Constitució i primera temporada
En el context dels nous aires que, en general, representà la proclamació de la II República també la natació en resultà afavorida de manera que entre 1931 i 1932 es produeix un notable increment dels clubs afiliats a la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA) amb quinze noves incorporacions que equivalien a les produïdes entre 1923 i 1930, ambdós inclosos. Entre aquestes noves incorporacions hi trobem, precisament, els que podem considerar com a germans del propi C.N. Montjuïc, el Club Esportiu Mediterrani i el Club Natació Mare Nostrum. Ambdues entitats compten entre els seus inscrits amb socis que en una gran part resideixen al Poble Sec. Es precisament la marxa del Mediterrani cap a la piscina del carrer Galileu de Sants l’any 1944 que posarà en marxa el procés de constitució del C.N. Montjuïc per suplir la manca d'un club de natació al barri. Per aquesta raó es que els considerem com a clubs 'germans' i dediquem aquesta primera entrada al més efímer i desconegut dels dos: el Club Natació Mare Nostrum
En paraules de la premsa de l'època “Unos cuantos entusiastas de la natación han formado un nuevo club, que ya se ha federado con el nombre de Mare Nostrum, con domicilio en la calle Marqués del Duero, 112...” (*). De fet l'admissió a la FCNA es produeix amb data de 21 de juliol de 1931, per bé que encara amb caràcter provisional, segurament a manca d'alguna formalitat administrativa. A l'Assemblea General de la federació celebrada el dia 1 d'agost, pocs dies desprès de la seva admissió, el president de la FCNA en Manel Basté proposa i aconsegueix que els reunits autoritzin al representant del nou club a assistir-hi, encara que sense que se li permeti votar.
Retall del diari "El Diluvio", de 23 de juliol de 1931. Font: Hemeroteca ARCA
Son escollits els membres de la Junta Directiva, també de manera provisional, resultant-ne president en Manel Cervera amb l'Aureli Cruz de vicepresident i en Francesc Cama de secretari. Com a primer entrenador hi trobem en Pere Cervera que a la vegada n'era el saltador mes destacat. En el butlletí del C.N. Montjuïc n. 285 de juny de 1973, en Vicenç Esquiroz recorda la fundació del club esmentat amb algun matís diferent:
“También en los años 30, concretamene en 1931, se fundó en un bar de la calle San Antonio Abad, el club natación Mare Nostrum, algunos de cuyos dirigentes figuran en nuestras filas, como los hermanos Cruz y José Puig Novellas, sin olvidar a Francisco Cama que presidió aquella entidad y que hace años reside en Méjico... y que por cierto es tio abuelo de nuestros nadadores Dani y Ester Cama”
L'entitat es radicarà al Poble Sec, tot i comptar amb socis d'altres barris i especialment del llavors "distrito V", l'actual Raval. Així ho mostren els seus locals socials ubicats al carrer del Paral·lel n. 102 en un primer moment per acabar residint al veí n. 100, on compartirà local amb Esquerra Republicana de Catalunya. També en la ubicació dels locals es mostra aquest agermanament amb el Montjuïc, donant-se el cas que aquest ocupà per un breu temps de 1946 el proper n. 98, al Bar Estevet, per acabar situant el seu local social en el mític ‘Chipirón’ al n. 88 des del 1950 fins al 1986 en que es centralitza tota l'activitat social a la Zona Esportiva. A mes d'aquest locals del Paral·lel el Mare Nostrum també ocupà en breus períodes de temps un bar del carrer de Sant Antoni Abad i un local al principal del carrer de Sant Pau n. 38.
Ubicació dels locals socials del Mare Nostrum
i del Montjuïc, a poc mes de 100 m. de distància.
Font: Elaboració pròpia, a partir de la web Geoportal BCN
La primera competició en que participa el nou club es el festival que s'organitza a la piscina municipal de Montjuïc a benefici del Club Nàutic de Tarragona, que ha patit un cop de mar que n’ha malmès les instal·lacions del 'Serrallo', al port de la ciutat. Posteriorment prenen part en el I Trofeu per a Clubs Modestos que el C.E. Mediterrani anirà organitzant cada any a parir de 1931 i on queden exclosos de participar-hi el C.N. Barcelona i el C.N. Athlètic, considerats d’un nivel esportiu massa superior; la participació es centra en clubs com l'Olímpic, Garraf, Llevant, FAEET (Federació d'Alumnes i ex-Alumnes de l'Escola del Treball), Badalona, Martorell, Catalunya, Barceloneta i el mateix Mediterrani. Ja al mes de setembre trobem al Mare Nostrum participant a la VI Travessia del Port de Barcelona on s'hi classifiquen fins a nou nedadors, tots homes, col·locant-ne dos entre els cinquanta primers: en el lloc 26 Esteve Amell i en el 30 Josep Macià; els altres set queden classificats per darrera de la cinquantena posició d'un total de cent-seixanta-tres participants.
Uns dies abans de la travessia del port, el 8 de setembre es va disputar al mateix lloc el Campionat d'Espanya de 2.000 mar lliure amb la participació del Mare Nostrum. La distància es cobria entre el martell i l'escullera, prop de les instal·lacions del ‘Natació’ Barcelona. Les cròniques avisen que es va produir en un dia de molt mal temps que aconsellava de suspendre-la. L'organització, però, la va tirar endavant amb el resultat que dels prop de trenta nedadors que van prendre la sortida només onze van finalitzar la prova. Entre ells, en la desena posició, es trobava l'Esteve Amell, especialista en proves de fons del Mare Nostrum. El primer lloc se'l van disputar en Joquim Ricomà del Club Nàutic Tarraco i en Ramón Artigas del C.N. Athlètic, conegut en l'ambient d'aquells anys com 'l'amo', que en va sortir guanyador en un final molt ajustat.
En Ramon Artigas, l'amo, a la portada del n. 1 de la revista
Mare Nostrum (1930-1931) de novembre de 1930.
Font Arxiu JASP
De 1932 fins a l’esclat de la guerra civil espanyola
En aquests quasi quatre anys posteriors, fins a l'inici de la dissortada guerra civil, l'activitat del Mare Nostrum es mantindrà en un to mig i mig baix, amb alguna aportació individual que els farà sobresortir. En general, però, tant en l'activitat com en els resultats obtinguts s'observa un perfil mes aviat discret. L'activitat esportiva es cenyeix exclusivament als homes, sense participació femenina, i en moments tant tardans com a mitjans de l'any trenta-sis acorden de crear una secció infantil perquè s'aconsegueixi, a criteri del periodista de “El Diluvio” que en dona la noticia, que “... al dar cabida en sus filas a la natación infantil el C. Natación Mare Nostrum hace obra meritòria, siendo esta propuesta la que debe cuidarse con esmero para bien de los clubs y de la natación en general”.
Pàgina del diari "El Diluvio" de 21 de maig de 1936. Font Hemeroteca ARCA
Les participacions en natació es centren en competicions interclubs amb equips d'un nivell similar al seu com ara la FAAET, la anyal participació en el Trofeu de Clubs Modestos on en la classificació per clubs s'han de conformar amb les darreres posicions i algunes participacions en Campionats de Catalunya i alguna vegada en els d'Espanya, especialment en els de les proves de fons fetes a mar lliure on el que es possiblement el millor nadador del club, l'Esteve Amell, sol competir amb els millors especialistes de la distància. També en les travessies troben un lloc on poder mostrar les seves capacitats, de manera que intervenen habitualment en la Travessia del Port de Barcelona. Aquesta participació reduïda als classificats dins dels primers cinquanta es resumeix en les dades següents:
- VII, any 1932: 31. Esteve Amell
- VIII, any 1933: 36. Esteve Amell; 48. Salvador Beltrán
- IX, any 1934: 46.Antoni Pujol
- X, any 1935: 25. Antoni Pujol; 39. Esteve Amell
- XI, any 1936: No hi ha cap participant del club
En relació a la travessia de l'any 1936 cal senyalar que ja es produeix amb la guerra començada de fa mes de trenta dies i la participació general baixa fins a cent-un participants per els mes de dos-cents que ho havien fet l'any anterior. La XII travessia ja es disputarà un cop finalitzat l'enfrontament, el setembre de 1939 comptant amb seixanta-un participants.
A més de la del Port de Barcelona participen en d'altres tant a Catalunya com, a vegades, en d'altres lloc d'Espanya. Així com a mínim en els anys 32 i 33 una expedició del club es desplaça a Palma de Mallorca per tal de participar en la Travessia del Port de la ciutat i celebrar un o dos dies desprès un festival interclubs amb el Palma i l'Espanya de la mateixa localitat. A l'any 1933 rebran un ajut per un import de sis-centes pessetes de l'Ajuntament de Barcelona per aquest desplaçament, del qual se'n queixarà amargament en Llorenç Gibernau, periodista del diari esportiu ‘La Rambla’, en l'edició del 14 de juliol de 1933:
“Al club Mare Nostrum una subvenció de 600 pessetes ?... Amb quins drets i quins atributs els es concedida una subvenció ?... Tenim casos recents i, no cal dir-ho, de mes importància, on el nostre Ajuntament ha regatejat una pesseta. Per citar-ne un només farem esment a la Travessia al Port de Barcelona... on amb penes i treballs desprès de sol·licitar MIL PESSETES fou concedit al Club Natació Athlètic... CINC CENTES PESSETES...”
I per reblar el clau finalitza “Precisament ahir se celebraran els Campionats de Catalunya de Debutants... i oh casualitat, no sabérem veure cap nedador del Mare Nostrum”. Per acabar-ho d'adobar el que el mateix periodista anomenà amb un cert to despectiu ‘l'excursió’ a Palma acabà amb el resultat que el millor classificat del club a la travessia va arribar en la posició 21, darrera de nedadors locals que a nivell general de la natació no eren precisament dels mes coneguts.
En qualsevol cas, i al marge de l'anècdota anterior, el club va comptar amb un bon grapat de nedadors com ara els Amell, Pujol, Beltran, Alonso, els germans Cervera, Manzano, Clemente, els germans Cruz, Aussió, Ribas i d’altres mes. Aquests dos darrers són autoritzats per el Comitè Executiu de la FCNA amb data de 11 de desembre de 1934 a fitxar per el ‘Natació’ Barcelona amb l'acord del Mare Nostrum, de manera que alguna cosa hi deurien veure els del club degà per a portar-los a les seves files.
Un altre dels nedadors que comencen a despuntar a les competicions de debutants es en Josep Clemente, que destacarà en el crol i en les distàncies dels 100 i 200 metres, a més de començar a jugar al waterpolo. Desprès de la guerra civil s'instal·larà a França, possiblement com a exiliat, on serà soci i esportista de l'Esporting Club Universitaire de France, l’SCUF, fundat l'any 1895 i podrà seguir practicant els seus esports preferits fins al retorn a Catalunya i la seva integració com a entrenador de natació del Montjuïc i jugador-entrenador del waterpolo del club entre els anys 1949 i 1952.
Article al butlletí del CNM, n. 14 d'abril-desembre de 1949
Font: Arxiu JCE
En aquests breus anys de vida del club també els seus esportistes prenen part en competicions de salts i waterpolo. En salts destaca en Pere Cervera que en aquesta especialitat aconsegueix alguns bons resultats. En waterpolo el club ha de competir en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, amb resultats desfavorables al principi que aniran millorant amb l'experiència. En el Campionat de Catalunya de tercera categoria de l'any 1932 un dels partits va ser contra l'Athlètic B, perdent el Mare Nostrum per 5 gols a 0. L'alineació del Mare Nostrum es la de: Cervera, Cruz I, Sans, Cruz II, Pablo i Cristall. Com es pot notar la crònica de "La Veu de Catalunya" només dona sis noms. Tot i això el waterpolo d'aquells anys era molt mes inconstant i complicat que el que coneixem actualment, de manera que les incompareixences de jugadors o de jutges eren cosa freqüent que sovint provocava l'ajornament dels partits; com també eren freqüents els partits que no s'acabaven perquè hi havia incidents entre els jugadors mateixos o entre jugadors i el públic, com de vegades també amb algun àrbitre que no era extraordinari que acabés remullant-se en contra de la seva voluntat. Així, per exemple, aquest mateix any 1932 el Mare Nostrum s'ha de retirar del Campionat de Catalunya de waterpolo per insuficiència d'efectius, provocant la necessària reestructuració del calendari per part de la FCNA.
Com tants d'altres clubs catalanes de tots els esports, el Mare Nostrum pagarà la seva quota de sofriment amb la participació a la guerra on hi va morir, que en tinguem coneixement, l'Enric Manzano, nedador i directiu del club a més d'uns quants socis mes ferits en el front i tants d'altres cap a l'exili. L'inici de la recuperació de la natació catalana trobarà els membres que en resten amb greus dificultats per a la represa del club, de manera que acabaran optant per a integrar-se el mateix 1939 en el C. E. Mediterrani amb el que compartien localització total o parcial al barri del Poble Sec, posant punt i final a la breu història d'aquest club antecessor i germà del Club Natació Montjuïc.
Josep Castellví
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada