En el 75è aniversari de la primera Ponència d'esports del país...

Aquest passat 20 d'abril s'ha complert el setanta-cinquè aniversari de la data de constitució de la primera Ponència esportiva en un ajuntament del país. En aquella data de 1948 la comissió permanent de l'ajuntament de Barcelona va ser qui en va aprovar la creació...

Antecedents

Epifani de Fortuny i Salazar (1898-1989) neix a Barcelona el 5 de setembre de 1898 en el sí d'una família de l'alta burgesia catalana, vinculada per la baronia d'Esponellà a l'aristocràcia nostrada de la qual en va ser el quart baró. Lligat per tradició familiar a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), cursà la carrera d'enginyer agrari i s'implicà en els negocis familiars, arribant a ser el president del IACSI entre 1940 i 1946. Va créixer en una familia d'adscripció monàrquica però políticament vinculada al liberalisme conservador. Ell mateix és proper a la Lliga d'en Cambó, de qui  en va ser sempre un gran admirador.

Altrament unes de les seves grans passions van ser l'estudi de la història i la pràctica de l'arqueologia, a la que es va poder dedicar gran part de la seva vida sovint acompanyat del reputat arqueòleg i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) Josep de Calassanç Serra i Ràfols (*).

Epifani de Fortuny i Salazar a l'ajuntament de 
Barcelona als anys quaranta del segle XX.
Font: Wikimedia commons. Ft. SI

En aquesta entrada ens centrem, però, en el seu vessant esportiu. Alumne intern dels col·legi dels Jesuïtes de Sarria, fou de ben jove practicant de diferent esports. Afeccionat al futbol, va formar part de la junta directiva del F.C. Barcelona cap a finals dels anys vint del segle passat.

Per el que ens interessa ara mateix, va estar estretament vinculat a les tres principals entitats esportives del Poble-sec a partir dels anys quaranta, amb les que va mantenir estretes relacions essent nomenat President d'Honor de totes elles:

• L'Agrupació Ciclista Montjuïc - la Grupa -

• La Unió Esportiva Poble-sec - el Sec -

• El Club Natació Montjuïc - el Monju -

La ponència d'Esports

En Epifani de Fortuny es nomenat regidor en el ple de l'ajuntament de Barcelona del 4 de juliol de 1944 per el primer alcalde del nou règim, Miquel Mateu Pla (1939-1945) - conegut com a 'Mateu, el dels ferros' -. Passa a ocupar la tinència d'alcaldia del districte III, a més d'encarregar-se de la Ponència de beneficència. A aquest alcalde el succeeix en Josep M. Albert Despujol (1945-1951), baró de Terrades, amic i parent d'en Epifani de Fortuny.

Sembla ser que ja des de la seva entrada a l'ajuntament en Epifani havia rebut de l'alcalde Mateu l'encàrrec d'estar al cas dels assumptes relacionats amb les activitats esportives de la ciutat, tot i que orgànicament aquests afers depenien de la Majordomia, a càrrec del funcionari Manuel Ribé qui va ser tot un mite en l'estructura funcionarial de l'ajuntament al llarg de mes de cinquanta anys.

No és, però, fins a l'arribada del nou alcalde que el baró d'Esponellà li reclama la creació d'una ponència específicament dedicada a atendre totes les qüestions esportives que es plantegen a la ciutat de Barcelona; tal com ell mateix confirma referint-se a una de les primeres xerrades amb el baró de Terrades en un esbós de memòries redactades molts anys mes tard:

"Calia aprofitar el moment i fer esment de la possibilitat de crear una Delegació de Deports (sic), deslligada de Majordomia. Es clar que a tot va dir que 'sí'. Va arribar el moment de concretar tot lo que calia fer després d'aquell 'sí' i com una escopetada, desprès d'escoltar de nou i amb mes detall la meva proposició, va sentenciar: 'No comptis ni amb un cèntim ni en crear nous empleats municipals !!!'." (**)

Amb aquestes migrades condicions el dia 20 d'abril de 1948 en Epifani de Fortuny i Salazar presenta i obté de la comissió permanent de l'ajuntament l'aprovació de la seva proposta de creació de la Ponència d'esports de l'ajuntament de Barcelona, la primera en ser creada com a tal a qualsevol municipi català o espanyol. 

Pàgina corresponent al 20 d'abril de 1948 del dietari personal d'en
Epifani de Fortuny i Salazar, amb l'aprovació de la seva proposta.
Font: ANC. Fons 1-1243. Arxiu de la familia Fortuny

El baró escriu en aquesta pàgina del seu dietari:

"No quiero hoy consignar mas nota que el triunfo completo de mi proposición a la Permanente creando la nueva Ponencia de Beneficencia y Deporte... Me cabe el orgullo de haber sido el primero en España en implantar una modalidad que será imitada desde luego y que creo que en su dia podrá contribuir a la creación del Ministerio de Deportes como existe en otras grandes naciones. Estoy satisfecho de haber prestado a Barcelona un buen servicio, venciendo las dificultades y sobretodo los reparos internos que a todo esto se oponían."

Com que els assumptes oficials tendeixen a un cert esllanguiment, l'aprovació per el Ple de l'ajuntament no té lloc fins al 18 de juny del mateix 1948, on contarà amb alguna reticència finalment superada. Ja oficialitzada la nova ponència, la premsa se'n fa ressò:

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 9 de juliol de 1948 informant de 
la creació de la Ponència d'esports a l'ajuntament de Barcelona.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

A l'article de 'El Mundo Deportivo', signat per l'històric pioner de l'atletisme català en Lluís Meléndez, aquest afirma que:

"El deporte ha tomado estado oficial en nuestro ayuntamiento. Ha bastado la voluntad de un hombre para que pudiéramos ver convertida en realidad una aspiración por la que los deportistas barceloneses ha venido abogando desde hace más de cuarenta años."

En el decurs de l'entrevista inclosa en la nota de premsa el baró d'Esponellà repasa alguns dels criteris que han de marcar el camí de la nounada ponència municipal:

• Creació d'una comissió tècnica assessora, recollint personal de l'ajuntament que ja es trobava incorporat en altres departaments, complint la condició de no contractar personal nou. Per dades posteriors sabem que era formada per:

• Ramón Raventós, arquitecte en cap del servei d'edificis culturals
• Lluís Riudor, arquitecte en cap de parcs i jardins
• Joan Piñol, enginyer en cap dels tallers municipals
• Pere Ricart, arquitecte adjunt del servei d'edificis culturals
• Vidal Rovira, advocat en cap del negociat de personal
• Marià Cañardo, inspector de circulació
• Josep Escolà, inspector de circulació

• Desenvolupament d'un primer programa de realitzacions esportives:

• Millores a l'estadi municipal d'atletisme de Montjuïc
• Millores a la piscina municipal de Montjuïc
• Reconversió de la Foixarda en camp de rugbi municipal -fins aquell moment era utilitzat per l'exèrcit com un parc mòbil d'automobilisme- 
• Asfaltat i condicionament del circuit d'automobilisme de la Diagonal

• Concurs per a la construcció del nou Pavelló Esportiu Municipal de Barcelona al carrer Lleida

• Institució de les medalles de la ciutat al Mèrit Esportiu

L'actuació estrella havia de ser la construcció del nou Pavelló Esportiu Municipal del carrer de Lleida, d'acord amb l'avantprojecte de l'any 1946 actualitzat. Es preveia de fer amb un sistema que s'avançava cinquanta anys a les concessions administrativas dels anys noranta del segle XX; la qual cosa significava que la construcció, el manteniment i l'explotació d'instal·lacions i serveis municipals podia ser feta per empreses privades a base de concessions a llarg termini, de 25 a 50 anys, segons la inversió necesaria prevista.

Retall del setmanari 'Destino' del dia 7 de febrer de 1948, amb la maqueta
guanyadora de l'avantprojecte de Palau d'esports municipal.
Font: Hemeroteca ARCA

Malauradament, aquesta arriscada iniciativa d'en Epifani de Fortuny no aconseguirà arribar a bon port. No serà fins a l'any 1954 que en el mateix solar del carrer Lleida l'ajuntament construirà, amb els seus propis mitjans, el Palau Municipal d'Esports, que serà inaugurat poc abans del començament dels II Jocs del Mediterrani del 1955, atorgats a Barcelona (***). 

Seguint amb el desenvolupament de la Ponència d'esports, a primers de l'any 1949 es configura un nou cartipàs municipal com a resultat de la renovació haguda a rel de les 'eleccions' de finals del 1948 amb que el règim blanqueja la continuïtat dels consistoris. De resultes d'aquesta renovació el baró d'Esponellà passa a ser segon tinent d'alcalde i canvia beneficència per transports i circulació, a la vegada que passa de ser l'encarregat del districte III per a ser-ne del IV, mantenint sempre la Ponència d'esports, reforçada ara com a "delegación especial de esta Alcaldia en materia de Deportes". Un ofici de l'alcalde remés a en Epifani de Fortuny en dona testimoni:

Ofici remès per l'alcalde Albert al baró d'Esponellà 
informant-lo del canvis en el cartipàs municipal.
Font: ANC. Fons 1-1243. Arxiu de la familia Fortuny

Fent un pas mes en la consolidació de la Ponència d'esports de l'ajuntament de Barcelona, aquest mateix any de 1949 es constitueix la que també va ser la primera Comissió Municipal d'Esports de Catalunya i de tota Espanya. Les comissions eren els òrgans de govern de les diferents àrees en que s'estructurava l'ajuntament i la d'esports no estava constituïda fins a la data del nou de setembre de 1949. Els arxius d'en Epifani de Fortuny en conserven una còpia de l'acta que se'n va fer amb el títol de: "Acta de constitución de la Comisión Municipal Deportiva". 

En aquesta acta, d'una mica mes de tres folis, se'n explica la fonamentació jurídica que correspon als acords de la Comissió permanent i del Ple municipal dels dies 7 i 9 de juliol de 1949, respectivament. També se'n estableix la composició política de la nova comissió, formada per cinc dels deu tinents d'alcalde, a mes d'altres tres regidors de la corporació. Es mantenen i és reafirmen en els seus càrrecs els membres de la prèviament existent Comissió assessora, mentre que el conjunt del nou organisme és presidit per el propi Baró d'Esponellà.

Entre d'altres qüestions tractades destaquen l'informe de la tasca ja realitzada i els projectes per el nou exercici. Per tancar la primera reunió en Epifani de Fortuny proposa als membres de la comissió:

"... que se estudie a fondo la posibilidad de que alguno de los grandes premios deportivos que van vinculados al nombre y la tradición de la ciudad, sea el propio Ayuntamiento a través de la Comisión Municipal Deportiva... el que organice estas pruebas".

La tasca del Baró d'Esponellà al front de la Ponència i la Comissió municipal d'esports té data de caducitat, encara que el seu final té poc a veure amb l'esport. Atenent al fet que segueix sent Tinent d'alcalde de transports serà un dels depurats com a conseqüència de la vaga de tramvies de Barcelona iniciada el dia 1 de març de 1951 que va representar un èxit dels opositors al règim (****). A rel de les diferents manifestacions produïdes es va haver de lamentar entre els manifestants un mort a mans de la Guardia Civil. La repercussió política dels fets comportà la destitució de tres autoritats: el governador civil de Barcelona, Eduardo Baeza Alegria (1947-1951); l'alcalde de Barcelona, Josep Maria Albert Despujol; i el tinent d'alcalde de Transports, en Epifani de Fortuny i Salazar. Les decisions foren preses per el nou governador civil, el general de l'exèrcit Felipe Acedo Colunga (1951-1960) i ratificades per el ministre de governació del règim, el militant de la Falange Blas Pérez González (1942-1957)

Epifani de Fortuny i el Club Natació Montjuïc

No és el lloc ni el moment d'aprofundir en aquesta estreta relació establerta entre el quart baró d'Esponellà i el Club Natació Montjuïc. En tenim prou en senyalar que es tracta, principalment, d'una estreta relació personal basada en dues personalitats diferents però, en aquest cas, complementàries. Parlem, es clar, d'en Epifani de Fortuny i Salazar i d'en Vicenç Esquiroz Soliva. En una altre entrada mirarem d'entrar-hi mes a fons.

De moment ens conformem en establir dos moments determinants d'aquesta relació. Els dos ja s'han conegut en funció de les seves diferents responsabilitats professionals i en l'associacionisme esportiu de la ciutat. La relació inclou, com una de les primeres conseqüències, la consecució del caràcter de municipals atorgat als cursets que el Montjuïc venia celebrant a la piscina municipal de Montjuïc.

Però el que uneix per sempre aquestes personalitats tant diferents i els converteix en amics per a tota una vida son dos fets de caire personal. El primer és el de l'assistència del tinent d'alcalde de beneficència i esports a l'enterrament del pare d'en Vicenç Esquiroz, mort el 9 d'agost de 1948 desprès d'uns dies convalescent en haver estat atropellat per una camioneta.

Anotació al dietari del baró d'Esponellà del dia 10 d'agost de 1948, 
amb la noticia de la mort d'en Rafael Esquiroz, pare d'en Vicenç.
Font: ANC. Fons 1-1243. Arxiu de la familia Fortuny

En Epifani de Fortuny escriu del seu puny i lletra: 

"Su hijo demuestra claramente su agradecimiento por el tratamiento que han dado a su padre en el dispensario (del carrer Sepúlveda) y por mi presencia en el acto del sepelio."

El segon acte d'aquest lligam d'amistat es produeix pocs mesos mes tard, amb motiu de les primeres 'eleccions democràtiques' a regidors de l'ajuntament de Barcelona per el 'tercio familiar', que es feren a mitjans del mes de novembre de 1948. La candidatura 'oficialista' incloïa la presència del baró d'Esponllà i s'enfrontava a una alternativa formada per membres propers a 'El Correo Catalán' de caire carlista. La situació era que malgrat que la candidatura 'oficialista' comptava amb totes les possibilitats per a sortir guanyadora, en algun moment es van produir fortes friccions entre els dos bàndols. En Vicenç Esquiroz era redactor del diari, on signava amb el pseudònim de Claris les seves col·laboracions esportives. A la vegada, es va convertir en l'ànima i el cervell de la candidatura 'oficialista', per a la qual disenyà una campanya centrada en l'adhesió de les entitats esportives dels diferents barris.

Anotació al dietari del baró d'Esponellà del dia 20 de novembre de 1948, 
explicant el paper d'en Vicenç Esquiroz en la campanya electoral.
Font: ANC. Fons 1-1243. Arxiu de la familia Fortuny

El tinent d'alcalde d'esports confirma la seva assistència al partit de 'pelota base' animat per la insistència d'en Vicenç Esquiroz, del que afirma que:

"Esquiroz que es mi verdadero cerebro gris de estas elecciones, del mismo modo que Gutiérrez y Rafael son los ejecutores de las órdenes, me ha recomendado la asistencia al partido de Pelota Base..."

El resultat va ser que en Fortuny va ser el candidat mes votat amb prop de 70.000 vots, mentre que en Esquiroz va veure perillar el seu lloc de treball a 'El Correo Catalán' a causa de la seva estreta col·laboració amb el Baró d'Esponellà. Tot va quedar en un no res, però aquests dos fets de caire personal van cimentar una relació d'amistat entre aquestes dues personalitats de l'esport barceloní i català que va anar molt mes enllà de la simple relació professional...

Per aquelles dates de finals de l'any 1948 en Epifani de Fortuny i Salazar es nomenat President d'Honor del Club Natació Montjuïc, com ho recull el seu butlleti:

Extracte del butlletí n. 12, corresponent als mesos d'agost-desembre de 1948.
Font: Arxiu JCE

En el text de l'article, apòcrif per bé que clarament atribuible a en Vicenç Esquiroz, es resalta el fet que:

"Por la enorme labor realizada por el barón de Esponellá, por el apoyo que particularmente ha recibido nuestra entidad cuando ha tenido algún proyecto en beneficio del deporte barcelonés,... es por lo que nuestro club se atrevió a solicitar del señor Barón la aceptación del título de Presidente de Honor, honrándonos con su confianza al otorgar su beneplácito..."

Josep Castellví

(*) El mateix Serra i Ràfols havia proposat que el Baró d'Esponellà fos nomenat 'Delegado provincial de excavaciones' de la 'Comisaria General de Excavaciones Arqueològicas' (CGEA) amb l'argumentació següent: "Este señor, joven y muy entusiasta de nuestros estudios", continua dient la carta de Serra a Santa-Olalla, delegat nacional de la CGEA, "tiene una posición social que lo hace completamente independiente a toda influencia desfavorable. Actualmente es teniente de alcalde de Barcelona y puede decirse que es el brazo derecho del alcalde Sr. barón de Terradas, del que es íntimo amigo y que en gran parte le debe la alcaldia. Su calidad de presidente del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro y de los sindicatos agrícolas de la Provincia lo hace muy influyente en toda ella. Sus aficiones culturales derivan de una tradición familiar ya secular y al interés por la arqueología fue llevado por la existencia de una villa romana debajo de su casa solariega de Can Sentromà en Tiana, la excavación de la cual tiene iniciada y de la que incluso publicó algo años atrás".

(**) El Baró d'Esponellà tenia costum, des de ben jove, d'anar elaborant els seus dietaris personals, actualment dipositats en l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) en el fons particular d'en Epifani de Fortuny i Salazar 1-1256, dins del fons general de la familia Fortuny. Aquest seu fons inclou, a mes dels dietaris, un gran nombre de documents tant personals com derivats de les seves diferents funcions professionals.

(***) Es poc conegut que l'impulsor dels II Jocs del Mediterrani per a la ciutat de Barcelona fou, principalment, el baró d'Esponellà que n'inicià les gestions des de finals de l'any 1949. La seva depuració de l'ajuntament de Barcelona per el nou governador, el general Felipe Acedo Colunga el mes d'abril de 1951 va impedir que seguís amb les gestions que ja havia començat molt abans que tinguessin lloc els I Jocs del Mediterrani a la ciutat egipcia d'Alexandria, els dies del 5 al 20 d'octubre d'aquell any. En una entrada específica entrarem amb mes detalls sobre aquest fet tant poc divulgat.

(****) Durant dues setmanes, la població es va negar a utilitzar el transport públic, va realitzar els seus desplaçaments a peu i va participar en nombroses manifestacions de protesta, registrant algun acte de violència amb crema d'un dels tramvies. Encara que alguns autors consideren la vaga fruit d'un moviment espontani, altres indiquen que va ser resultat de la gran tradició llibertària existent a la ciutat, tot i que més tard fou secundada per militants de les organitzacions clandestines i fins i tot va ser detingut el dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo.
"... Quan va arribar el dia del boicot, l'1 de març, els tramvies van recórrer buits els carrers de la ciutat mentre es van produir incidents menors als mercats. Unes tres-centes persones, entre els quals hi havia nombrosos falangistes, van baixar per la cèntrica Via Laietana cridant: '¡Viva Franco!' i '¡Muera el Gobernador!'...". El governador Baeza sabia llavors que molts falangistes que s'oposaven a la seva continuïtat al govern civil havien estat actuant al costat dels vaguistes, fins al punt d'utilitzar els seus vehicles privats per a transportar els vianants que recolzaven el boicot.