Butlletí. Un número especial per al XXV Aniversari del club...

Portada del butlletí especial, editat l'abril de 1969, amb motiu del 
XXV Aniversari de la fundació del Club Natació Montjuïc. (*)

El butlletí 235, un número extraordinari...

Desde el seu primer número, publicat el mes de novembre de 1946, el butlletí del Club Natació Montjuïc esdevé el portaveu de les activitats esportives i socials de l'entitat, establint un lligam invisible entre el integrants de la jove entitat.

L'abril de 1969 es publica aquesta edició especial de la revista social per a commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la fundació del club.

El seu caràcter d'extraordinari el senyala, d'entrada, la seva extensió que inclou 78 pàgines, quan l'habitual dels butlletins d'aquells anys es movia entre les 12 i les 20 planes.

En segon terme destaca la portada a color, contra les habituals en una escala de grisos. A més la portada correspon a un cartell dissenyat per en Francesc Andreu, nedador i waterpolista dels primers anys del club que en la seva vida professional esdevingué un reputat artista plàstic, especialitzat en pintura i en realització de murals. Des del 1966 una altre obra seva, consistent en un mural de grans dimensions, presidia l'estança de la sala de piscines de Folch i Torres, des de darrera de la piscina petita.

Vista general i detall del mural d'en Francesc Andreu instal·lat 
a la piscina municipal de la plaça Folch i Torres.
Font: Arxiu JCE. Ft. J. Brascó - dalt - i SI

Primeres planes, salutacions de les autoritats...

Entre les pàgines 4 i 25 es succeeixen les felicitacions i salutacions de diferents autoritats, entre les quals:

• Joan Antoni Samaranch Torelló. 'Delegado Nacional de Educación Física y Deportes', a més de Soci d'Honor del club

• Josep M. Porcioles Colomer. Alcalde de Barcelona, i també Soci d'Honor

• Bernat Picornell Richier. President d'Honor de la 'Federación Española de Natación' (FEN)

• Luis Benitez de Lugo y Ascanio Enrich. President en exercici de la FEN

• Antoni Monés Giner. President de la Federació Catalana de Natació (FCN)

Els dos darrers, més vinculats directament als esports fundacionals del Montjuïc, ens mostren dos estils ben diferents en els seus respectius escrits.

En Luís Benitez de Lugo, marquès de 'La Florida',(1916-2008), nascut a Madrid però amb profundes arrels canàries, va ser president del 'Atlètico de Madrid' de futbol als anys cinquanta; i de la 'Hermandad Nacional de Alféreces Provisionales' als anys setanta. El seu escrit és ampul·lós i grandiloqüent; en mostrem un exemple:

"Emociona pensar que la labor formativa de nuestra juventud la iniciara el C.N. Montjuic (sic) en plena primavera. Sí, en aquel mes de abril de 1944 cuando el sol adquiere vivos destellos, diáfanos reflejos. Cuando a punto está el romperse en pedazos el capullo oloroso de las rosas, entre aromas y fragancias, como una promesa, abriendo sus pétalos que abrazaron con entrañable cariño la responsabilidad y cumplimiento de una misión, nacida, creada y proyectada, por el amplio y generoso espíritu de sus fundadores."

Contràriament, el sabadellenc Antoni Monés (1918-2010), empresari del tèxtil i peça clau en l'eclosió del C.N. Sabadell com a capdavanter de la natació catalana i espanyola (**), ens mostra un estil més planer i llegible:

"Hay muchas maneras de cubrir 25 años. Incluso trabajando y preocupándose hasta límites importantes por un ideal, muchos clubs no pueden hacer más que ir escalando trabajosamente el 'ranking' nacional. El Montjuic (sic), haciendo gala de un gran dinamismo... ha sabido alcanzar la meta que desde su misma fundación se trazó... Sus métodos... han sido a veces revolucionarios y audaces. Fue el auténtico impulsor de los cursillos escolares a escala masiva; co-introductor de los primeros entrenadores extranjeros de categoria, a los que tanto debe la natación española; impuso su ley deportiva en la región catalana hasta lograr hacer variar uno de los signos predominantes - la hegemonia del C.N.B. - y, finalmente, conseguir una piscina cubierta."

Tanquen les salutacions tres rellevants personatges del Montjuïc d'aquells anys:

• Epifani de Fortuny y Salazar. President d'Honor del C.N. Montjuïc

• Enric Llaudet Ponsá. President de Mèrit del C.N. Montjuïc

• Vicenç Esquiroz Soliva. Ex-president del club i soci n. 1

Editorial i altres salutacions...

A la pàgina 26 d'aquest butlletí hi trobem l'editorial, de ben segur redactada per en Vicenç Esquiroz, que fa una descripció del procés de fundació del club. Distingeix la conjunció de tres diferents factors:

• D'una part l'acció del grup més nombrós dels fundadors, provinents del Club Esportiu Mediterrani, que l'any 1943 han estat desallotjats dels seus locals habituals: el gimnàs de la Plaça Reial i la sala de Paral·lel 88, on celebrava les seves activitats socials (***). Aquesta circumstància porta al Mediterrani a reubicar-se al barri de Sants, amb la qual cosa el nucli dels residents al Poble-sec queden una mica desplaçats.

• Una altre part dels que intervenen en la fundació venen de l'antic C.N. Mare Nostrum, dels quals l'editorial afirma que "esta circunstancia fue también aprovechada por antiguos socios del 'Club de Natación Mare Nostrum', antiguo club de natación de la barriada del Pueblo Seco antes del 1936 y que despareció con nuestra Guerra de Liberación (sic) para instarnos a la reorganización de aquel club, pues ellos no se sentían con suficiente fuerzas para llevar hacia delante tal proyecto."

• El tercer puntal que va empènyer la fundació del Montjuïc va ser la iniciativa personal d'en Joan Monteys, vinculat al ciclisme i veí del barri, "...que propugnaba en trabajar en favor de un mayor auge de la natación catalana que en aquel entonces registraba las primeras derrotas en los Campeonatos de España de natación por el empuje de la entonces incipiente natación canaria."

D'aquesta suma d'esforços en neix la voluntat fundadora del Club Natació Montjuïc, gestada inicialment al Bar Feliu, del carrer Nou de la Rambla.

Editorial del butlletí del XXV Aniversari del Montjuïc.

A les planes següents, entre la pàgina 27 i la 32,  trobem escrits d'en Joaquim Morera, Albert Medina, Joan Boronat i Antoni Contreras, celebrant diferents aspectes dels primers vint-i-cinc anys de vida del club.

Una aproximació a la història gràfica del club

De les pàgines 33 a la 60 podem trobar el que s'anomena una síntesi gràfica del club, distribuïda en les seves diferents seccions. 

Com a fet destacable les pàgines 38 i 39 són dedicades a la 'saga' dels Medina, formada pels els germans Albert, Carles i Carme, el primer del qual ja feia una dècada que exercia d'entrenador del club.

Pàgines de la síntesi gràfica dedicades a la família Medina

Una altre d'aquestes dobles pàgines és dedica a diferents èpoques de les seccions de salts, natació sincronitzada - actualment natació artística - i rugbi:

Recull gràfic d'algunes de les seccions esportives del C.N. Montjuïc.

Una memòria social i esportiva a l'alçada de la celebració...

Aquest butlletí especial es tanca, entre les planes que van de la 68 a la 77, amb una extensa memòria de les activitats del club corresponent a l'any 1968.

Contràriament a les cinc o sis planes que habitualment ocupen aquest tipus de memòries, la de l'any 1968 hi dedica fins a deu fulls. En part l'increment es deu a la voluntat de la nova junta, presidida per en Diego Devesa Palomera, de facilitar als associats del club estadístiques que reflecteixin la situació econòmica i social de l'entitat. 

Així, per exemple, podem veure en un dels quadrants l'evolució dels ingresos i les despeses del club distribuïdes per mesos; mentre que en una altre de les estadístiques es presenta una radiografía de la masa social estructurada per els diferents grups d'edat.

Gràfic estadístic dels ingressos i despeses de l'any 1968.

Referent als ingressos i les despeses cal senyalar l'increment dels primers, que la memòria xifra en un 40% respecte a 1967, arribant per primer cop als set milions de pessetes. La jun ta directiva es mostra satisfeta d'aquesta evolució, tot i que les despeses també s'han incrementat fins a assolir una xifra superior als sis milions sis-centes mil pessetes.

Gràfic del percentatge d'associats per grups d'edat de l'any 1968

En relació a la massa social, el club es troba en el llindar dels 5.000 associats, atenent al fet que a desembre de 1968 ja comptava amb 4.829, que són els analitzats a l'estadística que presenta la memòria.

En fixar-nos en l'estructuració per edats ens topem amb la principal fortalesa - esportiva - de l'entitat; que a la vegada es la seva principal feblesa - económica -.

Fins a 4.101 del total dels associats es troben entre els 5 i els 25 anys, és a dir que són el 84.9% del total. La fortalesa ve del fet que una bona part d'ells són o han estat assistents de cursets o esportistes del club, practicants de l'esport d'una o altre manera, per bé que la tendència a la rotació és molt alta.

La feblesa ve donada per el fet que només el 15.1% restant són el que podríem dir socis adults, sobre els que a la llarga hauria de recaure el sosteniment més fiable i durador de l'entitat. Encara afinant més aquesta reflexió veiem que solament el 9.4% dels socis del Montjuïc a l'any 1968 tenen mes de 30 anys.

Aquesta situació no era extraordinària en aquells anys, sinó que era pròpia del model de clubs de natació que gestionaven piscines municipals, quan l'esforç de les entitats es centraven en la tasca d'ensenyament utilitari i de rendiment esportiu. Recordem que, a finals dels anys seixanta, el Montjuïc disposava de les seccions de:

• Natació

• Waterpolo

• Salts

• Rugbi

• Atletisme

• Acts. Subaquàtiques

• Gimnàstica

• Lluita grecoromana

• Grup de muntanya

• Grup escènic - activitats culturals -

L'oferta d'espais i activitats esportives per al lleure o el manteniment eren pràcticament inexistents; de manera que si la rotació ja era elevada entre les edats infantils i juvenils, en el cas de les persones majors de 30 anys la seva pervivència a l'entitat s'explica tant sols per una mena de militància activa d'antics esportistes, i/o familiars d'esportistes.

Aquest desequilibri en la distribució per edats acabarà demanant solucions que ampliïn les possibilitat d'oferta d'espais i recursos per a altres tipus d'usos de les activitats físiques i esportives, més enllà de les utilitàries i de les de l'esport de competició. Els anys a venir obriran el debat sobre aquestes necessitats a cobrir, quina conseqüència lògica vindrà a ser el projecte de la 'Ciutat Esportiva' del Cub Natació Montjuïc, que es desenvoluparà des de la meitat dels anys setanta.

Reproducció completa del butlletí extraordinari de l'abril de 1969

A l'objecte de poder consultar el contingut íntegre d'aquest butlletí n. 235 hem considerat adient de fer-ne una reproducció completa mitjançant un vídeo que inclou les 39 dobles pàgines que el composen. 

Amb l'excepció de la primera imatge reproduïda, que inclou la portada i la contraportada - págs. 1 i 78 -, la resta segueixen l'ordenació amb que són incloses en la revista social, de manera que la segona imatge mostra les planes 2-3, la tercera les 4-5 i així successivament...

Memòries del Montjuïc

(*) En les imatges que reprodueixen contingut d'aquest número especial del butlletí no incorporem la font, atès el fet que totes provenen del mateix lloc: arxiu JCE.

(**) En Antoni Monés va ser president del C.N. Sabadell entre 1953 i 1961. En el seu mandat es va inaugurar la cobertura de la mítica piscina del carrer Montcada, l'any 1959. El mateix any va impulsar la contractació de l'entrenador holandès Kees Oudegeest, que donà un impuls definitiu al club per a situar-lo en posició capdavantera. També en el mandat d'en Monés és funda la 'Escola Santa Clara', que va facilitar la compatibilitat entre els estudis i els entrenaments als esportistes de l'entitat vallesana. A la imatge que acompanya aquesta nota trobem a Maria Ballesté i a Miquel Torres, a l'escola amb d'altres companys.

(***) El local del Paral·lel n. 88 que ha d'abandonar el Mediterrani l'any 1943 no és altre que el 'Chipirón', que a partir de començaments de l'any 1950 recuperaria la funció de local social d'un club de natació, en aquest cas del Club Natació Montjuïc.

Butlletí. Cinquantena edició del Campionat d'Espanya de Natació i Salts, 1960...

Situem-nos...

El primer campionat d'Espanya de natació va tenir lloc el 15 de setembre de 1907 en aigües del port de Barcelona. Entre aquesta primera data i l'any 2000 - límit temporal d'aquest bloc - se'n han disputat fins a noranta edicions.

En moltes d'elles la ciutat comtal va tenir el privilegi de ser-ne seu, especialment els primers anys. A manca de piscines esportives, els primers espais que acolliren la competició foren o bé el mar, a les platges, o mes sovint els ports, en les seves dàrsenes o molls.

La 'piscina' del Arenas Club de Getxo, a la dàrsena d'Arriluce-Algorta, on els anys 1925 i 
1927 tingueren lloc les edicions XIX i XXI del campionat d'Espanya de natació. (*)
Font: Bloc getxosarri.blogspot.com

La primera piscina pròpiament esportiva en acollir el campionat va ser la del Club Natació Barcelona en la seva vintena edició, a l'Escullera de Llevant de la ciutat, l'any 1926. Fins a celebrar-se sempre en piscina van ser necessaris alguns campionats mes fets en espais naturals. La darrera edició ubicada en un port correspon a la trentena, de l'any 1940 - primera desprès de l'enfrontament civil -, que tingué lloc a la dársena del port de Vigo.

Pel que fa a les mides de les piscines, naturals o esportives, s'alternen des dels 300, 250 o 100 metres dels primers anys, fins a les mides mes 'normalitzades' dels 50 o 33 metres. Cal recordar que a les primeres dècades del segle XX les piscines de 25 metres eren considerades poc menys que banyeres, només aptes per a escolars o per als banys. L'any 1961, a Sevilla, és la darrera ocasió en que el campionat es fa en una piscina de 33 metres, quedant establert ja per sempre la necessitat de disposar d'un equipament amb les dimensions olímpiques de 50 metres.

La ciutat de Barcelona ha estat molt present com a plaça dels successius campionats d'Espanya de natació, essent-ne seu en exclusiva entre 1907 i 1921, fins que a l'any següent de 1922 els campionats es traslladen a la ciutat d'Alacant, on l'equip català s'hi ha de desplaçar en barco. 

            Presència de Barcelona com a seu dels campionats, en % relatiu al total

Font: Elaboració pròpia

'L Campionats d'Espanya de Natació i Salts', un programa...

Els campionats de la cinquantena han estat encarregats per la 'Federación Española de Natación' (FEN) a la federació catalana (FCN), que se'n ocupa amb l'habitual eficàcia. Per tal de commemorar com cal una edició tan especial, la FCN edita un fullet o programa que consta de setze pàgines, algunes d'elles a color. 

Hem pogut rescatar el programa difusor de l'esdeveniment gràcies a la col·lecció de butlletins del club, guardada i enquadernada en onze volums per en Jaume Casas Segarra. Una de les seves particularitats és el fet que en Jaume hi adjuntava - a mes dels butlletins -, fullets i informacions relacionades amb competicions o altres esdeveniment lligats al Club Natació Montjuïc (**).

Portada a tot color del programa de mà del 'L Campionat d'Espanya de Natació i Salts', 
organitzat per la FCN a la piscina municipal de Montjuïc, del 13 al 15 d'agost de 1960.
Font: Arxiu JCE, fons família Casas-Tauler.

Dedicatòria i Salutació del programa

L'entrada es dedicada al patriarca i fundador de la natació catalana i espanyola, en Bernat Picornell Richier, que el 1960 arribava als seus setanta-set anys, encara com a president de la FEN. 

Segueix una salutació del president de la FCN, en Mateo Molleví Ribera, on afirma:

"A Barcelona, cuna de la natación española, le ha sido concedida la organización de los Campeonatos de España de 1960... Y no creemos pecar de inmodestos si decimos cuan justa y oportuna nos parece esta concesión a una ciudad que, si empezó a competir en natación mucho antes que las demás del suelo patrio, no andó (sic) remisa a la hora de divulgar lo que iba aprendiendo.

... Nos cabe aún otro honor. Y es el de organizarlos, precisamente en el momento en que la natación española ha alcanzado su nivel internacional mas elevado; en un año en que han caído de forma espectacular y rotunda casi todos los 'records' de España."

 

Imatge d'en Robert Queralt Alentorn, aixecant la copa del primer lloc
per a la selecció catalana als campionats d'Espanya de 1954.

Composició del jurat tècnic, amb la imatge d'en Guillem Alsina Soto, campió 
d'Espanya dels 200 m braça en l'edició de 1959, a Vitòria-Gasteiz.

L'històric Queralt, dotze vegades campió d'Espanya entre 1950 i 1957, ja no va participar en aquesta edició, tot i seguir actiu en waterpolo, en quina selecció espanyola havia arribat a ser el jugador amb major nombre de participacions internacionals.

Pel que fa als equips arbitrals designats per aquesta competició, el seu llistat és un repàs històric a grans personalitats de l'arbitratge català i espanyol. D'entre els catalans trobem als Borrego, Gamisans, Domenech o Batallé; comptant també amb els castellans Sans Merten, Sanz de la Rica; el canari Arturo Rodriguez; o els vasco-navarressos San Gregorio i Espinosa.  

Aquest darrer, de nom Benjamín però conegut com a 'Mincho' - un dels pioners de la natació bilbaïna - comparteix campionat amb el seu fill, José Maria Espinosa Abando, qui encara amb catorze anys va nedar les proves de 400 i 1.500 m lliures. En 'Josemi', com era nomenat habitualment, es trobava als inicis de la seva carrera que el portaria a ser nombroses vegades internacional, i olímpic als jocs de Toquio 1964.

D'altre banda, com a jutges de salts trobem a en Josep Bernal amb en Diego Devesa, qui sería president del Montjuïc entre 1968 i 1972.

Taula de rècords, incloent-hi els de piscina de 50 metres.

Taula campions d'Espanya 1959, proclamats a Vitoria-Gasteiz.

En el doble full amb les taules de rècords destaca la foto de na Rita Pulido Castro, múltiple campiona d'Espanya i mes de quaranta vegades internacional. Va ser - junt amb Isabel Castañé López - la primera nedadora del país en participar en uns Jocs Olímpics, a Roma 1960, tot i no haver superat la mínima establerta. 

L'acompanya en Leopold Rodés Parés, nedador i waterpolista, l'home mes ràpid d'Espanya en aquells anys. Tot i ser inicialment exclòs de la selecció per anar als jocs de Roma, en el curs d'una pressa de temps oficial, organitzada per a l'ocasió, el 30 de juliol a la piscina de Montjuïc, va batre el rècord d'Espanya amb un temps llavors extraordinari. En Joaquim Morara, en la seva 'Historia de la Natación Española' (2a edició, 1965), ho explica així:

"... se propuso al Comité Olímpico español la inscripción de los siete citados, a la que se unió luego la de Rodés, que, picado en su amor propio, al verse no incluido en la selección por no haber logrado la marca que se exigía, apretó durante unos días, bien pocos, por cierto, y batió el rècord de España de 100 metros con 58 segundos justos..." (***)

Al marge de les informacions generals i les marques, referides als campionats, el fullet inclou la inevitable propaganda comercial. El principal patrocinador sembla haver estat la catalana 'Cerveza San Miguel', juntament amb la marca de banyadors 'Jantzen' i l'emprea especialitzada en instal·lacions i equipaments de piscines 'Bernal', comandada per en Josep Bernal Fatjó, de la saga dels Bernal, molt rellevant en l'ambient de la natació del país.

Publicitat de les pàgines interiors i de la contraportada del programa.

També apareixen, en format mes reduïda, les publicitats de 'La Real Electricidad', de la família Manguillot; i la de 'Joyeria-Relojeria-Plateria Cánovas', fundada per Alfons Cànovas Lapuente, el tan conegut i destacat president del Club Natació Barceloneta, primer, i del Club Natació Atlètic-Barceloneta, ja cap als anys finals del segle XX.

Sobre amb el mata-segells commemoratiu de l'esdeveniment i medalla 
d'or per als guanyadors de cada prova del campionat.
Font: Web todocoleccion.net

El cap de setmana anterior, del 5 al 7 d'agost, s'havien celebrat els Campionats Generals de Catalunya a la mateixa piscina de Montjuïc, amb un molt bon nivell general . D'aquella competició en surt la selecció que ha de representar a la FCN als campionats d'Espanya:

Retalls de 'El Mundo Deportivo' del dilluns 8 d'agost de 1960 amb els seleccionats
 de la FCN per a participar als Campionats d'Espanya del cinquantè aniversari.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

En cada prova la federació respectiva presenta dos participants, encara que se'n han seleccionat tres per tal de cobrir possibles incidències.

Els seleccionats del C.N. Montjuïc són els nois Josep A. Abadias i  Juan A. Molinero, acompanyats per les noies Carme Ramos, Nuria Llonch, Carme Medina  i 'Tina' Boira. A l'hora de la veritat Carme Medina va nedar el relleu dels 4 x 100 m lliures, mentre que la 'Tina' Boira no va arribar a participar als campionats. 

Els quadres que presentem tot seguit mostren els podis de cadascuna de les proves disputades, en categories masculina i femenina, senyalant el temps del primer classificat de cada cursa.

       Homes

        Dones

Font: Elaboració pròpia

Els noms ressaltats en vermell corresponen als seleccionats del Club Natació Montjuïc que van assolir podi en una prova individual. El butlletí del club es va fer ressò en la seva portada de tres dels participants, socis de l'entitat:

Juan Antonio Molinero Varas, Carme Ramos Lombardero i Josep Antoni 
Abadías Finós. Portada del butlletí del CNM n. 132 de setembre de 1960.
Font: Arxiu JCE

Pel que fa a les seleccions guanyadores d'aquesta cinquantena edició, ho va ser en ambdues categories la de la 'Federación Canaria de Natación', que es va imposar a les de les federacions catalana i castellana, respectivament.

Abans que en la vint-i-vuitena edició dels campionats, l'any 1934, la classificació general per equips passés a fer-se per federacions, el Club Natació Barcelona havia dominat 26 de les 27 edicions anteriors. Només havia estat superat 'formalment' l'any 1924, quan la competició va tenir per seu la dàrsena del port de Donostia. Sembla que diferents incidències administratives van fer que el Barcelona participés des de la segona jornada fora de concurs, de manera que l'entitat organitzadora, el 'Club Deportivo Fortuna', va tenir el camí expedit per a ser-ne el guanyador per equips.

A quest mateix any del 1934, s'esdevé a la piscina de Montjuïc la primera derrota real en categoria masculina dels nedadors catalans, que es veuen superats per l'equip de la federació castellana - majoritàriament amb nedadors del Canoe - liderats per el magnífic entrenador Enrique Granados Gal. A partir de 1940 la hegemonia en la categoria d'homes es va alternant entre els representants de les federacions castellana, canària i catalana.

Pel que fa a la categoria femenina, les nedadores de la federació catalanes mantindran el seu lideratge en les primeres catorze edicions d'aquest format de classificació, fins a que en la quaranta-dosena convocatòria són superades per les de la federació canària, amb les quals s'aniran alternant, fins a arribar a aquesta edició del 1960 que avui rememorem.

Josep Castellví

(*) El 'Arenas Club' de Getxo té els seus orígens a l'any 1909, encara que aquest nom no el rep fins a l'any 1917. Essent un club poliesportiu, la natació va ser als primers anys del segle XX un dels elements dominadors de les seves activitats. L'any 1.924, junts amb el 'Sporting Club', el 'Sestao' i el 'Club Deportivo Bilbao' funden la 'Federación Vizcaína de Natación Amateur'. L'any següent, a mes del campionat d'Espanya, participen i guanyen per equips el 'I Campionato de Vizcaya' de natació, celebrat a la mateixa dàrsena d'Arriluce-Algorta els dies 15 i 16 d'agost.

(**) En Jaume Casas Segarra va emparentar per matrimoni amb la família Tauler, en casar amb Ampar Tauler Gou. Ell mateix va ser un molt rellevant esportista del C.N. Montjuïc, especialment en la modalitat d'activitats subaquàtiques i de pesca submarina, de les que en va ser un gran impulsor, assolint també grans resultats personals. La seva col·lecció de butlletins, curosament conservada i donada per el seu fill Josep Casas Tauler, ha estat un valuós material de documentació per al nostre bloc

(***) El 'Comité Olímpico Español' (COE) va inscriure al Jocs Olímpics de Roma 1960 a vuit homes: Leopold Rodés, Emilio Díaz, Guillem Alsina, José M. Cossio, Julio Cabrera, José V. León, Heriberto de la Fe i Miquel Torres; y dues noies: Isabel Castañé y Rita Pulido. En el campionat d'Espanya que avui analitzem es va donar el cas que en Jordi Flaquer va guanyar en els 200 m. braça als dos nedadors ja inscrits als jocs per el COE. Com que la inscripció era tancada, finalment el COE i la FEN van decidir convidar a en Jordi Flaquer a anar a Roma amb l'equip, encara que no va poder participar en els jocs. L'equip espanyol de waterpolo, llavors entrenat per l'hongarès Lajos Rajki,  no va ser a Roma, en haver perdut el preolímpic celebrat a Camogli, essent derrotat, 7 a 6, per l'equip francès.