Quan creus que ja s'acaba, torna a començar...

Ja hi tornem a ser...

Per encapçalar aquesta primera entrada, desprès del parèntesi de l'agost, hem manllevat d'en Ramón Pelegero Sanchis, Raimon (Xàtiva, 1940), el paràgraf introductori de la seva cançó 'Quan creus que ja s'acaba' (*). I és que cada any, per el mes de setembre, succeeix així mateix: res s'acaba mes que el període estiuenc i vacacional; i tot torna a començar, tant o mes que en cada cap d'any. Són moments, doncs, de noves promeses i de renovades empentes per a la millora de la vida personal i, si s'escau, de la col·lectiva.

L'equip responsable de l'edició del 'Memòries del Montjuïc...' no s'escapa d'aquesta ambient d'arrencada i renovació. De manera que per els propers dies ens comprometem a presentar noves entrades, tant les referides a les peripècies del Club Natació Montjuïc com a les que fan referència a d'altres entitats o aspectes de l'esport que creiem que us poden ser d'interès.

Per anar obrint boca...

I la frase feta ens va com anell al dit, perquè una de les primeres activitats organitzades per el 'Memòries...' que desenvoluparem dins d'uns dies és un tiberi. Es tracta del sopar commemoratiu del '50è Aniversari del Campionat d'Espanya de Waterpolo, 1972' que tindrà lloc el proper dijous 15 de setembre a les instal·lacions del Restaurant KEY, ubicat a la Zona Esportiva del Club Natació Montjuïc.

Convocatòria del sopar commemoratiu del '50è Aniversari del Campionat
d'Espanya Waterpolo, 1972' que s'ha remès a tots els interessats
Font: Arxiu JCE

L'any 2017 ja havíem convocat i realitzat una primera celebració, corresponent al 45è aniversari, per allò del 'porsiaca...'. Sortosament hem pogut arribar al cinquantenari amb alguna plorada pèrdua per el camí i una mica mes 'rovelladets'.

Un dels primers equips de veterans del C.N. Montjuïc, allà per els anys 80's del segle passat,
amb les 'restes del naufragi': Medina, Siré, Sánchez, Navarro, A. Nogueroles, Bonet,
 Comas, Castellví, Albert Pitart, Antoni Pitart i l'enyorat Josep M. Roselló. 
Darrera de les 'figures' hi veiem un anunci de futur, en 
Xavier Vendrell, integrant de l'equip de 1976.
Font: Arxiu JCE. Ft. Josep Roselló (Jr.)

Aquesta vegada, però, la convocatòria s'ha ampliat als companys que varen iniciar el camí cap aquest campionat des de l'any 1966, en que s'inaugurà la piscina municipal de Folch i Torres, encara que no arribessin a formar part de l'equip campió. A mes hem volgut comptar amb els components de l'equip que l'any 1976 conqueriren el segon campionat d'Espanya. Cal recordar que aquest segon campionat, del qual els de l'equip de 1972 en som una preqüela en termes cinematogràfics, inicia el que hem anomenat la 'Decada Daurada' del waterpolo blanc-i-verd, que compren el període que va de 1976 a 1986.

En aquesta 'Decada Daurada' l'equip del Club Natació Montjuïc assoleix fins a set Lligues Nacionals-Campionats d'Espanya (**) i dos subcampionats europeus, el de la Copa d'Europa de 1978 i el de la Recopa de 1982. D'aquí a uns anys serà el moment de celebrar aquesta festa del waterpolo del Montjuïc. De moment ens conformarem amb una propera entrada del nostre bloc que en rememorarà l'època i els seus protagonistes.

Memòries del Montjuïc

(*) Raimon va escriiure la cançó en un context i unes circumnstàncies molt determinades l'any 1969, sota el règim franquista. Antoni Batista ho descriu així: "La temàtica antirepressiva va ser un dels leitmotiv d’aquella Nova Cançó. Raimon, que va ser explícitament prohibit a la televisió del 1964 al 1976, va compondre dos temes 'situacionistes', explicant la tensa espera d’una detenció, 'De nit a casa, junts' i 'Quan creus que ja s'acaba', escrits durant l'estat d'excepció del 1969, promulgat arran del trasbals que va representar per al règim la mort del comissari Manzanas a mans d’ETA, que va arrossegar una ràtzia de centenars de detencions que van culminar amb el procés de Burgos el 1970". De l'article d'Antoni Batista: 'Raimon i la Nova Cançó', publicat a la revista Sapiens. Us deixem l'enllaç de YouTube, per si us ve de gust escoltar la cançó:  https://youtu.be/JHD3NxOXx-o

(**) A partir de l'any 1974 el Campionat d'Espanya, en el format de lligueta intensiva amb sis equips, tres dies i en una sola piscina, desapareix i el títol de Campió d'Espanya es atorgat al guanyador del que llavors s'anomenava Lliga Nacional i mes tard ha tingut diferents noms, que corresponen sempre a la màxima divisió del waterpolo espanyol.