En el context de creixement de la natació catalana provocat per l'obertura de la piscina municipal de Montjuïc i l'arribada de la república l'any 1931 la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA) veu aquest mateix any el naixement de clubs com el Catalunya, el Martorell, el Mare Nostrum i, en el cas que ens ocupa, el Club Esportiu Mediterrani
De la costellada de Les Planes a la lluita per la piscina coberta. Les Seus
En el butlletí especial dels cinquanta anys de vida del club el seu President d’Honor, en Jaume Rius Rovira, recorda la creació de l'entitat de la manera que segueix: “D'una colla d'amics... que ens aplegàvem a l'estiu a la piscina de "La Deliciosa" (*)... sorgí la idea de fundar un club. Un diumenge, per parlar-ne, celebràrem una costellada a Les Planes de Vallvidrera, era la primavera de 1931...”. En el mateix mitjà en Vicenç Esquiroz, tot confirmant la dinada, hi aporta una visió complementària: “En aquest àpat vàrem discutir el nom del club. Hom va suggerir diversos noms: Gavina, Tiburó, Dofí, Mar Blava... finalment, per unanimitat, vàrem acordar donar-li el nom de Mediterrani...”.
Acta de constitució del C.E. Mediterrani de 3 de juliol de 1931
Font: Història del Club Esportiu Mediterrani, de Joan Martí Valls. 1997
La primera Junta Directiva queda constituïda per:
- President: Martí PlanaS Ferrer
- Secretari: Francesc Colom Maymó
- Tresorer: Jaume Rius Rovira
- Vocal 1er: Josep Company Torras
- Vocal 2n: Ramón Mauri Blanchemain
A mes dels membres de la junta foren fundadors del club en Joan Castellvell Nabonne, que serà el primer entrenador de natació; en Vicenç Esquiroz Soliva; en Pere Rius Rovira i en Joaquim Company Torras.
Mancats de local social on formalitzar una secretaria, les primeres reunions es feien a la llum de la farola de Canaletes, compartint espai amb els afeccionats al futbol. Allà el mateix president Martí Planas s'encarregava del cobrament dels rebuts i es discutien els primers passos de la nounada entitat. Ja en la seva fundació els seus promotors es decantaran per dir-ne club esportiu i no pas club natació, donant a entendre que no es volien limitar a una sola modalitat esportiva. Efectivament el C.E. Mediterrani ha comptat amb diferents seccions com la boxa, el bàsquet, el futbol i algunes mes.
Pel que fa al problema de local social una primera solució va ser el lloguer d'un pis al carrer Comtes de Barcelona n. 6, on es va poder instal·lar, a més de la secretaria, un petit gimnàs i algun element recreatiu per els associats. L'estatge esportiu es resolia primer amb la piscina de "La Deliciosa" i de seguida amb l'autorització per a l'ús de la piscina municipal de Montjuïc, quina gestió tècnica era cedida per l'ajuntament a la FCNA.
La segona piscina municipal i la primera coberta de la ciutat va estar a punt de ser una realitat a la Plaça d'Espanya, a l'antic Palau del Vestit de l'Exposició de Barcelona. Aprovada en una ampliació extraordinària del pressupost municipal el març de 1936, l'inici de la guerra n'escapçà tota possibilitat. Atenent al fet que formava part d'un Pla de Piscines per als barris de Barcelona tot porta a creure que el C.E. Mediterrani n'hagués estat el destinatari natural per al seu ús esportiu.
Desprès de la guerra civil el club passarà a dir-se per necessitats de la situació “Club Deportivo Mediterraneo” i serà dels primers a reprendre l'activitat de la natació catalana. Comptarà amb el lloguer de l'espai d'una part de “Piscinas y Deportes” on centralitzarà la tasca esportiva i on el 26 d'agost de 1939 es disputarà el primer festival interclubs de la nova etapa. Pel que fa a la seu social a finals del mateix any podrà instal·lar-se en un local mes espaiós situat a la cantonada del carrer Tres Llits amb la Plaça Reial, on podrà fer ús d'un espai mes ampli i acomodar un nou gimnàs per desenvolupar les activitats d'hivern i fer cursos per a l'aprenentatge de la natació, naturalment en sec.
Retall del Mundo Deportivo de 26 d’abril de 1940.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
També en el context de la situació de postguerra hi va haver un moment en que la "Organización Sindical de Educación y Descanso" va fer una política de control de les activitats esportives i en aquest cas de la natació. De resultes d'aquest interès el seu Delegat d'Esports en José Muñoz antic nedador del club, va realitzar gestions amb en Vicenç Esquiroz, representant del club per aquest assumpte, per tal d'aconseguir crear una entitat forta que sota el paraigües de l'organització sindical pogués fer un paper important en la natació catalana. La idea inicial fou la de fusionar el C.N. Barceloneta i el C.E. Mediterrani en un únic club de "Educación y Descanso". Aquest intent afortunadament no reeixí i cadascuna d'aquestes entitats mantingueren la seva personalitat, per bé que el C.E. Mediterrani passà a estar formalment integrat a l'organització sindical l'any 1941 per un període de poc més d'un any i mig.
L'any 1943 resultarà decisiu per el Mediterrani. Mitjançant el seu president Andreu Carbonell Silles lliura una instància a l'Ajuntament de Barcelona demanat els hi sigui concedit el solar mateix del Palau del Vestit que hem vist com a possible piscina coberta l'any 1936. Ara el club en demana la cessió per un període trenta anys per tal de, amb els seus mitjans propis, construir-hi la piscina. L'ajuntament en sessió de la Comissió Municipal Permanent de 11 de maig denega aquesta possibilitar.
Acord de la CMP de l'Ajuntament de Barcelona del 11 de maig de 1943
Font: "Gaceta Municipal de Barcelona", Hemeroteca ARCA
Aquesta decepció portarà a un seguit de gestions encapçalades per el soci fundador Jaume Rius Rovira que finalitzaran amb l'acord per a la cessió del que era la bassa del Vapor Vell al carrer de Galileu n. 49, que prèvia reforma passarà a ser la piscina i la seu social del C.E. Mediterrani entre 1944 i 1975. Com a dany col·lateral la centralització de l'activitat del club al barri de Sants provocà la marxa d'un grapat de directius i nedadors que fundaran un nou club al barri del poble Sec, el C.N. Montjuïc.
La lluita per a tenir la seva pròpia piscina coberta continuarà al llarg dels anys d'estada al carrer Galileu. Encara el mateix any 1975 l'alcalde Enric Massó promet que en un termini molt breu es col·locarà la primera pedra de l'esperada piscina municipal per a Sants, ara als terrenys de l'antiga Espanya Industrial. La promesa, però, es quedarà en això.
La solució a la nova instal·lació coberta del club ve per una mena de carambola. "Galerias Preciados" compra els terrenys de l'antiga fàbrica del Vapor Vell per a instal·lar-hi un gran centre comercial però abans de poder fer res han de trobar una solució per a desallotjar l'arrendatari de la piscina, el C.E. Mediterrani. Finalment el setembre de 1976 s'arriba a un acord per el qual el club abandona la seu històrica de Galileu i rep com a contraprestació de “Galerias Preciados” un solar de 1.500 m2 a l'interior de l'illa de Regente Mendieta amb accés des de l'Avinguda de Madrid. Finalment el club tindrà piscina coberta i un nou estatge social aconseguit per els seus propis mitjans, sense que l'ajuntament hagi complert mai la promesa feta als veïns del barri de Sants. D'aquesta etapa del club cal destacar-ne al seu president, en Antoni Massagué Rodriguez que ho va ser entre 1971 i 1984.
El que segueix ja es prou conegut. Primer la nova instal·lació amb la prosperitat social i esportiva que representa i desprès a partir de l'any 1987 s'inauguren els nous equipaments del carrer Begur. En consonància amb els diferents estadis de creixement el club passarà dels poc menys de 100 socis en arribar al Vapor Vell als 1.000 amb que compta en el moment d'abandonar aquest. La progressió a la nova piscina anirà dels 1.500 en el moment de la inauguració de Regente Mendieta fins als mes de 3.500 dels primers anys 80’s. La posada em marxa de les noves instal·lacions del carrer Begur, ara ja amb el nom de Josep Vallès en homenatge al president que en fou el principal impulsor, amb les seves successives etapes, portarà al Mediterrani a ser un dels clubs catalans amb un major nombre d'associats superant de manera clara els 10.000 socis.
Els esportistes. La natació i el waterpolo
Una de les primeres activitats que posa en marxa el nou club es l'organització del I Festival de Clubs Modestos, el mateix any 1931, de la participació del qual s'exclouen al ‘Natació’ Barcelona i a l'Athlètic considerats d'un nivell massa superior per permetre una competència real amb aquests clubs de menor tradició. De seguida es posaran en marxa l'organització de competicions tan tradicionals com el Concurs Primavera a més de començar a competir en els Campionats de Catalunya, encara que els primers anys amb resultats discrets. Es destaca, però, en Llorenç Muñoz Izal que en la seva especialitat de braça quedarà campió de Catalunya en la categoria de debutants primer i posteriorment en juniors. Anys mes tard en Llorenç Muñoz marxarà a Sevilla on serà l'ànima d'un altre gran club de la natació espanyola: el "Club Natación Sevilla".
Dels primers anys 40’s destaca en natació l'èxit assolit per en Josep Abril en guanyar el Gran Premi Pasqua del ‘Natació’ Barcelona imposant-se a en Ponsati d’aquest club. El Mediterrani, però amb les seves instal·lacions del carrer Galileu entrarà en un cicle creixent en socis i en rendiment esportiu de manera que les dècades següents veurien els millors resultats en natació i waterpolo de l'entitat.
Així als anys 50’s vindran els Agut, Lorenzo, Benito i tants mes. Les generacions dels 60’s i 70’s ja consoliden les aspiracions del Mediterrani en natació i waterpolo, amb els Bernús, Solanas, Mauri, Massaguè, Sans, Costa entre els nois i d’entre les noies les Sans, Vergés, Pifarré i d’altres. Es remarcable i indispensable la tasca d'en Marià Castellà, entrenador de natació des de 1949 fins a l'any 1978. En aquests quasi trenta anys a les seves ordres van créixer unes quantes generacions de nedadores i nedadors del Club Esportiu Mediterrani.
A partir dels vuitantes, amb les noves instal·lacions i l'augment de potencial del club, el rendiment esportiu encara donarà un nou salt endavant, arribant a comptar fins a vuit participants en JJ.OO: des de la Nuria Castellò dels jocs de 1992 a Barcelona, fins a la Marina Garcia i el Jorge Pérez o el Francisco J. Hervás i el Dani Morales; junt amb els també olímpics en waterpolo en Jordi Sans, Dani Ballart i el Ricard Sánchez. En competicions locals el Mediterrani ha tingut 47 campions de Catalunya absoluts, des del Josep Abril de 1944 fins a l'Antonio Arroyo o el Joan Ballester dels darrers anys. Les noies han aportat vint-i-nou campiones de Catalunya absolutes, començant per la Nuria Castelló de l'any 1992 fins arribar a les Aida Bertran o la Andrea F. Prades d'aquests últims temps.
També en waterpolo les jugadores i jugadors del Mediterrani han aportat les seves satisfaccions a l'entitat, tant a les competicions nacionals com en l'àmbit internacional. L'equip femení va ser un dels promotors de l'arrencada d'aquest esport a Catalunya essent el campió del primer Campionat de Catalunya de l'any 1981. Quan finalment la FEN es decideix a posar en marxa la "Liga Nacional de Waterpolo Femenino" la temporada 87/88 les noies del club hi seran presents, arribant a guanyar fins a onze edicions d'aquesta competició, únicament superades per les waterpolistes del Sabadell amb disset lligues. En nou ocasions ha estat disputant la Copa d’Europa, essent en cinc d'elles finalista. Altres sis vegades ha participat en la LEN Trophy o competició equivalent, essent tres vegades finalista. Al Mundial de Barcelona de 2003 fins a vuit jugadores del Mediterrani formaven part de l'equip d'Espanya i per esmentar alguna de les grans puntals del waterpolo femení del país que sortiren de la pedrera del club, tenim el cas de les germanes Aspar, Clara i Anni, així com també el de la Laura Ester.
Equip femení del C.E. Mediterrani Campió de Catalunya de 1981.
Valerià Cardona (E), Gemma Bernús, Sílvia Saltó, Matilde de Miguel,
Mònica Bosch, Elvira Gil, Enriqueta Ferri i Nuria Ruiz.
Davant: M. Àngels Gimeno, M. Teresa Gimeno, Cristina Marín,
Montse Ciprés, M. Cristina Gimeno i Anna Cortina.
Font: Història del Club Esportiu Mediterrani, de Joan Martí Valls. 1997. Fg. SI
També l'equip masculí, amb una historia que es remunta al mateix inici de les activitats l'any 1931, ha aportat el seu caudal d'èxits, com ara la consecució del campionat de Catalunya a la 1a categoria B els anys 1942 i 1952. També l'any 1974 es classifica en segona posició en el Campionat de Catalunya de 1a 1a categoria. Ja a partir dels anys 80’s aconseguirà llocs d'honor en campionats de Catalunya i d'Espanya, com el subcampionat de la Lliga de les temporades 92-93 i 93-94. Ha pogut participar diferents vegades a la Recopa i a l'Euro-cup. A més dels olímpics ja esmentats el club ha comptat amb un bon nombre de jugadors internacionals en waterpolo masculí com, entre d'altres, els Rubén Michavila, Marc Larumbe, Javier Aznar, Marc Barahona, Dani Pinedo, Diego Tebar o l'Oscar Garriga.
Mundo Deportivo de 31 de gener de 1998. Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Aquest any el nostre club germà, el Club Esportiu Mediterrani, acomplirà els seus primers 90 anys de vida... no ens queda sinó desitjar-li a l'entitat i als seus associats uns propers noranta anys tan bons en rendiments socials i esportius com ho han estat aquests primers.
Josep Castellví
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada