Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.

Una mica de context... si us plau (i II)

18 de des. 2020

El cas de la natació catalana

Com es evident l'entorn legislatiu i organitzatiu que hem vist a la primera part d'aquesta entrada també afecta a la natació catalana i al seu organisme rector, la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA). 

Un dels primers elements que s'hi projecta es la prohibició de la utilització pública de cap idioma que no sigui el castellà, dictada per ordre de 16 de maig de 1940 per Ramón Serrano Suñer que en aquell moment era el 'Ministro de la Gobernación' i home fort del règim. Per bé que no s'anomena específicament el castellà o espanyol com a únic admès tothom entén que les altres llengües de l’estat espanyol no eren permeses en exhibició pública. L'ordre específica en el seu primer article que:

“Queda prohibido en rótulos, muestras, anuncios... el empleo de vocablos genéricos extranjeros...”. 

La DND ho confirma amb el decret que entra en vigor el 1 de gener de 1941 obligant a modificar la denominació de clubs: 

... en cuyo nombre figuren palabras extranjeras

El resultat fou que tots els clubs de natació passaren a ser coneguts amb el seu nom en castellà i alguns d'ells hagueren de canviar el nom. Així el C.N. Athlètic passà a C.N. Atlético (*) o el Club Esportiu Mediterrani a Club Deportivo Mediterraneo. En el camp del futbol es conegut el cas del Futbol Club Barcelona que va passar a dir-se Club de Fútbol Barcelona.

El Club Deportivo Mediterraneo, en la seva nova denominació, es va trobar encara amb una nova dificultat. Les autoritats del nou règim varen considerar que el seu escut era portador de simbolos masónicos, de manera que es van veure obligats a canviar-ne l'aspecte. Sembla que el motiu de la discòrdia era el fet que l'escut original tenia forma de triangle i la maçoneria també utilitza aquesta forma geomètrica en els seus símbols. La forma triangular va ser suprimida per un rectangle arrodonit per la base, mantenint el peix i partint l'escut en dues meitats amb els colors verd i blau del club. Les quatre barres també foren suprimides.  Aquesta substitució va durar fins a l'any 1976

Escut inicial de l'any 1931. 
Font: Web del C.E. Mediterrani

Cal imposar l’autoritat !

El ‘Natació’, es a dir el C.N. Barcelona, havia estat molt possiblement l'únic club de natació col·lectivitzat a la guerra civil arrel del Decret de col·lectivització signat per el Conseller Primer Josep Tarradellas amb data de 24 d'octubre de 1936. També l'Ordre de 27 d'octubre de 1936 de la Comissió d'Educació Física i Esports signada per en Josep Irla, sot-secretari de Cultura, podia servir de peu a aquesta col·lectivització atès que feia esmenten, el seu apartat h), a que:

“Passaran a dependre del Comissariat de l'Esport Català totes les Instal·lacions Esportives dels organismes públics de Catalunya i les de propietat particulars o col·lectives que puguin esser considerades d'utilitat pública”.

El cas es que ja en el mes d'agost de 1936, enmig de la confusió dels primers mesos de guerra, els treballadors del club prenen possessió de les instal·lacions tot creant diferents comitès que en portaran la gestió al llarg de gran part del període de la guerra civil.

 

Retall de La Veu de Catalunya del 16 d'agost de 1936 
amb la noticia dels comitès formats per els 
treballadors del C.N. Barcelona. 
Font: Hemeroteca ARCA

El 28 de febrer de 1939, poc mes de trenta dies desprès de la caiguda de Barcelona, 'La Vanguardia Española' anuncia l'arribada a Barcelona dels senyors Bernardo Picornell Richier i Luis Santacana Faralt, que prenen possessió del ‘Natació’ i:

“... después de comprobar los destrozos sufridos por el Club de Natación Barcelona durante la dominación roja”

nomenen una comissió encarregada de reprendre les activitats ordinàries de l'entitat. La dita comissió es integrada per set destacats socis, entre els quals el mestre i pioner de l'atletisme català en Nemesi Ponsati, a qui veurem mes tard com a integrant de la comissió gestora de la FCNA. Amb aquesta actuació els senyors Picornell i Santacana s'han avançat en uns dies a la presa de possessió del senyor Antonio Vila Mayans com a delegat del COE - CND per a la natació i el waterpolo a Catalunya, trencant el principi de submissió i jerarquia tant estimat per el nou règim.


La Vanguardia Española 
dels dies 28 de febrer i 3 de març, respectivament. 
Font: Hemeroteca de La Vanguardia

La resposta del que encara es el 'Consejo Nacional de Deportes' no es fa esperar gaire. El dia 3 de març el mateix diari informa que es troben en visita de treball a la ciutat diferents integrants d'aquest organisme. En el penúltim paràgraf de la noticia ve l'advertiment al degà de la natació espanyola:

El Club Natación Barcelona, hasta recibir la debida autorización del mencionado Consejo Nacional, no podrà reanudar sus actividades deportivas...

tot i fent saber que encara no ha estat nomenat el delegat per a Catalunya de la natació i el waterpolo. D'aquesta manera es restableix el principi d'autoritat, tant fonamental a la 'Nueva España'.

Dos dies desprès del darrer 'parte' de guerra que dona aquesta per acabada, el tres d'abril de 1939, el senyor Antonio Vila Mayans, nomenat 'Delegado provisional para natación y waterpolo' a Catalunya per el COE - CND, es reuneix a la seu de la FCNA per a prendre'n possessió d'una manera oficial amb el darrer president electe d'aquesta Joaquim Rosich Rubiera i en presència de 'oficial de secretària Josep Trillas Català. En aquesta reunió es fa el lliurament del local i tots els efectes de la FCNA al senyor Vila Mayans, incloent-hi entre d'altres bens mobles “una màquina de escribir marca Underwood”, material d'oficina i “seis cronógrafos”, tal com ho recull l'acta de la FCNA corresponent.

La següent reunió registrada al Llibre d'Actes de la FCNA té lloc el dos de juny de 1939 al mateix local de la federació, Rambla Canaletes n. 3, amb l'objecte de constituir la comissió gestora:

“... en virtud de las instruccions recibidas de este Superior Organismo, encargado de encauzar el deporte nacional bajo las normes y directrices que señala el nuevo Estado”

La gestora queda constituïda d’aquesta manera:

  • Antonio Vila Mayans, President delegat provisional del COE - CND
  • Ramón Barrera Barnús del C.N. Reus Ploms
  • Salvador Espriu Giralt del Barceloneta Amateur Club (BAC)
  • Nemesio Ponsati Solá del C.N. Barcelona
  • Juan Ros Sans del C.N. Martorell
  • Jaime Sapés Morera del C.N. Sabadell 
  • Jorge Torroella Puig de la Agrupación Deportiva Gerundense

En aquesta reunió constitutiva de la nova FCNA s'acorda suspendre els seus propis estatuts i els de tots els clubs, en espera de les instruccions que s'han de rebre del COE - CND per a la redacció de les noves normes. Altrament aquest procés es farà:

“... dando facilidades para no entorpecer la marcha económica de los mismos (clubs), que es decir de la pròpia Federación”.

S'acorda també remetre comunicació a totes les entitats federades amb l'objecte que enviïn noms de persones, naturalment “adictos al Movimiento”, per a formar les comissions gestores dels clubs que:

“... en su función directiva estén integrades por un mínimo de tres componentes a cinco como máximo, a excepción del Club Natación Barcelona que será de cinco como mínimo y de siete como máximo”.

El control del règim es absolut sobre les persones i activitats de les entitats esportives, de manera que el 'Gobernador Civil' en la seva funció de 'Jefe Provincial del Movimiento' queda encarregat del seguiment de les activitats, tot recolzant-se en els alcaldes i les forces d'ordre públic.

A partir d'aquest moment la natació catalana ha de refer-se de l'impacte de la guerra. El nombre de clubs ha disminuït de manera dràstica i el de llicències de nedadors ha quedat reduït a menys de dues-centes en contra de les mes de mil amb que comptava l'any 1936.

Es reprenen les activitats

Com hem vist, el mes de juny es constitueix la Comissió Gestora presidida per Antonio Vila Mayans. A jutjar per les Actes de la FCNA d'aquest any i per les noticies aparegudes a la premsa la represa de l'activitat no serà gens fàcil. Cal refer les gestions amb l'Ajuntament de Barcelona per a l'obtenció del permís d'ús de la piscina municipal de Montjuïc, que no s'aconseguirà fins a principis d'octubre amb la temporada quasi acabada.

A finals de juliol el C.N. Sabadell es troba amb que la policia ha clausurat les seves instal·lacions del carrer de Montcada i demana la intercessió del president de la gestora davant de les autoritats locals. L'ara Club Deportivo Mediterraneo aconsegueix un conveni amb 'Piscinas y Deportes' per a poder fer servir aquestes instal·lacions privades per a les seves activitats. El ’Natació’ Barcelona serà dels que es posarà en marxa mes ràpidament en comptar amb la seva pròpia piscina de l'Escullera.

Tot i les dificultats pròpies de l'època la natació catalana va intentant de tornar a la normalitat, de manera que el dia 26 d'agost de 1939 es celebra el que pot ser considerat el primer festival de natació interclubs desprès de finalitzada la guerra civil. Segurament ja s'han fets proves socials d'algun dels clubs que han començat la represa, però aquest festival seria el primer on competeixen diferents clubs, en participar-hi el Barcelona, el Catalunya, el Barceloneta Amateur, l'Igualada, l'Atlètic i el Mediterrani, que n'és l'organitzador. L'escenari serà la pileta de 'Piscinas y Deportes'.

'Hoja oficial del Lunes' de 28 d’agost de 1939.
Font: Hemeroteca ARCA

La gran prova de la natació catalana, la Travessia del Port, tampoc faltarà a la seva cita en aquest any tant complicat, de manera que el 24 de setembre celebra la seva dotzena edició, amb Vicenç Olmo i Juanita Holgado com a guanyadors. El nombre de classificats ha baixat considerablement des de la darrera celebrada el 1936, passant de 101 a 61.

Revista 'Destino'' de 30 de setembre de 1939 amb foto 
i comentari de la XII Travessia del Port de Barcelona. 
Font: Hemeroteca ARCA

Tot i les mancances materials, organitzatives i socials que veiem en aquesta posada en marxa de la natació catalana, la FCNA encara pot celebrar els Campionats de Catalunya, que tenen lloc els diumenges 5 i 12 de novembre a la piscina de l'Escullera, organitzats per el C.N. Barcelona. 

Revista 'Destino' de 15 de novembre de 1939. 
Cts. de Catalunya de Natació, amb foto de Mary Bernet. 
Font: Hemeroteca ARCA

Es participa en categories absoluta, infantils i veterans per els homes i absoluta per a les dones, que per el que sembla només compten amb les nedadores del C.N. Barcelona. En absoluta masculina el ‘Natació’ s'imposa per mes de 200 punts de diferència al C.N. Martorell, segon en la puntuació total - 265 del primer per a 53 del segon - d'entre els fins a nou clubs que hi han puntuat. En categoria infantil la victòria del C.N. Barcelona es igualment aclaparadora amb un total de 217 punts, per davant del C.D. Mediterraneo, C.N. Martorell i C.N. Cataluña per aquest ordre i amb únicament quatre clubs que hi hagin puntuat. El total de participants en totes la categories passa dels cent, sumant nedadores i nedadors.

Abans del Campionat de Catalunya va tenir lloc una altre fita en aquest nou començament. El primer festival de natació que te lloc a la piscina municipal de Montjuïc. L'ajuntament i la FCNA han acordat la seva cessió per un període provisional i el diumenge 15 d'octubre el C.D. Mediterraneo, molt actiu en aquesta represa, fa un festival de natació en homenatge al campió del Barceloneta Amateur Club i recent guanyador de la XII Travessia del Port Vicenç Olmos, per agrair-li la seva tasca en la difusió de la natació. És la primera competició de natació que s'organitza a la piscina de Montjuïc desprès de la guerra.

A la Federació Espanyola de Natació Amateur (FENA) no hi ha hagut tanta sort i no ha estat possible de poder fer els Campionats d'Espanya d’aquest 1939. Si ja es difícil de poder tirar endavant les competicions a nivell català la realització de proves a nivell de tot l'estat, amb les dificultats per a desplaçar-se per el territori espanyol inherents a la situació, es fa poc menys que impossible. El primer Campionat d'Espanya de natació desprès de la guerra es celebrarà a la ciutat de Vigo entre el 24 i el 26 d'agost de 1940 essent el n. XL i reprenent el darrer celebrat l'any de 1935 a la ciutat de València.

Amb tot i la poca competició que coneixem d'aquest any de 1939 l'esforç per a la represa ha estat molt notable, atesa la situació social i econòmica de la Catalunya del moment, amb moltes altres preocupacions vitals que la de la pràctica dels esports. En paraules de Josep Pla, mes aviat procliu a ser condescendent amb el règim en aquests primers anys, es tractava d'una època en que:  

El nostre país ha quedat una mica tronat i considerablement suat... L'any 1940 fins els arbres semblaven grapejats” (**).

JC

(*) Amb posterioritat a la publicació d'aquesta entrada hem pogut comprovar que en realitat el nom 'anglòfil' de l'Athlètic ja havia estat catalanitzat com a Atlètic l'any de 1932, en el marc de la segona república. Després de la guerra incivil el canvi va consistir en passar de ser catalanitzat a ser castellanitzat, corregint l'accent i amb l'afegitó de la 'o' final. L'obra de referència per aquest aclariment es el llibre d'en Juan Antonio Sierra - fet amb la col·laboració del seu amic Manuel Domènech Bonet -:  '90 anys d'història del Club Natació Atlètic-Barceloneta (1913-2003)'; editat per el mateix club l'any 2003.

(**) Josep Pla. Obra Completa; volum 9, pàg. 14.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic