La segona fundació
Ens trobem a l’any 1946. L'estiu ja ha arribat i s'acosten les competicions mes importants de la temporada. El club, fundat fa poc més de dos anys, es troba immers en una crisi social i institucional decisiva.
L'any 1944, com ja hem vist en un altre apartat d’aquest blog, el club neix amb el suport de la "Organización Sindical de Educación y Descanso", constituint-se formalment amb la seva inscripció a la Federació Catalana de Natació (FCN) com a "Club Natación Montjuich de Educación y Descanso". Aquesta situació havia de comportar una relació de mútues avantatges per al club y per a l'organització sindical. El club rebia una institucionalització dins de l'estructura del partit únic, la qual cosa li prometia suport en infraestructures i de caire econòmic, mentre que “Educación y Descanso” (EyD) acomplia una de les finalitats que s'havia proposat, la de tenir presència en el mon esportiu enquadrant els 'productores' mitjançant equips de grups d'empresa o - com en aquests cas - de clubs esportius més convencionals.
La realitat es, no obstant, que aquests suposats avantatges que havia de rebre el club no van ser els esperats. N'és una mostra el rosari de seus que va haver de recórrer l'entitat - taules de bar i altres recons de locals compartits - abans de trobar a començaments de 1950 el local que esdevindrà per molts anys la seva seu social, el recordat 'Chipirón'. Tampoc en l'ordre econòmic les ajudes havien estat molt grans, de manera que l'entitat es trobava sempre amb greus problemes per a trobar el finançament adequat a les seves necessitats.
La crisi amb EyD, però, tindrà un detonant específic amb motiu de la celebració a Reus dels Campionats de Catalunya de cadets, infantils i veterans, que s'han previst per els dies 27 i 28 de juliol d'aquell any 1946, a la piscina del Reus Esportiu. Les comunicacions entre Barcelona i Reus no eren precisament fàcils, de manera que era impossible de fer recorreguts diaris d'anada i tornada; encara menys atenent al fet que la competició començava a dos quarts d'onze de la nit, cosa molt freqüent en aquells anys. Calia per tant una important despesa per al desplaçament i per a allotjar-se una o dues nits a la ciutat de Reus. En anteriors ocasions la pertinença a EyD havia permès rebre'n una subvenció que ajudava a suportar aquesta càrrega.
El fet es que per a aquell campionat els dirigents del club es van trobar sense l'esperat ajut, de manera que la participació dels nedadors - només homes encara, les noies no comencen a competir fins a l'any 1947 - quedava fortament compromesa, suposant una important desil·lusió per els esportistes, després dels esforços que en la preparació s'hi havien esmerçat.
La sortida que es va donar a aquest contratemps fou la de fer una recollida de diners entre els no gaire nombrosos socis del club “... solucionándose el problema en media hora...”, segons declaracions del directiu Antoni Contreras a el Mundo Deportivo.
Retall de Mundo Deportivo del 28 de juliol de 1946.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
La participació, inicialment prevista més nombrosa, fou reduïda a cinc nedadors: quatre cadets i un infantil. En Font-Prats i en Mas, amb dos companys que completaven un relleu, formaven l’equip de cadets. L’únic infantil que es va poder desplaçar fou en Josep Cercós, conegut afectuosament com a 'Pepito' Cercós atesa la seva joventut. Tot i el poc nombre de participants desplaçats, els cadets aconseguiren un honorable tercer lloc, gràcies sobretot a en Miquel Font-Prats que ja era una figura emergent en la natació catalana, mentre que en infantils s’assolí la novena posició.
Enrique Ruiz, Manuel Gerbolés, Robert Carmany
i Miquel Font-Prats, cap a mitjans anys 40.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI
A la tornada de Reus seguiren les gestions encaminades al trencament definitiu de la relació establerta amb la "Organización Sindical de Educación y Descanso", que culminaren el mes d’agost d’aquell any. De les informacions recollides sembla deduir-se que l’interès en la separació era mutu, donat que hi havia una reorganització de EyD que a partir d’aquells moments s’orientaria mes en el món esportiu cap als grups d’empresa i els "Hogares del Productor", que en definitiva era pròpiament el seu terreny; mentre que començava a abandonar la relació amb els clubs esportius centrats en l’esport federat, que el règim ja controlava exhaustivament per altres vies del partit únic, a través de la "Delegación Nacional de Deportes"
Retall de 'El Mundo Deportivo' del 11 d'agost de 1946.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
El funcionament dels dos primers anys del club, coneguts com a l’època heroica, havia estat caracteritzat per un elevat grau de voluntarisme, basat en l’esforç dels fundadors i dels primers socis i nous col·laboradors, però amb una certa manca d’estructuració. Així es que en aquella conjuntura de crisi s’aprofita per a donar una pas a una reorganització general de l’entitat que permeti un primer nivell de solidesa i l’orienti cap al que tots desitgen com a un futur esperançador.
Amb aquestes intencions s’incorpora una nova Junta Directiva que estarà presidida per en Joan Boronat Carner, 'Janot', amb en Martí Planas de vicepresident i en Diego Devesa de tresorer.
Retall de 'El Mundo Deportivo' del 1 de novembre de 1946, amb
l'entrevista feta al nou president del club, en 'Janot' Boronat.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Els nous directius acorden també la publicació d'un butlletí del C.N. Montjuïc, del qual se'n encarrega inicialment el mateix Martí Planas, vicepresident i soci número 1 de l'entitat i que professionalment és periodista esportiu a "La Vanguardia Española". Aquest butlletí seguirà sortint en paper amb algunes interrupcions fins ben entrats els anys 2000.
En el seu primer número l'editorial, titulada "Adelante con el C.N. Montjuich", fa una crida als socis amb aquests termes:
"... Ahora ya estamos encauzados a una vida independiente y será muy próspera de acuerdo con las ambiciones de sus asociados ... Y sobre todo (queremos) formar un Club de 'amigos'. Un Club basado en una amistad amplia y en la lucha por el deporte. ¡ADELANTE CON EL CN MONTJUICH !."
Portada del butlletí n. 1 del C.N. Montjuïc, del mes de novembre de 1946.
Font: Arxiu JCE
Per aquelles dates és celebra un concurs per a redefinir la imatge de l’escut del club, que fins aquell moment era format simplement per les seves inicials. L’esmentat concurs es guanyat per un dels més joves nedadors del moment, en “Quique” Ruiz, amb un disseny que amb petites modificacions s’ha mantingut fins avui.
D'altre banda s’aconsegueix el que en aquell moment es creu que ha de ser un local social estable, al Bar Estevet - ubicat al carrer del "Marqués del Duero" 98, cantonada amb Aldana - on s’hi instal·la una petita secretaria del club per atendre als associats (*).
A la imatge que segueix es pot observar les lleugeres variacions a que ha estat sotmès l'escut del club al llarg dels anys:
- En l'actual les lletres són menys invasives
- Això, juntament amb el nou disseny de la gavina, permet una millor visió de la senyera
- Les ones d'aigua finals han estat lleugerament modificades
Imatge brodada de l'escut de l'any 1946 a l'esquerra, en
comparació amb la imatge fotogràfica de l'actual (**).
Font: Arxiu JCE
Finalment en el marc d’aquesta reestructuració del club i de la renovada empenta de la junta directiva, a partir de finals d’aquest 1946 es signa un acord amb l’empresa "Baños Populares de Barcelona S.A." (BPB) propietària de la piscina de la Ronda Santa Pau per a fer-ne ús en uns determinats horaris i sense que aquest afecti a la finalitat de la instal·lació, orientada a la higiene i el bany dels particulars del que llavors era el Distrito V.
Portada del fulletó editat per BPB per a la inauguració de la piscina
de la Ronda de Sant Pau, el novembre de l’any 1940.
Font: Arxiu històric d’Agbar
De fet hi ha evidències que malgrat la formalització del contracte data de l’any 1946, i que es des de llavors que el C.N. Montjuïc la passa a utilitzar com a la seva seu esportiva, ja a l’any 1943 - abans i tot de la constitució oficial del club davant la FCN - el "Grupo de Natación Montjuich de Educación y Descanso" la havia anat fent servir ocasionalment per a preparar els nedadors que havien de prendre part en encontres de caire amistós.
En definitiva, amb totes les circumstàncies que hem descrit, l’any 1946 representa una mena de segona fundació del C.N. Montjuïc, amb elements suficients per a dir que és a partir d’aquest moment de greu crisi que l'entitat comença a enfilar-se dins del panorama de la natació catalana com a una autèntica aspirant a ocupar un dels seus llocs capdavanters.
JC
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada