Butlletí. Cinquantena edició del Campionat d'Espanya de Natació i Salts, 1960...

Situem-nos...

El primer campionat d'Espanya de natació va tenir lloc el 15 de setembre de 1907 en aigües del port de Barcelona. Entre aquesta primera data i l'any 2000 - límit temporal d'aquest bloc - se'n han disputat fins a noranta edicions.

En moltes d'elles la ciutat comtal va tenir el privilegi de ser-ne seu, especialment els primers anys. A manca de piscines esportives, els primers espais que acolliren la competició foren o bé el mar, a les platges, o mes sovint els ports, en les seves dàrsenes o molls.

La 'piscina' del Arenas Club de Getxo, a la dàrsena d'Arriluce-Algorta, on els anys 1925 i 
1927 tingueren lloc les edicions XIX i XXI del campionat d'Espanya de natació. (*)
Font: Bloc getxosarri.blogspot.com

La primera piscina pròpiament esportiva en acollir el campionat va ser la del Club Natació Barcelona en la seva vintena edició, a l'Escullera de Llevant de la ciutat, l'any 1926. Fins a celebrar-se sempre en piscina van ser necessaris alguns campionats mes fets en espais naturals. La darrera edició ubicada en un port correspon a la trentena, de l'any 1940 - primera desprès de l'enfrontament civil -, que tingué lloc a la dársena del port de Vigo.

Pel que fa a les mides de les piscines, naturals o esportives, s'alternen des dels 300, 250 o 100 metres dels primers anys, fins a les mides mes 'normalitzades' dels 50 o 33 metres. Cal recordar que a les primeres dècades del segle XX les piscines de 25 metres eren considerades poc menys que banyeres, només aptes per a escolars o per als banys. L'any 1961, a Sevilla, és la darrera ocasió en que el campionat es fa en una piscina de 33 metres, quedant establert ja per sempre la necessitat de disposar d'un equipament amb les dimensions olímpiques de 50 metres.

La ciutat de Barcelona ha estat molt present com a plaça dels successius campionats d'Espanya de natació, essent-ne seu en exclusiva entre 1907 i 1921, fins que a l'any següent de 1922 els campionats es traslladen a la ciutat d'Alacant, on l'equip català s'hi ha de desplaçar en barco. 

            Presència de Barcelona com a seu dels campionats, en % relatiu al total

Font: Elaboració pròpia

'L Campionats d'Espanya de Natació i Salts', un programa...

Els campionats de la cinquantena han estat encarregats per la 'Federación Española de Natación' (FEN) a la federació catalana (FCN), que se'n ocupa amb l'habitual eficàcia. Per tal de commemorar com cal una edició tan especial, la FCN edita un fullet o programa que consta de setze pàgines, algunes d'elles a color. 

Hem pogut rescatar el programa difusor de l'esdeveniment gràcies a la col·lecció de butlletins del club, guardada i enquadernada en onze volums per en Jaume Casas Segarra. Una de les seves particularitats és el fet que en Jaume hi adjuntava - a mes dels butlletins -, fullets i informacions relacionades amb competicions o altres esdeveniment lligats al Club Natació Montjuïc (**).

Portada a tot color del programa de mà del 'L Campionat d'Espanya de Natació i Salts', 
organitzat per la FCN a la piscina municipal de Montjuïc, del 13 al 15 d'agost de 1960.
Font: Arxiu JCE, fons família Casas-Tauler.

Dedicatòria i Salutació del programa

L'entrada es dedicada al patriarca i fundador de la natació catalana i espanyola, en Bernat Picornell Richier, que el 1960 arribava als seus setanta-set anys, encara com a president de la FEN. 

Segueix una salutació del president de la FCN, en Mateo Molleví Ribera, on afirma:

"A Barcelona, cuna de la natación española, le ha sido concedida la organización de los Campeonatos de España de 1960... Y no creemos pecar de inmodestos si decimos cuan justa y oportuna nos parece esta concesión a una ciudad que, si empezó a competir en natación mucho antes que las demás del suelo patrio, no andó (sic) remisa a la hora de divulgar lo que iba aprendiendo.

... Nos cabe aún otro honor. Y es el de organizarlos, precisamente en el momento en que la natación española ha alcanzado su nivel internacional mas elevado; en un año en que han caído de forma espectacular y rotunda casi todos los 'records' de España."

 

Imatge d'en Robert Queralt Alentorn, aixecant la copa del primer lloc
per a la selecció catalana als campionats d'Espanya de 1954.

Composició del jurat tècnic, amb la imatge d'en Guillem Alsina Soto, campió 
d'Espanya dels 200 m braça en l'edició de 1959, a Vitòria-Gasteiz.

L'històric Queralt, dotze vegades campió d'Espanya entre 1950 i 1957, ja no va participar en aquesta edició, tot i seguir actiu en waterpolo, en quina selecció espanyola havia arribat a ser el jugador amb major nombre de participacions internacionals.

Pel que fa als equips arbitrals designats per aquesta competició, el seu llistat és un repàs històric a grans personalitats de l'arbitratge català i espanyol. D'entre els catalans trobem als Borrego, Gamisans, Domenech o Batallé; comptant també amb els castellans Sans Merten, Sanz de la Rica; el canari Arturo Rodriguez; o els vasco-navarressos San Gregorio i Espinosa.  

Aquest darrer, de nom Benjamín però conegut com a 'Mincho' - un dels pioners de la natació bilbaïna - comparteix campionat amb el seu fill, José Maria Espinosa Abando, qui encara amb catorze anys va nedar les proves de 400 i 1.500 m lliures. En 'Josemi', com era nomenat habitualment, es trobava als inicis de la seva carrera que el portaria a ser nombroses vegades internacional, i olímpic als jocs de Toquio 1964.

D'altre banda, com a jutges de salts trobem a en Josep Bernal amb en Diego Devesa, qui sería president del Montjuïc entre 1968 i 1972.

Taula de rècords, incloent-hi els de piscina de 50 metres.

Taula campions d'Espanya 1959, proclamats a Vitoria-Gasteiz.

En el doble full amb les taules de rècords destaca la foto de na Rita Pulido Castro, múltiple campiona d'Espanya i mes de quaranta vegades internacional. Va ser - junt amb Isabel Castañé López - la primera nedadora del país en participar en uns Jocs Olímpics, a Roma 1960, tot i no haver superat la mínima establerta. 

L'acompanya en Leopold Rodés Parés, nedador i waterpolista, l'home mes ràpid d'Espanya en aquells anys. Tot i ser inicialment exclòs de la selecció per anar als jocs de Roma, en el curs d'una pressa de temps oficial, organitzada per a l'ocasió, el 30 de juliol a la piscina de Montjuïc, va batre el rècord d'Espanya amb un temps llavors extraordinari. En Joaquim Morara, en la seva 'Historia de la Natación Española' (2a edició, 1965), ho explica així:

"... se propuso al Comité Olímpico español la inscripción de los siete citados, a la que se unió luego la de Rodés, que, picado en su amor propio, al verse no incluido en la selección por no haber logrado la marca que se exigía, apretó durante unos días, bien pocos, por cierto, y batió el rècord de España de 100 metros con 58 segundos justos..." (***)

Al marge de les informacions generals i les marques, referides als campionats, el fullet inclou la inevitable propaganda comercial. El principal patrocinador sembla haver estat la catalana 'Cerveza San Miguel', juntament amb la marca de banyadors 'Jantzen' i l'emprea especialitzada en instal·lacions i equipaments de piscines 'Bernal', comandada per en Josep Bernal Fatjó, de la saga dels Bernal, molt rellevant en l'ambient de la natació del país.

Publicitat de les pàgines interiors i de la contraportada del programa.

També apareixen, en format mes reduïda, les publicitats de 'La Real Electricidad', de la família Manguillot; i la de 'Joyeria-Relojeria-Plateria Cánovas', fundada per Alfons Cànovas Lapuente, el tan conegut i destacat president del Club Natació Barceloneta, primer, i del Club Natació Atlètic-Barceloneta, ja cap als anys finals del segle XX.

Sobre amb el mata-segells commemoratiu de l'esdeveniment i medalla 
d'or per als guanyadors de cada prova del campionat.
Font: Web todocoleccion.net

El cap de setmana anterior, del 5 al 7 d'agost, s'havien celebrat els Campionats Generals de Catalunya a la mateixa piscina de Montjuïc, amb un molt bon nivell general . D'aquella competició en surt la selecció que ha de representar a la FCN als campionats d'Espanya:

Retalls de 'El Mundo Deportivo' del dilluns 8 d'agost de 1960 amb els seleccionats
 de la FCN per a participar als Campionats d'Espanya del cinquantè aniversari.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

En cada prova la federació respectiva presenta dos participants, encara que se'n han seleccionat tres per tal de cobrir possibles incidències.

Els seleccionats del C.N. Montjuïc són els nois Josep A. Abadias i  Juan A. Molinero, acompanyats per les noies Carme Ramos, Nuria Llonch, Carme Medina  i 'Tina' Boira. A l'hora de la veritat Carme Medina va nedar el relleu dels 4 x 100 m lliures, mentre que la 'Tina' Boira no va arribar a participar als campionats. 

Els quadres que presentem tot seguit mostren els podis de cadascuna de les proves disputades, en categories masculina i femenina, senyalant el temps del primer classificat de cada cursa.

       Homes

        Dones

Font: Elaboració pròpia

Els noms ressaltats en vermell corresponen als seleccionats del Club Natació Montjuïc que van assolir podi en una prova individual. El butlletí del club es va fer ressò en la seva portada de tres dels participants, socis de l'entitat:

Juan Antonio Molinero Varas, Carme Ramos Lombardero i Josep Antoni 
Abadías Finós. Portada del butlletí del CNM n. 132 de setembre de 1960.
Font: Arxiu JCE

Pel que fa a les seleccions guanyadores d'aquesta cinquantena edició, ho va ser en ambdues categories la de la 'Federación Canaria de Natación', que es va imposar a les de les federacions catalana i castellana, respectivament.

Abans que en la vint-i-vuitena edició dels campionats, l'any 1934, la classificació general per equips passés a fer-se per federacions, el Club Natació Barcelona havia dominat 26 de les 27 edicions anteriors. Només havia estat superat 'formalment' l'any 1924, quan la competició va tenir per seu la dàrsena del port de Donostia. Sembla que diferents incidències administratives van fer que el Barcelona participés des de la segona jornada fora de concurs, de manera que l'entitat organitzadora, el 'Club Deportivo Fortuna', va tenir el camí expedit per a ser-ne el guanyador per equips.

A quest mateix any del 1934, s'esdevé a la piscina de Montjuïc la primera derrota real en categoria masculina dels nedadors catalans, que es veuen superats per l'equip de la federació castellana - majoritàriament amb nedadors del Canoe - liderats per el magnífic entrenador Enrique Granados Gal. A partir de 1940 la hegemonia en la categoria d'homes es va alternant entre els representants de les federacions castellana, canària i catalana.

Pel que fa a la categoria femenina, les nedadores de la federació catalanes mantindran el seu lideratge en les primeres catorze edicions d'aquest format de classificació, fins a que en la quaranta-dosena convocatòria són superades per les de la federació canària, amb les quals s'aniran alternant, fins a arribar a aquesta edició del 1960 que avui rememorem.

Josep Castellví

(*) El 'Arenas Club' de Getxo té els seus orígens a l'any 1909, encara que aquest nom no el rep fins a l'any 1917. Essent un club poliesportiu, la natació va ser als primers anys del segle XX un dels elements dominadors de les seves activitats. L'any 1.924, junts amb el 'Sporting Club', el 'Sestao' i el 'Club Deportivo Bilbao' funden la 'Federación Vizcaína de Natación Amateur'. L'any següent, a mes del campionat d'Espanya, participen i guanyen per equips el 'I Campionato de Vizcaya' de natació, celebrat a la mateixa dàrsena d'Arriluce-Algorta els dies 15 i 16 d'agost.

(**) En Jaume Casas Segarra va emparentar per matrimoni amb la família Tauler, en casar amb Ampar Tauler Gou. Ell mateix va ser un molt rellevant esportista del C.N. Montjuïc, especialment en la modalitat d'activitats subaquàtiques i de pesca submarina, de les que en va ser un gran impulsor, assolint també grans resultats personals. La seva col·lecció de butlletins, curosament conservada i donada per el seu fill Josep Casas Tauler, ha estat un valuós material de documentació per al nostre bloc

(***) El 'Comité Olímpico Español' (COE) va inscriure al Jocs Olímpics de Roma 1960 a vuit homes: Leopold Rodés, Emilio Díaz, Guillem Alsina, José M. Cossio, Julio Cabrera, José V. León, Heriberto de la Fe i Miquel Torres; y dues noies: Isabel Castañé y Rita Pulido. En el campionat d'Espanya que avui analitzem es va donar el cas que en Jordi Flaquer va guanyar en els 200 m. braça als dos nedadors ja inscrits als jocs per el COE. Com que la inscripció era tancada, finalment el COE i la FEN van decidir convidar a en Jordi Flaquer a anar a Roma amb l'equip, encara que no va poder participar en els jocs. L'equip espanyol de waterpolo, llavors entrenat per l'hongarès Lajos Rajki,  no va ser a Roma, en haver perdut el preolímpic celebrat a Camogli, essent derrotat, 7 a 6, per l'equip francès.

Butlletí. 'NATACIÓ' i piscines, una molt bona combinació...

Encara no complerts quinze anys des de la seva fundació, el Club Natació Barcelona es decideix a fer un pas mes en la seva expansió i crea una revista per els seus associats que s'ha de constituir en un òrgan d'expressió i comunicació de primer ordre. El mes de març de 1922 neix 'NATACIÓ', encara com un simple butlletí de poques pàgines, que paulatinament anirà agafant l'aire d'una revista esportiva de gran nivell, essent una de les primeres publicada per un club esportiu del país.

Primera plana del n. 1 del butlletí del Club Natació 
Barcelona, corresponent al mes de març de 2022.
Font: Arxiu FCN, fons Joaquim Morera

Amb dues justificacions inicials a mode de salutació, l'una en català i l'altre en castellà, s'exposen els motius per a la seva publicació. Així, en l'escrita en català s'afirma que:

"... la naixença d'aquest butlletí no ha estat pas cosa improvisada ni instantània. No ha mancat més que la decisió de crear-lo, per a que simplement, i per ses propis passos, hagi assolit realitat.

... Animen aquestes ratlles la mateixa sava (sic) que ha despertat en nosaltres l'amor a la natació i al esport: son filles d'aquest entusiasme que ha creat en la nostra terra la formosa i sana virtut de la seva pràctica, i estan saturades d'una ambició noble i enlairada, la de que el nom del nostre Club i de Catalunya soni per el món al costat de nostres homes i de llurs gestes ben dignes." 

En la presentació en castellà qui escriu és el mateix Bernat Picornell, que clou la seva exposició tot dient:

"A pesar de no pretender figurar en la prensa de nuestra región, el primer número de NATACIÓ no puede por menos de dirigir un afectuoso saludo a la prensa diaria, y principalmente deportiva de nuestra ciudad. A ella debe mucha de su vitalidad el Club de Natación 'Barcelona' ".

1936, un any de la revista 'NATACIÓ'...

Avui, però, volem fixar-nos en un any central en la vida del país, com és el 1936. I no per a fer cap descripció dels fets tant fonamentals que hi van succeir. El que volem és centrar-nos en les portades de la que, en el seu quinzè any de publicació, ja és una autèntica revista, influenciada en la seva estètica per el contemporani art decó.

Al llarg de tot el 1936 les seves portades  van recollir fins a dotze imatges d'altres tantes piscines del país, que volem aprofitar per a fer-ne un repàs que ens situï en l'estat d'aquests equipaments a les acaballes de la segona República. De cadascuna n'incloem:

• La portada de la revista 'NATACIÓ'

• Una fitxa tècnica sobre les principals característiques de l'equipament

• Una o mes imatges de la instal·lació en qüestió

Gener 1936. Piscina coberta del Club Natació Barcelona

Font: Arxiu de la FCN, fons Joaquim Morera (*)

Font: Elaboració pròpia (*)

Imatge de la piscina del C.N. Barcelona encara en construcció, l'any 1923.
Font: Arxiu ANC. Ft. Brangulí

Febrer 1936. Piscina Municipal de Montjuïc

La Piscina Municipal en fase de construcció el mes de juny de 1929.
Font: Arxiu ANC. Ft. Gabriel Casas

Març 1936. Piscina de l'Escola del Treball

Imatge de la piscina de l'Escola del Treball durant un curset de natació.
Font: Blog barcelofilia.blogspot.com. Ft. SI

Abril 1936. Piscina de Capellades... la 'Piscina Blava'

La 'Piscina Blava' de Capellades als anys trenta del segle XX.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Maig 1936. Piscina de Sabadell del carrer Montcada (**)

Imatges publicades a 'El Mundo Deportivo' del dia 7 de novembre de 1928, 
amb la vista de la piscina i el disseny de la cobertura prevista.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Juny 1936. Piscina de Terrassa

 Imatge de la piscina 'vella' de Terrassa als anys trenta.
Font: Blog joaquimverdaguer.blogspot.com. Ft. SI

Juliol 1936. Piscina Municipal d'Igualada

Imatge de la piscina municipal del Moli Nou d'Igualada als anys trenta.
Font: Arxiu ACAN. Ft. SI. Cedida per Antoni Raja

Agost 1936. Piscina de Martorell

Imatge de la piscina de Martorell el dia de la seva 
inauguració el 6 d'octubre de 1930.
Font: ANC. Ft. SI

Setembre 1936. Piscina de Sitges

Vista de la piscina Maria Teresa de Sitges poc 
temps després de la seva inauguració.
Font: Arxiu JCE. Ft. Ft. L. Roisin

Octubre 1936. Piscina Municipal de Girona

Imatge de la piscina municipal de Girona al Parc de La 
Devesa, poc temps desprès de ser inaugurada.
Font: Arxiu ANC. Ft. SI

Novembre 1936. Piscina Municipal de Manresa

Vista de la piscina municipal de Manresa. 
Font: Web memoria.cat/republica

Desembre 1936. Port de Barcelona

Imatge de l'arribada dells nedadors a la primera Travessia del 
Port de Barcelona celebrada el 24 de setembre de 1926, 
sota l'organització del Club Natació Athlètic.
Font: Arxiu ANC. Ft. Brangulí

Epíleg

No cal dir que aquest fantàstic desplegament de les portades de 'NATACIÓ' coincideix en el temps amb el cop d'estat del 19 de juliol a Barcelona, quines conseqüències són immediates en el club. A la mateixa revista del mes de setembre l'editorial, publicat a la pàgina 2, ja informa que l'entitat ha estat intervinguda per els seus treballadors, que han creat diferents comités per a la seva gestió. Aquesta acció s'avança a les disposicions que emetrà en el seu moment la Generalitat de Catalunya en ordre a la col·lectivització de les activitats productives i d'altres tipus de la societat catalana. De les motivacions i les vicissituds d'aquesta col·lectivització del Club Natació Barcelona ja en tindrem ocasió de parlar-ne en una altre entrada. De moment ens conformem en fer notar aquesta aparent contradicció de la normalitat amb que es desenvolupa la sèrie dedicada a les piscines al llarg de tot el 1936 i la situació excepcional derivada del cop d'estat d'una part de l'exèrcit conta el govern de la segona República.

Editorial del n. 9, de l'any XV, de la revista 'NATACIÓ' del C.N. Barcelona
on s'informa de la creació dels comités obrers de control de l'entitat.
Font: Arxiu FCN, fons Joaquim Morera

Memòries del Montjuïc

(*) Només publiquem la font en aquestes primeres imatges del gener del 1936, atès que per a resta dels onze mesos que segueixen caldria repetir-ne la mateixa informació, fet que donem per suposat de la intel·ligència dels nostres lectors.

(**) És prou conegut que el Club Natació Sabadell va comptar l'any 1918 amb la primera piscina de caire esportiu de Catalunya i d'Espanya; construïda a pic, pala i materials per els mateixos primers nedadors de l'entitat en el pati del 'Vapor Codina', al carrer Lacy, on s'hi estaven de lloguer. És quan al cap de quasi deu anys els propietaris volen destinar l'espai per a altres usos quan el club es queda sense espai esportiu i sorgeix l'oportunitat de crear el seu propi equipament.