Les noies d'or...

Redactem aquesta entrada poc temps desprès que les jugadores del waterpolo femení, representants de la 'Real Federación Española de Natación' (RFEN), hagin assolit el seu triomf més rellevant d'una llarga carrera quasi ininterrompuda d'èxits esportius en Europeus, Mundials i Jocs Olímpics, des de fa més d'uns dècada (*).

Les noies del waterpolo femení espanyol són campiones olímpiques !!!.

Els diferents mitjans de comunicació ja tindran temps de dedicar-hi els seus anàlisis i de redactar les seves cròniques, a nosaltres ens queda la satisfacció d'haver assistit, ni que sigui a la distància, al segon or olímpics del waterpolo del nostre país. 

El primer el va aconseguir l'equip masculí, amb la generació fantàstica dels Manel Estiarte, Jesús Rollán, Miki Oca, Jordi Sans, Dani Ballart, Salvador Gómez, Iván Moro, Miki Oca, Josep Mª Abarca, Jordi Payà, Sergi Pedrerol, Pedro García, Carlos Sanz i el segon porter, Ángel Luís Andreo. L'equip campió va estar comandat per en Joan Jané, com a entrenador, a més dels ajudants Santi Fernández, Albert Estiarte i Sergi Planella

Vint-i-vuit anys desprès són ara les nois les que han pujat a l'esglaó més alt del podi olímpic. Al marge de banderes i himnes, la seva ha estat una lliçó de perseverança i de solidaritat en l'esforç, fins a aconseguir l'objectiu somniat. Glòria eterna per a les Ester Ramos, Isabel Piralkova, Anni Espar, Bea Ortiz, Nona Pérez, Paula Crespi, Elena Ruiz, Pili Peña, Judith Forca, Paula Camus, Maica Garcia, Paula Leitón i Martina Terré. El bloc tècnic l'han  format en Miki Oca, com a entrenador, amb el concurs dels Jordi Nart, Angel Luís Andreo, Albert Estiarte i Nuria Falla. 

La foto mostra una bella imatge de la solidaritat del grup, entre jugadores i l'equip tècnic.
Font: Diari 'Alerta' de Cantabria

Entre l'or olímpic fundacional dels Jocs d'Atlanta 1996 i la fantàstica seqüela del que celebrem avui als Jocs de Paris 2024 hi ha com un nexe d'unió, representat per les úniques tres persones que han participat, de manera directe, en els dos triomfs olímpics: Miki Oca i Angel Luís Andreo, jugadors del 1996 i part fonamental de l'equip tècnic de 2024; i Albert Estiarte, metge integrant de l'equip tècnic en les dues ocasions.

Per part del Club Natació Montjuïc ens plau celebrar la presència en aquestes dues celebracions del darrer waterpolista olímpic del Montjuïc - al menys fins al moment present -, el porter Angel Luís Andreo (**), que a la competició d'Atlanta va haver d'estar una mica en segon pla, en tenir davant seu a la porteria a l'immens Jesús Rollán. En l'edició de París ha complert la doble funció, dins de l'equip tècnic, de preparador físic i entrenador de les porteres de l'equip campió.

Memòries del Montjuïc

(*) Per a penjar aquesta entrada en el nostre bloc hem de incomplir una de les premisses del mateix, que fa referència que en parlar dels fets esportius relacionats amb el Club Natació Montjuïc, o amb d'altres de diferents esports i entitats, tinguem com a límit temporal no sobrepassar la data de l'any 2000. Creiem, però, que el fet que comentem bé que en valia l'excepció...

(**) En relació al fet significatiu que en Angel Luís Andreo, l'any 1996, fos jugador de l'equip de waterpolo del C.N. Montjuïc quan va sortir campió olímpic als jocs d'Atlanta, vàrem publicar en el seu moment una entrada a la secció 'Butlletí' del nostre bloc on recolliem aspectes d'aquella efemèride. Us en deixem l'enllaç per si és del vostre interès recuperar-ne el seu contingut:
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2023/09/butlleti-el-darrer-waterpolista-olimpic.html