convidat a descriure amplament la seva experiència en el disseny i la construcció de la piscina coberta del C.N. Sabadell. El resultat n'és la publicació de l'article que reproduïm parcialment a la revista del 'Consejo Superior de Investigaciones Científicas', de nom 'Informes de la construcción'; en el volum 16, n. 164, d'octubre de 1963

La piscina és morta, llarga vida a les noves piscines !... (1)

Comencem pel final, les noves piscines del Montjuïc...

Sense que hagi de servir com a precedent, aquesta entrada comença pel final. A les acaballes d'aquest passat mes de juliol, el Club Natació Montjuïc ha inaugurat unes noves instal·lacions de piscines a la seva zona esportiva (2).

L'actual junta directiva del club, que ve donant mostres d'una renovada voluntat d'iniciativa, amb el seu president Josep M. Valls al capdavant, va iniciar el desembre de 2025 una profunda renovació de la piscina de mides olímpiques de la zona esportiva, inaugurada el 1979.

De fet és tracta d'una piscina de nova estructura i amb diferents materials, més adequats a les realitats del 2026, que conserva les mides de la anterior, incorporant a més una nova piscina infantil de 21 x 6 metres, encara en construcció. Ambdues seran cobertes, a partir de la tardor, per un globus de grans dimensions que ha de cobrir les dues piletes durant les etapes de més fred ambient.

Dues imatges, recollides per els informatius de 'betevé', amb la 
noticia del nou equipament de la zona esportiva del C.N. Montjuïc.
Font: Informatius betevé. Imatges virtuals

Imatge real de la nova piscina de mides olímpiques, amb 
la seva tot just estrenada il·luminació nocturna.
Font: Web del C.N. Montjuïc. Ft. SI

Sobre la piscina que ja no hi és...

Antecedents de la 'Ciutat Esportiva' del C.N. Montjuïc

Per situar adequadament la piscina de la qual ens acabem d'acomiadar, ens hem de referir als origens de la 'Ciutat Esportiva' del Montjuïc. 

El cert és que la idea originaria dels socis fundadors de l'entitat sempre ha estat la de tenir equipaments esportius propis, sufragats per els seus associats. Així, consegüentment, és fan els diferents intents, primer a l'any 1948, en l'espai que ocupava el frontó Nuevo Mundo del Paral·lel - posteriorment convertit en el cine Regio Palace -. (3)

Més tard, s'opta per proposar el nou equipament a la plaça de la Reina Amàlia - actual Folch i Torres -, on ara hi ha l'Institut Milà i Fontanals -. A l'efecte de contribuir a la construcció de la piscina i el gimnàs corresponents, es van iniciar tot tipus de recaptes entre els associats, simpatitzants, empreses i comerços del barri del Poble-sec; a la vegada s'estableix un pre-acord amb una entitat financera per tal d'obtenir un crèdit per a completar el finançament de l'operació. 

Encara l'any 1957, el vicepresident del club Jaume Florensa confirma la voluntat dels socis i directius, respecta a la desitjada piscina coberta, amb aquestes paraules:

"... La construcción de la misma irá a nuestro cargo. Y esa necesidad (de la piscina) la plantea... no una simple entidad, sino una populosa barriada.

Lo cierto es que el Club de Natación Montjuich no quiere, como se ha venido diciendo, que el Ayuntamiento le construya su piscina...  Las piscinas no han de ser simples cuerpos de cemento; han de tener su alma, el club que las anime y las mueva... Y los clubs han de aportar igualmente un esfuerzo económico, con la ayuda de sus incondicionales. El Club de Natación Montjuich ha demostrado su suficiencia y ahora quiere demostrarla aportando para la ciudad una instalación para la pràctica del deporte." (MD, 31 d'octubre de 1957)

Malgrat la voluntat dels fundadors i dels primers associats de l'entitat, va ser necessari reconduir les aspiracions del club; acomodant-se a la realitat que la construcció de la anhelada instal·lació ha d'anar necessàriament a càrrec de la ajuntament de Barcelona, el qual n'ha de cedir la gestió al club.

Però una cosa és acceptar el mal menor de la instal·lació municipal cedida, i una altra ben diferent és renunciar a poder tenir un equipament esportiu de propietat del club. Així, en el butlletí del mes de desembre de 1967 - poc més d'un any desprès de prendre possessió de Folch i Torres - l'expresident i soci n. 1, Vicenç Esquiroz, fa una crida per aconseguir el 'patrimoni social' en aquests termes:

"... a poco de ser inagurada la piscina (de Folch i Torres) escribí sobre la necesidad de crear el patrimonio del Club, comprando unos terrenos y construyendo en ellos unas instalaciones deportivas, con piscinas, pistas de tenis, campo de rugby, etc...

... el Club vive de precario. Tiene unas instalaciones cedidas por el Ayuntamiento de Barcelona... Pero esto entiendo yo que es poco, muy poco. Nuestro Club debe ir a la consecución del propio patrimonio social, que asegure su continuidad y además sea una entidad en la que sus socios hallen medios para su expansión en todas las edades."

Reproducció de l'article d'en Vicenç Esquiroz, publicat al butlletí n. 219 de 
desembre de 1967, proposant el nou objectiu d'un 'patrimoni social'.
Font: Arxiu JCE

Des d'aquest primer impuls pel patrimoni social van passar més de sis anys, fins a que en l'Assemblea General Extraordinària del onze de juny de 1974 és va aprovar, per una aclaparadora majoria dels presents, la proposta de creació del que és coneixia com a Zona Polideportiva.

A l'efecte de potenciar el seu coneixement entre les entitats i institucions implicades, la junta directiva del Montjuïc elabora un complert dossier, en format A3, on és mostren els terrenys escollits, així com la planificació dels espais a construir en les diferents fases del projecte.

Caràtula del projecte de les noves instal·lacions esportives del 
Club Natació Montjuïc, presentat a finals de l'any 1974.
Font: ANC 1-1243, fons família Fortuny 

És en el marc d'aquest nou projecte que cal incloure la construcció de les diferents piscina projectades, que inicialment són tres:

• Una descoberta, amb les mides olímpiques de 50 x 21 m.

• Dues de cobertes , de 25 x 16,66 i de 16,66 x 8 m., respectivament

El mateix projecte inicial les defineix dins del conjunt d'equipaments socials i esportius a desenvolupar, com mostren els quadres que reproduïm:

Plànol i nomenclatura del projecte de noves instal·lacions del 
C.N. Montjuïc, amb les tres piscines inicialment previstes.
Font: ANC 1-1243, fons família Fortuny 

Aquest projecte és vol encabir en la parcel·la adquirida pel club, que no és altra que que la conformada pels terrenys de l'antiga pedrera de Can Borinot, al vessant sud de la muntanya de Montjuïc, amb una superfície de 70.000 m2 (4).

En la imatge de la parcel·la adquirida inclosa en el dossier informatiu elaborat per el club, s'observa la dificultat per a transformar l'antiga pedrera en uns espais aptes per la pràctica esportiva i per als locals socials del Montjuïc. És tracta d'un espai amb diferents desnivells, delimitat en gran part per les parets de la pedrera, mentre que la resta de la zona inclou encara magatzems i petites edificacions que donen serveis a la mateixa.  

A la reproducció és pot comprovar visualment com Can Borinot resta aïllat en aquest 'vessant ocult' de la muntanya, encara pendent de gran part de les obres d'urbanització que l'ajuntament ha d'anar afrontant, amb especial acceleració quan anys a venir s'esdevé la nominació de Barcelona com a seu del Jocs de la XXV Olimpíada de l'any 1992.

Imatge inclosa en el projecte de noves instal·lacions del C.N. Montjuïc, 
amb una vista aèria de l'indret on s'ha d'encabir el nou equipament.
Font: ANC1-1243, fons família Fortuny 

La piscina de mides olímpiques del Montjuïc

El mes d'octubre de 1976 té lloc la inauguració de la primera fase de la que ja es coneixia com a Ciutat Esportiva, encara que només comptava amb unes poques pistes de tennis i el que era l'esbós dels futurs camp de rugbi i les pistes d'atletisme que el circumdaven.

A partir d'aquest moment és comencen a planejar els pasos següents que inclouen, entre d'altres, la realització de la piscina de mides olímpiques amb els seus corresponents vestidors i sales tècniques. La materialització tècnica d'aquesta part del projecte correspon a l'arquitecte Fabregat, qui compta amb l'experiència de l'olímpic montjuiquenc Jaume Monzó, en la seva funció d'arquitecte tècnic.

Per a l'execució de l'obra, la junta directiva d'en Joan Ballart contracta a l'empresa Sport AGME, la direcció tècnica de la qual correspon a l'Alex Aguyé Mas. Aquest, en entrevista concedida a la revista Piscinas XXI (5) és el mateix Aguyé qui en fa una descripció més detallada d'algunes de les principals característiques de la nova instal·lació:

• Dimensions olímpiques de 50 x 21 m.

• 8 carreres, de 2,50 m. d'amplada cadascun

• Profunditat mitjana de 2 m., entre 1,80 - mínima - i 2,50 m.- desguàs -

• Vas de formigó armat

• Sobreeixidors anti-onades, tipus Munich

• Volum d'aigua del vas de la piscina d'una mica més de 2.100.000 litres

• Zona de platges de 5 m. d'amplada, resolta amb pedra artificial

• Sala de màquines de 600 m2, amb accés per a furgonetes, dotada amb sis equips de filtratge, a més dels equipament per a la calefacció i el tractaments químic de l'aigua.

Alguns dels plànols del projecte de piscina de mides olímpiques 
de la Ciutat Esportiva del C.N. Montjuïc.
Font: Arxiu JCE, fons C.N. Montjuïc

Les obres s'allarguen des de mitjans de 1977 fins a les primeries de 1979, segurament endarrerides per la complexitat del projecte i per algunes dificultats amb el finançament, que inicialment és previst d'aconseguir per la subscripció dels títols de soci de la Ciutat Esportiva. Aquests títols, necessaris com una mena d'entrada per a ser soci del nou equipament, tenen un preu de 40.000 ptes. l'any 1978, però al cap d'un any ja se'n demanen 60.000. 

Com sigui que aquesta fórmula de finançament no resulta suficient, s'acorda amb una entitat bancària un crèdit de 25.000.000 de ptes., que és concedeix en forma de 100 crèdits personals de 250.000 ptes cadascun. Són subscrits per 100 socis de l'entitat, que s'han ofert voluntaris com avaladors. El retorn d'aquests préstecs personals els assumeix el propi Club Natació Montjuïc, alliberant de la càrrega als socis que han col·laborat per a la seva obtenció.

Retall de butlletí n. 319, de juliol-setembre de 1979, on s'informa dels socis 
que venen avalant els crèdits personals des del mes de gener de 1979
Font: Arxiu JCE

Consten com a avaladors fins aquest mes d'agost quasi bé 80 socis, i entenem que és va arribar a cobrir la xifra de 100 avaladors prevista per a cobrir el préstec sol·licitat.

Les obres van avançant i en el primer trimestre de 1979 ja és comença a veure com és fan proves d'omplir d'aigua la piscina. A les imatges que acompanyen aquest text és pot observar, en la fotografia general, l'avenç en la construcció de la pileta, que ja és troba en les proves finals d'omplir el vas, a la vegada que és poden observar els avenços en les obres dels vestidors i les sales tècniques, així com en el bar-restaurant i local social.

Dues imatges del desenvolupament de les obres. Dalt, completant 
l'estructura del vas. Sota començant a fer proves tot omplint la piscina.
Font: Arxiu JCE, fons C.N. Montjuïc. Fts. SI

D'aquesta manera, cap a l'estiu del 1979 la piscina de mides olímpiques és en plena disposició de ser utilitzada per els esportistes i demès associats del Club Natació Montjuïc.

Atès que la seva 'mort' s'ha produït a les acaballes de 2025, la primera piscina de mides olímpiques de la zona esportiva del Club Natació Montjuïc ha tingut una vida útil de quaranta-sis anys, durant els quals ha vist tota sèrie d'esdeveniments esportius i socials, contribuint amb la seva làmina d'aigua com espai d'entrenament als grans esdeveniments viscuts per la ciutat com son els JJ.OO de 1992 i altres competicions, a més de permetre als associats de l'entitat els seus exercicis de manteniment i salut, tot practicant la natació; mentre que, especialment als estius, ha estat un punt de trobada i esbarjo familiar. 

El butlletí CROL, de la Federaciópn Española de Natación (FEN)  celebra, en l'editorial del seu n. 171, del mes de maig de 1979, l'estrena de la nova piscina amb les paraules següents:

"Parece que fue ayer y ya son 35 los años que el C.N. Montjuich está aportando su caudal de afición, de entusiasmo y de éxitos deportivos a la natación española. Chorro de valores inapreciables que ahora va a culminar con la aportación de unas instalaciones natatorias de primerísima calidad...

La piscina tiene, entre otros méritos, el de rehuir todo alarde arquitectónico o suntuario en aras de su efectividad deportiva... pero con básicas previsiones de futuro, como los anclajes que permiten su ulterior cobertura (con globo presostático), o como la maquinaria e instalaciones que garanticen el funcionamiento de dos piscinas más que están en proyecto... A toda la Junta del C.N. Montjuich, a sus socios, y especialmente a su presidente y máximo impulsor, Juan Ballart, nuestra felicitación y nuestra más sincera enhorabuena. La natación española vuelve a quedar en deuda con vosotros."

Editorial del n. 171 de la revista CROL, de la FEN, corresponent al mes 
de maig de 1979, felicitant al Montjuïc per la seva nova realització.
Font: Arxiu JCE, fons FEN. Ft. SI

A tot això, la junta directiva encapçalada per el president Joan Ballart Serra ha previst una inauguració oficial molt més convenient i espectacular. Ha rebut l'encàrrec de la FEN d'organitzar els LXIX Campionats d'Espanya Absoluts de Natació, que s'han de celebrar del 2 al 5 d'agost de 1979.

Una inauguració amb tots els ets i uts: el LXIX Campionat d'Espanya Absolut de Natació...

Portada i contraportada del butlletí social n. 325, de juliol-setembre de 1979, 
dedicada als Campionats d'Espanya de Natació, amb una vista 
panoràmica de la instal·lació els dies de competició.
Font: Arxiu JCE

No cal dir que l'organització d'aquest campionat, que serveix d'inauguració oficial de la nova piscina, és tot un repte per a la junta directiva del club i una empresa de prestigi per els seus associats.

Fins aquest 1979 l'únic antecedent  de l'organització pel club d'una competició d'àmbit estatal d'aquesta importància és produeix deu anys abans, quan al 1969 el Club Natació Montjuïc rep de la FEN l'encàrrec de l'organització del XII Campionat d'Espanya de Natació d'hivern a la piscina de Folch i Torres, englobat en els actes commemoratius del XXV Aniversari de la fundació del club.

Afortunadament tot va sortir de la millor manera possible. Les instal·lacions van ser completades a temps, podent estrenar el local social amb el bar-restaurant, així com els vestidors de la piscina, amb tots els seus serveis associats, tal com queda palès a la imatge que reproduïm. Un altre encert va ser el de poder disposar d'una ample zona d'aparcament, per tal de facilitar l'accés a la Ciutat Esportiva.

Reproducció d'una pàgina del butlletí n. 325, de juliol-setembre de 1979, 
amb vista de l'entrada dels vestidors i de la piscina a peu de platja.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Va caldre la col·locació de grades auxiliars al voltant de la piscina, a l'objecte d'encabir-hi tant els participants com el nombrós públic desplaçat per assistir a la competició. Al marge dels resultats esportius, que també van ser satisfactoris, el ressò dels campionats a la premsa especialitzada i a la generalista va ser molt amplament recollida.

La piscina va debutar en aquesta competició amb un bon nombre de rècords dels campionats i d'Espanya, essent considerada per la major part de les nedadores i els nedadors participants con a 'ràpida', gràcies a les seves característiques constructives que incorporen els darrers avançaments tècnics.

Titulars de 'El Mundo Deportivo' dels dies 5 i 6 d'agost, respectivament, 
remarcant alguns dels rècords aconseguits a la nova piscina.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Pel que fa a la participació de les nedadores i els nedadors blanc-i-verds, en la classificació per equips les noies van obtenir el subcampionat, mentre que els nois obtenen la quarta posició, empatats a punts amb el C.N. Palma, tercer classificat.

El butlletí social que venim reproduint publica un resum de l'actuació dels equips del Montjuïc, signat per el directiu José M. Roselló:

Resum de la participació dels equips del Montjuïc en el Campionat 
d'Espanya de Natació del 1979, publicat al butlletí social.
Font: Arxiu JCE. Fts. SI

Malauradament per a la 'vella' piscina de la zona esportiva, el pas dels temps la va anar malmenant, en part per la utilització intensiva en la seva construcció de la pedra artificial, que confrontada al desgast natural del clima, afegit als productes químics de tractament de l'aigua i als propis dels manteniment de la instal·lació, la van anar degradant, fins al punt de fer-ne inevitable la seva destrucció.

Afortunadament, la seva desaparició ha donat pas a les noves instal·lacions que poden gaudir avui en dia els socis i usuaris de la zona esportiva del C.N. Montjuïc... esperem que per molts anys més...

Memòries del Montjuïc

(1) En les monarquies hereditàries, la successió es concep com un procés automàtic o immediat. El nou rei no 'comença' a ser rei després d'un llarg procés d'elecció: succeeix el monarca anterior en virtut de les regles successòries. La frase servia, per tant, per evitar qualsevol impressió de buit de poder després de la mort del sobirà. La fórmula 'Le roi est mort, vive le roi !' es va consolidar especialment en la tradició de la monarquia francesa. Està relacionada amb el principi segons el qual 'el rei mai no mor' - The King never dies, en la tradició jurídica anglesa -. La persona física del monarca és mortal, però la dignitat reial és permanent. En la tradició anglesa existeix una fórmula paral·lela molt coneguda: 'The King is dead, long live the King !'. Hem emprat una paràfrasi d'aquesta expressió per referir-nos a la successió quasi bé ininterrompuda de la piscina de la zona esportiva del C.N. Montjuïc

(2)  A aquestes alçades de la pel·lícula, creiem que és prou conegut que l'abast temporal del 'Memòries...' s'atura a l'any 2000. En aquesta ocasió fem una excepció al referir-nos a una actuació de l'actual junta directiva del club que creiem de vital importància. A la vegada, però, l'entrada és centra més en la existència de la piscina 'morta'; és a dir, la inaugurada l'any 1979, en plena expansió del que llavors és va conèixer com la 'Ciutat Esportiva' del Club Natació Montjuïc, impulsada sota la presidència d'en Joan Ballart Serra.

(3) Sobre l'intent de l'any 1948 de construir per els propis mitjans de l'entitat la somniada piscina coberta del C.N. Montjuïc, en el solar on havia estat l'equipament de el 'Nuevo Mundo', hem publicat una entrada on podeu ampliar la informació sobre aquest interessant assumpte: https://www.memoriesdelmontjuic.org/2025/02/sprints-el-nuevo-mundo-de-sala-de-ball.htm

(4) Al llarg d'aquests anys ja hem publicat alguna entrada fent referència a la 'Ciutat Esportiva' del C.N. Montjuïc, encara que sense entrar a fons en la seva història, cosa que ens comprometem a fer properament, abans de donar per finalitzat aquests bloc.

(5) Nascuda el 1976 com a 'Piscinas', canvia a partir de 1983 a 'Piscinas XXI', publicant-se fins a ben entrat el segle XXI. És una publicació espanyola especialitzada en el disseny, la construcció, el manteniment, els equips i els accessoris per a piscines públiques i privades, spas, saunes i solàriums. L'entrevista que citem correspon al n. 9, de l'any 1978. D'altre banda, en Alex Aguyé Mas va simultaniejar el seu càrrec a l'empresa privada 'Sport AGME' amb la que va ser la seva funció principal com a arquitecte tècnic de l' ajuntament de Barcelona, en quina funció va participar en el disseny ni la construcció de la piscina de Folch i Torres, tant estimada pel C.N. Montjuïc, així com també ho va fer a les piscines Bernat Picornell, sempre col·laborant amb l'arquitecte municipal Antoni Lozoya Augé.