Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.

La piscina de l'Escullera, el gran somni del 'Natació'...

9 de jul. 2021

Antecedents

Es habitual de sentir dir que la construcció de la piscina coberta del 'Natació' es posa en marxa a rel de l'anada de l'equip de waterpolo del club, en funcions de selecció espanyola, als JJ.OO d'Anvers de 1920 en la seva primera participació olímpica. 

Aquesta afirmació, tot i ser certa, es només una part de la veritat. El neguit del C.N. Barcelona per a tenir el seu propi espai esportiu arrenca des d'uns anys abans. Quan al 1914 els temporals de Llevant els 'expulsen' del local que usufructuaven als Banys de Sant Sebastià (*) els socis i directius del club comencen a preocupar-se per a l'obtenció d'un espai mes inequívocament propi, de manera que a començaments de l'any 1915 ja tenen un primer acord amb la 'Junta de Obras del Puerto' per disposar d'un migrat espai a continuació del que ocupaven els tallers del 'Nuevo Vulcano', a l'escullera de llevant. Aquest primer terreny, com les successives ampliacions que permetran anar engrandint el lloc ocupat per el Barcelona, es deu en gran mesura a la bona entesa amb en Ròmul Bosch Alsina, president de l'esmentada junta d'obres. Cal tenir present que el seu fill, en Ròmul Bosch Caterineu, es soci del club i en serà un puntal en aquests anys, ocupant diferents càrrecs directius fins arribar a ser-ne president, efectiu primer i honorari més endavant.

Assegut al mig en Ròmul Bosch Alsina, amb els seus fills Alexandre i Ròmul Bosch 
Caterineu a la seva dreta i esquerra, respectivament. Els homes dempeus 
son col·laboradors de la colònia tèxtil del Còdol Dret. Any 1912.
Font: IEC. Ft. SI

Ja l'any 1916, sota l'impuls d'en Bernat Picornell, el club fa un primer intent de construir una piscina coberta i amb aquest objectiu encarrega a l'arquitecte Josep M. Barenys Gambús un projecte que inclou l'edifici social i els espais esportius adients. La proposta no es estèticament massa avançada i una noticia anònima de la revista d'art 'Vell i Nou', en el seu n. 27 del 15 de juny, en celebra el possible rebuig dels socis cenebistes:

"Se tracta de construir edifici propi per al Club de Natació. De moment ja hi ha un projecte arquitectònic que ha impressionat desfavorablement a molts socis... Seria trist que s'aprofités aquesta ocasió que podria ser per a Barcelona d'embelliment, per a plantar devant del mar un altre Mundial Palace o una casa de pisos del Ensanxe (sic)" (**).

Secció transversal de l'edifici projectat per en Josep M. 
Barenys. Al cos central hi hauria la piscina
Font: Todocolección

Descartat aquest projecte, a la primera junta directiva del nou any de 1917, celebrada el dia 1 de gener, es torna a tractar de l'assumpte de la piscina, fent constar en l'acta corresponent: "Varias opiniones fueron emitidas en referencia a la construcción de una piscina, las mas a favor y otras en contra, quedando en definitiva en seguir estudiando tan importante asunto social".

Ara va de debò. Picornell i Mestres

Ja abans de tornar els atletes dels JJ.OO. d'Anvers, a l'acta de la junta directiva del 19 d'abril de 1920 es comunica l'autorització rebuda de la "Jefatura de Obras Públicas" per a la construcció de la piscina coberta, que es veurà contraposada a una necessària ampliació dels locals de vestidors i altres serveis existents. La solució que s'acorda a la mateixa junta es la de tirar endavant els dos projectes: per l'ampliació del local es destinen 5.000 pessetes del fons de reserva i per a la piscina "s'autoritza a la Junta per a que desseguida prepari lo necessari, gastant del fons d'edifici els diners per a possessionarnos del terreny de la piscina i preparar sens interrupció les obres... estudiant la manera d'arbitrar diners per a la construcció de la mateixa". La resolució ja ha estat presa: el Barcelona construirà la seva piscina als terrenys cedits per l'autoritat portuària comptant amb els seus propis recursos.

Els esportistes que tornen d'Anvers ho fan convençuts que per a millorar el gris paper que han tingut en aquesta primera cita olímpica cal comptar amb mes i millors mitjans per als seus entrenaments, la piscina coberta passa a ser un tema de primer ordre. No hi ha dubte que l'impuls es en aquest cas col·lectiu, però hem volgut centrar aquesta cursa per al nou equipament en dues figures claus: en Bernat Picornell Richier, fundador del club i incansable impulsor de les seves fites dels primers anys, va ser qui emprengué el nou desafiament amb la il·lusió i l'empenta que havia posat en tota la seva obra cívica i esportiva; al seu costat en Jaume Mestres Fossas serà l'arquitecte encarregat de portar a terme la realització, somniant primer la piscina per a desprès poder fer-la realitat.

En Mestres també venia d'Anvers on hi havia anat no com a esportista sinó formant part de l'expedició del Comitè Olímpic Català que s'hi desplaçà per a demanar de les autoritats del COI la designació de Barcelona com a seu dels JJ.OO. de 1924, que finalment es faran a Paris. El cas es que en Mestres aprofita el viatge per a conèixer el que s'ha fet en piscines cobertes tant a Bèlgica com a França, de manera que a la tornada ja te una clara idea de com haurà de ser la piscina de l'Escullera. A la vegada ha tornat convençut del que caldria fer a la seva ciutat per a donar un pas decisiu en la promoció de la natació. Així, amb data de setze de setembre de 1920 s'adreça en una carta oberta publicada al diari 'La Publicitat', amb el títol de 'Una Tasca Municipal', dirigida al tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Nicolau d'Olwer, dient-li que:

"El nostre club de natació Barcelona, així com va ésser el primer en introduir la natació a casa nostra, serà el primer també en construir una piscina, ja que així ho té acordat el seu miler de socis... Penso, doncs, que fora fàcil construir tot seguit una piscina (municipal) en un lloc cèntric de totes les barriades... Una en la mateixa via de la reforma (Via Laietana), una a Sants-Hostafrancs, altra a Sant  Andreu-Sant Martí i una a Sant Gervasi-Gràcia..."

Pel que fa a la piscina de l'Escullera, el mateix Mestres farà planera al club l'elecció de l'arquitecte en oferir-se per carta enviada a la junta directiva del 'Natació' amb aquests termes:

"Tinc a be proposar... que tot ajornant de moment la celebració del concurs de projectes, accepti el meu oferiment de realitzar ràpidament... un complert projecte de piscina dintre el pressupost acordat i de portar també la direcció de l'obra... amb la prèvia renuncia absoluta dels honoraris corresponents, quin import representaria la meva subscripció a l'emprèstit, però entenent que aquesta quantitat la consideraria lliure de tot interés i no amortitzable, es a dir, com a concessió franca a la nostra entitat".

De manera que a finals d'aquest 1920 ja queda perfilada la construcció de la nova instal·lació del C.N. Barcelona. L'arquitecte i director de l'obra serà en Jaume Mestres, els terrenys són els cedits per la 'Junta de Obras del Puerto'  i el finançament, estimat inicialment en 250.000 pessetes, correrà a càrrec dels socis mitjançant un emprèstit d'obligacions de 100 ptes. cadascuna, les quals reportaran el seu rendiment acordat. 

Els plànols definitius de l'obra són presentats i discutits en la reunió de la junta directiva del 26 de novembre de 1920, on reben el vist i plau dels assistents. Per al coneixement i el convenciment de la massa social del club s'organitza una conferència al 'Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria' (CADCI) per al dimecres 1 de desembre, on es farà la presentació de la proposta de piscina coberta de la qual se'n encarrega el mateix Mestres, amb gran desplegament de plànols i altres mitjans informatius i de propaganda.

Retall del diari 'El Diluvio' del 27 de novembre de 1920
anunciant la conferència d'en Jaume Mestres.
Font: Hemeroteca ARCA

El mes de març de 1921 el mateix arquitecte difon la noticia de l'inici de les obres a la revista 'D'aci, d'Allà' en un extens article de sis planes exposant amb detall el que representa la dita construcció per el 'Natació' i per a la ciutat de Barcelona

Primera i darrera plana de les sis que formen l'article d'en Jaume 
Mestres Fossas a la revista 'D'Aci, d'Allà' del març de 1921.
Font: Biblioteca de Catalunya

Enllaç a l'article complert a ARCA (pgs. 223 a 228): 
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1001643

El procés ja s'ha posat en marxa i el 17 d'abril es farà la cerimònia de benedicció i col·locació de la primera pedra amb l'assistència de les autoritats corresponents, entre les quals el president de la Mancomunitat, senyor Puig i Cadafalch; el tinent d'alcalde de l'Ajuntament, senyor Nicolau d'Olwer; el governador civil, general Martinez Anido; el president del club d'aquell moment, senyor Puig Sureda; així com d'un molt nombrós públic que no es va voler perdre l'esdeveniment històric per a la ciutat de Barcelona. 

Acte de col·locació de la primera pedra de la piscina.
Font: Arxiu del Port de Barcelona. Ft. SI

Vistes les diferents ofertes presentades per les cases constructores s'encarrega a 'Pujadas i Jorba' l'inici de les obres. La piscina es construirà mitjançant una tècnica novedosa per a poder obviar les dificultats que presenta el terreny d'escullera guanyat al mar. L'arquitecte optarà per la construcció del vas de la piscina formant un bloc de formigó armat, per evitar que qualsevol petit moviment de la base del terreny provoqués esquerdes en l'estructura del vas. Per la part d'enginyeria de les obres l'arquitecte rep el concurs de l'enginyer i soci del club, en Josep Serra. Per a poder omplir el vas es construeix un pou que mitjan la succió d'una bomba prendrà l'aigua del mar i, un cop passada per el filtre millor que hi ha: la sorra de la mateixa platja, la dipositarà al vas de la piscina; l'aigua del mar, per tant, serà la única de la que es disposarà en aquests primers anys.

Les obres avançaran a un bon ritme, de manera que a mitjans de l'any 1922 ja es pogué celebrar un primer festival intern en una mena d'inauguració oficiosa. El redactor de la noticia a 'La Jornada Deportiva', portat per l'entusiasme que regnava en l'ambient, escriu:

"El enorme deseo...pudo mas que el primordial principio de respeto a la fiesta que se llevaba a cabo y desbordó enorme e incauzable al terminar la carrera de relevos. En un instante, de los cuatro lados de la piscina, al unísono casi, como impulsados por un mismo resorte, se sumergieron todos los espectadores en medio de la mayor algarabia y en medio de unos hurras fuertes y estrepitosos al Club"

No em digueu que no us entren ganes d'haver-hi estat  per a poder gaudir d'aquesta escena !...

Pàgina de 'La Jornada Deportiva' del 19 de juny de 1922.
Font: Hemeroteca ARCA

El procés, però, encara no havia acabat. Es varen patir interrupcions en la construcció per diferents raons, des de les purament econòmiques que obligaren a que en la Assemblea General Extraordinària de desembre de 1922 l'emprèstit passés a ser obligatori per a tots els socis, nous i antics, de manera que cadascun havia de subscriure al menys una obligació de valor 100 pessetes, quin pagament cas de ser necessari es podia fer a terminis amb una quota mínima de 2,50 ptes. per mes; fins a les derivades d'aquestes dificultats econòmiques que pararen l'obra per algun període de temps. Finalment  a l'acta de la junta directiva del 22 d'octubre de 1923 es dona compta de l'acord a que s'ha arribat amb els constructors de 'Pujadas i Jorba' de que a finals del mes de novembre els hi serà abonada la quantitat de 37.000 ptes. del total de les que se'ls hi devia, comprometent-se l'empresa, per la seva part, a la represa de les obres. 

La fase final d'aquestes inclou la cobertura i la climatització de l'aigua de la piscina. Aquesta darrera serà portada a terme per l'empresa 'Erebus S.A.' i dirigida per el seu enginyer Manuel Folch, en col·laboració amb l'arquitecte Jaume Mestres. Finalment, a mitjans de 1924 totes les obres son a punt per a que la piscina pugui funcionar tant a l'estiu com a l'hivern sense mes inconvenients. No obstant, encara a l'any 1927 la revista 'Gráfic-Sport' es fa ressò de les darreres tasques de caràcter ornamental i decoratiu per a donar per finalitzada totalment la tasca dels homes del Club Natació Barcelona.

Pàgina del periòdic 'Gráfic-Sport' del 26 d'abril de 1927 informant dels 
darrers retocs a la construcció de la piscina de l'Escullera.
Font: Hemeroteca ARCA

No podem acabar aquesta entrada del bloc sense retre el nostre mes sentit homenatge a aquella gent que va fer possible una obra tan atípica i emblemàtica per a Barcelona i l'esport de la natació com la piscina de l'Escullera, la primera piscina coberta esportiva de Catalunya i d'Espanya. Han passat noranta-set anys de vida que han permès a moltes generacions d'esportistes el poder-hi fer des de la seva iniciació en els cursets dels Joan Trigo, Jaume Solé i els que els han succeït, fins als entrenaments mes exigents dirigits per els millors entrenadors espanyols i internacionals. 

Vista exterior i interior de la piscina del 
C.N. Barcelona a l'Escullera de Llevant.
Font: Arxiu Històric del COAC. Ft. SI

Valentí Ambrós i Josep Castellví

(*) Els 'Banys de Sant Sebastià' eren en realitat la segona seu esportiva del 'Natació' Barcelona, on el club s'hi havia traslladat l'any 1910 des dels 'Banys Orientals', que venien usufructuant des de la seva fundació l'any 1907.    

(**) El Mundial Palace, l'actual edifici on ara rau la seu de l'autoritat portuària al Portal de la Pau, fou entre 1907 i 1918 destinat a embarcador, cafè restaurant i Centre d'Exposicions. Al bloc de 'Barcelofilia' hi trobareu una entrada on es detalla la seva història a l'adreça: 

http://barcelofilia.blogspot.com/2017/09/barcelona-mundial-palace-embarcador.html

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

/
© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic