A l'anterior entrada referent al waterpolo del Montjuïc vam deixar a l'equip tot just ascendit a la Primera Divisió A, màxima categoria del Campionat de Catalunya d'aquells anys, i format per el porter Ponç Puigdevall i els jugadors de camp Clemente, A. Llordachs, Poch, Ll. Puigdevall, Cercós i E. Ruiz. En Josep Clemente n'era entrenador i jugador.
Els anys que van de 1951 a 1966 són de sovintejades pujades i baixades, per bé que la situació 'natural' de l'equip es la de trobar-se en una segona fila del waterpolo català, al que segons els anys es coneixerà com a Primera B o com a Segona categoria. En general les divisions d'aquells anys comptaven amb sis equips cadascuna, de manera que el Montjuïc es debatia entre els llocs cinquè i onzè del panorama waterpolistic català. La primera estada a la màxima categoria va durar tot just dos anys: el 1951 classificat en cinquè lloc, i el 1952 en que quedaren sisens i baixaren de nou a la Primera Divisió B. Aquests anys, però son determinants en el nostre waterpolo per un seguit de dades.
En primer lloc el club s'estrena en el pla internacional organitzant un festival triangular en el qual participen el 'Natació' Barcelona, l'equip suec de la Universitat de Lund i el Montjuïc, celebrat a la piscina de Montjuïc el dijous 14 de juny de 1951. A mes de la competició de natació, que guanyà el Barcelona, es juga un partit de waterpolo entre els equips del Lund i del Montjuïc amb el resultat de set gols a un per als primers; però el club ja havia fet el seu debut internacional.
Retall de El Mundo Deportivo del 15 de juny de 1951.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Amb aquesta primera experiència internacional l'entitat ja es veu amb forces suficients com per a organitzar un Torneig Internacional de Waterpolo el mes d'agost de 1951, amb la participació del campió d'Holanda el "Zwem Club de Haarlem", l'equip francés del U.S. Metro de Paris i els espanyols "Canoe Natación Club", C.N. Barcelona i el propi C.N. Montjuïc
Anunci del Torneig publicat a El Mundo Deportivo del 16 d'agost de 1951.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Una altre novetat important es que de la mà de l'entrenador, en Josep Clemente, es van incorporant nous jugadors a l'equip, com ara el jove porter Josep M. Roselló o els jugadors incorporats d'altres clubs, com l'Orero o en Josep Brascó, aquest darrer procedent del C.E. Mediterrani, de manera que el club inicia una renovació que el portarà a un millorament de la seva capacitat waterpolística. També hi ha una altra novetat important, aquesta de caire general, que es la reforma del reglament de waterpolo que incorpora, entre d'altres, dos canvis fonamentals:
- El temps ja no es comptarà de manera continuada, sinó que cada cop que el joc sigui interromput per l'àrbitre el cronòmetre també s'aturarà. Finalitzen d'aquesta manera gran part de les pèrdues de temps que s'ocasionaven anteriorment
- Quan el joc es para ja no serà falta el desplaçament dels jugadors a l'aigua, de manera que el moviment dels jugadors es lliure i continuat en el desenvolupament del joc, guanyant aquest en dinamisme i velocitat
En el quadre que segueix es pot veure la trajectòria del club al llarg d'aquest dilatat període de quinze anys en que s'està batallant, també, per la consecució de la tan desitjada piscina coberta de la Reina Amalia, que acabarà sent la de Folch i Torres en canviar de nom la plaça.
Campionats de Catalunya de Waterpolo 1951-1966
Resultats de l'equip de waterpolo del C.N. Montjuïc.
Font: El·laboració pròpia JASP i JCE
(*) Manquen dades suficients de 1956, si bé tot indica que l'equip va seguir
a la Segona categoria quedant en cinquena posició de sis equips
L'any 1952 té lloc la primera sortida internacional de l'equip de natació i waterpolo del club que discorrerà per terres del sud de França al llarg de mes d'una setmana en que l'equip, sense aportació femenina, competirà també en natació. Aquesta gira mereixerà una entrada posterior.
El pas per la que de fet es la segona divisió, independentment del nom oficial que rep en cada moment, durarà fins a l'any 1957, en que novament s'aconseguirà l'ascens a la màxima categoria del waterpolo català, de la mà d'en Robert Carmany com a entrenador i amb un equip habitualment format per Roselló i Gracia, com a porters i amb els jugadors Martí, Brascó, Llordachs, López, Romero, A. Medina i Cercós.
Imatge d'un equip de waterpolo habitual de l'any 1957:
Marti, Gràcia, A. Medina, Romero, R. Carmany (E), Lopez,
Llordachs, Brascó i Roselló. Font: Arxiu JCE. Ft. SI
Es repeteix el cicle del primer ascens a la màxima categoria i l'equip hi aguanta aquest cop també dos anys, el 1958 en que es classificarà cinquè i el 1959 en que serà el darrer classificat i baixarà de categoria una vegada mes. Són anys en que l'equip es entrenat per en Janos Gergely que, malgrat haver estat ell mateix un bon jugador i entrenador del Honved hongarès, no pot mantenir l'equip a primera divisió.
Els tres anys següents el Montjuïc es mantindrà entre el quart i el tercer lloc a la segona categoria del waterpolo català, fins a que novament l'any 1963 i amb un equip en fase de renovació entrenat per en Albert Medina s'assoleix un nou campionat de la divisió de plata i s'accedeix a la màxima categoria per tercera vegada en aquest període.
Equip campió de Segona Divisió al Campionat de Catalunya 1963:
Alonso, Bonet, J. Carabí, A. Pitart, Molinero. En primer pla Romero
Escolies, A. Medina (E), Roselló i Brascó
Font: Arxiu JCE. Ft. SI
Malauradament l'equip no es pogué mantenir a la Primera Divisió i baixà de categoria sense haver pogut guanyar cap partit i amb només un d'empatat. S'acomplia una vegada mes el factor 'ascensor' del waterpolo del C.N. Montjuïc en aquesta etapa, mantenint-se els dos anys següents a la divisió de plata del waterpolo del país.
Als inicis de l'any 1966 s'hauria d'haver inaugurat la piscina de la plaça Folch i Torres, però un cop mes aquesta posada en marxa es va retardar fins a l'acte oficial a primers de juliol; a mes la plena recepció per el club de la nova instal·lació no tingué lloc fins a l'octubre del mateix any, de manera que el Campionat de Catalunya de Waterpolo encara es va disputar sense poder disposar d'uns entrenament adequats, quedant en tercer lloc dels sis equip participants a la competició d'aquell any.
Butlletí del CNM n. 204, de setembre de 1966, amb els
resultats i els noms dels jugadors del primer
i segon equip del club d'aquell any.
Font: Arxiu JCE
En els noms dels jugadors del primer i segon equip ja s'intueix la conformació del 'nou' conjunt que, entrenat des de 1966 per en Josep Brascó, s'anirà consolidant entre els millors de Catalunya i d'Espanya, fins a l'assoliment del primer "Campeonato de España de Waterpolo" l'any 1972.
Per a la competició de 1967 la FCN introdueix unes modificacions que resultaran encertades i fonamentals per al desenvolupament d'aquest esport:
- En primer lloc, es canvien les dates de celebració que si fins ara havien estat les de primavera-estiu ara passaran a ser les del darrer trimestre de l'any
- Dels habituals sis equips es passa a deu, de manera que els quatre primers de la segona de l'any 1966 passen automàticament a la primera, afectant per aquest ordre a: Atlètic, Mediterrani, Montjuïc i Mataró
Amb aquestes modificacions el Campionat de Catalunya augmenta la competitivitat del waterpolo català, a la vegada que la competició servirà d'avantsala i preparació per la "Liga Nacional de Waterpolo", creada l'any 1965, que es disputa entre gener i març de cada any, quina primera edició va tenir lloc ja l'any 1966.
Juan Antonio Sierra i Josep Castellví
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada