Diferents lectors d'aquest bloc ens han fet arribar el seu record de que a mitjans els anys setantes varen participar en una cursa atlètica per relleus que resseguia la província de Barcelona.
Efectivament, el club va ser l'organitzador de la que se'n va dir 'I Volta Pedestre a la Província de Barcelona'. Es tractava d'una activitat que formava part dels actes de la inauguració de la primera fase de la Zona Esportiva del Club Natació Montjuïc, previstos per el dia 3 d'octubre de 1976.
La Zona Esportiva, o Ciutat Esportiva en algunes informacions, era el resultat dels esforços de la Comissió de Patrimoni del club presidida per en Joan Ballart que a la vegada n'era també el president de l'entitat des de l'any 1972. En aquesta entrevista el mateix Ballart n'explica el projecte:
Entrevista d'en Joan Ballart a 'El Mundo Deportivo' del dia 8 de març de 1975.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
De la Zona Esportiva, però, en parlarem a fons en una altra entrada, aquí ens centrarem en aquesta volta pedestre a la província de Barcelona.
Es tractava, per tant, d'una prova d'atletisme que comptava amb algunes particularitats:
- L'objectiu era el de recórrer una part important de la província de Barcelona amb una cursa de relleus en que cadascun dels participants cobriria aproximadament la distància d'un quilòmetre
- No tenia caràcter competitiu, sinó mes aviat el d'una celebració
- Només hi participaven esportistes del Montjuïc, però de totes les seccions i no tant sols de la de l'atletisme del club
- L'objectiu simbòlic era el de passar per Montserrat per a recollir aigua de la muntanya que, un cop beneïda al monestir, serviria per a la part de cerimònia religiosa de la inauguració
Cal recordar que s'inaugurava una primera fase del que havia de ser la gran instal·lació esportiva del Montjuïc per els anys a venir i que en aquesta ocasió era només un avançament del que s'havia projectat:
Programa dels equipaments de la Zona Esportiva del C.N. Montjuïc
Font: Elaboració pròpia
De fet la posada en marxa de les obres de transformació de la pedrera de 'Can Borinot' en l'equipament esportiu previst per el club va tenir lloc el mes de juliol de 1975:
Acte de lliurament del permís provisional d'obres per l'Ajuntament de Barcelona.
Juliol de 1975. Boronat, Ballart, Masó (Alcalde), Llorens (Regidor districte II),
Limiñana, ___, Esquiroz, Ruiz i ____.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI
Així les obres havien començat el mateix juliol de 1975, amb els moviments de terra necessaris per a poder fer les instal·lacions esportives projectades. Els arquitectes Fabregat i Folgueras informen en el butlletí del club n. 308, de juliol-agost de 1976, d'aquests moviments:
"... se han desplazado aproximadamente 6.000 m3 de tierras... compactándose unos 18.000 m2 de superfície... La inauguración de las mencionadas pistas de tenis (excepto el alumbrado nocturno) se realizará a finales de setiembre. E igualmente en esta fecha podrá utilizarse el campo de rugby y la pista de atletismo, aunque sin poseer las últimas capas..."
Amb les darreres capes dels camps de rugbi i la pista d'atletisme es referien a la gespa i a la capa de cendra, respectivament, que havien de completar aquestes instal·lacions, que trigarien encara uns mesos a acabar-se.
Centrant-nos en els actes de la inauguració del dia 3 d'octubre els programa previst era com segueix:
- Dia 2, a les 12 h. Sortida des de Sant Pau del Camp de la 'I Volta Pedestre a la Província de Barcelona' per relleus
- Dia 3, a les 11,30 h. Missa de campanya als terrenys de la Ciutat Esportiva
- Dia 3, a les 12 h. Exhibició de gimnàstica i desfilada dels equips de les seccions del club
- Dia 3, a les 12,30 h. Arribada del darrer rellevista de la 'I Volta Pedestre a la Província de Barcelona' i benedicció de les instal·lacions. Col·locació simbòlica de la primera pedra de la piscina
- Dia 3, a les 13 h. Partits d'exhibició a les pistes de tennis. Paral·lelament tindrà lloc una ballada de sardanes
- Dia 3, a les 14,30 h. Dinar de germanor en un cèntric restaurant, amb l'assistència de les 'nostres primeres autoritats'
Així per a la volta pedestre es preveia una durada de vint-i-quatre hores. La sortida es va fer des de la església romànica de Sant Pau del Camp, essent el primer rellevista el molt destacat atleta Manuel Almenara, que substituïa 'l'avi' dels atletes i esportistes del club, en Marc Farell amb els seus setanta-quatre anys, que no va poder fer el seu relleu per trobar-se malalt. El total de quilòmetres a cobrir era de 235, dividits en cinc etapes:
Esquema de la 'I Volta Pedestre a la Província de
Barcelona', amb les cinc etapes previstes.
Font: Elaboració pròpia sobre plànol de 'd-maps.com'
El repartiment dels relleus per a les seccions del club va ser:
- Barcelon-Arenys de Mar: Secció d'atletisme
- Arenys de Mar-Vic: Secció d'atletisme
- Vic-Manresa: Secció de rugbi i Secció de tennis taula
- Manresa-Montserrat: Secció d'activitats subaquàtiques
- Montserrat- Barcelona (Ctra. Arrabassada): Secció de natació
- Barcelona (Ctra. Arrabassada)-Zona Esportiva: Secció de waterpolo
Com sembla natural el gros de la cursa per relleus va anar a càrrec dels atletes del club, que cobriren un 42% del total del recorregut previst. L'entrada a Montserrat, coberta per la secció de subaquàtiques, la va fer l'històric ex-nedador del club Teo Poch, mentre que la recepció de l'àmfora amb l'aigua beneïda i la sortida de Montserrat li correspongué a la Lidia Flaqué, campiona de natació en actiu. El darrer relleu d'entrada a les noves instal·lacions i de lliurament de l'àmfora el va fer l'internacional de waterpolo i llavors bicampió d'Espanya Ponç Puigdevall, voltat de la resta de l'equip.
Portada del butlletí del club n. 309 de setembre-octubre de 1976.
Lidia Flaqué omple l'àmfora de l'aigua que es beneirà a Montserrat.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI
Ponç Puigdevall lliura l'àmfora a en Joan Antoni Samaranch,
A la foto: Llorenç, J.A. Samaranch, Ballart, Esquiroz, Limiñana i Puigdevall
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI
Tota la cursa va estar seguida d'un gran nombre de vehicles que acompanyaven i animaven els esportistes. A Montserrat s'hi reuniren el president Joan Ballart, amb la seva familia, així com també ex-presidents del club i un bon nombre de socis fundadors i dels més posteriors, actius o no. En total es mobilitzaren fins a 306 esportistes per els diferents relleus a més dels centenars d'acompanyants que seguiren aquesta particular volta. Tot i l'esforç organitzatiu del club la repercussió en els mitjans de comunicació fou limitada, de la qual cosa se'n queixava en Teo Poch, en funcions de director del butlletí del club, tot dient en el mateix n. 309 que:
"Los que solamente han conocido la realización de esta prueba por la escasa divulgación que ha tenido, no pueden hacerse cargo de lo que realmente ha sido su organización y lo que verdaderamente ha representado para todos nosotros.
... lo realmente formidable ha sido la entrega masiva de todos los deportistas... así como la de los colaboradores que han puesto al servicio de la organización su tiempo, su coche y muchos de ellos también su esfuerzo físico corriendo su kilómetro."
En qualsevol cas el Montjuïc havia demostrat, una altre vegada, la seva capacitat de mobilització, com abans ho va fer amb els 100x100 de natació o emplenant repetidament la piscina municipal de Montjuïc en els dies del club o en les jornades dels anuals Trofeus Barcelona a la mateixa piscina.
Per a la finalització de les obres de la Zona Esportiva encara passarien uns anys, però la primera llavor de la futura 'casa gran' del Montjuïc ja era sembrada.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada