Les piscines del Club Natació Sabadell. Un impulsor i cent-deu anys d'història...

 

Joan Valls Vidal (1890-1974)

Parlem de piscines...

En aquesta entrada del 'Memòries...' ens enfrontem al repte de fer un recorregut per les nombroses piscines que han marcat l'esdevenir d'una entitat tant cabdal per l'esport català i espanyol com és el cas del Club Natació Sabadell (CNS), que a la vegada ha estat un element vertebrador de la societal sabadellenca.

La ciutat de Sabadell viu, als primers anys del segle vint, les conseqüències del seu desenvolupament industrial iniciat a mitjans del dinou. Especialment destaca pel seu sector textil llaner, raó per la qual és coneguda com la 'Manchester catalana'. Compta amb una població de poc més de 23.000 habitants i comença a rebre fortes onades migratòries, inicialment provinents d'altres racons de Catalunya.

Com passa en altres indrets del país, a Sabadell un reduït grup de 'pirats' es llença a la pràctica dels 'sports'. Entre aquests bojos n'hi ha un que sobresurt perquè manté una relació molt fluida amb la ciutat de Barcelona, de tal manera que fins i tot s'ha associat al segon 'cercle' de natació que s'hi ha creat, el Club Natació Athlètic. El seu nom és el de Joan Valls Vidal, i en aquest moment de descoberta de la natació i les altres disciplines aquàtiques ha entrat en la vintena. 

Nascut a Sabadell, el 20 d'abril de 1890, ha estudiat peritatge tèxtil a l'Escola Industrial de Terrassa. Valls s'introdueix en el món de l'esport a través de l'excursionisme - cosa força freqüent aquells anys -, és membre del Centre Excursionista del Vallès. La seva vinculació a la natació s'inicia quan als seus poc més de vint anys freqüenta els Banys Orientals de la capital catalana, en un entorn on també és troba amb alguns integrants dels primers 'cercles' o clubs de natació de la ciutat.

Fa amistat amb l'atlètic Emili Salas, amb el qual comparteix la iniciativa d'organitzar competicions de natació a Sabadell. A la vegada sembla que es relaciona amb l'Emili Solé Brufau, una de les ànimes del Barcelona, que s'apunta a la jugada. I, dit i fet, l'engranatge fundacional del Club Natació Sabadell ja és en marxa...

Entrevistat anys a venir, en Joan Valls és preguntat per les raons que el van menar a ser l'impulsor en la creació del C.N. Sabadell, a la qual cosa respon:

"Per sobre de tot, per la meva afició a la natació i per amistat amb els directius del Club Natació Athlètic - i del Barcelona -; perquè aleshores jo era soci d'aquella entitat barcelonina que, com sabeu, amb el Barcelona eren les dues úniques associacions legalitzades que existien dedicades a la natació. Als Banys Orientals i estimulat per l'Emili Salas, soci de l'Athlètic, amb el qual m'unia un gran amistat, vaig establir l'objectiu de fundar el Club Natació Sabadell. I que consti que va ser després de donar-hi un munt de voltes i voltes, entre 'pros i contras'. Però sobretot després de veure l'entusiasme dels sabadellencs en el festival del 1915, precisament amb la col·laboració inestimable de l'Athlètic i del Barcelona". (1)

De seguida ens centrem en les piscines del club, però abans hem de fer alguns aclariments:

• Els primers practicant de la natació no disposen de piscines. Si hi havia establiments que en tenien eren balnearis o centres de salut i higiene, amb mides i formes no aptes per a la pràctica esportiva

• Per tant utilitzen el que anomenem proto-piscines; delimitant espais en ports, platges, assuts, rius, basses, llacs i qualsevol altre accident natural o espai artificial apte per aquesta pràctica

• A partir de 1918, i precisament a Sabadell, ja trobem una primera piscina creada específicament per a la pràctica esportiva de les activitats aquàtiques

Primer, les proto-piscines...

A Sabadell, alguns dels companys d'en Joan Valls, generalment reunits al voltant del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Industria (CADCI), han començat les seves pràctiques de natació en alguna d'aquestes proto-piscines de la ciutat, bàsicament:

• La Bassa de Ca la Paula

• La Bassa del Vapor de Magí Borrell

• La 'piscina' dels banys de Cal Ral

La Bassa de Ca la Paula

Situada a la vora del riu Ripoll, la Bassa de Ca la Paula és de mides lleugerament irregulars de 36 x 27 metres. Vinculada al Molí de les Tres Creus és la 'piscina' que compta amb una millor capacitat per a poder organitzar un festival de natació amb cara i ulls.

Fitxa de la Bassa de Ca la Paula corresponent al Catàleg de 
béns arquitectònics, arqueològics i ambientals de Sabadell.
Font: Aj. de Sabadell, 2019

En Emili Solé Brufau dona fe a El Mundo Deportivo de la realització del primer festival de natació, fet a Sabadell, amb aquestes paraules publicades el dilluns 23 d'agost de 1915:

"... Solicitaron la opinión y colaboración de los clubs de Natación Barcelona y Athlètic, y sus juntas directivas dieron toda clase de facilidades para su mejor éxito, confiando el Athlètic a sus presidente y vicepresidente, don Esteban Candell y don Emilio Salas, y el Barcelona a su vicepresidente don José Masriera y a Emilio Solé, los trabajos de organización."

Retall de l'article de l'Emili Solé Brufau publicat a 'El Mundo Deportivo' 
del 23 d'agost de 1915, amb la crònica del Festival de 
Natació i Waterpolo a la Bassa de Ca la Paula.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Un cop aconseguida la participació dels clubs barcelonins, en Joan Valls entra en contacte amb el "acaudalado propietario de dicha localidad (Sabadell), don Joan B. Turull, quien acogió con gran entusiasmo la idea, poniendo a disposición de los organizadores su finca 'Molí de les Tres Creus' y ofreciendo al mismo tiempo una magnífica copa y medallas para los concursantes.", com es detalla a l'article ressenyat.

La crònica d'en Solé segueix:

"El 'Centre de Dependents del Comerç i la Industria' de Sabadell prestó su cooperación. Y con tan valiosos elementos se ha realizado con éxito lo que parecía un sueño... Sabadell presentaba el aspecto de un día de gran solemnidad. En la estación el gentío era inmenso. Al pararse el tren resonó un nutrido aplauso acompañado de un estentóreo viva a Sabadell y a los nadadores, que atronó el espacio"

I, sí, ja sé que sona una mica exagerat, oi ?... Però ens hem de situar al 1915, en una població que rep com a herois a aquells nois - les noies no hi són - que es desenvolupen com peixos en aquell medi 'hostil', i que es planten a Sabadell per a fer una exhibició que vol impulsar la creació d'un club de natació que ha d'esdevenir un dels més importants del país... L'ocasió bé que s'ho val !...

Dues imatges diferents donen testimoni del primer Festival de Natació i Waterpolo 
celebrat a la Bassa de Ca la Paula, a Sabadell, el 22 d'agost de 1915.
Font: Arxiu Fotogràfic de la UES. Ft. A. Izard

A la festa esportiva hi participen, com a poc, uns quants sabadellencs que es disputen una carrera només per a ells, sobre els 72 metros con un viraje. Són: Josep Mestres, guanyador amb el temps de 1.17; Josep Mir, amb 1.30; Esteve Fernández, 2.00; Antoni Pavia, 2.03; Francesc Aguado, 2.04 i Galo Martorell, 2.19.

Es fan exhibicions d'estils: braça, esquena, over de costat, trudjeon, doble over i crawl, totes elles aplaudides per un públic entusiasmat. Desprès de més carreres i d'alguns salts, s'acaba amb un partit de waterpolo. Competeixen l'equip Blau-groc del Barcelona: Canals, Domingo, Taxonera, Quintana, Robert, Barba i Llorens; contra l'Athlètic: E. Candell, Badrinas, Gil, Lix, Grañó, Mestres i R. Candell. Els de l'equip Blau-groc són els guanyadors amb un resultat de 4 gols a 0; i el seu capità, Quintana, rep la Copa Turull de mans de "la distinguida esposa del señor Turull".(2)

L'anècdota més curiosa d'aquesta primera festa de la natació vallesana la va protagonitzar el futur president de l'entitat, Pere Mestres, que és com segueix:

"El festival fou un gran èxit de públic i l'alcalde Feliu Griera felicità als organitzadors. Tanmateix, en aquest primer festival es va donar la circumstància que l'aigua no feia massa bon aspecte, ja que feia dos mesos que no s'havia renovat. Amb la grada plena d'espectadors, els nedadors barcelonins es negaven a tirar-se a l'aigua. Finalment, els va convèncer Pere Mestres, qui seria el primer president del CNS, després de veure's un got d'aigua de la bassa. 'No vaig agafar el tifus de miracle', evocava anys més tard." (1)

L'èxit d'aquest primer festival encoratja als joves afeccionats del CADCI, amb alguns d'altres entitats, a llançar.se a la creació del primer 'cercle' de natació de terra endins. Se succeeixen les reunions i els entrenaments. Els primers solen tenir com a seu el conegut Bar Imperial, situat al Passeig de la Rambla, mentre que els entrenaments tenen lloc indistintament als banys de Can Ral, i sovint també a la Bassa del Vapor de Magí Borrell.

El cert és que la constitució 'oficial' del Club Natació Sabadell és produeix el 25 de juny de 1916, novament al Bar Imperial, on segons la informació de la premsa de l'època es troben prop de quaranta associats reunits en una Junta General amb caràcter constituent, d'on surt nomenada la primera junta directiva del nounat club: Josep Mestres, president; Pere Mestres, vicepresident; Joan Baulenas, secretari amb en Joan Valls com a tresorer i fins a set càrrecs més. (3)

Plana del setmanari 'Sabadell Federal' amb la noticia de la Junta General 
del Club Natació Sabadell amb l'anunci de la primera junta directiva.
Font: Hemeroteca ARCA

La 'piscina' dels banys de Cal Ral

Per a situar-nos en la 'piscina' de Cal Ral fem servir les paraules d'en Jaume Barberà, sabadellenc de pro que, cent anys més tard que fos utilitzada pels joves nedadors del Sabadell, escriu les seves reflexions a la xarxa:

"La zona sud del barri de Gràcia, la de l’altra banda de la via del tren - actualment la Gran Via - era un bocí de ciutat que tenia vida pròpia. L'espai contingut entre la via del tren del Nord, la carretera de Barcelona i el carrer de Sant Sebastià, de forma més o menys triangular, era, però, una àrea ben desconeguda per la resta de Sabadell...

La casa més coneguda del barri, però, era Cal Ral, que encara existeix. Està situada a la cantonada entre els carrers Tetuán i Sant Ramón de Penyafort. La seva piscina, una de les primeres de Sabadell anterior inclús a la del Club de Natació, era molt popular. Realment era una bassa que no arribava a piscina, però que es podia practicar perfectament la natació, fins el punt que era utilitzada pels integrants del Club de Natació Sabadell abans de tenir la seva pròpia piscina. 

Piscina dels Banys Públics de Cal Ral de Sabadell, utilitzada pels primers 
nedadors del C.N. Sabadell, abans de tenir la seva primera piscina.
Font: Arxiu CNS. Ft. SI

El propietari de la bassa era el senyor Joan Ral Datzira, que també tenia dues banyeres i unes dutxes. Cal Ral va tenir gran anomenada els anys cinquanta i seixanta com la 'casa de les dutxes'. Els seus clients, la majoria treballadors de les empreses i fàbriques del voltant, tenien, per un preu mòdic, un quart d’hora d'aigua calenta i també sabó i tovalloles. Els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí estava ple a vessar de clients que entraven amb brutícia a dojo i sortien lluents i nets com una patena. En una època en que no tots els habitatges disposaven de quarto de bany o dutxa amb aigua calenta i que el costum era rentar-se, a fons, un dia a la setmana, anar a Cal Ral era una bona idea." (4)

Nedadors del Club Natació Sabadell a Cal Ral, al voltant de l'any 1917.
Font: Bloc Sabadellejant. Ft. UES

La 'piscina' de Cal Ral va ser força utilitzada abans de 1918, encara que sembla que en determinats moments hi va haver dificultats amb el propietari dels banys per a la seva utilització. En qualsevol cas el mes de gener de 1916 s'hi va celebrar un Festival de natació de caire intern, que ha estat considerat com el moment fundacional del Club Natació Sabadell, a l'acabament del qual és va celebrar un dinar de germanor a la Fonda Catalunya.

La Bassa del Vapor de Magí Borrell

La tercera proto-piscina de que van fer ús els pioners del Sabadell és la bassa o dipòsit del Vapor de Magí Borell, tal vegada una de les menys utilitzades perquè les seves reduïdes dimensions, de 14 x 6 metres,  no la feien gaire atractiva. D'altre banda sembla que per omplir-la es triga al voltant de quinze dies. Inconvenient greu, atès que en aquells anys aquests tipus d'instal·lacions no disposen de filtres ni de tractaments específics per el manteniment de l'aigua, de manera que el sistema per assegurar-ne unes condicions higièniques 'suportables' no és pas cap altre que procedir a un  canvi de l'aigua de l'establiment en qüestió.

A l'arxiu del CNS hi consta una entranyable fotografia de l'esmentat equipament, amb en Joan Valls gaudint de la 'piscina' tot gronxant-se amb un trapezi.

La curiosa imatge d'en Joan Valls gronxant-se a la bassa o dipòsit 
del Vapor de Magi Borrell, en un dia indeterminat de 1916.
Font: Arxiu CNS. Ft. SI

Les successives dificultats trobades en la utilització d'aquestes diferents 'piscines' frustrades, lluny de desencoratjar als joves impulsors de la natació sabadellenca els va convèncer de la imperiosa necessitat de tenir una piscina esportiva de veritat... amb les mides reglamentàries, una bona torre de salts i propietat del mateix CNS, ni que hagi de ser en terreny llogat a tal o qual empresa o entitat.

I s'hi llancen amb tot el coratge i la capacitat d'iniciativa dels seus joves anys...

I, finalment, arriben les piscines...

Ens centrem en les piscines que disfruta el Club Natació Sabadell:

• La del Vapor Codina, al carree Lacy

• Les del carrer Montcada

• Les primeres piscines municipals de Sabadell al Complex Esportiu de Sant Oleguer 

I sí, és clar que el CNS gaudeix, des de l'any 2002, d'un esplèndid complex esportiu al que s'anomena Club de Can LLong, però aquest equipament ja no entra en els terminis temporals que abasta el nostre bloc

La primera piscina esportiva d'Espanya...

La piscina del Vapor Codina, al carrer Lacy, és la primera construïda arreu de Catalunya i d'Espanya com a piscina esportiva, al marge d'instal·lacions de caire similar projectades per altres tipus d'ús.

El text de referència, pel que fa a la història del CNS, '100 ANYS EN 100 IMATGES, 1916-2016' (5), descriu aquest punt d'inflexió del club amb aquestes paraules:

"Tots aquests espais (les proto-piscines) s'havien de llogar i es feia difícil compaginar la pràctica de la natació amb altres usos... van fer que el Club busqués un espai propi on poder desenvolupar còmodament les seves activitats. Així la Junta Directiva porta a l'Assemblea la possibilitat de llogar el pati del Vapor Codina per construir-hi una piscina. No cal dir que la proposta es va aprovar de manera entusiasta." (pag. 012)

Aquest entusiasme es va traduir en una aportació dels associats que va anar molt més enllà d'aplaudiments enfervorits. De fet és conjuren per a ser ells mateixos els qui se'n encarreguen de gran part dels treballs de construcció de la primera piscina esportiva del país.

El pintor Antoni Vila Arrufat, amic de Joan Valls i un dels primers socis del CNS, a més d'autor de l'escut del Club a l'any 1920 o 1921, ens ha deixat un vívid record d'aquell moment:

“En aquella piscina, abans d’ésser nedador, en vaig ser picador. Sí, sí, tal i com ho sent, i tal com ho dic. Amb alguns amics vam ajudar a treure terra per enfondir-la a base de pic i pala, i no pas només un dia. Quan teníem una estona lliure, a cavar s’ha dit !. Quan un és jove tot és possible. Ja li he dit que tenia amics a la colla que havia fundat el Club. Jo em considero un d’ells i allà al Vapor Codina tots hi vam treballar força. Més tard, quan ens banyàvem i s'ensopegava que passava el tren i ens veien amb vestit de bany, ens escridassaven. Però nosaltres els deixàvem dir. Era tan bonic l’ambient del Club i dels amics en aquells temps en què la joventut t'ho fa veure tot de color de rosa !”. (1)

Els plànols de les instal·lacions són confegits per l'arquitecte sabadellenc Josep Renom Costa (1880-1931) qui a més d'aquesta implicació amb el club exerceix el càrrec d'arquitecte municipal a Sabadell. Aquest tipus de col·laboració, que s'ha de repetir en la nova instal·lació del carrer Montcada, dona fe de l'estreta col·laboració del CNS amb la casa de la Vila, que s'ha mantingut persistent al llarg del temps.

En Josep Renom Costa, arquitecte municipal i col·laborador 
d'aquells primers anys amb el Club Natació Sabadell.
Font: Viquipèdia. Ft. SI

El nou equipament té unes dimensions de 25×12 metres, una profunditat de 1,20 metres a un costat, 2 metres al centre i 3 metres a la part mes fonda, amb una capacitat de 560 metres cúbics d'aigua. A la part del darrera s'hi troben tres palanques de diferents alçades per a poder fer els salts, un petit jardí, unes casetes per canviar-se i unes dutxes. A més, es subscriu amb l'administració un contracte per a renovar l'aigua del vas de la piscina un cop per setmana.

La nova instal·lació del club va prenent forma, de manera tal que el dia 15 de maig de 1918 la junta convoca als associats per informar de la propera obertura del nou equipament. I arriba el 23 de juny, quan es fa oficial la inauguració de la primera piscina esportiva de Catalunya i d'Espanya amb un Festival de Natació on novament són convidats els equips del C.N. Barcelona i del C.N. Athlètic. 

El festival comença amb una cursa de 50 metres amb nedadors sabadellencs, amb el següent resultat: Unción i Valls guanyen amb un temps de 57.0; mentre que la resta de nedadors, amb temps superiors, són els Solá, Ausió, Grifols, Alegre, Canals i Farreras.

Les altres proves van tenir com a protagonistes als nedadors dels clubs convidats, amb curses de 50 m. velocitat; 25 m. sota l'aigua; 200 m. resistència; una carrera a la americana, amb relleus cada 50 m.; i el concurs de salts, on sobresurten en Gerard Collardin, del CNA i el cenebistes Vila i Tusell.

Així mateix, es disputa un partit de waterpolo entre dos combinats d'ambdós clubs i es presenta un joc nou anomenat 'La Foca', introduït al país per l'Albert Berglund, l'entrenador suec del Barcelona.

El setmanari esportiu 'Stadium' hi dedica una plana sencera a la 
inauguració de la primera piscina construïda al país.
Font Hemeroteca ARCA. Ft. F. Casañas (6) 

En acabar el festival hi ha amb un ball amenitzat per la Banda Municipal. Amb motiu de la Festa Major de 1918, el 3 d'agost, s'organitzà una gran revetlla a la seu del CNS. A partir de llavors els festivals de natació i waterpolo esdevenen un clàssic de les festes majors de Sabadell.

En poder gaudir d'aquest nou equipament, el CNS experimenta un important increment de socis, de manera que es reforça el seu arrelament a la societat vallesana. D'altre banda, el 3 d'agost de 1919, també en el marc de la Festa Major, es disputa el primer Campionat de Sabadell de natació.

L'any 1920 un equip del CNS pren part oficialment en el Campionat d'Espanya de waterpolo, en la segona divisió.

Dues imatges de la piscina del carrer Lacy. Dalt el dia de la 
inauguració. Sota una jornada d'entrenaments de salts.
Font: Arxiu fotogràfic de la UES. Ft. F. Casañas

El contracte d'arrendament del local on s'ubica la nova piscina s'ha establert amb els propietaris del Vapor Codina per un període de cinc anys. La finalització d'aquest contracte el 1922 posa en dubte la continuïtat mateixa del club, de manera que és produeix un moment de crisi institucional que, finalment, es resol de forma favorable als interessos del Club Natació, amb una pròrroga per uns altres cinc anys del lloguer dels terrenys.

En qualsevol cas, la crisi encén les alarmes en el sí de la jove entitat, i des de ja cal començar a pensar en solucions més definitives que les de seguir com a rellogats en un terreny d'un altre...

Titular del 24 d'abril i article del 6 de juny, del setmanari 'La Jornada 
Deportiva', que es refereixen a la possible desaparició del 
CNS i a la segura continuïtat, respectivament.
Font: Hemeroteca ARCA. Ft. F. Casañas

El titular que reproduïm correspon a un article d'en Francesc Gibert - olímpic del Barcelona que ha de ser president de la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA) anys a venir - on mostra la seva preocupació pel fet que la possible pèrdua de la piscina del carrer Lacy suposi la desaparició del mateix C.N. Sabadell.

A l'article d'en J. Bernaldo, publicat un mes i mig més tard, s'informa de la superació de la crisi i, per tant, de la continuïtat del CNS. En paraules del periodista de La Jornada Deportiva:

"Las entidades, al igual que los individuos, atraviesan por crisis que ponen en peligro su vida haciendo, en unos casos, imprescindible la intervención de personas peritas... y, en otros, hasta la natural reacción.

Tal puede decirse del 'Club Natació Sabadell'. A la pregunta que desde estas mismas columnas hizo nuestro buen amigo señor Gibert, '¿ Va a desaparecer el C.N.S. ?' podemos hoy contestar, con la más absoluta seguridad de que el tiempo ha de darnos la razón, NO... y además estamos convencidos de que le esperan días de gloria, contribuyendo al Sport de sus referencias... "

i després d'anunciar la propera celebració a Sabadell del Campionat de Catalunya de natació de 1922, culmina la seva esperançada reflexió tot dient:

"La creación de una piscina en la capital del Vallés fué producto de la Fe, de una fe que hace grandes a los pueblos y a los hombres que en ella comulgan y que difícilmente se destruye".

En el curt espai de temps entre la pregunta d'en Gibert i la resposta d'en Bernaldo el que passa és la natural reacció dels homes del Sabadell, encapçalats per la directiva presidida per en Jacint Martí, que han aconseguit de la propietat dels terrenys un nou contracte per un mínim de cinc anys. La piscina del Vapor Codina s'assegura la seva continuïtat i la del club en un horitzó de mig termini.

La nova piscina del carrer Montcada...

Aquest mig termini, no obstant, s'esgota mentre el CNS va consolidant el seu paper en el sí de la natació catalana. El 1923 el seu equip de waterpolo assoleix el Campionat d'Espanya de la segona divisió, mentre que en natació són els anys en que emergeix el primer gran campió sabadellenc, que no és altra que en Ramón Sapés Farré (1910-1939). Especialista en els 100, 200 i 400 m. braça, proves que guanya repetides vegades en campionats catalans i espanyols, establint també els rècords del país en aquestes distàncies.

Imatge d'en Ramón Sapés, presa a la piscina del carrer Montcada 
l'any 1931, amb ocasió del Campionat de Catalunya sènior.
Font: Arxiu CNS. Ft. SI

Així és que a l'any 1927 el Club Natació Sabadell és torna a trobar amb la finalització del contracte, que aquest cop no pot ser renovat atès que el seu propietari necessita el terreny per altres usos. 

La nova contrarietat coincideix amb la presidència de la FCNA d'en Francesc de Sales Gibert Riera (1900-1979), qui ha endegat una enèrgica campanya per a la construcció de piscines municipals arreu de Catalunya (7). En Gibert compta per a la campanya amb la col·laboració de l'enginyer Josep Serra, que ha col·laborat en la construcció de la Piscina de l'Escullera del Barcelona.

Es produeix una coincidència d'interessos entre la directiva del CNS, ara encapçalada per en Joan Cinca Sanmiguel, i la FCNA. Els primers han de solucionar, de manera urgent, la necessitat de disposar d'una nova piscina... i aquest cop tenen molt clar que ha de ser plenament propietat del club, els terrenys i l'equipament. Per la seva banda, la FCNA vol actuar com a recolzament de qualsevol iniciativa que meni a la construcció de noves piletes a Catalunya.

D'aquesta associació d'interessos neix un projecte de construcció a Sabadell d'una possible piscina coberta, quins plànols dissenya inicialment en Josep Serra.

Plànols per al projecte de piscina coberta del C.N. Sabadell al carrer 
Montcada, publicats a 'El Mundo Deportivo' el 9 de maig de 1928.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

La nova piscina, que des de la FCNA es pensa com a municipal, des de Sabadell s'entén que ha de comptar amb la col·laboració de l'ajuntament - especialment per el subministre d'aigua - però no es renuncia a la plena titularitat de la instal·lació.

Un cop més en Joan Valls actua com a 'facilitador' de l'operació, en cedir a la directiva presidida per Joan Cinca uns terrenys de la seva propietat situats quasi bé davant per davant de la finiquitada piscina del carrer Lacy, just a l'altre costat de la línia del tren. L'oferta d'en Valls és fa amb unes condicions òptimes per a la precària economia de l'entitat: a llarg termini i amb còmodes quotes d'amortització.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 9 de maig de 1928, on s'informa 
de la decisió de tirar endavant la nova piscina del carrer Montcada.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

De la composició que hem confegit de El Mundo Deportivo del dia 9 de maig, cal senyalar una aparent contradicció: al subtítol correspon a l'entradeta aportada per la FCNA, plantejant una piscina municipal a Sabadell i, a més, coberta; mentre que l'article integralment reproduït, signat per Francis, s'ha escrit clarament des del mateix Sabadell, i amb la versió més directa del mateix club. Ja no es parla de piscina municipal ni de cobrir-la. L'esmentat periodista escriu:

"Hace aproximadamente medio año... insinuábamos la posibilidad de que el C.N. Sabadell, entidad deportiva tan escasa de asociados como opulenta de entusiasmo, corria el insinuante peligro de disolverse por falta de piscina donde practicar el bello y sano esport.

Pero alguien que conoce muy a fondo el temperamento tenaz y los entusiasmos ilimitados (de sus) dirigentes... nos aseguró recientemente que dichos señores... no hubieron cejado en su empresa de construir otra piscina... (que) estará emplazada entre las calles de Covadonga, Moncada y Balmes...

En el momento de aparecer esta información es casi seguro que tan magno proyecto haya sido aprobado por el Ayuntamiento y éste conceda el agua necesaria, pues la entidad constructora (CNS) se compromete a facilitar a los niños de las escuelas un par de baños semanales, rasgo plausible que no es necesario elogiar, pues el mismo pregona su alteza de miras"

En Joan Cinca Sanmiquel és el president del C.N. Sabadell que lidera la junta 
directiva de l'entitat entre els anys 1925-1930, període en el 
qual es construeix la piscina del carrer Montcada.
Font: Arxiu del CNS. Ft. SI

Com sol passar, la decisió de tirar endavant la nova piscina rep algun tipus de contestació interna des de la pròpia ciutat de Sabadell. Així, la revista esportiva i d'humor 'Xut!', en el seu número del 22 de maig de 1928, dona veu al que defineix com a 'un popular 'deportista' de la capital del Vallés', el qual els hi adreça una carta oberta en els termes següents:

"La comissió que cuida de la construcció de la piscina per al Club de Natació Sabadell, s'ha deixat aixecar la camisa pels de la Federació, o sigui pels del C.N. Barcelona. Avui és un fet la construcció de la nostra piscina, però els senyors Valls, Cinca i Renom - que formen la comissió - s'han fiat amb una ingenuïtat un xic massa infantil del que els ha dit l'enviat Serra (de la FCNA), i han decidit construir una piscina migrada, que en les seves dimensions de 25 per 15 metres no podran anar enlloc, car ni tan sols podran celebrar-s'hi els partits finals del campionat de waterpolo... Es que si la nostra piscina fos reglamentària, o sigui, de 33 metres, podria fer competència i ombra a la del trenca-ones, i això, en els temps que corren, és una desconsideració envers l'amo."

La consideració de 'reglamentària' adjudicada a les piscines de 33,33 m. de llargada només ve justificada pel fet que la primera i única piscina coberta, fins al moment d'aquests fets, és efectivament de la l'Escullera, construïda pel C.N. Barcelona. I d'aquí també el to, entre satíric i descortés, emprat en la carta oberta, quan es refereix al 'enviat Serra'; a la competència  'a la del trenca-ones'; i a la 'desconsideració envers l'amo', referències totes elles a persones o equipaments del club degà. (8)

En qualsevol cas, la piscina va poder tirar endavant, comptant amb la col·laboració altra cop de l'arquitecte municipal, Josep Renom. Dotada d'uns terrenys molt més amplis dels que es disposava al carrer Lacy, inicialment es construeix la piscina descoberta de 15 x 14 m., amb profunditats que van des del 1,50 fins al 3 metres en la zona de salts. S'hi preveuen els vestidors corresponents i un espai per a camp d'esports, que ha de permetre la celebració d'altres activitats que comencen a fer forat al club, com són el basquet, l'atletisme i el 'saco', és a dir la pilota a ma que posteriorment s'ha de conèixer com a frontó.

La nova piscina es 'bateja', inclús abans de finalitzar-ne les obres, amb l'obtenció del primer rècord d'Espanya del nou equipament. La fita l'assoleix en Ramón Sapés, en cobrir els 100 m. braça amb un temps de 1.25.0, rebaixant l'anterior marca del nedador del CNB Josep Francesch en poc menys de dos segons.

El diari 'La Nau,' del 1 de juliol de 1929, recull la noticia del primer 
rècord d'Espanya d'en Sapés en els 100 m. 'braçada de pit' 
a la nova piscina del CNS al carrer Montcada.
Font: Hemeroteca ARCA

Tot i que 'La Nau' no publica la noticia fins al dia 1 de juliol, l'establiment del rècord d'en Sapés s'ha produït el dilluns 29 de juny.

La inauguració oficial del nou equipament del Club Natació Sabadell es realitza el dia 31 de juliol de 1929, amb un festival en el que participen els esportistes locals junt amb els del C.N. Athlètic. La premsa de l'època informa d'un èxit abassegador de públic que presencia les diferents proves de natació, i assisteix a la victòria en waterpolo del'equip del C.N. Sabadell sobre els atlètics per 4 gols a 1.

Retall de 'El Mundo Deportivo', del 2 d'agost de 1929, amb la noticia del 
Festival de Natació inaugural de la nova piscina del C.N. Sabadell.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

L'equipament inicial ha d'anar rebent diferents millores i reformes. Pocs temps desprès d'inaugurada es construeixen els trampolins i palanques per els salts; l'any 1946 s'instal·len els equips de filtratge, quines obres provoquen desperfectes en el vas que han de ser reparades; l'any 1951 es construeixen les piscines infantils descobertes i encara al 1954 cal tornar a refer dues parets del vas de la piscina de 25 metres, davant del perill que col·lapsessin.

Cobriment de la piscina del carrer Montcada...

El creixement de Sabadell i el del seu club de natació van parells. Superada la lleugera parada en el creixement demogràfic de la Vila produïda per la guerra civil, l'increment de la població porta a superar els 100.000 habitants a finals de la dècada dels anys cinquanta:

Població de Sabadell entre 1900 i1960
Font: Elaboració pròpia amb dades del INDESCAT

L'any 1958 el C.N. Sabadell ha arribat a comptar amb més de 1.300 associats. El seu president actual, en Antoni Monés Giner, ja fa estona que ha endegat el projecte per a una completa reforma de les instal·lacions del club. El nou projecte es basa en el cobriment de la històrica piscina del carrer Montcada, a la vegada que es reforma completament l'espai i s'afegeixen nous espais esportius. 

L'encàrrec l'entoma un dels més prestigiosos arquitectes de Barcelona, en Josep Soteras Mauri (1908-1987) - vinculat com arquitecte i urbanista a l'ajuntament de Barcelona - que quan rep l'encàrrec del CNS ja ha col·laborat en equipaments esportius com el Palau d'Esports de Barcelona o el Camp Nou del F.C. Barcelona. (9)

El mateix Josep Soteras, en article publicat a la revista del CSIC Informes de la construccion, descriu així la comanda rebuda de la junta directiva del CNS:

"Una piscina cubierta, de 14 x 25 m., apta para entrenamientos de los nadadores y para la celebración de competiciones deportivas, con una capacidad para 1.000 espectadores. Vestuarios para hombres y para mujeres, de la mayor amplitud posible, con accesos diferentes y dotados de sus servicios sanitarios correspondientes. Piscina descubierta y solario. Gimnasio cubierto para preparación física de los nadadores. Servicios sociales, secretaría general, salas de reuniones y conferencias, servicios de bar y restaurante, enfermería, peluquería y almacén de material deportivo. Conservación, en todo lo posible, de las instalaciones actuales por razón de economia... Costo mínimo y posibilidad de desarrollo en etapas posteriores sin interrumpir el funcionamiento por un periodo excesivo de tiempo..." (10)

Vista de diferents plànols del projecte de cobertura i ampliació 
del complex esportiu del C.N. Sabadell al carrer Montcada.
Font: CSIC. Informes de la construcción

A començaments del mes de maig de 1959 es produeix un altre fet determinant en la història del club vallesà. Recomanat per l'entrenador holandès del C.N. Manresa, Cor Braasem, el Sabadell tanca la contractació d'un jove tècnic d'aquell país. Es tracta d'en Kees Oudegeest, de 23 anys, el qual s'ha format com a entrenador de natació sota el guiatge de Jan Stender (1906-1989), un dels més prestigiosos tècnics esportius europeus dels anys cinquanta.

Com que les coincidències solen ser fruit del treball i la planificació, més que de la sort, hem de concloure que l'aliança entre l'arribada del nou tècnic i la quasi immediata finalització de la nova instal·lació del C.N. Sabadell ha estat el resultat d'una encertada gestió dels directius de l'entitat.

Imatge d'en Kees Oudegeest, al Facebook 'oficial' del C.N. Sabadell
Font: Facebook Club Natació Sabadell. Ft. SI

No és objecte d'aquesta entrada del bloc fer cap tipus d'anàlisi esportiu de la trajectòria del Sabadell, però és innegable que l'any 1959 suposa el de l'enlairament de l'entitat als llocs més preeminents de la natació catalana i espanyola, i aquesta aliança entre entrenador + piscina coberta n'és, sens dubte, una de les seves explicacions

A tot això, la nova instal·lació del club ja s'ha finalitzat, i per a la inauguració de la mateixa la junta presidida per Antoni Monés, en col·laboració amb la Caixa d'Estalvis de Sabadell, preveu un seguit d'activitats que s'han de desenvolupat entre els diumenges del 27 de desembre de 1959 i el 3 de gener de 1960.

Dues imatges del cobriment de la piscina i altres 
espais del complex esportiu del carrer Montcada.
Font: CSIC. Informes de la construcción. Ft. SI

El programa inclou des de les activitats més oficials i protocol·làries, com la benedicció de les instal·lacions o el àpats per a les autoritats; fins a les més pensades per a l'esbargiment dels socis i altres ciutadans, com una ballada de sardanes. No poden faltar les activitats esportives, que inclouen des de dos partits internacionals de waterpolo, entre Espanya i Holanda; festivals de natació interclubs i un quadrangular de waterpolo, amb els equips de Terrassa, Manresa, Martorell i el club local; o les exhibicions de natació ornamental per la Sociedad Atlética Barcelona; així com demostracions d'altres entitats, com la Creu Roja o el CRIS locals, a més de partits de bàsquet, 'fulbito', pilota a ma o handbol.

Titulars de 'El Noticiero Universal' dels dies 29 de desembre de 1959 i 2 de gener 
de 1960 informant sobre els actes d'inauguració de la piscina coberta del CNS.
Font: Hemeroteca ARCA

Per tal de cobrir aquest desplegament tan exhaustiu d'activitats, el club edita un programa en forma de revista de 38 pàgines, suportat per la publicitat de gran nombre d'empreses i industries locals, on s'exposen amb tot detall els diferents esdeveniments que s'han preparat per a que els festivals de la inauguració abastin el major nombre possible de destinataris.

Portada del programa-revista que exposa el conjunt d'activitats i festivals 
organitzats per commemorar la inauguració de la nova piscina 
coberta i les altres instal·lacions de l'entitat.
Font: Arxiu Històric de Sabadell

En aquesta revista el president Antoni Monés dirigeix una salutació a tots els que la poden llegir, en la qual s'espresa amb les següents paraules:

"Excepcionalmente procuraremos dar el máximo de brillo y realce a estos actos, dada la trascendencia que los motiva. Aunque esto sea apartarnos una vez de lo que ha sido norma y proceder del Club en el transcurso de su dilatada vida, por su virtud o defecto de no querer exteriorizar sus victorias o sus derrotas...

Tenemos unas instalaciones formidables. Son el premio a una administración severísima, antipática de ejecutar porque nada resulta tan fácil y agradable como repartir o regalar, sobre todo si el dinero es de los demás, en este caso de los Sres. socios...

Hemos contraído deudas inmensas. Pero esto más que una carga es un honor recibido al que el Club corresponderá, porque es proverbial la responsabilidad de la entidad cumpliendo fielmente con sus obligaciones económicas."

I a continuació en Monés s'estén en els necessaris agraïments a les institucions i entitats que han ajudat, d'una o altra manera, a la consecució d'aquest pas tant determinant en la vida del C.N. Sabadell: Ajuntament de la ciutat; Diputació de Barcelona; i molt especialment, a la Caixa d'Estalvis de Sabadell, autèntic partner en l'empresa que s'inaugura.

De les moltes pàgines de la revista que comentem, volem destacar-ne una que s'aparta de la faramalla 'oficial' de camaradas, ilustrísimos i excelentísimos components dels molts comités que els temps exigien de nomenar; per representar, en certa manera, l'ànima més aprofundida de l'esperit que va endegar el 1916 aquest projecte de club, i que l'ha d'engrandir en aquest present de 1959 i en el seu futur esplendorós:

Imatge vintage d'un curset del C.N. Sabadell, 
símbol de passat, present i futur de l'entitat.
Font: Arxiu Històric de Sabadell

Complex esportiu municipal de Sant Oleguer

Com ja ha succeït en el passat, la nova instal·lació del carrer Montcada ha de requerir amb el pas del temps diferents actualitzacions i millores. Així, l'any 1967 s'executa una millora profonda de les instal·lacions. S’inaugura una piscina infantil coberta i es fa un pavelló amb pista de bàsquet, a la vegada que es reformen els vestidors. 

Encara al 1972 s'opta per cobrir amb un globus presostàtic la piscina exterior de 25 m., facilitant tant l'ús esportiu com el merament social de la làmina d'aigua. Però el que representa una nova piscina no és cap d'aquestes actuacions. 

Ens situem a l'any 1966 per tal de gaudir d'una nova i fantàstica piscina, encara que aquesta vegada el promotor passa a ser l'ajuntament de Sabadell.

El 2 de setembre del 1966 s'inaugura la primera piscina municipal al Complex Esportiu de Sant Oleguer, de mides olímpiques. Una piscina de 50 metres on entre el 3 i el 6 de setembre es celebra la XLI edició dels Campionats d'Espanya de Natació d'estiu. 

Dues perspectives de les piscines del Complex Esportiu de Sant Oleguer.
Font: Arxiu RTVE i Ed. ROFOTO. Fts. SI

Tot i no tractar-se d'unes piscines pròpiament del Club Natació Sabadell, les hem d'incloure en aquest article; atès el fet que, de manera quasi bé immediata, l'ajuntament en cedeix la seva gestió al club, en una mostra més de l'extraordinària complicitat entre les dues institucions.

No cal dir que el CNS en fa un ús modèlic de l'equipament públic, que a més de servir per a l'entrenament i millora dels seus esportistes, també se sap aprofitar per a l'extensió de la practica de la natació entre les escoles de la ciutat.

L'any 1978 el club col·labora en la millora de l'ús d'aquestes piscines tot col·locant un globus presostàtic, sens dubte un dels més grans del país, amb unes mides de 120 metres de llarg per 37 d'ample, i entre 8,5 i 14 metres d'alçada.

Dues perspectives de l'impressionant globus amb que el C.N. Sabadell 
va cobrir la piscina del Complex Esportiu de Sant Oleguer.
Font: Arxiu CNS. Ft. SI

A mode de cloenda...

A la dinàmica establerta entre les instal·lacions esportives del Sabadell i el tècnic Kees Oudegeest a partir de 1959, encara ens queda per aportar-hi una tercera 'pota' que aferma l'estabilitat del sistema.

Es tracta de la idea, portada a la pràctica, d'afavorir la conciliació dels entrenaments de natació amb els estudis de les nedadores i els nedadors, que en aquells anys del primers seixanta - i encara ara - és una empresa força delicada.

El Sabadell s'esforça en millorar aquesta conciliació amb l'obertura de l'Escola Santa Clara, de la qual ens en dona noticia el periodista i escriptor Josep Costajussà Oliver (1934-2013) en unes paraules seves reproduïdes al bloc Sabadellejant d'en Jaume Barberà:

"El curs 1962/63, es va crear, al Club Natació Sabadell, l'escola Santa Clara que, al llarg dels anys, ha tingut com a alumnes els nedadors i les nedadores més prometedores de la nostra història més moderna. En aquell moment, va significar una novetat que permetia alternar amb millor assiduïtat i profit l'esport i els estudis. El Club, amb el pensament posat en el futur i, esperant de la seva joventut, no solament victòries a l'aigua, sinó també a la vida professional i personal, va procurar no descuidar aquesta faceta tan important i que la majoria de països més avançats tenen molt en compte. El desenvolupament físic juntament amb el cultural és la clau per al futur i, en aquest aspecte, Sabadell fou el pioner d’una idea que, sortosament, encara continua".

I aquest curs 2026-2027 encara podem dir que aquesta idea formadora, de més de seixanta anys, segueix en peu... Llarga vida a l'Escola Santa Clara i al Club Natació Sabadell...

Josep Castellví

(1)  Converses i anècdota extreta d'un article de A. Santamaria, publicat al diari digital 'I-isabadell' el 16 de juny de 2019.

(2) Els estils que s'exhibeixen són els propis de l'època, però és significativa la inclusió del 'crawl' que ja al 1915 s'incorpora amb els altres estils. Segurament la dita que aquest estil l'introdueix a Catalunya i Espanya en Francesc Granados, en tornar d'Anvers 1920, és certa però només pel que fa al batiment dels peus, que Kitamura i altres nedadors ja el fan amb sis temps, imprimint una major velocitat.

(3) En la constitució de la primera junta directiva, al Café Iberia de l'any 1916, s'anomena com a primer president a en Josep Mestres, mentre que quan es fa la inscripció formal al Govern Civil qui hi consta és el seu germà Pere. Sembla que no s'ha aclarit que és el que ha succeït entre ambdós fets.

(4)  Aquesta cita correspon al periodista i historiador Jaume Barberà Canudas (1950) qui en el seu bloc 'Sabadellejant', repasa i rememora la història sabadellenca.

(5) El llibre '100 ANYS EN 100 IMATYGES, 1916-2016' és una bona mostra de llibre commemoratiu d'una efemèride tant notable com és la celebració del centenari d'una entitat esportiva. Escrit per en Francesc Fontdevila Chavarria, el llibre és una font inestimable per a fer una aproximació als aspectes més destacats de la vida del club vallesà. Edició: Club Natació Sabadell, 2018.

(6) En Francesc Casañas i Riera (1890–1969) va ser el primer fotoperiodista i reporter gràfic de Sabadell, a més d'industrial corder. Una gran part de les imatges esportives del primer terç del segle XX de Sabadell són de la seva autoria. Va col·laborar en gran nombre de mitjans de comunicació barcelonins de l'època, com ara 'La Vanguardia', 'El Matí' o el mitja especialitzat 'Stadium'. Es diu que molts diaris de Barcelona en aquells anys ja no enviaven reporters gràfics a Sabadell, es limitaven a demanar les imatges a en Casañas...

(7) En Francesc de Sales Gibert Riera (1900-1979) s'inicia a la natació i el waterpolo en el 'seu' Club Natació Barcelona. Olímpic a Anvers 1920, es preocupa per la natació infantil i arriba a fundar, amb en Joan  Trigo, la secció d'aquestes edats del seu club. Exerceix com a periodista en nombrosos mitjans de comunicació. És president de la FCNA del 1927 al 1929, període en el qual posa en marxa una insistent campanya per a la construcció de piscines municipals, marc en el que cal inscriure la seva relació - junt amb l'enginyer Josep Serra - amb la construcció de la piscina del CNS del carrer Montcada. Fruit de la seva campanya pro-piscines municipals es va construir la que va ser anomenada 'Estadio Nàutico de Montjuïc' l'any 1929.

(8) Per a reblar la sensació de la influència preponderant del Club Natació Barcelona en l'esdevenir de la natació catalana, és simptomàtic que els primers onze presidents de la FCNA - que després de 1939 perd la A d'amateur - són associats del club degà. Qui trenca aquesta hegemonia és precisament el sabadellenc i ex-president del CNS Antoni Monés Giner, que n'és el dotzè president entre 1967 i 1973.

(9) L'activitat professional de Josep Soteras Mauri la va realitzar tant en solitari com també col·laborant amb altres arquitectes, com Lorenzo García-Barbón, Fernández de Henestrosa o Francesc Mitjans Miró. De la seva producció professional es poden destacar els projectes el conjunt dels habitatges del Congrés Eucarístic, l'edifici Euro Gran Via S.A., o els tallers de la Hispano-Olivetti, entre d'altres. A més, va exercir d'arquitecte en cap de la Unitat Operativa de l'Ajuntament de Barcelona. Abans de fer-se càrrec del projecte del Club Natació Sabadell va desenvolupar important projectes esportius a la ciutat de Barcelona, com ara el Palau d'Esports dels carrer Lleida (1954); la reforma i millora del Camp de futbol del R.C.D. Espanyol (Sarrià, 1956) i el Nou Camp del F.C. Barcelona (1957)

(10) L'any 1963 en Josep Soteras va ser convidat a descriure amplament la seva experiència en el disseny i la construcció de la piscina coberta del C.N. Sabadell. El resultat n'és la publicació de l'article que reproduïm parcialment a la revista del 'Consejo Superior de Investigaciones Científicas', de nom 'Informes de la construcción'; en el volum 16, n. 164, d'octubre de 1963

Un epíleg. Noticia del 'Col·lectiu Jaume Solé', 1977-1984

Placa de ceràmica amb el lema del Col·lectiu Jaume Solé, realitzada 
l'any 1982 per la ceramista molinenca Gloria Martí.
Font: Arxiu JCE

Alguns antecedents

Des del mateix inici de les activitats aquàtiques a Catalunya s'ha manifestat la preocupació per a fer-les extensives a la població infantil. Així, per exemple, l'any 1909 el Club Natació Barcelona - dos anys desprès de la seva fundació - ja s'ofereix a l'ajuntament per a donar classes de natació als alumnes de les escoles municipals, fent-li saber que "ha pres disposicions pera que vagin a rebre tant útil com higiénica ensenyança de 4 a 5.000 noys (cada any)...". 

Per remarcar la necessitat de la seva oferta, el comunicat del club senyala que:

"Essent la primera institució que prèn la iniciativa de facilitar als noys pobres, que en sa major part viuen en condicions antihigiéniques, els banys de mar i banys d'hivern... pera afavorir el desenrotllo físich, el Club de Natació exposa al Ajuntament que hi ha urgència y necessitat de que cooperi a tal obra, ja que les principals ciutats del estranger tenen piscines municipals, facilitant a la classe pobre'ls banys en general..."

Retall del diari 'La Veu de Catalunya' del 24 de setembre 
de 1909, amb la comunicació del C.N. Barcelona.
Font: Hemeroteca ARCA

Passats uns anys, al 1921 la Comissió de Cultura de l'ajuntament de Barcelona promou la creació de la 'Escola del Mar', a la platja dels pescadors de la Barceloneta. És dirigida pel pedagog Pere Vergés Farrés, que vol orientar una part important dels seus ensenyaments a la millora física dels seus alumnes, incloent-hi els banys de mar i l'ensenyament de la natació.

A la tornada dels Jocs Olímpics d'Amsterdam 1924, en Francesc de S. Gibert i en Joan Trigo impulsen la creació d'una secció infantil al club degà, amb la consegüent necessitat de nodrir-la mitjançant l'ensenyament de la natació, posant la llavor de la que ha de ser una de les tasques fonamentals del club.

L'any de 1948 la tot just creada Ponència d'Esports de l'ajuntament de Barcelona - la primera de tot el país -, presidida per Epifani de Fortuny i Salazar baró d'Esponellà, patrocina l'organització del que ha de ser el primer 'Curset Municipal de Natació Escolar y Utilitaria', quina organització i gestió delega en el Club Natació Montjuïc.

Portada del butlletí especial del C.N. Montjuïc adreçat a l'ajuntament
 de Barcelona, amb la memòria del 'XII Cursillo Municipal 
de Natación y Educación Física', corresponent a 1959.
Font: Arxiu JCE

La major part d'aquest ensenyament de la natació es troba enfocada als seu vessant utilitari i de competició, de manera que ultra acomplir la funció imprescindible de preservació de la vida, les entitats esportives s'asseguren d'ampliar les seves bases esportives.

Evolució de la natació escolar i utilitària

La manca de les instal·lacions cobertes adients, ha constrenyit l'ensenyament de la natació als períodes estiuencs, de manera que no és fins a l'aparició de les primeres piscines cobertes del país que aquesta activitat no rep l'empenta definitiva.

A banda de la piscina de l'Escullera del C.N. Barcelona (1924), no és fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX que s'emprèn la construcció de piscines cobertes al país, amb un retard de més de quaranta anys amb la resta del nostre entorn europeu (1).

Sessió de curset a l'Escullera del C.N. Barcelona, amb el 'mestre' Jaume 
Solé Sanahuja, en una imatge dels anys setanta del segle XX.
Font: Arxiu JCE, fons família Solé. Ft. Gibert

La piscina coberta del C.N. Manresa, avançant-se al 1955, és la primera, essent seguida pocs anys més tard per la del C.N. Sabadell (1959). El 1960 desperta la iniciativa municipal a Barcelona, amb la inauguració de la piscina coberta del Poblenou, cedida en usdefruit al club del barri. La segueixen les de Folch i Torres (1966), cedida al C.N. Montjuïc i la del Passeig Marítim (1969), al C.N. Barceloneta. Entrada la dècada dels setanta l'ajuntament de la capital promou altres piscines cobertes, com les de Pau Negre - cedides al C.N. Catalunya -, la de Can Caralleu, la del Turó o la d'Horta. Així mateix promou la del poliesportiu Claror, que s'adscriu a l'escola Sagrada Família del carrer Sardenya. 

La Diputació de Barcelona, amb en Joan Antoni Samaranch com a Diputat d'Esports, col·labora a aquest esforç amb dues iniciatives:

• D'una banda, amb la construcció al solar de l'antiga piscina descoberta de l'Escola Industrial de la piscina coberta de Sant Jordi, de mides olímpiques (1966)

• Altrament, l'any 1965 dona a conèixer el Primer Plan Provincial de Piscinas, que es proposa facilitar la construcció de tres piscines municipals cobertes a les ciutats de Badalona, Igualada i Mataró, respectivament; l'ajut proporcionat és de 4 milions de pessetes per a cadascuna de les instal·lacions, que és equivalent al 50 % del seu cost. A més el pla inclou la promoció d'un seguit de piscines municipals descobertes

Altres ajuntament del país també construeixen les seves piscines cobertes aquests anys.

Coberta de l'expedient n. 440 de la Diputació de Barcelona, que conté els 
documents relatius al Pla de Piscines impulsat per Samaranch. (2)
Font: Arxiu Diputació de Barcelona (AGDB)

Simultàniament algunes escoles privades de la ciutat de Barcelona promouen la seva pròpia piscina coberta. Sense voler ser exhaustius, podem citar les de les Escoles Píes, al col·legi de Sarrià i al col·legi Sant Miquel - al carrer Rosselló -, la dels Maristes del Passeig de Sant Joan, la dels Jesuïtes de Sarrià, la de l'escola Lestonnac a l'Eixample, la dels Salesians de la Vall d'Hebron i la del col·legi Claret del carrer Sicília. També a l'Hospitalet l'escola de Sant Josep Obrer construeix la seva piscina coberta.

D'aquest floriment d'instal·lacions se'n desprenen els següents efectes:

• Ara sí, la natació escolar cobra sentit i és possible en la societat dels anys setanta, de manera que comença a mobilitzar a tres actors principals:

• En primer lloc, als 'demandants' del servei: els mestres i/o les associacions de pares i mares d'alumnes, que són els qui prenen les decisions d'incloure la natació - sia en horari escolar o extraescolar - com una activitat educativa més

• D'altre banda, a les entitats 'productores' del servei; principalment els ajuntaments, clubs o col·legis, que es veuen en la necessitat d'oferir aquest ensenyament d'acord a uns criteris que cal establir; tant pel que fa a la seva programació, com pel que és refereix als ensenyants que l'han de dur a terme

• Finalment, en la 'intermediació' entre demandants i productors de seguida apareix 'el mercat', en forma de persones o empreses que veuen en la natació escolar l'oportunitat de guany econòmic, al marge del seu grau d'interès per el vessant educatiu de l'activitat

• Pel que fa als ensenyants, la mateixa acceleració que es produeix en aquest anys porta a un autèntic desgavell en els criteris de formació i professionalització de la seva tasca, especialment quan el productor és un club de natació, quina gestió és troba sovint guiada per grans dosis de voluntarisme

Malgrat aquestes deficiències, fruit del creixement exponencial del sector, es manifesten també senyals positives del creixent interès social i esportiu per el món de la natació escolar. Com a exemple, ja a l'any 1974 s'ha celebrat una anomenada I Convención Nacional de Natación Escolar, que ha estat organitzada per el C.N. Montjuïc a la ciutat de Barcelona a finals del mes de gener.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 27 de gener de 1974, 
amb part de la informació sobre l'esdeveniment.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

En comentar l'èxit de les jornades el periodista, Vicenç Esquiroz, no se'n pot estar de senyalar que:

"... después de muchos años es la primera vez que se han reunido técnicos, pedagogos y médicos y han expuesto sus puntos de vista de cara a esta importante gestión cuyo principal protagonista es el niño." (3)

A la vegada comença a ser freqüent de trobar en els mitjans, especialitzats o no, referències a aquest món de l'ensenyament de la natació. Ens serveix de mostra un article aparegut a la revista CROL, de la Federación Espanyola de Natación (FEN), sota el paraigües del Colegio Nacional de Entrenadores, escrit per el malaguanyat Joan Illa, en aquells moment professor de natació a la piscina de la Escola Esportiva Brafa de Barcelona.

Retall del n. 74 de la Revista CROL, corresponent al mes de juny de 
1977, amb la introducció i els titulars de l'article d'en Joan Illa.
Font: Arxiu JCE

En els primers paràgrafs del seu article, l'autor raona que entre els professors de natació s'hi coneixen dues postures contraposades: la dels que creuen que cal dedicar prou temps a la flotabilitat per tal que l'alumne la pugui experimentar i assimilar de manera convenient, i la dels que creuen que és innecessari dedicar-hi massa estona, preferint centrar-se en la propulsió, que afavorirà l'adquisició d'una 'flotabilitat activa':

"Por un lado, es evidente que la flotabilidad es innata; sin embargo también es cierto que, en principio, el alumno no tiene absoluta conciencia de este hecho, y por lo tanto de sus posibilidades de manejarse en el agua, motivo por el cual pienso que esta destreza no puede descartarse absolutamente del programa de enseñanza".

El punt de vista d'en Joan Illa s'apropa més al vessant educatiu de la natació escolar, sovint menystingut aquells anys per les versions més utilitàries, com a pas previ al món de la competició.

De la rellevància que va adquirint la natació escolar i la seva problemàtica en la societat dels anys setanta també ens en dona testimoni un seguit d'entrevistes fetes per El Mundo Deportivo, a les acaballes de l'any 1977, a diferents entrenadors de natació. Concretament l'enquesta s'ha adreçat a Miquel Torres, Josep Claret i Toni Comas. La pregunta, amb un cert to provocatiu, sempre és la mateixa: "La natación escolar es un tópico, una actividad estéril o un negocio crematístico ?"

Tots tres entrenadors, com és lògic, remarquen la importància dels clubs de natació, sense esmentar altres agents productors d'aquest ensenyament; també tots, amb més o menys èmfasi, fan notar que les entitats esportives cobren quotes mínimes per tal de cobrir les seves despeses de funcionament, i remarquen que si hi ha algun negoci o aprofitament es deu als directors de les escoles, o a la figura dels intermediaris.

Muntatge fet amb els retalls de les entrevistes als entrenadors de natació, 
publicades els dies 30 i 31 de desembre de 1977 i 5 de gener de 1978.
Font: Elaboració pròpia. Hemeroteca Mundo Deportivo

De la 'Natació Escolar' al 'Natació a l'Escola'...

El cada cop més extens 'runrun' que suscita la problemàtica de la natació escolar a finals dels anys setanta es manifesta en diferents símptomes complementaris. Un d'ells n'és la publicació el mes d'octubre de 1977, al diari esportiu 4-2-4, de l'article d'en Josep Castellví, ensenyant de natació i coordinador de la Natació Escolar del C.N. Molins de Rei.

Reproducció de l'article del diari esportiu 4-2-4 d'octubre de 1977 amb 
l'article de Josep Castellví, acollit sota el títol de 'El técnico opina'.
Font: Arxiu JCE

En la seva exposició l'autor tracta de desmentir dos dels 'mites' que afecten a la natació escolar; el referit a la manca d'instal·lacions adients, atès que en aquells moments un gran nombre de les existents es troben clarament infrautilitzades en no poques hores del dia; mentre que el segon és refereix a la carestia d'aquest tipus d'ensenyament, raonant l'autor que una més amplia disposició de l'ús dels equipaments n'abarateix significativament el seu cost, fins a fer-la accessible a qualsevol tipus de pressupost familiar.

Finalment, l'article proposa:

"... es indispensable el control y gestión de la enseñanza de la natación por parte de los clubs y la planificación y centralización de este control y de esta gestión por la Federación u organismo similar creado a tal efecto, combatiendo de una manera clara y decidida a los 'intermediarios' y directores de colegio que han hecho de la natación escolar su particular forma de especulación..."

Creació del Col·lectiu Jaume Solé

El conjunt d'interaccions entre els diferents agents implicats en la producció de la natació escolar - tècnics esportius, mestres, directius de clubs i altres - acaba desembocant la tardor d'aquell 1977 en la creació del que es va voler anomenar 'Col·lectiu Jaume Solé' (CJS) (4). La seva composició presenta algunes característiques significatives:

• Integra tant a tècnics esportius, pertanyents a clubs o a escoles, com a directius de club i/o de la Federació Catalana de Natació (FCN). Sempre en el benentès que la pertinença és a títol personal, sense representació institucional de cap tipus 

• Des de la primera reunió queda clara la voluntat de treballar de manera conjunta per tal de poder oferir a les institucions pertinents l'establiment de criteris de racionalització i millora dels aspectes tècnics i organitzatius de la natació escolar

• La dedicació a les tasques del col·lectiu s'ha de considerar sempre com a una forma més del voluntariat personal, al marge de qualsevol tipus de retribució econòmica

Una de les primeres decisions preses va ser la de transitar de la 'Natació Escolar' tradicional al seu lema de 'Natació a l'Escola'. Lluny del que pugui semblar un més o menys enginyós joc de paraules, en realitat proposa un pas fonamental en el canvi de paradigma: el de passar d'un ensenyament de la natació basada en els seus aspectes utilitaris i esportius, a considerar-la com una part integrant i integrada en la Educació Física de l'escola, amb quins criteris educatius s'hauran de dissenyar les programacions tècniques-pedagògiques; així com les estructures organitzatives que han de fer possible el desenvolupament del nou model.

Imatge del lema del Col·lectiu Jaume Solé, que va  acompanyar tota 
la seva trajectòria, des de 1977 fins a les acaballes de 1984 (5).
Font: Arxiu JCE

Els primers integrants de l'entitat van ser els tècnics esportius Dolors Jané, Jordi Murio, Pere Manuel, Francesc Giménez, Joan Agut, Artur Ocón, Antonio Rubio, Jaume Cantó i Josep Castellví, junt amb els directius Joan Jané, Agustí Pla i Josep Antequera. Els tècnics treballen - o han treballat - tant en clubs de natació com en escoles amb piscina; mentre que els directius pertanyen als clubs Molins de Rei, Premià i Barcelona, respectivament.

El primer pas a desenvolupar va ser el de l'elaboració d'una programació tècnica-pedagògica 'normalitzada', que a la vegada anés recolzada amb una proposta d'estructura organitzativa que vetllés per el seguiment i l'acompliment dels objectius proposats. Amb aquesta finalitat el mes de febrer de 1978 van tenir lloc unes jornades de treball a Vilassar de Mar, on es van poder debatre i concretar aquests dos aspectes. En aquesta tasca ens van acompanyar dos tècnics més, en Joan Illa - de qui ja hem parlat - i en Francesc de Lanuza, professor de natació de La Salle Bonanova.

El resultat de les jornades de treball va ser estructurat en un documents amb el nom genèric de 'Proposta d'actuació en Natació Escolar', que incloïa dos apartats complementaris:

• D'una banda el primer feia referència als aspectes tècnics i pedagògics del programa, tenint com a premissa que:

• "Una racional planificació de l'Educació General Bàsica ha d'incloure, necessàriament, una àrea dedicada a l'Educació Corporal, dins de la qual i com a caràcter obligatori ha de quedar inclosa la natació, tant per el seu aspecte de formació física, com per el seu aspecte utilitari i social."

• El segon apartat es referia a la necessitat de la creació d'una Comissió de Natació Elemental, incialment pensada en el sí de la FCN, amb els criteris següents:

• "Els objectius fonamentals d'aquesta Comissió de Natació Elemental a crear en el si de la Federació Catalana de Natació, seran els de coordinar i estructurar tot el referent a l'ensenyament de la natació a Catalunya. Per aquest fi dividirà les seves funcions en els tres apartats següents:

• a) Programació-Planificació

• b) Informació-Investigació

• c) Supervisió-Control" (6)

Una àmplia part de la programació i planificació tècnica-pedagògica de la Proposta d'actuació en Natació Escolar va ser inclosa en el número 8-9 de la revista educativa 'GUIX', corresponent a l'estiu de 1978.

Portada i primera pàgina de l'article inclòs al número 8-9 de la revista 'GUIX elements 
d'acció educativa', sobre la proposta de programa del Col·lectiu Jaume Solé.
Font: Arxiu JCE, fons J.C. Burriel

Els quadres que segueixen resumeixen gran part dels continguts de les vuit pàgines del n. 8-9 de GUIX dedicades al programa proposat, tant pel que fa als en aspectes tècnics com amb referència a alguns criteris organitzatius:

Dalt, estructura de nivells i objectius generals proposats. 
Sota, alguns dels aspectes d'organització recollits.
Font: Elaboració pròpia

La FCN va ser en tot moment informada mitjançant els membres del col·lectiu Janés i Pla, que pertanyien a la seva Junta Directiva. En reunió del 27 d'abril de 1978 l'Agustí Pla informa de l'estat actual de la Proposta d'actuació en Natació Escolar del CJS. Informa també de la reunió programada per aquest col·lectiu amb els clubs, escoles i altres entitats interessades a adherir-se al programa, que ha de tenir lloc a la sala d'actes de l'INEF el proper 6 de maig. 

És de ressenyar que en tot moment la proposta del CJS parteix de la integració voluntària al programa de les entitats i institucions interessades - clubs, escoles, ajuntaments i altres - fugint de qualsevol tipus de coacció o obligatorietat forçada.

Acta de la reunió de la JD de la FCN del dia 27 d'abril de 1978, on s'informa de la reunió del 
CJS amb els clubs i escoles interessades en el programa proposat pel col·lectiu.
Font: Arxiu de la FCN

Com recull l'acta que hem reproduït, desprès de la informació facilitada per en Pla intervenen diferents representants de clubs que opinen sobre el programa presentat. Finalment hi intervé el president de la FCN, David Moner, opinant que:

"El Sr. Moner cree que debe iniciarse el Programa para dar ya una idea organizativa y para ir puliéndolo, posteriormente."

Aquell mateix 1978 el CJS, de manera conjunta amb la FCN, organitza el I Seminari de Natació Escolar que es desenvolupa entre els dies 18 i 23 d'octubre, amb la participació de més de 150 assistents que són dividits en diferents grups de treball per tal d'anar debatent els diferents aspectes necessaris pel desenvolupament del programa tècnic-pedagògic presentat en el seu dia.

Dalt, retall de 'El Mundo Deportivo' del 16 de setmbre de 1978, 
informant de la celebració del I Seminari de Natació Escolar.
Sota. Portada facsímil del document de conclusions 
dels grups de treball del seminari.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo i Arxiu JCE

Integració a la FCN... i sortida

A tot això, el CJS ha estat integrat a la FCN com a Comissió de Natació Elemental, tal com suggeria la proposta del col·lectiu. 

En aquest moment la FCN és presidida per en David Moner Codina (1933-2016), que prové de la natació gironina. Banyolí de pro i professional d'èxit com a advocat de dret mercantil, ha pres possessió del seu primer mandat de la catalana el mateix 1977. Home de múltiples iniciatives, no sempre reeixides, ningú li pot negar la seva resiliència cercant d'assolir els objectius que s'ha proposat.

El cert és que s'ha trobat amb una entitat amb greus problemes econòmics, allotjada en una mena de 'viver de federacions esportives', dins d'un local insuficient i incòmode del carrer Jonqueres. L'home se les veu i se les desitja per millorar i revertir la situació i, com afirma l'acta de la reunió de la seva JD del dia 1 de febrer de 1979, considera que la federació és a prop del col·lapse financer:

"El Sr. Moner informa del delicado estado de nuestra situación económica y la imperiosa necesidad de recabar fondos y encontrar nuevas fuentes de financiación ya que de lo contrario corremos el riesgo de quedarnos sin poder llevar a cabo nuestros proyectos."

Acta de la reunió de la JD de la FCN del dia 1 de febrer de 1979.
Font: Arxiu de la FCN

Sovintegen les informacions en la premsa especialitzada amb declaracions del president Moner parlant de possibles vies d'autofinançament per a la federació de natació. 

Sigui relacionada o no amb aquesta recerca de finançament, el cas és que el dia 2 de juny apareix a la premsa esportiva un ucase de la FCN signat per el seu president i datat a 24 de maig, anunciant unes sorprenents Normas Reguladoras de la Natación Elemental que, segons s'informa, han estat dictades "previo estudio de la Comisión de Natación Elemental" i que la nota oficial assegura que "son de obligado cumplimiento a partir del dia 10 de junio de 1979"

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 2 de juny de 1979, amb la nota completa 
distribuïda per la FCN i signada per el seu president, amb data del 24 de maig.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

La lectura atenta de les Normas Reguladoras dona una idea bastant exacte de les seves desmesurades pretensions, a la vegada que s'expressen amb un llenguatge agressiu i dictatorial, més propi d'èpoques que semblaven en vies d'ésser superades; com quan asseguren en el seu tercer punt que:

"Queda prohibido (sic) la enseñanza de la natación elemental que no se atenga a las presentes normas, cuyo incumplimiento dará lugar a la sanción que corresponda por la Autoridad competente"

Aquell mateix dia 2 de juny la federació distribueix la circular 56/79 adreçada als ensenyants de natació, sota l'epígraf de Información para los Monitores on s'informa de les normes publicades en premsa. 

Reproducció de la circular 56/79 de la FCN, remesa als ensenyants de natació on se'ls 
informa dels procediments a implementar per el compliment de les normes dictades.
Font: Arxiu FCN

En aquest cas, però, hi ha un matís gens menyspreable; mentre que a les Normas Reguladoras s'informa que la Comissió de Natació Elemental ha elaborat un "previo Estudio" per a la seva redacció, a la circular per els ensenyants es diu textualment que les normes han estat establertes "de acuerdo con la Comisión de Natación Elemental". 

La realitat, però, és que ni la primera ni la segona afirmació són certes. Van ser redactades i publicades sense cap de mena de debat ni de coneixement dels membres del CJS que integraven la comissió, per bé que és cert que el president d'aquesta sí que en va ser informat prèviament a la seva difusió.

Ultra lo ja exposat, la circular 56/79 no se'n pot estar d'emprar també el mateix llenguatge extemporani i comminatori, ja emprat a les Normas, per imposar els seus dictats als ensenyants, afirmant en el seu quart paràgraf:

"Encarecemos a todos los responsables de cursillos el exacto cumplimiento de estas normas, en evitación de ulteriores problemas que podrían conducir a tomar serias determinaciones, siempre lamentables."

Aquests esdeveniments obren en el sí del CJS un període de reflexió per tal de prendre les decisions adequades. Acomplerta aquesta reflexió, es produeix la dimissió de la gran majoria dels membres de la Comissió de Natació Elemental, els quals, ja novament en funcions de Col·lectiu Jaume Solé, remeten primer a la FCN i més tard als mitjans de comunicació una carta on de manera detallada s'expliquen les raons que els han portat a donar aquest pas.

Retall de 'El Mundo Deportivo del dia 28 de juliol de 1979 amb la informació 
de la dimissió de la FCN  per la major part del integrants del CJS (7).
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Tant les Normas Reguladoras com la circular 56/79 presenten uns plantejaments clarament diferenciats i antitètics dels proposats en el seu moment per el CJS. 

On la proposta del col·lectiu parla d'adhesió voluntària a les programacions plantejades, les Normas ho converteixen en "obligado cumplimiento".

El fet d'esser inscrit al Col·legi de la FCN es pot entendre com una recomanació, però mai pot ser una obligació, atès que persones no adscrites al mateix poden estar perfectament capacitades per a fer classes de natació; més tenint en compte que des del 1967 a Madrid i des de 1975 a Catalunya s'han creat els INEF respectius, on s'imparteix formació adient per a dirigir les activitats esportives.

Respecte de la quota de 125 ptes. per alumne, especificada en la circular com a "tarjeta de seguro federativa", a la carta de dimissió del CJS s'afirma:

"Estas normas... se alejan definitivamente del espiritu que habia animado en todo momento los trabajos de esta Comisión, toda vez que en la circular distribuida el pasado 24 de agosto de 1978 pedia a los centros interesados en su programa de Natación Escolar, y a nivel VOLUNTARIO (sic), la colaboración de un canon de 50 pesetas, y ofrecia en contrapartida una página y media de servicios concretos, uno de los cuáles era este seguro federativo".

S'acaba una primera etapa del col·lectiu de prop de divuit mesos de caminar juntament amb la FCN, però s'obre un horitzó de continuïtat, encara que sigui en un format desinstitucionalitzat.

La segona etapa del Col·lectiu Jaume Sole...

Si bé podem parlar de una refundació, el terme no sembla correcte, tenint en compte que tot i formant part de l'estructura organitzava de la FCN, el col·lectiu pròpiament dit no va ser dissolt formalment en cap moment.

La nova etapa del CJS s'enfoca a estar operativa des dels inicis del proper any 1980. En la situació en que es troba cal replantejar tant les finalitats del grup com els mitjans a emprar. Respecte de les finalitats, es plantegen objectius centrats en promoure activitats de millora i reciclatge en la formació dels ensenyants de natació, amb dues grans línies de treball:

• Organitzar les anomenades 'Jornades Professionals', amb una periodicitat de tres o quatre a l'any. Pensades per acollir qualsevol temàtica que faciliti el debat i l'actualització sobre els aspectes tècnic-pedagògics i organitzatius que concerneixen a l'ensenyament de la natació

• Organitzar al mes de setembre de 1980 el "II Seminari de Natació Escolar", donant continuïtat a la tasca iniciada l'any 1978

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 27 de març de 
1980, amb la informació de la nova etapa del CJS.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Un altre dels objectius proposats per aquest nou període reprèn una de les finalitats motrius del col·lectiu, com és la de treballar per a la millora de la condició professional dels ensenyants de natació. El conjunt d'actes i activitats programades van ser comunicats mitjançant circulars informatives distribuïdes entre els llistats de persones que en un o altre moment han estat en contacte amb els actes del col·lectiu. 

La primera de les ponències presentades a les Jornades Professionals va córrer a càrrec del professor de l'INEF i membre del CJS, Pere Manuel Gutiérrez, amb el títol de 'Entrenament bàsic en el programa de Natació Escolar'

Imatge de la sessió de clausura del II Seminari de Natació Escolar a la sala d'actes 
de l'INEF de Barcelona, el dia 9 de novembre de 1980. La presideixen 
Pere Manel (CJS), Josep Masriera (SGE) i David Moner (FCN).
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Per tal d'aconseguir el finançament necessari es van establir alguns acords amb diferents institucions i mitjans informatius (8). Dels suports rebuts cal destacar el de la Secretaria d'Esports de la Generalitat, que en la figura del seu Secretari General, Josep Lluís Vilaseca Guasch (1930-2020), el CJS sempre va trobar un acull actiu. 

També la FCN, primer amb en David Moner i més tard amb en Joan Ballart, van col·laborar en l'organització dels II i III Seminari de Natació Escolar. A l'organització del quart seminari, ja amb els integrants habituals del CJS en vies de dispersió, va ser fonamental l'empenta i el suport de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.

Altrament, sense el suport de l'INEF de Catalunya no haurien estat possibles una gran part de les activitats del col·lectiu, especialment els seminaris, que sempre van tenir lloc a la sala d'actes de la primera seu de l'institut, a Esplugues de Llobregat.

Muntatge amb informacions dels II, III i IV Seminari de Natació 
Escolar dels anys 1980, 1982 i 1984, respectivament.
Font: Elaboració pròpia, arxiu JCE

Dalt: Edició especial per el III Seminari de l'etiqueta autoadhesiva del CJS, 
amb el lema de la trobada: 'L'aigua, un medi educatiu'.
Sota: Recepció a l'Ajuntament de Barcelona amb motiu III Seminari. Jean Fouace, 
Joan Agut, Enric Truñó, Francesc Segura, Miquel Lumbierres, Joan 
Carles Burriel, Pere Manel, Andrea Imeroni i Jean Vivensang.
Font: Arxiu JCE. Fts SI

Imatge de la presidència d'una de les sessions del IV Seminari. Manel Pérez (CJS) i Pere Miró 
(INEFC) acompanyen a dos dels ponents internacional en un moment del col·loqui establert.
Fons: Arxiu Hospitalet de Llobregat. Ft. SI

La participació com a assistents als diferents seminaris organitzats per el Col·lectiu Jaume Solé va ser superior, en cadascuna de les edicions, als dos-cents cinquanta ensenyants, tècnics o directius, vinguts de tots els racons d'Espanya.

No ens en podem estar de recordar alguns dels ponents participants en els seminaris del CJS:

• II Seminari, del 7 al 9 de novembre de 1980

• Sandro Rossi, professor de natació a l'Universitat de Macolín de Suissa; Pere Miró, professor natació INEF-Barcelona; Pedro Franco, ensenyament nadons a Saragossa; Rosa Congrós, ensenyament per a invidents a Barcelona; Fernando Navarro, professor natació INEF-Madrid o Emilio Millor, de Navarra, ensenyament del waterpolo

• III Seminari, del 24 al 26 de setembre de 1982

• Jean Visensang, president Fédération de Maîtres-Nageurs Sauveteurs de França; Paul De Knopp, natació recreativa a Bèlgica; Jean Fouace, dels bébés nageurs de França o Andrea Imeroni, professor de natació educativa a Itàlia 

• IV Seminari, del 13 al 16 de setembre de 1984

• Patricia Cirigliano, professora de natació per a nadons a Argentina, Joan Carls Burriel, professor d'INEFC i membre del CJS, junt amb d'altres especialistes nacionals i internacionals

A mode de conclusió

Al llarg dels set anys i escaig d'activitat continuada del Col·lectiu Jaume Solé els seus components han conegut altes i baixes. A més dels esmentats anteriorment, membres des de la seva constitució, s'hi van anar incorporant d'altres ensenyants i tècnics esportius. Com per exemple Joan Carles Burriel - incorporat el mateix 1978 - Albert Cucarella, Otília Arenas, Joan Ramón Giménez, Manel Pérez, Pere Álvarez, o Sergi Crespi.

Dels tres directius que acompanyaren els inicis del CJS, un cop passada la crisi amb la FCN només hi va seguir en Agustí Pla, que va renunciar al seu càrrec federatiu per continuar col·laborant en la tasca del col·lectiu. 

Com és evident alguns dels integrants de l'entitat han anat traspassant aquests darrers anys, començant per la prematura mort d'en Joan Illa en els anys inicials d'aquest segle XXI.

Amb la perspectiva del temps transcorreguts podem aventurar algunes reflexions sobre la tasca del col·lectiu:

• La seva eclosió a finals dels anys setanta s'insereix en un moment de deslliurament de les il·lusions i esperances d'una societat que es troba en vies de superar una llarga dictadura

• Aquesta energia i empenta social comportava unes fortes dosis de voluntarisme que va mobilitzar als diferents agents implicats en les activitats relacionades amb la natació escolar

• En aquest ambient, la 'Proposta d'actuació en Natació Escolar' responia a les necessitats d'aquell moment precís, per bé que es pot pensar que els seus plantejaments pecaven d'un excés de vocació unificadora i globalitzadora d'aquestes activitats

• En qualsevol cas, la implementació de les seves propostes sobrepassava el marc de les federacions esportives, demandant un context d'autogovern que al 1977 encara formava part de les perspectives de futur

De tota manera, els membres del Col·lectiu Jaume Solé tenen dret a pensar que, com diu Atahualpa Yupanqui,"más no fue tiempo perdido, a según lo vi después..." (9), especialment per haver pogut acostar-se al compliment d'una de les seves finalitats primigènies: la de la millora i professionalització de la tasca dels ensenyants de natació del país.

Memòries del Montjuïc

(1) Cal matisar que entre l'Escullera i la piscina coberta de Manresa del 1955 hi ha l'esforç de la societat 'Baños Populares de Barcelona', filial de l'empresa 'Sociedad General de Aguas de Barcelona' - actual AGBAR -, que entre 1940 i 1943 va construir tres establiments de banys; el primer a la Ronda de Sant Pau (1940), així com més endavant els de la Travessera de Gràcia i el Rec Comtal (1943). Les dues primeres van comptar amb piscina coberta, encara que de dimensions no prou adients per a la competició, i van aixoplugar fins a finals de la dècada dels seixanta als clubs de natació Montjuïc i Catalunya, respectivament. En aquest bloc hi vam dedicar dues entrades a la qüestió, de la primera de las quals us en deixem la referència: https://www.memoriesdelmontjuic.org/2024/03/banos-populares-de-barcelona-sa-i.html

(2) Aquest primer 'Plan Provincial de construcción de Piscinas' abastava el període 1965-1967. La inversió de la Diputació de Barcelona era de 42 milions de pessetes, 24 d'ells per a les tres piscines cobertes i la resta per a les nou descobertes de Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar, Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Sant Adrià del Besós, Torelló, Gavà, Navàs i Cerdanyola.

(3) Vicenç Esquiroz Soliva (1914-1987) ha estat una de les personalitats fonamentals en la promoció i el desenvolupament de la natació al nostre país. Com a periodista va destacar per la seva tasca continuada com a publicista per difondre els beneficis de l'esport en general i de la natació en particular. A ell va correspondre la funció de dirigir i executar els primers cursets a la piscina 'vella' de Montjuïc per a l'ensenyament de natació, organitzats per el C.N. Montjuïc, del qual en va ser un dels fundadors.

(4) El mes de juny de 1977 en Jaume Solé Sanahuja s'acaba de jubilar de la seva professió de tota la vida com a ensenyant de natació, complementada amb les tasques d'entrenador, sempre al degà C.N. Barcelona. Fins a on tenim coneixement va ser el primer a jubilar-se sota aquest concepte, motiu pel qual els membre del tot just creat col·lectiu van voler retre-li homenatge prenent el seu nom com a senyera. De la vida d'en Jaume n'hem deixat constància en aquest bloc:
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2025/01/identitats-jaume-sole-sanahuja-o-la.html

(5) El disseny del dibuix de l'infant nedador, acompanyat de lema del CJS 'Natació a l'Escola', va ser realitzat per un dels seus integrants, en Antonio Rubio Campaña, que afegia a les seves aptituds com a  estudiant de Ciències de la Informació i ensenyant de natació, l'afecció pel dibuix. Treballant ja com a repoter, es va desplaçar a Madrid, on ha desenvolupat una exitosa carrera com a periodista d'investigació. Actualment presideix la 'Asociación de Periodistas de Investigación' (API).

(6) Les frases entre cometes pertanyen a la redacció de la 'Proposta d'actuació en Natació Escolar' del Col·lectiu Jaume Solé, elaborat abans de la seva integració a la FCN com a Comissió de Natació Elemental.

(7) La carta de dimissió anava signada, segons recull l'acta de la junta de la FCN del dia 19 de juliol de 1979, per els següents membres del CJS: "Sres. Castellví, Agut, Pere Manel, Murio, M.D. Jané, Burriel, Rubio i Pla...". No obstant també van dimitir en Francesc Giménez i l'Artur Ocón, encara que per raons diverses no van poder signar la lletra presentada. Només va restar a la comissió de la federació un dels integrants originari del col·lectiu.

(8) Per tal de poder finançar les activitats del CJS en aquesta segona etapa, es va comptar amb el patrocini d'alguns mitjans de comunicació especialitzats, com ara el cas de la revista 'PISCINAS' i de 'GUIX, elements d'acció educativa'. La resta de suports va venir de les diferents institucions que es van sentir concernides per les finalitats de les seves propostes: Federació Catalana de Natació, Secretaria General de l'Esport, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat o l'Institut Nacional d'Educació Física.

(9) L'argentí Héctor Roberto Chavero (1908-1992) és més conegut com a Atahualpa Yupanqui. És definia a sí mateix com a un "indio mixturao". Mític compositor i intèrpret de la música popular argentina, l'any 1965 publica la seva composició autobiogràfica 'El Payador Perseguido', que s'introdueix amb els coneguts versos "Con permiso voy a dentrar, aunque no soy convidao, pero en mi pago un asao, no es de naides y es de todos", de quines darreres estrofes n'hem extret els reproduïts a l'article. Junt amb la també immortal xilena Violeta Parra Sandoval (1917-1967), conformen la dupla històrica dels cantautors compromesa amb la conservació i restauració del patrimoni folklòric sud-americà.