¡Adelante con el C.N. Montjuich!

La segona fundació

Ens trobem a l’any 1946, l’estiu ja ha arribat i s’acosten les competicions mes importants de l'any. El club fundat l’any 1944 es troba immers en una crisi social i institucional decisiva.

L'any 1944, com ja hem vist en un altre apartat d’aquest blog, el club neix amb el suport de la "Organización Sindical de Educación y Descanso", constituint-se formalment com a "Club Natación Montjuich de Educación y Descanso". Aquesta situació comportava una relació de mútues avantatges per al club y per a l'organització sindical. El primer rebia una institucionalització dins de l'estructura del partit únic que li prometia suport en infraestructures i de caire econòmic, mentre que “Educación y Descanso” acomplia una de les finalitats que s'havia proposat de tenir presència en el mon esportiu enquadrant els productores mitjançant equips de grups d'empresa o, en aquests cas, de clubs més convencionals.

El cas es que aquests suposats avantatges que havia de rebre el club no varen existir quasi be mai. Es conegut el rosari de seus que va haver de recórrer l'entitat abans de trobar a començaments de 1950 el local que esdevindrà per molts anys la seu social, el recordat 'Chipirón'. Tampoc en l'ordre econòmic les ajudes havien estat molt grans de manera que l'entitat es trobava sempre amb greus problemes per a trobar el finançament adequat a les seves necessitats.

La crisi amb "E. y D", però, tindrà un detonant específic amb motiu de la celebració a Reus dels Campionats de Catalunya de Cadets, Infantils i Veterans que s'han previst per els dies 27 i 28 de juliol d'aquell any 1946 a la piscina del Reus Esportiu. Les comunicacions entre Barcelona i Reus no eren precisament fàcils, de manera que era impossible de fer recorreguts d'anada i tornada i encara menys atenent al fet que la competició començava a dos quarts d'onze de la nit, cosa molt freqüent en aquells anys. Calia per tant una despesa per al desplaçament i per a passar una o dues nits a la ciutat de Reus. En anteriors ocasions la pertinença a “Educación y Descanso” havia servit per a rebre'n una subvenció que ajudava a suportar aquesta despesa.

El fet es que per a aquell campionat els dirigents del club es van trobar sense aquest esperat ajut, de manera que la participació dels nedadors (només homes encara, les noies no comencen a competir fins a l'any 1947) quedava fortament compromesa, suposant una important desil·lusió després dels esforços que en la preparació s'hi havien esmerçat.

La sortida que es va donar a aquest contratemps fou la de fer una recollida de diners entre els no gaire nombrosos socis del club “... solucionándose el problema en media hora...”, segons declaracions del directiu A. Contreras a el Mundo Deportivo.

Retall de Mundo Deportivo de 28/07/1946. 
Font: Hemeroteca MD

La participació inicialment prevista com a més amplia fou reduïda a cinc nedadors, quatre cadets i un infantil. En Font-Prats i en Mas, amb dos companys que completaven un relleu, formaven l’equip de cadets. L’únic infantil que es va poder desplaçar fou en Josep Cercós, en aquells temps conegut afectuosament com a 'Pepito' Cercós atesa la seva joventut. Malgrat la poca densitat de participants, els cadets aconseguiren un honorable tercer lloc, gràcies sobretot a en Miquel Font-Prats que ja era una figura emergent en la natació catalana, mentre que en infantils s’assolí la novena posició.

Enrique Ruiz, Manuel Gerbolés, Robert Carmany 
i Miquel Font-Prats, cap a mitjans anys 40’. 
Font: Arxiu del CNM. Ftg. NI

A la tornada de Reus seguiren les gestions encaminades al trencament definitiu de la relació establerta amb la "Organización Sindical de E. y D". que culminaren el mes d’agost d’aquell any. De les informacions recollides sembla deduir-se que l’interès en la separació era mutu, donat que hi havia una reorganització de "E. y D" que a partir d’aquells moments s’orientaria mes en el món esportiu cap als grups d’empresa i "Hogares del Productor", que en definitiva era pròpiament el seu terreny, i començava a abandonar la relació amb els clubs esportius centrats en l’esport federat que el règim ja controlava exhaustivament per altres vies del partit únic a través de la "Delegación Nacional de Deportes"

Retall de Mundo Deportivo 11/08/1946. 
Font: Hemeroteca MD

El funcionament dels dos primers anys del club, coneguts com a l’època heroica, havia estat caracteritzat per un elevat grau de voluntarisme basat en l’esforç dels fundadors i dels primers socis afegits com a nous col·laboradors, però amb una certa manca d’estructuració. Així es que en aquella conjuntura de crisi s’aprofita per a donar una pas a una reorganització general de l’entitat que permeti un primer nivell de solidesa i l’orienti cap al que tots desitgen com a un futur esperançador.

Amb aquestes intencions s’incorpora una nova Junta Directiva que estarà presidida per el Joan Boronat 'Janot', amb en Martí Planas de vicepresident i en Diego Devesa de tresorer.

S'acorda la publicació d'un butlletí del C.N. Montjuïc del qual se'n encarrega inicialment el mateix Martí Planas, vicepresident i soci número 1 de l'entitat, que al seu torn és periodista esportiu a "La Vanguardia Española". Aquest butlletí seguirà sortint en paper amb algunes interrupcions fins ben entrats els anys 2000.

En el seu primer número es fa la crida als socis amb aquests termes:

"... Ahora ya estamos encauzados a una vida independiente y será muy próspera de acuerdo con las ambiciones de sus asociados ... Y sobre todo (queremos) formar un Club de 'amigos'. Un Club basado en una amistad amplia y en la lucha por el deporte. ¡ADELANTE CON EL CN MONTJUICH !."

Portada del butlletí n. 1 del C.N. Montjuïc de novembre 1946. 
Font: Arxiu JCE

Es celebra un concurs per a remodelar la imatge de l’escut del club que fins aquell moment era format simplement per les inicials del club. L’esmentat concurs es guanyat per un dels més joves nedadors del moment, en “Quique” Ruiz amb un disseny que amb petites modificacions s’ha mantingut fins avui. S’aconsegueix el que en aquell moment es pensa que es un local social estable ubicat al Bar Estevet, al carrer del Marqués del Duero 98, on s’hi instal·la una mena de secretaria del club per atendre als associats.

A les imatges es pot observar les lleugeres variacions a que ha estat sotmés l'escut del club al llarg dels anys:

• En l'actual les lletres són menys invasives
• Això, juntament amb el redisseny de la gavina permet una millor visió de la bandera catalana
• Les ones d'aigua finals han estat lleugerament modificades

Imatge brodada de l'escut de l'any 1946, 
en comparació amb la imatge fotogràfica de l'actual. 
Font: Arxiu JCE

Finalment, i dins d’aquesta reestructuració del club i de la nova empenta de la junta directiva, a partir de finals d’aquest 1946 es signa un acord amb l’empresa "Baños Populares de Barcelona S.A." propietària de la piscina de la Ronda Santa Pau per a fer-ne ús en uns determinats horaris i sense que aquest ús afecti a la finalitat de la instal·lació orientada a la higiene i el bany dels particulars del que llavors era el Distrito V.

Imatge de portada del fulletó fet servir per BPB 
per a la inauguració de la piscina de la Ronda de 
Sant Pau, el novembre de l’any 1940. 
Font: Arxiu històric d’Agbar

De fet hi ha evidències que malgrat la formalització del contracte data de l’any 1946 i que es des de llavors que el C.N. Montjuïc la passa a utilitzar com a la seva seu esportiva, ja a l’any 1943 abans i tot de la constitució oficial del club el "Grupo de Natación Montjuich de Educación y Descanso" la havia anat fent servir ocasionalment per a preparar els nedadors que havien de prendre part en encontres de caire amistós. En una altre ocasió tornarem sobre aquest tema.

En definitiva, amb totes les circumstàncies que hem descrit, l’any 1946 representa una mena de segona fundació del C.N. Montjuïc, amb prou elements per a poder dir que es a partir d’aquest moment de greu crisi que comença a enfilar-se dins del panorama de la natació catalana com a un autèntic aspirant a ocupar un dels primers llocs de la mateixa.

JC