Butlletí. Del primers Estatuts del club i del seu Reglament...

Algunes dades prèvies...

En altres entrades d'aquest bloc hem pogut comprovar el procediment gens comú seguit en el moment de la inscripció del Club Natación Montjuich de Educación y Descanso a la Federació Catalana de Natació (FCN), l'any 1944.

Resumint la situació creada en el moment de la constitució del club, podem senyalar que:

• L'única dada establerta com a real és la inscripció del Club Natació Montjuïc a la FCN, amb data del 22 de març de 1944

• La FCN accepta aquesta inscripció sense tenir coneixement ni reclamar cap acta de constitució de la societat ni els estatuts reglamentaris de la mateixa, incomplint les pròpies normes federatives

• Tampoc és compleix el tràmit de la inscripció al Registre d'associacions del Gobierno Civil de Barcelona, com obliga la vigent Ley de asociaciones del 30 de juny de 1887

• Aquesta irregularitat deriva del fet que el procés constituent de la nova entitat és fa sota el 'paraigües' de la Organización Sindical de Educación y Descanso (EyD) del règim franquista, quin delegat d'esports és l'encarregat de fer la inscripció del nou club a la FCN (1)

No és fins al mes de desembre de 1949 que la Junta Directiva del C.N. Montjuïc - desvinculat des de 1946 de  EyD - és troba en l'obligació de resoldre aquesta situació anòmala per tal de poder inscriure l'entitat al Registre d'associacions del Gobierno Civil, en el marc del procés que se segueix per al lloguer i la posada en marxa del nou local social del club, l'històric Chipirón del carrer Paral·lel n.88. 

Primers Estatuts i Reglament intern

En aquest 'Butlletí' recollim la primera vegada que a l'òrgan oficial de l'entitat apareixen uns estatuts i el seu reglament, cosa que succeeix en el número 39 del novembre de 1952.

Portada del butlletí social n. 39 de novembre 1952.
Font: Arxiu JCE (2)

Hem de suposar que la voluntat de reproduir per primera vegada els Estatuts de l'entitat i el seu Reglament és motivada, en gran mesura, per la convocatòria de la que és la segona Assemblea General Ordinària del Montjuïc. La primera ha esta el 1951, és a dir que entre 1944 i 1950 les decisions operatives més importants de l'entitat s'han anat prenent per la Junta Directiva, recolzada per uns mena de 'senat' format per els socis fundadors i d'altres associats primerencs.

Primers Estatuts del C.N. Montjuïc (3)

D'aquests Estatuts se'n pot remarcar la seva extraordinària brevetat, despatxant amb només dotze articles totes les seves disposicions. Com a òrgan de govern tant sols enumera una Junta Directiva, de la qual n'esmenta la composició i les funcions, però en canvi no esmenta per res cap altra òrgan col·lectiu superior a qui rendir comptes, com és el cas de les Assemblees generals. Sens dubte les presses en la seva elaboració el desembre de 1949 han estat determinants en la seva escassetat de detalls.

Primer Reglament intern del C.N. Montjuïc

Contrasta la extensió del Reglament amb la brevetat dels Estatuts. En posteriors reformes els propis Estatuts aniran incorporant la pràctica totalitat del Reglament, fent innecessària la existència d'aquest.

En relació al seu contingut, podem destacar els punts següents:

• A més dels socis numeraris, protectors i d'honor previstos a l'estatut, el reglament incorpora noves formes d'associar-se: el Socio Deportivo i la Sección Femenina

• En relació a aquesta darrera figura, per contraposició al l'estatut, cal entendre que dels socis inicials només se'n considerava la possibilitat que tots els admesos fossin homes. (4)

• Tant el soci esportiu con les noies integrades a la secció femenina han de comptar amb l'autorització del seu entrenador i complir amb un mínim d'entrenaments setmanals. A la vegada, per a les dones que ultrapassen una determinada edat se'ls hi demana acreditar unes marques mínimes per a poder ser inscrites

• Gran part del reglament és dedica a la organització interna de l'entitat, regulant les Assemblees generals, així com especificant les funcions que corresponen als diferents càrrecs de la Junta Directiva de l'entitat

• S'estableix, també, una Junta Consultiva formada per els primers vint-i-cinc socis del club amb amplis drets que inclouen la lliure assistència - si ho volen - a les reunions de la directiva, així com drets executius per a determinades decisions socials

La vigència d'aquest estatut i reglament s'extén fins a l'any 1956, en que són redactats els nous estatuts que estaran vigents fins a ben entrada la dècada dels anys setanta del segle XX.

Memòries del Montjuïc

(1) A la fundació del C.N. Montjuïc hi conflueixen dos diferents grups i interessos: la dels fundadors reals de l'entitat pròpiament dits i la de l'entitat del règim 'Educación y Descanso', desitjosa d'anar ocupant espais esportius de la societat.

(2) La totalitat de les reproduccions d'aquest article corresponen al butlletí social n. 39, de novembre de 1952. La font és sempre la mateixa, l'Arxiu JCE, de manera que no ho anem repetint a cadascuna de les pàgines reproduïdes

(3) La datació del primer estatut del club a l'any 1946 és manifestament falsa, en base a tres detalls determinants: la signatura del president de la FCN hauria de ser d'en Lluís Santacana, en el càrrec entre 1943 i 1948; el local social no pot ser el del Passeig de l'Exposició, on s'hi arriba l'any 1948. El segell d'aprovació del 'Gobierno Civil' de Barcelona correspon a la data del 24 de desembre de 1949, moment en que REALMENT s'ha confegit aquest estatut.

(4) L'evident discriminació per sexe de la creació d'una 'Sección Femenina', pressuposant que els usuaris habituals han de ser els homes, no és un cas privatiu del C.N. Montjuïc. La major part de les entitats esportives - i socials - seguien aquest model. Algun club molt representatiu de la natació catalana no va derogar aquesta evident discriminació fins a ben entrada la dècada dels anys vuitanta del segle XX.

Butlletí. Jaume Monzó Cots, un article de l'Arquitecte Tècnic...

L'any 1968 en Jaume Monzó va assolir una de les seves fites esportives, 
en ser el primer olímpic del C.N. Montjuïc, com a integrant
de l'equip espanyol que va participar als Jocs de Mèxic.
Font: Arxiu JCE, fons Jaume Monzó. Ft. SI

De l'esportista d'elit al tècnic professional...

Com hem vist en d'altres entrades d'aquest bloc que li han estat dedicades, en Jaume Monzó Cots (1946-2020) va tenir una dilatada i profitosa etapa d'esportista d'elit, sempre enquadrat en les files del Club Natació Montjuïc.

La carrera esportiva d'en Jaume va estar farcida de moments de gran brillantor, però també en va conèixer altres marcats per el desencís. Aquest va ser el cas de l'any olímpic de 1968. Malgrat la felicitat i l'èxit de ser el primer esportista olímpic del club - fet que sempre va recordar amb orgull i entusiasme -, el cert és que els resultats esportius d'aquesta cita no van estar a l'alçada que el nedador blanc-i-verd desitjava.

A l'any anterior de 1967 en Jaume es va trobar condicionat per dues circumstàncies poc favorables, com van ser la realització del servei militar obligatori i la dedicació intensiva a la finalització dels seus estudis d'aparellador - ara Arquitecte Tècnic -, que van dificultar en gran manera les seves possibilitats d'entrenar de manera adient. 

Tot i la intervenció del President d'Honor del C.N. Montjuïc, Epifani de Fortuny, demanant al 'Capitán General de Catalunya' la seva intervenció prop de les autoritats militars corresponents per a obtenir facilitats per els entrenaments d'en Jaume, el resultat va quedar limitar a la concessió de dues hores de permís al migdia, a partir de les 12 hores, "para que pueda practicar el deporte de la natación", tal com respon el llavors capità general José L. Montesino-Espartero Averly. 

Un

Reproducció de la carta original lliurada per el 'Capitán General de Catalunya' 
a en Epifani de Fortuny, baró d'Esponellà, accedint la petició d'aquest 
de facilitar els entrenaments d'en Jaume Monzó mentre es 
troba realitzant el servei militar obligatori. (1)
Font: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-1256-T-786-2.

A les dificultats ja es unmentades, cal afegir la insuficiència de la estada preparatòria dels jocs que el Jaume - junt amb Joan Fortuny i Joaquín Xicoy - va aconseguir fer als EE.UU. el primer trimestre de 1968, que malauradament es va veure interrompuda per la decisió dels responsables federatius de torn, obligant al seu retorn immediat. (2).

Les conseqüències són prou conegudes. En tornar dels Jocs de Mèxic en Jaume abandona la disciplina de la Residencia Blume de Barcelona, on havia entrat en el moment mateix de la seva inauguració el gener de 1961; no obstant, encara segueix uns anys més com a nedador i waterpolista, entrenant i competint amb el Montjuïc.

Equip de waterpolo del Montjuïc, participant en un quadrangular a Madrid l'estiu de 
1969. Sánchez, Segura, Comas, Subirana (E), Castellví, Grau, Lloansí, 
Murio. Sota: Puigdevall, Siré, Costa, Monzó i Asensio. 
Font: Arxiu JCE. Ft. J. Brascó

Un cop retirat definitivament de l'esport d'alt rendiment, la seva estimació per la natació el va portar a mantenir-se sempre actiu, participant en proves màster i travessies; donant-se el cas que poques hores abans del seu traspàs va estar entrenant a la Piscina Sant Jordi de Barcelona.

L'Arquitecte Tècnic al servei de l'esport...

Des dels primers anys setanta del segle passat en Jaume va estar exercint la seva professió, mentre que a la vegada anava conformant el seu propi nucli familiar, que sempre va mantenir com el principal centre d'atenció de la seva vida. 

Va procurar de compaginar l'activitat professional d'obra civil - habitatges, equipaments comercials, industrials, i d'altres... - amb tasques vinculades a l'activitat esportiva i, especialment, al món de la natació.

Entre les obres d'aquest darrer vessant en que va intervenir podem destacar les següents:

• 1975-1976. Planejament del Complex Esportiu Municipal de Santa Eulalia, a l'Hospitalet de Llobregat

• 1976. Ampliació de les instal·lacions de la piscina coberta del C.N. Barceloneta, al Passeig Marítim de Barcelona

• 1976-1979. Col·laboració  en el desenvolupament de la Ciutat Esportiva del C.N. Montjuïc, amb especial incidència en la construcció de la piscina descoberta de mides olímpiques, a Barcelona

• 1977. Disseny i construcció d'una piscina descoberta a Flaçà, a la comarca del Gironès

• 1981-1983. Planejament i construcció de l'equipament esportiu privat NAGI, a Sabadell

• 1982. Planejament i construcció de l'equipament esportiu privat CROL, a Terrassa

• 1983-1984. Reformes i millora del Complex Esportiu de Badia del Vallés (3)

• 1990. Reformes i millora de la Piscina Sant Jordi, a Barcelona

Algunes de les primeres intervencions van ser realitzades formant equip amb en Joaquim Pujol, amic i company de la Blume, que havia finalitzat els seus estudis d'arquitectura.

A l'entrada de la secció 'Butlletí' que avui publiquem recollim l'article que en Jaume Monzó va difondre mitjançant la revista 'PISCINAS XXI' l'any 1983, tot explicant la seva experiència en el planejament i desenvolupament de dues instal·lacions esportives privades, com són les 'escoles' NAGI i CROL - a Sabadell i Terrassa, respectivament - (4).

En ambdues es donen algunes característiques similars. Han estat promogudes per antics nedadors d'elit: el manresà Josep Claret, en el cas de NAGI; i els terrassencs germans Batalla, en el cas de CROL. La seva concepció inicial ha estat la de ser pensades com a 'Escoles de Natació' de caràcter privat, i han cercat de reutilitzar antics equipament de caràcter industrial en desús, tot situant-se en entorns propers a equipaments educatius importants de les seves respectives viles.

Tot seguit podeu trobar la reproducció de l'article complert, agrupat en formats de dues pàgines a cadascuna de les imatges:

Article d'en Jaume Monzó publicat al n. 34 de la Revista 'PISCINAS XXI' 
l'any 1983, amb els seus continguts referits als equipaments esportius 
privats NAGI i CROL, a Sabadell i Terrassa, respectivament.
Font: Biblioteca de l'Esport, Generalitat de Catalunya

La col·laboració d'en Jaume consta d'una introducció inicial on exposa les característiques generals d'ambdós equipaments, per passar desprès a les fitxes particulars de cadascun d'ell, les quals consten de:

• Fitxa tècnica

• Plànols dels equipaments

• Fotos del procés i de l'acabament final

• Detalls dels processos de depuració, climatització i aigua sanitària de cadascuna de les instal·lacions

No cal dir que des del punt de vista de l'actualitat en la construcció dels equipaments esportius moltes de les solucions adoptades en aquells anys vuitanta han estat amplament millorades, però en qualsevol cas aquest reportatge ens serveix com a guia per a conèixer algunes dades de la situació d'aquell moment en la generació d'aquests equipaments de caire exclusivament privat, tot i mantenint una certa vocació difusora de l'ensenyament de la natació.

L'escola NAGI va estar operativa fins a l'any 2007, mentre que l'escola CROL encara continua en funcionament.

Memòries del Montjuïc

(1) La carta de petició de facilitats per en Jaume la signa el Baró d'Esponellà amb data del 12 de juny de 1967. A més de descriure la situació militar d'en Monzó, Epifani de Fortuny no se'n està de tocar la fibra sensible del capità general, tot dient-li que:"Puedo asegurarte que por su comportamiento deportivo y familiar el muchacho es merecedor de la mayor ayuda posible, que siempre repercutirá en el mejor nombre de España, que él ha defendido siemore con los mayores éxitos."

(2) El gener de 1968 els nedadors catalans Jaume Monzó i Joan Fortuny van aconseguir, mitjançant la intervenció del llavors 'Delegado Nacional de Educación Física y Deportes', Joan Antoni Samaranch, ser els primers nedadors del país que van poder fer una estada per a entrenar amb algun dels principals entrenadors de natació dels Estats Units. La 'Federación Española de Natación' va ampliar el projecte al nedador valencià Joaquim Xicoy, però el termini inicial de tres mesos no es va voler prorrogar, tal com demanaven els nedadors, de manera que la seva preparació olímpica per a Mèxic 1968 va restar incomplerta...

(3) L' actual Badia del Vallés, municipi independent des de l'any 1994, era en aquells primers anys vuitanta coneguda com a Ciutat Badia, sota la forma d'una mancomunitat depenent dels municipis de Cerdanyola del Vallès y de Barberà del Vallès.

(4) L'article que reproduïm es pot consultar a la Biblioteca de l'Esport, accedint al n. 34 de la revista 'PISCINAS XXI'  de l'any 1983 i consultant les pàgines que van de la 49 a la 60.