Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Butlletí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Butlletí. Mostrar tots els missatges

Butlletí. En l'aniversari d'en Jaume Monzó Cots...

31 d’oct. 2022

Diumenge 28 d'agost de 1966. Arribada a l'aeroport des d'Utrecht, on en Jaume Monzó 
s'ha proclamat subcampió d'Europa en els 200 m. esquena. La primera 
i mes emocionada abraçada és per el seu pare.
(*)
Font: Arxiu del CNM. Ft. Pérez de Rozas

El butlletí del Club Natació Montjuïc es fa ressò de l'èxit d'en Jaume Monzó a Utrecht

Poc temps abans de complir els seus primers vint anys, en Jaume Monzó assoleix el subcampionat d'Europa a Utrecht, en la seva prova favorita dels 200 m. esquena.

Contraportada i portada dels butlletins n. 204 i 205, dels mesos 
de setembre i octubre de 1966, respectivament.
Font: Arxiu JCE

A la contraportada només es dona la noticia estricte, atès que la prova es va celebrar el dimecres 24 d'agost, quan el número de setembre ja era quasi bé a l'impremta. Al número del mes d'octubre, en canvi, ja és pot ampliar la informació, tot dedicant bona part de la revista social, amb articles d'en Vicenç Esquiroz i en Diego Devesa, a la efemèride mes important de la natació del Montjuïc en els seus primers 22 anys, a mes d'informar degudament del que es qualifica d'apoteòsica rebuda:

Informació de la rebuda al 'Aeropuerto internacional de Muntadas' (*)
Font: Arxiu JCE. Ft. Pérez de Rozas

El club havia preparat amb cura la rebuda d'en Jaume, desplaçant a l'aeroport diversos autocars, a mes dels cotxes particulars. Per les autoritats corresponents s'havia permès que els seguidors blanc-i-verds ens apropéssim tant com era possible a l'estacionament de l'avió, de manera que ens trobàvem a peu de pista. Per cert que el cartell reflexa el nom d'en 'Jaumet' en parlar d'en Monzó, sens dubte per la seva esclatant joventut. Entre la generació de nedadores i nedadors dels anys 48-53 en Jaume sempre mes va passar a ser per a nosaltres 'es nostre Jaumet', així en salat. Cal tenir en compte que en Monzó entrenava des de 1961 a la Residència Blume, a les ordres d'en Jan Freese, per la qual raó no compartíem gaires moments de la nostre vida esportiva.

En el mateix butlletí 205 es recull l'escrit que en Jaume Monzó va fer a sol·licitud 
del periòdic Tele-Exprés, reportant una mena de diari del que havien 
estat per a ell els campionats d'Europa d'Utrecht.
Font: Arxiu JCE

En l'article publicat al Tele-Exprés en Jaume parla de la seva experiència quasi en veu baixa, sense ànims de molestar ningú i sense triomfalismes:

"Tenia gran ilusión por este viaje. No por el hecho de viajar en sí, sino porqué se trataba de participar en la competición más importante de mi carrera. y en la que tenia firmes esperanzas de lograr algo positivo."

A les series eliminatòries del dia 22 d'agost va nedar la tercera, arribant primer amb un temps de 2'15"7, només dues dècimes per sobre del record espanyol aconseguit a la piscina de Montjuïc el dia 14 d'agost, en els Campionats de Catalunya. El màxim favorit, el rus Mazanov, neda en la mateixa sèrie però marca un temps inferior a les seves marques. Resultat: en Jaume fa el millor temps de les eliminatòries i ha de nedar la final per el carrer d'honor, el número 4.

"Entre la serie eliminatoria y la final transcurrió un dia y medio, que me va a ser dificil transcribir con palabras. Tengo que agradecer muchísimo a todos mis copmpañeros de equipo, las constantes muestras de cariño y aliento que me dieron en esa - para mí - interminable espera...

... Jan (Freese) me conoce desde hace cinco años y sabe mis virtudes y mis defectos de manera que me ayudó psicológicamente a superar aquellos momentos de nervios."

Sobre la final en Jaume recorda que:

"Media hora antes de la final nos llamaron para concentrarnos... Y allí pasaron los veinte minutos peores de aquel dia. Los nervios estaban a flor de piel... La verdad es que no recuerdo lo que hice allí. No sé si hablé con alguien, o si alguno me dijo algo. Aquellos veinte minutos los hubiese cambiado gustosamente por una prueba de 1,500 metros...."

El que va passar desprès ja es història de la natació catalana i espanyola. Història televisada, en una de les primeres competicions de natació retransmeses en directe. El cas és que en Jaume, per raons diverses, va sortir malament, passant els primers 150 metres en cinquena posició; però faltava encara l'exhibició dels darrers cinquanta metres:

"... cogí moral antes de dar el viraje para realizar los últimos cincuenta metros, decidí jugarme el todo por el todo... Cerré los ojos, me abstraje, y nadé a tope de mis posibilidades. Rápidamente comprobé que Rother no podia aguantar mi ritmo, y mi alegria llegó al máximo cuando vi que lograba superar a Mazanov. Por un instante pasó por mi mente la posibilidad de alcanzar el primer puesto... pero esa ilusión se desvaneció al mirar a mi izquierda y ver que Gromak iba en cabeza..." 

La marca assolida per en Gromak va ser la de 2'12"9, un registre extraordinari per aquells anys que quedava lluny dels 2'15"7 que en Jaume Monzó va repetir a la final. El subcampionat d'Europa, però, era la segona millor fita de la natació espanyola des de la seva fundació, l'any 1907, igualant l'èxit del subcampionat d'Europa d'en Miquel Torres als 1.500 m. de Leipzig de l'any 1962. 

En Jaume va rebre tota mena de reconeixements i premis arrel de la seva fita, però el primer acte d'homenatge va ser el que el Montjuïc li va retre amb motiu de la visita dels 'Dauphines de Sête' el Dia del Club, celebrat a la piscina de Montjuïc el dissabte 10 de setembre, com també recull el butlletí n. 205. En aquest acte es va donar lectura als acords de la Junta directiva de concedir-li el títol de Soci d'Honor, així com el d'instituir els premis anuals Jaume Monzó per als esportistes del club.

A les acaballes de 2019 una gran part dels membres del col·lectiu del 'Memòries del 
Montjuïc...' ens reuníem al restaurant 'Elche' del Poble Sec en una celebració.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Avui, 31 d'octubre de 2022, en Jaume Monzó Cots compleix, allà on es trobi, setanta-sis anys; en qualsevol cas els seguirà complint sempre en el nostre record.

Memòries del Montjuïc

(*) A la fotografia és envoltat per en Alfons Cànovas, president del C.N. Barceloneta; Esteve Limiñana, president del C.N. Montjuïc; Aura Alberich, en espera d'entregar-li les flors amb que el club li dona la benvinguda; José Ruiz, responsable de relacions externes i protocol del Montjuïc. Darrera trobem expectants a Mari Pau Coromines i Josemi Espinosa, entre d'altres integrants de l'expedició que va competir a Utrecht.

(**) Finalitzada la guerra fratricida el 'Ministerio del Aire' va reconvertir el que fins llavors era conegut com a Aeròdrom del Prat, batejant-lo com a 'Aeropuerto de Muntadas', en honor d'en Carles Muntadas Prim, un dels propietaris de 'La España Industrial', que va morir durant la contesa servint com a pilot de l'aviació franquista.

Butlletí. El número 350, rodó i atapeït d'informacions...

26 de set. 2022

Comencem per el principi

I tractant-se d'una revista o un butlletí, com és el cas, vol dir que comencem per la portada:

Portada del butlletí del Club Natació Montjuïc n. 350, 
corresponent als mesos de maig a octubre de 1985.

Font: Arxiu JCE (*)

Aquesta portada presenta diverses especificitats. Amb l'arribada del nou president, en Robert Carmany que substituïa a en Joan Ballart, es va modificar el format i l'estètica del butlletí. Se'n va reduir la mida i es va canviar el disseny, de manera que el resultat s'assemblava mes a la composició tradicional d'aquest òrgan informatiu. El director va passar a ser, per uns pocs números, en Domingo Masferrer, amb l'ajuda en la coordinació d'en Pere Robert, waterpolista en actiu.

Sorprèn, però, el nombre de trofeus i copes que ocupen aquesta portada substituint els mes habituals  esportistes, equips, directius o instal·lacions que en solien esser el seu objecte. Fins a setze copes o trofeus en són els protagonistes.

De la part esportiva...

Com és d'esperar, aquest desplegament de recompenses es deu als esportistes del club en algunes de les seves modalitats principals. També se'n justifica el nombre perquè aquest butlletí abasta una durada temporal desacostumada de fins a sis mesos, quan en aquell moment la periodicitat habitual era la trimestral.

Natació

Començant per la natació se'n destaca l'assoliment del primer lloc en els Campionats d'Espanya de l'estiu de 1985, celebrats a la ciutat gallega d'Ourense:

La victòria, en aquest cas, es fonamentava en l'actuació dels nois. L'entrenador era en Joan Fortuny i l'equip masculí era format per els R. Escalas, J.Ll. Escalas, Garmendia, Miralpeix, Serra o Rodriguez, entre d'altres. 

Les noies eren les Coten, A. Serra, Lorenzo, Sanz o Pagés. Malgrat el seu vuitè lloc, en la classificació conjunta el Montjuïc s'alçà amb la primera posició. Val a dir que a l'any següent l'equip femení es trauria l'espina d'aquesta vuitena posició conquerint-ne la primera.

Waterpolo

Pel que fa al waterpolo el club és trobava en plena 'Dècada Daurada, 1976-1986' quan dels onze títols del Campionat d'Espanya disputats al llarg del període se'n van guanyar set, a més d'assolir el primer subcampionat d'Europa del waterpolo català i espanyol. Aquest 1985 es va aconseguir el segon campionat de l'època d'en Pepe Alcázar com a entrenador; quan ja a l'any anterior l'equip havia reprès aquest camí del triomf desprès dels quatre campionats consecutius de l'època Szikora, 1976-1979 (**).

A la vegada els infantils de 15-16 anys reafirmaren el bon moment de la pedrera blanc-i-verda en proclamar-se, també, campions d'Espanya en la final disputada a la piscina de 'La Concepción' de Madrid els dies del 19 al 21 de juliol.

Al primer equip hi havia jugadors com els Silvestre, Traver, Bertrán, I. Lobera, Alonso, Canal, Robert, E. Panicello, Signes, J. Sans, E. Pujol, Roqueta, Arás, Herrero, o Vela. 

A l'equip de 15-16 anys hi jugaven els Ibor, Montolio, Font, S. Panicello, Real, Ortiz, A. Panicello, Pons, López, Sanchón o Solé.

Rugbi

Eren temps en que el primer equip passava per uns moments difícils i en general la secció s'estava reestructurant, de la mateixa manera que les competicions regionals i estatals. El butlletí recollia la foto corresponent als èxits dels equips cadets i juvenils de la temporada anterior, quan a primers del mateix any 1985, es proclamaren campions i subcampions, respectivament, d'Espanya en les seves categories. La base, per tant, s'estava portant de manera adequada, encara mes atenent al fet que l'Escola de Rugbi del club també funcionava amb la plena satisfacció dels directius d'aquesta històrica secció del club.

L'equip cadet el conformaven els Camps, González, Alfonso, Fígols, Villanueva, Treviño, Ferreira, Toneu, Sancha, Parés, Maestre, Coll, Oswaldo, Gratacós, Planas, Berenguer, Antón, Comabella i Serrano. 

Pel que fa als juvenils aquests eren els Fatjó, Martínez, Roca, Tobi, Sorribas, Llorens, Lluís, De Yebra, Vidrier, Onésimo, Marín, Aisa, Raimón, David, Abelló, Ruíz, Vila, Pomarol, Martín i Banzo. A la foto hi són quasi bé tots ells, acompanyats per els equips tècnics i els directius de la secció.

Subaquàtiques

Nascuda a finals dels anys cinquantes com a secció de Pesca Submarina, cap a l'any 1967 pren el nom de secció d'Activitats Subaquàtiques, sumant a la inicial activitat de la pesca i la pràctica del submarinisme la sobrevinguda de la natació amb aletes i altres disciplines similars.

En el número del butlletí que ens ocupa es dona compta del 'V Campionat d'Espanya de Natació amb aletes i velocitat amb escafandre'. L'equip del club aconsegueix el campionat en categoria masculina i el subcampionat en el cas de les noies. Molt sovint algunes i alguns dels esportistes d'aquesta secció provenen de la natació de curses, atesa la relativa similitud d'ambdues disciplines.

Així, en l'equip masculí és format, entre d'altres per els Guitart, Ibáñez, Cama, A. Hernández, Pinell, Corredor, J. Hernández o Miravitlles. 

Pel que fa a les noies, subcampiones d'Espanya, hi trobem a les E. Gilberte, Vidal, Casanova, C. Gilberte, Casanova, Mestres, Vidal o Vidal.

De la part directiva...

Pel que fa a la part directiva de l'entitat la primera noticia d'aquest atapeït butlletí ens la dona el mateix president del club, en Robert Carmany, que en l'editorial fa saber als socis que convoca eleccions en una Assemblea General Extraordinària a celebrar el proper mes de novembre. En Carmany hi sortirà guanyador sobre la candidatura alternativa d'en Josep M. Roselló, de manera que s'assegura quatre anys mes de permanència en el càrrec. La realitat farà que poc mes d'un any desprès hagi de presentar la seva dimissió, donant pas a una nova contesa electoral... però això és una altra història.

En Boronat escriu sobre en Vicenç Esquiroz Soliva (1914-1987)

Ens interessa mes ara la presencia en les darreres pàgines d'aquest butlletí d'una triada de presidents del club, que corresponen a la quasi totalitat dels presidents dels primers vint-i-vuit anys de vida del Montjuïc, entre 1944 i 1972: Vicenç Esquiroz, Joan Boronat i Diego Devesa. Tant sols hi mancaria en Esteve Limiñana per a completar els quatre presidents del període mencionat.

Coincidint amb la posada en marxa de la piscina de Folch i Torres, en Vicenç Esquiroz va patir una primera intervenció quirúrgica el mes de novembre de 1966 relacionada amb els seus problemes als malucs. Malauradament aquesta primera estada a la clínica de la Creu Roja no va resoldre de manera definitiva les seves dificultats físiques, essent així que encara va haver de patir un seguit de repetides operacions per el mateix motiu al llarg dels següents anys. Amb motiu de la darrera d'aquestes intervencions trobem un article d'en 'Janot' Boronat parlant de les diverses visites i distincions rebudes en aquesta nova estada hospitalària. Fa esment de les de l'associació dels 'Amics dels Esports'; de la del Club Natació Igualada, que l'anomena 'Soci d'Honor' del club de l'Anoia; de la visita d'en David Moner, tot just tornat a ser escollit president de la Federació Catalana de Natació, desprès del parèntesi de la presidència d'en Joan Ballart.

En Boronat recull una anècdota que el president dels 'Amics dels Esports', Joan Guiu Bernat, havia escoltat dels llavis d'en Joan Antoni Samaranch referida a les constants campanys de l'Esquiroz per a la construcció de piscines:

" Amb el paper que ha necessitat l'amic Esquiroz a les pàgines de 'El Mundo Deportivo' i 'El Correo Catalán', amb la seva campanya s'haguessin pogut construir moltes piscines omplint-les de la tinta gastada"

És fora de tot dubte que l'article d'en 'Boro' mira de contribuir a millorar la moral d'en Vicenç Esquiroz, segurament soscavada per un ingrés a la clínica de la Creu Roja que va superar els cinc mesos. De fet l'Esquiroz sobreviuria a aquesta darrera experiència hospitalària poc mes d'un any, atès que a primers de 1987 li va sobrevenir la mort pocs dies desprès d'haver complert els 73 anys.

Un perfil d'en Diego Devesa Palomera (1923-2006)

A la contraportada d'aquest número 350 del butlletí es dedicava un perfil a en Diego Devesa, soci fundador, nedador i jugador de rugbi del club dels primers temps, al que va arribar amb els seus joves vint anys, provinent com molts dels fundadors del Club Esportiu Mediterrani. El perfil forma part d'una sèrie dedicada als anteriors presidents del club.

Deixant a banda algunes imprecisions menors de la presentació, en la breu entrevista queda ben palesa que la concepció del club que defensava en Diego Devesa, junt amb d'altres socis i dirigents de la seva època, era divergent amb la que finalment va prevaldre que seguia la línia estratègica liderada per en Vicenç Esquiroz i centrada en la urgent posada em marxa del patrimoni propi, mitjançant la creació de la 'Ciutat Esportiva' del Club Natació Montjuïc. 

En aquells moments  de finals dels anys seixantes i primers setantes va quedar palesa l'existència de 'dues ànimes' en el sí de l'entitat, com ja havia succeït en el passat. Al marge de d'aquestes i altres discrepàncies, en Diego Devesa ha estat considerat com un molt bon president, tal com encara avui reconeixen sovint dirigents d'altres entitats d'aquells anys (***).

Tot i que la durada de la seva estada a la presidència fos només de quatre anys, va saber entomar la direcció del club als pocs mesos de la posada en marxa de Folch i Torres essent capaç, juntament amb un reduït equip de directius, de millorar i consolidar la necessària reorganització de l'entitat a nivell administratiu i esportiu, cosa que en va permetre un creixement ordenat i assumible. La seva experiència com a gestor d'una empresa multinacional el va ajudar, sens dubte, a assolir aquests objectius.

Breu semblança dels que se'n van

En un racó d'aquest número 350 del butlletí es comunica la pèrdua de '...varis dels nostres socis i amics mes entranyables...', citant-los per aquest ordre:

  • Josep Antoni Abadias Finos
  • Josep Abal Sáez
  • Josep Puig Novellas

En Josep Antoni Abadias (1940-1985) va morir essent encara prou jove. Fou un molt destacat nedador del club dels anys finals dels 50's i primers 60's. Seleccionat per l'equip espanyol de natació, posseí diferents rècords catalans de l'estil lliure a mes d'algun mes de relleus. Va guanyar diferents travessies, com ara la del Port de Barcelona, la del Guadalquivir a Sevilla o la del Port de Tarragona. Va formar part de la generació dels Molinero, Carlos Medina, Carabí, Escolies o Alonso i altres que avançaren fins a l'aconseguiment del Campionat de Catalunya masculí absolut l'any 1962, guanyant per primera vegada en la història al degà Club Natació Barcelona. L'Abadias, però, ja havia abandonat aquella mateixa temporada el club, recalant en el també puixant C.N. Sabadell.

En Josep Abal (1941-1985) també es un cas de mort prematura. Era molt estimat en els ambients del club d'aquells anys. Jugador, entrenador i dirigent del rugbi - la seva gran passió - era un habitual seguidors dels afers del Montjuïc, assistint de manera usual a les assemblees i participant-hi activament, sempre amb el seu esperit constructiu i col·laborador. Els qui n'érem habituals el recordem a la platja del club, jugant al Ta-ka-tà o a aquell 'frontó' tant particular que gaudíem al Passeig Marítim. 

Pel que fa a en Josep Puig (1913-1985) formava part dels associats dels primers anys, provinent de l'antic Club Natació Mare Nostrum  (1931-1939), radicat també al Poble-sec. En fundar-se el Montjuïc s'hi integrà, com ho feren els germans Cruz o, mes tard, en Josep Clemente que va venir de l'exili francès posterior a la guerra. Participà activament amb els fundadors des de tasques dirigents en les primeres juntes del club, a mes d'ostentar la representació de l'entitat prop de la Federació Catalana de Natació en diferents ocasions. Col·laborador proper als Esquiroz, Boronat i altres fundadors, va ser molt actiu en la lluita per la consecució de la piscina coberta de la Reina Amalia, mes tard plaça de Folch i Torres.

Memòries del Montjuïc

(*) En la resta d'imatges d'aquesta entrada ens abstindrem de posar-hi títol i font, atès que sempre procedeixen de pàgines diferents del mateix n. 350 del butlletí del Club Natació Montjuïc.

(**) Els altres quatre campionats que s'engloben en aquesta 'Dècada Daurada...' foren assolits per el Club Natació Barcelona. El Campionat d'Espanya de 1984 va tenir com a entrenador ocasional en moltes de les seves jornades a en Jaume Fité, que actuava normalment com a entrenador de l'equip juvenil, en trobar-se en Pepe Alcázar fent la prestació del servei militar, obligat en aquells anys. 

(***) Les divergències en el sí de les entitats que conformen l'associacionisme, esportiu o d'altres tipus, són ben habituals. No obstant en el cas del Montjuïc al llarg dels anys s'anaren formant el que hem anomenat 'dues ànimes' que, tot i partint sempre de l'estima per a l'entitat, sovint es veien contraposades pel que fa a les estratègies o posicions a prendre en cada cas. En algun moment d'aquest bloc dedicarem a en Diego Devesa el 'Carnet de Soci' que sens dubte es mereix; a la vegada que intentarem de fer una mica de llum en aquesta dicotomia que es va anar obrint entre aquestes dues posicions del club.

/
© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic