Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.

Natació. De l'estancament a la represa, 1958 - 1966

7 de juny 2021

L'estancament

Desprès de l'empenta donada per les noies i nois del club a finals dels anys 40's i primers 50's, la natació del Montjuïc experimenta una parada mes que notable. La taula que segueix recull aquesta aturada, a la vegada que ens mostra com en l'espai de temps de només tres anys, entre 1958 i 1960, la recuperació ha estat molt important:

Comparativa entre els rècords del club a finals de 1957 i a finals de 1960.
Font: Elaboració pròpia a partir dels butlletins del club n. 100 i 101 per a les
 dades de l'any 1957 i de l' "Historial Deportivo" elaborat per l'Albert 
Medina per a les dades de l'any 1960. Arxiu JCE

Pel que fa als nois, les marques es troben quasi totes estancades a nivells dels anys 1951 o 1953, amb els Font-Prats i en Teo Poch com a nedadors més destacats de l'època, tret dels 200 m. papallona i els relleus. En quant a les noies, que cal recordar que no arrenquen com a secció femenina - que així són contemplades als estatuts - fins a l'any 1947, van progressant de manera mes uniforme, per bé que el nombre de proves l'any 1957 es encara prou reduït. A senyalar l'anormalitat que les millors marques de 100, 200 i 400 m. lliures i la de 100 m. esquena encara corresponen a la nadadora Mary Bernet, aconseguides l'any 1945 en el poc mes d'un any que va nedar per el Montjuïc, procedent d'un seguit d'altres clubs de la natació catalana.

La represa

Davant d'aquesta situació la directiva del club, presidida des de l'any 1956 per en Vicenç Esquiroz, es planteja de donar un cop d'efecte: provaran de ser el segon club de natació català en disposar un entrenador professional a plena dedicació, cosa que fins el moment només havia assolit el 'Natació' Barcelona.

L'ocasió vindrà de la mà d'en Janos Gergely, hongarès que un cop finalitzats els JJ.OO. de Melbourne 1956 renuncià de tornar al seu país, quedant entre Austràlia i els EE.UU., fins que el mes de gener de 1958 fitxa per el Montjuïc, presentant-se als seus nous nedadors el dia 7 de gener de 1958, al local social del 'Chipirón'. Un bon regal de reis per el club !. 

La seva estada a Barcelona serà inferior als dos anys, de manera que a finals de 1959 emprendrà el retorn a Austràlia, autèntic objectiu d'en Janos que des del moment que torna a trepitjar el sol australià pren el nom de John Gregory i passarà a ser un dels mes destacats entrenadors australians fins a la seva retirada.

El succeirà, en qualitat també d'entrenador professional, l'Albert Medina que amb poc mes de 22 anys prendrà el relleu d'en Gergely fins a l'any 1970. L'Albert, que un primer moment podia semblar una solució provisional fins a trobar un nou entrenador estranger - els holandesos cotitzaven a l'alça a la natació catalana - es consolidà al club amb la seva entrega i encert com un dels millors entrenadors catalans i espanyol al llarg de molts anys.

Fites destacades, tot esperant la piscina coberta

En el desig de millorar la preparació dels equips de natació del club, aquest inaugurarà coincidint amb l'arribada d'en Janos Gergely un gimnàs ben equipat al local social del 'Chipirón'. En Janos es trobà amb un inesperat planter de nedadores i nedadors infantils i adolescents que provenien dels cursets fets a la piscina 'vella' de Montjuïc que el motiven enormement en la seva tasca. Sense abandonar del tot als més veterans, es dedicarà amb especial atenció a aquests joves que progressaran de manera espectacular en els pocs mesos que ell es trobarà a càrrec dels entrenaments. La primera gran fita s'aconseguirà en els Campionats de Catalunya infantils i juvenils celebrats a Tàrrega els dies 2 i 3 d'agost de 1958. Els juvenils comandats per en Josep A. Abadias i en Paco Bonet quedaran classificats en segona posició darrera del sempitern campió, el 'Natació' Barcelona. Però la proesa saltarà a la categoria infantil on els Molinero, Pàez, Medina i companyia s'imposaran al C.N. Barcelona, assolint la primera plaça per un clar marge de 121,5 a 104 punts.

Font: Arxiu JCE. Fons Juan Antonio Molinero

Aquest mateix 1958 en els Campionats Generals de Catalunya els equips masculins i femenins del Montjuïc es classificaran en segon lloc, darrera del Barcelona. A la vegada la Carme Ramos quedarà subcampiona d'Espanya en els 100 m. papallona, aconseguint amb la seva marca de 1'28" el rècord absolut de Catalunya de la prova. Serà la segona vegada que un esportista del club assoleix aquesta fita, desprès del rècord de Catalunya absolut d'en Teo Poch de l'any 1950 en els 1.500 m. lliures.

L'any 1959 es repetirà el segon lloc als Campionats Generals de Catalunya, a la vegada que en els campionats per categories s'assoliran nombrosos primers llocs per les noies i nois del Montjuïc. En Josep A. Abadias arribarà en primer lloc a la Travessia del Port de Barcelona, millorant la segona posició que havia fet l'any anterior. El club seguirà sumant en aquesta travessia Trofeus Gil i Arnau, per ser el que més nombre de nedadors arriba a classificar. 

També aquest 1959 tindrà lloc un acord transcendental de l'ajuntament de Barcelona en aprovar la construcció de la piscina coberta de la que llavors era encara la plaça de la Reina Amàlia, segons acord del 29 d'abril de 1959. Passarien encara uns quants anys mes fins a que la piscina tan esperada pogués ser inaugurada. En canvi el que si es va poder inaugurar va ser la zona de platja del Passeig Marítim "General Acedo Colunga" quina gestió va correspondre al Montjuïc, junt amb d'altres entitats, i que al llarg de més de quaranta anys serà una zona d'esbarjo i de trobada dels socis i esportistes de l'entitat.

La progressió assolida per les i els joves nedadors del Montjuïc portaria a algun mitjans de la premsa especialitzada a parlar del club del Poble Sec com de "La pequeña Australia" en referència a l'abundosa collita de joves talents incorporats per l'entitat a la natació catalana. Cal recordar que en aquells anys la natació australiana, encapçalada per el John Konrads i la Dawn Fraser, era el referent de la natació mundial.

Retall de "El Mundo Deportivo" del 20 de setembre de 1959 informant dels 
rècords de Catalunya batuts per esportistes dels Montjuïc.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Amb l'arribada d'en Albert Medina la progressió no s'aturarà, ans al contrari, seguirà imparable cap a la conquesta de nous èxits. Així, l'any 1960 en Juan A. Molinero assoleix el rècord absolut de Catalunya en els 100 m. esquena, baixant-lo fins a tres vegades, des dels 1'10"5 del primer cop fins als 1'08"2 del darrer. També en Josep A. Abadias fa el mateix amb el rècord dels 400 m. lliures, deixant-lo en 4'46"9. Pel que es refereix a les noies, la Carme Ramos estableix un nou rècord absolut de Catalunya en fer 1'25"5 en els 100 m. papallona, mentre que la M. Carme Medina fa el mateix amb el de 100 m. lliures amb un temps de 1'12"0. Al llarg de l'any s'arriben a millorar per nedadors del Montjuïc mes de cent rècords socials, vint-i-set de regionals i sis de nacionals, en les diferents categories.

Es produeix la segona sortida a l'estranger amb equips de natació i waterpolo repetint una gira per el sud de França, similar a la produïda l'any 1952, per be que ara ja hi haurà representació femenina. Als Campionats Generals de Catalunya es repetiran els segons llocs, ja aconseguits l'any anterior, tant en masculins com en femenines. 

A la Copa Nadal, tradicional organització del C.N. Barcelona, fins a tres nedadors del club guanyen en la seva categoria.

Juan A. Molinero, primer de peu a l'esquerra; Carme Ramos i Josep A. 
Abadias ajupits, reben el premi com a primers classificats de la Copa 
Nadal de 1960 en les categories d'infantil masculí, juvenil femení 
i absolut masculí, respectivament.
Font: Arxiu JCE. Fons Juan A. Molinero

A començaments de l'any 1961 els blanc-i-verds veuran com en un acte solemne es col·locarà la primera pedra al solar de "Maderas Salazar" de la plaça de la Reina Amalia, on serà finalment construïda la tan desitjada piscina coberta.

Els anys 1961 i 1962 son els de l'esclat dels equips de nedadores i nedadors del club, que aconseguiran la fita mes esperada i important d'aquests anys, quan per primera vegada a la història de la natació catalana poden desbancar del primer lloc de la classificació per clubs al 'Natació' Barcelona  als Campionats Generals de Catalunya. Primer ha fan les noies l'any 1961, mentre que els nois s'han d'esperar a l'any següent.

L'equip femení del C.N. Montjuïc, campiones de Catalunya de l'any 1961. A. Medina (E)
 i J. Ballart (D). A segona fila A. Pedrisas, E. Mallofré, C. Ramos i J. Cuesta. 
En primer pla M.A. Camps, C. Llorca, C. Medina, N. Llonch i A. Boira
Font: Arxiu JCE (**)

Equip masculí del C.N. Montjuïc, campions de Catalunya de l'any 1962. 
J.A. Molinero, C. Alonso, C. Medina, A. Medina (E), J. Paez i J. Carabí.
Ajupits ___, Ferreres, M. Escolies i A. Pitart.
Font Arxiu JCE. Fons Juan A. Molinero

A rel de la primera derrota del C.N. Barcelona en els Campionats Generals de Catalunya des de la seva primera edició l'any 1918, la revista 'Natació' de l'esmentat club publicarà un comentari que honora la seva esportivitat tot dient:

"El hecho mas sobresaliente, marcas aparte, es... la extraordinaria superación del Club de Natación Montjuich, que, además de amenazar de manera directísima la victoria de nuestro club en masculinos, se permitió la hombrada de batir a uestras femeninas, mal sea por un punto... creo que debemos alegrarnos por lo que de progreso para la natación catalana significa y aceptar como deportistas... que ahora mas que nunca merece la piscina cubierta de sus anhelos..."

En relació a aquest gest esportiu també convé recordar que ja des de l'any 1959 el Montjuïc venia aprofitant la disponibilitat del 'Natació' per a poder-se entrenar a la piscina de l'Escullera a primeres hores del matí, quan encara els seus nedadors no en feien ús. Això va permetre millorar la poca capacitat 'esportiva' derivada de les reduïdes dimensions de la piscina de la Ronda - 18x7 metres -, on habitualment feia els seus entrenaments el club.

Aquests dos triomfs consecutius portaran a la gestació i explotació d'un lema que serà constant els propers anys: el de "Campeones de Cataluña sin piscina", que tant des dels mitjans de la premsa escrita o la ràdio, com des del butlletí del club o com des de les pancartes a la piscina de Montjuïc seran una constant en la política de comunicació dels propers anys.

L'any 1961 la nedadora del club Carme Ramos rebrà la 'Medalla al Mèrit Esportiu' de l'Ajuntament de Barcelona, que precedirà la seva retirada l'any 1962. La també campiona del Montjuïc M. Carme Medina rebrà el mateix honor l'any 1963. 

Els següents anys seguiren els èxits dels esportistes del club, de manera que l'any 1963 l'Albert Medina va ser distingit com a 'Millor Entrenador Català' per el Col·legi Català d'Entrenadors. Altrament, aquest mateix any el club realitza una nova gira internacional, aquesta vegada per terres de França i Alemany+a. Malauradament una mala noticia succeeix aquest 1963, en retirar-se quasi bé en bloc l'equip femení de natació que tants motius de celebració havia donat fins al moment. Afortunadament  una nova generació de nedadores es a punt per a fer acte de presència a l'escenari de la natació catalana.

Els nois, per la seva banda, encara varen repetir el primer lloc en els Campionats Generals de Catalunya de l'any 1964, a la vegada que un nou equip infantil masculí podrà repetir l'èxit del 1958 a Tàrrega, tornant a quedar campions de Catalunya de la categoria, en aquest cas a la piscina del C.N. Sabadell. L'equip era format per J. Murio, G. Navarro, C. Sánchez, F. Mas, E. Costa, Yáñez, Oller i F. Segura.

Retall de El Mundo Deportivo" del 10 d'agost de 1964
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Si bé la previsió per a la inauguració de la nova piscina coberta de la que ja es deia plaça de Folch i Torres era fixada inicialment per a l'any 1964, aquesta encara es va anar retardant fins a poder-se inaugurar finalment el juliol de l'any 1966. Però aquesta ja serà una altra entrada

Josep Castellví

(*) Hem eliminat la columna de l'any en parlar dels rècords de 1960 atès el fet que la consecució de les noves millors marques era tan accelerada que pràcticament totes corresponen al mateix any

(**) Per a la identificació de les fotografies comptem sempre amb la col·laboració d'esportistes del club, com ara la Laura Palau, l'Albert Medina o en Juan Antonio Molinero, a qui no ens cap res mes que fer-los un públic agraïment 

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic