Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.

El jove Serrat al Club Natació Montjuïc...

7 de gen. 2023

El soci n. 486 es dóna d'alta

Per no fer-ho mes difícil, el soci 486 és en Joan Manuel Serrat Teresa. A efectes de la seva arribada al club, però, s'inscriu com a Juan Serrat Teresa - sense catalanitzar ni usar encara el Manuel de segon nom, que li serà afegit uns anys mes tard - en una butlleta segurament omplerta per el seu pare i que alguna mà providencial va salvar de la destrucció a que era destinada. Així és com ha arribat fins avui des de un llunyà 1955:

Anvers i revers de la sol·licitud d'admissió de soci d'en Juan Serrat Teresa. 
Font: Arxiu JCE. Fons Magda Marchador

Amb la autorització del Josep, el seu pare, en Joan és admès i donat d'alta el dia 4 de juny de 1955. Té 11 anys i mig i molt possiblement segueix els pasos d'en Carles, el seu germà gran, que ja ha estat soci del club o al menys hi ha fet algun curset dels dirigits llavors per en Joan 'Janot' Boronat. Com era preceptiu a l'època, la sol·licitud es avalada per dos socis; en aquest cas per en Antoni Bernal, carnisser del carrer Font Rodona 32, i per en Pedro Martínez Carrión, fuster de professió a la França Xica, que serà segon entrenador de natació del club, molt conegut per la seva afecció a la fotografia.

El detall de la seva alta al primer llibre de socis que s'ha conservat a l'administració del club (*) es poc nítid, però sembla deduir-se que la seva baixa es produeix als inicis dels anys seixanta, de manera que conviu poc més de sis anys amb les generacions de nedadores i nedadors formades per les Carme Ramos, Nuria Llonc, Carme Llorca, Tina Boira, Carme Medina, Júlia Cuesta i altres noies, a la vegada que en els equips de nois hi trobem als Josep A. Abadias, Juan A. Molinero, Carles Medina, Jordi Carabí, Carles Alonso i demés nedadors dels nascuts sobre els primers anys quaranta.

Detall del full n. 23 del primer llibre de socis del club, legalitzat per el 
Govern Civil de Barcelona amb data de 30 de setembre de 1957.
Font: Arxiu històric del CNM

En Serrat no ens consta que nedés mai en proves reglades; però si que, com tants d'altres socis d'aquells anys, utilitza sovint la piscina de Montjuïc - la del Ramos, que ve a ser com el local social del club - on hi passa temps de relació amb les colles de la seva edat, no sols els dies laborables, sinó també els caps de setmana, tal com ho recorden els companys d'aquells temps.

Anys d'estudis

Aquests anys de transició entre l'acabament de la infantesa i l'arribada de l'adolescència són molt intensos en la vida d'un noi de classe obrera del Poble-sec que, amb els sacrificis dels seus pares, pot anar tirant endavant els seus estudis. Els comença de la mà de la seva estimada Conxita Plasencia, la mestra d'infants i veïna que l'acompanyarà diàriament a les seves primers lliçons. Mes tard ingressa als  Escolapis de Sant Antoni per, posteriorment, fer el batxillerat elemental als instituts Ausias March i Milà i Fontanals, aquest darrer encara a la seva antiga ubicació del carrer Canuda. A aquestes alçades dels seus tretze anys en Joan Manuel és un molt bon estudiant, mereixedor de rebre ajuts i beques per a la continuació de la seva formació.

Així ens trobem que passats dos anys desprès de fer-se soci del club ha d'abandonar Barcelona per inscriure's a la 'Universidad Laboral' de Tarragona, on hi romandrà tres anys entre els cursos 1957-58 i el 1959-1960; sempre, però, tornant per les vacances escolars i els estius al seu barri i a la piscina 'vella' de Montjuïc. El primer curs ha de fer una mena de reciclatge per adaptar-se als plans d'estudi propis de les universitats laborals creades per el règim franquista (**). 

Els dos següents cursa el 'Bachillerato Laboral Superior' en l'especialitat de industrial miner, modalitat de torner fresador. En paraules seves al 'Diari de Tarragona' del 28 de novembre de 2022:

"Era tan baixet que m'havia de pujar a una capsa de coca-colas per a poder arribar al torn". 

En Joan Manuel Serrat amb el torn a la Universitat Laboral de Tarragona
Font: Facebook. Ex alumnos Universidad Laboral de Tarragona. Ft. SI

A la mateixa entrevista explica el que va suposar per a ell aquest sobtat canvi de vida, pocs mesos abans de fer els catorze anys:

"Va ser un canvi molt gran per a mí. Jo era un nen de ciutat, de barri, i vaig anar a un internat amb una disciplina bastant severa... Ens despertaven a una hora inadequada per a qualsevol esser humà. Ens havíem de rentar molt ràpid perquè tot seguit havíem de ser a la porta del col·legi. La laboral era dividida en sis col·legis. Sortíem formats militarment des del col·legi fins al pati d'armes mentre s'alçaven les 'banderas patrias' i cantàvem el 'Cara al Sol'. Desprès anàvem a esmorzar i cap a clase...

Tinc molts records de la Laboral, i molt emocionants, per la gent que hi vaig conèixer. Van ser uns anys molt importants per a mí".

Coincideix a la Laboral de Tarragona amb l'actor Josep Maria Pou, encara que no s'arriben a conèixer en aquest moment. En Josep Maria cursa una altra especialitat - metal·lúrgia - i resideix en un col·legi diferent del d'en Serrat, que s'estava al Balmes, mentre que en Pou ho feia en el 'Lulio'; és a dir al Ramon Llull.

Estructura funcional de la Universitat Laboral de Tarragona, amb els sis col·legis 
nomenats d'acord amb la situació nacional-catòlica, amb un delicat 
equilibri entre tres falangistes il·lustres i tres il·lustres catòlics.
Font: Viquipèdia

Per un atzar de la vida, en el moment de fer les milícies universitàries, uns anys mes endavant, en Serrat retorna a les terres tarragonines per a recalar al campament de Castillejos, on s'han de formar els futurs oficials universitaris de l'exèrcit. Amb aquests antecedents sempre ha considerat aquests paratges com a  determinants en la seva educació personal i sentimental; aprofitant les passejades per la Rambla nova de Tarragona, primer, o les anades cap a Cambrils, mes endavant, per a l'acostament cap a les noies, tan reclamat i volgut en els anys de l'adolescència. 

Joan Manuel Serrat en dos instants de vida quotidiana a la U.L. de Tarragona. La primera 
imatge a la imponent sala-menjador i la segona al dormitori del  col·legi Balmes. 
En el darrer cas amb el genoll dret un pel perjudicat... el futbol, tal vegada ?
Font: Facebook. Ex alumnos Universidad Laboral de Tarragona. Fts. SI

El jove Serrat encara no ha manifestat una vocació artística concreta, però l'any seixanta, un cop finalitzat el període d'estada a la Laboral, comença els seus estudis a la Escola Industrial de Barcelona, on segueix la carrera de Peritatge Agrònom. Retornat al món del seu carrer, on era el Juanito, que

"...és un infant que va berenant pa amb oli i sucre, i juga a daus i a 'cavall fort', mig bo, mig bord, escolà i cuca".

forma amb tres companys d'estudi i de milícies universitàries - Jordi, Manel i Joaquim - un grup musical que es centra en fer versions de les cançons de l'època; se'n coneix una primera actuació a Sant Cugat del Vallés i el fet que van canviant de nom, provant quin els ha de donar mes èxit... sense acabar d'obtenir-ne gaire resultat.

Seguint la seva formació l'any 1964 finalitza el Peritatge Agrònom i s'inscriu a la universitat de Barcelona per estudiar biologia, però la seva carrera artística, que ja es troba en fase de llançament, l'impedeix d'acabar aquests estudis.

Del 'Juanito... el de la maña', del seu carrer, al cantant i poeta Joan Manuel Serrat

Sigui com a premi per haver acabat els estudis a la laboral de Tarragona o bé com a estímul per iniciar els de la Escola Industrial, el seu pare li regala la primera guitarra 

"quan em voltaven somnis dels meus setze anys, encara adolescent..."

Segurament és en aquests primers anys seixanta - que el seu món es comença a expandir cap a d'altres interessos i motivacions - quan es produeix l'allunyament de l'entorn del Club Natació Montjuïc. No obstant, com que segueix lligat al barri, encara manté algun tipus de proximitat amb les tres grans institucions esportives del Poble-sec d'aquells anys: l'Agrupació Ciclista Montjuïc (1917), la Unió Esportiva Poble-sec (1928) i el mateix Club Natació Montjuïc (1944).

A tot això els nous interessos i motivacions es van centrant en l'ampliació dels seus coneixements musicals i en la descoberta de les formes literàries i, especialment, de la poesia. No es tracta d'un canvi brusc des del Juanito del barri, amant dels esports. En paraules seves, extretes d'una entrevista amb en Salvador Escamilla de l'any 1976:

"Crec que mai no he estat una persona de canvis i transformacions brutals... Jo he estat, potser, un producte del contacte amb aquesta gent que he conegut i que m'ha ensenyat el que passa i com s'han de fer les coses. Aleshores vaig començar a aprendre veritablement...".

Sembla que empès per els companys del seu grup musical es decideix a provar sort com a solista i es presenta a finals de 1964 a en Salvador Escamilla, que el gener d'aquell mateix any ha posat en marxa Radio-Scope (***), programa emès en directe i amb públic al mític estudi Toresky de Radio Barcelona.

Immediatament l'Escamilla copsa el futur que espera a aquell jove d'encara 21 anys i en fa la presentació al seu programa, a la vegada que el converteix en convidat habitual amb una mena de contracte que li assegura a en Joan Manuel 400 pessetes setmanals.

Una de les primeres presentacions d'en Joan Manuel Serrat de l'any 1965 
a l'estudi Toresky de Radio Barcelona, amb en Salvador Escamilla.
Font: Web www.geocities.ws/jmserrat, de Pere Mas Pascual. Ft. SI

El 4 de maig de 1965 fa el seu primer concert, en el marc d'una actuació conjunta dels Setze Jutges - grup al qual s'havia integrat - com era habitual, en el centre cultural L'Avenç de l'Hospitalet de Llobregat. Els 'jutges' convocats són Remei Margarit, Joan Ramón Bonet i el mateix Joan Manuel. 

Serrat en el primer concert amb els Setze Jutges al centre 
cultural L'Avenç de l'Hospitalet de Llobregat
Font: Hemeroteca La Vanguardia. Ft. L. Udina

L'èxit és fulgurant. El mateix any l'Escamilla el presenta a EDIGSA, la productora i distribuidora de discos catalana creada pocs anys abans, i comença a editar els seus primers EP:

Portada del primer vinil EP d'en Serrat editat per Edigsa l'any 1965
Font: Web discogs.com. Ft. J. Fornas 

Aquesta primera gravació inclou les cançons: 'Una guitarra'; 'Ella em deixa''; 'La mort de l'avi', i 'El mocador', totes amb lletra i música d'en Joan Manuel. 'Ella em deixa', una cançó de desamor, ha estat confirmada per el mateix Serrat com la primera de les que va compondre, per bé que en l'inconscient col·lectiu sempre s'ha considerat 'Una guitarra' com a la primera creació del 'noi del Poble-sec'.

El seu tercer EP, del 1966, inclou dues cançons que han de passar a la història de la cançó en català: 'Cançó de matinada', que obté el lloc n. 1 durant moltes setmanes a les llistes d'èxits de tota Espanya, tot i ser cantada en català; i 'Paraules d'amor', la cançó dels primers amors adolescents que ha posat música i veu il·luminant com un far a tantes generacions de joves des de llavors. 

L'any 1967 la mateixa EDIGSA llança el seu primer LP recollint les cançons composades per el novell cantautor, a la vegada que en treu un segon de 'Cançons Tradicionals' versionades per en Serrat.

Del creixement posterior del Serrat-esponja, que entra en contacte i assimila fent-lo seu a tot i a tothom qui se li posa per davant - sigui a Europa o a l'Amèrica llatina - no n'hem de parlar en aquesta entrada. Altres veus molt més autoritzades que la nostra ho han fet abastament i encertada. Tan sols referirem l'elogi que en el concert 'Entre Amigos', de l'any 1983, li va dedicar Luis Eduardo Aute quan el presentava:

"Escribir buenas canciones no es tarea fácil; escribir obras maestras en dos lenguas distintas es casi imposible. Sin embargo hay un hombre que lo ha conseguido, un amigo que supo, en un momento muy difícil de mi vida, tenderme una mano así de grande: Joan Manuel Serrat...". (****)

En el record a Joan Boronat Carner...

L'any 1971 la carrera professional d'en Serrat s'ha convertit en un camí triomfal de conquestes de nous públics i noves fites successives. Ha composat alguns dels seus primers grans èxits cantant, des de 1968, en els seus dos idiomes familiars, català i castellà. 

Ha musicat ja a dos dels poetes castellans mes importants del segle XX, mig amagats en el context de la dictadura, de cadascun dels quals n'ha editat un LP que han estat acollits amb  una expectació inusitada per a productes culturals d'aquestes característiques; el d'Antonio Machado (1969) i el dedicat a Miguel Hernández (1972) 

Es dona el cas, però, que al 'seu' Club Natació Montjuïc es prepara un homenatge per commemorar la tasca ingent d'un dels fundadors de l'entitat. L'home objecte del reconeixement és en Joan 'Janot' Boronat, que a mes de fundador ha estat president del club i directiu a les federacions catalanes de natació i de rugbi. Altrament la seva figura ha passat a la història del Montjuïc i de la natació catalana com a l'home que, un cop acabada la seva jornada laboral al Banc Central, arribava havent dinat d'una esgarrapada a la piscina de Montjuïc - la del Ramos, és clar... - proveït del seu puro havà i disposat a immergir-se a les aigües de la part poc fonda per, sense deixar ni per un moment de sostenir el puro entre les seves dents, anar instruint en les beceroles de l'art de nedar  a les successives generacions de noies i nois que els cursets del Montjuïc li posaven a les seves mans.

Per a fer aquests actes d'homenatge es va anomenar una comissió organitzadora formada per directius i esportistes de l'època. Un dels membres rellevants en va ser en Eudald Vallés, qui dotà de contingut als actes a celebrar els dies 17 i 19 de setembre d'aquell 1971; dividits en el divendres 17 per l'homenatge del món de la natació, i el diumenge 19 per el del rugbi.

En Joan Manuel Serrat és un dels convidats a prendre-hi part i ho fa assistint a l'acte del dia 17 i participant en les proves de natació disputades. Mes concretament neda 50 metres acompanyat d'altres antics nedadors del club, entre els quals hi trobem a en Teo Poch i en Josep Cercós.

Foto de grup desprès de participar en l'homenatge a en 'Janot' Boronat: Pere Planas, 
Joan Manuel Serrat, Eulàlia Tauler, Quim Tauler, Teo Poch i Josep Cercós
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Retall del butlletí n. 290, de desembre 1973. En Joan Manuel Serrat 
atenent la signatura d'autògrafs el dia 17 de setembre de 1971
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Com a 'repicó' de la vinculació d'en Serrat al seu barri i a les seves entitats populars, com el Club Natació Montjuïc, serveix de mostra l'entrevista que li fa el periodista José M. Garcia al programa 'Hora XXV', líder dels esports a la cadena SER del moment, el 14 de novembre de 1973. La conversa es produeix enmig d'un dels habituals dicteris del periodista contra l'organització de l'esport espanyol en general i del futbol en particular. 

A manca de la gravació, que encara no l'hem pogut localitzar, ens servim de la transcripció feta en el n. 290 del butlletí del club per Enric Canela. Segons aquesta versió, en Joan Manuel Serrat contraposa l'excés de professionalisme de l'esport d'aquells moments amb el que ell va conèixer del Club Natació Montjuïc de finals dels cinquanta i principis dels seixanta; manifestant que va aprendre a nedar de la mà d'en 'Janot' Boronat, de qui no se'n està de fer-ne un elogi contundent.

Mes endavant fa notar que caldrien homes com en Boronat, amb la seva entrega a uns colors i la seva autèntica vocació per la difusió de l'esport. Conclou en Joan Manuel que:

"Esto para mi es el deporte auténtico. Lo otro disfrazado de deporte es una comercialización absurda, que nada tiene que ver con los valores auténticos del deporte. Faltan hombres del entusiasmo de Boronat y Esquiroz, que arrastraron a una juventud que no disponía de medios ni de instalaciones, pero que luchaba con el objetivo de conseguir una piscina cubierta y hacer (del Montjuïc) un club grande...".

I s'acaben els escenaris... ?

Aquest any passat ha vist la gira de comiat dels escenaris - que no de la música - d'en Joan Manuel Serrat Teresa, mitjançant una gira mundial de fins a setanta-quatre concerts iniciada al 'Beacon Theater' de Nova York el 27 d'abril i finalitzada al Palau Sant Jordi de Barcelona, aquest darrer 23 de desembre.

En el decurs del darrer dels seus concerts es van viure un bon nombre de moments de forta emotivitat i empatia Serrat-Públic-Serrat. El 'nano', com el coneixen especialment a l'Amèrica llatina, es va esforçar a mantenir controlades les seves emocions per tal que l'acte resultés festiu, tal com s'havia proposat. Ho va aconseguir, encara que en algun moment les emocions li amenaçaven la gola. 

Ens quedem però, amb dos moments del recital. El primer és el de l'obertura quan, desprès d'arrencar amb 'Temps era temps', va iniciar el diàleg amb els  mes de 15.000 cooficiants de la cerimònia amb la breu declaració que reproduïm en el vídeo que segueix:

Retall de la retransmissió feta per TV3 del darrer recital d'en Joan Manuel, 
al Palau Sant Jordi de Barcelona, el 23 de desembre de 2022.
Font: TV3 a la carta. Editat per Josep Maria Carafí

El segon va succeir poc abans de finalitzar el concert quan, un cop agraït el suport familiar i el del públic, va voler acomiadar-se de tres persones determinants de la seva carrera, totes elles desaparegudes: en Salvador Escamilla (1931-2008), qui va ser l'impulsor i propagandista inicial de la seva trajectòria; en Francesc 'Quico' Sabaté (1940-2010), publicista d'èxit, amic sempre i soci d'en Joan Manuel a l'empresa 'Taller 83', que ha estat l'encarregada de gestionar la seva carrera els darrers quasi quaranta anys; i en Joan Ollé (1955-2022), home de cultura, autor i director de teatre i la tercera cama d'aquest trípode de suport que ha tingut en Serrat en el decurs de la seva tasca professional.

Des del 'Memòries...' no podem menys que desitjar-li al soci n. 486 del Club Natació Montjuïc una molt llarga i profitosa travessia... Salut

Memòries del Montjuïc

(*) Llistat de socis n'hi ha d'haver hagut sempre, és clar, però aquest 'Llibre de Socis' que es guarda a l'arxiu històric del CNM és el primer que s'ha oficialitzat a través del registre d'associacions del Govern Civil de Barcelona, amb autenticació del número de pàgines de que consta per evitar-ne qualsevol manipulació.

(**) Les 'Universidades Laborales' van ser impulsades per en José Antonio Girón de Velasco (1911-1995), 'camisa vieja' de la falange espanyola que al llarg de setze anys (1941-1957) va ser ministre de treball del règim. Concebudes com una via d'accés subvencionada a una educació de nivell superior per als fills de les classes treballadores del país - 'productores', en el llenguatge oficial - alternativa a la de les universitats clàssiques.

(***) Radio-Scope inicia les seves emissions el 13 de gener de 1964, quan sona per primer cop el 'Bon dia, Catalunya...' d'en Salvador Escamilla amb que obrirà cada matí el nou programa. És el primer en ser emès íntegrament en català, el que li costarà no poques explicacions a la censura del seu autor. Centrat en la promoció de la cultura del país, impulsarà els cantants i música de la 'Nova cançó', seguint el seu lema 'Benvingut el de fora, però primer lo nostre...'

(****) Era el 4 de març de 1983 quan Aute va gravar en directe el disc "Entre amigos", en què el van acompanyar ni més ni menys que Pablo Milanés, Silvio Rodríguez, Teddy Bautista i Joan Manuel Serrat. Aute havia conegut els discos d'aquest fent el seu servei militar a Girona. El LP "Entre amigos" va liderar les llistes d'èxits i va ser Premi Nacional del Disc  del mateix 1983.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic