Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.

La natació al Futbol Club Barcelona: de les promeses a les realitats... (iII)

21 d’ag. 2023

La difícil represa


En el context de la natació catalana

Finalitzada la contesa civil el nou règim es disposa a reorganitzar de cap a peus tota l'estructura social per adequar-la a la seva concepció totalitaria. Ja l'any 1937 el Comité Olímpic Internacional (CIO) reconeix el Comité Olímpico Español (COE) constituït a la zona anomenada 'nacional', contravenint la Carta Olímpica vigent del 1933, que en l'apartat de l'organització dels Comitès Olímpics Nacionals estableix que: "Els Comités Olímpics Nacionals per a complir amb la seva funció de manera útil han d’evitar qualsevol influència política o confessional i no s'han d’inspirar en les decisions que son cridats a prendre per res mes que l'interés general, sense deixar-se guiar per els assumptes locals o per el desig d'afavorir els competidors del seu país". El que encara era un govern provisional dels revoltats crea el 27 d'agost de 1938 el Consejo Nacional de Deportes (CND) que junta tot seguit amb el COE, creant el CND-COE presidit per el general José Moscardó Ituarte (1878-1956) i unificant tota la organització esportiva del nou estat en aquest organisme. 

Les primeres disposicions del CND-COE a partir de 1939 són les de suspendre tots els organismes, els dirigents i les activitats de caire esportiu - clubs, federacions, directius, estatuts - pendents dels procesos de 'depuración', necessaris per a destriar els 'adictos' dels 'desafectos', i del nomenaments dels Delegados que han de venir de les directrius del CND-COE. Pel que fa a la natació a Catalunya, el 3 d'abril de 1939 es nomena Delegado provisional para natación y waterpolo a en Antonio Vila Mayans. Passat el període d'interinitat i un cop designat Bernat Picornell com a Delegado nacional de natación - equivalent a president de la Federación Española de Natación (FEN) - aquest nomena el 18 de novembre de 1940 la primera junta 'normal' de la Federació Catalana de Natació (FCN) amb en Marià Trigo com a president; Walter Marx, tresorer i Joaquim Morera, secretari. 

Encara que el 1939 s'han pogut celebrar els Campionats Generals de Catalunya, la represa no comença realment fins a l'any següent. Dels cinquanta-dos clubs federats de 1936 n'han desaparegut tretze em acabada la guerra. Entre aquests n'hi trobem alguns de prou significatius, com el C.N. Mare Nostrum (1931-1939) - un dels antecedents del Montjuïc -, el primer Reus Deportiu (1932-1939) o el mai recuperat Club Femení i d'Esports (1928-1939).

Altrament, molts dels que segueixen ho fan nominalment, però les seves activitats queden reduïdes, com a molt, a les proves socials. En aquest context l'històric Club Natació Catalunya (1931) encara pot participar en algunes competicions interclubs, però el moment és molt delicat, com es constata en el llibre '90 Anys del Club Natació Catalunya':

"El 1939 la situació del Club Natació Catalunya... era d'extrema fragilitat. El futur penjava d'un fil i la desaparició era una de les possibilitats que hi havia sobre la taula. A mes de les morts i les persones exiliades, la majoria d'associats s'havia donat de baixa i molts havien deixat de practicar esport..." (*)

En són presidents, en aquests anys difícils, en Francesc Jorba Molins (1939-1940) i en Josep Forch Camps (1941-1943). Com veurem mes endavant, la solució presa per evitar-ne la desaparició passarà per una decisió imaginativa...

Al sí del Futbol Club Barcelona

El mateix 26 de gener de 1939 un escamot de soldats que entrava per la Diagonal de Barcelona es va desviar per anar a parar al Camp Nou. Allí els va rebre en Rossend Calvet Mata (1896-1986), en funcions de secretari del club. En Calvet es va temer que,  confirmant els rumors que li havien  arribat, els militars volguessin utilitzar l'equipament per a fer-hi algun tipus d'aquarterament del seu parc mòbil. L'oficial que comanda el grup es fa acompanyar per en Calvet per a que aquest li mostri les instal·lacions. Dirigint-se a l'oficial en Calvet li diu: "Señor, ahí tiene usted el templo destinado al culto del deporte y la cultura física. Lo ha sido y lo hemos respetado durante la guerra. Ahora, usted decidirá". El militar, amb to relaxat, li va respondre: "Esté usted tranquilo, joven; no seremos nosotros quienes perjudiquemos lo que vosotros habéis conservado" (**). Finalment els equipaments motoritzats militars van anar a parar a alguns dels palaus de l'exposició de Barcelona - buits en aquell moment - i a la Foixarda; el Camp Nou es va salvar d'aquest possible destí.

El club, però, va seguir el camí marcat per el CND-COE, de manera que es va nomenar una comissió gestora presidida per el doctor Joan Soler Julià, quina primera reunió va tenir lloc el dissabte 6 de maig.

Acta n. 1 de la comissió gestora del F.C. Barcelona del 6 de maig de 1939, 
amb la distribució de càrrecs i altres tràmits protocolaris.
Font: Centre de Documentació i Estudis del FCB

Deu mesos mes tard el CND-COE nomena la primera junta 'normal' de la nova situació, que pren possessió el 13 de març de 1940 amb en Enrique Piñeyro Queralt, marqués  de la Mesa de Asta, com a president; Josep Vidal-Ribas Güell, vicepresident; Amadeu Maristany Vidal-Ribas, tresorer i Joan Agustí Peypoch, secretari; amb l'afegitó de fins a nou persones mes com a vocals i altres càrrecs.

El nou president s'adreça als seus companys amb aquestes paraules, recollides a l'acta n. 1 de la nova junta directiva:

"Las circunstancias me han llevado a la Presidencia de esta veterana entidad y ustedes han tenido el suficientes espíritu de sacrificio y la necesaria comprensión de lo que el momento exige...

... hemos de considerar nuestro mandato como un servicio a la causa del engrandecimiento de España. En el ánimo de todos están hechos pasados que no deben repetirse...

Hay cosas, acerca de las cuáles no quiero insistir, que se fueron para no volver, en España, y algunas de estas cosas se fueron también de este club, que no necesitará de acicates bastardos para trabajar honda y sinceramente para la mayor gloria de unos colores, tantas veces victoriosos en los campos del deporte..."

El Futbol Club Barcelona vol fer natació...

Finalment la complexa situació del Club Natació Catalunya troba el seu desllorigador en servir de pont per a la creació d'una nova secció amateur del Futbol Club Barcelona: la de natació. Aquesta es crea per acord de la junta directiva en la seva reunió del 28 de maig de 1941, encarregant-ne la seva direcció a en Ramón Bulbena, amb l'ajut d'en Ramón Julián i en Fermín Garcia.

Acta n. 58 de la junta directiva del F.C. Barcelona del 28 de maig de 1941, amb la 
creació de la secció de natació. A sota l'ampliació de l'apartat corresponent.
Font: Centre de Documentació i Estudis del FCB.

En Ramón Bulbena Ribalta, a qui s'encomana la direcció de la secció, és fill d'en Ramón Bulbena Soler (1865-1938) antic directiu del F.C. Barcelona dels anys deu. El mateix Bulbena Ribalta, que en aquest moment ja deu depassar els quaranta anys, ha estat en la seva joventut nedador del Club Natació Athlètic, representant al qual es proclama com a primer campió absolut de Catalunya dels 60 m. lliures l'any 1918, amb un temps de 43" (***).

La nova secció està conformada, en la seva major part, per els nedadors provinents del Catalunya que d'aquesta manera troba un suport per a que els seus esportistes puguin seguir competint amb unes bones condicions. Inicialment s'entrenen a la piscina de Baños Populares de Barcelona (BPB) de la Ronda de Sant Pau, inaugurada el novembre de 1940. Així ho informa a la junta d'aquesta entitat el seu gerent, en Joan Marcé Bernet, tal com queda recollit a l'acta del dia 4 de desembre de 1941:

"Da cuenta de haber dirigido carta-circular a diversas instituciones y entidades deportivas ofreciendo los servicios de la sociedad para sus socios... habiendo aceptado hasta ahora el ofrecimiento el Sindicato Español Universitario, Frente de Juventudes, Educación y Descanso y Club de Futbol Barcelona."

Tot i que ja disposa de instal·lació on poder entrenar a l'hivern, una de les primeres preocupacions de la nova secció es la de bastir una piscina pròpia que els hi doni mes facilitats per al seu desenvolupament. Com havien vist en la primera part d'aquesta entrada, aquest desig porta al tercer intent del F.C. Barcelona de construir una piscina en terrenys propis, en aquest cas en els anomenats Camps d'Esports del carrer Sardenya, a Gracia. En el projecte s'hi preveu una piscina de 33 x 12 m, però el cert és que no és va arribar a fer mai i aquesta manca d'equipament i d'inversió per part del club serà un dels arguments que entorpiran l'arrelament de la secció.

Per a fer-nos una idea de l'abast de la secció de natació del F.C. Barcelona ens hem centrat en algunes dades rellevants:

Font: Elaboració pròpia, a partir de dades de 'El Mundo Deportivo', 
Aquàtics (FCN), Juan Antonio Sierra i Joaquim Morera.

Retall de la 'Hoja del Lunes' del 27 de juliol de 1942 informant dels Cts. de 
Catalunya d'infantils, cadets i veterans organitzats per el F.C. Barcelona.
Font: Hemeroteca ARCA

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 22 de juliol de 1943 informant dels resultats 
de les diferents divisions del Campionat de Catalunya de Waterpolo.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Retall de 'El Mundo Deportivo del 23 de juliol de 1943 amb la foto de tres de 
les figures dels campionats. Fontanals i Esteller neden per el F.C. Barcelona.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

En els equips de waterpolo que competien a la 2ª categoria A del campionat de Catalunya hi van participar - en un o altre moment de 1942 i 1943 - els jugadors: Soler, Carmona, Fina, Pros, Fontanals, Crispí, Bernal, Casòliva, Navarro, Chavala, Ramis, Marqueño, González, Esteller, Ferrús i Clapés. 

Imatge de 1942 amb alguns integrants de la secció de natació del FCB. Entre d'altres: 
Fontanals, Miquel, R. Casòliva, P. Casòliva, Soler, Clapés, Carmona i González.
Font: Llibre '90 Anys del Club Natació Catalunya'. 

Un altre indicador de les activitats de la secció de natació del F.C. Barcelona es el de la participació a la tradicional Travessia del Port de Barcelona, que reflectim en el quadre que segueix per al període comprès entre 1939 i 1944:

Participacions de nedadors dels Club Natació Catalunya i Futbol
Club Barcelona en els anys compresos entre 1939 i 1944.
Font: Elaboració pròpia a partir del 'Llibre d'Or de la Travessia 
del Port de Barcelona'. Sierra i Domenech. CNAB, 2007

Podem constatar, en primer lloc, la dificultat de la represa, partint dels 128 participants totals de 1935. La presència de les dues entitats és sempre força reduïda, des de la inexistent del 1939 fins a l'únic participants del Catalunya en la de 1943, quan la secció de natació del F.C. Barcelona ja ha desaparegut. Contrasta amb la participació de l'any 1944, quan ja fa quasi un any que el club disposa de les noves instal·lacions de BPB a la Travessera de Gràcia, que és una mostra fefaent de la nova i definitiva empenta que ha rebut el Catalunya.

En qualsevol cas la secció de natació del F.C. Barcelona camina cap a la seva dissolució. Perdudes les esperances de la construcció d'una piscina pròpia, el club en la sessió de la junta directiva del 24 de març de 1943 rebutja l'oferiment que ha rebut de Baños Populares de Barcelona per a la utilització de la piscina que aquesta empresa està construint a la Travessera. Un nou senyal que la vida de la secció és propera al seu final.

Retall de l'acta n. 115 del 23 de març del F.C. Barcelona, rebutjant 
l'oferiment de la piscina de la Travessera de Gracia de BPB.

Aquesta fi ja anunciada arriba de manera formal el 19 de maig de 1943, quan un acord de la junta directiva del club dona per finalitzada la breu etapa de la secció de natació del Futbol Club Barcelona. Aquest final oficial no es correspon amb la realitat, de manera que els nedadors seguiran competint amb el nom del club de futbol fins a l'acabament de la temporada, participant als campionats de Catalunya de waterpolo i de natació fins a finals del mes d'agost. Ja a la travessia del Port de Barcelona, que es fa el mes de setembre no hi participa cap nedador amb l'escut del F.C. Barcelona i sí, com hem vist, ho fa un amb el del renovat Club Natació Catalunya.

Acta n. 119 de 19 de maig de 1943 de la junta directiva del F.C. Barcelona.
A sota l'ampliació del punt de la dissolució de la secció de natació.
Font: Centre de Documentació i Estudis del FCB

D'entre les vuit seccions que en la darrera temporada 1942-1943 ha mantingut el club, la de natació ha estat la segona de menys cost, amb una despesa de 10.294,15 pessetes. Per contra no ha pogut aportar cap ingrés. Contrasta amb el cost de les seccions de ciclisme - 176.305 ptes -, basquet - 57.329 pts - i atletisme - 45.480 ptes -, si bé és cert que aquestes aporten també una part dels ingressos de l'entitat que arriben a cobrir el 56, 50 i 10 % del seu cost, respectivament.

La secció de natació del FCB ha mort, visca el Club Natació Catalunya !

Formalment la secció de natació del F.C. Barcelona ha tingut una vida de poc menys de dos anys. En realitat ha estat de quasi dos anys i mig, atenent a la 'prorroga' rebuda fins a finalitzar la temporada d'estiu de 1943. 

Tal com va passar en la seva arrencada, ara el pont s'estableix en sentit contrari i els nedadors que així ho volen es reincorporen al Club Natació Catalunya, que ha entrat en contacte amb BPB per optar a la concessió de la piscina que aquesta societat està construint a Gracia. Les gestions les porta el president del club, en Josep Forch Camps, que parla amb en Joan Marcé Bernet, gerent de l'empresa propietària. 

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 1 d'agost de 1943, on 
s'informa del retorn a l'activitat del Club Natació Catalunya.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Es dona la circumstància de que l'empresa BPB té la seva seu social al mateix edifici de Travessera de Gracia 218, on als baixos s'està acabant de construir la nova instal·lació esportiva de la societat. De resultes de l'acord a que s'arriba amb la negociació iniciada entre el Catalunya i BPB se'n desprenen tres fets molt importants per a la històrica entitat esportiva:

  • El club en serà concessionari per a l'ús esportiu de la piscina, que haurà de fer compatible amb els altres usos utilitaris de l'equipament, com ara banys, dutxes i altres serveis per el públic en general.
  • El gerent de BPB, Joan Marcé Bernet, compatibilitza aquest càrrec amb el de ser el nou president del Club Natació Catalunya, al llarg del període 1943-1946, tant determinant per a la represa d'activitats del club.
  • La situació de la nova piscina, al cor de Gracia, permetrà el definitiu arrelament del Catalunya en aquesta barri-poble de Barcelona que tant determinant ha de ser per a l'esdevenidor del club.

La nova instal·lació serà la tercera i darrera que inaugura BPB, desprès de les de la Ronda de Sant Pau (1940) i de la Sèquia Comtal (primers de 1943). La de Travessera compta amb una piscina de 25 x 12 metres, amb fondàries que van des del 1,5 als 3 metres de la part on hi ha instal·lat un trampolí de salts; disposa també de serveis complementaris com són dutxes individuals i banyeres; barberia i perruqueria, per a homes i dones, respectivament; servei de 'limpiabotas' i bar; a mes compta amb un local per a la secretaria del club.

La inauguració oficial va tenir lloc el 20 d'octubre, mentre que l'esportiva i popular es va produir al dia 30, amb el primer festival de natació organitzat per el Club Natació Catalunya.

1. Imatge de la piscina de BPB de Travessera de Gracia
2. Retall de 'La Prensa' del dia 15 d'octubre de 1943 anunciant el primer
festival esportiu de la piscina, amb entrevista al president Joan Marcé.
Font: Arxiu històric AGBAR

(Reproduïm el retall del diari vespertí La Prensa malgrat el seu mal estat per el seu interès documental)

A l'entrevista el president Marcé informa del ressò que està obtenint l'anunci del nou equipament a Gracia:

" A partir del próximo mes, los nadadores podrán efectuar sus entrenamientos en agua temperada, lo que facilitará enormemente el desarrollo de las sesiones de mañana, tarde y noche...

...son muchísimas las personas que se interesan para poder ingresar en el Club, ya que como se puede comprobar, las condiciones que reúne el local permite un amplio e independiente departamento para señoras y señoritas que ingresen a la sección reservada a nadadoras"

El senyor Marcé dona compte, també, del fitxatge de na Mary Bernet, campiona i plus-marquista d'Espanya en les proves d'esquena, que provinent del Club Natació Barcelona s'incorpora al renovat Catalunya.

Del futur esplendorós en nombre d'associats i en resultats esportius que esperen al Club Natació Catalunya en el futur quasi immediat en dona una mostra la participació que hem vist del club a la Travessia del Port de Barcelona de 1944, amb fins a 11 nedadors que arriben a completar-la, essent un dels primers clubs en nombre de participants. Però això ja serà una altra història...

Josep Castellví

(*) Fragment extret del llibre '90 Anys del Club Natació Catalunya', igual com la foto publicada mes avall de l'entrada amb algun dels components de la secció de natació del F.C. Barcelona. El llibre s'ha realitzat sota la direcció d'en Ramón Geli - president del CNC 1977-2000, 2009-2012 i 2021 en endavant - i amb la redacció d'en Dani Pajuelo i ha estat editat per el CNC, l'abril de 2023. És tracta d'un text imprescindible per els interessats en la història del Catalunya i de la natació catalana en general.

(**) El diàleg és extret del llibre 'El Barça Segrestat. Set anys intervingut pel franquisme, 1939-1946' d'en Xavier G. Luque i en Jordi Finestres. Editat per Ara Llibres l'any 2014.

(***) És tracta del primer Campionat de Catalunya, impulsat per el mateix Club Natació Athlètic aquest 1918, tres anys abans de la constitució de la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA). En alguns documents s'identifica al responsable de la secció de natació del F.C. Barcelona com a Ramon Balbuena. Som en condicions d'assegurar amb certesa que en realitat es tracta d'en Ramón Bulbena Ribalta, no només per la reiteració d'aquest cognom clarament escrit en els documents oficials del Barcelona, sinó que també per la connexió estreta de la familia Bulbena amb el món de la natació a través de la vinculació per matrimoni d'en Ramón Bulbena Soler - pare d'en Bulbena Ribalta - amb la familia Ribalta, propietària i fundadora de bon nombre dels primers establiments de banys de la Barceloneta i, en especial, dels Banys de Sant Sebastià. La història dona per un desenvolupament mes ampli que esperem de poder fer en una propera entrada.

La natació al Futbol Club Barcelona: de les promeses a les realitats... (I)

7 d’ag. 2023

Alguns antecedents

Es prou coneguda la data del dimecres 29 de novembre de 1899 com a la de la fundació del Futbol Club Barcelona, en el tombant del segle XIX. Un cop superats els primers anys de consolidació de l'equip de futbol, amb continuats canvis dels terrenys que han de llogar per a jugar els seus partits, comencen a surgir les inquietuds per ampliar les activitats socials cap a altres esports. 

Així ja al 1915 es funda una primera secció, la d'atletisme; a la qual segueixen les de l'hoquei herba (1923), rugbi (1924), basquet (1926), totes elles encara vigents actualment. En aquells primers anys també es funden les de greco-romana (1924-1928), ciclisme (1925-1945) i tennis (1926-1936).

En tots els casos ens referim a les sorgides en el primer terç del segle XX, especialment en el context dels anys vint del segle passat, una de les dècades daurades del club. És quan s'inaugura el camp de Les Corts (1922), que ve a substituir el primer camp propi - el mític del carrer de la Industria, actual carrer Paris -; és també l'època d'en Zamora, en Platko o en Samitier en que s'aconsegueixen diferents Campionats de Catalunya, a mes de les Copes d'Espanya de 1926 i 1928, així com la primera 'Liga' espanyola disputada el 1929, el mateix any en que es celebra el XXX aniversari de l'entitat.

Entre les preocupacions dels directius d'aquells anys una de les principals es la de trobar espais i camps esportius on encabir-hi les activitats de cadascuna de les noves seccions. Així al voltant del mateix camp de Les Corts i en altres indrets s'esdevenen les iniciatives per a completar l'oferta d'aquests equipaments. 

La mes ambiciosa de l'època es la desenvolupada sota la presidència d'en Arcadi Balaguer Costa (1925-1929) que va arribar a la presidència arran dels fets succeïts en el partit d'homenatge al Orfeó Català del 14 de juny de 1925. Els xiulets que es van sentir durant la interpretació del himne espanyol van motivar l'obertura d'un expedient sancionador per les autoritats de la dictadura d'en Primo de Rivera, quin resultat va ser el cessament d'en Joan Gamper - llavors en el seu quart torn presidencial - i el nomenament d'en Balaguer com a nou president (*).

Titulars de 'La Publicitat' del 16 de juny de 1925 amb la noticia de les 
resolucions preses sobre el Orfeó Català i el F.C. Barcelona.
Font: Hemeroteca ARCA

Malgrat els motius que van concórrer en la seva arribada, el nou dirigent del club va presidir uns bons anys de l'entitat i en el cas dels equipaments esportius per a les seccions va impulsar  un important projecte a la finca coneguda com de la Torre del Sol, a Les Corts. Aquesta ocupava mes de dotze hectàrees i preveia incloure-hi

  • 3 camps de futbol
  • Pista per a carreres d'atletisme
  • Camp d'hoquei herba
  • Camp de basquet
  • Camp de rugbi
  • Pistes de tennis

Revista 'Grafic-Sport' del 1 de febrer de 1927 amb l'entrevista al president 
Balaguer anunciant els nous camps d'esports de la Torre del Sol
.
Font: Hemeroteca ARCA

Les 'piscines' del Futbol Club Barcelona...

A favor de fomentar la pràctica de la natació per part del Barcelona s'hi poden comptar diferents factors:

  • Tant el F.C. Barcelona com el Club Natació Barcelona son dues entitats pioneres de l'esport català, ambdues fundades amb pocs anys diferència en el Gimnàs Soler, on conviuen i intercanvien experiències.
  • En l'any 1907, el de la fundació del club de natació, les dues entitats comparteixen al menys dos directius: Miquel Useros i Julio Marial. És fàcil de pensar que, a mes dels directius, molts dels usuaris del gimnàs Soler s'afilien a les dues entitats, com a pioneres que són de l'esport català.
  • En l'ambient dels primers 'sportmens' era molt poc habitual la especialització en un únic esport, de manera que la pràctica habitual era la de la realització de diferents esports; i atesa la manca d'instal·lacions adients els mes practicats eren els que es podien fer a l'aire lliure: ciclisme, atletisme, natació, futbol, boxa i tants d'altres... 

Així trobem casos com, entre d'altres, els d'en Joan Ricard Gamper - fill del fundador del club - que és internacional en waterpolo com a jugador del C.N. Barcelona, a mes de practicar l'hoquei herba en el F.C. Barcelona; o el d'en Joan Barba, jugador del F.C. Barcelona, que a la vegada es internacional en natació i waterpolo per el 'Natació' (**).

No és d'estranyar, per tant, que les diferents juntes del Barcelona de futbol estiguin interessades en disposar d'instal·lacions adequades per a la pràctica dels esports aquàtics.

En aquest primer gran projecte de Camps d'Esports situat a la finca de la Torre del Sol també s'hi preveu la construcció d'un velòdrom i una piscina. Aquesta es faria remodelant una bassa ja existent com a espai esportiu, amb unes mides de 25 x 15 m; per bé que aquest intent no va quallar, atès que la Torre del Sol mai va arribar a completar el programa que s'hi havia previst. 

Pocs anys desprès hi haurà un segon intent durant la presidència d'en Josep Sunyol Garriga (1935-1936), amb un projecte per a fer una piscina descoberta reglamentària darrera del conegut com a Gol de Baix del camp de Les Corts; la intenció era de fer-la alçada uns metres del nivell del camp, de manera que també serviria com a dipòsit d'aigua per al seu rec. La data en que es publica la noticia ja ens dona una pista sobre el resultat d'aquesta proposta, en tractar-se del 18 de juliol de 1936... com deia aquell "no hase falta desir nada más...". Nou intent fallit...

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 18 de juliol de 1936, amb la informació sobre 
la possible construcció d'una piscina descoberta al camp de Les Corts.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Passada la guerra incivil encara veurem dos intents mes de construir una piscina per part del F.C. Barcelona. El primer va tenir lloc l'any 1942, en inaugurar-se els Camps d'Esports del carrer Sardenya, a Gracia, on es volien encabir els espais per a les seccions actuals i futures del club. El projecte, ja realitzat en algunes parts, inclou una piscina de 33 x 12 m que, segons la informació de 'La Hoja del Lunes' que reproduïm, ja es troba en construcció; la realitat és que no és va arribar a fer mai, de ben segur per les dificultats econòmiques que representava tant la seva construcció com el posterior manteniment. O sigui que tercer intent fallit...

Retall de 'La Hoja del Lunes' del 27 de juliol de 1942, informant de la inauguració 
del nou Camp d'Esports, amb la previsió d'una futura piscina descoberta.
Font: Hemeroteca ARCA

El quart intent s'esdevé amb ocasió de redactar-se l'avantprojecte del Camp Nou, sota la presidència d'en Francesc Miró-Sans (1953-1961). Les Corts s'havia quedat petit, malgrat algunes ampliacions efectuades, per l'increment exponencial que ha anat experimentant l'interès per l'espectacle del futbol, especialment des de l'arribada d'en Ladislao Kubala - que va jugar al Barcelona entre 1950 i 1962 - i l'equip del club conegut com el 'Barça de les Cinc Copes', cosa que va obligar a preveure un nou camp de futbol amb molta mes capacitat d'espectadors. 

L'avantprojecte, encarregat als arquitectes Francesc Mitjans i Josep Soteras, va preveure tot un seguit d'instal·lacions esportives per a poder allotjar a diferents seccions del club. Es preveia de fer una pista d'atletisme, diferents pistes de tennis, diversos camps de joc auxiliars per al futbol, així com un dedicat a l'hoquei herba, a mes d'un gimnàs. Entre aquestes previsions s'havia programat de fer dues piscines: una coberta de 33 x 14 m i l'altre descoberta de 50 x 20 m.

1954. Plànol de la secció transversal G (lateral) de l'avantprojecte de construcció 
del Camp Nou del F.C. Barcelona, amb la ubicació de la piscina coberta.
Font: Centre de Documentació i Estudis F.C.B.

Amb les obres ja en marxa, faltant una mica mes d'un any per a la seva finalització, el president Miró-Sans es entrevistat per en Vicenç Esquiroz a 'El Mundo Deportivo' del 13 de juliol de 1956, afirmant sobre les noves instal·lacions:

"En estas instalaciones deseo que tengan cabida todos los deportes para la práctica activa de la juventud barcelonista... Y esas instalaciones servirán para acoger las aficiones a los deportes formativos como gimnasia, atletismo y natación, además de baloncesto, tenis, rugby, balonmano y hokey (sic) en las dos modalidades. En fin, en el Barcelona deben practicarse todos los deportes."

Assabentat el periodista per en Miró-Sans de la imminent creació d'una secció de natació al F.C. Barcelona, l'Esquiroz s'interessa per saber la seva opinió en relació a la possibilitat que es trobin amb manca de practicants:

"En absoluto. Barcelona tiene una capacidad deportiva extraordinaria. Faltan clubs, faltan instalaciones deportivas... los practicantes a medida que se construyan piscinas deportivas, y otras instalaciones para los demás deportes, irán en aumento. Nuestra ciudad puede ser, indiscutiblemente, una de las ciudades deportivas más importantes de Europa y mi deseo, como presidente del C. de F. Barcelona, es que nuestro club con su dilatada historia contribuya a ese esplendor internacional."

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 13 de juliol de 1956 amb l'anunci de
les dues piscines en el projecte del nou camp del F.C. Barcelona.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Les vicissituds que confluïren en la construcció del camp van fer que molts dels projectes inicials haguessin de ser abandonats. D'una inversió inicialment prevista inferior als 70 milions de ptes. es va passar a una despesa real que va superar els 280 milions, la qual cosa va generar un dèficit que es va arrossegar per mes d'una dècada, fins a que es va aconseguir la requalificació del solar de l'antic camp de Les Corts l'any 1965. Tot i aquest sobrecost tant espectacular es van quedar sense realitzar la major part dels equipaments complementaris previstos. Una vegada mes les piscines foren descartades.

D'aquests quatre projectes de construcció de piscines al sí del Futbol Club Barcelona només un dels casos va coincidir amb la real existència d'una secció de natació a l'entitat. És el cas del projecte de 1942, que veu la llum l'estiu d'aquell any quan ja fa mes d'un any que la natació i el waterpolo s'han fet un lloc entre les moltes disciplines esportives recolzades per el club. En la segona entrega d'aquesta entrada en veurem els detalls...

Josep Castellví

(*)  Arcadi de Balaguer Costa (1886-1973) va néixer a Barcelona, encara que part de la seva vida va transcorre a Castelldefels. Era un industrial, aristòcrata i amic personal d'Alfons XIII qui l'any 1930 el va nomenar baró d'Olvivar. Va ocupar la presidència del Futbol Club Barcelona des del 17 de desembre de 1925 fins al 23 de març de 1929; hi va accedir per la seva amistat personal amb el dictador Miguel Primo de Rivera i amb el rei. Durant el seu mandat, el club va superar una greu crisi interna, després del cessament governatiu d'en Joan Gamper. Protagonitzà bona part de la denominada 'Edat d'Or' del club; durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya (1926, 1927, 1928), dos Copes d'Espanya (1926 i 1928) i la primera edició de la 'Liga' espanyola (1929). Posteriorment fou el primer president de la Tercera Federació Regional de Caça, antecedent de la Federació Catalana de Caça.

(**) En Joan Barba i Viladés fou un autèntic 'sportman' de començament de segle XX. Com a futbolista va jugar de defensa al F.C. Barcelona entre 1911 i 1917, de quin club en va ser directiu entre 1913 i 1918. El 1912 va ser un dels fundadors del club Sport Atlètic Barcelonés especialitzat en l'atletisme, esport que també va practicar. Soci del Club Natació Barcelona va ser un dels millors esportistes de l'entitat, destacant com a nedador i, especialment, com a waterpolista, esport en el que va ser internacional amb la selecció espanyola. En el C.N. Barcelona també exercí càrrecs directius. En els darrers anys de la seva vida començà a practicar el motociclisme. El 16 de maig de 1920 en una competició organitzada per la Penya Rhin a Cardedeu pilotava una moto de la categoria 775 i + quan patí un greu accident que li costà la vida. En memòria seva el Club Natació Barcelona organitzà durant anys la 'Copa Barba' de natació sobre una distància de 200 m, quina primera edició es va celebrar a finals del mes de juny de 1920.

© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic