Primera gira internacional de natació i waterpolo

Primer situem-nos

L'any 1950 l'equip de waterpolo del Montjuïc ha pujat a Primera Divisió A, on amb prou feines es mantindrà l'any següent  acabant en la cinquena posició dels sis equips participants. El mateix 1951 es produeix el debut internacional del club en un triangular de natació i waterpolo  organitzat per el mateix Montjuïc comptant amb el ‘Natació’ Barcelona i l'equip de la universitat sueca de Lund, el “Lund Universitas Gymnastik Iddrotsforbund”, que tindrà lloc el 14 de juny a la piscina de Montjuïc. A les acaballes de la temporada de 1951 hi haurà un segon triangular internacional amb el CNB i els “Girondins de Bordeaux”.

Aquestes primeres cites internacionals han tingut lloc a Barcelona, de manera que a l'entitat blanc-i-verda li manca encara que aquest tipus d'encontres es produeixin en el país de l'equip confrontat.

La gira per el sud de França de l'any 1952

A mitjans d'any 1952, trobant-se el Campionat de Catalunya de waterpolo en plena competició, el C.N. Montjuïc programa la seva primera sortida internacional que ha de transcorre per el sud del país veí. Tal com declara el president  Boronat a "El Mundo Deportivo" s'ha previst de disputar festivals de natació i waterpolo a: Perpignan, Àgen, Fumel, Bordeus i Biarritz, entrant a Espanya per Hendaya amb la idea encara no prou definida de tenir competicions a Vitoria-Gasteiz i/o Pamplona. És a dir, fins a un màxim de cinc festivals a França i dos a Espanya. Tot això s'havia d'encabir en un període que anava des del 27 de juny fins al 6 de juliol, que descomptant l'anada i tornada representava un màxim de vuit jornades hàbils.

La idea era desplaçar l'equip de waterpolo complementat amb algun nedador més. Els nedadors mes destacats que es desplaçaran són en Miquel Font-Prats, Vicenç Blasco, Carles Orero i un Albert Medina encara infantil que sobresurt en les proves de braça. Les noies en aquest debut internacional no seran tingudes en compte. A aquests nedadors, que també formaran part de l'equip de waterpolo, se'ls afegiran en Jordi Culla, Josep Brascó, Ricard Llordachs, Enric Ruiz, Josep M. Roselló i Josep Cercós. En Teo Poch havia de formar part de l'expedició però no podrà ser-hi present en no obtenir el permís necessari, atès que es trobava fent el servei militar. 

Amb aquests plantejaments es posà en marxa l'estrena del C.N. Montjuïc a l'escenari internacional. No tot resultarà tant senzill com els protagonistes haurien volgut.

Una carrera d'obstacles ben portada

D'entrada en aquells anys el passaport era un element indispensable per a poder travessar la frontera francesa. En Vicenç Esquiroz ens fa saber per les pàgines de la premsa que: "... El viernes por la tarde, a última hora salió parte de la expedición. Nueve nadadores, sin un solo directivo...". El cas es que s'havien quedat a Barcelona els Medina, Carmany, Clemente i el mateix president Boronat, pendents que en les properes hores poguessin resoldre els problemes administratius. Quatre dies més tard, trobant-se ja l'equip a Bordeus, s'incorporaran l'Albert Medina i en Joan Boronat, conformant el nombre d'onze persones que completaran la gira.

Els expedicionaris abans de l'arribada dels ressagats.
Culla, Brascó, Llordachs, Orero, Ruiz, Font-Prats.
Sota: Blasco, Roselló i Cercós. Darrera l'Studebaker.
Font: Arxiu JCE. Fons Josep Cercós

Les dificultats, però, no havien fet mes que començar. Degut al retard en la sortida de Barcelona els nou 'orfes' no varen poder arribar a Perpignan a temps per a fer el festival de natació i waterpolo previst amb els "Enfants de Neptune" per el divendres 27 de juny a la nit. Quan arriben els catalans, que han sortit de Barcelona a les sis i mitja de la tarda viatjant amb un vell Studebaker, ja fa una hora que els directius del club perpinyanès han suspès l'encontre. Mala sort...

A l'endemà, dissabte dia 28, els nedadors del Montjuïc s'encaminen cap a Àgen, segona cita prevista. A mig camí l'autocar Studebaker sofreix la primera 'pana' del viatge i els esportistes han d'arribar al seu destí llogant uns taxis. Un cop resolta aquesta dificultat el segon festival contra una selecció regional si que té lloc amb un èxit esclatant per els verd-i-blancs que triomfen tant en natació com en waterpolo, guanyant en aquest cas per 6 - 8.

Retall de "El Mundo Deportivo" del 30 de juny de 1952
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo.

El diumenge 29 competeixen a la ciutat de Fumel situada a la Nova Aquitània. Com en d'altres casos competiran contra una mena de selecció regional, guanyant sense mes contratemps i imposant-se tant en natació com en waterpolo, en aquest cas per 6 a 12.

La propera cita ja ens porta a Bordeus, on el dia 1 de juliol tindrà lloc l'encontre amb els "Girondins de Bordeaux", que ja coneixíem de l'any passat a la 'vella' de Montjuïc. Les proves tenen lloc a la piscina descoberta annexa al "Stade des Chartrons", on jugava l'equip de futbol dels francesos. Ja s'han pogut incorporar l'Albert Medina i l'únic directiu que serà present per la resta del viatge: el president del club en 'Janot' Boronat. La cita tindrà un resultat desigual, de manera que els bordelesos dominaran en natació mentre que els catalans s'imposaran en el partit de waterpolo per un contundent dotze a cero; el dijous tres de juliol es repeteix la cita a la ciutat veïna de Bacallan amb resultats similars. En relació als no tan bons resultats en natació en Boronat es justifica a "El Mundo Deportivo" dient que "...hubo por medio un 'exceso' de atenciones por parte de los dirigentes del Girondins... que se tradujo en continuas visitas a bodegas, hasta el extremo de que en las comidas bebiamos solamente agua... de todas formas hicimos un mas que discreto buen papel".

Els onze components de l'expedició: Llordachs, Culla, Ruiz, Medina, Font-Prats, 
Blasco, Orero, Roselló, Cercós i Brascó. Ajupit en 'Janot' Boronat.
Font: Arxiu JCE. Fons Josep Brascó

Queda només la cita de Biarritz, a l'Aquitània,  per a completar la part francesa de la gira, però una vegada més l'autocar es nega a complir la seva tasca amb una nova 'pana' que retarda l'arribada a la cita acordada per el divendres quatre de juliol. Aquesta vegada no es recorrerà a cap mètode alternatiu de transport i la trobada esportiva quedarà, també, anul·lada.

Mirant de col·laborar amb el conductor, ajupit sota del vehicle, però sense gaire 
sensació d'angoixa per el retard. El mes interessats per la mecànica són 
l'Albert Medina, el Ricard Llordachs, en Vicenç Blasco i en Josep Brascó.
Font: Arxiu JCE. Fons Josep Brascó

Un cop retornat a Espanya, l'equip s'encaminarà cap a Vitòria-Gasteiz on s'ha acordat la darrera cita d'aquesta intensa gira, en aquest cas amb el club homònim basc del "Judizmendi", que traduït equivaldria a 'muntanya dels jueus'. No ens consta d'aquesta trobada mes que una genèrica menció a la consecució d'un altre èxit dels blanc-i-verds, a més de constatar una nova millor marca de l'infantil Albert Medina que finalitzà els 100 m. braça en el molt bon temps de 1'22", proper al rècord català de la categoria..

En una tornada fins a Barcelona de quasi sis-cents quilòmetres i per les carreteres dels anys 50's l'expedició arribarà la matinada de diumenge a dilluns, sobre les 2 h. 30'. Segons les informacions de la premsa "El domingo, por la noche, la barriada del Pueblo Seco demostró su alborozo a 'sus' nadadores y waterpolistas..."

Un cop retornats a casa, el Montjuïc va haver de reprendre el Campionat de Catalunya de waterpolo de Primera Divisió A, amb el resultat final de perdre aquesta categoria per baixar a la Primera Divisió B. Malgrat aquest xoc de realitat que van rebre els waterpolistes del Montjuïc en el seu retorn a  la competició local, el record de les jornades viscudes en aquesta primera gira internacional quedarà gravat per a sempre a la memòria dels seus protagonistes.

Josep Castellví Enrich