Butlletí. Bones festes de Nadal i Cap d'any...

Felices fiestas de Navidad y Fin de Año...
Happy Christmas and New Year...
Buon Natale e Anno Nuovo...
Καλά Χριστούγεννα και Πρωτοχρονιά...

Com cada any en arribar aquests dies les felicitacions i els millors desitjos es multipliquen d'acord amb el nombre de familiars, amics i coneguts. Les xarxes socials no han fet mes que incrementar-ne la proporció en termes geomètrics.

El butlletí del Club Natació Montjuïc, en la seva llarga història de mes de seixanta anys d'edició en paper, no se'n ha estat de complir mes o menys anyalment amb aquesta  tradició. En veurem uns quants exemples.

Als primers butlletins, que agrupaven per regla general un número indeterminat de mesos, l'espai era prou limitat per a que s'esmentes massa formalment la felicitació de les festes. Una primera menció indirecte la trobem en el número vuit, d'octubre-desembre de 1947, quan a la secció de 'Dimes y diretes del Once' s'assenyala que:

"Ahora sólo faltaría que nos tocara el 'Gordo' de Navidad. Sería como para construir una piscina propia, un campo de deportes y una barraca de feria. Ah ! y entonces veríamos sonreír a Diego Devesa, el tesorero."

El que era un dels fundadors del club i que mes endavant en va ser president (1968 i 1972) no va ser mai un home de riure fàcil; però poca broma amb els diners del club que van ser controlats, en els seus anys de tresorer, fins a l'últim cèntim.

En el mateix número ja s'institueix un acte que per molts anys anirà lligat a les festes de Nadal. El 26 de desembre s'anuncia el 'Reparto de Premios' del club, que va tenir lloc a la 'ALAMEDA DEL CÓMICO' (1905-1962), als jardins d'aquest teatre , tant determinant en la vida del 'Paralelo' d'aquells anys. 

Ja als anys 1961 i 1962 ens trobem amb anuncis mes específics vinculats a aquestes celebracions tradicionals:

Retall del butlletí n. 147, de desembre de 1961 (*)

Contraportada del butlletí n. 159, de desembre de 1962

Aquests dos anys són claus en la història del Club Natació Montjuïc. Per primera vegada des de la seva instauració, els Campionats Generals de Catalunya els guanya un equip diferent del C.N. Barcelona, en ambdós casos ho fan els equips del Montjuïc; primer el femení (1961) i l'any següent el masculí (1962) . Tant el retall de 1961 com la contraportada de 1962 ja ens deixen veure una programació mes elaborada dels actes d'aquestes festes de Nadal i de Cap d'Any. S'hi inclou una funció teatral, amb ball familiar en acabar la representació; el repartiment de premis del dia de Sant Esteve; i una festa 'Reveillon' per a celebrar el Cap d'Any. Serà un format que s'anirà reproduint en els anys següents.

Portada del butlletí n. 310, de novembre-desembre de 1976

L'any 1976 es un altre dels referents a la història del Montjuïc. El mes d'octubre d'aquell any s'ha procedit a la inauguració del que llavors es coneixia com a 'Ciudad Deportiva', encara que fos de manera una mica precària, però es tractava de tirar endavant el projecte, que venia a ser una de les prioritats que s'havia marcat en Joan Ballart en ser escollit president en aquesta seva primera etapa (1972-1981). Dos detalls afegits: malgrat que ja des de mitjans els anys 60's es habitual de veure al butlletí escrits en català, aquesta portada, a l'igual que la totalitat del seu contingut, segueix emprant el castellà; d'altre banda, malgrat guanyar l'espai de la portada en el seu interior no es fa cap esment als actes programats, que de ben segur arriben als socis per altres canals de comunicació.

Portada del butlletí n. 355, de octubre-desembre de 1986

El dia 17 d'octubre de 1986 va ser el de la proclamació per el CIO de la ciutat de Barcelona com a seu dels Jocs de la XXV Olimpíada. En felicitar les festes aquest número del butlletí no se'n pot estar de recollir el que va ser un esclat d'alegria compartida per una gran majoria dels ciutadans de Barcelona i de tota Catalunya. L'estrella dels Reis Mags porta l'emblema de la candidatura olímpica i assenyala el camí cap al que acabaran sent els millors Jocs de la història, fins aquell moment. L'editorial a les pàgines interiors resalta que:

"FELICITATS!!!!... BARCELONA HA GUANYAT... EL C.N. MONTJUÏC TAMBÉ HA GUANYAT."

literalment així, amb majúscules de cridar. En aquest número, però, tant la portada com el seu interior ja és escrit majoritàriament en català; segueix mancant qualsevol tipus d'informació referent als actes programats, que de ben segur han d'haver existit.

Contraportada del butlletí n. 390, de desembre de 1999

Ja a les acaballes del segle XX ens trobem amb aquesta contraportada felicitant les festes i convidant als socis a assistir al 'Sopar Cotilló de Cap d'Any', a celebrar en el restaurant del club. Per les 9.500 pessetes, equivalents a 57,10 €, es te dret al sopar i als complements per al cotilló. Si s'opta per anar només al cotilló la cosa queda en 3.000 ptes., és a dir els actuals 18 €. S'anuncia, també, la presència d'un Rei - o d'un seu representant - a les instal·lacions del club per a recollir les cartes dels nens que així ho desitgen per el dia 2 de gener de 2000.

M. del M.

(*) Com resulta evident, no hem incorporat l'habitual informació de la font de procedència de les imatges que acompanyen el contingut per tractar-se sempre del butlletí del club de l'Arxiu JCE, equivalent al propi del 'Memòries del Montjuïc...'

Butlletí. En l'aniversari d'en Jaume Monzó Cots...

Diumenge 28 d'agost de 1966. Arribada a l'aeroport des d'Utrecht, on en Jaume Monzó 
s'ha proclamat subcampió d'Europa en els 200 m. esquena. La primera 
i mes emocionada abraçada és per el seu pare. (*)
Font: Arxiu del CNM. Ft. Pérez de Rozas

El butlletí del Club Natació Montjuïc es fa ressò de l'èxit d'en Jaume Monzó a Utrecht

Poc temps abans de complir els seus primers vint anys, en Jaume Monzó assoleix el subcampionat d'Europa a Utrecht, en la seva prova favorita dels 200 m. esquena.

Contraportada i portada dels butlletins n. 204 i 205, dels mesos 
de setembre i octubre de 1966, respectivament.
Font: Arxiu JCE

A la contraportada només es dona la noticia estricte, atès que la prova es va celebrar el dimecres 24 d'agost, quan el número de setembre ja era quasi bé a l'impremta. Al número del mes d'octubre, en canvi, ja és pot ampliar la informació, tot dedicant bona part de la revista social, amb articles d'en Vicenç Esquiroz i en Diego Devesa, a la efemèride mes important de la natació del Montjuïc en els seus primers 22 anys, a mes d'informar degudament del que es qualifica d'apoteòsica rebuda:

Informació de la rebuda al 'Aeropuerto internacional de Muntadas' (*)
Font: Arxiu JCE. Ft. Pérez de Rozas

El club havia preparat amb cura la rebuda d'en Jaume, desplaçant a l'aeroport diversos autocars, a mes dels cotxes particulars. Per les autoritats corresponents s'havia permès que els seguidors blanc-i-verds ens apropéssim tant com era possible a l'estacionament de l'avió, de manera que ens trobàvem a peu de pista. Per cert que el cartell reflexa el nom d'en 'Jaumet' en parlar d'en Monzó, sens dubte per la seva esclatant joventut. Entre la generació de nedadores i nedadors dels anys 48-53 en Jaume sempre mes va passar a ser per a nosaltres 'es nostre Jaumet', així en salat. Cal tenir en compte que en Monzó entrenava des de 1961 a la Residència Blume, a les ordres d'en Jan Freese, per la qual raó no compartíem gaires moments de la nostre vida esportiva.

En el mateix butlletí 205 es recull l'escrit que en Jaume Monzó va fer a sol·licitud 
del periòdic Tele-Exprés, reportant una mena de diari del que havien 
estat per a ell els campionats d'Europa d'Utrecht.
Font: Arxiu JCE

En l'article publicat al Tele-Exprés en Jaume parla de la seva experiència quasi en veu baixa, sense ànims de molestar ningú i sense triomfalismes:

"Tenia gran ilusión por este viaje. No por el hecho de viajar en sí, sino porqué se trataba de participar en la competición más importante de mi carrera. y en la que tenia firmes esperanzas de lograr algo positivo."

A les series eliminatòries del dia 22 d'agost va nedar la tercera, arribant primer amb un temps de 2'15"7, només dues dècimes per sobre del record espanyol aconseguit a la piscina de Montjuïc el dia 14 d'agost, en els Campionats de Catalunya. El màxim favorit, el rus Mazanov, neda en la mateixa sèrie però marca un temps inferior a les seves marques. Resultat: en Jaume fa el millor temps de les eliminatòries i ha de nedar la final per el carrer d'honor, el número 4.

"Entre la serie eliminatoria y la final transcurrió un dia y medio, que me va a ser dificil transcribir con palabras. Tengo que agradecer muchísimo a todos mis copmpañeros de equipo, las constantes muestras de cariño y aliento que me dieron en esa - para mí - interminable espera...

... Jan (Freese) me conoce desde hace cinco años y sabe mis virtudes y mis defectos de manera que me ayudó psicológicamente a superar aquellos momentos de nervios."

Sobre la final en Jaume recorda que:

"Media hora antes de la final nos llamaron para concentrarnos... Y allí pasaron los veinte minutos peores de aquel dia. Los nervios estaban a flor de piel... La verdad es que no recuerdo lo que hice allí. No sé si hablé con alguien, o si alguno me dijo algo. Aquellos veinte minutos los hubiese cambiado gustosamente por una prueba de 1,500 metros...."

El que va passar desprès ja es història de la natació catalana i espanyola. Història televisada, en una de les primeres competicions de natació retransmeses en directe. El cas és que en Jaume, per raons diverses, va sortir malament, passant els primers 150 metres en cinquena posició; però faltava encara l'exhibició dels darrers cinquanta metres:

"... cogí moral antes de dar el viraje para realizar los últimos cincuenta metros, decidí jugarme el todo por el todo... Cerré los ojos, me abstraje, y nadé a tope de mis posibilidades. Rápidamente comprobé que Rother no podia aguantar mi ritmo, y mi alegria llegó al máximo cuando vi que lograba superar a Mazanov. Por un instante pasó por mi mente la posibilidad de alcanzar el primer puesto... pero esa ilusión se desvaneció al mirar a mi izquierda y ver que Gromak iba en cabeza..." 

La marca assolida per en Gromak va ser la de 2'12"9, un registre extraordinari per aquells anys que quedava lluny dels 2'15"7 que en Jaume Monzó va repetir a la final. El subcampionat d'Europa, però, era la segona millor fita de la natació espanyola des de la seva fundació, l'any 1907, igualant l'èxit del subcampionat d'Europa d'en Miquel Torres als 1.500 m. de Leipzig de l'any 1962. 

En Jaume va rebre tota mena de reconeixements i premis arrel de la seva fita, però el primer acte d'homenatge va ser el que el Montjuïc li va retre amb motiu de la visita dels 'Dauphines de Sête' el Dia del Club, celebrat a la piscina de Montjuïc el dissabte 10 de setembre, com també recull el butlletí n. 205. En aquest acte es va donar lectura als acords de la Junta directiva de concedir-li el títol de Soci d'Honor, així com el d'instituir els premis anuals Jaume Monzó per als esportistes del club.

A les acaballes de 2019 una gran part dels membres del col·lectiu del 'Memòries del 
Montjuïc...' ens reuníem al restaurant 'Elche' del Poble Sec en una celebració.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Avui, 31 d'octubre de 2022, en Jaume Monzó Cots compleix, allà on es trobi, setanta-sis anys; en qualsevol cas els seguirà complint sempre en el nostre record.

Memòries del Montjuïc

(*) A la fotografia és envoltat per en Alfons Cànovas, president del C.N. Barceloneta; Esteve Limiñana, president del C.N. Montjuïc; Aura Alberich, en espera d'entregar-li les flors amb que el club li dona la benvinguda; José Ruiz, responsable de relacions externes i protocol del Montjuïc. Darrera trobem expectants a Mari Pau Coromines i Josemi Espinosa, entre d'altres integrants de l'expedició que va competir a Utrecht.

(**) Finalitzada la guerra fratricida el 'Ministerio del Aire' va reconvertir el que fins llavors era conegut com a Aeròdrom del Prat, batejant-lo com a 'Aeropuerto de Muntadas', en honor d'en Carles Muntadas Prim, un dels propietaris de 'La España Industrial', que va morir durant la contesa servint com a pilot de l'aviació franquista.