D'entrada ens hauriem de situar. L'Abelardo López Montovio es un gallec de soca-rel nascut l'any de 1887 a Cariño, una petita localitat de la comarca de l'Ortegal situada al nord de la ria d'Ortigueira. Hi romandrà fins als dinou anys, quan el 1906 s'incorporarà a la Marina espanyola a la ciutat del Ferrol, on iniciarà la seva dedicació a aquest cos militar fins a la seva jubilació a l'edat de 55 anys, l'any de 1942.
De ben jovenet, tot jugant amb els companys, ha après a nedar a la platja de la seva població i ja d'adolescent inicia una costum que ell anomenarà "el paseito". que consisteix en llençar-se de bon matí a la mar per a nedar uns metres que aniran en progressió fins arribar a fer diàriament un mínim de dos mil metres. Ell mateix afirmarà, anys a venir, que amb l'arribada a Ferrol es culmina la triada que presidirà la seva vida sencera: el Ferrol, la Marina i l'Esport.
Anvers 1920, un embolic de mides olímpiques...
Cartell oficial dels VII Jocs Olímpics d'Anvers
Font: Arxiu del COI
Els Jocs de la VII Olimpíada, anomenats com els 'Jocs de la Pau' -recordant que els de la VI que s'havien de fer a Berlín no es pogueren celebrar degut a la situació de guerra-, tenen lloc a la ciutat belga d'Anvers. Per primera vegada es prepara per participar-hi un ampli equip espanyol que competirà amb les altres nacions. L'intent del Club Natació Barcelona de participar-hi per sí mateix portarà, negativa del COI inclosa, a la creació de la 'Federación Española de Natación Amateur' (FENA) l'abril del mateix 1920. Com es reglamentari aquesta serà l'encarregada de decidir l'equip i les proves en que es participarà als jocs en natació, waterpolo i salts. Serà un equip de fins a tretze persones, totes elles residents a Catalunya, de les quals finalment en viatgen dotze per a participar en la competició de waterpolo, en tres proves de natació i en una de salts.
Succeeix, però, que el 'Comité Olímpico Español' (COE) imposarà un nedador no previst per la FENA, precisament el gallec Abelardo López, a qui s'inscriurà per a nedar els 1500 m. lliures. L'Abelardo ja havia començat a fer alguna travessia solitària per les aigües properes a Ferrol, on treballava, i a Mugardos, on residia. El cas es que amb el suport del Naval Club, al qual pertanyia el nedador, i la col·laboració activa del diari 'El Correo Gallego' s'inicià una campanya per impulsar la seva participació als jocs. El 3 de juny d'aquell any el diari es fa ressò de la gesta feta per el mariner, travessant des de el moll nou del Ferrol fins al port de Mugardos, cobrint els 1820 metres en un temps de 27' 26" (*).
Retall de 'El Correo Gallego' del 15 de juny de 1920 fomentant la participació d'en Abelardo López en els jocs d'Anvers
Font: Galiciana. Biblioteca dixital de Galicia
A rel d'aquesta campanya serà cridat a Donostia, on es celebraran unes proves eliminatòries amb resultats satisfactoris. La premsa de Madrid s'incorporà de manera entusiasta a la promoció del mariner gallec, especialment el diari ABC on s'escriurà que: "Si se confirman estas pruebas, en Amberes será el seguro campeón..." a la vegada que se'l comença a anomenar com a "el tritón", "el hombre hélice", "el tragamillas" o "el fenómeno natatorio".
De moment tota aquesta allau d'exageracions serveix per a constatar dues coses:
- La encara inexistent cultura esportiva del país, desconeixedora del món de la natació internacional i espanyola
- La inoperància i desorganització del COE d'aquells anys, que actua sense cap criteri rigorós, empès per opinions particulars o pressions col·lectives
El fet es que en Abelardo López formarà part de la selecció espanyola de natació que es desplaçarà a Anvers. Ell sortirà de Donostia, on havia estat convocat junt amb l'equip d'atletisme i altres esportistes, el dia 7 d'agost, mentre que els nedadors-waterpolistes catalans sortiran de Barcelona uns dies mes tard i faran parada a París per a poder entrenar en una des les piscines flotants del Sena, a fi i efecte de prendre contacte amb l'aigua dolça, a la que són tan poc acostumats.
La trobada entre el gallec i els catalans es produeix a l'escola d'Anvers convertida en estatge per als esportistes espanyols. Des del primer moment el contacte es fred i distant. Per acabar-ho d'arreglar el primer es queixarà del fet que l'entrenador contractat poc abans dels jocs per la FENA, el suec Albert Berglund, no el deixarà entrenar amb la resta de companys. L'altra versió, diríem que oficial, dirà que es l'Abelardo el que, poc acostumat a la disciplina dels entrenaments i encara menys a nedar en piscina, serà qui es negarà a entrenar-se.
El 'Stade Nautique' d'Anvers. Es la primera piscina construïda 'ex-novo'
per una competició olímpica amb unes mides de 100 x 18 m.
i compta amb dos espais auxiliars. La caseta del fons
es el lloc destinat a vestidors i a les sortides.
Font: Arxiu del COI. Ft. SI
Restava encara el darrer acte d'aquestes desavinences, que va tenir lloc el dia 23 d'agost en que es disputaven les cinc sèries eliminatòries dels 1500 m. lliures. En Joaquim Cuadrada va nedar en la primera sèrie amb un temps de 28'01"4, arribant en darrer lloc i sent eliminat. L'Abelardo havia de nedar la cinquena i darrera sèrie i ell mateix ens explica, en carta adreçada a 'El Correo Gallego' del 14 de setembre de 1920, com van anar els fets:
"El dia 23 cuando estaba corriendo la cuarta serie y me puse el traje preparàndome para correr en mi serie; poco antes de empezar se me acercó un señor hablándome en francés, pero viendo que yo no lo entendia se dirigió a un señor de Barcelona, el cual después de hablar con él me dijo que por orden del Jurado no podia correr."
El que havia passat es ben senzill d'entendre, el Naval Club del Ferrol, al qual pertanyia l'Abelardo, no estava federat i el nedador tampoc tenia llicència de la FENA, de manera que d'acord amb el reglament dels jocs no podia prendre part a les competicions. El ridícul del COE va ser monumental. El nedador, però, no s'ho va prendre massa esportivament i a la mateixa carta escriu:
"Todo esto que a mi me pasó fue obra rastrera de los catalanes por que sabian que nadando yo quedaban muy por debajo, pues el tal Cuadrada que presentaban como campeón de España representaba para mi concepto un verdadero inocente, porque si tal señor quiere aceptar el reto a cualquiera hora que quiera le doy 200 metros de ventaja en un recorrido de 2000." (**)
En realitat el mariner gallec respirava per la ferida, dolgut per haver perdut la ocasió de ser el primer olímpic gallec de la història dels jocs, doncs hagués debutat uns dies abans que el seu connacional, en Luis Otero, que ho farà el dia 28 d'agost amb la selecció espanyola de futbol, prenent-li aquest honor.
Des de l'altra banda, la de la natació 'oficial' de la FENA i dels altres nedadors, la reacció tampoc va ser molt mesurada. Totalment en desacord per la intromissió inepta i intolerable del COE van carregar les tintes contra el menys culpable, com era el nedador del Naval Club. Així la premsa catalana i les versions oficioses de la FENA van reaccionar contra el gallec menystenint-lo i l'assumpte es va convertir poc menys que en un greuge galaico-català, obrint una ferida que per part d'alguns mitjans de comunicació gallecs encara ara continua quan es parla dels fets i se segueix culpant a 'los catalanes' com a responsables de l'afer.
A hores d'ara creiem, honestament, que en Abelardo López Montovio, l'olímpic que no ho va poder ser, fou una víctima mes de la incompetència d'un COE desorientat, desconeixedor del reglament dels jocs i sobrepassat per els esdeveniments. Ell només perseguia el seu somni, ni que fos "a pesar de nadar sin métodos científicos y sin preparación especial para ello", com havia declarat abans a la premsa el president del Naval Club, en Mario Corcuera.
Abelardo López Montovio, el precursor solitari de la natació gallega
En Abelardo López Montovio a l'edat aproximada que
tenia en anar als Jocs Olímpics d'Anvers, 33 anys.
Font: Arxiu família López
Afectat encara per la decepció olímpica, l'Abelardo López retornarà a Galicia on encara tindrà temps de fer oficial el repte llençat a en Joaquim Cuadrada per confrontar les mútues capacitats nedant 2000 m. en mar obert, generant-se un seguit de cartes i contra-cartes per a concretar la cita; però aquesta competició no tindrà lloc.
A tot això el nostre home ha estat desenvolupant la seva professió de mariner, on s'inclinà per treballar en el maneig del velam dels barcos, arribant-ne amb el pas dels anys a ser mestre veler. Tot i que les seves proeses de nedador foren majoritàriament en llargues distàncies i quasi sempre en solitari, un vesant de la seva activitat esportiva va consistir en ensenyar a nedar als mariners -o aspirants a mariner- dels vaixells en que va estar enrolat. Fonamentalment foren els vaixells escola de l'Armada: el 'Nautilus' fins al 1925; el 'Galatea' entre el 1925 i el 1928; i el 'Juan Sebastián Elcano' des d'aquest darrer any. Amb ells va fer diverses circumnavegacions del món.
Es ben conegut que era molt habitual en aquells anys que la gent de mar -pescadors, mariners- no sabés nedar.
A bord del 'Nautilus'. El primer per l'esquerra es l'Abelardo López, condecorat amb
d'altres companys per la reina Maria Cristina, mare d'Alfonso XIII, l'any de 1921
Font: Arxiu familia López. Ft. SI
Malgrat que a Anvers es va produir la 'descoberta' del crol per part dels nedadors espanyols i s'introduí com a tècnica mes eficient -especialment per l'interès d'en Enric Granados-, el nedador gallec no la va incorporar mai i va seguir emprant el doble-over i la braça que havia après a la platja de Cariño. Els anys següents a la decepció olímpica l'Abelardo reprendrà i intensificà les seves travessies en solitari.
L'any 1923 abandona el Naval Club i s'incorpora al 'Nuevo Club', entitat poliesportiva de recent creació al Ferrol. Es proposa de fer nedant la distància que separa el port de Ferrol de a A Coruña, amb un total d'onze milles marines -quasi 21 quilòmetres-. El primer intent, fet el diumenge 14 de juliol, no va reeixir; la crònica de 'El Correo Gallego' del dimecres 17 ens explica:
"Antes de comenzar el recorrido tomó, por orden del médico, un par de huevos crudos con azúcar y una pequeña cantidad de vino de Jérez... Entre el Segaño y Punta Coitelada se le dió por segunda vez alimento en la misma forma que la primera... Antes de llegar a Coitelada manifestó Abelardo que no sentia ni cansancio ni frio, pero si alguna molestia en el estómago..."
La lleugera molèstia de l'estomac s'anà incrementant fins al moment en que la retirada fou manada per el mateix metge, sense que pogués completar la travessia. Unes setmanes mes tard es repetí l'intent el dia 5 d'agost i aquesta vegada, tot i mantenir una alimentació similar, els medis locals donen per aconseguit el 'record' de distància, tot desafiant a qualsevol nedador d'Espanya que s'atreveixi a repetir la proesa. El cas es, però, que a poca distància del port de A Corunya, a l'alçada de la punta de Seixo Branco, se'l va pujar a la barca:
"El no seguir nadando hasta La Coruña fué debido a diferentes razones. En primer lugar el llegar a una hora demasiado avanzada; en segundo lugar que no tenia objeto, pues como era de puro sport no habia necesidad de molestar al nadador con el resto del trayecto...; y en tercer lugar que no se habia avisado a La Coruña de su llegada..."
L'any següent els diaris 'La Provincia' i 'El Correo Gallego' de A Coruña informaran que l'Abelardo López s'està entrenant per a l'anada als Jocs Olímpics que s'han de fer a Paris; aquest darrer informa que:
"El nadador Abelardo López ha comenzado su entrenamiento para las distancias de los 100 y 1500 metros. Si se consigue que haga estos recorridos en los menores tiempos empleados por los nadadores mundiales se procurará que acuda a la Olimpiada que dentro de breve plazo se celebrará en Paris..."
Un cop mes el nedador es portat per el que li diu la gent del seu entorn, però el desconeixement de l'actualitat de la natació dels que l'empenyen amb aquestes falses esperances si que es ben bé 'olímpic' (***). Aquesta vegada, com era d'esperar, ja no entrarà a la selecció que s'hi desplaçarà, formada en la seva totalitat per nedadors i waterpolistes del 'Natació' Barcelona.
Passada aquesta falsa oportunitat olímpica, el nedador gallec seguirà amb els seus reptes de llargues distàncies. Amb ocasió de les seves estades a ports espanyols o estrangers aprofitarà per a plantejar reptes públics a aquells que s'atreveixin a competir amb ell, siguin amateurs o professionals. Ho farà, per exemple, l'any de 1926 coincidint amb una estada del barco escola 'Galatea' als ports canaris de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria:
Retall del diari de Tenerife 'El Progreso' del 31 de maig de 1926
amb la crònica de la "regata a nado" entre Abelardo López i
Leandro Herrera, nedador local
Font: Biblioteca virtual de prensa histórica
Desprès de la guerra civil reprendrà les seves travessies. L'any de 1942 aconseguirà el que la premsa gallega va batejar com a 'record mundial', en remuntar en tres etapes consecutives el riu Guadalquivir des de Bonanza fins a la ciutat de Sevilla, amb una distancia recorreguda de 86 quilòmetres i un temps total de 21 hores i trenta minuts. Aquesta nova proesa li va reportar el lliurament d'una imponent copa de plata patrocinada per el diari esportiu 'Gol' de Madrid. Tot i semblar estrany, l'Abelardo afirmarà mes endavant que aquesta va ser la primera i la darrera copa que va guanyar en la seva carrera esportiva.
A dalt, imatge del recorregut de la travessia del riu Guadalquivir.
Retall de 'El Correo Gallego' amb la crònica enviada per el
mateix nedador de la travessia considerada 'record mundial'
Fonts: Viquipèdia i Galiciana. Biblioteca dixital de Galicia
A la seva història hi havia encara tres reptes que en un o altre moment es va proposar. L'any de 1934 es va saber que s'estava preparant per a fer la travessia del Canal de la Mànega, però no va poder realitzar aquest repte. L'any de 1942 es proposa de travessar l'estuari del 'Rio de la Plata' a l'Argentina, que ell pensava que encara no s'havia pogut fer; i finalment l'any de 1950, a l'edat de 63 anys, manifesta la voluntat de creuar l'estret de Gibraltar i intentar altre cop el Canal de la Mànega.
Retall de 'El Correo Gallego del 26 de març de 1950
Font: Galiciana. Biblioteca dixital de Galicia
Pel que fa al 'Rio de La Plata' ja a l'any de 1923 s'havia aconseguit la proesa, a càrrec de la nedadora Lilian Gemma Harrison i l'Abelardo no arribà ni a desplaçar-se a l'Argentina. Del Canal de la Mànega tampoc va poder fer-ne l'intent l'any 1950. Pel que fa a l'estret de Gibraltar, que ell creia que no l'havia fet cap espanyol, tampoc ho va poder intentar. La dificultat per aquests grans projectes va ser en tots els casos el finançament de l'activitat. En referència a l'estret de Gibraltar, ja l'havien travessat, en la data que ell hi pensava anar, tres hispanoparlants: el peruà Daniel Carpio el juliol de 1948; l'espanyol Eduardo Villanueva dos mesos més tard; i el cubà José A. Cortinas el setembre de 1949. A aquest darrer es, de ben segur, al que es refereix Abelardo López amb la patriòtica frase de "... si un cubano lo hizo, ¿ porqué no puede realizarlo un español ?"
Malgrat aquestes mancances en el seu extens currículum, l'Abelardo encara als seixanta-vuit anys va fer una nova travessia des del pont de Neda, al Ferrol, fins al moll de Mugardos, cobrint els deu quilòmetres, que com ell deia tradicionalment "los he hecho sin ningún tipo de cansancio".
Els anys de 1955 i 1956 i posteriors li van arribar els reconeixements en forma d'homenatge primer i de la Medalla de Bronze al Mèrit Esportiu de la 'Delegación Nacional de Deportes' després. L'any de 1963, amb 75 anys complerts, li sobrevindria la mort a causa de la diabetis que patia. Al llarg del que portem d'aquest segle la seva figura de nedador solitari i llegendari ha estat recordada i admirada per les noves promocions d'esportistes gallecs. L'any de 2015 la piscina coberta del seu poble natal, Cariño, va rebre el nom d'Abelardo López Montovio com a recordatori del mític precursor de la natació gallega.
Josep Castellví
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada