Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.

Reflexions a l'entorn de la natació. Del 1915 al 2020

26 de gen. 2021

Han passat cent anys !... una mirada en paral·lel

En Jaume Mestres i Fossas (1892-1981) va ser nedador i directiu del 'Natació' Barcelona, i es llicencià d'arquitecte l'any 1917. El 1921 inicià la construcció de la que seria la primera piscina coberta de l'estat espanyol, la del C.N. Barcelona a l'escullera del port on des de 1915 tenia el seu estatge l'esmentada societat. Esdevingué home de confiança del president del club en Bernat Picornell el qual el nomenà vicepresident de l'entitat el 1920. Va ser el primer president de la "Federación Española de Natación Amateur" (FENA) des de l'abril del 1920 fins al gener del 1921. Va ser també el primer president de la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA) quan aquesta es va constituir l'any 1921.

L'any 1915, abans d'acabar la seva carrera, va escriure el llibre "Natación". L'edició que aquí farem servir correspon a una reedició dels anys 30's. El llibre es el numero 7 de la col·lecció "Los Sports" editats per la llibreria Sintes l'any 1915 amb el preu de 2 pessetes si era en rústica o 3 pessetes en tela. El pròleg esta fet per en Bernat Picornell, el gran patriarca de la natació catalana i espanyola.

L'autor fa afirmacions tan rotundes i contemporànies com que "... se enseña a nadar en el agua, no con la pluma y sí sólo prácticamente...", dit en un moment que encara es perllongaria unes dècades mes en que l'ensenyament 'en sec' era un pas estimat com a obligatori per la majoria d'ensenyants i entrenadors.

Portada del llibre "Natación", publicat per l'editorial 
Sintes a la col·lecció "Los Sports"Edició de 1930. 
Font. Arxiu JCE

D'aquest llibre, he considerat de treure'n alguns apartats dignes de considerar desprès dels mes de 100 anys transcorreguts. Per això intentaré fer un petit recull de temes que ens permetin fer alguna reflexió relacionant aquelles opinions del passat amb les vicissituds del moment actual de la natació al nostre país. Com es veurà l'abans consistirà en un escanejat d'alguna pàgina del llibre per a continuació aportar-hi la reflexió corresponent al dia d'avui, tot intentant de trobar-ne els curiosos paral·lelismes.

Els paràgraf escollits estan escrits en castellà i, pel color del paper escanejat, es pot veure que es la part històrica, mentre que darrerament a cada recull hi posaré la meva particular reflexió.

Es qüestionen el futur ?

Paràgrafs extrets de la pàgina 22

Al meu entendre, rotundament si. Ara en les diferents fases dels ensenyaments de natació, tant en la iniciació, com en el perfeccionament i a qualsevol edat es dona el fet que com a norma general els ensenyants no tenen la preparació especifica per dedicar-se en exclusiva a ensenyar. Una gran part dels monitors fan aquesta tasca  per a cobrir una etapa de la seva vida en espera d'altres alternatives laborals millors o, si es en el mateix esport, per arribar a formar part d'equips de competició. També, desgraciadament, hi ha molt intrusisme en el sentit que, sobre tot en instal·lacions municipals, els mateixos socorristes també comparteixen la necessitat d'impartir classes. I, a mes d'això, la professionalitat esta tant poc valorada que el futur per a ells es una quimera. En tot cas, si els ensenyants són joves esportistes l'entrenament sovint hi entra massa aviat, doncs l'avançar es considera mes important que la tècnica.

Profunditat de pensament

Paràgrafs extrets de la pàgina 26 del llibre

Com bé es diu aquí, abandonaments immediats i desconeixement d'una natació que es molt més que competir i que en una visió mes amplia esta plena de valors de salut, de desenvolupament equilibrat, de capacitat de produir resistència mental i altres ensenyaments profitosos per a la formació de les persones. Sovint ens ha mancat i ens manca que els professionals estiguin prou preparats per a programar bons mètodes pedagògics que també tinguin en compte el com, el quan i el perquè en les programacions s'han de integrar aspectes lúdics i de recreació, com a element per a que cada practicant aprengui, per si mateix, quines son les propulsions bones i quines les que solament aporten resistències de fre al desplaçament per l'aigua. Tanmateix, encara ara al segle XXI veiem sovint que els nens estan tractats com peixets, un darrera l'altre, amb poques o cap rectificació de la tècnica i el coneixement propulsiu. Ben segur que amb això les noies i els nois descobririen quelcom que automàticament els faria gaudir de la natació.

Eficàcia i eficiència

Paràgrafs extrets de la pàgina 35

En la meva faceta de entrenador he estat molts anys dedicant-me al rendiment i, com a tal, he rebut nedadores i nedadors de nivell competitiu alt, amb bones marques i un nivell internacional avançat, però que tot i tenir aquest nivell he hagut de dedicar moltes hores per mirar de millorar la seva tècnica i mirar de treure'ls-hi defectes importants. Serveixin com a exemple: la longitud de braçada; la coordinació amb les cames i la freqüència de braçada; les posicions i el centre de gravetat (CDG) segons estils i moment de la prova i tants d'altres. Per tant, una altre cosa que costa de comprendre es que els directors tècnics, els responsables dels equips tècnics de cada entitat, i sovint aquells que programen els cursos oficials poder no tenen prou en compte aquest aspectes més de tècnica individual que donen per ja com a coneguda en els esportistes d'elit i en certa manera també son responsables del fet que després de gairebé mes de cent anys, encara estem igual o pitjor. 

Un element que a parer meu condueix a fer les coses tant malament és que tothom des de les nedadores i els nedadors, els pares i mares, els directius... sovint tenen presa perquè els seus esportistes facin les marques mínimes de participació als campionats. Com per anar a uns JJ.OO. o a uns Campionats del Món o d'Europa hi ha limitacions per les marques, doncs no cal trencar-se el cap i a gairebé totes les competicions posem revalides per aconseguir aquestes marques mínimes, en lloc de provar d'aconseguir nivells personals on es pugui valorar tant el temps com la tècnica. Això ens ajudaria a valorar coses que segurament els mateixos responsables tècnics i els seus dirigents  no coneixen o valoren suficientment.

Sortides i presa de contacte amb l'aigua

 

Paràgrafs extrets de la pàgina 54

En les sortides i viratges, segur que als primers anys de la natació estaven molt equivocats. Motiu?... és possible que el que es buscava en aquells temps fos la plasticitat aèria, que es veiés bonic el moviment. El que ens diuen en el llibre a hores d'ara es totalment a l'inrevès. Tota la força d'impuls i de propulsió s'ha de fer amb el tren inferior, o sigui amb les cames, i el que es peten es que el cos agafi un vol tal que entri el mes lluny possible i a la vegada que on entren les mans es faci un 'forat' virtual perquè per aquest mateix 'forat' entri tot el cos. Quant ja han entrat el peus, sempre tot de forma flexible i no tensa, es busca una profunditat justa per no perdre aquella velocitat que ha proporcionat la força de les cames i just abans de perdre aquesta velocitat es quan els batuts de les cames ha de proporcionar la sortida a la superfície, també de forma equilibrada i amb una freqüència de braçada tal que marcarà el ritme uniforme que es faci amb la biomecànica i l'estratègia que cadascú tingui entrenada. Podem veure'n uns quants exemples:

IMATGE 1: Campionat de Catalunya, any 1966. Millor sèrie de 400 m. lliures. Es pot veure la diferència de formes de sortida. Són: Murio, Montjuïc; Batalla, Terrassa, Corell, 'Natació'; Fortuny, Barceloneta; Torres, Sabadell; Mané, Fabra i Massagué, Mediterrani

Font: El Noticiero Universal. Ft. Horacio Seguí

IMATGE 2: Final als JJ.OO. de Seul´88, sortida dels 200 m. braça.
Com es pot veure, cada participant te una forma diferent la entrada a l'aigua

De les imatges 2, 3.1 i 3.2. Font: Arxiu JMF

Actualment i des de fa uns 25 anys, las sortides tornen a estar uniformades per a gairebé tothom, de manera que es coincideix en el fet que el mes important es fer una entrada al l'aigua de forma mes eficient de del punt de vista biomecànic i personal i no pas solament prioritzant l'efecte visual i la possible plasticitat. Com es por veure a la imatge 3.1 ara inclús es fan servir plataformes de sortida de tipus atletisme, per tal de potenciar millor la força i la direcció del 'forat' d'entrada a l'aigua. A la imatge 3,2, es veu perfectament con l'entrada 'SÍ' que és en un sol punt per totes les nedadores i el cos ja està direccionat per a entrar per el 'forat' creat

            IMATGE 3.1                                                          IMATGE 3.2

                                                     




Sobre-entrenament ?

Paràgrafs extrets de les pàgines 73 i 74

En relació a aquest apartat puc aportar la meva experiència com a nedador als anys 60's i al llarg d'una dècada aproximadament, no tant com a entrenador. Crec que per el que vaig veure sobre quines eren les dinàmiques de participació, els abandonaments precoços i els sobre-entrenaments en aquells anys, puc dir que els percentatges eren mínims. Penso que tots nosaltres, les nadadores i els nedadors d'aquells temps, vàrem quedar molt lluny de les nostres possibilitats. No perquè tinguéssim mals entrenadors, simplement perquè, com es pot contemplar amb el que diu el llibre d'en Jaume Mestres, hi havia precaució i ja es pensava que el no respectar els límits podria comportar aquest sobre-entrenament. Per tant penso que aquesta precaució va ser perquè en aquella època l'ètica i el progrés a llarg termini era el mes freqüent. Si hagués d'aportar algun exemple en contrari del dit anteriorment solament em ve a la memòria que només en alguns pocs clubs, generalment amb entrenadors vinguts de països amb altres mentalitats, es donava el cas de ser dels primers en fer  grans quilometratges, d'entre vuit a deu-mil metres diaris en dues sessions de manera que els seus nedadors destacaven abans, però la seva progressió aviat quedava estancada. Es tracta simplement una apreciació meva d'aquells anys, però...

Creativitat ?

Paràgrafs extrets de la pàgina 80

Penso que aquest exemple es molt recurrent i molt vàlid per a demostrar que les rutines no son bones i que la competició es pot tractar de maneres diferents. Ara, a l'any 2020, a ningú se li acut que hi ha alternatives millors que els recursos que fem servir habitualment. Ara que es pot tecnificar i digitalitzar el que es vulgui no hi ha gent, tècnics responsables, capaços d'inventar quelcom com l'exemple del llibre d'en Mestres. Tot es corre i eliminar gent per el que diu el cronòmetre i no per les competències reals de cada persona i de cada sexe. No es respecten les edats cronològiques i biològiques. Com dic, ara l'"scouting" ja es fa servir en molts d'esports i les nostres federacions encara no s'han assabentat de que existeix. Els encarregats dels instructors dels ensenyaments i dels entrenadors del rendiment no aporten creativitat ni alternatives vàlides als únics sistemes  que de manera reiterada es programen des de les federacions. 

Aquí jo us podria dir el que penso sobre l'exemple del llibre de fer sortides de les proves per handicaps de nivell. Però m'ho guardo i en alguna altra ocasió ja us diré la meva opinió. Perquè? Perquè sóc ben segur que els que llegiu aquest document en podeu treure alguns beneficis de l'exemple que hem extret. Penseu una mica i potser convindreu amb mi que la nostra natació està anquilosada, al menys en molts aspectes formatius i en les edats que són en la fase de desenvolupament personal. 

Jordi Murio Fisa (*)

(*) En Jordi Murio, a més d'haver estat un nedador i waterpolista destacat i internacional del C.N. Montjuïc dels anys seixantes, ha tingut una molt llarga i reeixida carrera com a entrenador tant de diferents clubs com del Centre d'Alt Rendiment de la Federació Catalana de Natació i també del de la "Real Federación Española de Natación" on va ser responsable de l'equip nacional espanyol al Centre d'Alt Rendiment de Madrid. Els seus coneixements han estat requerits tant per a la formació de noves generacions de professionals com per realitzar tasques d'assessoraments diversos a d'altres paisos 

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

/
© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic