Sprints. El 'Natació' i l'Athlètic tiren de la corda...

Final olímpica de lluita a la corda a Anvers, 1920, el guanyador es l'equip 
de la policia de la Gran Bretanya, al fons amb pantaló obscur.
Fons: Pàgina web de la TWA de la Gran Bretanya

La lluita a la corda a hores d'ara pot ser un entreteniment sense més ni mes. Tradicionalment ha estat una activitat esportiva de caire popular habitual en festes i celebracions. No es tan conegut, però, que en el seu temps va ser considerada una modalitat oficial de l'atletisme als primers anys del segle XX, a la vegada que en cinc ocasions va formar part del programa olímpic, des del JJ.OO de Paris l'any 1900 fins als d'Anvers el 1920. 

Avui existeix la "Tug of War International Federation", TWIF, com a responsable mundial de la pràctica competitiva d'aquest esport. La traducció mes literal seria la de 'Lluita d'Estira i Arronsa'.

 

Resultat de la lluita a la corda als JJ.OO, de 1900 a 1920
Font: Elaboració pròpia a partir de la web de la TWIF

El cas es que a Catalunya en les celebracions com les de les Festes de la Mercé ja l'any 1902 s'anunciava la competició de la lluita a la corda, dins de les proves d'atletisme organitzades per la "Federación Gimnástica Española", amb caràcter internacional.

Uns anys mes tard, el mes d'abril de l'any 1908,  el pioner i propagandista de l'esport català, en Josep Elias Juncosa, 'Corredisses', comentant a 'La Veu de Catalunya' unes proves d'atletisme, ens fa saber que:

"... Després es feu la lluita a la corda que per primer cop veyem en un programa d'atletisme, que resultà bonica de veres; 10 homes per cada banda tirant ab totes les seves forces, feyen un efecte hermós de veres..."

La platja del C.N. Barcelona, a l'escullera de llevant, resultava un escenari adient per a la celebració d'aquest tipus de proves, de manera que la premsa de l'època, ja a l'any 1918, en deixa constància gràfica de la seva celebració dins del conjunt d'entrenaments físics programats per l'entrenador del club, el senyor Berglound.

En un moment determinat de març de l'any 1920 la secció d'esports del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria, CADCI, tant activa en aquells anys, convoca als clubs esportius de la província de Barcelona per al primer campionat provincial de lluita a la corda, que es celebrarà al llarg del mes de març amb el reglament que els es enviat a les respectives entitats.

Retall de 'La Veu de Catalunya' del 23 de febrer de 1920 fent públic el reglament 
per el qual es regirà el primer Campionat Provincial de lluita a la corda. 
Font: Hemeroteca ARCA

Hi foren presents només tres entitats: el mateix CADCI, l' Ateneu Enciclopèdic i Popular, AEP,  i el C.N. Barcelona, que en resultà guanyador amb l'equip format per: Lasplazas, Tusell, Casas, Noël, Ll. Gibert, Menéndez i Barba. En segons lloc queda el CADCI i la darrera posició fou per l'AEP

L'equip de lluita a la corda del 'Natació' Barcelona en plena acció.
En primer terme en Lluis Gibert, olímpic en waterpolo a Anvers 1920 (*). 
Font: Todocolección. Ft. SI

Als anys posteriors, des del 1921 al 1923, el mateix CADCI s'encarrega d'organitzar el Campionat de Catalunya de l'especialitat comptant amb l'aprovació de la Federació Catalana d'Atletisme que l'inclou en el seu calendari oficial. En el de l'any 1921 el 'Natació Barcelona n'es co-organitzador. En el seu reglament s'indica que els equips seran considerats de pes lleuger fins al 500 quilos i de pes lliure els que sobrepassin aquesta quantitat. Els equips són formats per vuit persones i poden tenir dos suplents cadascun. El campionat es programa per el dia 9 d'abril a la platja del 'Natació'.

L'any 1922 es disputa la segona edició del Campionat de Catalunya amb els equips del CADCI, el 'Natació', l'Europa, l'Espanya i l'AEP. En el pes fort o lliure el Barcelona feu la segona posició, darrera de l'Europa que en resultà guanyador. Aquest any la competició deixà la platja i passà a fer-se a l'Estadi Català, realització de l'arquitecte i esportista del C.N. Barcelona Jaume Mestres, inaugurat el 1921 al lloc que ocupava la pedrera de La Foixarda.

En el III Campionat de Catalunya de l'any 1923 la participació es una mica mes diversificada. La jornada final té lloc aquest any al camp de futbol del carrer de l'Industria, pertanyent al F.C. Barcelona. A la desaparició del C.N. Barcelona cal contraposar-hi que el C.N. Athlètic s'estrena en aquest tipus de prova, quedant en segon lloc darrera de l'equip del CADCI que, com hem vist, disposava de mes experiència. En tercer lloc es classificà l'Ateneu Badalonès.

Retall de "El Mundo Deportivo" del 20 d'abril de 1923 
amb els resultats del Campionat de Catalunya. 
Font: Hemeroteca "Mundo Deportivo"

Es de suposar que en algun moment o altre els equips de lluita a la corda de l'Athlètic i del Barcelona haurien mesurat les seves forces respectives i que aquest encontre podria haver tingut lloc a la platja de la Barceloneta... però a hores d'ara no tenim constància d'aquest fet.

Les competicions de "Tug of War" es segueixen celebrant arreu del mon, amb especial incidència al continent asiàtic. La "Tug of War International Federation", TWIF, en te cura en el seu vessant competitu

JCE

(*) En Lluis Gibert Riera serà el porter de l'equip de waterpolo del C.N. Barcelona que conformant la selecció espanyola inaugurarà la participació olímpica de la FENA, ara RFEN, als JJ.OO d'Anvers de l'any 1920. De l'equip de la lluita a la corda l'acompanyà a més l'Alfons Tusell i, de no haver mort en accident de moto el 16 de maig d'aquest mateix 1920, hagués estat a Anvers al seu torn en Joan Barba, el cenebista 'sportman' estrella del F.C. Barcelona, waterpolista i gran afeccionat a les carreres de motociclisme. El germà d'en Lluís, en  Francesc de S. Gibert Riera, promotor de la Piscina Municipal de Montjuïc, també formarà part d'aquest equip.