Darrera edició de la revista Mare Nostrum, corresponent
als números 12 i 13 d'octubre i novembre de l'any 1931.
Font: Arxiu JCE. Fons JASP
Els responsables de la publicació varen voler mantenir el seu anonimat manllevant la personalitat dels tres mosqueters: Athos, Porthos i Aramis acompanyats, es clar, per d'Artagnan. La major part dels articles publicats anaven signats per un o mes dels pseudònims anomenats. Per a què calia tant de misteri ?... la revista va néixer a rel del conflicte sorgit entre els dos clubs punters de la ciutat de Barcelona, el 'Natació' i l'Athlètic, per una disputa relacionada amb la V Travessia del Port de l'any 1930 d'on havia de sortir el guanyador de la 'Challenge Duran' corresponent a l'equip que hagués aportat mes nombre de classificats en les cinc primeres edicions de la prova, de la que donarem compta en una altra entrada d'aquest bloc. A rel d'aquesta situació podríem dir que el contingut de la publicació de 'poc amigable' amb la directiva del 'Natació' i amb la de la Federació Catalana, que consideraven controlada per el Barcelona.
El Barcelona era el club degà i el mes important tant en nombre de socis, al voltant dels dos mil en aquell moment, com per disposar d'uns mitjans econòmics i esportius molt per sobre de la resta de clubs catalans, essent l'únic en gaudir de piscina coberta ja des de l'any 1924. L'Athlètic, per la seva part, havia reeixit en fer-se un lloc a la natació catalana i espanyola en ser l'organitzador de la Travessia del Port, quina primera edició va tenir lloc l'any 1926 i que en poc temps es va convertir en una mena de campionat oficiós de fons amb els seus 3.800 metres de recorregut. La prova de l'èxit fulminant de la competició va ser que va passar del 90 inscrits i 82 classificats de la primera edició als 700 i 500, respectivament, de la cinquena de l'any 1930 (*).
El cas es que a través de la col·lecció que en guarda en Juan Antonio Sierra Puerto (JASP) vam poder digitalitzar gran part de la dita revista i hem fet ús d'alguna de les seves imatges, concretament les que fem servir per els 'Carnet de Soci' i els 'Identitats' que anem publicant:
A l'esquerra la imatge de la revista MN i a la dreta la utilitzada
per aquest bloc com a identificador dels 'Carnet de Soci' del bloc
Font: Arxiu de 'Memòries del Montjuïc...'
El mateix tractament per a l'identificador de les 'Identitats' en aquest bloc.
Font: Arxiu de 'Memòries del Montjuïc...'
En relació a l'amo i la mestressa, amb aquests sobrenoms eren conegudes popularment les dues personalitats mes importants de l'època a la natació catalana i ambdues foren les portades de Mare Nostrum en els números 1 i 2, respectivament.
En Ramón Artigas Rigual n'era l'amo; nedador del C.N. Athlètic va ser campió de pràcticament totes les proves de llarga distància entre finals dels anys vint i primers trenta, des dels 300 metres lliures fins als 2.000 metres mar que llavors encara es nadaven. Fou també repetidament guanyador de la Travessia del Port de Barcelona. Als JJ.OO. de 1928 d'Àmsterdam va participar en la prova dels 4x200 m. lliures, arribant amb els seus companys setè a la final i aconseguint el corresponent diploma olímpic. Nascut l'any 1908 a Vilanova es traslladà amb la família a la Barceloneta essent prou jove, on aprengué a nedar i a convertir-se en peix, segons les seves pròpies paraules:
"A aquest amor al mar es al que hi ha que donar les gràcies, puix sense el 'carinyo' que he tingut sempre per nedar, per estar fent de peix, avui no seria mes que un de mes, sense importància de cap mena..."
Desprès de la guerra incivil va ser uns anys entrenador del C.N. Sevilla, per finalment emigrar a Veneçuela, on trobà la mort a primeres de gener de 1995.
Caricatura d'en Ramón Artigas, l'amo, a la portada del n. 1
de la revista Mare Nostrum, del novembre de 1930.
Font: Arxiu JCE. Fons JASP
La mestressa no era una altre que la Maria Aumacellas Salayet, nedadora del C.N. Barcelona i una de les pioneres de la natació femenina catalana i espanyola, junt amb la Maria Lluisa Vigo del seu mateix club, va ser campiona i rècord d'Espanya en les proves de lliure i esquena els anys que van des del 1928 fins als primers trenta. Nascuda l'any 1910 a Palafrugell va repartir la seva carrera esportiva entre Barcelona i Madrid, on es desplaçà en ser nomenat el seu marit, Enrique Granados Gal, entrenador de natació del Canoe. En morir aquest l'any 1953 s'encarrega provisionalment de la tasca d'entrenadora del club madrileny. L'any abans havia format un equip de natació artística a la mateixa entitat. La parella havia donat lloc als continuadors de la saga, els germans Jorge i Enrique Granados Aumacellas que tingueren un paper rellevant a la natació espanyola dels anys cinquantes. La Maria Aumacellas morí finalment a Palma de Mallorca l'any 1988.
Caricatura de Maria Aumacellas, la mestressa, a la portada
del n. 2 de la revista Mare Nostrum, del desembre de 1930.
Font: Arxiu JCE. Fons JASP
La tradició de presentar a la portada fotos o caricatures de les figures de la natació i/o el waterpolo de l'època es mantingué al llarg de quasi tots els números de la revista, que finalment es deixà de publicar un cop resolt el problema que l'havia originat després de la celebració de la VI edició de la Travessia del Port de Barcelona de l'any 1931.
Memòries del Montjuïc
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada