En altres entrades hem pogut veure la que semblava haver estat la primera competició reconeguda oficialment del C.N. Montjuïc. Aquella, però, tenia un caràcter social. Amb posterioritat a aquest festival el club comença les seves activitats amb el Concurs Primavera, també de caire social, i que en diferents caps de setmana servirà com a rodatge per a participar el les competicions oficials properes. Dos mesos més tard, el dissabte 17 de juny es produeix en el marc de la Setmana de la Natació de la FCN el que el periodista del MD - en Vicenç Esquiroz, sens dubte - anuncia com a presentació del club davant del seu públic ‘natural’, la gent del barri del Poble Sec:
“Esta noche, a las 10,30, en la piscina de Montjuich se celebra un interesante festival ofrecido especialmente a todos los deportistas del Pueblo Seco, en ocasión de la presentación del club de dicha barriada: el Club de Natación Montjuich, con dos meses de vida, alentado y apoyado por la O.S. Educación y Descanso”
Mundo Deportivo del 17 de juny de 1944.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
El festival, amb entrada gratuïta, com molt bé s’assenyalaa l'escrit del MD, es un interclub amb el C.N. Barceloneta en el que el Montjuïc comptarà amb els
“... Ruiz, Devesa, Pons, Ramis, Adiego, Belmonte, Franco, Pérez, Sosa, sin olvidar a los infantiles...”
Un dels primers Campionats de Catalunya en que es presenta el club son els d’infantils i cadets que es celebren a Reus els dies 29 i 30 de juliol de 1944. La primera jornada, però, s’ha de posposar perquè el tren que porta els nedadors des de Barcelona arriba a les dues i mitja de la matinada del diumenge 30. Per a salvar aquest inconvenient l'organització del Reus Ploms resol que el mateix dia s’han de celebrar les dues jornades previstes, en doble sessió de matí i tarda. La participació del club es nombrosa però purament testimonial des del punt de vista dels resultats, sense capacitat d’arribar a cap dels llocs destacats. Es comprensible, atès que fa només tres mesos que l’entitat ha iniciat les seves activitats. En la classificació final els infantils queden en el desè lloc i els cadets en el vuitè.
Equip infantil i de cadets que participa al Capionat de Catalunya de 1944
a Reus. Dalt: Maestre, Martinez, Contreras, Esquiroz (E),
A. Martinez, Navarro, Puigdevall, Alfonso, Buendia i Sosa;
ajupits E. Ruiz, Castro, Zapàter, Portillo i Cercós.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI
En la resta de competicions d'aquest any la presència de nedadors del club es constant, si bé els resultats són encara poc satisfactoris. En els Campionats Generals de Catalunya, que tenen lloc a la piscina de Montjuïc els dies 5 i 6 d'agost, hi participa el club obtenint uns resultats naturalment discrets. Així en els 100 m. lliures Pons obté la tretzena posició; Bonada i Ruiz es classifiquen tretzè i catorzè en els 100 m. esquena i el relleu de 4x200 m. lliures format per A.Devesa, Sales, Guarneiro i Ruiz es classifica sisè. En la puntuació final per clubs el C.N. Montjuïc queda en desena posició, amb dos punts, però supera al C.E. Mediterrani i al C.N. Terrassa que tenen ja un llarga tradició dins de la natació catalana.
Especialment significativa es la presencia a la Travessia del Port de Barcelona que havia estat considerada la prova més important de la natació catalana els anys anteriors a la guerra civil arribant a congregar milers d’espectadors a qualsevol dels espais del port de d’on podien observar el desenvolupament la prova.
El Montjuïc, com no pot ser d’una altra manera, s’afegeix a la festa ja aquest any 1944 i se’n classifiquen setze nedadors, el primer dels quals es l'Eduardo Ruiz, un dels germans Ruiz que n’havien estat socis fundadors. També es classifiquen en Joan Boronat, en Quim Tauler i en Gerard Carmany fins a completar el total de participants del club.
El nombre de participants de tots els cubs supera els dos-cents. El Trofeu Gil i Arnau que premia el club que ha classificat mes nedadors se l'emporta el C.N. Barceloneta en comptar amb trenta afiliats que finalitzen els 3.800 metres de la prova. La dada es important perquè a partir del 1945 aquest premi el guanyarà per més quinze anys consecutius i gairebé en exclusiva el C.N. Montjuïc
La Vanguardia Española de 26/09/1944.
El general Moscardó, "Delegado Nacional de Deportes"
lliura la copa a Manolo Martinez de la Federació Castellana,
guanyador de la prova masculina.
Font: Hemeroteca de La Vanguardia
L'any 1945 s’esdevé un petit salt de qualitat en les diferents competicions.
S’han incorporat al club dues figures de la natació catalana: en Juan Guasch i la Mary Bernet, que provinents del C.N. Catalunya pasen a defensar al club del Poble Sec. En Guasch es home que neda habitualment per sota dels 1’10” en els 100 m. lliures i aquest any arribarà a fer en alguna cursa temps inferiors a l’1’7”. La Mary Bernet ha estat varies vegades campiona d’Espanya i de Catalunya, especialment en esquena i 400 m. lliures. Ambdós són al tram final de la seva carrera esportiva que tindrà lloc a les files del Montjuïc.
Retall del Mundo Deportivo de 8/01/1945 que dona compta
del triomf d'en Juan Guasch a la Copa Año Nuevo del C.N. Palma.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
A més d’aquestes dues figures destacades, comença a donar fruits la tasca d'enquadrament i entrenament feta a la piscina de Montjuïc, de manera especial per en Vicenç Esquiroz que a més de president n'es també l’entrenador. Així es perfilen nous nedadors com en Quique Ruiz, en Josep Cercós, en Jaume Ginestà i a l’horitzó immediat els dos nedadors més destacats dels propers anys del club: en Miquel Font-Prats i en Teo Poch.
Retall del Mundo Deportivo de 16/03/1945.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Així, en els Campionats de Catalunya d’infantils i cadets celebrats el mes de juliol a la piscina de l'Escollera, del C.N. Barcelona, en Josep Cercós queda en tercera posició dels infantils en 50 m. lliures. En cadets l’equip de relleus de 4 x 100 també es classifica també en tercera posició.
En els Campionats de Catalunya de salts, celebrats el 18 d'agost a la piscina del C.E. Mediterrani del carrer Galileo, el saltador del Montjuïc Isidre Moreso obté el campionat de salts de trampolí, per bé que ho fa en la segona categoria; en la primera guanya Ricart del C.N. Barcelona. En Moreso forma part d'un conjunt de saltadors que des del primer moment han estat integrats al club com els Bonada i Mutos.
S'han celebrat també els festivals socials que es faran habituals per als propers anys: Trofeu Any Nou, l’Atleta Complet, Concurs de Primavera i Trofeu Barcelona. Aquest darrer amb caràcter interclubs i sempre pràcticament com a cloenda de la temporada.
El fet més rellevant, però, es produeix en la Travessia del Port d’aquell any. El club, un cop feta l’experiència de la temporada anterior, es planteja la participació com un repte per aconseguir guanyar el Trofeu Gil i Arnau, de manera que se’n fa la campanya necessària per a captar el màxim nombre possible de nedadors i el club n'arriba a classificar fins a quaranta-un.
El més destacat es en Carlos Roca seguit de prop per un prometedor Font-Prats ocupant els llocs 23 i 25 respectivament. A més, mentre que l’any anterior només dos dels setze participants del club estaven dins dels 100 primers arribats, en aquesta edició fins a deu nedadors hi són presents, el que ens parla de la millora del nivell competitiu del club, atenent al fet que la participació global del dos anys es molt similar: una mica més de 200 classificats.
Aquesta victòria del Trofeu Gil i Arnau servirà per establir una tradició molt pròpia del Montjuïc d’assoliment d’aquest guardó que es mantindrà de manera ininterrompuda fins l’any 1962, amb poques excepcions. Per disset anys serà un objectiu del club aquesta fita a la que s'hi uniran d'altres igual d'importants com a mostra del que en podríem dir un màrqueting esportiu "avant la lettre" fonamentat en l'amistat i el voluntarisme establert entre els fundadors i els primers socis de l'entitat.
Aquest màrqueting servirà de crida per al públic en general i per a les institucions en particular al voltant de la demanda que començarà ben aviat de la necessitat de comptar amb una piscina pròpia, coberta es clar, per a poder desenvolupar les seves activitats i assolir una ferma voluntat de lideratge en la natació catalana. A més del Trofeu Gil i Arnau en veurem altres mostres reeixides en aquesta línia d'actuació, com ara els records de 100 x 100, els festivals internacionals tan sovintejats o els Dies del Club i el Trofeu Halassy de waterpolo que sovint trobaven les 9.000 places de la piscina de Montjuïc plenes de gom a gom i amb els mes entusiastes fent voleiar les pancartes reclamant aquesta necessària piscina.
Però qui són Santiago M. Arnau i Enric Gil que donen nom a aquest trofeu tant preuat per el C.N. Montjuïc ?. Es tracta de dos nedadors del C.N. Athletic dels primers anys que es plantegen com un repte veure si es possible de travessar nedant el port de Barcelona, tal com ja s’està fent en espais naturals d'altres països europeus. La distància a recórrer s’establirà en 3.380 i tot es preparat per el dia 25 de juliol de 1915. En el 'Llibre d’Or de la Travessia del Port de Barcelona' els seus autors J.A. Sierra i M. Domènech ho expliquen així:
“A les 10 hores i 16 minuts del matí es dona la sortida i els dos nedadors, amb un braceig regular i sostingut, cobreixen el recorregut sense incidents i arriben al moll d’Espanya fortament aplaudits per el nombrós públic que s’ha congregat en aquesta zona...”
Així doncs, en Gil i l’Arnau preestableixen onze anys abans la que a partir de 1926 serà la Travessia del Port de Barcelona, encara vigent fins al moment.
Una historia del Club per mi desconeguda.
ResponEliminaEndevant CNMontjuic.
Gràcies per el teu comentari... intentem sempre aprofondir en aspectes no prou coneguts dels temes que tractem... Salut...
Elimina