Placa de ceràmica amb el lema del Col·lectiu Jaume Solé, realitzada
l'any 1982 per la ceramista molinenca Gloria Martí.
Font: Arxiu JCE
Alguns antecedents
Des del mateix inici de les activitats aquàtiques a Catalunya s'ha manifestat la preocupació per a fer-les extensives a la població infantil. Així, per exemple, l'any 1909 el Club Natació Barcelona - dos anys desprès de la seva fundació - ja s'ofereix a l'ajuntament per a donar classes de natació als alumnes de les escoles municipals, fent-li saber que "ha pres disposicions pera que vagin a rebre tant útil com higiénica ensenyança de 4 a 5.000 noys (cada any)...".
Per remarcar la necessitat de la seva oferta, el comunicat del club senyala que:
"Essent la primera institució que prèn la iniciativa de facilitar als noys pobres, que en sa major part viuen en condicions antihigiéniques, els banys de mar i banys d'hivern... pera afavorir el desenrotllo físich, el Club de Natació exposa al Ajuntament que hi ha urgència y necessitat de que cooperi a tal obra, ja que les principals ciutats del estranger tenen piscines municipals, facilitant a la classe pobre'ls banys en general..."
Retall del diari 'La Veu de Catalunya' del 24 de setembre
de 1909, amb la comunicació del C.N. Barcelona.
Font: Hemeroteca ARCA
Passats uns anys, al 1921 la Comissió de Cultura de l'ajuntament de Barcelona promou la creació de la 'Escola del Mar', a la platja dels pescadors de la Barceloneta. És dirigida pel pedagog Pere Vergés Farrés, que vol orientar una part important dels seus ensenyaments a la millora física dels seus alumnes, incloent-hi els banys de mar i l'ensenyament de la natació.
A la tornada dels Jocs Olímpics d'Amsterdam 1924, en Francesc de S. Gibert i en Joan Trigo impulsen la creació d'una secció infantil al club degà, amb la consegüent necessitat de nodrir-la mitjançant l'ensenyament de la natació, posant la llavor de la que ha de ser una de les tasques fonamentals del club.
L'any de 1948 la tot just creada Ponència d'Esports de l'ajuntament de Barcelona - la primera de tot el país -, presidida per Epifani de Fortuny i Salazar baró d'Esponellà, patrocina l'organització del que ha de ser el primer 'Curset Municipal de Natació Escolar y Utilitaria', quina organització i gestió delega en el Club Natació Montjuïc.
Portada del butlletí especial del C.N. Montjuïc adreçat a l'ajuntament
de Barcelona, amb la memòria del 'XII Cursillo Municipal
de Natación y Educación Física', corresponent a 1959.
Font: Arxiu JCE
La major part d'aquest ensenyament de la natació es troba enfocada als seu vessant utilitari i de competició, de manera que ultra acomplir la funció imprescindible de preservació de la vida, les entitats esportives s'asseguren d'ampliar les seves bases esportives.
Evolució de la natació escolar i utilitària
La manca de les instal·lacions cobertes adients, ha constrenyit l'ensenyament de la natació als períodes estiuencs, de manera que no és fins a l'aparició de les primeres piscines cobertes del país que aquesta activitat no rep l'empenta definitiva.
A banda de la piscina de l'Escullera del C.N. Barcelona (1924), no és fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX que s'emprèn la construcció de piscines cobertes al país, amb un retard de més de quaranta anys amb la resta del nostre entorn europeu (1).
Sessió de curset a l'Escullera del C.N. Barcelona, amb el 'mestre' Jaume
Solé Sanahuja, en una imatge dels anys setanta del segle XX.
Font: Arxiu JCE, fons família Solé. Ft. Gibert
La piscina coberta del C.N. Manresa, avançant-se al 1955, és la primera, essent seguida pocs anys més tard per la del C.N. Sabadell (1959). El 1960 desperta la iniciativa municipal a Barcelona, amb la inauguració de la piscina coberta del Poblenou, cedida en usdefruit al club del barri. La segueixen les de Folch i Torres (1966), cedida al C.N. Montjuïc i la del Passeig Marítim (1969), al C.N. Barceloneta. Entrada la dècada dels setanta l'ajuntament de la capital promou altres piscines cobertes, com les de Pau Negre - cedides al C.N. Catalunya -, la de Can Caralleu, la del Turó o la d'Horta. Així mateix promou la del poliesportiu Claror, que s'adscriu a l'escola Sagrada Família del carrer Sardenya.
La Diputació de Barcelona, amb en Joan Antoni Samaranch com a Diputat d'Esports, col·labora a aquest esforç amb dues iniciatives:
- D'una banda, amb la construcció al solar de l'antiga piscina descoberta de l'Escola Industrial de la piscina coberta de Sant Jordi, de mides olímpiques (1966)
- Altrament, l'any 1965 dona a conèixer el Primer Plan Provincial de Piscinas, que es proposa facilitar la construcció de tres piscines municipals cobertes a les ciutats de Badalona, Igualada i Mataró, respectivament; l'ajut proporcionat és de 4 milions de pessetes per a cadascuna de les instal·lacions, que és equivalent al 50 % del seu cost. A més el pla inclou la promoció d'un seguit de piscines municipals descobertes
Coberta de l'expedient n. 440 de la Diputació de Barcelona, que conté els
documents relatius al Pla de Piscines impulsat per Samaranch. (2)
Font: Arxiu Diputació de Barcelona (AGDB)
Simultàniament algunes escoles privades de la ciutat de Barcelona promouen la seva pròpia piscina coberta. Sense voler ser exhaustius, podem citar les de les Escoles Píes, al col·legi de Sarrià i al col·legi Sant Miquel - al carrer Rosselló -, la dels Maristes del Passeig de Sant Joan, la dels Jesuïtes de Sarrià, la de l'escola Lestonnac a l'Eixample, la dels Salesians de la Vall d'Hebron i la del col·legi Claret del carrer Sicília. També a l'Hospitalet l'escola de Sant Josep Obrer construeix la seva piscina coberta.
D'aquest floriment d'instal·lacions se'n desprenen els següents efectes:
- Ara sí, la natació escolar cobra sentit i és possible en la societat dels anys setanta, de manera que comença a mobilitzar a tres actors principals:
- En primer lloc, als 'demandants' del servei: els mestres i/o les associacions de pares i mares d'alumnes, que són els qui prenen les decisions d'incloure la natació - sia en horari escolar o extraescolar - com una activitat educativa més
- D'altre banda, a les entitats 'productores' del servei; principalment els ajuntaments, clubs o col·legis, que es veuen en la necessitat d'oferir aquest ensenyament d'acord a uns criteris que cal establir; tant pel que fa a la seva programació, com pel que és refereix als ensenyants que l'han de dur a terme
- Finalment, en la 'intermediació' entre demandants i productors de seguida apareix 'el mercat', en forma de persones o empreses que veuen en la natació escolar l'oportunitat de guany econòmic, al marge del seu grau d'interès per el vessant educatiu de l'activitat
- Pel que fa als ensenyants, la mateixa acceleració que es produeix en aquest anys porta a un autèntic desgavell en els criteris de formació i professionalització de la seva tasca, especialment quan el productor és un club de natació, quina gestió és troba sovint guiada per grans dosis de voluntarisme
Malgrat aquestes deficiències, fruit del creixement exponencial del sector, es manifesten també senyals positives del creixent interès social i esportiu per el món de la natació escolar. Com a exemple, ja a l'any 1974 s'ha celebrat una anomenada I Convención Nacional de Natación Escolar, que ha estat organitzada per el C.N. Montjuïc a la ciutat de Barcelona a finals del mes de gener.
Retall de 'El Mundo Deportivo' del 27 de gener de 1974,
amb part de la informació sobre l'esdeveniment.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
En comentar l'èxit de les jornades el periodista, Vicenç Esquiroz, no se'n pot estar de senyalar que:
"... después de muchos años es la primera vez que se han reunido técnicos, pedagogos y médicos y han expuesto sus puntos de vista de cara a esta importante gestión cuyo principal protagonista es el niño." (3)
A la vegada comença a ser freqüent de trobar en els mitjans, especialitzats o no, referències a aquest món de l'ensenyament de la natació. Ens serveix de mostra un article aparegut a la revista CROL, de la Federación Espanyola de Natación (FEN), sota el paraigües del Colegio Nacional de Entrenadores, escrit per el malaguanyat Joan Illa, en aquells moment professor de natació a la piscina de la Escola Esportiva Brafa de Barcelona.
Retall del n. 74 de la Revista CROL, corresponent al mes de juny de
1977, amb la introducció i els titulars de l'article d'en Joan Illa.
Font: Arxiu JCE
"Por un lado, es evidente que la flotabilidad es innata; sin embargo también es cierto que, en principio, el alumno no tiene absoluta conciencia de este hecho, y por lo tanto de sus posibilidades de manejarse en el agua, motivo por el cual pienso que esta destreza no puede descartarse absolutamente del programa de enseñanza".
El punt de vista d'en Joan Illa s'apropa més al vessant educatiu de la natació escolar, sovint menystingut aquells anys per les versions més utilitàries, com a pas previ al món de la competició.
De la rellevància que va adquirint la natació escolar i la seva problemàtica en la societat dels anys setanta també ens en dona testimoni un seguit d'entrevistes fetes per El Mundo Deportivo, a les acaballes de l'any 1977, a diferents entrenadors de natació. Concretament l'enquesta s'ha adreçat a Miquel Torres, Josep Claret i Toni Comas. La pregunta, amb un cert to provocatiu, sempre és la mateixa: "La natación escolar es un tópico, una actividad estéril o un negocio crematístico ?"
Tots tres entrenadors, com és lògic, remarquen la importància dels clubs de natació, sense esmentar altres agents productors d'aquest ensenyament; també tots, amb més o menys èmfasi, fan notar que les entitats esportives cobren quotes mínimes per tal de cobrir les seves despeses de funcionament, i remarquen que si hi ha algun negoci o aprofitament es deu als directors de les escoles, o a la figura dels intermediaris.
Muntatge fet amb els retalls de les entrevistes als entrenadors de natació,
publicades els dies 30 i 31 de desembre de 1977 i 5 de gener de 1978.
Font: Elaboració pròpia. Hemeroteca Mundo Deportivo
De la 'Natació Escolar' al 'Natació a l'Escola'...
El cada cop més extens 'runrun' que suscita la problemàtica de la natació escolar a finals dels anys setanta es manifesta en diferents símptomes complementaris. Un d'ells n'és la publicació el mes d'octubre de 1977, al diari esportiu 4-2-4, de l'article d'en Josep Castellví, ensenyant de natació i coordinador de la Natació Escolar del C.N. Molins de Rei.
Reproducció de l'article del diari esportiu 4-2-4 d'octubre de 1977 amb
l'article de Josep Castellví, acollit sota el títol de 'El técnico opina'.
Font: Arxiu JCE
En la seva exposició l'autor tracta de desmentir dos dels 'mites' que afecten a la natació escolar; el referit a la manca d'instal·lacions adients, atès que en aquells moments un gran nombre de les existents es troben clarament infrautilitzades en no poques hores del dia; mentre que el segon és refereix a la carestia d'aquest tipus d'ensenyament, raonant l'autor que una més amplia disposició de l'ús dels equipaments n'abarateix significativament el seu cost, fins a fer-la accessible a qualsevol tipus de pressupost familiar.
Finalment, l'article proposa:
"... es indispensable el control y gestión de la enseñanza de la natación por parte de los clubs y la planificación y centralización de este control y de esta gestión por la Federación u organismo similar creado a tal efecto, combatiendo de una manera clara y decidida a los 'intermediarios' y directores de colegio que han hecho de la natación escolar su particular forma de especulación..."
Creació del Col·lectiu Jaume Solé
El conjunt d'interaccions entre els diferents agents implicats en la producció de la natació escolar - tècnics esportius, mestres, directius de clubs i altres - acaba desembocant la tardor d'aquell 1977 en la creació del que es va voler anomenar 'Col·lectiu Jaume Solé' (CJS) (4). La seva composició presenta algunes característiques significatives:
- Integra tant a tècnics esportius, pertanyents a clubs o a escoles, com a directius de club i/o de la Federació Catalana de Natació (FCN). Sempre en el benentès que la pertinença és a títol personal, sense representació institucional de cap tipus
- Des de la primera reunió queda clara la voluntat de treballar de manera conjunta per tal de poder oferir a les institucions pertinents l'establiment de criteris de racionalització i millora dels aspectes tècnics i organitzatius de la natació escolar
- La dedicació a les tasques del col·lectiu s'ha de considerar sempre com a una forma més del voluntariat personal, al marge de qualsevol tipus de retribució econòmica
Imatge del lema del Col·lectiu Jaume Solé, que va acompanyar tota
la seva trajectòria, des de 1977 fins a les acaballes de 1984 (5).
Font: Arxiu JCE
Els primers integrants de l'entitat van ser els tècnics esportius Dolors Jané, Jordi Murio, Pere Manuel, Francesc Giménez, Joan Agut, Artur Ocón, Antonio Rubio, Jaume Cantó i Josep Castellví, junt amb els directius Joan Jané, Agustí Pla i Josep Antequera. Els tècnics treballen - o han treballat - tant en clubs de natació com en escoles amb piscina; mentre que els directius pertanyen als clubs Molins de Rei, Premià i Barcelona, respectivament.El primer pas a desenvolupar va ser el de l'elaboració d'una programació tècnica-pedagògica 'normalitzada', que a la vegada anés recolzada amb una proposta d'estructura organitzativa que vetllés per el seguiment i l'acompliment dels objectius proposats. Amb aquesta finalitat el mes de febrer de 1978 van tenir lloc unes jornades de treball a Vilassar de Mar, on es van poder debatre i concretar aquests dos aspectes. En aquesta tasca ens van acompanyar dos tècnics més, en Joan Illa - de qui ja hem parlat - i en Francesc de Lanuza, professor de natació de La Salle Bonanova.
El resultat de les jornades de treball va ser estructurat en un documents amb el nom genèric de 'Proposta d'actuació en Natació Escolar', que incloïa dos apartats complementaris:
- D'una banda el primer feia referència als aspectes tècnics i pedagògics del programa, tenint com a premissa que:
- "Una racional planificació de l'Educació General Bàsica ha d'incloure, necessàriament, una àrea dedicada a l'Educació Corporal, dins de la qual i com a caràcter obligatori ha de quedar inclosa la natació, tant per el seu aspecte de formació física, com per el seu aspecte utilitari i social."
- El segon apartat es referia a la necessitat de la creació d'una Comissió de Natació Elemental, incialment pensada en el sí de la FCN, amb els criteris següents:
- "Els objectius fonamentals d'aquesta Comissió de Natació Elemental a crear en el si de la Federació Catalana de Natació, seran els de coordinar i estructurar tot el referent a l'ensenyament de la natació a Catalunya. Per aquest fi dividirà les seves funcions en els tres apartats següents:
- a) Programació-Planificació
- b) Informació-Investigació
- c) Supervisió-Control" (6)
Una àmplia part de la programació i planificació tècnica-pedagògica de la Proposta d'actuació en Natació Escolar va ser inclosa en el número 8-9 de la revista educativa 'GUIX', corresponent a l'estiu de 1978.
Portada i primera pàgina de l'article inclòs al número 8-9 de la revista 'GUIX elements
d'acció educativa', sobre la proposta de programa del Col·lectiu Jaume Solé.
Font: Arxiu JCE, fons J.C. Burriel
Els quadres que segueixen resumeixen gran part dels continguts de les vuit pàgines del n. 8-9 de GUIX dedicades al programa proposat, tant pel que fa als en aspectes tècnics com amb referència a alguns criteris organitzatius:
Dalt, estructura de nivells i objectius generals proposats.
Sota, alguns dels aspectes d'organització recollits.
Font: Elaboració pròpia
La FCN va ser en tot moment informada mitjançant els membres del col·lectiu Janés i Pla, que pertanyien a la seva Junta Directiva. En reunió del 27 d'abril de 1978 l'Agustí Pla informa de l'estat actual de la Proposta d'actuació en Natació Escolar del CJS. Informa també de la reunió programada per aquest col·lectiu amb els clubs, escoles i altres entitats interessades a adherir-se al programa, que ha de tenir lloc a la sala d'actes de l'INEF el proper 6 de maig.
És de ressenyar que en tot moment la proposta del CJS parteix de la integració voluntària al programa de les entitats i institucions interessades - clubs, escoles, ajuntaments i altres - fugint de qualsevol tipus de coacció o obligatorietat forçada.
Acta de la reunió de la JD de la FCN del dia 27 d'abril de 1978, on s'informa de la reunió del
CJS amb els clubs i escoles interessades en el programa proposat pel col·lectiu.
Font: Arxiu de la FCN
Com recull l'acta que hem reproduït, desprès de la informació facilitada per en Pla intervenen diferents representants de clubs que opinen sobre el programa presentat. Finalment hi intervé el president de la FCN, David Moner, opinant que:
"El Sr. Moner cree que debe iniciarse el Programa para dar ya una idea organizativa y para ir puliéndolo, posteriormente."
Aquell mateix 1978 el CJS, de manera conjunta amb la FCN, organitza el I Seminari de Natació Escolar que es desenvolupa entre els dies 18 i 23 d'octubre, amb la participació de més de 150 assistents que són dividits en diferents grups de treball per tal d'anar debatent els diferents aspectes necessaris pel desenvolupament del programa tècnic-pedagògic presentat en el seu dia.
Dalt, retall de 'El Mundo Deportivo' del 16 de setmbre de 1978,
informant de la celebració del I Seminari de Natació Escolar.
Sota. Portada facsímil del document de conclusions
dels grups de treball del seminari.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo i Arxiu JCE
Integració a la FCN... i sortida
A tot això, el CJS ha estat integrat a la FCN com a Comissió de Natació Elemental, tal com suggeria la proposta del col·lectiu.
En aquest moment la FCN és presidida per en David Moner Codina (1933-2016), que prové de la natació gironina. Banyolí de pro i professional d'èxit com a advocat de dret mercantil, ha pres possessió del seu primer mandat de la catalana el mateix 1977. Home de múltiples iniciatives, no sempre reeixides, ningú li pot negar la seva resiliència cercant d'assolir els objectius que s'ha proposat.
El cert és que s'ha trobat amb una entitat amb greus problemes econòmics, allotjada en una mena de 'viver de federacions esportives', dins d'un local insuficient i incòmode del carrer Jonqueres. L'home se les veu i se les desitja per millorar i revertir la situació i, com afirma l'acta de la reunió de la seva JD del dia 1 de febrer de 1979, considera que la federació és a prop del col·lapse financer:
"El Sr. Moner informa del delicado estado de nuestra situación económica y la imperiosa necesidad de recabar fondos y encontrar nuevas fuentes de financiación ya que de lo contrario corremos el riesgo de quedarnos sin poder llevar a cabo nuestros proyectos."
Acta de la reunió de la JD de la FCN del dia 1 de febrer de 1979.
Font: Arxiu de la FCN
Sovintegen les informacions en la premsa especialitzada amb declaracions del president Moner parlant de possibles vies d'autofinançament per a la federació de natació. Sigui relacionada o no amb aquesta recerca de finançament, el cas és que el dia 2 de juny apareix a la premsa esportiva un ucase de la FCN signat per el seu president i datat a 24 de maig, anunciant unes sorprenents Normas Reguladoras de la Natación Elemental que, segons s'informa, han estat dictades "previo estudio de la Comisión de Natación Elemental" i que la nota oficial assegura que "son de obligado cumplimiento a partir del dia 10 de junio de 1979"
Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 2 de juny de 1979, amb la nota completa
distribuïda per la FCN i signada per el seu president, amb data del 24 de maig.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
La lectura atenta de les Normas Reguladoras dona una idea bastant exacte de les seves desmesurades pretensions, a la vegada que s'expressen amb un llenguatge agressiu i dictatorial, més propi d'èpoques que semblaven en vies d'ésser superades; com quan asseguren en el seu tercer punt que:
"Queda prohibido (sic) la enseñanza de la natación elemental que no se atenga a las presentes normas, cuyo incumplimiento dará lugar a la sanción que corresponda por la Autoridad competente"
Aquell mateix dia 2 de juny la federació distribueix la circular 56/79 adreçada als ensenyants de natació, sota l'epígraf de Información para los Monitores on s'informa de les normes publicades en premsa.
Reproducció de la circular 56/79 de la FCN, remesa als ensenyants de natació on se'ls
informa dels procediments a implementar per el compliment de les normes dictades.
Font: Arxiu FCN
En aquest cas, però, hi ha un matís gens menyspreable; mentre que a les Normas Reguladoras s'informa que la Comissió de Natació Elemental ha elaborat un "previo Estudio" per a la seva redacció, a la circular per els ensenyants es diu textualment que les normes han estat establertes "de acuerdo con la Comisión de Natación Elemental".
La realitat, però, és que ni la primera ni la segona afirmació són certes. Van ser redactades i publicades sense cap de mena de debat ni de coneixement dels membres del CJS que integraven la comissió, per bé que és cert que el president d'aquesta sí que en va ser informat prèviament a la seva difusió.
Ultra lo ja exposat, la circular 56/79 no se'n pot estar d'emprar també el mateix llenguatge extemporani i comminatori, ja emprat a les Normas, per imposar els seus dictats als ensenyants, afirmant en el seu quart paràgraf:
"Encarecemos a todos los responsables de cursillos el exacto cumplimiento de estas normas, en evitación de ulteriores problemas que podrían conducir a tomar serias determinaciones, siempre lamentables."
Aquests esdeveniments obren en el sí del CJS un període de reflexió per tal de prendre les decisions adequades. Acomplerta aquesta reflexió, es produeix la dimissió de la gran majoria dels membres de la Comissió de Natació Elemental, els quals, ja novament en funcions de Col·lectiu Jaume Solé, remeten primer a la FCN i més tard als mitjans de comunicació una carta on de manera detallada s'expliquen les raons que els han portat a donar aquest pas.
Retall de 'El Mundo Deportivo del dia 28 de juliol de 1979 amb la informació
de la dimissió de la FCN per la major part del integrants del CJS (7).
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Tant les Normas Reguladoras com la circular 56/79 presenten uns plantejaments clarament diferenciats i antitètics dels proposats en el seu moment per el CJS.
On la proposta del col·lectiu parla d'adhesió voluntària a les programacions plantejades, les Normas ho converteixen en "obligado cumplimiento".
El fet d'esser inscrit al Col·legi de la FCN es pot entendre com una recomanació, però mai pot ser una obligació, atès que persones no adscrites al mateix poden estar perfectament capacitades per a fer classes de natació; més tenint en compte que des del 1967 a Madrid i des de 1975 a Catalunya s'han creat els INEF respectius, on s'imparteix formació adient per a dirigir les activitats esportives.
Respecte de la quota de 125 ptes. per alumne, especificada en la circular com a "tarjeta de seguro federativa", a la carta de dimissió del CJS s'afirma:
"Estas normas... se alejan definitivamente del espiritu que habia animado en todo momento los trabajos de esta Comisión, toda vez que en la circular distribuida el pasado 24 de agosto de 1978 pedia a los centros interesados en su programa de Natación Escolar, y a nivel VOLUNTARIO (sic), la colaboración de un canon de 50 pesetas, y ofrecia en contrapartida una página y media de servicios concretos, uno de los cuáles era este seguro federativo".
S'acaba una primera etapa del col·lectiu de prop de divuit mesos de caminar juntament amb la FCN, però s'obre un horitzó de continuïtat, encara que sigui en un format desinstitucionalitzat.
La segona etapa del Col·lectiu Jaume Sole...
Si bé podem parlar de una refundació, el terme no sembla correcte, tenint en compte que tot i formant part de l'estructura organitzava de la FCN, el col·lectiu pròpiament dit no va ser dissolt formalment en cap moment.
La nova etapa del CJS s'enfoca a estar operativa des dels inicis del proper any 1980. En la situació en que es troba cal replantejar tant les finalitats del grup com els mitjans a emprar. Respecte de les finalitats, es plantegen objectius centrats en promoure activitats de millora i reciclatge en la formació dels ensenyants de natació, amb dues grans línies de treball:
- Organitzar les anomenades 'Jornades Professionals', amb una periodicitat de tres o quatre a l'any. Pensades per acollir qualsevol temàtica que faciliti el debat i l'actualització sobre els aspectes tècnic-pedagògics i organitzatius que concerneixen a l'ensenyament de la natació
- Organitzar al mes de setembre de 1980 el "II Seminari de Natació Escolar", donant continuïtat a la tasca iniciada l'any 1978
Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 27 de març de
1980, amb la informació de la nova etapa del CJS.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Un altre dels objectius proposats per aquest nou període reprèn una de les finalitats motrius del col·lectiu, com és la de treballar per a la millora de la condició professional dels ensenyants de natació. El conjunt d'actes i activitats programades van ser comunicats mitjançant circulars informatives distribuïdes entre els llistats de persones que en un o altre moment han estat en contacte amb els actes del col·lectiu.
La primera de les ponències presentades a les Jornades Professionals va córrer a càrrec del professor de l'INEF i membre del CJS, Pere Manuel Gutiérrez, amb el títol de 'Entrenament bàsic en el programa de Natació Escolar'
Imatge de la sessió de clausura del II Seminari de Natació Escolar a la sala d'actes
de l'INEF de Barcelona, el dia 9 de novembre de 1980. La presideixen
Pere Manel (CJS), Josep Masriera (SGE) i David Moner (FCN).
Font: Arxiu JCE. Ft. SI
Per tal d'aconseguir el finançament necessari es van establir alguns acords amb diferents institucions i mitjans informatius (8). Dels suports rebuts cal destacar el de la Secretaria d'Esports de la Generalitat, que en la figura del seu Secretari General, Josep Lluís Vilaseca Guasch (1930-2020), el CJS sempre va trobar un acull actiu.
També la FCN, primer amb en David Moner i més tard amb en Joan Ballart, van col·laborar en l'organització dels II i III Seminari de Natació Escolar. A l'organització del quart seminari, ja amb els integrants habituals del CJS en vies de dispersió, va ser fonamental l'empenta i el suport de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.
Altrament, sense el suport de l'INEF de Catalunya no haurien estat possibles una gran part de les activitats del col·lectiu, especialment els seminaris, que sempre van tenir lloc a la sala d'actes de la primera seu de l'institut, a Esplugues de Llobregat.
Muntatge amb informacions dels II, III i IV Seminari de Natació
Escolar dels anys 1980, 1982 i 1984, respectivament.
Font: Elaboració pròpia, arxiu JCE
Dalt: Edició especial per el III Seminari de l'etiqueta autoadhesiva del CJS,
amb el lema de la trobada: 'L'aigua, un medi educatiu'.
Sota: Recepció a l'Ajuntament de Barcelona amb motiu III Seminari. Jean Fouace,
Joan Agut, Enric Truñó, Francesc Segura, Miquel Lumbierres, Joan
Carles Burriel, Pere Manel, Andrea Imeroni i Jean Vivensang.
Font: Arxiu JCE. Fts SI
Imatge de la presidència d'una de les sessions del IV Seminari. Manel Pérez (CJS) i Pere Miró
(INEFC) acompanyen a dos dels ponents internacional en un moment del col·loqui establert.
Fons: Arxiu Hospitalet de Llobregat. Ft. SI
La participació com a assistents als diferents seminaris organitzats per el Col·lectiu Jaume Solé va ser superior, en cadascuna de les edicions, als dos-cents cinquanta ensenyants, tècnics o directius, vinguts de tots els racons d'Espanya.
No ens en podem estar de recordar alguns dels ponents participants en els seminaris del CJS:
- II Seminari, del 7 al 9 de novembre de 1980
- Sandro Rossi, professor de natació a l'Universitat de Macolín de Suissa; Pere Miró, professor natació INEF-Barcelona; Pedro Franco, ensenyament nadons a Saragossa; Rosa Congrós, ensenyament per a invidents a Barcelona; Fernando Navarro, professor natació INEF-Madrid o Emilio Millor, de Navarra, ensenyament del waterpolo
- III Seminari, del 24 al 26 de setembre de 1982
- Jean Visensang, president Fédération de Maîtres-Nageurs Sauveteurs de França; Paul De Knopp, natació recreativa a Bèlgica; Jean Fouace, dels bébés nageurs de França o Andrea Imeroni, professor de natació educativa a Itàlia
- IV Seminari, del 13 al 16 de setembre de 1984
- Patricia Cirigliano, professora de natació per a nadons a Argentina, Joan Carls Burriel, professor d'INEFC i membre del CJS, junt amb d'altres especialistes nacionals i internacionals
A mode de conclusió
Al llarg dels set anys i escaig d'activitat continuada del Col·lectiu Jaume Solé els seus components han conegut altes i baixes. A més dels esmentats anteriorment, membres des de la seva constitució, s'hi van anar incorporant d'altres ensenyants i tècnics esportius. Com per exemple Joan Carles Burriel - incorporat el mateix 1978 - Albert Cucarella, Otília Arenas, Joan Ramón Giménez, Manel Pérez, Pere Álvarez, o Sergi Crespi.
Dels tres directius que acompanyaren els inicis del CJS, un cop passada la crisi amb la FCN només hi va seguir en Agustí Pla, que va renunciar al seu càrrec federatiu per continuar col·laborant en la tasca del col·lectiu.
Com és evident alguns dels integrants de l'entitat han anat traspassant aquests darrers anys, començant per la prematura mort d'en Joan Illa en els anys inicials d'aquest segle XXI.
Amb la perspectiva del temps transcorreguts podem aventurar algunes reflexions sobre la tasca del col·lectiu:
- La seva eclosió a finals dels anys setanta s'insereix en un moment de deslliurament de les il·lusions i esperances d'una societat que es troba en vies de superar una llarga dictadura
- Aquesta energia i empenta social comportava unes fortes dosis de voluntarisme que va mobilitzar als diferents agents implicats en les activitats relacionades amb la natació escolar
- En aquest ambient, la 'Proposta d'actuació en Natació Escolar' responia a les necessitats d'aquell moment precís, per bé que es pot pensar que els seus plantejaments pecaven d'un excés de vocació unificadora i globalitzadora d'aquestes activitats
- En qualsevol cas, la implementació de les seves propostes sobrepassava el marc de les federacions esportives, demandant un context d'autogovern que al 1977 encara formava part de les perspectives de futur
De tota manera, els membres del Col·lectiu Jaume Solé tenen dret a pensar que, com diu Atahualpa Yupanqui,"más no fue tiempo perdido, a según lo vi después..." (9), especialment per haver pogut acostar-se al compliment d'una de les seves finalitats primigènies: la de la millora i professionalització de la tasca dels ensenyants de natació del país.
Memòries del Montjuïc
.%20%C2%A9%20Fototeca.cat.%20AI.jpeg)
