1961. Crònica d'un any extraordinari...

Ara sí... arriba la piscina de la Reina Amàlia !

O això esperaven els montjuiquencs que el dissabte 28 de gener assistiren a la desfilada d'autoritats presidida per el llavors alcalde la ciutat de Barcelona, Josep Maria de Pordioles, que dins dels buidats magatzems de 'Maderas Salazar' procediren a la col·locació de la primera pedra de la tan esperada piscina coberta que s'havia de construir a la plaça de la Reina Amàlia. Es a dir, que aquest extraordinari any de 1961 no podia iniciar-se d'una manera mes prometedora per el Club Natació Montjuïc i el veïnatge del Poble Sec, que portaven tretze anys reclamant la construcció d'aquest equipament.

En Joan Antoni Samaranch, com a regidor d'esports de l'ajuntament, s'adreça als assistents 
a l'acte de col·locació de la primera pedra de la piscina de la Reina Amàlia sota 
la mirada atenta d'en Ladislao Kubala i de la resta d'autoritats presents.
Font: Arxiu del CNM. Ft. Font-Gasol

En el curs del mateix acte en Epifani de Fortuny i Salazar, president d'honor del club, explicava a en Josep M. Miedes - periodista de 'El Mundo Deportivo' que cobria la cerimònia - la clau dels mèrits de l'entitat per a aconseguir aquesta instal·lació:

"El Club de Natación Montjuïc tiene un haber impresionante de labor ciudadana... 21.572 niños que han aprendido a nadar en los últimos doce años en aquella barriada, nueve vidas salvadas en nuestras playas y otros lugares... por muchachos que han aoprendido a nadar en el club y, finalmente, otra cifra bastante numerosa, aunque inconcreta de niños y niñas que a través de la natación se han recuperado para la vida normal después de haber sufrido la terrible poliomielitis." (*)

Malgrat aquesta esperançadora arrencada, no va ser fins a l'any 1963 que es va posar la 'segona pedra' i l'obra, amb empentes i rodolons, no es va poder culminar fins a finals de l'any 1966.

Rècords i mes rècords...

Desprès de la marxa d'en Janos Gergely a Australia a finals de l'any 1959 en Albert Medina pren el relleu com a entrenador del primer equip. Treballa intensament amb els joves esportistes que es troben a les seves ordres i aconsegueix que millorin totes les marques que havien fet en l'anterior etapa. 

L'any 1961 es superen mes de vuitanta rècords socials, essent vint d'ells de la categoria absoluta. A la vegada fins a set d'aquests ho són també de Catalunya. La participació en la selecció catalana que va als Campionats d'Espanya - tant d'hivern com d'estiu - de les nedadores i nedadors del Montjuïc es va ampliant. Així en homes l'equip de Catalunya compta amb en Josep A. Abadias, Juan A. Molinero i Carles Medina; mentre que pel que fa a les noies el club hi es representat per na Carme Medina, Nuria Llonch i Carme Ramos. En els d'hivern fets a Sabadell, Carme Medina en serà la campiona d'Espanya del 100 m. lliures, amb un temps de 1'11"8, mentre que Carme Ramos i Nuria Llonch en serien subcampiones dels 100 m. papallona i dels 100 m. braça amb els temps de 1'26"8 i 1'31"3, respectivament.

Anvers i revers de la foto del podi dels 100 m. lliures dels Campionats 
d'Espanya d'hivern a Sabadell, els dies 7 i 8 d'abril de 1961
Font: Arxiu JCE. Fons Albert i Carme Medina. Ft. SI

En els campionats de Catalunya per categories de l'estiu les nedadores i nedadors del Montjuïc també aconseguiren posicions rellevants, destacant en aquest cas l'equip juvenil masculí que va dominar amb claredat la seva competició celebrada a la piscina del Reus Ploms els dies 26 i 27 d'agost. En el decurs d'aquesta competició en Juan A. Molinero guanyà els 100 i els 200 m. esquena, a la vegada que en Carles Medina assolia el campionat de Catalunya en els 100 m. braça i els 200 m. lliures. En els relleus l'equip del C.N. Montjuïc va guanyar clarament als seus competidors.

Equip de relleus 4x100 m. estils campió de Catalunya juvenil:
J.A. Molinero, J. Paez, J. Carabí i C. Medina.
Font: Arxiu JCE. Fons Albert i Carme Medina. Ft. SI

Com a compendi i resum d'aquesta força competitiva de l'entitat, el mes de setembre, dos dies abans de disputar-se el Campionat de Catalunya absolut, el Montjuïc va establir un nou 'rècord mundial' (**) en la prova dels 100x100 m. lliures masculins en piscina de 50 metres, completats exclusivament amb socis del propi club, amb una marca total de 2 h 7'12"8.

A dalt: Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 9 de setembre de 1961, 
destacant la gesta feta per els nedadors del C.N. Montjuïc.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
A sota: Imatge presa durant la prova del 100x100 a la piscina de Montjuïc.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

Les noies, les primeres...

Des de finals dels anys cinquantes l'Albert Medina comptava amb la col·laboració d'un jove delegat per als equips de natació del club, en Joan Ballart Serra. A la foto que antecedeix aquest paràgraf els podem veure al marge dret, acompanyats per el llavors vice-president del club - i mes tard president - en Esteve Limiñana. 

En aquells anys les classificacions per clubs en els Campionats de Catalunya, tant en categories com en els absoluts, s'obtenien per els resultats aconseguits per els nedadors, incloent-hi els saltadors en el cas dels campionats absoluts. Partint d'aquesta premissa l'Albert i el Joan es trencaven la closca calculant i re-calculant les formules a emprar per a aconseguir les millors puntuacions possibles en cadascun dels campionats.

Amb aquestes combinacions arribaren els primers grans èxits del Club Natació Montjuïc als Campionats Generals de Catalunya que tenien lloc a l'estiu. Concretament en aquest any de 1961 tot era a punt per a que l'equip masculí pogués superar, per primer cop des de l'any 1918, al sempitern campió de Catalunya: el Club Natació Barcelona. 

I per ben poc no va ser exactament així... els nois conqueriren la segona posició, a només dos punts del Barcelona, mentre que les noies donaven l'agradable sorpresa en ser precisament elles les primeres en aconseguir aquesta gesta d'arrabassar el títol de campiones de Catalunya a les nedadores del 'Natació'.

Retall de la portada de 'El Mundo Deportivo' del diumenge 10 de setembre de 1961.
La campiona del club, Carme Ramos, en una foto a la 'vella' de Montjuïc
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Els dies 9 i 10 de setembre foren els senyalats per a aquesta competició que tingué lloc a la piscina de Montjuïc. A més de completar el campionat femení i el subcampionat masculí, les dones i els homes del club assoleixen fins a onze rècords socials absoluts, cinc dels campionats i tres de Catalunya en piscina de 50 metres (***). En el quadre que segueix podem veure un resum dels resultats obtinguts per les Campiones de Catalunya de l'any 1961:

Resultats de les nedadores del C.N. Montjuïc 

S'enumera la primera classificada de cada prova  i el club al que pertany, quan 
no són del Montjuïc. Només consten marques de les tres primeres classificades 
Font: Elaboració pròpia
(1) Rècord de Catalunya en piscina de 50 metres
(2) Rècord dels campionats

Al quadre consten la totalitat de les nadadores blanc-i-verdes que varen prendre part en aquest primer gran èxit a nivell absolut del C.N. Montjuïc, amb el qual culminà pràcticament un any ple de satisfaccions. 

L'equip de nois que les acompanyaven, fent el segon lloc a la classificació masculina, era el format per en Josep A. Abadias, Juan A. Molinero, Carles Medina, Carles Alonso, Antoni Pitart, Paco Bonet, Jaume Monzó, Jordi Carabí, Miquel Escolies i els saltadors Miquel Lecha, Armando Obiols i Rafel Llobet. Amb una composició molt similar a aquesta l'equip masculí prendria el relleu de les noies a l'any 1962, proclamant-se, ells també, campions de Catalunya.

Al butlletí del club del novembre de 1961 l'editorial, molt possiblement escrita per el llavors president Vicenç Esquiroz, emfasitza els èxits assolits sota el títol de "Otra vez el Club de Natación Montjuich rompió moldes en la natación catalana", tot afirmant:

"Y queda finalmemnte, la gesta que supone la compensación de todos estos esfuerzos y es que DESPUÉS DE MEDIO SIGLO DE NATACIÓN CATALANA, ¡por vez primera!, el Club de Natación Barcelona pierde unos campeonatos regionales absolutos... Nuestras gentiles nadadoras lograron esa gesta que cambia por completo la decoración de la natación catalana..."

Al marge del comprensible desbordament d'alegria al sí del club, cal reconèixer l'aportació del mateix 'Natació' a aquests èxits, en permetre a un destacat grup de nedadores i nedadors del Montjuïc l'accés a la piscina de l'escullera per a poder fer els seus entrenament en millors condicions que les ofertes per les limitades prestacions de la piscina de la Ronda.

Carnet d'en Paco Bonet que permetia l'accés a la piscina
de l'escullera del Club Natació Barcelona
Font: Arxiu JCE. Fons Albert Medina

Un altre punt culminant de l'any el va constituir el fet de guanyar, per tretzena vegada consecutiva, el 'Trofeu Gil i Arnau que els organitzadors de la Travessia del Port de Barcelona - el C.N. Atlètic - concedia anualment al club que hi assistia amb un major nombre de participants. En aquesta ocasió el Montjuïc n'hi va classificar fins a 26 nedadors; lluny, però, dels setanta-sis amb que es guanyà el mateix trofeu l'any 1949. En aquesta any de 1961 en Carles Alonso finalitzà en quart lloc en la travessia gran; mentre que la Nuria Llonch escalava fins al tercer lloc de la prova femenina. En infantils un prometedor Jaume Monzó, que per aquells temps era considerat un fondista, quedava en tercer lloc; mentre que la Julita Cuesta s'alçava amb la primera posició en la prova femenina.

Josep Castellví

(*) En Epifani de Fortuny i Salazar, Baró d'Esponellà, coneixia bé la tasca dels cursets municipals de natació, doncs n'havia estat l'impulsor quan era el regidor de l'ajuntament de Barcelona, encarregat de la primera ponència d'esports que es va constituir a tota Espanya. D'altre banda la 'polio' era en aquells moments una pandèmia catastròfica que afectava de manera especial als infants. No va ser fins a partir de l'any 1963 que Espanya va iniciar de manera efectiva les campanyes de vacunació que en d'altres països europeus ja portaven fent-se des de mitjans dels anys cinquantes.

(**) Els 100x100 no van ser reconeguts mai com una prova oficial per la FINA ni per cap altre organisme oficial del món de la natació. Tenia, no obstant, un efecte dinamitzador i propagandístic que no va escapar a l'interès dels fundadors del Montjuïc que, encapçalats per en 'Janot' Boronat - com a promotor de la idea - i en Vicenç Esquiroz, des de  la primera de l'any 1949 fins a aquesta del 1961 que en seria la darrera, va fer fins a quatre edicions d'aquest 'rècord', incloent-hi les dels anys 1951 i 1952.

(***) Per a la redacció d'aquesta entrada hem comptat, entre d'altres fonts, amb el document 'Historial Deportivo' confegit en el seu moment per l'Albert Medina Abarca com a memòria dels seus onze anys al front del primer equip de natació del C.N. Montjuïc.