Us presentem al col·lectiu del 'Memòries del Montjuïc...'

Justificació

A la primera entrada d'aquest bloc, titulada 'Qui som ?', vàrem fer una presentació molt breu de les persones que ens trobàvem darrera de la iniciativa que tot just érem a punt de començar. Era a finals de 2020  i la pandèmia ens n'havia retardat la publicació fins aquell moment, quan ens hagués agradat fer-la dins de l'any del setanta-cinquè aniversari de l'entitat,  que finalitzà el mes d'abril.

Dèiem llavors que "La iniciativa d'aquest bloc ha nascut d'un conjunt d'exesportistes del C.N. Montjuïc que han cregut adient de tirar endavant aquesta publicació tot i aprofitant  l'ocasió de 75è Aniversari de la fundació del club...". No s'esmentava per a res la composició del col·lectiu que conformaven aquest grup, i creiem que un cop passats aquests primers dos anys de vigència del bloc ja van sent hora de donar-nos a conèixer. També senyalàvem que "... aquesta no és una pàgina institucional del Club Natació Montjuïc....", encara que tots els seus components són o han estat socis de l'entitat, que és el marc on ens hem conegut i on hem enfortit una amistat que sobrepassa els seixanta anys de relació.

En aquesta entrada us expliquem quins són els integrants del col·lectiu del 'Memòries del Montjuïc...', adjuntant en cada cas una foto de l'època de nedador i/o waterpolista al costat d'una de contemporània. A la vegada hi afegim un breu perfil biogràfic de la trajectòria esportiva i professional de cadascun d'ells.

Jaume Monzó Cots (1946-2020) 

Neix en el que va ser el quilòmetre zero de la fundació del Club Natació Montjuïc, al carrer Nou del Poble-sec. Format en els cursets d'estiu de la piscina municipal de Montjuïc, es va iniciar a l'entrenament amb en Albert Medina, passant desprès a la Residencia Blume amb en Jan Freese. Va ser la primera gran figura en la natació del club, assolint el subcampionat europeu dels 200 m. esquena a Utrecht 1966. Primer nedador olímpic de l'entitat, a Mèxic 1968, la seva carrera esportiva finalitzà l'any 1970 en el mateix club que el va veure néixer com a esportista, col·laborant amb els equips de natació i waterpolo. Retirat de la competició d'alt rendiment, ostentà diferents càrrecs directius al mateix club, així com a les federacions catalana i espanyola. A la catalana va contribuir a la creació i el sosteniment de la comissió de rècords i estadístiques, coneguda actualment com a Comissió d'Història. Finalitzà els estudis d'Arquitecte Tècnic, carrera que exercí eficientment al llarg de la seva extensa vida professional. Un accident vascular ens el va prendre el dia 7 de gener de 2020, quan érem en la fase de posada en marxa d'aquest bloc. Com tant d'altres integrants d'aquest col·lectiu, en Jaume ha estat home d'un sol club, mantenint sempre la condició de soci de l'entitat. El 'Memòries del Montjuïc...' li és dedicat, com a perenne recordatori de la seva trajectòria vital per la resta de membres del col·lectiu.

Eduard Costa Maestre (1949)

Ve al món en el barri de Sant Antoni; als deu anys rep les primeres ensenyances de la natació als cursets del club, passant tot seguit a entrenar a les ordres d'en Albert Medina. Especialista en la braça, els seus primers èxits a nivell nacional els obté en les proves de 400 i 1.500 m. lliures. Assoleix diferents campionats de Catalunya i d'Espanya tant en categories com en els absoluts. A nivell col·lectiu destaca en els campionats d'Espanya d'hivern de 1966, on obtenen la victòria en el relleu de 4x200 lliures, i en la classificació per equips, fita que repeteixen també en els campionats de Catalunya infantils i absoluts (1964) i juvenils (1967). Com a nedador ha estat integrant de la selecció espanyola en diferents encontres amb d'altres països. Jugador del primer equip de waterpolo del club dels anys seixantes, participà com a entrenador eventual en el primer Campionat d'Espanya que guanyà el Montjuïc (1972). Mantenint la condició de soci, ha estat directiu del club en diverses ocasions, arribant a ser-ne vicepresident en la presidència d'en Gabriel Navarro. Rebé els estudis de Llicenciat Mercantil i els de Diplomat en Relacions Laborals (UAB). Ha treballat com a especialista de costos en diferents empreses del sector privat, finalitzant la seva vida professional com a Director Financer de l'Institut Català de Tecnología (ICT).

Continuador de la tradició familiar de dedicació al món de la cultura i les tradicions catalanes, ha culminat aquest vessant amb la presidència de la Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona (ACFB)  en l'any del seu centenari (2022).

Francesc Mas Palahi (1949)

Nascut al carrer Salvà del Poble-Sec, d'on fou veí en la seva joventut. Realitzà els cursets d'estiu del club i s'incorporà als entrenaments a les ordres d'en Albert Medina. La seva etapa de nedador va ser breu, entre 1961 i 1965, atesa la necessitat de treballar des de ben jove. Assoleix bones marques en l'estil de papallona, quedant l'any 1965 campió provincial de Barcelona en els 200 m. d'aquesta modalitat i representant la provincia en els campionats d'Espanya infantils. L'any anterior, 1964, formà part de l'equip de nedadors que guanyà el Campionats de Catalunya infantils. Un cop deixa la natació  juga dues temporades amb l'equip de rugbi del club, assolint una presencia continuada a la davantera blanc-i-verda. Simultanieja el treball amb els estudis, fins a finalitzar la llicenciatura de Història de l'Art, guanyant posteriorment les oposicions per una plaça de professor titular del departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya, treballant com a professor en diferents Instituts d'Ensenyament Secundari (IES), tasca a la qual dedicarà els millors anys de la seva vida laboral. Com altres components d'aquesta generació d'esportistes del club va sentir la necessitat de la implicació política en les darreries del franquisme, arribant a ser un dels impulsors de l'Associació de Veïns del Raval, amb la que va col·laborar estretament.

Jordi Murio Fisa (1949) (*)

Neix i es veí del carrer del Roser del Poble-sec. Fets els cursets d'estiu habituals s'incorpora als entrenaments dirigit per l'Albert Medina. Nedador polivalent, excel·leix en l'esquena, el nado lliure i les proves d'estils. Campió de Catalunya per equips amb el club en categoria infantil (1964) i juvenil (1967), intervé també en l'equip campió absolut de Catalunya de 1964, revalidant el títol aconseguit per primera vegada el 1962 Formà part del 4x200 lliures campió d'Espanya d'hivern de 1966, batent a mes el rècord dels campionats. Internacional en diferents competicions de natació - a mes de ser el primer internacional de waterpolo del club, convocat en categoria juvenil -. Inicià la carrera professional com a entrenador en el Club Natació Reus Ploms, on s'hi estarà quasi una década. La seva trajectòria com a entrenador de natació l'ha portat a diferents clubs catalans, entre d'ells al mateix Club Natació Montjuïc on s'hi va estar entre 1987 i l'any 2000. Entrenador en diferents centres d'alt rendiment, de les federacions catalana i espanyola, ha participat en nombrosos Jocs Olímpics i Campionats del Món. A Seul (1988) condueix en Sergi López a la medalla de plata en els 200 m. braça  Amb els Jocs de Londres (2012) posà fí a la seva carrera professional, tot i seguir col·laborant en tasques docents i d'assessorament per a entitats i federacions nacionals i internacionals. L'any 2018 rep el 'I Premi INEFC a l'Excel·lència Esportiva', sumant així el reconeixement acadèmic als molts altres rebuts dins de l'àmbit esportiu.

Gabriel Navarro Martorell (1950)

Nascut al Raval, ben a prop d'on anys a venir hi haurà la piscina de Folch i Torres, rep les primeres lliçons de natació del seu pare. S'incorporà al Club Natació Montjuïc, on sobresurt en una carrera molt centrada en la mitja distància, aconseguint entre els anys 1964 i 1967 grans classificacions, especialment en els 400 m. lliures. Campió de Catalunya per equips en categoria infantil (1964) i juvenil (1967) intervé en l'equip campió de Catalunya absolut de l'any 1964. Seleccionat per l'equip nacional en diverses ocasions, formà part, també, del mític 4x200 lliures que a l'any 1966 es proclamà campió d'Espanya d'hivern. S'especialitzà a la vegada en la natació de llargues distàncies, on obté importants classificacions en les travessies del Passeig Marítim, dels ports de Barcelona i de Tarragona o en la clàssica de Banyoles. Fruit d'una d'aquestes travessies, la de Tossa de Mar de l'any 1966,  guanyà com a primer classificat una de les poques copes d'or - que no daurada - que s'han disputat mai en la natació catalana i espanyola. Professionalment, desprès d'uns anys d'aprenentatge compartint la professió del seu pare, s'especialitzà en el camp de la informàtica, on ben aviat podrà formar les seves pròpies empreses centrades en les 'Tecnologías de la Informació i la Comunicació' (TIC) a les que ha estat dedicat amb èxits notables fins a fa ben poc temps. Mantenint encara la condició de soci del club, com a directiu ha col·laborat en diferents juntes de l'entitat, arribant a ser-ne president entre els anys 1987-1990.

Ponç Puigdevall Planas (1953)

Neix també al quilòmetre zero de la fundació del Club Natació Montjuïc, al carrer Nou del Poble-sec. Encara continua com a soci en actiu, amb un dels números mes baixos d'associat, atenent al fet que va ser inscrit en el mateix moment de nàixer per el seu pare, un dels 14 fundadors 'canònics' de l'entitat. Com a nedador participà amb els equips de la seva generació en diferents campionats de Catalunya, per categories i absoluts. Desprès d'una primera aproximació al rugbi, esport predilecte del Ponç pare, s'inclina per el waterpolo on de seguida excel·lirà, primer sota la direcció d'en Josep Brascó i mes endavant a la selecció nacional comandada primer per en Bandy Zolyomy i per el mateix Brascó mes endavant, acomplint fins a 63 internacionalitats absolutes. Amb el Montjuïc assoleix fins a tres títols del Campionat d'Espanya-Lliga Nacional entre 1972 i 1977. Olímpic a Munich 1972, a mes de participant en diferents campionats europeus, absoluts i per categories. Llicenciat en Geografia i Història, inicià la seva vida professional com a bancari, estant fins a deu anys en diferents entitats del ram. S'estableix posteriorment com a autònom en el sector de les finances corporatives, on ha estat conseller de diferents societats vinculades a aquestes activitats. La seva dèria per el waterpolo l'ha portat en algún moment ha fer tasques d'entrenador, com a col·laborador d'en 'Lolo' Ibern, assolint el Campionat d'Europa Junior del 1980 a Sittard. Va asumir tasques directives com a vicepresident del club en temps de la presidència d'en Gabriel Navarro.

Carles Sànchez Pladevall (1949)

En Carles és un altre dels companys del 'Memòries...' nascuts al quilòmetres zero del club, al carrer Nou del Poble-sec. S'inicià  a la natació en els cursets d'estiu de la piscina de Montjuïc, mantenint-se com a soci del Club Natació Montjuïc des de l'any 1962. Especialitzat en papallona i esquena, obté bones classificacions en campionats provincials i de Catalunya dels anys seixantes. En la classificació per equips es campió de Catalunya infantil (1964) i juvenil (1967). Integrant des de l'edat infantil dels equips de waterpolo del club, quasi sempre sota la direcció d'en Josep Brascó, formà part de l'equip campió d'Espanya del 1972, amb la primera victòria en competició nacional front el Club Natació Barcelona. Mesos abans el seu mític gol de bozsic serví per a la primera vegada que es va vèncer al club degà, superant-lo en la final de la II Copa Catalana de waterpolo. L'any 1973 juga els seus darrers partits, ja sota les ordres d'en Agustí Mestres. Finalitzà els seus estudis superiors com a Enginyer Industrial, tot i que la seva vocació el portà a guanyar plaça al departament d'ensenyament de la Generalitat i a exercir com a professor de matemàtiques en la Formació Professional de diferents instituts de secundària. Es dedicà, mes endavant, a la formació ocupacional com a autònom en anys d'excedència de la seva carrera de funcionari públic, en la qual finalment adquirí la condició de Catedràtic. Com molta joventut de la seva època es sentí cridat a la participació política en diferents fronts, essent un dels iniciadors de l'Associació de Veïns del Poble-sec.

Joan Sans Juan (1952)

Nascut al cor del barri de Sants de Barcelona, s'inicià a la natació en els cursets del Club Esportiu Mediterrani, passant mes tard a entrenar sota les ordres de l'històric Marià Castellà. Com a nedador s'especialitzà en les proves de lliure i d'esquena. Aconseguí en aquesta etapa mediterranista posicions destacades, com la de guanyar la Travessia del Port de Tarragona de l'any 1964 en la seva categoria. Aquest mateix any participa en el rècord social dels 100x100 lliures i en les les 'XXIV Hores de Natació', en les quals formà part de l'equip guanyador. A finals de 1969 s'incorpora al Club Natació Montjuïc per tal de poder desenvolupar plenament les seves capacitats waterpolístiques, ja iniciades en el Mediterrani on havia estat internacional juvenil des de 1968. Assoleix fins a cinc Campionats d'Espanya-Lligues Nacionals entre 1970 i 1983, a la vegada que formà part dels equips del club subcampions d'Europa en la Copa (1978) i la Recopa (1982). Internacional fins a 166 vegades i olímpic a Munich (1972) intervé en nombroses competicions internacionals, amb la selecció i amb el Montjuïc. Professionalment es dedicà al món de la banca, que compatibilitzà un temps amb la tasca d'entrenador de waterpolo en categories i en el primers equips de Montjuïc (1977) i del Mediterrani (1981). els darrers anys de treball a la banca els dedicà a la tasca de formador de bancaris i executius per a la seva actualització i desenvolupament. Integrat plenament al Montjuïc, formà part de diferents juntes, arribant-ne a ser president entre 2001 i 2010.

Francesc Segura Claverol (1950)

Fill de l'Esquerra de l'Eixample, realitzà el curset d'iniciació al club l'any 1962, passant tot seguit a entrenar amb l'Albert Medina, iniciant la seva activitat de natació que s'estengué entre 1963 i 1970. Especialista en papallona, però amb marques molt qualificades en les proves d'estils. Els anys 1966 i 1967 queda campió d'Espanya juvenil en els 200 m. papallona, anant els dos anys als Jocs de la FISEC. A la vegada serà seleccionat per representar l'equip nacional en diferents encontres d'aquells anys. Com a equip formà part del del Montjuïc campió de Catalunya juvenil de natació de 1967. S'integrà ben aviat als equips de waterpolo del club, dirigits per en Josep Brascó, arribant a formar part del campió d'Espanya de 1972, any que veurà la seva retirada de l'esport de competició. Com d'altres companys seus del col·lectiu es sent cridat a involucrar-se en la participació política en els darrers anys de la dictadura. Un cop acabada aquesta serà un dels primers presidents de la Associació de Veïns del Poble-sec. Professionalment ha estat dedicat a la gestió d'activitats i serveis esportius, primer vinculats a l'administració, on arribà a ser director de l'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona (1981-1985), des de on passà a integrar-se a l'equip directiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, primer en la candidatura (1985-1987) i mes tard en el COOB - el comité organizador - (1987-1992) com a director del Projecte Equip '92 i Voluntaris Olímpics. Finalitzats els Jocs fundà diferents empreses privades de gestió esportiva, fins a la seva recent jubilació, encara que continua vinculat als seus projectes empresarials.

Josep Castellví Enrich (1950)

Nascut a Igualada, als quatre anys fou trasplantat al Poble-sec, on s'inicià a la natació en els cursets del Montjuïc l'any 1961. Passats uns primers anys d'estada en el segon equip i de dedicació a d'altres centres d'interès, a finals de 1965 es reintegrà al club sota la direcció de l'Albert Medina, en natació, i d'en Josep Brascó en waterpolo. Especialitzat en braça, i per circumstàncies diverses, sovint li correspon la participació en les diferents competicions nacionals i catalanes, tant en proves individuals com amb l'equip de relleus dels 4x100 estils. Formà part de l'equip campió de Catalunya juvenil de 1967. L'any 1968 es campió provincial de Barcelona en els 200 braça i campió d'Espanya juvenil en els 4x100 estils representant a la provincia. Integrat des del primer moment en l'equip de waterpolo, l'any de la seva retirada arribà a formar part de l'equip campió d'Espanya de l'any 1972, en funcions d'entrenador eventual. Professionalment es dedicà a la gestió d'activitats físiques i esportives, primer com a entrenador de natació i waterpolo i mes endavant treballant per diferents administracions fins a fundar, amb d'altra gent, les seves pròpies empreses. Per causes diverses, es jubilà anticipadament l'any 2013. Ha estat encarregat per els seus companys del col·lectiu del 'Memòries...' de la coordinació d'aquest bloc i d'altres xarxes relacionades.

Corol·lari

L'origen de la formació del 'Memòries del Montjuïc...' es troba en la creació l'any 2015 d'un grup d'antics nedadors i/o waterpolistes que  prengué a whatsapp el nom de 'Montjuïc + 60'. Inicialment pensat per donar suport i cercar iniciatives per a contribuir a l'ajut del club en la complexa situació social i econòmica en que es trobava llavors, va anar evolucionant i recollint l'entrada de nous membres fins a assolir els deu integrant actuals, comptant amb els sempre present Jaume Monzó.

A rel de la prevista celebració del 75è Aniversari de la fundació del Club Natació Montjuïc (1944-2019) es va plantejar al sí del grup la possibilitat d'emprendre alguna acció commemorativa de l'efemèride. I d'aquí l'origen del bloc i de les xarxes associades actuals... (**)

Memòries del Montjuïc

(*) La foto 'actual' d'en Jordi Murio correspon a l'entrega l'any 2018 del 'I Premi INEFC a l'Excel·lència Esportiva', que va recaure en ell com a reconeixement acadèmic de la seva dilatada tasca professional. El mateix Jordi, fidel a la seves maneres d'entendre la comunicació, en ha fet arribar un escrit, que reproduïm amb molt de gust tot seguit, referent a la sol·licitud de perfils biogràfics necessaris per a confegir aquesta entrada:

"Com bé em coneixes, et vull proposar sortir de guió i donar la meva versió personal del que crec que em descriu com a ex nadador, waterpolista i entrenador. Crec que enumerar èxits meus - com esportista i d´altres com a entrenador - no correspon èticament perquè sovint la sort, el temps, el lloc adequat i les persones que m'han aguantat, son un conjunt de coses que fa que un pugui tindre un balanç positiu i que a d'altres, fent el mateix, l'èxit no els hagi acompanyat. Per tant, no em sentiria gens còmode si faig un llistat de fets que no seria res més que certa  preponderància. Donat que diuen que la experiencia humana es universal i no personal, qualsevol esdeveniment esportiu em fa pensar que es el resultat d'un conjunt de valors i de capacitats que s'han après de les persones i companys dels que m'he envoltat, gairebé sempre amb més interès associatiu que personal i, per cert, en el CNM sempre he trobat font d´inspiració. És evident que no puc oblidar el meu pas per el CNM com a nadador i waterpolista, però no sempre els fets i el resultadisme - èxits i/o frustracions - com vaig dir al 2018 en el Premi que em van lliurar per l'Excel·lència de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, penso que no cal  desgranar tots els meus èxits puntuals perquè les coses són com són i l'ésser humà és el que un mateix decideix i coincideix  a la seva vida amb altres persones. Sempre comptant amb el factor temps, paciència i investigació i la sort com a eina fonamental.

També he de dir que no sempre el pensar en gran es un gran error, per exemple en un projecte de futur i amb intencions de reinventar, actualitzar, conjecturar idees, amb els amics que estem en aquest bloc, allò no ha estat possible. No per això s'ha trencat res ja que tinc clar que del nostre club n'estic molt satisfet per donar-me una bona escola de vida com a esportista i com entrenador; vaig aprendre a pescar, molt més que a recollir, també a ser persistent. Una frase clau per mi es la de Leonardo da Vinci: 'fitxa el teu rumb cap a una estrella i podràs navegar a través de qualsevol tempesta' ".

(**) La primera foto correspon a una de les múltiples trobades del nostre col·lectiu, en aquest cas produïda el mes d'octubre de 2019 al restaurant 'Elche' del carrer Nou. L'Eduard Costa no va poder ser-hi present per assumptes particulars, mentre que en Joan Sans s'incorporaria poc temps desprès. La segona correspon a la tardor de 2021, i hi són representats la totalitat del membres del col·lectiu, a manca d'en Jaume Monzó ja traspassat, i amb l'afegitó d'en Juan Antonio Molinero i en Carles Alonso, bons amics amb els quals ens veiem habitualment. El grup de whatsapp, encara existent, ha hagut de patir un lleuger canvi passant a nomenar-se 'Montjuïc + 70', per raons ben fàcils de descubrir...