El 4 de juliol de l'any 1966 es produeix la inauguració oficial de la piscina municipal de la plaça de Folch i Torres, que el club venia reivindicant des de l'any 1948. No hi ha dubte que va representar una nova etapa per a la història dels esports que es practicaven al Montjuïc i, en aquest cas concret, per a la natació. L'usdefruit de la instal·lació, però, no es va produir fins al mes d'octubre d'aquell mateix any, moment en que l'alcalde Porcioles va lliurar, en un acte solemne fet a la mateixa piscina, les claus de l'equipament al llavors president, Esteve Limiñana.
8 d'octubre de 1966. L'alcalde Josep M. Porcioles lliura les claus de Folch i Torres
al president del C.N. Montjuïc Esteve Limiñana. Presencien l'acte Esquiroz,
Samaranch, representant a Catalunya de la DND, i Assalit,
regidor d'Esports de l'ajuntament de Barcelona
Font: Arxiu del CNM. Ft. Montalvo
Una visió general d'aquest anys
De fet aquesta dècada representa el trànsit des de la piscina de Folch i Torres, de propietat municipal, a la Zona Esportiva del club a la pedrera de 'Can Borinot', quina primera fase s'inaugura l'octubre de 1976. Per a poder gaudir la piscina de la nova instal·lació caldrà esperar, no obstant, fins a l'estiu de 1979 de manera que Folch i Torres seguirà sent fonamental per a la natació del club encara per molts anys, tot i poder comptar amb la pileta de la Zona Esportiva..
Els quadres que segueixen donen compte de la classificació dels equips absoluts a les competicions mes importants de cada temporada, es a dir: els campionats de Catalunya i d'Espanya en les seves versions d'hivern i d'estiu. Fins a l'any 1969 als campionats d'Espanya d'estiu s'hi participava per seleccions de les diferents federacions i en conseqüència no hi ha classificació per clubs. Altrament, el campionat de Catalunya d'estiu se seguirà fent a partir de 1973, però deixarà de tenir una classificació per clubs fins a la seva represa l'any 1981. En cas de tenir la mateixa classificació campionats diferents apareixen superposats en un sol color.
Representació gràfica de la classificació dels equips absoluts del
C.N. Montjuïc en les principals competicions nacionals.
Font: Elaboració pròpia
Podem comprovar com els resultats de l'equip femení són mes constants i equilibrats, mentre que els dels nois presenten una mes gran discontinuïtat i, en general, unes classificacions menys favorables especialment pel que fa als campionats d'Espanya.
En el cas dels nois hi ha la dificultat afegida de la creixent importància del waterpolo al club, que va absorbint poc a poc gran nombre dels nedadors que passen a entrenar quasi exclusivament enfocats cap a aquest esport; es tracta, però, d'una tendència bastant generalitzada en la resta d'equips catalans d'aquells anys. En Vicenç Esquiroz, en la seva faceta de periodista de "El Mundo Deportivo", escriu després dels campionats de Catalunya d'hivern de l'any 1970:
"Una lección palpable es que para lograr marcas en natación es necesaria una total dedicación. En estos campeonatos todos los participantes concentrados exclusivamente en la natación han visto premiados sus esfuerzos... Por contra, los que han compartido su actividad con el waterpolo, se mostraron fuertes pero también lógicamente agarrotados, con cronos por debajo de sus posibilidades."
Pel que fa al conjunt de les actuacions de les nadadores i nedadors de tots els clubs adherits a la FEN aquesta les reflecteix anualment en dos tipus diferents de classificacions.
- El 'Mejor club', que recull la valoració de les diferents entitats atenent a la presència dels seus esportistes en el llistat de millors marques nacionals de cada prova
- L'anomenat 'Trofeo Méjico' o mes endavant Munich o Montreal, segons els propers Jocs Olímpics a celebrar. Aquest es basa en les classificacions obtingudes per els clubs no només a nivell absolut sinó també tenint en compte les competicions per grups d'edat. En el gràfic adjunt l'hem anomenat 'Trofeu JJOO'
El resultat per aquests anys, en classificació agregada femenina i masculina, es la que segueix, tenint en compte que en cas de tenir la mateixa classificació els dos trofeus apareixen superposats en un sol color.
Representació gràfica del lloc ocupat per el C.N. Montjuïc
en les classificacions de la FEN, 1966 - 1976.
Font: Elaboració pròpia
Com es pot comprovar, a partir de la inicial estabilitat entre els lloc que van del tercer al cinquè dels primers anys es produeix primer una lleugera baixada que precedirà un alça important entre els anys 1972 - 1975. En gran part aquesta darrera es deguda a la rellevància que adquireix l'equip femení del club, que assolirà primers i segons llocs en aquest període en diferents competicions.
Com a consideració general, cal tenir present que a nivell nacional, a mes dels clàssics clubs catalans com ara el Sabadell, el 'Natació' Barcelona i el Montjuïc, la presència en aquesta escala de clubs no catalans estava aquesta primers anys quasi sempre limitada al C.N. Metropole canari. Es a partir de mitjans anys seixanta i mes clarament en els 70's que la diversificació dels clubs capdavanters donarà cabuda a entitats com el Poble Nou, el Terrassa, el Manresa o el Barceloneta d'entre els catalans, i a la incorporació de clubs com el Canoe, la U.D. Las Palmas, el Palma de Mallorca i d'altres mes entre els de la resta d'Espanya.
Els equips humans que ho van fer possible
En aquesta etapa de la natació del Montjuïc s'hi compten fins a cinc entrenadors: Albert Medina, Guillem Alsina, Miquel Escolies, Agustí Mestres i Enric Salas.
En Albert Medina, ex.nedador del club dels anys 50's, venia fent la tasca de primer tècnic des de finals de l'any 1959 i s'hi estarà fins a començaments de 1971. Al llarg de mes d'onze anys, amb diferents campionats absoluts de Catalunya masculins i femenins conquerits, tindrà el rècord de permanència en el càrrec de tot el període que rememorem en aquest bloc (*).
L'Albert Medina serà substituït per un període de menys d'un any per en Guillem Alsina, que marxarà a primer de gener de 1972 al C.N. Sabadell com a recanvi d'en Bert Sitters.
El relleu al Montjuïc serà, una vegada mes, un home de la casa com en Miquel Escolies que havia estat fent de segon, junt amb la Carme Ramos, amb els anteriorment citats. El seu període tampoc s'allargarà, atès que a l'octubre de 1972 el nou president, Joan Ballart, fitxarà com a entrenador de natació i waterpolo a en Agustí Mestres, provinent del C.N. Poble Nou on havia aconseguit un elevat nivell competitiu. Es de senyalar que en Mestres torna a reunir en una única persona la doble funció d'entrenador de natació i de waterpolo, que s'havia ja separat en el sí del Montjuïc des de feia uns quants anys.
Malauradament, però, en Mestres no va gaudir d'una època plàcida al Montjuïc malgrat els èxits inicials en natació, donat que el mes de juny de 1974 patirà un accident automobilístic quan anava a disputar un partit de waterpolo a Saragossa del qual en sortirà greument ferit i que el tindrà convalescent al llarg d'un bon grapat de mesos.
Retall de "El Mundo Deportivo" del 13 de setembre de 1974
anunciant la millora en l'estat d'en Agustí Mestres.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
La llarga indisposició del primer entrenador tindrà com a conseqüència que la seva funció fos realitzada per l'Enric Salas, que venia sent el seu segon. Des del moment que en Mestres anava millorant, va poder primer assessorar i mes endavant substituir a l'Enric Salas, recuperant la seva funció original encara que només en natació, ja que per el waterpolo el club havia fitxat a finals de l'any 1974 l'Imre Szikora.
Pel que fa als esportistes que han defensat la natació del Montjuïc, ens trobem l'any 1966 amb el que en podríem dir la tercera generació de nedadors del club. Les nedadores i nedadors de la segona, responsables de les històriques victòries dels primers anys 60's, com les Carme Ramos, Nuria Llonch, Carme Medina o els Abadias, Molinero, Carabí o Carles Medina ja no segueixen. La generació que inaugura la piscina de Folch i Torres estarà formada per les Segarra, Castillo, Arquero, Espí, 'Mapi' Escriche, Ortega i els Monzó, Navarro, Murio, Costa, Sánchez Segura o Mas, entre d'altres.
En certa manera en Jaume Monzó va servir com a la baula de continuïtat entre aquestes dues generacions i a ell es deurà la fita mes emblemàtica d'aquests anys, que es el seu subcampionat d'Europa en els 200 m. esquena a Utrecht de 1966. A més en Jaume serà el primer olímpic del Montjuïc, en participar als jocs de Mèxic 1968. En una altra entrada del bloc hi podrem incidir mes a fons en aquesta etapa.
28 d'agost de 1966. Rebuda d'en Jaume Monzó a l'aeroport del Prat en tornar d'Utrecht.
Enrique Rubio l'entrevista, voltat de seguidors del club que l'han anat a rebre.
Font: Arxiu JCE. Fons Jaume Monzó. Ft. SI
Es van assolint per la nova generació importants resultats, com ara el campionat d'Espanya d'hivern en el relleu de 4x200 m. lliures a la piscina de l'Escollera de l'any 1966, amb un temps de 8'49" que estableix a la vegada un nou rècord dels campionats.
Equip de relleus 4x200 m. lliures del CNM campió d'Espanya d'hivern
a l'any 1966, piscina de l'Escollera. Murio, Monzó, Navarro i Costa
Font: Arxiu JCE. Fons Jaume Monzó. Ft. Montejano
L'any 1967, a mes dels resultats de l'equip absolut, ja ressenyats al gràfic, ens trobem amb que els equips infantils i juvenil masculins queden campions de Catalunya, els primers a Terrassa (**) i els segons a Tarragona. A la vegada el juvenil Eduard Costa estableix un rècord d'Espanya de la categoria en 200 m. estils. Les noies juvenils quedarien segones a la 'vella' de Montjuïc.
Equip juvenil campió de Catalunya de l'any 1967. Giménez, Sánchez, Costa,
Medina (E), Joares (D). A sota Murio, Navarro, Segura i Castellví.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI
L'any 1968, olímpic, s'instaura per el el C.N. Montjuïc el 'Trofeu Martí Planas' (***), en memòria del desaparegut fundador dels C.E. Mediterrani (1931) i C.N. Montjuïc (1944). Se'n celebraren fins a quatre edicions i estaven dedicades als nedadors de sis a nou anys amb proves de 33 m. en cada estil per a noies i nois. El Montjuïc va guanyar amplament totes les edicions celebrades mostrant que la tasca de promoció de nous valors estava ben encaminada amb la feina dels segons entrenadors: Carme Ramos i Miquel Escolies.
El 1969 s'acompleix el XXV Aniversari de la fundació del club, de manera que la FEN va atorgar al Montjuïc la organització del "XII Campeonato de España de Invierno" que tingué lloc a la Folch i Torres del 28 al 30 de març, sense que el club hi tingues una actuació massa destacada. En certa manera s'estava en una fase de transició entre la tercera generació que hem esmentat abans i la quarta que ja anava demanant pas.
Així el 1970 ja ens trobem en aquest relleu i es van incorporant les Pallarés, Artigas, les germanes Flaqué, Boix, Hernàndez, Del Olmo o Moya d'entre les noies. Per part dels nois els substituts dels que ja són en vies de plegar o de dedicar-se exclusivament al waterpolo son els Carrizo, germans Nogueroles, Cama, Hernández o Garcia, entre d'altres, amb en Toni Comas fent un paper d'enllaç entre aquestes dues generacions. Una fita emblemàtica d'aquesta nova fornada es l'establiment del nou rècord social infantil dels 100 m. lliures masculins, a càrrec d'en Marc Carrizo quan millora la marca de l'any 1960 d'en Juan Antonio Molinero establerta llavors en 59"0 tot deixant-la en 57"5. Altrament el mateix Marc Carrizo estableix un rècord d'Espanya infantil com a integrant de l'equip de 4x200 m. lliures en competició internacional; així mateix va assolint un bon grapat de rècords socials.
Portada del butlletí del C.N. Montjuïc n. 253, d'octubre de 1970. En J.A. Molinero
felicita a en Marc Carrizo amb motiu del nou rècord social infantil dels 100 m. lliures.
Font: Arxiu JCE
A partir de 1971 la transició dels equips absoluts de natació del club es consolida i arribarà a ser plenament acomplerta entre els anys 1972 i 1974. Això es especialment notable en el cas de les noies que assoliran el primer lloc en el campionat de Catalunya absoluts de l'any 1972 i el segon lloc als campionats d'Espanya d'estiu els anys 1972 i 1973.
En relació als campionats d'Espanya femenins la Montserrat Artigas ja en queda campiona dels 100 m. lliures l'any 1971, repetint aquesta posició en els 400 m. lliures l'any 1973. La Mercè Pallarès quedarà segona o tercera sovint en les proves d'esquena d'aquests anys. Per la seva part la Lidia Flaqué es proclamarà tres vegades campiona d'Espanya en els 800 m. lliures els anys 1971, 1973 i 1974.
Cerimònia de lliurament de premios dels 100 m. esquena femenins als Campionats
d'Espanya a Pamplona de l'any 1973. Herminia Jaqueti al centre, 1a;
Mercè Pallarés a la seva dreta, 2a i Silvia Fontana 3a.
Font: Arxiu del CNM. Ft. Montejano
Aquest darrer any les noies del Montjuïc arribaran a proclamar-se campiones d'Espanya d'hivern a la ciutat de Sevilla, per primera vegada a la història del club, amb l'equip format per Mercè Pallarès, Lidia Flaqué, Montserrat Artigas, Ana Moya, Pilar López, Mercè Franco, Cristina Iranzo i Lluisa Rodriguez
Portada del butlletí del club n. 296 de juliol-agost de 1974 amb l'equip
femení del Montjuïc campiones d'Espanya d'hivern de 1974.
Font: Arxiu JCE
L'equip masculí ve d'unes classificacions absolutes que han anat empitjorant els darrers anys 60's per a tenir un inici de remuntada a partir del primers 70's, arribant a un pic de millors classificacions els anys 73 i 74, coincidint amb l'arribada d'en Mestres com a entrenador, amb l'interregne ja comentat d'en Enric Salas, i la incorporació procedents d'altres clubs de nedadors com en Josep Bas, Florentí Villà i algun mes, que complementaran el nivell dels sorgits de la pedrera del Montjuïc. Així en Josep Bas quedarà campió d'Espanya fins a vuit vegades entre 1973 i 1976 en 200 i 400 m. lliures i, especialment, en els 1.500 m. lliures.
Als campionats del món de Belgrado (1973) i Cali (1975) en Bas hi serà seleccionat per a competir en la prova dels 1.500 m. lliures, obtenint al darrer d'aquests campionats un rècord d'Espanya de la distància en 16'35"2. Al campionat d'Espanya d'estiu del mateix any, celebrat a Reus, tornarà a batre aquest rècord d'Espanya amb un temps de 16'33"5. El mateix Bas re-emprendrà el camí dels olímpics del Montjuïc en natació, obert per en Jaume Monzó a Mèxic 1968, formant part de la selecció espanyola que participa als jocs de Mont-real de l'any 1976 en la mateixa prova.
Campionats Espanya de natació a Reus, 1975. Josep Bas campió i rècord d'Espanya
amb Serrano i Beltrán de la UD Las Palmas, segon i tercer classificats.
Font: Arxiu del CNM. Ft. Montejano
El mes de setembre de 1976 s'incorporarà com a primer entrenador en Joaquim Àlvarez, fins llavors primer tècnic del C.N. Tarraco, que iniciarà un període de quatre temporades al front de la natació del C.N. Montjuïc, recuperant una estabilitat necessària en el càrrec.
Retall de "El Mundo Deportivo" del 3 de setembre de 1976 amb la noticia
de la incorporació d'en Joaquín Àlvarez com a entrenador de natació del Montjuïc
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Josep Castellví
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada