Butlletí. Jaume Monzó Cots, un article de l'Arquitecte Tècnic...

L'any 1968 en Jaume Monzó va assolir una de les seves fites esportives, 
en ser el primer olímpic del C.N. Montjuïc, com a integrant
de l'equip espanyol que va participar als Jocs de Mèxic.
Font: Arxiu JCE, fons Jaume Monzó. Ft. SI

De l'esportista d'elit al tècnic professional...

Com hem vist en d'altres entrades d'aquest bloc que li han estat dedicades, en Jaume Monzó Cots (1946-2020) va tenir una dilatada i profitosa etapa d'esportista d'elit, sempre enquadrat en les files del Club Natació Montjuïc.

La carrera esportiva d'en Jaume va estar farcida de moments de gran brillantor, però també en va conèixer altres marcats per el desencís. Aquest va ser el cas de l'any olímpic de 1968. Malgrat la felicitat i l'èxit de ser el primer esportista olímpic del club - fet que sempre va recordar amb orgull i entusiasme -, el cert és que els resultats esportius d'aquesta cita no van estar a l'alçada que el nedador blanc-i-verd desitjava.

A l'any anterior de 1967 en Jaume es va trobar condicionat per dues circumstàncies poc favorables, com van ser la realització del servei militar obligatori i la dedicació intensiva a la finalització dels seus estudis d'aparellador - ara Arquitecte Tècnic -, que van dificultar en gran manera les seves possibilitats d'entrenar de manera adient. Ultra això, la estada preparatòria dels jocs feta als EE.UU. al primer trimestre de 1968 va ser lamentablement interrompuda per les decisions dels responsables federatius de torn (1).

Les conseqüències són prou conegudes. En tornar dels Jocs de Mèxic en Jaume abandona la disciplina de la Residencia Blume de Barcelona, on havia entrat en el moment mateix de la seva inauguració el gener de 1961; no obstant, encara segueix uns anys més com a nedador i waterpolista, entrenant i competint amb el Montjuïc.

Equip de waterpolo del Montjuïc, participant en un quadrangular a Madrid l'estiu de 
1969. Sánchez, Segura, Comas, Subirana (E), Castellví, Grau, Lloansí, 
Murio. Sota: Puigdevall, Siré, Costa, Monzó i Asensio. 
Font: Arxiu JCE. Ft. J. Brascó

Un cop retirat definitivament de l'esport d'alt rendiment, la seva estimació per la natació el va portar a mantenir-se sempre actiu, participant en proves màster i travessies; donant-se el cas que poques hores abans del seu traspàs va estar entrenant a la Piscina Sant Jordi de Barcelona.

L'Arquitecte Tècnic al servei de l'esport...

Des dels primers anys setanta del segle passat en Jaume va estar exercint la seva professió, mentre que a la vegada anava conformant el seu propi nucli familiar, que sempre va mantenir com el principal centre d'atenció de la seva vida. 

Va procurar de compaginar l'activitat professional d'obra civil - habitatges, equipaments comercials, industrials, i d'altres... - amb tasques vinculades a l'activitat esportiva i, especialment, al món de la natació.

Entre les obres d'aquest darrer vessant en que va intervenir podem destacar les següents:

• 1975-1976. Planejament del Complex Esportiu Municipal de Santa Eulalia, a l'Hospitalet de Llobregat

• 1976. Ampliació de les instal·lacions de la piscina coberta del C.N. Barceloneta, al Passeig Marítim de Barcelona

• 1976-1979. Col·laboració  en el desenvolupament de la Ciutat Esportiva del C.N. Montjuïc, amb especial incidència en la construcció de la piscina descoberta de mides olímpiques, a Barcelona

• 1977. Disseny i construcció d'una piscina descoberta a Flaçà, a la comarca del Gironès

• 1981-1983. Planejament i construcció de l'equipament esportiu privat NAGI, a Sabadell

• 1982. Planejament i construcció de l'equipament esportiu privat CROL, a Terrassa

• 1983-1984. Reformes i millora del Complex Esportiu de Badia del Vallés (2)

• 1990. Reformes i millora de la Piscina Sant Jordi, a Barcelona

Algunes de les primeres intervencions van ser realitzades formant equip amb en Joaquim Pujol, amic i company de la Blume, que havia finalitzat els seus estudis d'arquitectura.

A l'entrada de la secció 'Butlletí' que avui publiquem recollim l'article que en Jaume Monzó va difondre mitjançant la revista 'PISCINAS XXI' l'any 1983, tot explicant la seva experiència en el planejament i desenvolupament de dues instal·lacions esportives privades, com són les 'escoles' NAGI i CROL - a Sabadell i Terrassa, respectivament - (3).

En ambdues es donen algunes característiques similars. Han estat promogudes per antics nedadors d'elit: el manresà Josep Claret, en el cas de NAGI; i els terrassencs germans Batalla, en el cas de CROL. La seva concepció inicial ha estat la de ser pensades com a 'Escoles de Natació' de caràcter privat, i han cercat de reutilitzar antics equipament de caràcter industrial en desús, tot situant-se en entorns propers a equipaments educatius importants de les seves respectives viles.

Tot seguit podeu trobar la reproducció de l'article complert, agrupat en formats de dues pàgines a cadascuna de les imatges:

Article d'en Jaume Monzó publicat al n. 34 de la Revista 'PISCINAS XXI' 
l'any 1983, amb els seus continguts referits als equipaments esportius 
privats NAGI i CROL, a Sabadell i Terrassa, respectivament.
Font: Biblioteca de l'Esport, Generalitat de Catalunya

La col·laboració d'en Jaume consta d'una introducció inicial on exposa les característiques generals d'ambdós equipaments, per passar desprès a les fitxes particulars de cadascun d'ell, les quals consten de:

• Fitxa tècnica

• Plànols dels equipaments

• Fotos del procés i de l'acabament final

• Detalls dels processos de depuració, climatització i aigua sanitària de cadascuna de les instal·lacions

No cal dir que des del punt de vista de l'actualitat en la construcció dels equipaments esportius moltes de les solucions adoptades en aquells anys vuitanta han estat amplament millorades, però en qualsevol cas aquest reportatge ens serveix com a guia per a conèixer algunes dades de la situació d'aquell moment en la generació d'aquests equipaments de caire exclusivament privat, tot i mantenint una certa vocació difusora de l'ensenyament de la natació.

L'escola NAGI va estar operativa fins a l'any 2007, mentre que l'escola CROL encara continua en funcionament.

Memòries del Montjuïc

(1) El gener de 1968 els nedadors catalans Jaume Monzó i Joan Fortuny van aconseguir, mitjançant la intervenció del llavors 'Delegado Nacional de Educación Física y Deportes', Joan Antoni Samaranch, ser els primers nedadors del país que van poder fer una estada per a entrenar amb algun dels principals entrenadors de natació dels Estats Units. La 'Federación Española de Natación' va ampliar el projecte al nedador valencià Joaquim Xicoy, però el termini inicial de tres mesos no es va voler prorrogar, tal com demanaven els nedadors, de manera que la seva preparació olímpica per a Mèxic 1968 va restar incomplerta...

(2) L' actual Badia del Vallés, municipi independent des de l'any 1994, era en aquells primers anys vuitanta coneguda com a Ciutat Badia, sota la forma d'una mancomunitat depenent dels municipis de Cerdanyola del Vallès y de Barberà del Vallès.

(3) L'article que reproduïm es pot consultar a la Biblioteca de l'Esport, accedint al n. 34 de la revista 'PISCINAS XXI'  de l'any 1983 i consultant les pàgines que van de la 49 a la 60.

Butlletí. 50 anys del Club Natació Montjuïc, 1944 - 1994. Un aniversari daurat...

Portada del llibre del cinquantenari del Club Natació Montjuïc.
Font: Arxiu JCE (1)

La celebració del 50è Aniversari del Club Natació Montjuïc és la darrera d'aquest tipus de commemoracions que podem incloure en aquest bloc, atès que - com vàrem dir en el seu moment - el seu recorregut cronològic finalitza amb l'any 2000 (2).

Una tant especial remembrança demanava una molt cuidada efemèride, i la junta directiva presidida per en Joan Ballart Serra s'hi va llançar de cap, amb un ampli programa d'esdeveniments. 

En aquest 'Butlletí' ens servirem de dues font principals:

• El propi butlletí social del C.N. Montjuïc

• El llibre del cinquantenari, editat per el club amb el suport de la Diputació de Barcelona

Reproducció de les pàgines 2 i 3 del llibre del cinquantenari, 
amb els crèdits corresponents a la seva edició.

Un primer pas queda reflectit en el n. 376 del butlletí social, corresponent al mes de desembre de 1993, on s'informa dels actes que s'han programat per aquest aniversari daurat.

Programa d'actes previst, amb la seva datació cronològica,
publicada en el butlletí n. 376 de desembre de 1993.

El calendari d'actes abasta des de mitjans del mes de març fins a finals de novembre de 1994, és a dir nou mesos i mig. Recollint les activitats proposades, aquestes són:

• Natació: 

• dos actes, un d'internacional i un de social

• Waterpolo: 

• dos actes, una diada social i un torneig internacional

• Atletisme: 

• dos actes: un de social i un triangular interclubs

• Rugbi:

• dos actes: una diada social i un torneig interclubs

• Tennis:

• dos actes: un torneig OPEN i un torneig social

• Altres esports:

• Un acte cadascun de: Subaquàtiques, Triatló, Petanca, Esquaix, Frontó, Tennis taula, Futbol sala i Gimcana de cotxes

• Sopars:

• Tres àpats: un d'autoritats, un de social, i un d'homenatge als fundadors i als olímpics del club

• Altres actes diversos:

• Exposició fotogràfica; Nit de rock i pa amb tomàquet; Conferència sobre la història del club; Festa infantil; Lliurament d'insígnies i plaques al Mèrit Esportiu i als olímpics del club; Missa recordatori de tots els associats difunts

Per a desenvolupar aquesta programació s'organitzen dos ens diferents: el Comitè d'Honor i la Comissió del 50 Aniversari. Els integrants d'aquesta darrera, actuant de manera coordinada amb la Junta Directiva, són els encarregats de l'execució de les activitats previstes. S'organitza també un grup de voluntaris, format per els associats de l'entitat que s'ofereixen per a col·laborar en l'organització. 

Una curiosa anècdota fa referència al cost del tiquet del sopar social, que s'ha establert en 3.000 ptes., és a dir 18,03 euros per al públic en general; els socis del club gaudeixen d'un descompte del 80 % sobre aquest preu, de manera que el dinar els hi surt per 3,61 euros... 'tempus fugit' !. 

Composició del Comitè d'Honor, la Junta Directiva i la Comissió del 
50 Aniversari del C. N.Montjuïc. En aquesta comissió s'hi troben
representades les diferents seccions esportives de l'entitat.

El sopar de les autoritats, celebrat el divendres 15 d'abril, va comptar amb la participació d'una nodrida representació d'aquestes, encapçalades per el Molt Honorable President de la Generalitat, en Jordi Pujol Soley. El butlletí n. 377, del mes de juny de 1994, se'n fa ressò.

Portada i planes interiors del n. 377 del butlletí social.

L'acte s'aprofita per a fer una primera distribució del llibre del cinquantenari, quins exemplars van ser signats, a petició dels assistents, per els presidents Pujol i Ballart - de la Generalitat i del Montjuïc, respectivament - com acrediten les fotos que segueixen:

Imatges de la signatura dels presidents. A la primera veiem a l'ex-president del 
club Esteve Limiñana i a la nedadora M. del Vinyet Lluis demanant una 
dedicatòria, amb l'atent esguard d'en Josep Lluís Vilaseca, Secretari 
General de l'esport. El president Ballart signa un llibre en 
presència, entre d'altres d'en Olivares, professor 
de gimnàstica als cursets del club.
Font: Arxiu del club. Fts. SI

El darrer dels sopars previstos va ser el de cloenda dels actes del cinquantenari. Realitzat el divendres 25 de novembre, que a la vegada serveix per a fer diferents reconeixements i homenatges. 

Molt especials van ser els dedicats als socis fundadors, i també els dirigits als esportistes del Montjuïc que van representar, en una o altre ocasió, l'esport del país en un Jocs Olímpics (3).

Portada i pàgines interiors del n. 378 del butlletí social, amb la imatge dels fundadors 
que van recollir la placa commemorativa, la informació del sopar de cloenda, 
així com la noticia de la concessió de la Medalla d'Or de la 'Federación 
Española de Natación' a en Joan Ballart, president del Montjuïc.

En relació als socis fundadors que reben la distinció en recordança de la seva fita de l'any 1944, en el butlletí que reproduïm s'observa una curiosa discordança amb similar informació publicada en el llibre del cinquantenari. En aquest darrer, a la plana 20, s'esmenten fins a 14 membres fundadors que són els considerats 'canònics' de manera habitual. Textualment és diu:

"En són socis fundadors, a més a més de Vicenç Esquiroz i Martí Planas, Sebastià Roca, Joaquim Tauler, Joan Boronat, els germans Diego i Arturo Devesa, els germans Rafael, Enric i Eduard Ruiz, Martí Parellada, Agustí Julián, Antoni Contreras i Ponç Puigdevall."

En canvi, en el butlletí social aquests catorze fundadors han estat reconduïts a només deu. Els 'desapareguts' són en Sebastià Roca, els germans Diego i Artur Devesa i en Martí Planas.

Tots els fundadors son homes, com era habitual en els 'cercles' de natació d'aquells anys. L'excepció que apareix a la foto del butlletí, on hi trobem a na Eulàlia Toro, obeeix al fet que recull la distinció en nom del seu marit, el molt estimat Joaquim Tauler, prematurament traspassat l'any de 1974.

El cas de Martí Planas, Soci d'Honor i número 1 del club fins a que se'n dona de baixa a mitjans dels anys cinquanta, és especialment significatiu en ésser d'alguna manera el mestre i mentor de Vicenç Esquiroz, el qual en va ser l'hereu del número 1 social a la marxa del primer. 

Sebastià Roca havia mort l'any 1974 sent el número 2 de l'entitat. Pel que fa als germans Devesa la seva supressió dels socis fundadors es presta a interpretacions properes a la manca de generositat per part de l'autor d'aquest oblit (4).

Dalt, pàgina del llibre del cinquantenari on es detallen els 
olímpics del club homenatjats en el sopar de cloenda.
Sota, imatge extreta del butlletí n. 378, de desembre 1994: Gómez, 
Flaqué, Robert, Signes, Puigdevall, Joan Sans, Alonso, López, 
Miralpeix, Serra, Silvestre,Canals, Jordi Sans, 
Monzó, Bas, Escalas i Alcázar. Ft. SI

D'altre banda, en el llibre del cinquantenari es fa un repàs als diferents presidents que el Club Natació Montjuïc ha tingut en aquest primer mig segle de vida. 

En realitat, al llarg del segle XX aquests són els únics presidents del Montjuïc, atès el cas que en Joan Ballart allargarà el seu mandat de la segona etapa fins a l'entrada de la nova centúria.

Reproducció de les planes que van de la 214 a la 217 del llibre del cinquantenari, amb 
apunts biogràfics dels presidents de l'entitat des de la seva fundació fins al 1994.

Finalment, no volem acabar aquest recordatori dels actes dels 50 anys del Club Natació Montjuïc sense reproduir algunes planes més del llibre editat amb aquest motiu, en les quals es recullen dades de les seccions de rugbi i d'atletisme; les dues primeres en sorgir - anys 1947 i 1950, respectivament - al marge de les especialitats aquàtiques originàries de la fundació de la societat (5). 

Planes de la 140 a la 143 dedicades a la secció d'atletisme del club, recollint 
els anys vuitanta i primers noranta de les seves activitats. Destaca la foto d'en 
Xavier Garcia Chico, saltador de perxa que als Jocs de Barcelona 1992 va 
obtenir el bronze de la seva especialitat, com a atleta d'una altre entitat.

Planes de la 194 a la 197 dedicades a la secció de rugbi del club, recollint 
els anys vuitanta i primers noranta de les seves activitats.

Memòries del Montjuïc

(1) Totes les reproduccions del butlletí social i del llibre del cinquantenari pertanyen a l'arxiu JCE, de manera que ens estalviem de reproduir-ne la font en cadascuna de les imatges incorporades a l'entrada

(2) En diferents entrades del nostre bloc hem dedicat articles a les commemoracions dels aniversaris corresponents als anys 5, 10 i 25 del Club Natació Montjuïc, quins enllaços us deixem aquí referenciats per si és del vostre interès:
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/06/butlleti-escpecial-v-aniversari.html
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2022/01/butlleti-deu-anys-un-aniversari-rodo.html
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2024/05/butlleti-un-numero-especial-per-al-xxv.html

(3) A més dels esportistes del club que han estat olímpics, tots ells pertanyents a la natació i el waterpolo del club, les seccions de rugbi i atletisme han aportat també esportistes a les seleccions espanyoles de les seves especialitats.

(4) Aprofitem per a fer un recordatori de l'autora material del llibre del cinquantenari, na Marina Bayó Gesa, llicenciada en ciències de la informació per la UAB i professionalitzada en activitats de 'community manager' de de fa més de trenta anys. En Martí Planas (1890-1967) va ser mentor i protector d'en Vicenç Esquiroz en nombrosos aspectes, des de la comuna tasca de periodistes fins a la passió per les activitats aquàtiques. Fundador del Club Esportiu Mediterrani l'any 1931 quan en Marti Planas tenia 40 anys, ja l'acompanyava l'Esquiroz als seus disset anys. Injustament oblidat en la memòria del Montjuïc, aquest oblit no és pot carregar en el dèficit d'en Vicenç Esquiroz, que sempre li va guardar un respectuós record fins al moment mateix de la mort d'en Planas el 1967.

(5) Aquest recordatori final de les seccions esportives més antigues del C.N. Montjuïc volem que serveixi com un desgreuge de la seva obligada desaparició als inicis del segle XXI, quan per raons de diferent índole van haver de donar per acabades les seves activitats al club.