La piscina és morta, llarga vida a les noves piscines !... (1)

Comencem pel final, les noves piscines del Montjuïc...

Sense que hagi de servir com a precedent, aquesta entrada comença pel final. A les acaballes d'aquest passat mes de juliol, el Club Natació Montjuïc ha inaugurat unes noves instal·lacions de piscines a la seva zona esportiva (2).

L'actual junta directiva del club, que ve donant mostres d'una renovada voluntat d'iniciativa, amb el seu president Josep M. Valls al capdavant, va iniciar el desembre de 2025 una profunda renovació de la piscina de mides olímpiques de la zona esportiva, inaugurada el 1979.

De fet és tracta d'una piscina de nova estructura i amb diferents materials, més adequats a les realitats del 2026, que conserva les mides de la anterior, incorporant a més una nova piscina infantil de 21 x 6 metres, encara en construcció. Ambdues seran cobertes, a partir de la tardor, per un globus de grans dimensions que ha de cobrir les dues piletes durant les etapes de més fred ambient.

Dues imatges, recollides per els informatius de 'betevé', amb la 
noticia del nou equipament de la zona esportiva del C.N. Montjuïc.
Font: Informatius betevé. Imatges virtuals

Imatge real de la nova piscina de mides olímpiques, amb 
la seva tot just estrenada il·luminació nocturna.
Font: Web del C.N. Montjuïc. Ft. SI

Sobre la piscina que ja no hi és...

Antecedents de la 'Ciutat Esportiva' del C.N. Montjuïc

Per situar adequadament la piscina de la qual ens acabem d'acomiadar, ens hem de referir als origens de la 'Ciutat Esportiva' del Montjuïc. 

El cert és que la idea originaria dels socis fundadors de l'entitat sempre ha estat la de tenir equipaments esportius propis, sufragats per els seus associats. Així, consegüentment, és fan els diferents intents, primer a l'any 1948, en l'espai que ocupava el frontó Nuevo Mundo del Paral·lel - posteriorment convertit en el cine Regio Palace -. (3)

Més tard, s'opta per proposar el nou equipament a la plaça de la Reina Amàlia - actual Folch i Torres -, on ara hi ha l'Institut Milà i Fontanals -. A l'efecte de contribuir a la construcció de la piscina i el gimnàs corresponents, es van iniciar tot tipus de recaptes entre els associats, simpatitzants, empreses i comerços del barri del Poble-sec; a la vegada s'estableix un pre-acord amb una entitat financera per tal d'obtenir un crèdit per a completar el finançament de l'operació. 

Encara l'any 1957, el vicepresident del club Jaume Florensa confirma la voluntat dels socis i directius, respecta a la desitjada piscina coberta, amb aquestes paraules:

"... La construcción de la misma irá a nuestro cargo. Y esa necesidad (de la piscina) la plantea... no una simple entidad, sino una populosa barriada.

Lo cierto es que el Club de Natación Montjuich no quiere, como se ha venido diciendo, que el Ayuntamiento le construya su piscina...  Las piscinas no han de ser simples cuerpos de cemento; han de tener su alma, el club que las anime y las mueva... Y los clubs han de aportar igualmente un esfuerzo económico, con la ayuda de sus incondicionales. El Club de Natación Montjuich ha demostrado su suficiencia y ahora quiere demostrarla aportando para la ciudad una instalación para la pràctica del deporte." (MD, 31 d'octubre de 1957)

Malgrat la voluntat dels fundadors i dels primers associats de l'entitat, va ser necessari reconduir les aspiracions del club; acomodant-se a la realitat que la construcció de la anhelada instal·lació ha d'anar necessàriament a càrrec de la ajuntament de Barcelona, el qual n'ha de cedir la gestió al club.

Però una cosa és acceptar el mal menor de la instal·lació municipal cedida, i una altra ben diferent és renunciar a poder tenir un equipament esportiu de propietat del club. Així, en el butlletí del mes de desembre de 1967 - poc més d'un any desprès de prendre possessió de Folch i Torres - l'expresident i soci n. 1, Vicenç Esquiroz, fa una crida per aconseguir el 'patrimoni social' en aquests termes:

"... a poco de ser inagurada la piscina (de Folch i Torres) escribí sobre la necesidad de crear el patrimonio del Club, comprando unos terrenos y construyendo en ellos unas instalaciones deportivas, con piscinas, pistas de tenis, campo de rugby, etc...

... el Club vive de precario. Tiene unas instalaciones cedidas por el Ayuntamiento de Barcelona... Pero esto entiendo yo que es poco, muy poco. Nuestro Club debe ir a la consecución del propio patrimonio social, que asegure su continuidad y además sea una entidad en la que sus socios hallen medios para su expansión en todas las edades."

Reproducció de l'article d'en Vicenç Esquiroz, publicat al butlletí n. 219 de 
desembre de 1967, proposant el nou objectiu d'un 'patrimoni social'.
Font: Arxiu JCE

Des d'aquest primer impuls pel patrimoni social van passar més de sis anys, fins a que en l'Assemblea General Extraordinària del onze de juny de 1974 és va aprovar, per una aclaparadora majoria dels presents, la proposta de creació del que és coneixia com a Zona Polideportiva.

A l'efecte de potenciar el seu coneixement entre les entitats i institucions implicades, la junta directiva del Montjuïc elabora un complert dossier, en format A3, on és mostren els terrenys escollits, així com la planificació dels espais a construir en les diferents fases del projecte.

Caràtula del projecte de les noves instal·lacions esportives del 
Club Natació Montjuïc, presentat a finals de l'any 1974.
Font: ANC 1-1243, fons família Fortuny 

És en el marc d'aquest nou projecte que cal incloure la construcció de les diferents piscina projectades, que inicialment són tres:

• Una descoberta, amb les mides olímpiques de 50 x 21 m.

• Dues de cobertes , de 25 x 16,66 i de 16,66 x 8 m., respectivament

El mateix projecte inicial les defineix dins del conjunt d'equipaments socials i esportius a desenvolupar, com mostren els quadres que reproduïm:

Plànol i nomenclatura del projecte de noves instal·lacions del 
C.N. Montjuïc, amb les tres piscines inicialment previstes.
Font: ANC 1-1243, fons família Fortuny 

Aquest projecte és vol encabir en la parcel·la adquirida pel club, que no és altra que que la conformada pels terrenys de l'antiga pedrera de Can Borinot, al vessant sud de la muntanya de Montjuïc, amb una superfície de 70.000 m2 (4).

En la imatge de la parcel·la adquirida inclosa en el dossier informatiu elaborat per el club, s'observa la dificultat per a transformar l'antiga pedrera en uns espais aptes per la pràctica esportiva i per als locals socials del Montjuïc. És tracta d'un espai amb diferents desnivells, delimitat en gran part per les parets de la pedrera, mentre que la resta de la zona inclou encara magatzems i petites edificacions que donen serveis a la mateixa.  

A la reproducció és pot comprovar visualment com Can Borinot resta aïllat en aquest 'vessant ocult' de la muntanya, encara pendent de gran part de les obres d'urbanització que l'ajuntament ha d'anar afrontant, amb especial acceleració quan anys a venir s'esdevé la nominació de Barcelona com a seu del Jocs de la XXV Olimpíada de l'any 1992.

Imatge inclosa en el projecte de noves instal·lacions del C.N. Montjuïc, 
amb una vista aèria de l'indret on s'ha d'encabir el nou equipament.
Font: ANC1-1243, fons família Fortuny 

La piscina de mides olímpiques del Montjuïc

El mes d'octubre de 1976 té lloc la inauguració de la primera fase de la que ja es coneixia com a Ciutat Esportiva, encara que només comptava amb unes poques pistes de tennis i el que era l'esbós dels futurs camp de rugbi i les pistes d'atletisme que el circumdaven.

A partir d'aquest moment és comencen a planejar els pasos següents que inclouen, entre d'altres, la realització de la piscina de mides olímpiques amb els seus corresponents vestidors i sales tècniques. La materialització d'aquesta part del projecte correspon a l'arquitecte Fabregat, qui compta amb l'experiència de l'olímpic montjuiquenc Jaume Monzó, en la seva funció d'arquitecte tècnic.

Les obres s'allarguen des de mitjans de 1977 fins a les primeries de 1979, segurament endarrerides per la complexitat del projecte i per algunes dificultats amb el finançament, que inicialment és previst d'aconseguir per la subscripció dels títols de soci de la Ciutat Esportiva. Aquests títols, necessaris com una mena d'entrada per a ser soci del nou equipament, tenen un preu de 40.000 ptes. l'any 1978, però al cap d'un any ja se'n demanen 60.000. 

Com sigui que aquesta fórmula de finançament no resulta suficient, s'acorda amb una entitat bancària un crèdit de 25.000.000 de ptes., que és concedeix en forma de 100 crèdits personals de 250.000 ptes cadascun. Són subscrits per 100 socis de l'entitat, que s'han ofert voluntaris com avaladors. El retorn d'aquests préstecs personals els assumeix el propi Club Natació Montjuïc, alliberant de la càrrega als socis que han col·laborat per a la seva obtenció.

Retall de butlletí n. 319, de juliol-setembre de 1979, on s'informa dels socis 
que venen avalant els crèdits personals des del mes de gener de 1979
Font: Arxiu JCE

Consten com a avaladors fins aquest mes d'agost quasi bé 80 socis, i entenem que és va arribar a cobrir la xifra de 100 avaladors prevista per a cobrir el préstec sol·licitat.

Les obres van avançant i en el primer trimestre de 1979 ja és comença a veure com és fan proves d'omplir d'aigua la piscina. A les imatges que acompanyen aquest text és pot observar, en la fotografia general, l'avenç en la construcció de la pileta, que ja és troba en les proves finals d'omplir el vas, a la vegada que és poden observar els avenços en les obres dels vestidors i les sales tècniques, així com en el bar-restaurant i local social.

Dues imatges del desenvolupament de les obres. Dalt, completant 
l'estructura del vas. Sota començant a fer proves tot omplint la piscina.
Font: Arxiu JCE, fons C.N. Montjuïc. Fts. SI

D'aquesta manera, cap a l'estiu del 1979 la piscina de mides olímpiques és en plena disposició de ser utilitzada per els esportistes i demès associats del Club Natació Montjuïc.

Atès que la seva 'mort' s'ha produït a les acaballes de 2025, la primera piscina de mides olímpiques de la zona esportiva del Club Natació Montjuïc ha tingut una vida útil de quaranta-sis anys, durant els quals ha vist tota sèrie d'esdeveniments esportius i socials, contribuint amb la seva làmina d'aigua com espai d'entrenament als grans esdeveniments viscuts per la ciutat com son els JJ.OO de 1992 i altres competicions, a més de permetre als associats de l'entitat els seus exercicis de manteniment i salut, tot practicant la natació; mentre que, especialment als estius, ha estat un punt de trobada i esbarjo familiar. 

El butlletí CROL, de la Federaciópn Española de Natación (FEN)  celebra, en l'editorial del seu n. 171, del mes de maig de 1979, l'estrena de la nova piscina amb les paraules següents:

"Parece que fue ayer y ya son 35 los años que el C.N. Montjuich está aportando su caudal de afición, de entusiasmo y de éxitos deportivos a la natación española. Chorro de valores inapreciables que ahora va a culminar con la aportación de unas instalaciones natatorias de primerísima calidad...

La piscina tiene, entre otros méritos, el de rehuir todo alarde arquitectónico o suntuario en aras de su efectividad deportiva... pero con básicas previsiones de futuro, como los anclajes que permiten su ulterior cobertura (con globo presostático), o como la maquinaria e instalaciones que garanticen el funcionamiento de dos piscinas más que están en proyecto... A toda la Junta del C.N. Montjuich, a sus socios, y especialmente a su presidente y máximo impulsor, Juan Ballart, nuestra felicitación y nuestra más sincera enhorabuena. La natación española vuelve a quedar en deuda con vosotros."

Editorial del n. 171 de la revista CROL, de la FEN, corresponent al mes 
de maig de 1979, felicitant al Montjuïc per la seva nova realització.
Font: Arxiu JCE, fons FEN. Ft. SI

A tot això, la junta directiva encapçalada per el president Joan Ballart Serra ha previst una inauguració oficial molt més convenient i espectacular. Ha rebut l'encàrrec de la FEN d'organitzar els LXIX Campionats d'Espanya Absoluts de Natació, que s'han de celebrar del 2 al 5 d'agost de 1979.

Una inauguració amb tots els ets i uts: el LXIX Campionat d'Espanya Absolut de Natació...

Portada i contraportada del butlletí social n. 325, de juliol-setembre de 1979, 
dedicada als Campionats d'Espanya de Natació, amb una vista 
panoràmica de la instal·lació els dies de competició.
Font: Arxiu JCE

No cal dir que l'organització d'aquest campionat, que serveix d'inauguració oficial de la nova piscina, és tot un repte per a la junta directiva del club i una empresa de prestigi per els seus associats.

Fins aquest 1979 l'únic antecedent  de l'organització pel club d'una competició d'àmbit estatal d'aquesta importància és produeix deu anys abans, quan al 1969 el Club Natació Montjuïc rep de la FEN l'encàrrec de l'organització del XII Campionat d'Espanya de Natació d'hivern a la piscina de Folch i Torres, englobat en els actes commemoratius del XXV Aniversari de la fundació del club.

Afortunadament tot va sortir de la millor manera possible. Les instal·lacions van ser completades a temps, podent estrenar el local social amb el bar-restaurant, així com els vestidors de la piscina, amb tots els seus serveis associats, tal com queda palès a la imatge que reproduïm. Un altre encert va ser el de poder disposar d'una ample zona d'aparcament, per tal de facilitar l'accés a la Ciutat Esportiva.

Reproducció d'una pàgina del butlletí n. 325, de juliol-setembre de 1979, 
amb vista de l'entrada dels vestidors i de la piscina a peu de platja.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Va caldre la col·locació de grades auxiliars al voltant de la piscina, a l'objecte d'encabir-hi tant els participants com el nombrós públic desplaçat per assistir a la competició. Al marge dels resultats esportius, que també van ser satisfactoris, el ressò dels campionats a la premsa especialitzada i a la generalista va ser molt amplament recollida.

La piscina va debutar en aquesta competició amb un bon nombre de rècords dels campionats i d'Espanya, essent considerada per la major part de les nedadores i els nedadors participants con a 'ràpida', gràcies a les seves característiques constructives que incorporen els darrers avançaments tècnics.

Titulars de 'El Mundo Deportivo' dels dies 5 i 6 d'agost, respectivament, 
remarcant alguns dels rècords aconseguits a la nova piscina.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Pel que fa a la participació de les nedadores i els nedadors blanc-i-verds, en la classificació per equips les noies van obtenir el subcampionat, mentre que els nois obtenen la quarta posició, empatats a punts amb el C.N. Palma, tercer classificat.

El butlletí social que venim reproduint publica un resum de l'actuació dels equips del Montjuïc, signat per el directiu José M. Roselló:

Resum de la participació dels equips del Montjuïc en el Campionat 
d'Espanya de Natació del 1979, publicat al butlletí social.
Font: Arxiu JCE. Fts. SI

Malauradament per a la 'vella' piscina de la zona esportiva, el pas dels temps la va anar malmenant, en part per la utilització intensiva en la seva construcció de la pedra artificial, que confrontada al desgast natural del clima, afegit als productes químics de tractament de l'aigua i als propis dels manteniment de la instal·lació, la van anar degradant, fins al punt de fer-ne inevitable la seva destrucció.

Afortunadament, la seva desaparició ha donat pas a les noves instal·lacions que poden gaudir avui en dia els socis i usuaris de la zona esportiva del C.N. Montjuïc... esperem que per molts anys més...

Memòries del Montjuïc

(1) En les monarquies hereditàries, la successió es concep com un procés automàtic o immediat. El nou rei no 'comença' a ser rei després d'un llarg procés d'elecció: succeeix el monarca anterior en virtut de les regles successòries. La frase servia, per tant, per evitar qualsevol impressió de buit de poder després de la mort del sobirà. La fórmula 'Le roi est mort, vive le roi !' es va consolidar especialment en la tradició de la monarquia francesa. Està relacionada amb el principi segons el qual 'el rei mai no mor' - The King never dies, en la tradició jurídica anglesa -. La persona física del monarca és mortal, però la dignitat reial és permanent. En la tradició anglesa existeix una fórmula paral·lela molt coneguda: 'The King is dead, long live the King !'. Hem emprat una paràfrasi d'aquesta expressió per referir-nos a la successió quasi bé ininterrompuda de la piscina de la zona esportiva del C.N. Montjuïc

(2)  A aquestes alçades de la pel·lícula, creiem que és prou conegut que l'abast temporal del 'Memòries...' s'atura a l'any 2000. En aquesta ocasió fem una excepció al referir-nos a una actuació de l'actual junta directiva del club que creiem de vital importància. A la vegada, però, l'entrada és centra més en la existència de la piscina 'morta'; és a dir, la inaugurada l'any 1979, en plena expansió del que llavors és va conèixer com la 'Ciutat Esportiva' del Club Natació Montjuïc, impulsada sota la presidència d'en Joan Ballart Serra.

(3) Sobre l'intent de l'any 1948 de construir per els propis mitjans de l'entitat la somniada piscina coberta del C.N. Montjuïc, en el solar on havia estat l'equipament de el 'Nuevo Mundo', hem publicat una entrada on podeu ampliar la informació sobre aquest interessant assumpte: https://www.memoriesdelmontjuic.org/2025/02/sprints-el-nuevo-mundo-de-sala-de-ball.htm

(4) Al llarg d'aquests anys ja hem publicat alguna entrada fent referència a la 'Ciutat Esportiva' del C.N. Montjuïc, encara que sense entrar a fons en la seva història, cosa que ens comprometem a fer properament, abans de donar per finalitzat aquests bloc.