Corria l'any de 1962 quan el 'Zwemklub Scaldis' d'Anvers convida el Club Natació Montjuïc a participar en un festival per ells organitzat anomenat el 'Torneig dels 1000 metres'. Amb aquest motiu el club català organitza una gira que els portarà a fer un seguit de festivals internacionals entre els dies 25 i 31 d'octubre.
El desenvolupament de la gira inclou cinc encontres:
- Dia 25 a Tourcoing amb l'equip dels 'Enfants de Neptune'
- Dia 28 a Anvers al 'Torneig dels 1000 metres' representant a Espanya a la competició en que participen fins a vint-i-dos clubs de nou paisos diferents
- Dia 29 a Brussel·les amb l'equip de 'La Nage Forestoise'
- Dia 30 a Bruges amb l'equip del 'Brujas Zwemklub'
- Dia 31 a La Louvière amb l'equip de 'Union des nageurs de La Louvriere'
L'expedició va sortir el dia 23 d'octubre de Barcelona en tren fins a Paris, per a desprès enllaçar amb un altre ferrocarril amb destí a Tourcoing, tocant a la frontera belga, on van arribar el dia 24. Era formada per els següents membres:
Font: Elaboració pròpia
El grup es comandat per l'entrenador, en Albert Medina i per el delegat esportiu, en Joan Ballart. El dijous 25 d'octubre s'enfronten amb l'equip de la ciutat, els 'Enfant de Neptune', en la piscina municipal coberta de 50 m., amb el mateix programa que motiva la invitació del club d'Anvers, atès que també el club de Tourcoing es convidat al 'Trofeu dels 1000 metres':
Font: Elaboració pròpia
En aquest encontre preliminar succeeix l'anècdota de que el nedador del Montjuïc Juan A. Molinero bat el rècord de la piscina dels 100 m. lliures, amb un temps de 60"4, rebaixant en dues dècimes la marca que posseïa des de feia anys en Henry Padou (Jr.) que junt amb el seu pare del mateix nom eren les llegendes vives d'aquest històric club francès. Ambdós foren olímpics; el pare a Paris 1924, Àmsterdam 1928 i Berlín 1936; i el fill a Londres 1948.
Els dos Henry Padou, pare i fill, llegendes dels
'Enfants de Neptune' de Tourcoing (*)
Font: Diari 'La Voix du Nord'
L'endemà, divendres 26, l'equip català es desplaça a Anvers, essent rebut per un dels entrenadors del 'Scaldis', en Emile Bob de Paeppe, el qual havia estat jugador de waterpolo del Montjuïc amb motiu d'una estada seva de dos anys a la ciutat de Barcelona per motius professionals.
En aquesta ciutat d'Anvers té lloc el 28 d'octubre l'autèntic motiu del viatge: el 'Trofeu dels 1000 metres', en el que el Club Natació Montjuïc defensa la natació espanyola front a la de països com ara Bèlgica, Alemanya, Holanda, França, Austria, Gran Bretanya, Luxemburg i Suissa; la majoria d'ells amb un nivell general de natació més alt que la del nostre país. Tot i això els esportistes catalans es classificaren com a tercer club del total dels vint-i-dos que hi participaven, només superat per el 'Zwemklub Scaldis' - l'organitzador belga - i el 'Leenwarden' Holandès.
Retall de la portada de 'El Mundo Deportivo del 31 d'octubre de 1962
destacant la classificació del Montjuïc en el torneig d'Anvers.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Dels contactes fets en aquest torneig sobresurt l'efectuat amb els dirigents del 'Racing Club' parisenc, que en aquell moment era el posseïdor de la millor marca mundial en els 100x100 m. en qualsevol tipus de piscina, mentre que el Montjuïc havia batut l'any anterior la millor marca d'aquesta 'prova' en piscina de 50 metres. D'aquest contacte neix la proposta de millorar en competició entre els dos clubs aquesta darrera marca de piscina de 50 metres al mític 'Stade Nautique des Tourelles', seu de les proves de natació als jocs olímpics de Paris 1924. Finalment aquesta proposta no va passar de ser una idea, difícilment realitzable per la seva mateixa complexitat.
La resta de la gira es va desenvolupar per terres belgues. El dia 29 l'equip del Montjuïc es trobava a la capital, Brusel·les, per a participar les seves nedadores en un festival contra les de l'equip de 'La Nage Forestoise', mentre que els nois servien d'espàrring a un entrenament de la selecció belga de waterpolo, amb la particularitat que el porter dels locals, Bruno de Hessele, defensava la porteria blanc-i-verda.
Foto dels equips del Montjuïc i de la 'Nage Forestoise' en esportiva
companyonia desprès de la competició a la piscina d'aquest club.
S'identifica a les nedadores Llorca, Llonc i Medina dempeus, mentre
que assegudes al trampolí trobem a les Cuesta, Palau, Boira i Arqué.
totes elles amb barnús o vestit de bany clar, menys la Tina Boira
tercera per la dreta del trampolí amb vestit de bany fosc.
La resta de noies eren les de l'equip amfitrió.
Font: Arxiu JCE. Fons Albert i Carme Medina. Ft. SI
A la nit d'aquest mateix dia es va oferir a l'expedició del club un sopar amb l'assistència del president de la Federació Belga de Natació, el senyor Jean Leeuw, que es va desfer en elogis al segon club de la natació espanyola que els visitava, després de mes de cinquanta anys de relació amb el degà Club Natació Barcelona; també es referí a la seva amistat amb els dirigents com ara en Bernardo Picornell, en Joaquim Morera i en Tomás Batallé, els mes internacionalment coneguts per la natació europea en aquells anys.
Encara es farien dos festivals més els dies 30 i 31 d'octubre a Bruges i a La Louvière, retornant després el Club Natació Montjuïc a Barcelona, una vegada més amb el tren.
La valoració feta per els seus dirigents d'aquesta primera sortida internacional rellevant del club fou molt positiva. A la majoria de les ciutats visitades foren rebuts com el segon club de la natació espanyola amb qui competien, després d'haver tingut contacte abans amb el Club Natació Barcelona que de sempre s'havia caracteritzat per les seves gairebé anuals gires per Europa, especialment en waterpolo. En algun cas es va donar el fet que en els cartells on anunciaven el festival d'aquell dia el tipus de lletra del club apareixia en format petit per contrast amb la paraula 'Barcelona' destacada amb tipografia molt mes gran. Pura anècdota d'un viatge quasi 'inaugural' per a la natació del Club Natació Montjuïc.
Memòries del Montjuïc
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada