Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.

Clubs. El 'Natació'... el degà

14 de gen. 2021

Club de Natació Barcelona

La pràctica de la natació, entesa com la necessitat de relació amb el medi aquàtic, ha existit sempre tal i com demostren els registres de petroglifs i altres manifestacions artístiques prehistòriques. En el seu vessant esportiu neix a l’Anglaterra del segle XIX. Ja a la segona meitat d’aquest segle s'escampa per el continent europeu i es funden els primers clubs a França, Alemanya i altres països en general del centre i nord d’Europa. Desprès dels JJ.OO. de Londres de 1908 un grup de set federacions nacionals creen la Federació Internacional de Natació Amateur, FINA en el seu acrònim. 

En el conjunt de l’estat espanyol, però, les coses no han anat tan ràpidament. Des de primers de segle XX hi ha constància esporàdica de l’organització d’un o altre esdeveniment esportiu de natació especialment a Bilbao, Madrid i a Catalunya. Així per exemple el periodista esportiu que signa amb B. Corcho (*) publica una crida a la revista especialitzada “Los Deportes” l’agost de 1906 on es demana com pot ser que a la resta d’Europa la natació esportiva ja s'hagi implantat i en canvi a Espanya encara no s’hagi fet pràcticament res

Revista "Los Deportes" de l'onze d'agost de 1906. Font Hemeroteca ARCA

Les coses, no obstant ja estaven madures per a anar canviant. Així a Bilbao el 29 i 30 d’agost de 1907 tenen lloc uns festivals d’esports nàutics amb diferents tipus de regates on  també s’inclouen tres proves de natació fetes a la ria. Una de velocitat de 150 iardes, la segona de resistència de 500 iardes i la darrera anomenada popular de 300 iardes.  

Primer Campionat d’Espanya i constitució del club

A Barcelona es posarà en marxa el que serà el primer Campionat d’Espanya de Natació. En el sí del Gimnàs Solé del carrer de Montjuïc del Carme, a prop de les Rambles, serà on per al setembre de 1907 es convocarà per el seu fundador el senyor Francesc Solé i organitzada per el seu nebot en Manuel G. Solé la primera competició de natació esportiva que s’ha fet a Catalunya. La convocatòria es per el dia 15 de setembre i consta de dues carreres una de velocitat de 100 m. i l'altre de resistència de 1.500m, que serà formalment el Campionat d’Espanya. Les proves es faran al moll de Espanya del port i la seva realització va constituir una important manifestació ciutadana amb gran èxit de públic. Als 1.500 metres hi van participar divuit del vint-i-un nedadores inscrits, tots homes, en una tarda de pluja intensa. El guanyador de la prova va ser Adolfo van den Heyden, alemany, i el Campió d’Espanya va resultar ser Leopoldo Lafuente que va arribar en tercer lloc darrera d’un altre nedador alemany.

Pocs dies mes tard, el 10 de novembre, finalment es celebra al mateix Gimnàs Solé la reunió on es funda el primer club de natació de l’estat espanyol, el Club de Natació Barcelona, a iniciativa d’en Bernat Picornell i sempre amb el suport i el recolzament a l’ombra d’en Narcis Masferrer, el català nascut a Madrid que trobarem donant empara a quasi totes les iniciatives esportives d’aquest començament de segle XX.

Revista "Los Deportes" del 15 de novembre de 1907. Font: Hemeroteca ARCA

La junta directiva es formada per fins a set persones, presidides per el mateix Picornell i amb en Manuel G. Solé com a vicepresident. Es curiós de comprovar la interacció amb el F.C. Barcelona, també fundat en el Gimnàs Solé vuit anys abans i que en una data similar fa la seva assemblea en el mateix local; aquesta relació es reflecteix en el fet que el nou president del futbol es el comptador del natació, a la vegada que el vicesecretari del natació es el tresorer del futbol. 

El desenvolupament del club

El nounat club serà conegut per sempre més com el ‘Natació’ i tindrà la seu social en el lloc de la seva fundació, per bé que les activitats esportives es desenvoluparan als Banys Orientals de la Barceloneta. A partir de l’any 1910 degut a l’augment del nombre de socis el club es trasllada als Banys de Sant Sebastià, on basteix una estructura pròpia com a seu de l’entitat feta tota de fusta i assentada sobre pilars de ferro; l’any 1914 un dels temporals de llevant clàssics de la costa catalana s'emportà aquesta estructura.

Aquell mateix any el 'Natació' sol·licita de la “Junta de Obras del Puerto” una primera concessió de terrenys que aconseguiran l’any següent, 1915, al costat dels tallers “Nuevo Vulcano” podent així iniciar la seva vida social de manera independent de qualsevol altra entitat. Amb aquest emplaçament i la nova empenta que representa, l’any 1916 s’encomana i es redacta un projecte de piscina coberta fet per l’arquitecte Josep M. Barenys que no aconseguirà veure la llum. 

Projecte amb memòria tècnica i plànols de l'edifici de piscina coberta i seu social 
encarregat a l'arquitecte Josep M. Barenys l'any 1916. Font: Todocolección

Un cop retornats els esportistes del club dels  JJ.OO. d’Anvers convençuts de la necessitat de comptar amb la piscina coberta, l’any 1920 el club podrà ampliar els terrenys i l’abast de la concessió de que gaudeix, que s'ampliarà de manera poc menys que definitiva per un període de cent anys. Amb aquesta seguretat a llarg termini el ‘Natació’ es llença a la construcció, ara sí, de la seva piscina coberta que serà projectada per en Jaume Mestres i Fossas, nedador del club que s’ha llicenciat d’arquitecte tot just el 1917. L’any 1921 comencen les obres amb l’únic suport econòmic dels mateixos associats del club que ja a l’any 1924 veuran finalitzada la primera piscina coberta i climatitzada de l’estat espanyol.

El club desenvolupa des del mateix moment de la seva fundació una intensa campanya d’organització de competicions interclubs, nacionals i internacionals. La primera serà la Copa Nadal, per bé que el primer any la seva organització es va retardar fins a gener de 1908. Es continuarà amb els Campionats d’Espanya, proves a les quals s’afegiran a partir de 1918 els Campionats de Catalunya organitzats inicialment per el Club Natació Athlètic fundat l’any 1913. Des de l’any 1909 es posarà en marxa també la que serà tradicional Copa de Pasqua sobre la distància de 200 m. 

Alternant amb les competicions de natació s’han vingut jugant partits de waterpolo, el primer dels quals succeeix el diumenge 12 de juliol de 1908 entre dos equips del mateix CNB, l’equip blau i l’equip blanc. A partir d’aquest moment cada  diumenge, dins de les activitats socials, s’aniran fent nous partits de waterpolo entre els mateixos socis del club.

Revista "Los Deportes" del 15 de juliol de 1908. Font: Hemeroteca ARCA

El ‘Natació’ actuarà com a l’autèntica locomotora de la natació i el waterpolo a Catalunya i a Espanya, atenent al fet que a mes del seu exemple i participació a les diferents competicions nacionals, es prestarà sempre a realitzar exhibicions a les que serà cridat per tota la geografia catalana. A partir de l’any 1925 s’incorporà la dona nadadora com a sòcia del club, si bé es veritat que des d’algun any abans ja n’hi havia que participaven a les competicions. D’altre banda la seva constant participació en encontres internacionals celebrats tant a la seva piscina com a les diferents terres del continent europeu anirà facilitant la creació d’un concepte molt propi de l’entitat que es la 'solera', entesa com un concepte situat un punt mes enllà de la tradició i que seria anàleg a la maduració que aconsegueixen els bons vins amb el temps. 

Aquesta mateixa maduració portarà a un cert miratge en la competició internacional especialment en waterpolo, doncs els molt bons resultats del ‘Natació’ amb els mes importants clubs d’Europa donava peu a creure que a nivell de selecció l’equip espanyol també assoliria èxits rellevants. El cert es, però, que la resta de seleccions amb que s'havia de competir es feien amb una molt mes amplia base dels diferents clubs del país respectiu, mentre que l’equip espanyol, fins a mitjans dels anys 60’s, sempre va ser format quasi exclusivament per l’equip del Barcelona, de manera que els resultats minvaven considerablement dels obtinguts com a club.

L’entitat ha comptat des dels seus inicis amb personalitats esportives de primer ordre dins del context de l’esport català com ara el mateix Bernat Picornell, el fundador; l’Emili Soler Brufau, autèntic animador de les competicions dels primers anys en que solia actuar de jutge de sortides amb la seva sempiterna gorra marinera; els germans Trigo, Marià i Joan, waterpolistes, directius i en el cas d’en Joan pedagog i responsable de la iniciació a la natació de centenars d’infants als anys 20’s i 30’s del segle passat; en Jaume Sulé continuador de la tasca d'en Joan Trigo i pal de paller de la continuïtat en la natació i el waterpolo del 'Natació' entre entrenador i entrenador titular, generalment estranger; en Francesc de S. Gibert, també waterpolista olímpic i impulsor com a president de la Federació Catalana de Natació de la piscina municipal de Montjuïc; en Nemesi Ponsati, apòstol de l’atletisme al club i  a la resta de Catalunya i tants d’altres que també són mereixedors de reconeixement.

De la comprensió de la necessitat de l'ensenyament de la natació als infants en dona compte aquesta noticia publicada a la premsa de l'època ja a l'any 1909 en que, utilitzant el llenguatge propi d'aquells anys, el C.N. Barcelona s'ofereix a l'Ajuntament de Barcelona de manera gratuïta per a fer "...banys de mar i banys d'hivern, tan indicats per ses condicions saludables, pera afavorir el desenrotllo fisich...". Aquesta vocació per la natació infantil serà refermada quan en tornar dels JJ.OO. de París l'any 1924 en Francesc de S. Gibert i en Joan Trigo es llencen de ple a la creació d'una secció infantil de manera mes estructurada al sí del club.

Retall del diari La Veu de Catalunya del 24 de setembre de 1909. 
Font: Hemeroteca ARCA

D’altre banda, el ‘Natació’ serà l’impulsor de la institucionalització de la natació catalana i espanyola, primer amb la fundació de la “Federación Española de Natación Amateur” l’any 1920 i tot seguit amb la de la Federació Catalana de Natació Amateur el 1921. En ambdós casos el primer president d’aquests organismes en funció de representant designat per el Club de Natació Barcelona serà en Jaume Mestres i Fossas, un altre dels indispensables dels moments inicials de la natació i l’esport català en general (**).

La quantitat de dones i homes esportistes d’alt nivell del club al llarg dels seus més de cent anys de trajectòria es amplíssima, arribant a comptar amb més de cent-setanta participants en els diferents JJ.OO., des del primer en que s’assistí en natació i waterpolo a Anvers l’any 1920. De la mateixa manera el 'Natació' ha aportat gran quantitat de participants en d’altres esdeveniments d’abast internacional dels diferents esports que es practiquen en el club. Serveixin d'exemple des de l’Aumacellas i les Serrano en dones i els Cuadrada i Brull en homes dels primers anys fins a la Castelló o el Ventosa d’anys mes propers en natació.

Cal recordar que tant les nadadores com els nedadors del club varen guanyar ininterrompudament la classificació dels Campionats de Catalunya Absoluts fins a que ja a l’any 1961 per a les dones i l'any següent per els homes van perdre aquest primer lloc en favor dels esportistes del C.N. Montjuïc. No cal dir que en anys successius recuperarien aquest primer lloc però ja no de manera exclusiva sinó que s'alternarien en aquesta posició amb les nedadores i nedadors d'altres clubs emergents com l'esmentat Montjuïc o el C.N. Sabadell en aquells anys 60's i tants d'altres que els seguiren mes tard.

En waterpolo, especialment, el ‘Natació’ ha estat dominador de totes les competicions catalanes i espanyoles durant dècades, fins a que als anys 1969 i 1970 perd aquesta imbatibilitat en el Campionat de Catalunya i la Lliga Nacional, respectivament, a favor del C.N. Barceloneta. Finalment l’any 1972 la perd en el Campionat d’Espanya, que portava guanyant al llarg de 40 anys consecutius, a mans del C.N. Montjuïc. La dècada dels 80’s i els 90’s veurà un important ressorgiment del waterpolo a les files cenebistes obtenint de nou títols nacionals i europeus. També en d’altres esports el ‘natació’ ha aportat practicants i campions, com ara a la natació sincronitzada als anys 50's, l’atletisme, la vela, el rugbi i la pilota a mà

En relació al nombre de socis del club la revista Crol de la RFEN, en el seu n. 1 del mes d’Abril de 1965 en fa una descripció en els termes que segueixen:

“El Club que empezó con veinte socios llegó al centenar en 1910 y a los 400 en 1915. El millar se rebasó en 1923 al cubrirse la piscina y desde entonces hasta hoy, salvo el interregno 1936 – 1939, ha ido siempre aumentando...”

És cert que pel que fa a aquest aspecte els darrers anys el Club Natació Barcelona, com la major part d’entitats esportives, ha sofert les diferents crisi que han afectat al sector però som ben segurs que de la seva tradició i 'solera' n’obtindrà la via de continuïtat que de tot cor li desitgem.

Revista Stadium del 15 de juliol de 1916. Perfil d'en Bernat Picornell 
signat per en Narcis Masferrer. Font: Hemeroteca ARCA

Casenrich

(*) B. Corcho es el pseudònim emprat per en Bernat Picornell en alguna de les seves habituals col·laboracions periodístiques

(**) En el cas de la presidència de la FENA el club havia designat inicialment a en Joan Barba, però la mort sobtada d'aquest en un accident de motociclisme succeït a Cardedeu el 16 de maig d'aquell any 1920 l'impedí de prendre possessió efectiva del càrrec, com ens ha fet notar en Valentí Ambrós, expert coneixedor de la història cenebista 

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic