Placa col·locada a la Piscina Municipal de Montjuïc amb motiu de l'homenatge
rebut per en Francesc S. Gibert i Riera el dia 23 de setembre de 1969.
Font: Arxiu família Gibert
Efectivament, ara sí !. El que serà anomenat com a 'Estadio Náutico de Montjuich' - coneguda popularment com a la Piscina de Montjuïc - pot fer-se gràcies al gest tingut per la família Rogent que fa donació d'una part de les terres de la seva propietat, adjacents al restaurant del funicular, per tal que sigui possible la seva construcció. En un article publicat per el que en aquell temps era president de la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA), en Francesc S. Gibert i Riera, a 'El Mundo Deportivo' del 3 de juny de 1943 ho recorda així:
"UN RASGO POCO CONOCIDO DE ALTRUISMO
Como se ve la piscina se abría camino, hasta ahora en medio de excelentes disposiciones... Pero estos efectos fueron culminados por un rasgo que a la postre con su esplendidez hizo posible en definitiva la obra. Con Masferrer y Mesalles (del Comité Deportivo de la Exposición), en entrevistas que recordaremos siempre, rendimos (visita) al Presidente del Consejo de Administración de la empresa del funicular para gestionar la delicada misión. Toda la diplomacia exquisita de Mesalles y todo el peso de la amistad que unia a Masferrer con el señor Rogent fueron vertidas en bien de la obra. Desde luego no fue una gran resistencia lo que nos encontramos. El Sr. Rogent cedió los terrenos y quedaron convenidas una serie de facilidades que la Federación (Catalana de Natación) de aquel tiempo tomó como base de su proyecto y que representarian para la piscina... un porvenir brillante y magnífico" (*)
Acta del consell directiu de la FCNA del 30 de març de 1929 on es fa
constar les característiques que ha de tenir la piscina de Montjuïc
i s'esmenta l'encàrrec fet a en Josep Serra per el seu disseny.
Font: Arxiu de la FCN
Construcció i inauguració
Com dèiem a la primera entrega, el temps apressa. El projecte de la piscina de Montjuïc ha estat fet per en Josep Serra Robert, l'estret col·laborador d'en Gibert a la FCNA i co-responsable de les obres de la piscina del Club Natació Barcelona a l'Escullera. Els treballs, sota la direcció del mateix Serra, s'inicien a primers d'abril del 1929 i són encomanats a l'empresa 'Pujadas i Jorba' que també tenia l'experiència de construir la piscina del club degà.
La inauguració oficial de la 'Exposición Internacional de Barcelona 1929' s'esdevé el 19 de maig, amb la presencia del rei Alfons XIII. Aquest fet condiciona que les obres de la piscina han d'evitar utilitzar la part ja finalitzada de l'actual Avinguda de Miramar. Aquesta necessitat obligava a pujar tots els materials i els altres elements auxiliars de l'obra per el talús i el terraplè situats a la part contraria de l'avinguda, on a mes s'hi va instal·lar una gran plataforma per el treball de les formigoneres.
Plànol del projecte del 'Stadio Náutico de la Exposición de Barcelona',
publicat a 'El Mundo Deportivo' del 10 de març de 1929.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Imatge de la revista 'Stadium' del 1 de maig de 1929 amb la vista
del terraplè i el talús que prefigura la graderia de la piscina.
Font: Hemeroteca ARCA. Ft. SI
Vista general de la piscina municipal de Montjuïc en plena construcció amb prop de
quaranta operaris treballant-hi, poques setmanes abans d'inaugurar-se.
Font: ANC. Ft. Gabriel Casas
El pressupost inicial es va xifrar en 250.000 ptes, encara que el cost final estimat va ser de 400.000. Treballant a marxes forçades es vol inaugurar la piscina amb un encontre internacional de natació i waterpolo entre els equips d'Espanya i d'Holanda els dies 24 i 25 de juliol, a poc menys de quatre mesos d'haver iniciat l'obra.
Retall de 'El Mundo Deportivo' del 20 de juliol de 1929 amb l'anunci de la
inauguració i la imatge dels primers dolls d'aigua que entraven al vas.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
El dijous 18 de juliol es programa una visita per a la premsa especialitzada, a la qual se la convida a una inauguració oficiosa per el dissabte dia 20, però quan ja s'estava procedint a emplenar el vas de la piscina va tenir lloc una avaria inesperada, amb el trencament de la canonada de desguàs, que va provocar la inundació del recinte amb la consegüent suspensió de la inauguració i el seu retard 'hasta nueva orden', tal com n'informaren els diaris.
El periodista Faustino Simó Patau publica en el periòdic de 'La Hoja Oficial del Lunes' del 5 d'agost la seva opinió al respecte d'aquest incident, tot elogiant la piscina:
"La piscina de Montjuich es... de una necesidad extrema. Su construcción ha sido un acierto, y su emplazamiento, si tenemos en cuenta que se ha aprovechado parte de la topografía de la montaña y los medios de comunicación rápidos con la ciudad y (que se encuentra) no muy lejana del Estadio, no lo es menos...
El error es este: el haber anunciado la celebración de un festival... sin tener todavia la certeza absoluta de que éste se llevaria a cabo. Se anuncia un match con Bélgica; luego se dice que no, que es contra Holanda y cuando casi se iba a llevar a cabo, la piscina no probada concienzudamente, sufre una averia, naufragando todos los planes..."
Per motius de calendari cal renunciar al previst encontre internacional amb l'equip holandès i s'han de fer servir per a la inauguració els 'XII Campionats de Catalunya de Natació', previstos per el dijous 8 d'agost. La malastrugança segueix i el dia en qüestió cau sobre Barcelona un fort temporal de pluja i calamarsa que impedeix tota activitats esportiva a l'aire lliure. Finalment el dissabte 10 d'agost la piscina pot tenir la seva estrena oficial amb la primera jornada dels Campionats de Catalunya, amb gran èxit de públic que omple la graderia.
Mentre dura l'Exposicio Internacional, que es produeix en un recinte tancat on cal accedir-hi previ pagament de l'entrada corresponent, els esportistes convocats per els entrenaments i per els dies de competició necessiten disposar d'un passi especial, signat per el director general, en Mariano de Foronda y González-Bravo, Marqués de Foronda, com el que reproduïm tot seguit
Passi per entrenaments i competició expedit a nom d'en Antoni Sierra Fernández,
nedador del Club Natació Athlètic i pare d'en Juan Antonio Sierra Puerto.
Font: Arxiu JCE, fons Juan Antonio Sierra Puerto
El primer guanyador d'una prova a l'estrenada piscina i campió de Catalunya, és en Sema Palatchi del Club Natació Barcelona (CNB), que s'imposa als 400 m lliures amb el temps de 5'49"9. En les proves femenines la primera guanyadora i campiona és na Mercè Bassols, igualment del CNB, que domina els 100 m lliures marcant 1'29". El domini cenebista en els campionats només es veu entorpit en els 200 m braça masculins, on s'imposa en Ramón Sapés del Sabadell.
Retall del 'Diario Oficial de la Exposición Internacional' del
24 d'agost de 1929 amb una caricatura d'en Sema Palatchi.
Font: Arxiu General de Fira de Barcelona
La segona jornada va tenir lloc el dimecres 14 d'agost, tal com ho anuncia en el seu moment la revista 'Xut !', tot fent esment dels preus a que es despatxen les localitats:
1. Anunci de la segona jornada dels Campionats de
Catalunya al 'Xut !' del 13 d'agost del 1929.
2. Versió humorística del dibuixant Opisso sobre la piscina de
Montjuïc, publicada al 'Xut !' del 30 de juliol de 1929.
Font: Hemeroteca ARCA
L'ajornada presencia internacional en els festivals inaugurals va ser coberta amb la participació del 'Sporting Club Universitaire de France' (SCUF) de París els dies 24 i 25 d'agost, capitanejats per la seva estrella Jean Taris, que va desenvolupar diferents exhibicions en ambdós festivals. La resta dels components de l'equip van oferir unes prestacions força mediocres, amb un conjunt de waterpolo que va perdre per 6 gols a 0 contra els jugadors del Club Natació Barcelona.
El nedador olímpic francès, en Jean Tarís, en una imatge presa
el 1927 al 'Stade Nautique des Tourelles', a Paris.
Font: Agencia Rol. Ft. SI
La darrera participació internacional en els festivals d'inauguració del 'Estadio Náutico de Montjuich' va ser la de la selecció hongaresa, que va tenir lloc els dies 23 i 24 de setembre de 1929, en les festes de la Mercè.
Com és de suposar la superioritat de l'equip magiar va ser rotunda en natació, però encara mes en waterpolo. L'equip format per Martfony, Homonnay, Haldy, els germans Keserü, Németh y Vertery va apallissar la selecció espanyola integrada per Giménez, Sabata, Cruells, Brull, Jiménez, Mora i Gamper per uns contundents 9 a 0 i 9 a 1, respectivament. Cal tenir en compte que Hongria ve de proclamar-se, per primera vegada, sots-campiona als jocs d'Àmsterdam 1928 i és en vies d'iniciar un regnat durador com a campiona olímpica a partir dels de Los Ángeles 1932, amb algunes intermitències on en qualsevol cas no s'allunya del podi.
Desenvolupament: incidències i reformes
Context i aspectes legals
La Exposició Internacional de Barcelona finalitza oficialment el 15 de gener de 1930, encara que a partir de la immediata primavera es reobre convertida en Exposició de Barcelona fins a finals del mateix any de 1930.
El 14 d'abril de 1931 es proclama la segona República espanyola, els inicis d'aquest nou període coincideix per a la natació catalana amb un renovat impuls que es concreta en la creació de noves entitats i en possibles nous projectes d'equipaments.
En aquest context les instal·lacions esportives heretades de l'exposició han de trobar la seva forma de gestió i explotació. En el cas del Estadi Nàutic o piscina de Montjuïc s'entén que l'entitat mes adequada per a la seva gestió ha de ser la pròpia Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA), per bé que durant els primers anys la cessió de l'ús de la instal·lació es realitza a precari, mentre s'acorda amb els organismes municipals les normes que n'han de regular la relació. L'interlocutor municipal, per delegació de l'alcaldia, es la creada 'Comissió Especial Municipal del Parc i Palaus de Montjuïc' (CMPPM).
Portada de l'expedient n. 20 del 'Negociat d'Urbanització i Reforma'
de l'Ajuntament de Barcelona, amb totes les dades relatives a la
cessió d'ús de la piscina municipal de Montjuïc a la FCNA.
Font: AMCB
La FCNA vol superar la provisionalitat de l'ús que fa de la piscina de Montjuïc i amb aquesta finalitat a primers d'abril de 1932 inicia el contacte amb la CMPPM, mitjançant instància del president de la catalana, en Manuel Basté, adreçada al 'ciutadà alcalde' Jaume Ayguader, per aconseguir entre d'altres els següents objectius:
- La cessió d'ús de la piscina municipal de l'Exposició i dels seus annexes per a l'any 1932 de la manera que s'acordi legalment, amb la voluntat que sigui prorrogable anualment, sense necessitat de noves negociacions.
- La creació d'unes bases que regulin de manera clara els drets i deures del propietari - l'Ajuntament - i del concessionari - la FCNA -.
- Establir una vigilància permanent de la instal·lació, dia i nit. En molts horaris d'obertura no hi ha personal municipal - ni federatiu - responsable de l'equipament i són els mateixos esportistes els qui s'han de responsabilitzar d'aquesta tasca. Com a resultat els robatoris de pertinences personals i els danys materials per l'equipament no són estranys; són temps en que cal 'nedar i guardar la roba'...
- Definir amb claredat a qui corresponen cadascuna de les despeses de manteniment i conservació, així com el dret a percebre els ingressos derivats dels espectacles que es facin a l'equipament
Reproducció de la instància remesa al 'ciutadà alcalde' de Barcelona per el president
de la FCNA, sol·licitant la cessió de l'ús de la piscina municipal de Montjuïc.
Font: AMCB
La instància que adreça el president de la FCNA, Manuel Basté Durán, a l'alcalde de Barcelona, Jaume Ayguader Miró, va acompanyada per una proposta de reglament que pretén aclarir els dubtes que es generen per la manca de criteris definits en la cessió provisional d'ús existents fins al moment.
Especialment hi ha diferents criteris sobre qui ha de córrer amb les despeses del manteniment de la pileta i dels seus annexes. L'administració considera que se'n ha de fer càrrec la FCNA, com a usuària, però aquesta addueix la seva migrada posició econòmica que no li permet de fer front a gaires despeses. Els estires i arronses fan que fins a disset vegades quedi no resolta la qüestió en les reunions de la CMPPM, emprant la fórmula retòrica del "s'acorda quedi sobre la taula" o similar. Després de diferents vicissituds les parts arriben a l'acord que queda confirmat per resolució municipal de 14 de juliol del 1933, transmesa a la FCNA amb la signatura de l'alcalde amb aquest termes:
"Cedir en ús a la Federació Catalana de Natació Amateur, la piscina del Parc de Montjuïc i les instal·lacions annexes de conformitat amb les bases que s'adjunten"
Còpia de la comunicació oficial al president de la FCNA de l'acord municipal del 14 de juliol
de 1933 per a la cessió de l'ús de la 'Piscina del Parc de Montjuïc' a la esmentada federació.
Font: AMCB
Les dites bases son la plasmació dels pactes en que han confluït els interessos de les dues institucions. Consten de set apartats, dels quals en són determinants:
- El primer on es referma la propietat exclusiva de l'Ajuntament dels equipaments, materials i instal·lacions de la piscina, a la vegada que se'n cedeix el dret d'ús a la FCNA d'acord amb els criteris que aquesta ha d'establir en un 'Reglament de Règim Intern' que un cop aprovat per l'Ajuntament serà de compliment preceptiu per els esportistes i directius.
- En el segon punt s'estableix que l'Ajuntament ha de percebre un 20 % dels ingressos bruts que generin qualsevol organització feta per la FCNA i en la qual hi hagi algun tipus de taquilla.
- El tercer apartat serveix per a deixar establert que l'Ajuntament es reserva el dret d'organitzar a les instal·lacions objecte de la cessió qualsevol activitat que cregui convenient, avisant a la FCNA amb quinze dies d'anticipació
- El cinquè punt deixa establertes les responsabilitats que corresponen a l'administració:
- El canvi periòdic de l'aigua de la piscina, a l'objecte que aquesta sempre reuneixi les degudes condicions higièniques
- El servei de vigilància, tant de dia com de nit, per tal de mantenir el bon funcionament de l'equipament i evitar-ne qualsevol pèrdua o sostracció de materials, mobles, maquinaria o d'altres elements
- Qualsevol altre despesa necessària per el manteniment de l'equipament en l'estat d'ús òptim per els seus usuaris
Malgrat aquests acords, l'estat de l'aigua de la piscina esdevé un continuat cavall de batalla des del dia mateix de la seva inauguració, sense que les successives reformes que es fan en els elements de renovació i filtratge acabin de resoldre el problema.
Represa i millores de l'any 1943
Un cop finalitzada la Exposició Internacional les activitats a la piscina es reprenen a primers de juliol de 1930, amb la preparació d'un nou festival internacional que ha d'enfrontar a l'equip del C.N. Barcelona amb una mena de selecció anglesa que es presenta amb el nom de 'H.E. Annisons'.
Aquest festival de reobertura té lloc el dia 12 de juny, amb algunes curses masculines de caire internacional i altres proves femenines amb nedadores locals. En el partit de waterpolo s'imposa el Barcelona per un ajustat 3 a 2.
Retall del n. 67 de la revista 'Barcelona Gràfica' del 18 de juny de 1930, amb
la informació de la reobertura de la piscina per encontres internacionals.
Font: Hemeroteca ARCA
L'any 1931 el tot just fundat Club Esportiu Mediterrani decideix organitzar el 'I Torneig de Natació per a Clubs Modestos', conjuntament amb el C.N. Garraf, de la participació del qual en queden exclosos el C.N. Barcelona i el C.N. Athlètic, amb l'objectiu de permetre als clubs que s'han iniciat en els darrers temps competir en un nivell mes ajustat a les seves possibilitats reals. Aquesta organització es repetirà anys a venir, sempre sota l'organització del C.E. Mediterrani.
La piscina de Montjuïc és l'escenari el 1934 dels 'XXVIII Campeonatos de España de Natación' organitzats per la FCNA. El públic assistent va poder ser testimoni d'una fita històrica a la natació espanyola.
Per primera vegada la classificació conjunta es realitza per federacions territorials, a mes de fer-la per clubs com fins al moment present. Històricament el campió d'Espanya en puntuació global ha estat el Club Natació Barcelona, però aquests campionats de Barcelona veuen com aquesta hegemonia catalana es trenca en favor de la 'Federación Castellana de Natación', quins nedadors són entrenats des de finals de 1932 per el català Enric Granados Gal.
Imatge de la piscina de Montjuïc en una jornada dels 'XXVIII Campeonatos de
España de Natación' de l'any 1934, celebrats els dies 28, 29 i 30 de juliol.
Font: ANC. Fts. Claret i Bert (**)
El títol de campions és va decidir en la darrera prova dels 2.000 metres mar, que va ser guanyada per el fondista madrileny Cuñat que ja havia guanyat els 1.500 m lliures disputats a la piscina. El resultat finals és de Castella 171 punts per els 165 de Catalunya.
Titular del periòdic 'La Libertad' de Madrid del dia 31 de juliol de 1934
amb l'anunci de la proesa assolida per la 'Federación Castellana'.
Font: Biblioteca Virtual de Prensa Histórica
El nedador d'aquells anys Juan Gil Sabio, 'Pape', que mes endavant va ser cronista esportiu i historiador de la natació castellana, va escriure sobre aquest triomf de la natació de Castella en el seu llibre titulat 'Una forma de vida':
"El 'maestro' (Granados) buscaba nuevas posibilidades de aumentar el equipo y estimular a los fijos. Aquellos entrenamientos a las 8 de la noche...fueron una dura prueba para todos, ya que en los 15 dias que faltaban D. Enrique les hizo sufrir hasta la extenuación.
En las pruebas de natación pura los catalanes aventajan a los castellanos, ya que éstos sólo se imponen en los 100 libres con Manolo Valdés y en los 1.500 con Cuñat. Donde se fraguó el triunfo castellano y canoista fue en los saltos de trampolín y palanca con los dos primeros puestos en ambas modalidades para Ponce de León y Pitarch."
Collage fotogràfic extret del llibre 'Una forma de vida' d'en Juan Gil Sabio,
amb la imatge de l'equip de Castella, campió d'Espanya de 1934 (***)
Font: Arxiu JCE.
Un cop passada la contesa civil es produeix la represa de les activitats a la piscina de Montjuïc, encara que amb un perfil baix i amb escassa participació. La primera fita rellevant d'aquest període és la de l'estiu de 1943, quan el campionat espanyol de natació retorna a Barcelona, desprès d'un periple per Vigo (1940), Palma de Mallorca (1941) i Santa Cruz de Tenerife (1942).
La piscina de Montjuïc no es troba en el seu millor moment; segueix amb les seves perennes dificultats per el que fa a la conservació i l'estat higiènic de l'aigua de la piscina i ha patit el deteriorament propi del pas dels anys i del quasi abandonament derivat de la contesa fratricida. A demanda de la FCN - ja sense la A d'amateur - l'Ajuntament de Barcelona es disposa a fer-hi una important inversió que es considera indispensable per a que la ciutat pugui oferir uns campionats a l'alçada del seu prestigi esportiu.
'El Mundo Deportivo' del 22 de maig de 1943 anuncia la important inversió
prevista a la Piscina Municipal de Montjuïc per a deixar-la en condicions.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Cal senyalar que la reforma supera amplament el cost de la inversió inicial de l'any 1929, encara que els 14 anys passats relativitzen aquesta contradicció. A l'entrevista feta per en Vicenç Esquiroz al cap dels equipaments esportius de Montjuïc a l'ajuntament, en Josep Picart (****), aquest es pren la revenja de les habituals crítiques que ha anat suportant els darrers temps, tot mostrant amb orgull les reformes acordades per a la millora de la instal·lació:
"(El plan de obras es) una graderia capaz para 2.000 personas frente a la actual, convirtiendo el aspecto de la piscina de Montjuïc en una de las mejores de Europa. El hueco (creado por) la nueva graderia será aprovechado para vestuarios, duchas, cuarto de curas, etcétera... se construirá un nuevo edificio al lado del existente para habituarlo (sic) para vestuario de las nadadoras, aparte de reparaciónes en el vaso de la piscina, etc. Vuelvo a repetirle las frases del (alcalde) señor Mateu: 'Barcelona superará la organización de los anteriores Campeonatos de España'."
Com que altra vegada el temps apressa, les obres es realitzen en un temps rècord i amb un resultat satisfactori. La nova graderia i la reforma del vas impliquen la desaparició dels passadissos mig soterrats situats a ambdós laterals de la piscina per l'actuació dels jutges i altra personal de suport, quedant tota la platja de la piscina al mateix nivell.
'El Mundo Deportivo' del 27 d'agost de 1943 informa de la quasi finalització
de les obres de reforma de l'emblemàtica instal·lació esportiva.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
La direcció de les tasques ha correspost als arquitectes municipals Ramón Raventós i Pere Ricart, que ostenten els càrrecs d'arquitecte en cap i arquitecte adjunt del servei d'edificis culturals municipals, respectivament.
El resultat del campionat confirma la superioritat castellana (88 punts) i apunta als que seran els seus successors - a partir de 1947 -, els nedadors canaris que assoleixen el subcampionat (46), mentre que Catalunya es conforma amb la tercera posició (37). Sempre en la categoria masculina, perquè en la classificació de les nedadores Catalunya segueix encara intractable.
Vista general de la reforma de 1943, amb el nou cos de l'edifici de serveis i la segona graderia
que suprimeix el fossar del lateral on hi h la torre de salts, que es manté com al 1929.
Font: ANC. Ft. Gabriel Casas
Amb les millores es viuen uns pocs anys de relativa tranquil·litat sobre l'estat general de la piscina, encara que no desapareixen els problemes de qualitat higiènica de l'aigua, que cal renovar completament massa sovint. L'any 1946, en mig d'una llarga sequera, els problemes s'aguditzen i es diagnòstica que són derivats del desguàs de la piscina, que cal canviar o millorar.
Tornen a sorgir les veus públiques, a la premsa, o privades que presenten queixes sobre l'estat de l'aigua i altres inconvenients de la reformada instal·lació, el que anirà preparant el terreny per a una propera actuació de l'ajuntament que serà planejada l'any 1948 i implementada el 1949. Ho veurem en la tercera i darrera part d'aquesta entrada.
Josep Castellví
(*) L'empresa propietari del funicular de Montjuïc i dels terrenys adjacents, era la 'Sociedad Anónima Funicular de Montjuich' (SAFM). El promotor principal fou en Elías Rogent i Massó, però en morir prematurament el 1924 se'n feu càrrec de la presidència de la societat el seu pare Josep Rogent i Pedrosa, qui negocià amb en Francesc Gibert la cessió 'gratia et amore' de part dels terrenys de la companyia a l'ajuntament per a fer-hi la primera piscina municipal d'Espanya. En Josep Mesalles i Estivill a mes de membre del comitè esportiu de l'exposició era membre de la 'Confederació Esportiva de Catalunya' (CEC) i secretari del 'Comité Olímpico Español' (COE). En Narcís Masferrer i Sala era el prohom mes destacat de l'esport català i espanyol de les acaballes del segle XIX i del primer terç del XX, periodista, propagandista i incansable promotor d'entitats i esdeveniments esportius; com en Mesalles reunia en la seva persona la pertinença al comitè esportiu de l'exposició a la vegada que era membre del COE i de la CEC.
(**) En una de les millors fotos que s'han conservat dels primers temps de la piscina municipal de Montjuïc es pot observar el fet curiós que durant molts anys aquesta estava senyalitzada per a set carrers, fins que a mitjans dels anys cinquanta es normalitza la distribució amb vuit carrers. A la vegada són de senyalar els fossars laterals del vas, per on poden circular els jutges i la resta de personal adscrit a la instal·lació; aquests desapareixen amb la primera reforma de l'any 1943. Finalment cal destacar la minvada construcció inicial que havia d'acollir tots els servei: vestidors, dutxes, materials; a mes de servir part de la planta baixa com a habitatge de la família del vigilant de la piscina quan finalment s'hi estableix la seva presència continuada. El xalet situat a l'altre banda, en alçada, pertanyia als terrenys de l'empresa del funicular, on hi tenia el seu restaurant obert al públic.
(***) 'Una Forma de Vida. Real Canoe Natación Club'. Juan Gil Sabio, editat per RCNC a Madrid, 1990. La contractació d'en Enric Granados Gal marca un abans i un desprès en el desenvolupament de la natació a Madrid i, per extensió, a tota la regió centre. Desplaçat amb la seva esposa i companya, na Maria Aumacellas, entre tots dos impulsaren diferents generacions de nedadores i nedadors, alguns dels quals arribaren als màxims esglaons de la natació espanyola. En el llibre esmentat en Gil Sabio comenta sobre l'arribada d'en Granados a Madrid: "... la Junta Directiva del Canoe Natación Club habló a finales del año 1932 de contratar los servicios de Enrique Granados Gal, ofreciéndole por venir a Madrid la cantidad de 750 pesetas anuales. Aceptó la oferta y a los pocos dias el matrimonio Granados recalaba en Madrid para hacerse cargo de los nadadores del Canoe"
(****) En Josep Picart Codony s'incorpora a l'ajuntament poc abans de la construcció de l'Estadi Olímpic del qual en va seguir tot el procés de la seva creació, especialment del referit als espais esportius. Hi va restar`com a encarregat del conjunt d'instal·lacions esportives de la muntanya de Montjuïc. Per els treballs a fer a la piscina s'auxilià ben d'hora d'un altre jove funcionari de l'ajuntament, en Josep Ramos Álvarez, per a tantes generacions de nedadores i nedadors 'el senyor Ramos', a quina família Ramos-Lombardero dedicarem mes endavant una entrada. Referent a en Josep Picart en el seu moment vàrem publicar un article que qui vulgui pot revisitar:
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2022/10/londres-1948-els-jocs-olimpics-den.html
_.jpg)
_page-0001.jpg)
