De la Navidad y otras fiestas...

 Epifani de Fortuny y Salazar felicita las fiestas

Foto carné de Epifani de Fortuny, Presidente de Honor del Club Natació Montjuïc.
Fuente: Arxiu Nacional de Catalunya. Fondo Epifani de Fortuny y Salazar. Ft. SI

Epifani de Fortuny y Salazar (1898-1989), Baró de Esponellà, se relacionó ya en primera hora con el recién nacido Club de Natación Montjuïc, del que fue nombrado Presidente de Honor. Esta relación, tejida especialmente a través de la amistad personal con Vicenç Esquiroz Soliva, le llevará a ser parte fundamental en los primeros treinta años de vida del club. En su momento nos extenderemos mas en su identidad.

Hoy nos interpela con una de sus vertientes: como miembro señalado de la 'Asociació de Bibliófils de Barcelona' mantiene la tradición anual de intercambiarse entre los propios asociados cuidadosas felicitaciones, con motivo de las fiestas de Navidad y de Año  Nuevo. Aquí os traemos la que el Baró de Esponellà confeccionó para sus amigos y consocios en las fiestas de 1946-1947:

Reproducción de la felicitación enviada por el Baró de Esponellà
a sus consocios con la firma autógrafa del propio barón (*).
Fuente: Arxiu Nacional de Catalunya. Fondo Epifani de Fortuny y Salazar

Joan Salvat Papasseit, glosador de la divina acracia

Retrato de Joan Salvat Papasseit hecho por su
amigo Jaume Guàrdia en el año de 1923.
Fuente: Archivo Fototeca Cat

Joan Salvat Papasseit (1894-1924), el joven poeta vanguardista de extracción humilde, murió poco después de cumplir los treinta años a causa de la tuberculosis. Vinculado al movimiento obrero y  a las luchas socialesde su tiempo, pese a su muerte prematura dejó una buena cosecha de poemas que, si bien pasó algo desapercibida durante unos años, fue redescubierta y ensalzada a partir de los años 60 del siglo XX; en buena parte gracias a la atención que despertó entre los cantantes de lo que entonces se conocía como 'Nova Cançó'. Sus poemas fueron musicados, entre otros, por Martí Llauradó, Ovidi Montllor o Joan Manuel Serrat. Como celebración de las fiestas de navidad dedicó a su amigo y protector, Emili Badiella (**), este poema:

Fuente: Elaboración propia sobre la versión recogida 
en el blog 'La Vedella Colorà' de Carlos Becerra

Sirvan ambas expresiones como muestra de nuestros buenos deseos para todas y todos los que nos estais acompañando en este viaje del blog de 'Memòries del Montjuïc i d'altres fets esportius'.

M. del M.

(*) La 'Asociación de Bibliófilos de Barcelona' se fundó en junio de 1944, pocos meses después de que lo hiciera el C.N. Montjuïc. Ramon Amadeu i Grau es el escultor de figuras de pesebre con más renombre en Cataluña. En su tiempo fue el mejor y el más solicitado por los pesebristas. Sus figuras, con fisonomías de gran realismo, tienen una catalanidad y respiran un agrio de la tierra que les da una relevante personalidad y un sello muy propio y especial (extraído de la web del Grupo Belenista de Sitges)

(**) 'De la divina acracia seré ahora el glosador...' es un verso de la canción de Joan Manuel Serrat 'Canción para Joan Salvat Papasseit'. Para conocer más de la relación de Salvat con el empresario egarense Emili Badiella Ribes podeis consultar el artículo de Jordi Amat en 'La Vanguardia':

https://www.lavanguardia.com/encatala/20200905/483281858379/emili-badiella-salvat-papasseit-torres-garcia.html

Del Nadal i altres festes...

Epifani de Fortuny i Salazar felicita les festes

Foto carnet d'en Epifani de Fortuny, President d'Honor del Club Natació Montjuïc.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Epifani de Fortuny i Salazar. Ft. SI

Epifani de Fortuny i Salazar (1898-1989), Baró d'Esponellà, es va relacionar molt aviat amb el nounat Club de Natació Montjuïc, del qual fou nomenat President d'Honor. Aquesta relació, teixida especialment per l'amistat personal amb en Vicenç Esquiroz Soliva, el portarà a ser part fonamental en els primers trenta anys de vida del club. En el seu moment en parlarem de manera mes extensa.

Avui ens interpel·la amb un dels seus vessants: com a membre senyalat de la 'Associació de Bibliòfils de Barcelona'  manté la tradició anual de intercanviar-se entre els propis associats acurades felicitacions, amb motiu de les festes de Nadal i de Cap d'Any. Aquí hi portem la que el Baró d'Esponellà va confegir per els seus amics i consocis a les festes de 1946-1947:

Reproducció de la felicitació enviada per el Baró d'Esponellà als 
seus consocis amb la signatura autògrafa del Baró (*).
Font: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Epifani de Fortuny i Salazar

Joan Salvat Papasseit, glossador de la divina acràcia

Retrat d'en Joan Salvat Papasseit fet per el seu
amic Jaume Guàrdia l'any de 1923.
Font: Arxiu Fototeca Cat

Joan Salvat Papasseit (1894-1924), el jove poeta avantguardista d'extracció humil, va morir poc desprès de complir els trenta anys a causa de la tuberculosi. Vinculat als moviments obrers i a les lluites socials, tot i la seva mort prematura va deixar una bona collita de poemes que, malgrat passar una mica desapercebuda durant uns anys, va ser redescoberta i enaltida a partir dels anys 60 del segle XX; en bona part gràcies a l'atenció que va despertar entre els cantants del que llavors es coneixia com a 'Nova Cançó'. Els seus poemes van ser musicats, entre d'altres, per en Martí Llauradó, l'Ovidi Montllor o en Joan Manuel Serrat. Com a celebració de les festes de nadal dedicà al seu amic i protector, Emili Badiella (**), aquest poema:

Recollit del bloc de Josep Bargalló
Font: Bloc de 'Josep Bargalló, Torredembarra sur mer'

Serveixin ambdues expressions com a mostra dels nostres bons desitjos per a totes i tots els que ens esteu acompanyant en aquest viatge del bloc de 'Memòries del Montjuïc i d'altres fets esportius'.

M. del M.

(*) La 'Associació de Bibliòfils de Barcelona' es va fundar el mes de juny de 1944, pocs mesos desprès que ho fes el C.N. Montjuïc. Ramon Amadeu i Grau és l'escultor de figures de pessebre amb més renom a Catalunya. En el seu temps fou el millor i el més sol·licitat pels pessebristes. Les seves figures, amb fesomies de gran realisme, tenen una catalanitat i respiren un agre de la terra que els dóna una rellevant personalitat i un segell ben propi i especial (extret del web del Grup Pessebrista de Sitges)

(**) 'De la divina acràcia seré ara el glossador...' es un vers de la cançó d'en Joan Manuel Serrat 'Cançó per a en Joan Salvat Papasseit'. Per conèixer més de la relació d'en Salvat amb  l'empresari terrassenc Emili Badiella Ribes podeu consultar l'article d'en Jordi Amat a 'La Vanguardia':

https://www.lavanguardia.com/encatala/20200905/483281858379/emili-badiella-salvat-papasseit-torres-garcia.html

Boletín. Un pionero del Tiro con Arco catalán en el Club Natació Montjuïc...

Eugenio-Santos Chavala Ibort, 'Forjador de la Història Esportiva de Catalunya'

El boletín nº 383, del mes de octubre de 1996, dedica una de sus páginas a la memoria de Eugenio-Santos Chavala Ibort uno de los socios más antiguos del C.N. Montjuïc, a la vez que seguramente también uno de los más desconocidos por sus consocios. Y se da el caso de que Eugenio-Santos es toda una figura destacada del deporte catalán del siglo XX con características de lo que se conocía como 'sportman', es decir una persona que no se podía circunscribir a una o dos prácticas deportivas solamente, sino que su interés le llevaba a practicar un gran número de ellos, como: la aeronáutica con el vuelo sin motor; la natación y el waterpolo en las filas del C.N. Cataluña, el F.C. Barcelona y el Montjuïc; la náutica, como practicante de la vela y el motor; el voleibol; además de otra serie de actividades deportivas que incluyen el atletismo, la equitación o el rugby.

Página 16 del boletín n. 386 del C.N. Montjuïc,
correspondiente al mes de octubre de 1996.
Fuente: Archivo JCE

Pero en lo que realmente sobresalió fue en el tiro con arco, deporte del que fue el impulsor en Cataluña y en España. Fundó en 1949 el Club de Arqueros de Cataluña (CAC) que junto con la pionera Asociación Excursionista de Etnografía y Folclore (AEEF) constituyeron, bajo el impulso de Santos Chavala, la 'Federació Catalana de Tir amb Arc' el mismo año de 1949, en una reunión celebrada en los despachos de 'El Mundo Deportivo'. El acta de constitución deja constancia de este hecho:

Reproducción del acta de fundación de la 'Federació Catalana de Tir
amb Arc', donde destaca la intervención de Eugenio-Santos
Chavala Ibort, nombrado como primer presidente.
Fuente: Archivo de la F. C. de Tiro con Arco

Además de ser su primer presidente (1949-1952) fue también el primer campeón de Cataluña en 1950, a la vez que quedaba como tercer clasificado en el Campeonato de España del mismo año. Más adelante fue entrenador y seleccionador de la federación catalana. Entre sus actuaciones importantes en este deporte impulsó la consecución de un campo de prácticas fijo que se situó en un foso del entorno del castillo de Montjuïc de Barcelona. Más adelante fue uno de los promotores de la primera galería cubierta de tiro con arco de Cataluña, en 1959. Difundió diversas publicaciones divulgativas de este deporte en los primeros años 50's, como el manual 'Compendio de Arqueria', redactado de forma conjunta con otro pionero del tiro con arco catalán, Miquel Blanch Cubiña.

Enric Tarragó, R. Martí, Modesta Artigas, Eugenio-Santos Chavala, J. Soler
y M. Cuixart durante un campeonato de tiro con arco en el año de 1950.
Fuente: Archivo Vicenç Monguillot. Ft. SI

Del contenido del artículo de prensa reproducido en el boletín del club (*) deberíamos matizar, a la luz de los datos ahora disponibles, alguna de las afirmaciones hechas. Entre ellas cabe señalar que Eugenio-Santos Chavala no puede ser considerado uno de los fundadores del Montjuïc, dado que en el listado de socios más antiguo de los conservados aparece su alta como con fecha del 30 de diciembre de 1946 y con el número 48 de socio (**), mientras que de manera comunmente aceptada se ha venido en convenir que los socios fundadores fueron catorce.

Recorte de la página 3 del Libro de Socios del
Club Natación Montjuïc del año 1957.
Fuente: Archivo del CNM

Teniendo en cuenta que en algunos momentos de la vida del club el concepto de fundador se ha hecho extensivo a otros de los socios iniciales y, más específicamente, a los integrantes de la Junta Consultiva formada por los primeros 25, si que podría quedar justificado que en algún momento le fuera aplicado este concepto. No nos consta tampoco que llegara a formar parte de la Junta Directiva del club; al menos no a la del año de 1968, cuándo entra de presidente Diego Devesa Palomera que toma la decisión de reducir de forma drástica el número de integrantes de ésta, que queda formada por sólo siete directivos.

Estos matices no desmerecen en nada la figura del socio Eugenio-Santos Cahavala Ibort, que en consideración de sus méritos acumulados a lo largo de una dilatada carrera deportiva mereció recibir en el año 1993 la medalla con que la Generalitat de Cataluña distinguía a los 'Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya'

Memòries del Montjuïc

(*) Por las fechas y el contexto, el diario donde se publicó el original reproducido en el boletín del club podría ser el Avui (1976-2011).

(**) Por aquellas cosas de los archivos de las entidades deportivas, generalmente no muy bien conservados, el primer Libro de Socios con carácter oficial conservado en el C.N. Montjuïc es del año 1957. No obstante si se puede afirmar que el número de socios fundadores es de 14 personas, encabezadas por Martí Planas y Vicenç Esquiroz, socios 1 y 2 respectivamente en el momento de la fundación del club.

Butlletí. Un pioner del Tir amb Arc català al Club Natació Montjuïc...

Eugenio-Santos Chavala Ibort, 'Forjador de la Història Esportiva de Catalunya'

El butlletí n. 383, d'octubre de 1996, dedica un record per en Eugenio-Santos Chavala Ibort un dels socis més antics del C.N. Montjuïc, a la vegada que segurament també un dels mes desconeguts per els seus consocis. I es el cas que l'Eugenio-Santos es tota una figura destacada de l'esport català del segle XX amb característiques del que es coneixia com a 'sportman', és a dir una persona que no es podia encabir en una o dues pràctiques esportives només, sinó que el seu interés el portava a practicar-ne un gran nombre com: l'aeronàutica amb el vol sense motor; la natació i el waterpolo a les files del C.N. Catalunya, el F.C. Barcelona i el Montjuïc; la nàutica, com a practicant de la vela i el motor; el voleibol; i un bon altre seguit d'activitats esportives que inclouen l'atletisme, l'equitació o el rugbi.

Pàgina 16 del butlletí n. 386 del C.N. Montjuïc, 
corresponent al mes d'octubre de 1996.
Font: Arxiu JCE

Però en el que realment excel·lí va ser en el tir amb arc, esport del qual fou l'impulsor a Catalunya i a Espanya. Fundà l'any 1949 el Club d'Arquers de Catalunya (CAC) que juntament amb la pionera Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore (AEEF) van constituir, sota l'impuls d'en Santos Chavala, la Federació Catalana de Tir amb Arc el mateix any de 1949, en una reunió celebrada als despatxos de 'El Mundo Deportivo'. L'acta de constitució en dona fe:

Reproducció de l'acta de fundació de la Federacio Catalana de Tir 
amb Arc, on destaca la intervenció d'en Eugenio-Santos 
Chavala Ibort, nomenat com a primer president.
Font: Arxiu de la F. C. de Tir amb Arc 

A més de ser-ne el primer president (1949-1952) en va ser també el primer campió de Catalunya l'any 1950, a la vegada que quedava com a tercer classificat en el Campionat d'Espanya del mateix any. Mes endavant fou entrenador i seleccionador de la federació catalana. Entre les seves actuacions important en aquest esport va impulsar la consecució d'un camp de pràctiques fix que es va situar en un fossar de l'entorn del castell de Montjuïc de Barcelona. Encara més endavant va ser un dels promotors de la primera galeria coberta de tir amb arc de Catalunya, l'any 1959. Va difondre diverses publicacions divulgatives d'aquest esport en els primers anys 50's, com ara el manual 'Compendio de Arqueria', redactat de manera conjunta amb un altre pioner del tir amb arc català, en Miquel Blanch Cubiña.

Enric Tarragó, R. Martí, Modesta Artigas, Eugenio-Santos Chavala, J. Soler 
i M. Cuixart durant un campionat de tir amb arc l'any de 1950. 
Font: Arxiu Vicenç Monguillot. Ft. SI

Del contingut de l'article de premsa reproduït al butlletí del club (*) hauríem de matisar, a la llum de les dades ara disponibles, alguna de les afirmacions fetes. Entre elles cal senyalar que l'Eugenio-Santos Chavala no pot ser considerat un dels fundadors del Montjuïc, atès que en llistat de socis mes antic dels conservats apareix la seva alta com amb data del 30 de desembre de 1946 i amb el número 48 de soci (**), mentre que de manera comunament acceptada s'ha convingut que el nombre dels socis fundadors fou el de catorze.

Retall de la pàgina 3 del Llibre de Socis del 
Club Natació Montjuïc de l'any 1957.
Font: Arxiu del CNM

Tenint en compte que en alguns moments de las vida del club el concepte de fundador s'ha fet extensiu a un nombre més ampli dels socis inicials i, més específicament, als integrants de la Junta Consultiva formada per els primers 25, si que podria quedar justificat que en algun moment li fos aplicat aquest concepte. No ens consta tampoc que arribés a formar part de la Junta Directiva del club, al menys no a la de l'any de 1968 en que entra de president en Diego Devesa Palomera que pren la decisió de reduir de manera dràstica el nombre d'integrants d'aquesta, que queda formada per només set directius.

Aquests matisos no desmereixen en res la figura del soci Eugenio-Santos Cahavala Ibort, que en consideració dels seus mèrits acumulats al llarg d'una dilatada carrera esportiva va merèixer rebre a l'any 1993 la medalla amb que la Generalitat de Catalunya distingia als 'Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya'

Memòries del Montjuïc

(*) Per les dates i el context, el diari on es va publicar l'original reproduït al butlletí del club podria ser l'Avui (1976-2011).

(**) Per aquelles coses dels arxius de les entitats esportives, generalment no gaire ben mantinguts, el primer Llibre de Socis amb caràcter oficial conservat al C.N. Montjuïc es de l'any 1957. No obstant si que es pot afirmar que el nombre de socis fundadors es de 14 persones, encapçalades per en Martí Planas i en Vicenç Esquiroz, socis 1 i 2 respectivament en el moment de la fundació del club.

Sprints. Octubre del 1962... el 'Torneo de los 1000 metros' de Amberes

Corría el año de 1962 cuando el 'Zwemklub Scaldis' de Amberes invita al Club Natació Montjuïc a participar en un festival por ellos organizado llamado el 'Torneo de los 1000 metros'. Con este motivo el club catalán organiza una gira que les llevará a realizar una serie de festivales internacionales entre los días 25 y 31 de octubre.

El desarrollo de la gira incluye cinco encuentros:

• Día 25 en Tourcoing con el equipo de los 'Enfants de Neptune'

• Día 28 en Amberes en el 'Torneo de los 1000 metros' representando a España en la competición en que participan hasta veintidós clubes de nueve países diferentes

• Día 29 en Bruselas con el equipo de 'La Nage Forestoise'

• Día 30 en Brujas con el equipo del 'Brujas Zwemklub'

• Día 31 en La Louvière con el equipo de 'Union des nageurs de La Louvriere'

La expedición partió el día 23 de octubre de Barcelona en tren hasta París, para después enlazar con otro ferrocarril con destino a Tourcoing, tocando a la frontera belga, a donde llegaron el día 24. Era formada por los siguientes miembros:

Fuente: Elaboración propia

El grupo está comandado por el entrenador Albert Medina y por el delegado deportivo Joan Ballart. El jueves 25 de octubre se enfrentan con el equipo de la ciudad, los 'Enfant de Neptune', en la piscina municipal cubierta de 50 m., con el mismo programa que motiva la invitación del club de Amberes, dado que también el club de Tourcoing ha sido invitado al 'Trofeo de los 1000 metros':

Fuente: Elaboración propia

En este encuentro preliminar sucede la anécdota de que el nadador del Montjuïc Juan A. Molinero bate el récord de la piscina de los 100 m. libres, con un tiempo de 60"4, rebajando en dos décimas la marca que poseía desde hacía años Henry Padou (Jr.) que, junto a su padre del mismo nombre, eran las leyendas vivas de este histórico club francés. Ambos fueron olímpicos, el padre en París 1924, Ámsterdam 1928 y Berlín 1936, y el hijo en Londres 1948.

Los dos Henry Padou, padre e hijo, leyendas de los
'Enfants de Neptune' de Tourcoing (*)
Fuente: Diario 'La Voix du Nord'

Al día siguiente, viernes 26, el equipo catalán se desplaza a Amberes, siendo recibido por uno de los entrenadores del 'Scaldis', Emile Bob de Paeppe, que había sido jugador de waterpolo del Montjuïc con motivo de una estancia suya de dos años en la ciudad de Barcelona por motivos profesionales.

En esta ciudad de Amberes tiene lugar el 28 de octubre el auténtico motivo del viaje: el 'Trofeo de los 1000 metros', en el que el Club Natació Montjuïc defiende la natación española frente a la de países como Bélgica, Alemania, Holanda, Francia, Austria, Gran Bretaña, Luxemburgo y Suiza; la mayoría de ellos con un nivel general de natación mayor que la de nuestro país. Sin embargo los deportistas catalanes se clasificaron como tercer club del total de los veintidós que participaban, sólo superado por el 'Zwemklub Scaldis' - el organizador belga - y el 'Leenwarden' Holandés.

Recorte de la portada de 'El Mundo Deportivo del 31 de octubre de 1962
destacando la clasificación del Montjuïc en el torneo de Amberes.
Fuente: Hemeroteca Mundo Deportivo

De los contactos realizados en este torneo sobresale el efectuado con los dirigentes del 'Racing Club' parisino, que en ese momento era el poseedor de la mejor marca mundial en los 100x100 m. en cualquier tipo de piscina, mientras que el Montjuïc había batido el año anterior la mejor marca de esta 'prueba' en piscina de 50 metros. De este contacto nace la propuesta de mejorar en competición entre los dos clubs esta última marca de piscina de 50 metros en el mítico 'Stade Nautique des Tourelles', sede de las pruebas de natación en los juegos olímpicos de París 1924. Finalmente esta propuesta no va pasar de ser una idea, difícilmente realizable por su misma complejidad.

El resto de la gira se desarrolló por tierras belgas. El día 29 el equipo del Montjuïc se encontraba en la capital, Bruselas, para participar sus nadadoras en un festival contra las del equipo de 'La Nage Forestoise', mientras que los chicos servían de espárring a un entrenamiento de la selección belga de waterpolo, con la particularidad de que el portero de los locales, Bruno de Hessele, defendía la portería blanquiazul.

Foto de los equipos del Montjuïc y de la 'Nage Forestoise' en deportiva
compañerismo después de la competición en la piscina de este club.
Se identifica a las nadadoras Lorca, Llonch y Medina de pie, mientras
que sentadas en el trampolín tenemos a las Cuesta, Palau, Boira 
y Arqué, todas ellas con albornoz o traje de baño claro, menos Tina 
Boira, tercera por la derecha del trampolín, con traje de baño oscuro.
El resto de chicas de la foto pertenecían al equipo anfitrión.
Fuente: Archivo JCE. Fondo Albert y Carme Medina. Ft. SI

En la noche de ese mismo día se ofreció a la expedición del club una cena con la asistencia del presidente de la Federación Belga de Natación, el señor Jean Leeuw, que se deshizo en elogios al segundo club de la natación española que los visitaba, después de más de cincuenta años de relación con el decano Club Natació Barcelona; también se refirió a su amistad con algunos dirigentes como Bernardo Picornell, Joaquim Morera y Tomás Batallé, los más internacionalmente conocidos por la natación europea en aquellos años.

Aún tendrían lugar dos festivales más los días 30 y 31 de octubre en Brujas y en La Louvière, regresando después el Club Natació Montjuïc a Barcelona, nuevamente por tren.

La valoración realizada por sus dirigente de esta primera salida internacional relevante del club fue muy positiva. En la mayoría de las ciudades visitadas fueron recibidos como el segundo club de la natación española con el que competían, después de haber tenido contacto antes con el Club Natació Barcelona que de siempre se había caracterizado por sus casi anuales giras por Europa, especialmente en waterpolo. En algún caso se dio el hecho de que en los carteles donde anunciaban el festival de ese día el tipo de letra del club aparecía en un formato pequeño por contraste con la palabra 'Barcelona' destacada con tipografía mucho mayor. Pura anécdota de un viaje casi 'inaugural' para la natación del Club Natació Montjuïc.

Memories del Montjuïc

(*) El club de los 'Enfants de Neptune' de Tourcoing (ENT) es un histórico de la natación francesa y europea. Fundado en 1904, ha sido campeón de la liga francesa de waterpolo en más de cuarenta ocasiones entre 1909 y 1964. Destacaban en  sus años primeros los nombres de Paul Beulque, uno de los pioneros de los ENT, y los de los dos Henry Pado, padre e hijo. El padre fue medalla de oro de waterpolo en los juegos olímpicos de París 1924 y medalla de bronce del mismo deporte en Ámsterdam, mientras que en Berlín 1936 obtuvo la cuarta posición. Su hijo ganó la medalla de bronce en los juegos olímpicos de Londres 1948 en la prueba de los 4x100 m. libres.

Sprints. Octubre de 1962... el 'Torneig dels 1000 metres' d'Anvers

Corria l'any de 1962 quan el 'Zwemklub Scaldis' d'Anvers convida el Club Natació Montjuïc a participar en un festival per ells organitzat anomenat el 'Torneig dels 1000 metres'. Amb aquest motiu el club català organitza una gira que els portarà a fer un seguit de festivals internacionals entre els dies 25 i 31 d'octubre. 

El desenvolupament de la gira inclou cinc encontres:

• Dia 25 a Tourcoing amb l'equip dels 'Enfants de Neptune'

• Dia 28 a Anvers al 'Torneig dels 1000 metres' representant a Espanya a la competició en que participen fins a vint-i-dos clubs de nou paisos diferents

• Dia 29 a Brussel·les amb l'equip de 'La Nage Forestoise'

• Dia 30 a Bruges amb l'equip del 'Brujas Zwemklub'

• Dia 31 a La Louvière amb l'equip de 'Union des nageurs de La Louvriere'

L'expedició va sortir el dia 23 d'octubre de Barcelona en tren fins a Paris, per a desprès enllaçar amb un altre ferrocarril amb destí a Tourcoing, tocant a la frontera belga, on van arribar el dia 24. Era formada per els següents membres:

Font: Elaboració pròpia

El grup es comandat per l'entrenador, en Albert Medina i per el delegat esportiu, en Joan Ballart. El dijous 25 d'octubre s'enfronten amb l'equip de la ciutat, els 'Enfant de Neptune', en la piscina municipal coberta de 50 m., amb el mateix programa que motiva la invitació del club d'Anvers, atès que també el club de Tourcoing es convidat al 'Trofeu dels 1000 metres':

Font: Elaboració pròpia

En aquest encontre preliminar succeeix l'anècdota de que el nedador del Montjuïc Juan A. Molinero bat el rècord de la piscina dels 100 m. lliures, amb un temps de 60"4, rebaixant en dues dècimes la marca que posseïa des de feia anys en Henry Padou (Jr.) que junt amb el seu pare del mateix nom eren les llegendes vives d'aquest històric club francès. Ambdós foren olímpics; el pare a Paris 1924, Àmsterdam 1928 i Berlín 1936; i el fill a Londres 1948.

Els dos Henry Padou, pare i fill, llegendes dels 
'Enfants de Neptune' de Tourcoing (*)
Font: Diari 'La Voix du Nord'

L'endemà, divendres 26, l'equip català es desplaça a Anvers, essent rebut per un dels entrenadors del 'Scaldis', en Emile Bob de Paeppe, el qual havia estat jugador de waterpolo del Montjuïc amb motiu d'una estada seva de dos anys a la ciutat de Barcelona per motius professionals. 

En aquesta ciutat d'Anvers té lloc el 28 d'octubre l'autèntic motiu del viatge: el 'Trofeu dels 1000 metres', en el que el Club Natació Montjuïc defensa la natació espanyola front a la de països com ara Bèlgica, Alemanya, Holanda, França, Austria, Gran Bretanya, Luxemburg i Suissa; la majoria d'ells amb un nivell general de natació més alt que la del nostre país. Tot i això els esportistes catalans es classificaren com a tercer club del total dels vint-i-dos que hi participaven, només superat per el 'Zwemklub Scaldis' - l'organitzador belga - i el 'Leenwarden' Holandès. 

Retall de la portada de 'El Mundo Deportivo del 31 d'octubre de 1962 
destacant la classificació del Montjuïc en el torneig d'Anvers.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Dels contactes fets en aquest torneig sobresurt l'efectuat amb els dirigents del 'Racing Club' parisenc, que en aquell moment era el posseïdor de la millor marca mundial en els 100x100 m. en qualsevol tipus de piscina, mentre que el Montjuïc havia batut l'any anterior la millor marca d'aquesta 'prova' en piscina de 50 metres. D'aquest contacte neix la proposta de millorar en competició entre els dos clubs aquesta darrera marca de piscina de 50 metres al mític 'Stade Nautique des Tourelles', seu de les proves de natació als jocs olímpics de Paris 1924. Finalment aquesta proposta no va passar de ser una idea, difícilment realitzable per la seva mateixa complexitat.

La resta de la gira es va desenvolupar per terres belgues. El dia 29 l'equip del Montjuïc es trobava a la capital, Brusel·les, per a participar les seves nedadores en un festival contra les de l'equip de 'La Nage Forestoise', mentre que els nois servien d'espàrring a un entrenament de la selecció belga de waterpolo, amb la particularitat que el porter dels locals, Bruno de Hessele, defensava la porteria blanc-i-verda.

Foto dels equips del Montjuïc i de la 'Nage Forestoise' en esportiva
companyonia desprès de la competició a la piscina d'aquest club.
S'identifica a les nedadores Llorca, Llonc i Medina dempeus, mentre 
que assegudes al trampolí trobem a les Cuesta, Palau, Boira i Arqué.
totes elles amb barnús o vestit de bany clar, menys la Tina Boira
tercera per la dreta del trampolí amb vestit de bany fosc.
La resta de noies eren les de l'equip amfitrió.
Font: Arxiu JCE. Fons Albert i Carme Medina. Ft. SI

A la nit d'aquest mateix dia es va oferir a l'expedició del club un sopar amb l'assistència del president de la Federació Belga de Natació, el senyor Jean Leeuw, que es va desfer en elogis al segon club de la natació espanyola que els visitava, després de mes de cinquanta anys de relació amb el degà Club Natació Barcelona; també es referí a la seva amistat amb els dirigents com ara en Bernardo Picornell, en Joaquim Morera i en Tomás Batallé, els mes internacionalment coneguts per la natació europea en aquells anys.

Encara es farien dos festivals més els dies 30 i 31 d'octubre a Bruges i a La Louvière, retornant després el Club Natació Montjuïc a Barcelona, una vegada més amb el tren.

La valoració feta per els seus dirigents d'aquesta primera sortida internacional rellevant del club fou molt positiva. A la majoria de les ciutats visitades foren rebuts com el segon club de la natació espanyola amb qui competien, després d'haver tingut contacte abans amb el Club Natació Barcelona que de sempre s'havia caracteritzat per les seves gairebé anuals gires per Europa, especialment en waterpolo. En algun cas es va donar el fet que en els cartells on anunciaven el festival d'aquell dia el tipus de lletra del club apareixia en format petit per contrast amb la paraula 'Barcelona' destacada amb tipografia molt mes gran. Pura anècdota d'un viatge quasi 'inaugural' per a la natació del Club Natació Montjuïc.

Memòries del Montjuïc

(*) El club dels 'Enfants de Neptune' de Tourcoing (ENT) es un històric de la natació francesa i europea. Fundat l'any de 1904, ha estat campió de la lliga francesa de waterpolo en més de quaranta ocasions entre 1909 i 1964. S'hi destacaven dels seus primers anys els noms d'en Paul Beulque, un dels pioners dels ENT, i els dels dos Henry Padou, pare i fill. El pare va ser medalla d'or de waterpolo als jocs olímpics de Paris 1924 i medalla de bronze del mateix esport a Àmsterdam, mentre que a Berlín 1936 obtingué la quarta posició. El seu fill guanyà la medalla de bronze en els jocs olímpics de Londres 1948 en la prova dels 4x100 m. lliures.