Lletres creaudes. Jaume Monzó, Vicenç Esquiroz i Epifani de Fortuny... (iII)

El passat dia 31 d'octubre, en Jaume Monzó Cots hauria complert el seu setanta-setè aniversari. Amb aquest motiu vam rescatat un seguit de cartes creuades entre els tres personatges que encapçalen aquesta entrada, de la qual ja n'hem publicat amb data del mateix dia 31 d'octubre una primera entrega . La documentació emprada procedeix de l'Arxiu Nacional de Catalunya, específicament del fons ANC1-1256-T, corresponent a la donació feta per els successors d'en Epifani de Fortuny i Salazar, IV baró d'Esponellà i President d'Honor del Club Natació Montjuïc.

Any 1969. En Jaume Monzó rep de mans del president Diego Devesa el 
diploma de Soci d'Honor del Club Natació Montjuïc. A la foto els 
acompanya na Camen Verneta, esposa d'en Devesa.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

VE a EFiS. 17 i 31 de juliol de 1968

Desprès de mes de deu mesos de no constar correspondència entre l'Esquiroz i el Baró d'Esponellà i un cop feta la segona intervenció quirúrgica del primer, trobem quatre cartes seguides d'aquest al baró, en les quals el posa al corrent de la seva situació, no gaire encoratjadora.

En la del dia 17 de juliol l'informa que:

"... el dilluns passat em varem treure l'aparell que portava a la cama operada i cada vegada que poso el peu a terra veig totes les estrelles del firmament. El metge em diu que això és normal i que tot anirà passant..."

la del dia 31 de juliol acaba de confirmar el mal pronòstic de la seva salut, encara que obre una escletxa a l'esperança:

"... he passat uns dies de forta depressió, doncs els mals pensaments de que no caminaré mes han vingut altre volta. En fi, he iniciat la recuperació fent cada dia... uns quilòmetres amb bicicleta (estàtica) i encara que noto els muscles molt cansats sembla que tinc una mica mes de força."

Carta d'en Esquiroz a en Epifani de Fortuny del 31 de juliol de 1968.

Com sol ser habitual, la persona d'en Jaume Monzó és una presència constant en les cartes que es creuen els dos personatges. Així, en Vicenç en la del 31 de juliol li comunica al baró que:

"En Jaume Monzó aquests dies ha anat de bòlit. Afortunadament s'està recuperant, doncs el problema que tenia era que els nervis per el servei militar i els estudis li feien males jugades als intestins. Ara li han donat dos mesos de permís (a la 'mili') i el noi s'entrena amb la il·lusió d'ésser seleccionat per la Olimpíada. Jo vareig escriure a l'entrenador norteamericà (sic) James Counsilman... on havia estat a principis d'any i em diu que en Monzó és un noi que té condicions per esser finalista a la propera Olimpíada."

Uns dies mes tard, el 3 d'agost, l'Esquiroz fa saber al baró d'Esponellà el darrer contratemps succeït a en Jaume:

"En Jaume Monzó és un noi amb molt poca sort. El dia abans de sortir cap a Pori (Finlàndia) un cotxe va xocar amb el seu i encara que no es va produir cap lesió (greu), afortunadament, tenia una ferida oberta a una mà. Malgrat això va anar-se'n cap a Finlàndia i no sé a aquestes hores res de la seva actuació."

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 8 d'agost de 1968
comentant les incidències hagudes a Pöri.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

EFiS a JM. 30 de juliol de 1968

La correspondència entre en Jaume i el baró d'Esponellà ha estat interrompuda des de finals del mes de març de 1968, en acabar-se el periple estatunidenc d'en Monzó. A finals de juliol en Epifani de Fortuny remet una carta a en Jaume des de el seu estatge estiuenc de 'Un Poquiu', on a mes de felicitar-lo per el seu sant l'anima a continuar perseguint el seu somni olímpic, a la vegada que li remarca que:

"Segueixo,en lo que puc i per els medis que tinc, les teves actuacions i puc constatar la teva constant millora que experimentes malgrat tots els elements en contra: estudis, milícia i molèsties gàstriques. No desmayis en les qüestions deportives, però no deixis els teus estudis, les primeres et proporcionaran satisfaccions i amics momentanis, els estudi en canvi fixaran el teu pervindre i el teu veritable valor a la vida."

Còpia de la Carta d'en EFiS a en JM del 30 de juliol de 1968

VE a EFiS. 30 d'agost de 1968

Desprès d'alguna altre carta creuada, el 30 d'agost l'Esquiroz escriu a en Epifani de Fortuny per a comunicar-li les darreres novetats d'en Jaume:

"Em plau saludar-lo i sense contestació a la meva darrera, que jo esperava per donar-li la bona noticia de que en Jaume Monzó en els darrers Campionats de Catalunya, va situar-se com a campió i ha millorat la seva marca d'aquest any. Va quedar campió dels 100 i 200 metres dors i això ha contribuït en gran manera a enfortir la seva moral. Crec sincerament que el noi anirà als Jocs Olímpics."

JM a EFiS. 30 d'agost de 1968

Amb la mateixa data el baró d'Esponellà rep una missiva d'en Jaume, que no li escrivia des de finals de març. Tal com sol ser habitual en les seves cartes en Jaume s'estén, sempre de manera autògrafa, tot explicant-li el succeït en els darrers temps. Comença dient-li que sap que segueix les seves actuacions mitjançant la correspondència de l'Esquiroz:

"Por el amigo Vicens se que le mantiene al corriente, continuamente me dice comentarios de sus cartas sobre mi. Gracias"

Carta d'en Monzó al baró d'Esponellà del 30 d'agost de 1968.

L'informa, com ha fet l'Esquiroz, dels bons resultats en els Campionats de Catalunya:

"... donde por quinta vez consecutiva he logrado vencer, y lo que es más importante con una buena marca, lo cual ha proporcionado ayuda a mi moral de cara a México...

Todavia estoy liado con los dichosos militares, es el último mes que me queda pero aun siguen causando molestias. Son los últimos cartuchos que les quedan."

Pendent dels resultats del campionat d'Espanya, a celebrar a València, es queixa de com es fa la selecció per els Jocs Olímpics, que es donarà a conèixer només quatre dies abans de marxar cap a la capital mexicana, de manera que li es molt difícil organitzar-se en els estudis dels quals encara li resta una assignatura per a presentar-se:

"Una de tantas cosa ilógicas que hacen (los de la federación). Juegan con nosotros como muñecos, la parte social e intelectual - estudios - del nadador les son indiferentes. A mi mismo me tienen pendiente de presentarme a una asignatura."

EFiS a JM. 4 de setembre de 1968

En la resposta d'en Epifani de Fortuny a en Jaume el baró reafirma la convicció que l'esportista ja es troba en el bon camí per anar a Mèxic:

" Sempre he tingut fe en els teus esforços i sobre tot en la teva força de voluntat lluitant amb una sèrie de situacions desfavorable... Em recordes moltes vegades al nostre inoblidable Blume, al que com saps m'hi unia una gran amistat. També ell va tenir que lluitar de vegades de forma heroica contra tot i contra tots per sortir endavant, tal i com va aconseguir-ho."

Còpia de la carta d'en EFiS a en JM de 4 de setembre de 2018.

Se'n acomiada fent-li saber que esperarà a la seva residència de Can Senromà, de Tiana: 

"... les teves noticies d'Amèrica estant...

... Res mes que moltes de gràcies pel teu bon record i amb aquestes ratlles rep una forta abraçada del teu vell amic que demà justament complirà les seves ....... setanta primaveres !!!" (*)

A 'El Mundo Deportivo' del dia 2 de setembre de 1968 es publica un extens article 
d'en Vicenç Esquiroz, senyalant la progressió tinguda per en Jaume Monzó 
i les seves expectatives de cara als Jocs Olímpics de Mèxic 1968.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

VE a EFiS. 25 de juliol de 1969

En la correspondència creuada entre els nostres protagonistes es produeix una nova parada de quasi un any de durada. La primera carta que reprèn els contactes és aquesta d'en VE a en EFiS.

Lletra enviada a en EFiS per en VE el 25 de juliol de 1969.

En ella l'Esquiroz es mostra queixós de les seves reiterades mancances físiques, vinculades als problemes de maluc que arrossega des de fa uns anys i que afecten al seu desenvolupament quotidià:

"Jo he passat una temporada de forta depressió. Porto 32 mesos recuperant-me molt lentament i pel que sembla encara en tinc per un any i mitg. Aquests són els càlculs deduïts, doncs fa unes setmanes degut al meu estat de depressió els metges de l'Hospital de la Creu Roja em varen presentar a una senyora intervinguda igual que jo, però a ella la varen operar per segona vegada pocs mesos desprès de la primera volta. Jo vareig trigar mes d'un any a fer-me la segona intervenció. Ella ha trigat tres anys. Per tant els meus càlculs es de que trigaré encara un any i mitg. 

La decisió d'anar a treballar als matins ha estat bona, doncs em distrec molt i no estic pendent de les meves cames."

Li comunica al baró d'Esponellà que en Jaume ja ha finalitzat els seus estudis, tot afirmant que "ara sols manca que tingui èxit amb la empresa que treballi. Jo crec que si, doncs és un noi que mereix triomfar a la vida."

EFiS a JM. 13 d'agost de 1969

En aquesta data en Epifani de Fortuny respon a una carta remesa per en Monzó, de data 8 d'agost, que no hem sabut localitzar a l'ANC. 

Còpia de la carta remesa per en EFiS a en JM el 13 d'agost de 1969.

Com es desprès del text, en Monzó ha fet saber al baró la finalització dels seus estudis i aquest aprofita per a felicitar-lo i alguna cosa mes:

"He rebut la teva del dia 8 del c.c. mes amb la gran trascendental i estupenda nova, del final de la teva carrera, nova que imposa agradablement una immediata resposta de felicitació sincera i entusiasta per aquest triomf que suposa un gran pas en la teva vida en la que ara se t'obre camí per començar a independitzar-te guanyant per tu i per la família que puguis fundar una situació sòlida... Aquests son els triomfs de veritat dels que sempre podràs enorgullir-te i no els efímers, espectaculars i falsos que fins ara te han proporcionat falsos amics i vividors poc escrupolosos. Vagi doncs amb una forta abraçada la meva felicitació i el sincer auguri perquè l'èxit en la teva vida t'acompanyi sempre com tu mereixes."

Li comunica també la intenció que té de construir una piscina a la finca familiar de 'Un Poquiu', a la Punta Galera, segurament pensant d'una banda en els nets i d'altre en la perillositat i la popularitat que va anar adquirint la platja natural del rocam on anaven a banyar-se, cada cop mes plena de visitants forans:

"Ara vui (sic) construir a dalt del bocs de casa una piscina amb aigua del mar. És clar que no tindrà mides olímpiques, però queda a la teva disposició per si alguna vegada et decideixes a fer-me una visita..."

Capvespre al rocam de la Punta Galera a Eivissa, originalment 
dins de la finca familiar de 'Un Poqiu' dels Fortuny.
Font: Arxiu família Fortuny. Ft. SI

JM a EFiS. 26 d'agost de 1969

En Jaume Monzó escriu a en Epifani de Fortuny amb un doble motiu: agrair-li al baró els consells i bons desitjos tramesos en la seva del 13 d'agost i a la vegada complir amb l'encàrrec que li ha fet, a través d'en Vicenç Esquiroz, d'ajudar-lo per  tal de concretar el projecte de l'anunciada piscina que vol a la seva residència estiuenca.

Una vegada mes el campió quan s'hi posa s'estén, a mes de complir amb el seu hàbit de confegir les lletres de manera autògrafa:

Carta d'en JM a en EFiS del 26 d'agost de 1969 (**).

En Jaume comença agraint l'anterior del baró, del 13 d'agost:

"Hace unos dias recibí su amable carta, la cual le agradezco de corazón. Estas frases en plan de amistad son los verdaderos trofeos, ya que si bien no pueden colgarse en la solapa de la americana o ponerse dentro de una vitrina, se llevan siempre en el recuerdo, ¿ no cree ?. También le doy muchos recuerdos y mil gracias en nombre de mis padres, ellos son los que verdaderamente se lo merecen."

Passa a la part en que assessora al baró sobre possibles característiques de la piscina que aquest vol construir:

"... Sobre este particular fué donde me pidió (Esquiroz) si podia orientarle, ya que sobre ello se encontraba algo despistado (yo también, pero con el titulo en el bolsillo no se puede decir !)... Aunque con algo de humor no deja de tener su fondo de verdad. ¡ Ahora es cuando empezamos de verdad !, con lo que su encargo me ha venido de maravilla !."

Després d'exposar amplament les seves recomanacions i facilitar-li l'adreça d'una casa comercial especialitzada en construcció de piscines - REINDESA, encara avui vigent - s'acomiada tot informant.li que pensa visitar-lo a Eivissa... sense arribar a concretar-ne cap data precisa. 

EFiS a JM. 31 d'agost de 1969

En Epifani de Fortuny dedica aquesta missiva a respondre l'anterior d'en Jaume del 26 d'agost. L'informa de les mides de la piscina, que serà de 12,50 x 8 metres:

"Crec que per una piscina particular estan bé. ¿ Que et sembla ?. Esperem que l'any vinent estigui acabada perquè com es tracta d'obtindre una concessió a perpetuïtat de captació d'aigua de la mar, el papeleix (sic) és impressionant i de vegades a Madrid triguen molt a resoldre.... per algo han de demostrar que son gent de secà."

Aquestes dues cartes són les darreres que hem localitzat creuades entre el baró i en Jaume, malgrat que ens consta que la relació d'ambdós va seguir al llarg dels anys.

EFiS a VE. 31 d'agost de 1969.

Arribem a les dues últimes missives creuades, en aquest cas, entre Epifani de Fortuny i Vicenç Esquiroz. La del baró d'Esponellà del 31 d'agost és una de les mes extenses que hem inclòs en aquest recull i a mes de seguir amb la qüestió de la piscina de 'Un Poquiu', tot seguit s'esplaia comentant les conseqüències de la 'invasió' que Eivissa - i també Formentera - estan rebent des de meitat dels anys seixanta dels 'hippies'.

Còpia integra de la carta d'en EFiS a en VE del 31 d'agost de 1969.

Feta la referència a la piscina, deixa caure els dubtes que li genera la promesa d'en Jaume Monzó de visitar-lo a la seva residència d'estiu:

"Jaumet diu que pensa venir a s'illa. No ho crec, però en la resposta que avui també envio li dic que lo que no li perdonaria es que l'any vinent no inaugurés la piscina si es que guanyem la batalla de papers. Vd. també hi serà present."

I en aquest punt comença la digresió sobre la presència dels 'hippies' a l'illa:

" Els Hippis estan ara sotmesos a unes persecucions, empresonaments i expulsions que constitueixen pels estrangers de aquesta secta una renovació de la Inquisició, la Llegenda Negra, la intolerància, ecta, ecta (sic). Segur que paguen justos per pecadors perquè molts 'peluts' (així els anomenen els 'indígenes') són uns pobres diables incapaços de fer res d'utilitat mes que 'trobar-se a sí mateixos' (aquest és el lema de l'ordre). Lo que si és cert i en Semprún... hi toca quant denúncia el tràfic de drogues però per expandir-les arreu d'Europa i aquests (responsables) no van vestits ridículament ni porten penjolls absurds al coll, ans van en yatchs i turismes llargs i vesteixen bé, valent-se de quatre desgraciats mal pagats que (que són els) que corren els riscos."

Com tanta gent del seu temps, en Epifani de Fortuny - aristòcrata i lliberal conservador - no se'n sap avenir del mode de vida d'aquests nouvinguts a "s'illa" que semblen deslliurats de qualsevol ofici ni benefici i entregats per complert a les satisfaccions vitals mes immediates.

Retalls de premsa dels anys seixanta referents a la 'invasió' dels 
'beatniks', primer, i dels 'hippies' mes endavant.
Font: Diario de Ibiza del 26 d'abril de 1966: La Vanguardia del 11 d'abril de 1968 
i del 12 de maig de 1966 i Los Sitios del 13 d'agost de 1968. (***)

VE a EFiS. 8 de setembre de 1969

A aquestes alçades de 1969 en Vicenç Esquiroz sembla haver abandonat el tombant pessimista que les successives intervencions quirúrgiques havien confegit al seu tarannà. En aquesta darrera i llarga carta no esmenta ni de passada les anteriors queixes per el seu estat de salut.

Desprès d'alguna introducció, es centra en aportar als comentaris sobre els 'hippies' del baró d'Esponellà la seva experiència personal:

"El drama dels 'Hippis' és realment un autèntic drama, però no inèdit. Jo recordo que era gairebé un crio que pèr les Rambles es passejava un personatge vestit com si fos del 'tercio' (de la 'legión'), guitarra en mà i que cantava unes cançons d'autèntica protesta, ficant-se des de el Rei fins als 'concejales' de l'Ajuntamnt. L'espectacle durava poc perquè els de la Guardia de Seguretat a ell i guitarra se l'emportaven a la comissaria mes propera i després indefectiblement anava a parar al carrer d'Entença... va venir la República i tothom creia que el 'Llaunes', que així s'anomenava el personatge..., ja no tenia perquè 'protestar'. Sí, sí !... va fer cançons per l'Alcalà Zamora, l'Azaña, el Lerroux i companyia, i el pobre 'Llaunes' precursor dels 'Hippis' tornava a parar al carrer d'Entença... No tenia temps per a portar 'melenes' per que, naturalment, molt sovint a l'entrar al 'Hotel' (d'Entença) el pelaven al zero..."

I finalitza la carta fent algunes referències a l'actualitat de Barcelona:

"L'altre dia, amb motiu de la visita de la premsa a les noves piscines municipals de Montjuïc, que entre vostè i jo, són un autèntic desastre davant de la projecció que se'ls hi ha donat pels propers Campionats d'Europa, però els tècnics, com sempre, han fet la seva sense escolat a ningú..."

 Corol·lari

Evidentment l'aportació feta és només una petita mostra epistolar de les relacions establertes entre aquests tres 'homenots' de la història del Club Natació Montjuïc, però ens pot ser d'utilitat per acostar-nos a un moment i uns vicissituds concretes de la vida de l'entitat blanc-i-verda a través de les anades i vingudes de cadascun dels intervinents, tant distants i tan propers entre ells a la vegada.

Josep Castellví 

(*) En EFiS és refereix a la seva amistat amb el gimnasta Joaquín Blume Carreras (1933-1959), amb qui va mantenir una estreta amistat fins a la seva prematura mort en accident d'avió. Nascut el dimarts 5 d'abril de 1898, efectivament el baró d'Esponellà feia l'endemà d'enviar la carta el seu setantè aniversari... Desprès de totes les atzaroses traves prèvies que va suportar en Jaume Monzó, els resultats obtinguts als Jocs Olímpics de Mèxic van estar per sota de les seves aspiracions. Al marge de la inesborrable satisfacció d'haver estat el primer olímpic del Club Natació Montjuïc, la decepció que en Jaume va tenir per els resultats esportius la vam mirar de reflectir en l'entrada d'aquest bloc:

https://www.memoriesdelmontjuic.org/2022/06/del-triomf-al-desencant-el-cas-den.html

(**) Si prestem atenció a l'encapçalament de la carta veiem que és datada el dia 26 d'octubre de 1969, mentre que en realitat correspon al 26 d'agost del mateix any, que es correspon amb el conjunt de les cartes estudiades i el seu context.

(***) Des de començament dels anys seixanta les illes Pitiüses ha  estat destinació predilecte primer dels membres de la generació Beat i mes tard dels 'Hippies'. El contrast amb una societat illenca mes aviat conservadora fou molt fort i motivà intervencions mes o menys afortunades de les autoritats de l'època. En qualsevol cas aquest fenomen derivà en la popularització del destí eivissencs com a lloc d'evasió i de retrobament personal, amb l'afegitó de les drogues i el que per als temps eren altres transgressions socials.

Lletres creuades. Jaume Monzó, Vicenç Esquiroz i Epifani de Fortuny... (I)

Avui, 31 d'octubre, en Jaume Monzó Cots compliria el seu setanta-setè aniversari. Amb aquest motiu hem rescatat un seguit de cartes creuades entre els tres personatges que encapçalen aquesta entrada. La documentació emprada procedeix de l'Arxiu Nacional de Catalunya, específicament del fons ANC1-1256-T, corresponent a la donació feta per els successors d'en Epifani de Fortuny i Salazar, IV baró d'Esponellà i President d'Honor del Club Natació Montjuïc.

Introducció. Els protagonistes...

Epifani de Fortuny i Salazar (1898-1989) 

(EFiS). Esportista ell mateix en els seus anys de joventut, en Epifani és a l'any 1948 l'encarregat de tirar endavant a Barcelona la primera Ponència Municipal d'Esports de Catalunya i de la resta d'Espanya. De professió enginyer agrícola, sempre va manifestar la seva preocupació per els afers públics, ocupant al llarg de la seva vida diferents càrrecs en tot tipus d'institucions; com ara l'Institut Agricola Català de Sant Isidre (IACSI), la directiva del F.C. Barcelona o l'ajuntament de la ciutat comtal entre molts d'altres. Va ser també membre de l'Academia de Belles Arts de Sant Jordi i Delegat Provincial a Barcelona de la 'Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas' (CGEA), portat a aquest darrer càrrec per la seva passió per les tasques de descoberta històrica i arqueològica. Per el cas que ens ocupa ens atenem principalment a la seva funció com a President d'Honor del Club Natació Montjuïc, al qual va dedicar sempre una atenció preferent.

Vicenç Esquiroz Soliva (1914-1987)

(VE). Enamorat de la natació des de la seva joventut, va ser un dels fundadors del C.E. Mediterrani (1931) i, posteriorment, del  C.N. Montjuïc (1944). Empleat de 'Riegos y Fuerza del Ebro', coneguda com La Canadenca - FECSA mes endavant - des de l'any 1931 inicia les seves col·laboracions periodístiques, primer a 'El Mundo Deportivo' que mes tard va simultaniejar amb d'altres mitjans informatius, com ara 'El Correo Catalán', 'El Fígaro' de Mèxic, 'Hoja del Lunes' de Barcelona i altres. Al sí del Montjuïc desenvolupa tot tipus de papers: des del d'ensenyant dels primers cursets fins al d'entrenador, fou directiu i president en dues etapes diferents, i propagandista de la natació i de la necessitats de piscines municipals. La seva lluita de mes de divuit anys per a la construcció de la piscina de la plaça de la Reina Amàlia - desprès Folch i Torres -  el converteix en l'element central en l'aconseguiment d'aquesta fita.

Jaume Monzó Cots (1946-2020)

(JM). Iniciat en el món de la natació en els cursets municipals organitzats per el C.N. Montjuïc a la piscina 'vella', de seguida destaca per les seves qualitats en el medi aquàtic. Comença els seus entrenaments a les ordres d'en Albert Medina, per passar des de l'any 1961 a la supervisió d'en Jan Freese en ingressar a la Residència Blume de Barcelona.  Primer esportista de categoria internacional del Montjuïc, seus són el subcampionat d'Europa en els 200 esquena a Utrecht 1966, a mes de sengles quarts llocs en la mateixa prova en dues Universiades - Budapest 1965 i Tòquio 1967 - i la primera participació olímpica d'un esportista del club a Mèxic 1968.

Professionalment finalitza l'any 1969 la carrera d'arquitecte tècnic, en la qual desenvolupa tota la seva vida laboral. Sempre vinculat al món aquàtic i al Club Natació Montjuïc, manté la pràctica de la natació participant en proves màsters, especialment en tot tipus de travessies, a la vegada que dedica moltes hores del seu lleure a participar en les tasques directives del club o de la FCN.

Les lletres creuades

Entre el 3 d'agost de 1966 i el 26 d'octubre de 1969 els nostres protagonistes es creuen fins a quaranta-dues comunicacions, principalment cartes, a les que cal afegir altres nou de dirigides a persones de fora d'aquesta tríada. 

I sí... la gent abans s'escrivien cartes !... fet que als lector mes joves els hi semblarà una pèrdua de temps inexplicable. La correspondència es majoritàriament escrita en català, amb dues excepcions: la de les cartes adreçades a autoritats del règim, que són en castellà, i les escrites per en JM, que s'excusa per no trobar-se prou segur en el català i prefereix emprar el castellà. En EFiS és el pal de paller d'aquesta tríada, de manera que en VE i en JM s'escriuen amb ell i en reben resposta, però no consta en la documentació analitzada cartes entre VE i JM. De ben segur que existeixen, però no són entre els documents del fons dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Aquestes missives es distribueixen com segueix:

• De EFiS a VE: 10

• De VE a EFiS: 14

• De EFiS a JM: 10

• De JM a EFiS: 8 

La situació personal dels nostres protagonistes l'agost de 1966 és ben diversa. En EFiS fa una vida centrada en la família i les seves activitats particulars, apartat dels aspectes mes públics de la seva carrera institucional. Passa llargues temporades de l'estiu a 'Un Poquiu' - una miqueta, en el català  baleàric -, la residència familiar de Sant Antoni d'Eivissa. 

En VE mira de seguir amb les seves activitats professionals i directives de l'esport, però des del mes de novembre de 1966 veu la seva rutina diària compromesa per un seguit d'intervencions quirúrgiques destinades a resoldre els seus problemes ossis als malucs, que dificulten molt la seva mobilitat. 

En JM viu la ressaca del seu gran moment esportiu d'Utrecht 1966, a la vegada que l'any 1967 se li complica en haver d'atendre masses fronts a la vegada: servei militar, estudis de la carrera, entrenament a la Blume, competicions i preparació pre-olímpica.

EFiS a VE. 3 d'agost de 1966

És la primera carta de les recuperada. EFiS descriu a VE la seva vida a Eivissa:

"Aquí vivim en un veritable paradís. Sortim poquíssim de 'Un Poquiu' perquè en realitat és on millor s'està... Fins i tot ens coneixen els aucells per què els hem fet uns abeuradors en mig del bosc i aquí l'aigua és per a ells mes desitjada que res... Feliciti en nom meu a l'amic Monzó. M'ha donat veritable satisfacció les noticies que em comunica de la piscina..."

Es refereix a l'èxit d'en Jaume en guanyar la carrera dels 200 esquena als Sis Nacions celebrat a Oslo el 31 de juliol. 

En VE és intervingut per primer cop del maluc el dia 24 de novembre de 1966, i en EFiS ha fet gestions amb en Pau Negre, regidor de l'ajuntament de Barcelona i membre del patronat de l'Hospital de la Creu Roja on l'han operat, per tal que el seu amic Esquiroz rebi les atencions que es mereix. En Pau Negre dona comte de la seva actuació en carta del 26 de novembre de 1966:

Carta d'en Pau Negre a en EFiS donant compte del 
seguiment fet a en VE per la seva operació de maluc.

Ens trobem amb un parèntesi de mes de sis mesos fins a tenir noves en aquesta documentació. El que segueix, ja ben entrat el 1967, és la intervenció d'en EFiS prop del 'Capitán General' de Catalunya per tal de millorar la situació d'en Jaume en les condicions de la seva 'mili'. En carta adreçada a la primera autoritat militar de Catalunya en Epifani li demana una reducció d'horari del jove esportista:

"Puedo asegurarte que por su comportamiento deportivo y familiar el muchacho es merecedor de la mayor ayuda posible, que siempre repercutirá en el mejor nombre de España, que él ha defendido siempre com los mayores éxitos..."

L'apel·lació patriòtica fa el seu efecte i en José L. Montesino Espartero Averly, Duc de la Victòria,  respon el 16 de juny de 1967 amb la confirmació de les facilitats sol·licitades:

Carta del Capita General de Catalunya a en EFiS amb comunicació
de la reducció d'horaris al 'soldado' Jaime Monzó'.

Uns mesos a venir, el novembre del mateix 1967, en Epifani de Fortuny repetirà la gestió amb el mateix interlocutor per intercedir per el 'soldado' Joaquim Pujol Simón, que comparteix destí amb en Jaume a la 'Zona de Reclutamiento y Movilización nº 41' de Barcelona. Una vegada mes el baró d'Esponellà veu culminada amb èxit la seva gestió.

Dos grans amics, en Jaume Monzó i en Joaquim Pujol, aprofiten un respir del
seu servei militar per passar el dia a Banyoles. A la foto posen 
davant de l'església de Santa Maria de Porqueres.
Font: Arxiu JCE, fons Jaume Monzó. Ft. SI

VE a EFiS. 7 d'agost de 1967

La situació d'en Jaume ha estat difícil per l'acumulació de compromisos: servei militar, residència Blume i competicions, estudis; tot amanit amb una pèrdua de pes evident... sembla, però, que se'n va sortint. En VE ho explica així a en EFiS:

"En Monzó estava desmoralitzat a l'extrem que varem enviar-lo a un metge especialista amb qüestions esportives, (el) doctor Ventura que havia estat nedador. El va examinar i el resultat és que no tenia res patològic i si únicament una forta desmoralització. Resultat: que aquest noi amb el qual l'esport ha comtat amb ell, a l'hora de la veritat no ha contat només que amb vostè i el club...

... ara ja està molt recuperat i es disposa a anar al Japó, concretament a Tokio (sic) per la Universiada."

EFiS a JM. 11 d'agost de 1967

El baró d'Esponellà ha demanat a en Vicenç l'adreça postal d'en Jaume i de seguida li escriu una primera lletra:

"Seguia els teus darrers temps, si vols que et digui la veritat amb preocupació, veient que et passava quelcom anormal degut a alguna crisis, però afortunadament i amb joia també he seguit la teva recuperació... tens moltes responsabilitats, especialment amb tu mateix i desprès amb el club i els bons amics i directius que tant t'estimen i tant confien en tu. Pot ser diràs qui m'ha donat 'vela en este entierro', però puc assegurar-te (que) sento per tu molt d'afecte."

El coneixement i l'afecte mutu ja venia des del subcampionat europeu de 1966 d'en Jaume, a rel del qual va ser convidat a la casa pairal d'en Epifani, a la finca de Can Sentromà, a Tiana.

Retall del butlletí del club n. 214, de juliol de 1967
Font: Arxiu JCE

JM a EFiS. 26 d'agost de 1967

Des de la Universiada de Tòquio en Jaume li remet aquesta postal a en Epifani de Fortuny:

Postal d'en JM a en EFiS amb comentaris sobre la Universiada de Toquio 

VE a EFiS. 31 d'agost de 1967

L'Esquiroz refereix al Baró d'Esponellà, entre d'altres assumptes, la millora en les marques obtinguda per en Jaume a la Universiada de Tòquio:

"En Monzó resta a Tokio i per la marca que ha obtingut, 2'17" als 200 metres dors, està gairebé recuperat, doncs a Utrecht va obtenir 2'15"5, que és l'actual rècord d'Espanya. És una pena perquè aquest noi avui es trobaria totalment recuperat per 2'12", que és una marca important. Suposo que tornarà nou i si ha recuperat pes millor que millor..."

EFiS a JM. 14 de setembre de 1967

En Jaume, que en tornar de Tòquio ha participat en els  V Jocs Mediterranis a Tunis, rep la invitació del baró d'Esponellà per tal de visitar-lo a la seva residència estiuenca a la finca de 'Un Poquiu':

"He seguit amb interès les proves dels Jocs Mediterranis i em va fer molta il·lusió veure't en la Piscina i en el Pòdium (*)... Crec que desprès d'aquestes jornades de feina i tràngol potser et seria agradable passar un cap de setmana ací a Eivissa, i és per això que t'envio aquestes ratlles...

... Espero noticies teves i ja saps que et recorda amb el millor afecte i t'envia una forta abraçada el teu vell amic..."

JM a EFiS. 18 de setembre de 1967

És la primera carta que en Jaume adreça a en Epifani de Fortuny, i la comença excusant la seva dificultat per a fer-la en català:

"Seria mi intención poder responder a sus amables cartas en nuestro rico idioma, pero en honor a la verdad no lograria expresarme en la forma que deseo y en caso de duda: abstenerse. Por lo tanto excúseme por ello, intentaré mejorar para una próxima ocasión."

La resposta d'en Jaume a la invitació no pot ser positiva, enfeinat com està recuperant les seves múltiples ocupacions endarrerides per la llarga absència:

"Muchísimas gracias por su invitación a su casa en Ibiza, de verdad que me apena no poder aceptarla, unos dias de reposo por ahí me vendrian bien, pero estos viajes me dejan muchas cosas pendientes, además debo reincorporarme nuevamente al cuartel y después a la Residencia (Blume), así como arreglar los estudios para el próximo año...

Bueno no es que haya resultado una carta muy diplomática ni burocrática, pero sincera de verdad de verdad. Espero tener noticias suyas pronto y nuevamente excusas por mi extensión. Saludos..."

A la postdata de la carta li fa un breu comentari sobre la salut d'en Vicenç Esquiroz:

"Respecto a nuestro amigo Vicente le diré que estuve hablando por teléfono con él, está un poco 'fotut' (sic), creo que van a operarlo de la otra pierna. Vedaderamente una pena. Ahora que empieza a recuperarse." 

Primer full dels quatre de la carta d'en Jaume a en Epifani de Fortuny.

 VE a EFiS. 26 de setembre de 1967

Efectivament, la primera operació d'en Esquiroz no ha anat massa bé i la recuperació és llarga, dolorosa i limitadora de la seva mobilitat. Ultra això ara s'haurà d'operar de l'altre cama, com li confirma al baró d'Esponellà en aquesta lletra:

"Jo no tinc bones noticies que donar-li doncs tal com em temia m'haig d'operar de l'altre cama... Per altre part tindré que anar a treballar a la Companyia (FECSA) uns mesos, ja que de no ésser així passaria a ocupar l'escalafó de llarga enfermetat i cobraria quatre rals... 

... jo segueixo en el 'Baul' (sic). Per ara s'han portat molt bé amb mi i no volen que retorni a la redacció fins que em trobi millor. Que Dèu els hi pagui."

Com és desprèn del context, el 'Baul' és com anomenen a 'El Mundo Deportivo' entre ells en VE i en EFiS.

Carta d'en Vicenç Esquiroz al baró d'Esponellà, amb el curiós
encapçalament del diari de Mèxic amb el qual col·labora.

Una interrupció...

En la relació epistolar d'aquests tres amics blanc-i-verds es produeix una interrupció. Mes curta entre en EFiS i JM, d'uns quatre mesos i mes perllongada entre en VE i EFiS, de fins a deu mesos. En el darrer cas el motiu és, sens dubte, la segona operació òssia de l'Esquiroz, amb el seu molt llarg període de recuperació.

A tot això quan la relació es reprèn en Jaume es troba als Estats Units, on ha marxat amb en Xicoy i en Fortuny, becats per la 'Delegacion Nacional de Educación Física y Deportes' (DNEFyD) i la FEN per tal d'entrenar amb en Doc Counsilman a la Universitat d'Indiana, amb vistes a la preparació per als Jocs Olímpic de Mèxic 1968.

JM a EFiS. 18 de febrer de 1968

En aquest cas no ens podem resistir a reproduir les quatre planes de l'extensa carta enviada per en Jaume, atesa que la creiem de les mes importants de les trameses entre el 'jove' i el 'vell' amics:

Carta íntegre enviada per en Jaume al baró d'Esponellà des de Bloomington.

En Jaume reflexiona, entre d'altres coses, que:

"... le diré que estoy contentísimo de estos dias que estoy pasando, creo que es una experiencia muy importante y de la cual puedo aprender mucho. El tan sólo pensar que un muchacho a nuestra edad puede pasarla te forma una responsabilidad moral que obliga a la superación propia para aprender al máximo... 

He aprovechado cuantas ocasiones me han aparecido para entrar en las casas, ver un poco su ritmo de vida, y de lo poco que he logrado ver me ha resultado suficiente para decir que no puede compararse a la nuestra, siempre en una igualdad de condiciones y categoria. No crea que todo lo encuentro bien... estoy completamente de acuerdo en que todo está muy mecanizado, pero esta situación también tiene sus ventajas y creo que en el hogar son varias."

En relació a la part esportiva opina que:

"... el mister es un 'psicólogo' sensacional que sabe como debe actuar. Su gran personalidad le permite dominar la situación sin brusquedades ni broncas a los chicos, y esto que muy a menudo se forman situaciones que bien se las merecerian, pero sin necesidad de gritos, tan sólo con dos palabras vuelven todos a la normalidad..."

 EFiS a JM. 23 de febrer de 1968

Es tracta de la resposta a la lletra del Jaume rebuda des de Bloomingtom. El baró d'Esponellà ho celebra en gran manera, atès els mesos que feia que no es comunicaven per escrit:

"Quan ja creia que t'havies oblidat de mi, acabo de rebre la teva del dia 18 del c.c. mes de Febrer, que m'ha produit molta alegria al sapiguer que estàs content i a mes interesat per la teva estada a Nortamerica (sic)... M'agraden les teves observacions referents a la forma de viure d'aquesta gent. que segurament i per força dins poc temps hauran d'imitar ací a casa nostra..."

Còpia de la carta de resposta d'en EFiS a la rebuda des de Bloomington del JM.

Desprès d'algunes consideracions sobre l'estada als Estats Units d'Amèrica del Nord d'en Monzó, en els darrers paràgrafs de la carta el baró l'informa sobre el tràngol que està passant en Vicenç:

"Vicens està ja preparant-se per l'operació de l'altre cama, segons va dir-me per telèfon. Esperarà a que pasin els dies obligats perquè al despatx (de FECSA) no perdi els drets i la categoria que té conquistada a força d'anys i de molt treballar. Pobre noi, passa una mala temporada. Possiblement diumenge que ve aniré a fer-li una estona de companyia. L'únic que m'interesa es que no t'oblidis dels amics que saps que t'estimen i desitgen per tu lo millor.

Una forta abraçada del teu vell amic."

JM a EFiS. 13 de març de 1968

L'estada als Estats Units, negociada directament amb en Juan Antonio Samaranch pontejant a la FEN, ja és a prop d'acabar-se si no s'aconsegueix una prorroga, doncs els temps inicialment previst i pressupostat per la DNEFyD y la FEN és de tres mesos.

 

Segona carta d'en Jaume enviada des de Bloomington.

En aquesta missiva en Jaume Monzó li explica a l'Epifani de Fortuny la pressió que reben dels dirigents de la federació espanyola - i d'altres àmbits del país - per a l'aconseguiment de marques i rècords de manera immediata, sense atendre al que ha de ser una preparació quin objectiu, els Jocs Olímpics de Mèxic, és encara a set mesos de distància:

"Las marcas, por ahora, tampoco deben tener un gran valor, a pesar de las ansias que ya hay en España de 'rècords', no se debe olvidar que estamos formando una base de cara a la temporada, y no hacer grandes o pequeños tiempos que luego seran difíciles incluso repetir. Parece absurdo, pero a los primeros que hay de convencer de ello son a los mismos dirigentes, siempre quieren justificaciones rápidas, no quieren esperar."

Com que en Jaume segueix en contacte amb familiars i amics, a l'acomiadar-se del baró d'Esponellà s'interessa per saber com ha anat el 'Dinar de Campions' del club. La realitat és que en Epifani va ser una de les absències d'aquest dinar, que va tenir lloc al restaurant Fontpineda el dia 3 de març de 1968.

EFiS a JM. 21 de març de 1968

En aquesta data el President d'Honor del Montjuïc respon a l'anterior d'en Monzó. A remarcar, en primer lloc, les noticies que li dona de la segona operació d'en Vicenç Esquiroz, feta fa pocs dies:

"Justament fa pocs dies amb el meu net Guillermo... varem anar a fer una estona de companyia a l'Hospital (de la Creu Roja) al Vicens i ell va dir-me (que) havia estat el teu pare a visitar-lo dient-li que pensaves allargar la teva permanència a U.S.A. fins als Jocs o fins als Campionats Nacionals... Vaig brindar-me a escriure a Samaranch en aquest sentit, però amb caràcter particular perquè et donguès permís... ja et tindré al corrent de com respon la 'màxima autoritat'. Vicens està molt animat i aquesta vegada sembla ha resistit molt millor la intervenció i a mes està molt millor atès."

En segon terme, no se'n pot estar de donar-li uns quants consells de caire personal:

"Crec que la natació està bé i pots anar endavant, però no et deixis enlluernar. En canvi aprofita l'ocasió per atendre en tot allò que en la vida et serà de mes consistència i profit. Mentres siguis un número un, tindràs amics i admiradors però desprès quan el pas del temps fassi que tinguis que posar a prova lo que realment siguis, el millor admirador de tu seràs tu mateix, perquè els demès...

Una forta abraçada del teu vell amic i molta sort en tot lo que millor desitgis."

La carta a en Samaranch es va fer efectiva el 27 de març de 1968. Tal com suggeria la lletra d'en Epifani de Fortuny, li adreça de manera privada al seu domicili barceloní, fora dels canals oficials.

Copia de la carta enviada per en EFiS a en Juan Antonio Samaranch, demanant-li
la pròrroga de l'estada d'en Jaume Monzó als Estats Units.

Un cop exposats els motius de la demanda feta, sumant als aspectes esportius els de la formació en anglès i dels aprenentatges tècnics per a la seva carrera d'arquitecte tècnic, passa a reforçar la necessitat que en el subcampió d'Europa perllongui la seva estada a les ordres d'en Doc Counsilman, a

Bloomington:

"Por tratarse de un muchacho de condiciones morales magníficas y como podria ser que nunca mas se le presentara oportunidad como la de ahora creo que debeis facilitarles lo mas posible el máximo aprovechamiento de su tiempo no solo para la natación sino para sus estudios.

Creo sinceramente que harás una buena obra y todos te quedaremos muy agradecidos."

No consta que hi hagués resposta escrita del llavors 'Delegado Nacional de Educación Física y Deportes'. El que si és un fet és que els tres nedadors tornen a primers d'abril, requerits per els directius de la FEN desitjosos de poder comprovar els avenços obtinguts en la seva estada a la universitat d'Indiana.

Memòries del Montjuïc

(*) Quasi sense temps de reposar, en Monzó encadena la tornada de la Universiada de Tòquio amb la seva participació als V Jocs del Mediterrani, que tenen lloc a Tunis entre el 8 i el 17 de setembre de 1967. Participa en la única prova d'esquena dels jocs, els 100 metres, en els quals ell no es especialista. Puja al pòdium en quedar tercer amb un temps de 1'05"5.