Sprints. La primera trobada d'en Bas a la Blume

En Josep Bas a la portada del butlletí del club n. 284 de maig de 1973, 
amb en Jordi Comas a la seva dreta i en Josep Pujol a l'esquerra a la 
primera temporada que es va incorporar al C.N. Montjuïc, 1972 - 73.
Font: Arxiu JCE

Tot va començar quant l'agost de 1966 es rep a casa meva, a la Barceloneta, un escrit amb l'encapçalament de la "Delegación Nacional de Deportes" i de la 'Residència Joaquim Blume' de Barcelona signades per en Juan Antonio Samaranch, llavors representant a Catalunya de la DND, i el director de la residència Ricardo Sánchez en la qual em deien que se'm concedia una beca de mitja pensió per poder entrenar a la Blume amb l'entrenador holandès Jan Freese Tomson.

Perquè a mitja pensió ?. En aquella època hi havia esportistes interns la majoria dels quals no eren de Barcelona; mentre que la resta que érem de Barcelona no dormíem a la residència però teniem dret a entrenar a la piscina de la Blume, dinàvem al restaurant de la mateixa residència i teníem els estudis pagats.

Un cop acceptades les condicions proposades va arribar el dia d'incorporar-me als entrenaments, que va ser a començaments d'octubre del mateix 1966; jo tenia  en aquells moments 14 anys i me'n hi vaig amb una il·lusió terrible.

Arribo a la presentació el dia assenyalat i miro que al costat meu esta la flor i nata de la nostre natació d'aquells moments: els Joan Fortuny, Jaume Monzó, Joaquim Álvarez, Carles Batalla, Bernat Ferrer, Miquel Mané, Josep Antoni Massagué, Enric Sala, Juan Valls, Agustí Estany; molts canaris com ara l’Arturo Lang-Lenton, Nazario Padrón, José Ferrero, Fernando Navarro, Juan Fermin Martínez, Jorge Rubio, Diego Martel... Aquell mateix any entràvem amb mi uns jovenets que a la llarga van arribar a ser olímpics en waterpolo: en Joan Sans provinent del Mediterrani, i l’Alfons Cánovas i en Vicens Monsonis que venien del Barceloneta. També s'incorpora en Josep Pujol en natació.

La sorpresa per a mi va ser que després de tota la presentació oficial i el 'bla, bla, bla' dels discursos se'm acosta en Jaume Monzó, que em dona la mà i em diu:

- "Així que tu ets nedador, eh!... jo em dic Jaume Monzó"

El miro bocabadat i penso per a mi: "...però si tu ets el sots campió d'Europa dels 200 esquena que ho has assolit fa dos mesos i em vens a saludar, quant jo t'hauria de fer una reverencia i demanar-te la teva signatura !...". Total, que em vaig quedar mut i no vaig saber que dir-li...

I ell que em torna a preguntar:

- "Noi !... que ets mut ?"

Ja més refet vaig poder respondre:

- "No senyor,...- l'educació es l'última cosa que s'ha de perdre -  em dic Josep Bas Molina".

i d'aquesta manera es va desenvolupar la meva arribada a la casa on m'hi estaria els propers anys entrenant i assolint les meves millors marques i els premis que comportaren fins arribar a la participació a, entre d'altres, els JJ.OO. de Montreal 1976. Els valors que em varen ensenyar aquests nedadors de senzillesa, educació i comportament com a grans esportistes vaig intentar de seguir-los durant els 10 anys que vaig estar a la Blume de Barcelona.

Vista i explicació de l'origen de la torre on va estar 
la primera 'Residencia Joaquín Blume'
Font: 'Una Història una mica nostra. Els origens'. 
Publicat per l'INS Joaquim Blume l'abril de 2020 (*)

No em resta mes que agrair a en Jaume Monzó, allà on sigui, i a la resta de companys que em varen rebre que m'anessin inculcant aquests valors.

Josep Bas Molina

(*) Quan en Josep Bas s'incorpora a la Blume aquesta encara es troba a l'antiga torre dels Viladomiu, a Esplugues. La nova residència no es va inaugurar fins a uns anys mes tard.