El Rugbi s’organitza… 1947 – 1952

Antecedents

La introducció del rugbi a Catalunya es produeix d’una manera lenta al llarg dels anys 20’s del segle passat. Abans, però, el 1911 s’ha disputat el que generalment es considera el primer partit de rugbi celebrat a Espanya en el qual hi participa un equip nacional; abans se’n havien celebrat entre equips de les diferents colònies d’estrangers residents a Espanya, generalment anglesos. L’encontre es entre el C.D. Espanyol i la “Société Patrie”, formada per ciutadans francesos residents a Barcelona, i té lloc  el 21 de maig de 1911 al camp de futbol del C.D. Espanyol al carrer Muntaner-Londres. L'equip del C.D. Espanyol es format per els mateixos jugadors de futbol del club que fent honor al concepte de 'sportsman' vigent aquells anys volen provar aquesta nova modalitat esportiva. Malgrat aquest fet puntual el primer club de rugbi català no es funda fins a l’any 1921, essent la Unió Esportiva Santboiana. La secció de rugbi del R.C.D. Espanyol (*) es funda ja l’any 1923.

Retall del Mundo Deportivo del dia 25 de maig de 1911. Font: Hemeroteca del Mundo Deportivo

El rugbi al C.N. Montjuïc

Des del moment mateix de l’inici de les activitats del club  els seus associats veuen amb preocupació que a l’hivern no poden fer entrenaments de natació, de manera que miren d’organitzar-se per tal de poder mantenir un nivell d’activitat física suficient perquè el començament de la temporada de natació següent no sigui tant difícil.

A mitjans anys 40’s les opcions no són tant nombroses, el cas es que un bon nombre de nedadors del club troben una continuïtat de la seva preparació física en la pràctica del rugbi. Uns quants d’ells s’apunten als equips del R.C.D. Espanyol, que compta amb primer i segon conjunt. Així l’any 1946 hi trobem jugant a en Joan Boronat i en Ponç Puigdevall, a mes d’altres socis del club. En un partit disputat el 13 d’abril de 1946 l’equip de l’Espanyol guanya per 18 a 3 a la A.D. Joventut, amb la participació dels montjuiquencs Jover, Puig, Boronat i Puigdevall.

D’altre banda una de les estratègies seguides per mantenir-se en forma, tot esperant l’època de les competicions estivals, es la de l’establiment del concurs de l’Atleta Complet que combina proves d’atletisme i de natació. Es disputa a l’inici de la primavera, quan ja es possible de fer servir la piscina de Montjuïc; el primer concurs correspon a l’any 1945 i s’allargarà la seva celebració fins a mitjans anys 60’s, quan la piscina coberta de Folch i Torres farà innecessària aquesta competició. 

Al menys des del de 1947 i durant alguns anys compta amb la participació conjunta dels esportistes del C.N. Montjuïc i els del R.C.D. Espanyol. Els artífexs d’aquesta relació de quasi germanor són en Joan Boronat Carner per el Montjuïc, del que ja n’és president, i el Joan Vázquez Tamayo per l’Espanyol del qual n’és delegat de la secció de rugbi. Aquest últim es una personalitat en el món de la pilota ovalada: fundador-jugador del Rugbi Club Cornellà l’any 1931, quan aquesta entitat passa per uns temps de crisi d’inactivitat es trasllada amb d’altres jugadors a l’Espanyol on el trobem l’any 1947; la seva estreta relació amb el Montjuïc el porta a col·laborar amb l’organització de l’Atleta Complet del Montjuïc, aportant-hi una copa per el guanyador de dos anys seguits o tres d’alterns.

Retall del Mundo Deportivo del 5 de març de 1947. Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

D’aquesta estreta relació a l’emancipació d’un equip de rugbi pròpiament del C.N. Montjuïc només hi ha un pas que es dona a l’inici de la temporada 1947-48, un cop vençudes les reticències de l’entitat en ordre a l’increment de despeses que representarà la nova secció amb el compromís dels jugadors de pagar una quota suplementària per a poder costejar-se els desplaçaments i els equipament. Un cop resolt aquest inconvenient es crea una comissió amb la següent composició:

• President: Joan Boronat (el del club)
• Delegat: Agustí Julián
• Secretari: Josep Tauler
• Tresorer: Diego Devesa
• Vocals: Marià Pérez i Joan Sabater

És designat entrenador en Rafael Artigas, un històric jugador de la U.E. Santboiana internacional amb Espanya, que segons les seves declaracions al Mundo Deportivo del 24 d’octubre creu que “...se puede formar un buen quince . Voy a intentarlo contando con la afición demostrada por estos muchachos noveles, que mezclados con elementos bregados pueden dar un buen rendimiento” . El primer partit amb caire d'amistós es jugarà el dia 26 d’octubre contra l’equip del 'Natació' Barcelona i perdran els verd-i-blancs per 5 a 0. Cal tenir en compte el fet que en aquesta primera temporada algun dels jugadors socis del Montjuïc encara seguiran competint amb l’equip de rugbi de l’Espanyol, tal com declara en la mateixa noticia de l’esmentat diari el president del club i jugador de rugbi Joan Boronat “...muchos de ellos seguiran jugando en el equipo espanyolista, por cuanto no es deportivo ni lógico desmembrar un equipo para hacer el nuestro...”. 

A la vista dels primers equips de la temporada 1947-48 no devien ser tants els que van seguir jugant a l’equip blanc-i-blau per bé que sembla segur que al menys en aquesta temporada en Ponç Puigdevall encara va seguir reforçant l’equip de l’Espanyol.

Equip de l'any 1947. A dalt Artigas (E), Sadurní, Clavel, Boronat, Julián, 
Tauler, Vallés; ajupìts Devesa, Sabaté, Anglada, Carmany i Andalet. 
Font: Arxiu Devesa i Capdevila. Ft. SI

Immediatament desprès d’aquest primer partit amistós el club s’inicia en les competicions oficials, primer en el Torneig de Tardor i mes tard en el Campionat de Catalunya de segona categoria on el Montjuic assolirà la segona posició.

La Temporada 1948-49, entrenats també per en Rafael Artigas, es millora la competitivitat de l’equip per bé que el resultat obtingut es el mateix segon lloc en el Campionat de Catalunya de segona categoria. A l’entrenador Artigas el substitueixen les temporades 49-50 i 50-51 En Fonseca i en Mario Puig, respectivament, mantenint resultats similars mentre es comença a produir els primers recanvis generacional al sí de l’equip.

Es a la temporada 1951-1952 amb bona part de l’equip ja renovat quan el club assoleix un primer èxit rellevant com es el d’aconseguir la primera posició en el Campionat de Catalunya de segona categoria, el que ens donà dret a participar en el Campionat d’Espanya d'aquesta mateixa categoria del qual, desprès d'haver eliminat al C.D. Valencia en la primera ronda, en resultàrem vencedors en el partit disputat a Saragossa contra l’equip de “Ingenieros Industriales” de Madrid per 10 a 5, essent entrenador del nostre quinze en Recaredo Garreta. El partit el van jugar Medina, Roca, Vernet, Oliva, Puigdevall, Codina, Sabaté, Clavel, Vallés, Delgado, Puig, Serrate, Boronat, Martinez, Gaspar, Salaet i Tauler.

L'equip Campió d'Espanya de l'any 1952 es fotografia amb la copa que l'acredita com a guanyador. Font Arxiu del C.N. Montjuïc. Ft. SI

A rel d’aquest primer èxit dels nostres 'ruggers' en el mateix butlletí del club es fa el comentari del que es podria arribar a fer si comptéssim amb un camp de rugbi propi per a entrenar i jugar les competicions, sense haver d’anar a jugar a l’estadi o als altres pocs camps habilitats en aquell moment. Cal tenir present que el camp de la Foixarda no serà inaugurat fins a mitjans dels anys 50’s, amb motiu de la celebració dels II Jocs del Mediterrani, complint a partir d’aquesta data per als clubs sense terreny de joc una funció similar a la que fa la piscina de Montjuïc per als clubs sense piscina. En qualsevol cas el camp de rugbi propi del club haurà d’esperar encara mes de vint-i-cinc anys, fins a que va poder ser inaugurat el situat a la Zona Esportiva a la pedrera de Can Borinot de la muntanya de Montjuïc.

'Taloner'

(*) El Club 'Deportiu' Espanyol de l'any 1911 passa per concessió de la casa reial de l'Alfons XIII a anomenar-se Reial Club 'Deportiu' Espanyol l'any 1912