Introducció
Primers anys, 1931 a 1937
En el decurs del 'II Festival Infantil', organitzat el 25 de juliol de 1931 per el C.N. Athlètic, tingué lloc el debut d'una jove Mary Bernet, que guanyà la prova dels 25 m. lliures. En Jaume Cruells, redactor de natació a 'El Mundo Deportivo', n'escriu:
"La señorita Mary Bernet, de 10 años, ganó la prueba de 25 m. libres nadando un crawl eficaz y haciendo alarde de condiciones susceptibles a efectuar pruebas de mayor 'envergadura' "
I no s'equivocava el 'Zamora' del waterpolo tenint en compte que ja a l'any següent la Bernet es proclamà campiona de Catalunya infantil dels 400 m. lliures a la piscina de Montjuïc. Aquest títol el revalidarà l'any següent a la piscina de Martorell i encara el 1934 a la piscina del Reus Ploms, on també assolirà el primer lloc en els 50 i 100 m. lliures i en els 100 m. esquena, revelant-se ja com una autèntica i precoç figura del Club Natació Athlètic i de la natació catalana.
En aquest mateix any de 1934 debutarà als Campionats d'Espanya que tindran lloc a la piscina de Montjuïc, coincidint en l'any en que la tradicional hegemonia de la la natació catalana pateix una primera derrota davant de l'impuls que va adquirint la natació de Castella, encara que les noies representants de Catalunya mantenen el seu tradicional primer lloc.
En aquests inicis de la seva carrera destaquen dos fets que l'acompanyaran al llarg de tot el seu recorregut esportiu:
- Sempre serà entrenada, única i exclusivament, per la seva pròpia mare que serà a la vegada entrenadora, representant, assistent i, quan es necessari, massatgista.
- Front a l'estil depurat d'altres nedadores de l'època, el seu desenvolupament a l'aigua es caracteritzarà més per la competitivitat i l'estil elèctric - el nervi - de les seves braçades. Resumint aquesta característica el diari 'El Momento' de Gandia en dirà que "...tuvo una buena actuación en la que brilló mas su enorme entusiasmo y voluntad que su buen estilo."
A l'any de 1935 batrà els rècords absoluts d'Espanya dels 200 i 400 m. esquena, superant les anteriors marques de la Carme Soriano i la Marta González, del 'Natació' Barcelona i Canoe respectivament, confirmant la que serà la seva gran especialitat en els propers anys.
Retall del diari 'La Humanitat' del 19 de juliol de 1935.
Font: Hemeroteca ARCA
A les acaballes de la temporada es produirà el seu primer canvi de club, fet que serà repetit fins a quatre vegades al llarg de la seva carrera: en Juan Antonio Sierra ens ho explica així:
"La temporada 1935 es tanca amb un episodi encara mes lamentable: Mary Bernet, més ben dit, la seva mare, que és qui la 'porta', flirteja descaradament amb altres clubs tot provocant el trencament amb l'Atlètic..." (*)
El seu destí serà el Barceloneta Amateur Club, el BAC, on s'hi mantindrà fins a mitjans de l'any 1937, ben entrada la guerra civil en un període en que l'activitat de la natació catalana es trobarà sota mínims.
Retall de la revista humorística 'Xut!' del 31 de desembre de 1935.
El reporter 'Suc de Pop' informa dels resultats de la Copa Nadal.
Font: Hemeroteca ARCA
En el retall que hem adjuntat en 'Suc de Pop', sens dubte un esportista del 'Natació' Barcelona, suca pa en la rivalitat entre na Mary Bernet i les nedadores del club degà. Especialment acusada aquesta rivalitat amb les germanes Soriano, Carme i Enriqueta. En el pla nacional espanyol la rival més assenyalada en la especialitat d'esquena serà la ja esmentada Marta González, del Canoe de Madrid.
D'altra banda, la Mary va gaudir sempre d'un accentuat esperit competitiu que la feia també ser combativa i reivindicativa amb les estructures esportives del seu esport, com alguna vegada havia mostrat en escrits seus:
Cuando un nadador se ha encontrado en un club pobre y por lo tanto falto de piscina, se ha visto obligado a dejar la natación. Solamente cuando uno ha logrado destacarse en algo, batallando constantemente con todos los obstáculos que se le han puesto, entonces es cuando un tiempo antes de algún festival oficial se le permite entrenarse en la piscina del Club Natación Barcelona bajo el control de la Federacion (Catalana de Natación)... La disciplina no sólo hay que exigirla a los nadadores, sino que antes que ellos han de tenerla los federativos, dirigentes y entrenadores... (**)
De la plenitud a la retirada, 1939 a 1947
Des de finals de l'any de 1936 l'activitat de la natació catalana ha estat restringida a ben poques competicions, sempre relacionades amb festivals de suport als combatents al front. Una vegada finalitzada la guerra la represa es lenta, i si bé els Campionats de Catalunya ja s'organitzen el mateix 1939, els d'Espanya hauran d'esperar-se a l'any 1940, quan a la ciutat de Vigo tindran lloc els primers de després de la contesa. Des del mateix any de 1939 trobem a la Mary Bernet enrolada en les files del Club Natació Barcelona, en el seu segon canvi de club.
En aquest context d'una certa atonia de la natació catalana i espanyola es on na Mary Bernet assolirà els seus millors anys i, a base del seu compromís amb el sacrifici i l'entrenament, es convertirà en el referent femení d'aquest esport. En Joaquim Morera, parlant de l'any 1943, ho explica d'aquesta manera:
"La temporada se ha iniciado con rècords de España de Mary Bernet en 400 y 200 metros espalda. Dicha nadadora, que ya apuntaba como infantil antes de la guerra, y que perteneció a varios clubs, pues no se encontraba bien en un mismo sitio, fue la figura de estos años de posguerra." (***)
Refermant l'anterior comentari, el mateix Morera debutarà com a cronista a les pàgines de 'El Mundo Deportivo' tot glosant l'historial del record dels 400 m. esquena, a rel de les noves marques de la Bernet:
Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 16 d'abril de 1943, amb
el primer comentari d'en Joaquim Morera en aquest mitjà.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Amb la seva actuació, disciplinada i entregada, la Mary Bernet va ser protagonista d'aquests anys del món de la natació, amb la sensació sempre de ser tractada com una figura de segona línia per la seva condició de dona nedadora, atès que l'atenció prioritària dels mitjans informatius s'orientava quasi sempre a les gestes dels nedadors homes i del waterpolo, encara exclusivament masculí. En els seus escrits la Bernet es referia sovint a aquesta situació.
Un éxito sin precedentes han alcanzado estos Campeonatos Nacionales de Natación de la Sección Femenina de F.E.T. y de las J.O.N.S que se han celebrado en Madrid del 16 al 18 del corriente (octubre de 1942)... Así este año hemos visto desfilar por la piscina de La Isla camaradas de Málaga, Asturias, Vizcaya, León, Murcia, etc... provincias que nunca han asistido a unos campeonatos femeninos y estas muchachas no sólo no disponen de preparadores técnicos que les pulan el estilo y las dirijan en sus diarios entrenos, sino que ni tan sólo disponen de piscinas adecuadas para una preparación consciente como la que es necesaria para asistir a una competición nacional. Así estas nuevas campeonas entrenadas en el mar, en los puertos, en rios e incluso en charcas para regadio se han presentado y han luchado en plan de igualdad con provincias como Barcelona y Madrid...
El deportista íntegro se vence a sí mismo y continua la lucha; el que se acerca al deporte tan sólo como un pasatiempo o en busca de un exhibicionismo publicitario lo abandona antes de verse suplantado por los que sacrifican un mayor entusiasmo.
Muchos casos de estos hemos visto este año (de 1942) en nuestra natación, aparición de nuevas figuras que, otras que se derrumban y antiguos campeones que luchan por conservar sus títulos.
No vamos a ocuparnos de la natación masculina, sobradamente comentada y ensalzada. Dedicaremos la atención a la constáncia natatoria de las nadadoras a cuya concurrencia a los festivales debería darse mayor importancia por cuanto siempre representa un mayor esfuerzo y sacrificio por parte de las mujeres el concurrir a los mismos.
A la taula que acompanya aquestes línies es pot apreciar l'abast del lideratge que exercí Mary Bernet en la natació catalana i espanyola aquests anys de postguerra. D'altre banda aquest domini anava acompanyat sovint de rumors de retirada que, sortosament, acabaven essent desmentits. El que si va ser cert es el seu tercer canvi de club, produït en el mes de setembre de 1943, que aquest cop va afavorir al Club Natació Catalunya que ja disposava de la piscina de la Travessera de Gràcia, propietat de l'empresa 'Baños Populares de Barcelona'.
"... gracias a Mary... pudo Cataluña mantenerse una vez mas imbatida en el certament nacional..."
Considerada la millor nedadora del 1944, a les acaballes de l'any tornen els rumors de retirada, alternats amb els del seu retorn al 'Natació' Barcelona. Però serà el Club Natació Montjuïc qui la incorporarà com a única nedadora de l'entitat en aquells moments, en la que seria la seva darrera singladura en la pràctica esportiva de la natació.
A finals d'aquest mateix 1944 participà a la Copa Nadal, de la que en resultaria guanyadora, representant al club del Poble Sec; aquest triomf el repetiria l'any següent. Els anys a venir seran de poques aparicions de la Bernet en les competicions importants. Als Campionats d'Espanya de l'any 1945 no hi podrà participar a causa d'una inoportuna lesió a la ma. Participarà, no obstant, en travessies o jornades de la natació, com ara la Travessia del Port a la 'Setmana de la Natació' organitzada per la Federació Catalana de Natació (****). Una vegada mes apareix el fantasma de la retirada, formalitzada aquest cop en entrevista publicada a la revista 'Vida Deportiva':
Retall de 'Vida Deportiva' del 17 de juliol de 1945 anunciant la
retirada de na Mary Bernet per a final de temporada
Font: Hemeroteca ARCA
L'anunciada retirada, però, no es produirà en aquest moment i la Bernet continuarà nedant encara fins a mitjans de l'any 1947, sempre en competicions socials del Montjuïc o en altres de caire menor; el que comportà que la dedicació als entrenaments de la nedadora blanc-i-verda fos discontinua.
El butlletí del club li dedicarà una portada amb motiu de la seva retirada finalment definitiva, acompanyada de la sol·licitud d'un reconeixement oficial del món de la natació catalana o espanyola que, de fet, no arribaran.
Portada i editorial del butlletí n. 6 del C.N. Montjuïc,
corresponent als mesos de juliol i agost de l'any de 1947
Font: Arxiu JCE
Com a reflex de l'impacte de na Mary Bernet en la natació femenina del Montjuïc hem de senyalar que fins a passats mes de 12 anys molts dels rècords socials que va establir encara es mantenien vigents. Hauria d'arribar la generació de nedadores que varen guanyar per primera vegada al C.N. Barcelona en els Campionats de Catalunya del 1961 per a què la primera nedadora del Montjuïc perdés aquestes posicions a la taula de rècords del seu darrer club.
Rècords femenins del Club Natació Montjuïc a 31 de desembre de 1957
Font: Elaboració pròpia
Josep Castellví
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada