Portada del N. 2 del butlletí del C.N. Montjuïc informant
de l'acord per l'usdefruït de la piscina de la Ronda
Font: Arxiu JCE
En realitat aquest espai hauria d'estar dedicat a recordar el pas del Montjuïc per la piscina de la Ronda de Sant Pau, que entre els anys 1946 i el 1966 va ser la instal·lació que permetia als esportistes del club de mantenir un nivell suficient de forma física gràcies a la seva piscina de només 18 x 7 metres. Es el que estàvem preparant...
La realitat, però, se'ns ha tirat al damunt amb l'anunciat desnonament per aquest proper divendres dia 30 d'abril dels actuals gestors, la societat cooperativa que des de l'any 2012 se'n ha fet càrrec de mantenir les seves activitats tot i accentuant en aquests darrers anys les característiques de tasca social i supletòria de funcions que correspondrien a l'administració, que no sempre arriba a totes les urgències.
Així en aquests temps de pandèmia la població més desfavorida dels encontorns de la piscina han pogut trobar en els gestors i animadors del Gimnàs Social Sant Pau des d'una dutxa reconfortant fins a la pràctica d'alguna de les activitats físiques que s'hi desenvolupen. A més les extremes condicions imposades per la situació a les persones sense llar o/i sense feina que acull el centre els ha portat a complementar les seves prestacions amb el lliurament de roba neta i menjar. Sempre, al marge de les seves possibilitats econòmiques, han estat acollits per els cooperativistes i treballadors de l'entitat amb el màxim de recolzament i afecte. Aquesta actitud de servei social complementària o substitutòria ha portat a dèficits econòmics en la gestió, als quals cal sumar el fet que la propietat vingui insistint des de fa uns quants anys en la necessitat que els actual llogaters siguin desallotjats d'aquest equipament.
Fins ara, mal que bé, s'han pogut anar parant totes les embranzides, però sembla que aquesta del divendres vinent pot ser la definitiva si entre tots i tot-hom no hi fem alguna cosa més que lamentar-nos'en. L'actitud de 'vol i dol' de l'ajuntament de Barcelona ha estat manifestament millorable. Segur que les necessitats a que han de fer front són moltes i totes amb un elevat grau d'urgència, però cal recordar que ja en el Ple de 25 de maig de 2018, a proposta de la CUP, es va produir un acord per a la compra de l'edifici als seus actuals propietaris per tal de mantenir la piscina i el gimnàs i poder seguir desenvolupant les seves activitats i prestacions. Aquest acord quedava condicionat a unes disponibilitats pressupostàries que mai van existir en realitat. A la campanya de les eleccions municipals de 2019 pràcticament tots els grups polítics es van comprometre, una vegada més, amb els actuals gestors a la compra o, en última instància, a l'expropiació de l'edifici que ocupa el Gimnàs Social Sant Pau... passats quasi bé dos anys de les darreres promeses la realitat té la cara del desnonament anunciat, si no hi han accions que el puguin paralitzar.
Des de el nostra petit racó de les xarxes animem a totes les persones que puguin col·laborar en aturar aquest injust desnonament del dia 30 d'abril a sumar-se a les iniciatives que els gestors del Gimnàs Social Sant Pau estan tirant endavant. Seria bo aconseguir que la piscina coberta en funcionament més antiga de Catalunya no desaparegui per sempre, com hem vist passar en tants i tants d'altres casos amb instal·lacions similars...
Memòries del Montjuïc
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada