Festes nadalenques... premis i celebracions !

Entre finals del XIX i el segon terç del segle XX era corrent que els treballadors dels diferents oficis presentessin les seves felicitacions de les festes, tot esperant de rebre el 'aguinaldo'. En alguns establiments oberts de cara al públic es podíen veure col·locats cartells com el que reproduïm en segon terme, per tal de lliurar-se dels 'recaptadors'... 

El món aquàtic no n'ha quedat al marge a l'hora de trobar diferents maneres de celebrar les festes de Nadal i Cap d'Any. Poc després de crear-se el primer 'cercle' de nadadors, el degà Club Natació Barcelona, es programa una prova que esdevindrà històrica. Ens referim a la Copa Nadal, per bé que en les seves primeres edicions s'anomenés 'Campeonato de Invierno de Natación'. Van ser disputades a la platja dels Banys Orientals, llavors seu de l'entitat.

Crònica de la primera edició de la Copa Nadal publicada en el quinzenal 'Los Deportes' 
el 31 de gener de 1908. Fou guanyada per l'alemany Edwald Poeschke, 
arribant en segona posició en Bernat Picornell.
Font: Hemeroteca ARCA

Les festes nadalenques al sí del Club Natació Montjuïc

Seguint el butlletí del Montjuïc - la seva 'memòria feta paper' - ens trobem amb una primera celebració a l'any 1947. Mancats encara de local social, al marge de petits espais en el peregrinatge per diferents bars, l'acte es celebra als jardins del desaparegut Teatre Còmic (1905-1962), ubicat als numeros 85 i 87 del Paral·lel. Consisteix en el lliurament de premis - medalles, copes, diplomes... - als esportistes del club que al llarg de l'any han obtingut els millors resultats. La data senyalada és la del 26 de desembre, dia de Sant Esteve (*).

Contraportada del butlletí n. 8 del CNM corresponent a octubre-desembre de 1947,
essent president en Joan Boronat 'Janot', amb l'anunci del lliurament de premis, dins 
del marc de 'un acto de camaraderia' que mostra l'esperit de colla d'aquells primers anys 
Font: Arxiu JCE

Ens trobem ara a l'any de 1961, quan els lliuraments anuals de premis del Club Natació Montjuïc tenen com a escenari el 'Chipirón' que des de començament de 1950 és el local social estable de l'entitat. Aquest any, però, i de manera improvisada l'acte es trasllada al solar recentment expropiat a 'Maderas Salazar', on l'ajuntament ha decidit de construir-hi la piscina coberta reclamada per el club. El butlletí social ho recull com segueix:

"En esta ocasión, el anual reparto de premios de las competiciones del club tuvo lugar en lo que, Dios mediante, ha de ser en un futuro inmediato, la sede deportiva de nuestra entidad... en la plaza de la Reina Amalia, y precisamente donde ha de construirse la piscina y gimnasio cubiertos que ha de usufructuar nuestro club"

Contraportada del butlletí n.159 del desembre de 1962, essent president 
en Vicenç Esquiroz, amb la informació de les celebracions 
previstes per a les festes de Nadal i Cap d'Any.
Font: Arxiu JCE

Succeeix contràriament l'any següent de 1962, quan en l'anunci de les celebracions nadalenques s'ha informat, aquest cop sí, que el lliurament de premis ha de tenir lloc a l'emplaçament de la futura piscina de la Reina Amalia i si hi interposa un fenomen molts poques vegades vist a la ciutat de Barcelona. La nit i la diada de Nadal una nevada pròpia de latituds mes septentrional ha deixat els carrers difícilment practicables i els organitzadors opten per traslladar l'acte al 'Chipirón', tal com ho informa el n. 162 del butlletí social:

"El día de San Esteban estaba previsto el reparto de premios en el recinto de la futura piscina de la plaza de la Reina Amalia. El acto tuvo que suspenderse en dicho recinto, pero se llevó a cabo en nuestro local social... Unas fiestas con nieve. Pero que en nuestro club pusieron a prueba el calor de entusiasmo, afición y de la labor intensa."

Dues imatges posteriors a l'acte de lliurament de premis de l'any 1962.
1. Al costat del 'Chipirón': J. Carabí, Costa, T. Pelegrí, Nacher, Molinero, Palau, C. Medina; ajupits Ll. Pelegrí, R. Carabí, Boira, Segarra i Bonet.
2. Laura Palau i Carme Medina, a la Ronda de Sant Pau, gaudint la neu caiguda.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Properes a la finalització de les obres del nou equipament, el desembre de 1965 el lliurament de premis anual torna a l'emplaçament de la futura piscina. Les ànsies de la massa social del club, junt amb el fet que es convoca també als escolars participants als darrers cursets per lliurar-los un diploma, provoca que la celebració sigui multitudinària.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 29 de desembre de 1965
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Com deia aquell, "en aquellos tiempos pasaban cosas que no pasan ya...". La noticia de 'El Mundo Deportivo' ens dona pistes de la situació esdevinguda:

"... fueron entregados los premios de las competiciones desarrolladas en el curso del presente año 1965, a los nadadores y atletas del club de aquella populosa barriada, distritos II y V, asistiendo un contingente extraordinario de incondicionales del C.N. Montjuich que hicieron pequeña aquella magnífica instalación deportiva..."

L'aglomeració de gent, sumada a la manca de seguretat de les inacabades instal·lacions, van tenir un resultat inesperat:

• Es va haver de suspendre el lliurament de diplomes per els alumnes dels cursets, que hagués perllongat els riscos assumits en la convocatòria de l'acte.

• Un adult dels assistents va caure per el forat de les escales que donaven pas als vestidors, no suficientment protegides, amb el resultat de fer necessària la seva evacuació i posterior atenció mèdica..

Malgrat l'incident la resta de l'acte es va poder acabar amb una certa normalitat. 

Crònica al butlletí n. 197 del febrer de 1965, essent president en Esteve 
Limiñana, informant de l'acte de lliurament de premis de club.
Font: Arxiu JCE

A la imatge que adjuntem podem veure a en Esteve Limiñana, president, lliurant un dels trofeus a en Jaume Monzó, qui a aquelles alçades de la seva carrera esportiva ja havia assolit alguns dels seus èxits mes importants; en dura competència a nivell d'Espanya amb els nedadors canaris germans Cabrera.

La inauguració de la Ciutat Esportiva del club, l'any 1976, i la seva consolidació posterior va fer que els tipus de celebracions nadalenques variés lleugerament. A mes d'ubicar-se a les noves instal·lacions els actes socials es diversificaren, incloent altres activitats mes de caire familiar i social, sense deixar de tenir en consideració la massa d'esportistes del Montjuïc.

Retall del butlletí n. 363, de desembre de 1989, essent president en Gabriel 
Navarro, amb la felicitació de les festes per a tots els associats.
Font: Arxiu JCE

Serveix com a exemple que va passar a ser habitual la visita de ses majestats els Reis Mags de l'Orient a la Ciutat Esportiva, on acollien les demandes dels infants del club i repartien els regals que els havien estat sol·licitats.

Imatge d'una de les visites dels Reis Mags de l'Orient a la Ciutat Esportiva del Club Natació 
Montjuïc, succeïda els primers anys noranta, essent president en Joan Ballart.
Font: Arxiu històric del CNM. Ft. Pires

La nit de Cap d'Any de 1999 els socis i familiars blanc-i-verds van tenir l'ocasió d'acomiadar-se del segle XX amb un 'Sopar Cotilló' celebrat al restaurant del club, a l'antiga pedrera de Can Borinot. Els preus, encara en pessetes, equivalen a un ventall que es situa entre els 57 € per el 'tot inclòs' i els poc mes de 10 € per el menú infantil. El ball va ser amenitzat per el duet musical 'Latino' i per el 2 de gener de 2000 trobem anunciada una nova visita de ses Majestats Reials...

Contraportada del butlletí n. 390, del desembre 
de 1999, essent president en Joan Ballart.
Font: Arxiu JCE

Fet aquest succint repàs a les celebracions nadalenques de diferents etapes del Club Natació Montjuïc no ens resta mes que dessitjar-vos a tots vosaltres

Bones festes de Nadal i Cap d'Any
Felices fiestas de Navidad y Fin de Año...
Happy Christmas and New Year...
Buon Natale e Anno Nuovo...
Καλά Χριστούγεννα και Πρωτοχρονιά...

Memòries del Montjuïc

(*) És curiosa aquesta data del primer repartiment de premis recollit per el butlletí del 26 de desembre, día de Sant Esteve, perquè algun temps mes tard quedarà instituida com la tradicional al llarg de mes de vint anys per aquesta tipus de cerimònia.