La piscina és morta, llarga vida a les noves piscines !... (1)

Comencem pel final, les noves piscines del Montjuïc...

Sense que hagi de servir com a precedent, aquesta entrada comença pel final. A les acaballes d'aquest passat mes de juliol, el Club Natació Montjuïc ha inaugurat unes noves instal·lacions de piscines a la seva zona esportiva (2).

L'actual junta directiva del club, que ve donant mostres d'una renovada voluntat d'iniciativa, amb el seu president Josep M. Valls al capdavant, va iniciar el desembre de 2025 una profunda renovació de la piscina de mides olímpiques de la zona esportiva, inaugurada el 1979.

De fet és tracta d'una piscina de nova estructura i amb diferents materials, més adequats a les realitats del 2026, que conserva les mides de la anterior, incorporant a més una nova piscina infantil de 21 x 6 metres, encara en construcció. Ambdues seran cobertes, a partir de la tardor, per un globus de grans dimensions que ha de cobrir les dues piletes durant les etapes de més fred ambient.

Dues imatges, recollides per els informatius de 'betevé', amb la 
noticia del nou equipament de la zona esportiva del C.N. Montjuïc.
Font: Informatius betevé. Imatges virtuals

Imatge real de la nova piscina de mides olímpiques, amb 
la seva tot just estrenada il·luminació nocturna.
Font: Web del C.N. Montjuïc. Ft. SI

Sobre la piscina que ja no hi és...

Antecedents de la 'Ciutat Esportiva' del C.N. Montjuïc

Per situar adequadament la piscina de la qual ens acabem d'acomiadar, ens hem de referir als origens de la 'Ciutat Esportiva' del Montjuïc. 

El cert és que la idea originaria dels socis fundadors de l'entitat sempre ha estat la de tenir equipaments esportius propis, sufragats per els seus associats. Així, consegüentment, és fan els diferents intents, primer a l'any 1948, en l'espai que ocupava el frontó Nuevo Mundo del Paral·lel - posteriorment convertit en el cine Regio Palace -. (3)

Més tard, s'opta per proposar el nou equipament a la plaça de la Reina Amàlia - actual Folch i Torres -, on ara hi ha l'Institut Milà i Fontanals -. A l'efecte de contribuir a la construcció de la piscina i el gimnàs corresponents, es van iniciar tot tipus de recaptes entre els associats, simpatitzants, empreses i comerços del barri del Poble-sec; a la vegada s'estableix un pre-acord amb una entitat financera per tal d'obtenir un crèdit per a completar el finançament de l'operació. 

Encara l'any 1957, el vicepresident del club Jaume Florensa confirma la voluntat dels socis i directius, respecta a la desitjada piscina coberta, amb aquestes paraules:

"... La construcción de la misma irá a nuestro cargo. Y esa necesidad (de la piscina) la plantea... no una simple entidad, sino una populosa barriada.

Lo cierto es que el Club de Natación Montjuich no quiere, como se ha venido diciendo, que el Ayuntamiento le construya su piscina...  Las piscinas no han de ser simples cuerpos de cemento; han de tener su alma, el club que las anime y las mueva... Y los clubs han de aportar igualmente un esfuerzo económico, con la ayuda de sus incondicionales. El Club de Natación Montjuich ha demostrado su suficiencia y ahora quiere demostrarla aportando para la ciudad una instalación para la pràctica del deporte." (MD, 31 d'octubre de 1957)

Malgrat la voluntat dels fundadors i dels primers associats de l'entitat, va ser necessari reconduir les aspiracions del club; acomodant-se a la realitat que la construcció de la anhelada instal·lació ha d'anar necessàriament a càrrec de la ajuntament de Barcelona, el qual n'ha de cedir la gestió al club.

Però una cosa és acceptar el mal menor de la instal·lació municipal cedida, i una altra ben diferent és renunciar a poder tenir un equipament esportiu de propietat del club. Així, en el butlletí del mes de desembre de 1967 - poc més d'un any desprès de prendre possessió de Folch i Torres - l'expresident i soci n. 1, Vicenç Esquiroz, fa una crida per aconseguir el 'patrimoni social' en aquests termes:

"... a poco de ser inagurada la piscina (de Folch i Torres) escribí sobre la necesidad de crear el patrimonio del Club, comprando unos terrenos y construyendo en ellos unas instalaciones deportivas, con piscinas, pistas de tenis, campo de rugby, etc...

... el Club vive de precario. Tiene unas instalaciones cedidas por el Ayuntamiento de Barcelona... Pero esto entiendo yo que es poco, muy poco. Nuestro Club debe ir a la consecución del propio patrimonio social, que asegure su continuidad y además sea una entidad en la que sus socios hallen medios para su expansión en todas las edades."

Reproducció de l'article d'en Vicenç Esquiroz, publicat al butlletí n. 219 de 
desembre de 1967, proposant el nou objectiu d'un 'patrimoni social'.
Font: Arxiu JCE

Des d'aquest primer impuls pel patrimoni social van passar més de sis anys, fins a que en l'Assemblea General Extraordinària del onze de juny de 1974 és va aprovar, per una aclaparadora majoria dels presents, la proposta de creació del que és coneixia com a Zona Polideportiva.

A l'efecte de potenciar el seu coneixement entre les entitats i institucions implicades, la junta directiva del Montjuïc elabora un complert dossier, en format A3, on és mostren els terrenys escollits, així com la planificació dels espais a construir en les diferents fases del projecte.

Caràtula del projecte de les noves instal·lacions esportives del 
Club Natació Montjuïc, presentat a finals de l'any 1974.
Font: ANC 1-1243, fons família Fortuny 

És en el marc d'aquest nou projecte que cal incloure la construcció de les diferents piscina projectades, que inicialment són tres:

• Una descoberta, amb les mides olímpiques de 50 x 21 m.

• Dues de cobertes , de 25 x 16,66 i de 16,66 x 8 m., respectivament

El mateix projecte inicial les defineix dins del conjunt d'equipaments socials i esportius a desenvolupar, com mostren els quadres que reproduïm:

Plànol i nomenclatura del projecte de noves instal·lacions del 
C.N. Montjuïc, amb les tres piscines inicialment previstes.
Font: ANC 1-1243, fons família Fortuny 

Aquest projecte és vol encabir en la parcel·la adquirida pel club, que no és altra que que la conformada pels terrenys de l'antiga pedrera de Can Borinot, al vessant sud de la muntanya de Montjuïc, amb una superfície de 70.000 m2 (4).

En la imatge de la parcel·la adquirida inclosa en el dossier informatiu elaborat per el club, s'observa la dificultat per a transformar l'antiga pedrera en uns espais aptes per la pràctica esportiva i per als locals socials del Montjuïc. És tracta d'un espai amb diferents desnivells, delimitat en gran part per les parets de la pedrera, mentre que la resta de la zona inclou encara magatzems i petites edificacions que donen serveis a la mateixa.  

A la reproducció és pot comprovar visualment com Can Borinot resta aïllat en aquest 'vessant ocult' de la muntanya, encara pendent de gran part de les obres d'urbanització que l'ajuntament ha d'anar afrontant, amb especial acceleració quan anys a venir s'esdevé la nominació de Barcelona com a seu del Jocs de la XXV Olimpíada de l'any 1992.

Imatge inclosa en el projecte de noves instal·lacions del C.N. Montjuïc, 
amb una vista aèria de l'indret on s'ha d'encabir el nou equipament.
Font: ANC1-1243, fons família Fortuny 

La piscina de mides olímpiques del Montjuïc

El mes d'octubre de 1976 té lloc la inauguració de la primera fase de la que ja es coneixia com a Ciutat Esportiva, encara que només comptava amb unes poques pistes de tennis i el que era l'esbós dels futurs camp de rugbi i les pistes d'atletisme que el circumdaven.

A partir d'aquest moment és comencen a planejar els pasos següents que inclouen, entre d'altres, la realització de la piscina de mides olímpiques amb els seus corresponents vestidors i sales tècniques. La materialització tècnica d'aquesta part del projecte correspon a l'arquitecte Fabregat, qui compta amb l'experiència de l'olímpic montjuiquenc Jaume Monzó, en la seva funció d'arquitecte tècnic.

Per a l'execució de l'obra, la junta directiva d'en Joan Ballart contracta a l'empresa Sport AGME, la direcció tècnica de la qual correspon a l'Alex Aguyé Mas. Aquest, en entrevista concedida a la revista Piscinas XXI (5) és el mateix Aguyé qui en fa una descripció més detallada d'algunes de les principals característiques de la nova instal·lació:

• Dimensions olímpiques de 50 x 21 m.

• 8 carreres, de 2,50 m. d'amplada cadascun

• Profunditat mitjana de 2 m., entre 1,80 - mínima - i 2,50 m.- desguàs -

• Vas de formigó armat

• Sobreeixidors anti-onades, tipus Munich

• Volum d'aigua del vas de la piscina d'una mica més de 2.100.000 litres

• Zona de platges de 5 m. d'amplada, resolta amb pedra artificial

• Sala de màquines de 600 m2, amb accés per a furgonetes, dotada amb sis equips de filtratge, a més dels equipament per a la calefacció i el tractaments químic de l'aigua.

Alguns dels plànols del projecte de piscina de mides olímpiques 
de la Ciutat Esportiva del C.N. Montjuïc.
Font: Arxiu JCE, fons C.N. Montjuïc

Les obres s'allarguen des de mitjans de 1977 fins a les primeries de 1979, segurament endarrerides per la complexitat del projecte i per algunes dificultats amb el finançament, que inicialment és previst d'aconseguir per la subscripció dels títols de soci de la Ciutat Esportiva. Aquests títols, necessaris com una mena d'entrada per a ser soci del nou equipament, tenen un preu de 40.000 ptes. l'any 1978, però al cap d'un any ja se'n demanen 60.000. 

Com sigui que aquesta fórmula de finançament no resulta suficient, s'acorda amb una entitat bancària un crèdit de 25.000.000 de ptes., que és concedeix en forma de 100 crèdits personals de 250.000 ptes cadascun. Són subscrits per 100 socis de l'entitat, que s'han ofert voluntaris com avaladors. El retorn d'aquests préstecs personals els assumeix el propi Club Natació Montjuïc, alliberant de la càrrega als socis que han col·laborat per a la seva obtenció.

Retall de butlletí n. 319, de juliol-setembre de 1979, on s'informa dels socis 
que venen avalant els crèdits personals des del mes de gener de 1979
Font: Arxiu JCE

Consten com a avaladors fins aquest mes d'agost quasi bé 80 socis, i entenem que és va arribar a cobrir la xifra de 100 avaladors prevista per a cobrir el préstec sol·licitat.

Les obres van avançant i en el primer trimestre de 1979 ja és comença a veure com és fan proves d'omplir d'aigua la piscina. A les imatges que acompanyen aquest text és pot observar, en la fotografia general, l'avenç en la construcció de la pileta, que ja és troba en les proves finals d'omplir el vas, a la vegada que és poden observar els avenços en les obres dels vestidors i les sales tècniques, així com en el bar-restaurant i local social.

Dues imatges del desenvolupament de les obres. Dalt, completant 
l'estructura del vas. Sota començant a fer proves tot omplint la piscina.
Font: Arxiu JCE, fons C.N. Montjuïc. Fts. SI

D'aquesta manera, cap a l'estiu del 1979 la piscina de mides olímpiques és en plena disposició de ser utilitzada per els esportistes i demès associats del Club Natació Montjuïc.

Atès que la seva 'mort' s'ha produït a les acaballes de 2025, la primera piscina de mides olímpiques de la zona esportiva del Club Natació Montjuïc ha tingut una vida útil de quaranta-sis anys, durant els quals ha vist tota sèrie d'esdeveniments esportius i socials, contribuint amb la seva làmina d'aigua com espai d'entrenament als grans esdeveniments viscuts per la ciutat com son els JJ.OO de 1992 i altres competicions, a més de permetre als associats de l'entitat els seus exercicis de manteniment i salut, tot practicant la natació; mentre que, especialment als estius, ha estat un punt de trobada i esbarjo familiar. 

El butlletí CROL, de la Federaciópn Española de Natación (FEN)  celebra, en l'editorial del seu n. 171, del mes de maig de 1979, l'estrena de la nova piscina amb les paraules següents:

"Parece que fue ayer y ya son 35 los años que el C.N. Montjuich está aportando su caudal de afición, de entusiasmo y de éxitos deportivos a la natación española. Chorro de valores inapreciables que ahora va a culminar con la aportación de unas instalaciones natatorias de primerísima calidad...

La piscina tiene, entre otros méritos, el de rehuir todo alarde arquitectónico o suntuario en aras de su efectividad deportiva... pero con básicas previsiones de futuro, como los anclajes que permiten su ulterior cobertura (con globo presostático), o como la maquinaria e instalaciones que garanticen el funcionamiento de dos piscinas más que están en proyecto... A toda la Junta del C.N. Montjuich, a sus socios, y especialmente a su presidente y máximo impulsor, Juan Ballart, nuestra felicitación y nuestra más sincera enhorabuena. La natación española vuelve a quedar en deuda con vosotros."

Editorial del n. 171 de la revista CROL, de la FEN, corresponent al mes 
de maig de 1979, felicitant al Montjuïc per la seva nova realització.
Font: Arxiu JCE, fons FEN. Ft. SI

A tot això, la junta directiva encapçalada per el president Joan Ballart Serra ha previst una inauguració oficial molt més convenient i espectacular. Ha rebut l'encàrrec de la FEN d'organitzar els LXIX Campionats d'Espanya Absoluts de Natació, que s'han de celebrar del 2 al 5 d'agost de 1979.

Una inauguració amb tots els ets i uts: el LXIX Campionat d'Espanya Absolut de Natació...

Portada i contraportada del butlletí social n. 325, de juliol-setembre de 1979, 
dedicada als Campionats d'Espanya de Natació, amb una vista 
panoràmica de la instal·lació els dies de competició.
Font: Arxiu JCE

No cal dir que l'organització d'aquest campionat, que serveix d'inauguració oficial de la nova piscina, és tot un repte per a la junta directiva del club i una empresa de prestigi per els seus associats.

Fins aquest 1979 l'únic antecedent  de l'organització pel club d'una competició d'àmbit estatal d'aquesta importància és produeix deu anys abans, quan al 1969 el Club Natació Montjuïc rep de la FEN l'encàrrec de l'organització del XII Campionat d'Espanya de Natació d'hivern a la piscina de Folch i Torres, englobat en els actes commemoratius del XXV Aniversari de la fundació del club.

Afortunadament tot va sortir de la millor manera possible. Les instal·lacions van ser completades a temps, podent estrenar el local social amb el bar-restaurant, així com els vestidors de la piscina, amb tots els seus serveis associats, tal com queda palès a la imatge que reproduïm. Un altre encert va ser el de poder disposar d'una ample zona d'aparcament, per tal de facilitar l'accés a la Ciutat Esportiva.

Reproducció d'una pàgina del butlletí n. 325, de juliol-setembre de 1979, 
amb vista de l'entrada dels vestidors i de la piscina a peu de platja.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Va caldre la col·locació de grades auxiliars al voltant de la piscina, a l'objecte d'encabir-hi tant els participants com el nombrós públic desplaçat per assistir a la competició. Al marge dels resultats esportius, que també van ser satisfactoris, el ressò dels campionats a la premsa especialitzada i a la generalista va ser molt amplament recollida.

La piscina va debutar en aquesta competició amb un bon nombre de rècords dels campionats i d'Espanya, essent considerada per la major part de les nedadores i els nedadors participants con a 'ràpida', gràcies a les seves característiques constructives que incorporen els darrers avançaments tècnics.

Titulars de 'El Mundo Deportivo' dels dies 5 i 6 d'agost, respectivament, 
remarcant alguns dels rècords aconseguits a la nova piscina.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Pel que fa a la participació de les nedadores i els nedadors blanc-i-verds, en la classificació per equips les noies van obtenir el subcampionat, mentre que els nois obtenen la quarta posició, empatats a punts amb el C.N. Palma, tercer classificat.

El butlletí social que venim reproduint publica un resum de l'actuació dels equips del Montjuïc, signat per el directiu José M. Roselló:

Resum de la participació dels equips del Montjuïc en el Campionat 
d'Espanya de Natació del 1979, publicat al butlletí social.
Font: Arxiu JCE. Fts. SI

Malauradament per a la 'vella' piscina de la zona esportiva, el pas dels temps la va anar malmenant, en part per la utilització intensiva en la seva construcció de la pedra artificial, que confrontada al desgast natural del clima, afegit als productes químics de tractament de l'aigua i als propis dels manteniment de la instal·lació, la van anar degradant, fins al punt de fer-ne inevitable la seva destrucció.

Afortunadament, la seva desaparició ha donat pas a les noves instal·lacions que poden gaudir avui en dia els socis i usuaris de la zona esportiva del C.N. Montjuïc... esperem que per molts anys més...

Memòries del Montjuïc

(1) En les monarquies hereditàries, la successió es concep com un procés automàtic o immediat. El nou rei no 'comença' a ser rei després d'un llarg procés d'elecció: succeeix el monarca anterior en virtut de les regles successòries. La frase servia, per tant, per evitar qualsevol impressió de buit de poder després de la mort del sobirà. La fórmula 'Le roi est mort, vive le roi !' es va consolidar especialment en la tradició de la monarquia francesa. Està relacionada amb el principi segons el qual 'el rei mai no mor' - The King never dies, en la tradició jurídica anglesa -. La persona física del monarca és mortal, però la dignitat reial és permanent. En la tradició anglesa existeix una fórmula paral·lela molt coneguda: 'The King is dead, long live the King !'. Hem emprat una paràfrasi d'aquesta expressió per referir-nos a la successió quasi bé ininterrompuda de la piscina de la zona esportiva del C.N. Montjuïc

(2)  A aquestes alçades de la pel·lícula, creiem que és prou conegut que l'abast temporal del 'Memòries...' s'atura a l'any 2000. En aquesta ocasió fem una excepció al referir-nos a una actuació de l'actual junta directiva del club que creiem de vital importància. A la vegada, però, l'entrada és centra més en la existència de la piscina 'morta'; és a dir, la inaugurada l'any 1979, en plena expansió del que llavors és va conèixer com la 'Ciutat Esportiva' del Club Natació Montjuïc, impulsada sota la presidència d'en Joan Ballart Serra.

(3) Sobre l'intent de l'any 1948 de construir per els propis mitjans de l'entitat la somniada piscina coberta del C.N. Montjuïc, en el solar on havia estat l'equipament de el 'Nuevo Mundo', hem publicat una entrada on podeu ampliar la informació sobre aquest interessant assumpte: https://www.memoriesdelmontjuic.org/2025/02/sprints-el-nuevo-mundo-de-sala-de-ball.htm

(4) Al llarg d'aquests anys ja hem publicat alguna entrada fent referència a la 'Ciutat Esportiva' del C.N. Montjuïc, encara que sense entrar a fons en la seva història, cosa que ens comprometem a fer properament, abans de donar per finalitzat aquests bloc.

(5) Nascuda el 1976 com a 'Piscinas', canvia a partir de 1983 a 'Piscinas XXI', publicant-se fins a ben entrat el segle XXI. És una publicació espanyola especialitzada en el disseny, la construcció, el manteniment, els equips i els accessoris per a piscines públiques i privades, spas, saunes i solàriums. L'entrevista que citem correspon al n. 9, de l'any 1978. D'altre banda, en Alex Aguyé Mas va simultaniejar el seu càrrec a l'empresa privada 'Sport AGME' amb la que va ser la seva funció principal com a arquitecte tècnic de l' ajuntament de Barcelona, en quina funció va participar en el disseny ni la construcció de la piscina de Folch i Torres, tant estimada pel C.N. Montjuïc, així com també ho va fer a les piscines Bernat Picornell, sempre col·laborant amb l'arquitecte municipal Antoni Lozoya Augé.

Festes nadalenques... premis i celebracions !

Entre finals del XIX i el segon terç del segle XX era corrent que els treballadors dels diferents oficis presentessin les seves felicitacions de les festes, tot esperant de rebre el 'aguinaldo'. En alguns establiments oberts de cara al públic es podíen veure col·locats cartells com el que reproduïm en segon terme, per tal de lliurar-se dels 'recaptadors'... 

El món aquàtic no n'ha quedat al marge a l'hora de trobar diferents maneres de celebrar les festes de Nadal i Cap d'Any. Poc després de crear-se el primer 'cercle' de nadadors, el degà Club Natació Barcelona, es programa una prova que esdevindrà històrica. Ens referim a la Copa Nadal, per bé que en les seves primeres edicions s'anomenés 'Campeonato de Invierno de Natación'. Van ser disputades a la platja dels Banys Orientals, llavors seu de l'entitat.

Crònica de la primera edició de la Copa Nadal publicada en el quinzenal 'Los Deportes' 
el 31 de gener de 1908. Fou guanyada per l'alemany Edwald Poeschke, 
arribant en segona posició en Bernat Picornell.
Font: Hemeroteca ARCA

Les festes nadalenques al sí del Club Natació Montjuïc

Seguint el butlletí del Montjuïc - la seva 'memòria feta paper' - ens trobem amb una primera celebració a l'any 1947. Mancats encara de local social, al marge de petits espais en el peregrinatge per diferents bars, l'acte es celebra als jardins del desaparegut Teatre Còmic (1905-1962), ubicat als numeros 85 i 87 del Paral·lel. Consisteix en el lliurament de premis - medalles, copes, diplomes... - als esportistes del club que al llarg de l'any han obtingut els millors resultats. La data senyalada és la del 26 de desembre, dia de Sant Esteve (*).

Contraportada del butlletí n. 8 del CNM corresponent a octubre-desembre de 1947,
essent president en Joan Boronat 'Janot', amb l'anunci del lliurament de premis, dins 
del marc de 'un acto de camaraderia' que mostra l'esperit de colla d'aquells primers anys 
Font: Arxiu JCE

Ens trobem ara a l'any de 1961, quan els lliuraments anuals de premis del Club Natació Montjuïc tenen com a escenari el 'Chipirón' que des de començament de 1950 és el local social estable de l'entitat. Aquest any, però, i de manera improvisada l'acte es trasllada al solar recentment expropiat a 'Maderas Salazar', on l'ajuntament ha decidit de construir-hi la piscina coberta reclamada per el club. El butlletí social ho recull com segueix:

"En esta ocasión, el anual reparto de premios de las competiciones del club tuvo lugar en lo que, Dios mediante, ha de ser en un futuro inmediato, la sede deportiva de nuestra entidad... en la plaza de la Reina Amalia, y precisamente donde ha de construirse la piscina y gimnasio cubiertos que ha de usufructuar nuestro club"

Contraportada del butlletí n.159 del desembre de 1962, essent president 
en Vicenç Esquiroz, amb la informació de les celebracions 
previstes per a les festes de Nadal i Cap d'Any.
Font: Arxiu JCE

Succeeix contràriament l'any següent de 1962, quan en l'anunci de les celebracions nadalenques s'ha informat, aquest cop sí, que el lliurament de premis ha de tenir lloc a l'emplaçament de la futura piscina de la Reina Amalia i si hi interposa un fenomen molts poques vegades vist a la ciutat de Barcelona. La nit i la diada de Nadal una nevada pròpia de latituds mes septentrional ha deixat els carrers difícilment practicables i els organitzadors opten per traslladar l'acte al 'Chipirón', tal com ho informa el n. 162 del butlletí social:

"El día de San Esteban estaba previsto el reparto de premios en el recinto de la futura piscina de la plaza de la Reina Amalia. El acto tuvo que suspenderse en dicho recinto, pero se llevó a cabo en nuestro local social... Unas fiestas con nieve. Pero que en nuestro club pusieron a prueba el calor de entusiasmo, afición y de la labor intensa."

Dues imatges posteriors a l'acte de lliurament de premis de l'any 1962.
1. Al costat del 'Chipirón': J. Carabí, Costa, T. Pelegrí, Nacher, Molinero, Palau, C. Medina; ajupits Ll. Pelegrí, R. Carabí, Boira, Segarra i Bonet.
2. Laura Palau i Carme Medina, a la Ronda de Sant Pau, gaudint la neu caiguda.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Properes a la finalització de les obres del nou equipament, el desembre de 1965 el lliurament de premis anual torna a l'emplaçament de la futura piscina. Les ànsies de la massa social del club, junt amb el fet que es convoca també als escolars participants als darrers cursets per lliurar-los un diploma, provoca que la celebració sigui multitudinària.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 29 de desembre de 1965
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Com deia aquell, "en aquellos tiempos pasaban cosas que no pasan ya...". La noticia de 'El Mundo Deportivo' ens dona pistes de la situació esdevinguda:

"... fueron entregados los premios de las competiciones desarrolladas en el curso del presente año 1965, a los nadadores y atletas del club de aquella populosa barriada, distritos II y V, asistiendo un contingente extraordinario de incondicionales del C.N. Montjuich que hicieron pequeña aquella magnífica instalación deportiva..."

L'aglomeració de gent, sumada a la manca de seguretat de les inacabades instal·lacions, van tenir un resultat inesperat:

• Es va haver de suspendre el lliurament de diplomes per els alumnes dels cursets, que hagués perllongat els riscos assumits en la convocatòria de l'acte.

• Un adult dels assistents va caure per el forat de les escales que donaven pas als vestidors, no suficientment protegides, amb el resultat de fer necessària la seva evacuació i posterior atenció mèdica..

Malgrat l'incident la resta de l'acte es va poder acabar amb una certa normalitat. 

Crònica al butlletí n. 197 del febrer de 1965, essent president en Esteve 
Limiñana, informant de l'acte de lliurament de premis de club.
Font: Arxiu JCE

A la imatge que adjuntem podem veure a en Esteve Limiñana, president, lliurant un dels trofeus a en Jaume Monzó, qui a aquelles alçades de la seva carrera esportiva ja havia assolit alguns dels seus èxits mes importants; en dura competència a nivell d'Espanya amb els nedadors canaris germans Cabrera.

La inauguració de la Ciutat Esportiva del club, l'any 1976, i la seva consolidació posterior va fer que els tipus de celebracions nadalenques variés lleugerament. A mes d'ubicar-se a les noves instal·lacions els actes socials es diversificaren, incloent altres activitats mes de caire familiar i social, sense deixar de tenir en consideració la massa d'esportistes del Montjuïc.

Retall del butlletí n. 363, de desembre de 1989, essent president en Gabriel 
Navarro, amb la felicitació de les festes per a tots els associats.
Font: Arxiu JCE

Serveix com a exemple que va passar a ser habitual la visita de ses majestats els Reis Mags de l'Orient a la Ciutat Esportiva, on acollien les demandes dels infants del club i repartien els regals que els havien estat sol·licitats.

Imatge d'una de les visites dels Reis Mags de l'Orient a la Ciutat Esportiva del Club Natació 
Montjuïc, succeïda els primers anys noranta, essent president en Joan Ballart.
Font: Arxiu històric del CNM. Ft. Pires

La nit de Cap d'Any de 1999 els socis i familiars blanc-i-verds van tenir l'ocasió d'acomiadar-se del segle XX amb un 'Sopar Cotilló' celebrat al restaurant del club, a l'antiga pedrera de Can Borinot. Els preus, encara en pessetes, equivalen a un ventall que es situa entre els 57 € per el 'tot inclòs' i els poc mes de 10 € per el menú infantil. El ball va ser amenitzat per el duet musical 'Latino' i per el 2 de gener de 2000 trobem anunciada una nova visita de ses Majestats Reials...

Contraportada del butlletí n. 390, del desembre 
de 1999, essent president en Joan Ballart.
Font: Arxiu JCE

Fet aquest succint repàs a les celebracions nadalenques de diferents etapes del Club Natació Montjuïc no ens resta mes que dessitjar-vos a tots vosaltres

Bones festes de Nadal i Cap d'Any
Felices fiestas de Navidad y Fin de Año...
Happy Christmas and New Year...
Buon Natale e Anno Nuovo...
Καλά Χριστούγεννα και Πρωτοχρονιά...

Memòries del Montjuïc

(*) És curiosa aquesta data del primer repartiment de premis recollit per el butlletí del 26 de desembre, dia de Sant Esteve, perquè algun temps mes tard quedarà instituïda com la tradicional al llarg de mes de vint anys per aquesta tipus de cerimònia.

Atletisme. De la 'I Volta Pedestre a la Província de Barcelona'...

Diferents lectors d'aquest bloc ens han fet arribar el seu record de que a mitjans els anys setantes varen participar en una cursa atlètica per relleus que resseguia la província de Barcelona.

Efectivament, el club va ser l'organitzador de la que se'n va dir 'I  Volta Pedestre a la Província de Barcelona'. Es tractava d'una activitat que formava part dels actes de la inauguració de la primera fase de la Zona Esportiva del Club Natació Montjuïc, previstos per el dia 3 d'octubre de 1976.

La Zona Esportiva, o Ciutat Esportiva en algunes informacions, era el resultat dels esforços de la Comissió de Patrimoni del club presidida per en Joan Ballart que a la vegada n'era també el president de l'entitat des de l'any 1972. En aquesta entrevista el mateix Ballart n'explica el projecte:

Entrevista d'en Joan Ballart a 'El Mundo Deportivo' del dia 8 de març de 1975.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

De la Zona Esportiva, però, en parlarem a  fons en una altra entrada, aquí ens centrarem en aquesta volta pedestre a la província de Barcelona. 

Es tractava, per tant, d'una prova d'atletisme que comptava amb algunes particularitats:

• L'objectiu era el de recórrer una part important de la província de Barcelona amb una cursa de relleus en que cadascun dels participants  cobriria aproximadament la distància d'un quilòmetre

• No tenia caràcter competitiu, sinó mes aviat el d'una celebració

• Només hi participaven esportistes del Montjuïc, però de totes les seccions i no tant sols de la de l'atletisme del club

• L'objectiu simbòlic era el de passar per Montserrat per a recollir aigua de la muntanya que, un cop beneïda al monestir, serviria per a la part de cerimònia religiosa de la inauguració

Cal recordar que s'inaugurava una primera fase del que havia de ser la gran instal·lació esportiva del Montjuïc per els anys a venir i que en aquesta ocasió era només un avançament del que s'havia projectat:

Programa dels equipaments de la Zona Esportiva del C.N. Montjuïc
Font: Elaboració pròpia

De fet la posada en marxa de les obres de transformació de la pedrera de 'Can Borinot' en l'equipament esportiu previst per el club va tenir lloc el mes de juliol de 1975:

Acte de lliurament del permís provisional d'obres per l'Ajuntament de Barcelona.
Juliol de 1975. Boronat, Ballart, Masó (Alcalde), Llorens (Regidor districte II), 
Limiñana, ___, Esquiroz, Ruiz i ____.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

Així les obres havien començat el mateix juliol de 1975, amb els moviments de terra necessaris per a poder fer les instal·lacions esportives projectades. Els arquitectes Fabregat i Folgueras informen en el butlletí del club n. 308, de juliol-agost de 1976, d'aquests moviments:

"... se han desplazado aproximadamente 6.000 m3 de tierras... compactándose unos 18.000 m2 de superfície... La inauguración de las mencionadas pistas de tenis (excepto el alumbrado nocturno) se realizará a finales de setiembre. E igualmente en esta fecha podrá utilizarse el campo de rugby y la pista de atletismo, aunque sin poseer las últimas capas..."

Amb les darreres capes dels camps de rugbi i la pista d'atletisme es referien a la gespa i a la capa de cendra, respectivament, que havien de completar aquestes instal·lacions, que trigarien encara uns mesos a acabar-se.

Centrant-nos en els actes de la inauguració del dia 3 d'octubre els programa previst era com segueix:

• Dia 2, a les 12 h. Sortida des de Sant Pau del Camp de la 'I Volta Pedestre a la Província de Barcelona' per relleus

• Dia 3, a les 11,30 h. Missa de campanya als terrenys de la Ciutat Esportiva

• Dia 3, a les 12 h. Exhibició de gimnàstica i desfilada dels equips de les seccions del club

• Dia 3, a les 12,30 h. Arribada del darrer rellevista de la 'I Volta Pedestre a la Província de Barcelona' i benedicció de les instal·lacions. Col·locació simbòlica de la primera pedra de la piscina

• Dia 3, a les 13 h. Partits d'exhibició a les pistes de tennis. Paral·lelament tindrà lloc una ballada de sardanes

• Dia 3, a les 14,30 h. Dinar de germanor en un cèntric restaurant, amb l'assistència de les 'nostres primeres autoritats'

Així per a la volta pedestre es preveia una durada de vint-i-quatre hores. La sortida es va fer des de la església romànica de Sant Pau del Camp, essent el primer rellevista el molt destacat atleta Manuel Almenara, que substituïa 'l'avi' dels atletes i esportistes del club, en Marc Farell amb els seus setanta-quatre anys, que no va poder fer el seu relleu per trobar-se malalt. El total de quilòmetres a cobrir era de 235, dividits en cinc etapes:

Esquema de la 'I Volta Pedestre a la Província de 
Barcelona', amb les cinc etapes previstes.
Font: Elaboració pròpia sobre plànol de 'd-maps.com'

El repartiment dels relleus per a les seccions del club va ser:

• Barcelon-Arenys de Mar: Secció d'atletisme

• Arenys de Mar-Vic: Secció d'atletisme

• Vic-Manresa: Secció de rugbi i Secció de tennis taula

• Manresa-Montserrat: Secció d'activitats subaquàtiques

• Montserrat- Barcelona (Ctra. Arrabassada): Secció de natació

• Barcelona (Ctra. Arrabassada)-Zona Esportiva: Secció de waterpolo

Com sembla natural el gros de la cursa per relleus va anar a càrrec dels atletes del club, que cobriren un 42% del total del recorregut previst. L'entrada a Montserrat, coberta per la secció de subaquàtiques, la va fer l'històric ex-nedador del club Teo Poch, mentre que la recepció de l'àmfora amb l'aigua beneïda i la sortida de Montserrat li correspongué a la Lidia Flaqué, campiona de natació en actiu. El darrer relleu d'entrada a les noves instal·lacions i de lliurament de l'àmfora el va fer l'internacional de waterpolo i llavors bicampió d'Espanya Ponç Puigdevall, voltat de la resta de l'equip.

Portada del butlletí del club n. 309 de setembre-octubre de 1976.
Lidia Flaqué omple l'àmfora de l'aigua que es beneirà a Montserrat.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Ponç Puigdevall lliura l'àmfora a en Joan Antoni Samaranch, 
A la foto: Llorenç, J.A. Samaranch, Ballart, Esquiroz, Limiñana i Puigdevall
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

Tota la cursa va estar seguida d'un gran nombre de vehicles que acompanyaven i animaven els esportistes. A Montserrat s'hi reuniren  el president Joan Ballart, amb la seva familia, així com també ex-presidents del club i un bon nombre de socis fundadors i dels més posteriors, actius o no. En total es mobilitzaren fins a 306 esportistes per els diferents relleus a més dels centenars d'acompanyants que seguiren aquesta particular volta. Tot i l'esforç organitzatiu del club la repercussió en els mitjans de comunicació fou limitada, de la qual cosa se'n queixava en Teo Poch, en funcions de director del butlletí del club, tot dient en el mateix n. 309 que:

"Los que solamente han conocido la realización de esta prueba por la escasa divulgación que ha tenido, no pueden hacerse cargo de lo que realmente ha sido su organización y lo que verdaderamente ha representado para todos nosotros.

... lo realmente formidable ha sido la entrega masiva de todos los deportistas... así como la de los colaboradores que han puesto al servicio de la organización su tiempo, su coche y muchos de ellos también su esfuerzo físico corriendo su kilómetro."

En qualsevol cas el Montjuïc havia demostrat, una altre vegada, la seva capacitat de mobilització, com abans ho va fer amb els 100x100 de natació o emplenant repetidament la piscina municipal de Montjuïc en els dies del club o en les jornades dels anuals Trofeus Barcelona a la mateixa piscina. 

Per a la finalització de les obres de la Zona Esportiva encara passarien uns anys, però la primera llavor de la futura 'casa gran' del Montjuïc ja era sembrada.

Retall de El Mundo Deportivo del dia 2 d'octubre de 1976 amb
la propaganda de la Zona Esportiva del club.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Memòries del Montjuïc