Sprints. El 'Nuevo Mundo'; de sala de ball i combats de boxa a piscina... o no ?

Els inicis...

Som a la segona meitat dels anys vint a Barcelona, i el Paral·lel va concentrant tot tipus d'ofertes d'espectacles i d'activitats recreatives per a la població. 

En el vessant social, de les vicissituds dels primers anys vint - 'quan mataven pels carrers' - n'ha derivat una dictadura apadrinada per la monarquia d'Alfons XIII.

També els esports es van desenvolupant amb intensitat creixent. D'entre ells la boxa, junt amb el ciclisme i els jocs de pilota basca, es troba entre els espectacles preferits per el gran públic. En aquest ambient, l'any 1927 s'inaugura, al número 50 d'aquesta avinguda, un local que vol simultaniejar els balls de saló amb la boxa. Els seus promotors el bategen com a 'Nuevo Mundo'. 

Imatge aèria de l'any 1928, amb la ubicació del 'Nuevo Mundo' just enfront 
de la central elèctrica del carrer Matas i al costat de les atraccions 'Apolo'.
Font: Bloc Barcelofília. ANC, fons FECSA. Ft. SI

De l'afició per la boxa n'és exemple que dins dels actes de celebració del vint-i-cinquè aniversari de la fundació del degà Club Natació Barcelona, l'any 1932, es celebra en la seva piscina de l'Escullera una vetllada boxística, com acrediten les imatges publicades en la premsa d'aquells anys.

Imatge del ring de boxa instal·lat sobre la piscina de l'Escullera per el combat entre Eduardo 
Daufi  i J. Pujol, alies Flyn. Al fons s'observen els trampolins i les palanques de salts.
Font: ANC. Ft. G. Casas

L'any 1936 el local del 'Nuevo Mundo' sofreix una reforma que el converteix en frontó per a la realització de tot tipus d'esport relacionats amb la pilota basca i modalitats similars. S'afegeix a la llarga llista de frontons que ja existeixen a la ciutat, proliferació que ve ajudada per la realització d'apostes.

Retalls de 'La Hoja del Lunes' i de 'El Diluvio', dels dies 5 i 3 de maig,
referits a la immediata inauguració del renovat 'Nuevo Mundo'.
Font: Hemeroteca ARCA

Desprès de la guerra l'activitat decreix, fins que a l'any 1949 el propietari del solar el posa en venda...

El Club Natació Montjuïc hi vol fer la seva piscina coberta...

Aquell any de 1949 el C.N. Montjuïc tot just celebra el seu cinquè aniversari, però l'empenta dels seus directius i dels associats l'ha empès, l'any 1948, a proposar-se seriosament la construcció de la seva pròpia piscina coberta.

Hi concorren dues circumstàncies favorables:

• El juny de 1948 el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la creació de la primera Ponència d'Esports de tot el país, que recau en la persona d'en Epifani de Fortuny Salazar, baró d'Esponellà.

• El fundador i primer president del club, Vicenç Esquiroz Soliva ha establert una relació de sincera amistat amb el tot just estrenat regidor d'esports

A més de la relació professional entre el periodista i el regidor, l'any 1948 la interacció entre aquestes dues personalitats es veu incrementada notablement per dos fets complementaris:

• El mes d'agost el pare de l'Esquiroz mor, a causa d'un malaurat accident de tràfic, i el Baró d'Esponellà l'hi farà costat en aquests difícils moments, tot i assistint personalment a les exèquies i oferint-se per a el que sigui necessari

• Uns mesos més tard, al novembre, es celebren les primeres eleccions a regidors de l'ajuntament per el terç familiar - com a part de la 'democràcia orgànica' del règim - i en Vicenç Esquiroz pren la iniciativa per a erigir-se com una mena de director de campanya de la candidatura d'en Epifani de Fortuny

Extracte del diari personal d'en Epifani de Fortuny, on senyala el paper 
d'en Vicenç Esquiroz com a 'cerebro gris' de la seva candidatura.
Font: ANC. Fons familia Fortuny, ANC1-1256-T

Escriu el baró d'Esponellà:

"Esquiroz, que es mi verdadero cerebro gris de estas elecciones... me ha recomendado la asistencia al partido de Pelota Base. Es muy interesante. Hay poca gente, pero mi presencia ha sido acogida con grandes aplausos...

Por toda la barriada de Sans nuestra propaganda sobrepasa a la de los contrarios y es respetada." (1)

Partint d'aquesta premissa, la 'Comissió Pro-piscina' del C.N. Montjuïc, encapçalada per el president Joan Boronat, s'adreça a la regidoria d'Esports de l'ajuntament per aconseguir que aquest compri o expropiï el solar de l'antic frontó, amb l'objectiu que posteriorment el cedeixi a l'entitat blanc-i-verda per tal que amb els seus propis mitjans econòmics pugui escometre la construcció de la seva piscina coberta.

Per a proveir-se d'aquests mitjans el club ha iniciat una campanya entre els comerciants i empresaris del barri del Poble-sec per a la recaptació dels fons necessaris, estimats inicialment en 1.000.000 de ptes. De manera complementària es fan gestions amb la Caixa d'Estalvis i Pensions - l'actual Caixabanc - per assegurar-se la concessió d'un crèdit per la quantitat romanent per assegurar-ne la viabilitat.

El pas previ, però, és el de la compra o expropiació per l'ajuntament del solar del Paral·lel 50. Fetes les gestions pertinents el resultat és descoratjador. Les disponibilitats financeres de l'administració municipal són força limitades i, tot i estudiar-ne la possibilitat, aquesta opció és finalment desestimada.

El 'Servicio de Valoraciones' de l'àrea d'urbanisme municipal és qui en fa la valoració dels costos, xifrats en una quantitat propera al milió de pessetes, desglossades en:

Valor del solar            797.962,50 ptes.

 Indemnització            160.000,00

3% d'afecció                 28.738,87             Cost total  expropiació: 986.701,37 ptes. (2)

Com a alternativa, el club estudia la compra directa del solar al propietari del 'Nuevo Mundo', oferint-se a abonar el milió de pessetes o una quantitat lleugerament superior. No obstant, la proposta ni tant sols va arribar a ser negociada. 

Amb data de 21 de novembre de 1949 l'Esquiroz comunica al regidor d'esports el fracàs de les negociacions

Dalt, l'informe de l'àrea d'urbanisme sobre els costos de l'expropiació. 
Sota, la lletra d'en Vicenç Esquiroz tramesa a en Epifani de Fortuny.
Font: ANC. Fons familia Fortuny, ANC1-1256-T

Aquest atribueix el fracàs de les gestions al fet que el propietari del solar en qüestió "quizà... se habrá enterado de que no existirá la expropiación de los terrenos, por parte del Ayuntamiento", amb quina seguretat la propietat es manté ferma en que sense el compromís de compra per el club, per un import superior als dos milions de pessetes, no cal ni seure's a parlar. 

Descartada aquesta via, el pas següent en la lluita per a l'aconseguiment de la piscina coberta consisteix en proposar-ne la seva construcció en el solar de la plaça de la Reina Amalia, tocant la Ronda de Sant Pau, amb quina finalitat l'any 1951 es redacta per el Montjuïc un esborrany de proposta 

Estudi inicial proposat el 1951 a l'ajuntament de Barcelona, de la piscina del 
C.N. Montjuïc a la plaça de la Reina Amalia, actual Folch i Torres.
Font: Arxiu del CNM. Ft. Casas

Aquesta avantprojecte el signa l'arquitecte Joan Pujadas. El solar que reclama el club és el que actualment ocupa l'Institut Milà i Fontanals. Els directius del Montjuïc en sol·liciten la cessió d'una part del solar esmentat a l'ajuntament de Barcelona, a través de la seva secció d'Urbanisme i Obres Públiques, amb una instància datada a primers d'agost de 1951. El conjunt de processos administratius que segueixen es recullen en l'expedient 6.659 de l'ajuntament (2).

L'entitat blanc-i-verda es manté encara ferma en el seu desig de rebre el solar municipal en cessió d'usdefruit per un període perllongat de temps, mentre que de la construcció i posterior gestió ja se'n encarrega el Montjuïc per els seus propis mitjans. Encara l'any 1957, en declaracions a 'El Mundo Deportivo', Jaume Florensa, vicepresident del club, explica així la voluntat dels socis i directius:

"... La construcción de la misma irá a nuestro cargo. Y esa necesidad (de la piscina) la plantea... no una simple entidad sino una populosa barriada.

Lo cierto es que el Club de natación Montjuich no quiere, como se ha venido diciendo, que el Ayuntamiento le construya su piscina...  Las piscinas no han de ser simples cuerpos de cemento; han de tener su alma, el club que las anime y las mueva... Y los clubs han de aportar igualmente un esfuerzo económico, con la ayuda de sus incondicionales.

El Club de Natación Montjuich ha demostrado su suficiencia y ahora quiere demostrarla aportando para la ciudad una instalación para la pràctica del deporte."

Titulars de l'entrevista del periodista José M. Miedes al vicepresident del C.N. Montjuïc, 
Jaume Florensa, publicada en 'El Mundo Deportivo' del 31 d'octubre de 1957.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Per a la inauguració real de la piscina coberta de la plaça Folch i Torres, encara ha de passar gairebé una dècada. 

Entretant es va acomplint allò que 'del dit al fet hi ha un gran tret'. De l'empenta inicial reflectida en la voluntat que l'entitat sigui capaç de finançar per ella mateixa la construcció de la piscina, es va passant a l'assumpció, més propera a la realitat, de que sigui l'ajuntament qui n'assumeixi la seva construcció, per a cedir-la desprès en usdefruit al C.N. Montjuïc. 

El precedent d'aquesta situació es troba en la primera piscina coberta construïda per l'ajuntament de Barcelona al Poblenou; inaugurada l'any 1960 i cedida al popular club de la barriada industrial i marinera de la 'Mar Bella'.

Epíleg

I que se'n ha fet del solar del Paral·lel n. 50, on havia estat el 'Nuevo Mundo' ?... Desprès d'uns anys d'abandonament, l'any 1960 el solar es comprat per els empresaris Pere Balañá i Lluís Coma Cros, que hi volen construir un gran circ per a reprendre la tasca del que havia estat, fins a finals dels anys quaranta, l'antic 'Teatro Circo Olympia' - al carrer Aldana, cantonada Rda. Sant Pau -.

Per problemes amb els permisos necessaris el projecte ha de ser descartat, reconvertint l'espai en una moderna sala de cinema, el 'Regio Palace'; considerada, en el seu moment, la més moderna de Barcelona.

Imatge de la façana i l'entrada del cinema Regio Palace, 
ubicat en el solar de l'antic 'Nuevo Mundo'.
Font: Web barcelonamemory.com

Amb capacitat per a 1.600 espectadors, el Regio va patir diferents circumstàncies, incloses un incendi de les seves instal·lacions l'any 1964. L'any 1971 va estrenar la seva pantalla corba, del sistema conegut com a 'Vistarama', amb la projecció de la pel·lícula 'Tora !, Tora !, Tora !'.

De la piscina que no va ser, el local va passar a l'espectacular sala de cinema que per uns anys es convertí en una de les més espectaculars de la ciutat. Finalment, l'any 1997 va exhibir la seva darrera pel·lícula, 'The Game', i de manera quasi bé inesperada va tancar les seves portes a mitjan de desembre d'aquell any.

Memòries del Montjuïc

(1) La curiosa imatge d'en Vicenç Esquiroz fent de director de campanya del baró d'Esponellà requereix d'un aclariment. En primer lloc, es tractava d'eleccions de la 'democràcia orgànica' - com volia ser conegut el règim - on no es podien presentar els partits polítics que coneixem com a habituals. Encara que és cert que hi va haver dues candidatures enfrontades, es tractava de disputes internes entre 'famílies' del règim franquista. En Epifani de Fortuny anava en la llista que podríem dir 'oficialista', amb persones que ja eren a l'ajuntament de Barcelona. La suposada oposició venia del sector 'carlista-tradicionalista' del règim. D'aquí una de les complicacions que va tenir l'Esquiroz, atès que com a periodista treballava al diari d'aquesta tendència, 'El Correo Catalán', on signava con a 'Claris'. El suport a Epifani de Fortuny va ser a prop de costar-li l seva col·laboració al periòdic tradicionalista, encara que finalment la sang no va arribar al riu...

(2) Com que 'cualquier escribano echa un borrón', a l'informe del 'Servicio de valoraciones' de l'àrea d'urbanisme de l'ajuntament, se'ls hi va colar un follet que va transformar la suma total del cost d'expropiació dels 986.701,37 ptes. reals, en les 968.701,37 que hi fan constar.

(3) Del desenvolupament de la tasca feta per el Club Natació Montjuïc per a la consecució de la seva piscina coberta en donem fe en l'article publicat al nostre bloc el 23 de març de 2022, que resumíem amb les xifres 18/36. Divuit anys per aconseguir que es construís la piscina (1948-1966) i 36 anys per a poder gaudir-la, abans que fos enderrocada per l'ajuntament (1966-2002). Per a qui n'estigui interessat, us deixem l'enllaç a aquesta entrada, titulada: "De la piscina Folch i Torres, 1966 - 2002... la 'casa gran' del Montjuïc"
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2022/03/de-la-piscina-folch-i-torres-1966-2002.html

Butlletí. El Club Natació Atlètic estrena revista...

L'any 1913 és el de la fundació del segon club de natació català, el Club Natació Athlètic. Ser el vicedegà de la natació catalana ho ha sigut fàcil. El Natació Barcelona ha estat el primer en ser fundat, l'any 1907, i a més s'ha convertit en la referència esportiva per a nombroses capes de la societat barcelonina. 

En aquest context el 'cercle' natatori de l'Athlètic ha hagut de maldar per a trobar el seu propi espai en el món de la natació catalana i espanyola. Ho aconsegueix, en gran mesura, gràcies a dos fets diferencials:

• La celebració l'any 1918 del primer 'Campionat de Catalunya' de natació, tres anys abans de la fundació de la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA) 

• L'entronització de la que ha de ser la primera gran prova en llargues distàncies del calendari català: la Travessia del Port de Barcelona, quina primera edició es celebra el 24 de setembre de 1926 (1)

A l'any de 1933 tenim un Atlètic - ja sense la h anglosaxona - que es troba en el marc de la que és coneguda com a la seva 'Dècada prodigiosa, 1924-1935', i que acompleix el seu vintè aniversari.

L'agost d'aquest any l'equip directiu, presidit per en Joan Torres Picart, ha decidit iniciar la publicació d'un butlletí social. Com a homenatge i recordatori d'aquesta fita, publiquem aquest article rememorant els primers tretze números de la publicació, que abasten des de l'agost de 1933 fins al setembre de 1934, amb periodicitat mensual.

Els primers butlletins...

Recollim de manera individual alguna de les portades i de les pàgines interiors d'aquests primers números, mentre que al final d'aquest apartat inserim un vídeo on s'inclouen la totalitat de les portades, a més d'algunes altres de les pàgines interiors que ens han semblant interessants de conèixer.

Primera plana dels números 1 i 5, del butlletí del C.N. Atlètic, d'agost i desembre 
de 1933, respectivament, que en aquests dos única casos serveix com a portada. 
Font: Arxiu FCN, fons Joaquim Morera (2)

En el cas del butlletí n. 1, la junta directiva justifica així el naixement d'aquesta revista

"L'actual Consell Directiu del Club de Natació Atlètic, ha cregut que tenia el deure d'oferir als seus consocis totes aquelles reformes que per el millorament moral i material de l'entitat fossin necessàries.

Es per això que avui posem a les vostres mans aquest modest butlletí,... el que ha prevalgut en la nostra decisió... ha estat el de que el nostre Atlètic, que és encara ben poca cosa dintre de la natació,... és dels primers, per no dir el primer, en el que fa referència a la companyonia i amistat germanívola de socis i directius."

Pel que fa al n. 5, del mes de desembre de 1933, la primera plana és dedicada al comiat de l'esport en actiu d'en Ramón Artigas Rigual, que al llarg de quasi una dècada ha estat la figura capdavantera en l'entitat del cavallet de mar. Olímpic a Amsterdam 1928, va ser sis vegades guanyador de la Travessia del Port de Barcelona, a més de comptar en el seu haver amb haver batut fins a 18 vegades diferents rècords d'Espanya.

Portada del n. 2 del butlletí, de setembre de 1933, amb 
la imatge d'un molt jove Asensi Bernal Fatjó.

En Asensi Bernal, que en la imatge deu tenir al voltant dels tretze anys, forma part amb els seus germans Francesc i Josep, d'una nissaga de nedadors de l'Atlètic. Per una o altre raó els tres acabaran marxant a d'altres entitats; en concret el Josep i l'Asensi aniran a nedar al Club Natació Barcelona. Aquest darrer, un cop retirat de la natació activa, s'inicia com a entrenador tot simultaniejant aquesta tasca amb la d'àrbitre de natació i waterpolo. Entre 1952 i 1954 va ser primer entrenador de natació del Club Natació Montjuïc. Poc temps més tard un accident de cotxe li va costar la vida.

Portada i pàgina 1 del n. 3 del butlletí, d'octubre de 1933, amb l'agraïment 
als associats per la seva col·laboració a l'èxit de la vuitena Travessia 
del Port de Barcelona. A les pàgines 8 i 9 trobem una breu 
història de les edicions anteriors de la prova.

A la portada hi veiem una històrica foto, amb l'abraçada del President Francesc Macià Llussà al nedador Vicenç Olmos Ayza, del Barceloneta Amateur Club (BAC), guanyador per primera vegada aquell 1933 de la Travessia del Port, superant al llegendari Ramón Artigas de l'Atlètic en l'any de la seva retirada. El Molt Honorable President Macià assisteix a un dels seus darrers actes oficials, doncs va morir el dia de Nadal d'aquell mateix any.

Les pàgines 8 i 9 mostren algunes de les dades més rellevants de les set primeres ocasions en que la travessia s'ha celebrat; des de l'any 1926 fins a la de 1932.

Portada del n. 6 del butlletí, de gener-febrer de 1934, amb la imatge d'en 
Tomás Palmada Arumí i la llegenda: 'Ex-president del Club 
Natació Atlètic, en l'aniversari de la seva mort'.

Efectivament, en Tomás Palmada havia traspassat de manera sobtada el gener de 1933, quan tot just deixava la presidència de l'Atlètic per assumir la de la FCNA, per a la qual havia estat escollit; encara que no la va arribar a exercir, atesa la seva mort fulminant, essent reemplaçat en el càrrec per en Joaquim Rosich, del C.N. Barcelona.

Palmada va ser un destacat propagandista de la natació infantil, encara poc desenvolupada als anys vint del segle passat. Ell mateix va ser l'impulsor, a la piscina de Montjuïc, de l'anomenat 'I Festival Interclubs Infantil' el 26 de juliol de 1930, que va tenir una rèplica en la segona edició de l'any 1931.  Un cop recollida la iniciativa per la FCNA aquest festival es va convertir a partir de 1932 en el Campionat Infantil de Catalunya. 

La seva defunció va causar un fort impacte en la natació del país, com ho demostra l'ample ressò que va tenir en la premsa esportiva i general del moment, que aquest número del butlletí recull parcialment en les seves pàgines interiors.

Portada del n. 8 del butlletí, d'abril de 1934, amb la imatge d'una jove 
Mary Bernet, qui al final de la seva carrera esportiva va ser 
la primera nedadora del Club Natació Montjuïc.

Mary Bernet va debutar amb l'Atlètic a l'edat de 10 anys, en el curs del 'II Festival Interclubs Infantil' de l'any 1931. Figura precoç de la natació catalana, va ser entrenada principalment per la seva mare, que a la vegada exercia com una mena d'agent i representant de l'esportista. A finals de 1935 la seva mare se l'emporta al BAC - que desprès serà el C.N. Barceloneta -. A les acaballes de 1938 s'incorpora al C.N. Barcelona, on s'hi està fins el 1943, quan passa al C.N. Catalunya. Desavinences amb l'entrenador d'aquest darrer club, la porten a un nou destí, que aquesta vegada és el tot just fundat Club Natació Montjuïc, on ha de nedar els seus dos últims anys d'esportista en actiu, fins a les acaballes de 1945 quan guanya la seva darrera Copa Nadal.

Va ser nombroses vegades campiona de Catalunya i d'Espanya en proves de crol i, especialment, d'esquena que era la seva modalitat preferida, assolint alguns dels rècords d'Espanya dels primers anys quaranta en aquesta especialitat.

Portada del n. 12, d'agost de 1934, amb la imatge d'en Antonio Sierra Fernández; pare d'en 
Juan Antonio Sierra Puerto, degà dels directius i cronistes del món de la natació.

Antonio Sierra Fernández va ser nedador i waterpolista del Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de waterpolo de tercera categoria l'any 1924 i subcampió el 1926; a més de campió de Catalunya en les proves de 200 i 400 m braça i subcampió d’Espanya de 200 m braça el 1930. Va participar en les funcions directives del seu club, a la vegada que es va dedicar a les activitats d'àrbitre, essent un dels fundadors del Col·legi Català d'Àrbitres de la FCN, on hi participa en les especialitat de natació, waterpolo i salts. La seva dedicació al món de les activitats aquàtiques li va valer diverses distincions honorífiques de la FCN i de la 'Federación Española de Natación' (RFEN). 

Vídeo amb el recull de les portades i d'altres continguts dels tretze 
butlletins del Club Natació Atlètic, objecte d'aquesta entrada.
Font: Arxiu MdM, elaboració pròpia

La publicitat també ajuda...

Des del segon número de la revista, quan s'incorporen portada i contraportada a dues tintes, fa acte de presència la publicitat, que de ben segur va ajudar al finançament d'aquest portaveu.

En general s'inclouen en cada número de sis a vuit anuncis, de mides diferents. L'únic que va a tota plana és el dels 'trajos' de bany de la marca 'Mare Nostrum', que són anunciats com una venda exclusiva dels magatzems 'Busutil', que es promociona com a "la primera casa en la península d'articles de Natació Bany i Platja".

Publicitat genèrica dels magatzems 'Busutil', en la premsa de l'època.
Font: Hemeroteca ARCA

El número 27 de la Via Laietana és a la cantonada de la plaça de Ramón Berenguer, on de fa molt anys hi ha un bar-restaurant. A finals de l'any 1923, però, s'hi va instal·lar la primera gran botiga a Barcelona d'aquests magatzems, pertanyents a en Juan Martín Busutil, que va acabar obrint fins a quatre sucursals més a Barcelona: a Sants, l'Eixample, Gràcia i Sant Antoni. Com és evident, encara que venia tot tipus de productes tèxtils i de gènere de punt, una especialitat de la casa eren els article de platja i bany. 

Diferents anuncis dels apareguts en les pàgines del butlletí 
del Club Natació Atlètic en el números analitzats.

En concret els vestits de bany 'Mare Nostrum' van ser un dels seus producte punters, arribant a editar amb aquest nom alguns llibres relacionats amb les activitats aquàtiques, com el publicat per Enric Granados Gal als anys trenta, amb el nom de 'Com es fa un nedador'.

Portada i planes interiors del llibre d'Enric Granados. A les planes interiors hi consta 
la informació de 'Publicat per MARE NOSTRUM, el vestit de bany perfecte', així 
com la llegenda de 'El vestit de bany nacional que supera a tots els estrangers'.
Font: Arxiu JCE

Un altre dels anuncis habituals és el de 'Aigua Oxigenada Foret', que correspon a una empresa familiar d'en Bernat Picornell Richier, fruit del primer matrimoni del fundador del C.N. Barcelona amb la ciutadana francesa Marie Stephanie Foret, que havia mort l'any 1931. La factoria de l'empresa Foret, productora d'aquest tipus d'aigua, es trobava al barri del Poble Nou de Barcelona. 

L'anunci, amb el reclam de 'CULTURA FÍSICA I ESPORT', ens assabenta de les virtuts que proporciona el producte, referents a la higiene, l'antisèpsia i la desinfecció. Des de mitjans dels anys seixanta la empresa va ser absorbida per la multinacional nord-americana 'FMC corporation'.

De la popularitat i difusió del 'Aigua Oxigenada Foret' en dona fe el lluminós que durant molts anys va ser present a la terrassa d'una casa del carrer Pelai, prop de la cantonada amb la Rambla, com podem observar en la imatge que segueix:

A la dreta de la imatge, el lluminós de propaganda del 'Aigua Oxigenada 
Foret', a mitjans anys quaranta, al carrer Pelai de Barcelona.
Font: ANC. Cantonada Pelai-Rambles. Ft. Ferran

Un altre dels reclams que ens mostra la publicitat del butlletí és el de les 'Boles NOHISENT', que afirmen ser útils per els nedadors per tal de combatre les afeccions de les orelles. Tot i que l'anunci ens informa que són 'de venda en totes les farmàcies drogueries...', veiem que la finalitat és la d'enfocar-nos a la 'Farmàcia N. Ponsati', ubicada a la Plaça Nova n. 3 de Barcelona.

Es tracta de l'establiment d'en Nemesi Ponsati Solà, un dels principals promotors de l'esport barceloní de primeries del segle XX. Nascut l'any 1887, va estudiar farmàcia a la universitat de Barcelona i va regentar l'establiment anunciat en la revista del C.N. Atlètic.

Vista de la farmàcia Ponsati, a la Plaça Nova n. 3, al costat de 
la Catedral de Barcelona, en una imatge dels anys trenta.
Font: Bloc BARCELOFÍLIA

La importància d'en Nemesi Ponsati, però, no ve de la seva activitat farmacèutica, sinó de la seva vocació com a pedagog esportiu i formador d'atletes, per a la qual cosa va fer estudis de mestre a l'escola Joan Bardina. Soci del C.N. Barcelona quasi des de les primeres hores, va ser practicant de la gimnàstica sueca, la natació, el waterpolo i l'atletisme. Acordat amb els posicionaments higienistes de l'època, la seva prioritat va ser la de difondre l'esport i l'educació física entre la joventut, donant sempre preferència als valors humans d'aquestes pràctiques. 

Com a dirigent esportiu va presidir la FCNA entre 1922-1923 i el C.N. Barcelona entre 1940-1943. Enamorat de l'atletisme, al qual dedicà les seves millors hores de practicant i pedagog, va presidir la Federació Catalana d'aquest esport entre 1949 i 1953.

L'activitat de la revista social del Club Natació Atlètic va continuar, amb més o menys interrupcions i discontinuïtats, al llarg d'un bon seguit d'anys.

Memòries del Montjuïc

(1) El primer Campionat de Catalunya, del 1918, fou iniciativa del llavors president del club, Gerard Collardin Esser, que troba l'oportunitat de crear una competició original del Club Natació Athletic, a la que hi inclou la disputa d'una copa donada per ell mateix amb el nom de 'Challenge Setembre'. En Collardin va ser un dels principals impulsors en la creació de la 'Federacion Española de Natación Amateur' (FENA) l'any 1920. Pel que respecta a la Travessia del Port de Barcelona, aquesta va tenir un precedent el dia de Sant Jaume de l'any 1915; quan en Enric Gil i en Jaume Maria Arnau van acomplir el desafiament de travessar el port en un recorregut de més de 3.000 metres de distància que tots dos van assolir, prefigurant així un recorregut similar al que a partir de 1926 es fa cada any al voltant de la festivitat de la Mercè, el 24 de setembre.

(2) La font referida als diferents elements del butlletí del C.N. Atlètic que anem reproduint és sempre la mateixa, per això ens estalviem d'anar-la repetint cadascuna de les vegades. L'arxiu de la Federació Catalana de Natació fa referència al conjunt documental que es conserva a les seves dependències. Una part important d'aquest arxiu és el format per el fons Morera, llegat per en Joaquim Morera Pujals, qui va ser un destacat membre directiu de les federacions catalana i espanyola, a la vegada que també de la LEN i de la FINA. Al llarg de la seva vida va anar atresorant diferents col·leccions de revistes i llibres, a més d'altres documents, sempre relacionats amb el món de les activitats aquàtiques, de l'olimpisme i de l'esport en general.