.jpg)
L'estiu de l'any 1954, un nen de vuit anys i mig es presenta davant d'en 'Janot' Boronat amb la intenció de participar en el VII Curset Municipal de Natació Escolar i Utilitària, que organitza el Club Natació Montjuïc a la Piscina Municipal de Montjuïc, la del Ramos. (1). El seu nom és el de Jaume Monzó Cots...
Vaig néixer el 31 d'octubre de 1946 i als primers anys cinquanta els meus pares em van apuntar per a fer el curset del Montjuïc a la piscina del Ramos. M'hi van portar perquè de petit jo era gras !... era grassonet i un bon dia van decidir que a més d'anar a classe, que anava a les monges de la plaça del sortidor, doncs que havia de fer esport perquè si no hi anava no em deixaven berenar... i a mi m'encantava berenar !
Malgrat la seva aparença física poc esportiva i la seva estima per els entrepans, tot seguit els tècnics amateurs del Montjuïc - els Vendrell, R. Carmany o Carmona - se'n adonen de que aquell infant menut i arrodonit estableix una relació molt especial amb l'aigua...
De la primera competició així oficial que me'n recordo que vaig anar va ser a uns Campionat de Catalunya que es van fer a Tàrrega, de menors de dotze anys, això era l'any 1958 i en aquella prova que vaig nedar va quedar primer el Joan Fortuny i jo vaig fer segon... son coses que et queden en el record perquè va ser la primera vegada que sortia de Barcelona i a més ens quedàvem a dormir !... que va ser el primer cop que em passava
A la dreta de la imatge en Jaume, acompanyat
d'un altre nedador del club no identificat.
Font: Arxiu JCE, fons J. Monzó. Ft. SI
L'any 1961, en inaugurar-se la Residencia Blume de Barcelona, en Jaume és convidat a formar part de l'equip de natació del centre, cosa que accepta. Així pot continuar amb la seva progressió esportiva, començada amb els primers entrenadors professionals del Montjuïc, en Janos Gergely i en Albert Medina.
Sota les ordres d'en Jan Freese, i tot seguint uns estricta regulació alimentària, en Jaume creix i s'estilitza, lluint la figura que ha de conservar al llarg de tota la seva vida. És a partir d'aquest nou règim d'entrenaments i del canvi físic experimentat que explota el campió i futur olímpic Jaume Monzó Cots.
%20i%20Monz%C3%B3%20i%20Escolies%20(CNM).%20Ft.%20A.%20Casas.jpg)
Un dels primers triomfs d'en Jaume. Campió de Catalunya dels 200 m. esquena
als Campionats de Catalunya d'hivern fets a Sabadell, l'any 1963.
Font: Arxiu JCE, fons J. Monzó. Ft. A. Casas
La seva carrera esportiva és desenvolupa de manera molt intensa, entre els anys 1963 i 1968. En aquest període aconsegueix el seu màxim rendiment com a nedador, especialitzat en els 100 i 200 m. esquena, però amb capacitat per a nedar altres proves, especialment de crol.
En aquest període es proclama campió d'Espanya a Granada - l'any 1963 -, arrabassant la supremacia d'aquest estil als canaris germans Cabrera.
El palmarès nacional espanyol del Jaume és el següent:
- Vuit títols de campió d'Espanya en proves individuals.
- Onze títols de campió d'Espanya en proves de relleus.
- Una dotzena de rècords espanyols
A aquest conjunt de fites cal sumar-hi igual o superior collita a nivell de les competicions pròpies de Catalunya.
.jpg)
Equip del Montjuïc, campìó d'Espanya de 4 x 200 lliures
a la piscina de l'Escullera de Barcelona l'any 1966. Jordi
Murio, Jaume Monzó, Gabriel Navarro i Eduard Costa.
Font: Arxiu JCE, fons C.N. Montjuïc. Ft. Montejano
Aquests èxits locals el porten a ser seleccionat per a l'equip d'Espanya de natació, essent fins a 34 vegades internacional i arribant a participar en campionats tant importants com el Trofeo Settecolli romà en nombroses ocasions, així com en nombrosos tornejos amb d'altres nacions.
En l'aspecte internacional la seva fita més sonada ha estat la de ser subcampió d'Europa dels 200 m. esquena en la XI edició dels campionats a Utrecht 1966. Per a ell, a més del subcampionat europeu, tenen especial rellevància els dos quarts llocs aconseguits a les Universiades de Budapest i Tòquio, els anys 1965 i 1967, respectivament.
Competicions internacional més rellevants d'en Jaume Monzó
Font: Elaboració Pròpia
En qualsevol cas, des del punt de vista de la representació blanc-i-verda a la història de la natació catalana i espanyola, el nom d'en Jaume Monzó Cots ha de quedar sempre associat al fet de ser el primer esportista olímpic del Club Natació Montjuïc, gràcies a la seva participació als Jocs de la XIX Olimpíada de Mèxic 1968.
Entrevista a 'El Mundo Deportivo' del 19 d'octubre de 1967 parlant
de la seva estada als U.S.A per preparar els Jocs de Mèxic 1968.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo. Ft. SI
Ha de ser, precisament, aquest màxim esclat de la seva dedicació esportiva la que ha de marcar un abans i un desprès en la mateixa. En part per els resultats obtinguts a Mèxic - per sota del desitjat - i en part per altres aspectes de la seva vida personal - estudis i servei militar -, a partir de 1969 en Monzó reorienta la seva pràctica esportiva abandonant la Residencia Blume per a tornar a entrenar amb el club de la seva vida, el Natació Montjuïc, a les ordres del seu entrenador Albert Medina. 
Entrevista, amb dedicatòria personal, publicada a la Revista Barcelonista
del desembre de 1967, recollint les novetats produïdes en la vida
esportiva d'en Jaume Monzó desprès de Mèxic 1968
Font: Arxiu JCE. Fts: dalt J.A. Sierra, sota SI
És una nova etapa marcada per altres circumstàncies; com ara la pràctica del waterpolo, esport fins ara quasi bé prohibit, i un ritme d'entrenaments menys rigorós. Altrament, la seva presència més sovintejada en l'entorn del club el reafirma com a líder indiscutible i avalador de les noves generacions de nedadores i nedadors del Montjuïc que s'emmirallen en ell.
A la piscina Folch i Torres, amb Lidia Flaqué, Elisabeth Castillo i Antoni
Nogueroles en una imatge pensada per al butlletí social del club.
Font: Artxiu JCE, fons C.N. Montjuïc. Ft. Montejano
La posterior retirada de la competició, amb la seva dedicació a la vida familiar i professional, no va significar la seva desvinculació de l'esport. Va continuar nedant, participant en travessies i competicions de veterans. També va practicar waterpolo amb l'equip de veterans del Montjuïc.
Professionalment es va dedicar a l'arquitectura tècnica. Va mantenir la seva vinculació amb les instal·lacions esportives i va participar en la remodelació de la piscina Sant Jordi de Barcelona de l'any 1990, prèvia als Jocs de Barcelona 1992.
Com a directiu es va vincular des del primer moment als equips dirigents del Montjuïc, entrant a formar part de la primera junta directiva del president Joan Ballart Serra (1972-1981). Ha col·laborat des d'aquesta responsabilitat en el desenvolupament de la Ciutat Esportiva de l'entitat, a la vegada que ha estat mantenint i cultivant el seu cercle d'amistats del club.
Trobada amb en Josep Brascó Catà celebrant el seu norantè aniversari
de quasi tot el grup de suport del 'Memòries del Montjuïc'. (2)
Font: Arxiu JCE. Ft. SI
També ha col·laborat amb la Federació Catalana de Natació:
- Membre de la junta directiva entre 2008 i 2018.
- Secretari de la Comissió de Rècords i Estadístiques.
- Vocal de la Comissió de Guardons.
- Vocal de la Comissió del Centenari de la Federació.
Com a mostra de la seva inseparable vinculació a la pràctica de la natació, un detall que considero especialment significatiu: el 25 de desembre de 2019, menys de quinze dies abans del seu traspàs, va participar en la tradicional Copa Nadal del Club Natació Barcelona, acabant segon de la seva categoria.
Finalment, el dia 7 de gener de 2020 en Jaume ens va deixar en aquest món físic, encara que sempre l'hem de tenir present en la memòria personal i, a més, especialment en aquest bloc que li és dedicat com a memòrial.
Avui, 31 d'octubre de 2026, en Jaume Monzó Cots hauria celebrat el seu vuitantè aniversari...
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada