El 'boom' dels festivals de la cançó
A la societat dels anys 50's i 60's els festivals de tot tipus, però especialment els de cançó, van anar sortint com bolets per tota Europa i, es clar, la corrent ens va arribar també aquí. L'any 1959 tenen la seva primera edició el 'Festival de la Canción de Benidorm', a la ciutat que es despertava al turisme de masses, i el 'Festival de la Canción Mediterránea' que es feia a Barcelona. Tots derivaven, poc o molt, del 'Festival de San Remo' iniciat l'any 1951, que encara continua fent-se avui en dia, essent un autèntic referent per a la cançó italiana i tenint entre els seus guanyadors a la cantant Nilkla Pizzi (primera edició del 51) i als més coneguts com ara en Domenico Modugno (58, 59, 62 i 66), Adriano Celentano (70), Albano i Romina Power (84) o Eros Ramazzotti (86). Com es sabut molts d'aquests festivals varen ser televisats en uns anys en que el televisor començava a ser un electrodomèstic mes a la majoria de llars, sense acabar de substituir, afortunadament, la radio que fins aquells primers anys 60's havia estat el centre de les vetllades familiars al país. Cal mencionar, com no fer-ho, el 'Festival de la Cançó d'Eurovisió' que des de l'any 1956 irromp a les pantalles dels paisos europeus.
El 'Festival de la Cançó Esportiva'
Entre aquest devessall de festivals hi va haver lloc també per un festival de temàtica esportiva: el 'Festival de la Cançó Esportiva', que organitzà la emissora degana Radio Barcelona de la 'Sociedad Española de Rediodifusión' (SER), a mitjans dels anys 60's. Com que era organitzat per una cadena d'emissores de radio el format de retransmissió era aquest mitjà, de manera que no van ser esdeveniments televisats; en canvi les primeres edicions foren retransmeses per la xarxa d'emissores a la que pertanyia l'entitat organitzadora.
Iniciat l'any 1964 amb gran aparell de format i propaganda, les mateixes bases del concurs el condemnaren a un ràpid esgotament de la fórmula triada. L'omnicomprensiva referència en el títol de la cançó esportiva quedava a l'hora de la veritat reduïda a la cançó del futbol, de manera que a les bases es feia constar:
- "El texto de la canción deberá hacer referencia a las actividades deportivas y al nombre de los clubs de futbol que militan en Primera División"
- "La final se llevará a cabo, con asistencia de público, en Barcelona y cada club de futbol de Primera División será representado por una sola canción" (*)
Com que en aquells anys a la primera divisió del futbol espanyol hi havia setze equips aquest es el nombre màxim de cançons que es van admetre en les dues primeres edicions.
La primera de l'any 1964 arrencà amb la força que prometia aquesta original aposta i Radio Barcelona, com a organitzadora, hi va posar tot l'èmfasi necessari. Es va llogar el Palau d'Esports barceloní del carrer Lleida, amb una capacitat propera a les nou-mil persones. La nòmina d'intèrprets de les cançons es va centrar exclusivament en les dones i entre aquestes gran part de la tasca de difusió va recaure en les que representaven al F.C. Barcelona i al Reial Madrid, com si d'un partit virtual de futbol es tractés. Les cantants eren la Lita Torelló i la Gelu, respectivament, que dins de la campanya de promoció de l'esdeveniment varen ser convidades a fer el servei d'honor del partit entre ambdós equips que va tenir lloc dies abans del festival, també a Barcelona i en el qual es decidia el títol de lliga de la temporada 63-64.
Retall de 'El Mundo Deportivo' del dimecres 1 d'abril de 1964, amb la cerimònia del servei d'honor del partit entre el F.C. Barcelona i el Reial Madrid.A la foto Olivella, Lita Torelló, Ruiz Casasola (àrb), Gelu i Gento.Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
El festival es va celebrar el dissabte 4 d'abril al Palau d'Esports, amb una entrada una mica menys apoteòsica del que anunciaven les cròniques, però amb força públic interessat. L'anunci en premsa del festival resumia el que volia ser aquest, a mes d'informar dels patrocinadors:
Promoció del primer 'Festival de la Cançó Esportiva'
al diari 'La Vanguardia' del 3 d'abril de 1964
Font: Hemeroteca de La Vanguardia
La font amb la informació mes detallada i fiable per a seguir l'evolució del festival es la revista 'Ondas' (1925-1975), editada per la cadena SER, amb els diferents noms que va anar prenent des de la seva creació. A la primera edició hi dedica la portada i diferents pàgines a l'interior:
Portada i retall de foto interior de la revista 'Ondas' de la segona quinzena d'abril de 1964.
Lita Torelló, Alfonso de Mora i Aragón i Gelu. La guanyadora Pastora de Cordoba
rebent la copa del triomf de l'actor i personatge de la 'jet-set' de Marbella.
Font: Biblioteca de Catalunya. Fons de Radio Barcelona
La cançó guanyadora fou la dedicada al Sevilla, titulada 'Entre claveles i nardos', defensada per Pastora de Córdoba. Les que representaven al Barcelona i Reial Madrid quedaren en catorzena i quinzena posició, respectivament. Lita Torelló defensà la titulada 'Escudo azul y grana' y Gelu, per la seva part, l'anomenada 'Hala, hala Madrid'.
El cert es que aquesta edició es saldà amb un cert mal gust de boca, especialment perquè el comportament d'una part del públic va acostar-se mes al dels hooligans dels clubs que als dels espectadors habituals dels festivals de cançó, xiulant i esbroncant, en algun cas, a les cantants en funció de les simpaties-antipaties que despertaven els diferents clubs. Així ho reflectia l'anònim cronista de la 'Hoja del Lunes' de Barcelona:
Retall de la 'Hoja del Lunes del dia 6 d'abril de 1964.
Font: Hemeroteca BVPH
La segona edició, de l'any 1965, ja representà una lleugera plegada de veles de l'organització. Ho demostra el fet que tot i haver reservat el Palau d'Esports com en la primera edició, el festival s'acabés celebrant quasi a porta tancada en el sí de l'històric estudi Toresky de Radio Barcelona, amb l'assistència d'unes cinquanta persones. Les dones intèrprets varen ser substituïts per els homes, sempre representant els setze equips de primera divisió de futbol. L'elecció de la cançó guanyadora passà a fer-se per votació popular entre els oients de la cadena, sortint-ne vencedora 'Córdoba Deportiva', interpretada per Domingo Garcia.
Retall de la revista 'Ondas' del mes de maig del 1965, amb
las foto d'en Domingo Garcia, guanyador del festival.
Font: Biblioteca de Catalunya. Fons de Radio Barcelona
Entre els intèrprets hi havia en Lorenzo Valverde i en Juanito Segarra per mencionar algun dels mes coneguts de l'època. Entre el festival retransmès per la radio i el resultat final varen passar dues setmanes, per donar temps a que es produís la votació popular i es pogués comptabilitzar adequadament.
D'aquests primers festivals n'han quedat alguns discos editats en el format conegut com a 'Extended Play' (EP), que contaven amb quatre cançons cadascun:
Dos dels EP editats del I i II Festival de la Cançó Esportiva, respectivament .
Font: Web i Viquipèdia
De cara a la tercera edició de l'any 1966 els organitzadors de Radio Barcelona consideraren que la formula del futbol de primera divisió havia estat esgotada, de manera que sense sortir-se d'aquest esport restringiren l'àmbit dels possibles participants als equips de la primera i segona divisió catalanes. Això portà a una reducció a la meitat dels possibles concursants i permeté que el festival en les seves darreres edicions fos com un simple fi de festa de les 'XII Hores de l'Esport' i de la 'I Nit de l'Esport Català', ambdues també organitzades per Radio Barcelona.
Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 15 d'abril de 1966
anunciant les tres organitzacions de Radio Barcelona.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Una vegada mes les vuit intèrprets seran totes dones i les faran participar lluint la samarreta del club representat, com es pot veure a la foto amb que il·lustrem aquest tercer festival. La guanyadora va ser la cançó 'Club Deportivo Hospitalet', interpretada per la cantant Esther. Les interpretacions i el lliurament de premis es va fer desprès del sopar de la 'I Nit de l'Esport Català' celebrat al restaurant de 'La Font del Gat', a la muntanya de Montjuïc, que va ser presidit per en Juan Antonio Samaranch, encara delegat a Catalunya de la DNEFD, pocs mesos abans de ser-ne nomenat 'Delegado Nacional' substituïnt José Antonio Elola-Olaso.
Retall de la revista 'Ondas' de maig de 1966 amb el comentari sobre
la 'Nit de l'Esport Català' i el 'III Festival de la Cançó Esportiva'
Font: Biblioteca de Catalunya. Fons de Radio Barcelona
Les dues darreres edicions passaren sense pena ni gloria, essent tractades en esquifides notes de premsa inclòs en la mateixa revista de la cadena SER (**). Senyalar, només, que el ventall de possibles participants queda definitivament reduït a l'àmbit català, però per contra s'obrí finalment a d'altres esports. D'aquesta manera es produí que a la quarta edició celebrada l'any 1967 la guanyadora fou la cançó 'Rugby' interpretada per la cantant Montse Sastre. la constància d'aquest fet ens arriba per el butlletí del C.N. Montjuïc, que en el seu n. 214 del mes de juliol de 1967 dona compta de la interpretació per la Montse Sastre de la cançó guanyadora en el fi de festa que tingué lloc al 'Chipirón' en el curs d'un homenatge a jugadors de rugbi del F.C Barcelona i del Montjuïc, a la vegada que s'aprofita per homenatjar també a en Vicenç Esquiroz, que en aquell moment ja era ex-president del club. A la noticia del butlletí s'assenyala que:
"Se organizó un ameno Fin de Fiesta con la estelar actuación de Montse Sastre, quien interpretó magistralmente la canción 'Rugby', vencedora del Festival de la Canción Deportiva que organizó Radio Barcelona, siendo coreada por todos los 'ruggers' asistentes."
La cinquena i darrera edició es celebrà en el restaurant 'La Masia', en el marc de la 'II Nit de l'Esport Català' i una vegada mes com a fi de festa. Guanyant la cantant Merceditas Ruiz que interpretà la cançó 'Privilegios de Tarrasa'.
'La Vanguardia Española' del dia 30 d'bril de 1968.
Font: Hemeroteca de La Vanguardia
Memòries del Montjuïc
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada