"Los recuerdos suelen
contarte mentiras
se amoldan al viento
amañan la historia,
por aquí se encogen,
por allá se estiran,
se tiñen de gloria,
se bañan en lodo,
se endulzan, se amargan
a nuesto acomodo..."
Joan Manuel Serrat "Los Recuerdos".
Àlbum "Versos en la Boca", 2002
Aquest bloc neix amb l'objectiu de recollir part de les memòries individuals i col·lectives relacionades amb les moltes vicissituds que s'han anat succeint al llarg dels setanta-cinc anys de vida del Club Natació Montjuïc.
També posarem la nostra mirada en esdeveniments que han estat rellevants en la història de l'esport del nostre país, independentment de l'època o l'esport que es tracti.
Als que encetem aquesta mirada retrospectiva no ens mou pas l'afany de fer una mena d'història d'aquests fets esportius que tractarem, no en tenim ni la metodologia ni els mitjans. Es tracta, més aviat, de parlar dels nostres records i de les noticies que en guardem de com s'han succeït els fets; per tant aquestes memòries estan subjectes als mateixos defectes que qualsevol d'altres: no són una foto fixa que recull la realitat d'un esdeveniment, són recomposicions dels fets recordats i elaborats a partir de les experiències personals, les imatges que en conservem, el pas dels temps i les reconstruccions que hi hem anat incorporant provinents d'altres subjectes o espectadors.
Una part important de les entrades d'aquesta pàgina web seran les entrevistes realitzades a moltes de les persones que d'una manera o altra han estat protagonistes d'aquests anys viscuts: esportistes, directius, treballadors i companys del viatge del club, que conformaran la secció de 'Carnet de Soci'. D'aquells protagonistes determinants en la història de l'entitat que ja no són entre nosaltres en conformarem el 'Carnet' a base de les seves declaracions o escrits que hem pogut anar coneixent.
En l'apartat de 'Identitats' donarem cabuda a aquelles persones que tot i no essent socis del club han estat importants i a vegades fonamentals en el seu desenvolupament al llarg de les diferents èpoques, així com a aquells pioners que foren determinants en el desenvolupament de l'educació física i l'esport en el nostre país.
Creiem que aquest bloc ha de ser una obra conformada entre totes aquelles persones que tinguin algun fet o record personal que aportar-hi i cal fer notar que al Montjuïc a més de les activitats esportives relacionades amb el món de l'aigua que són l'objectiu per el qual va ser creat l'any 1944, s'hi van desenvolupar d'altres disciplines esportives: rugbi, atletisme, natació amb aletes, escafandrisme, excursionisme i, mes recentment, els esports de raqueta com el tennis, l'esquaix o el padel a més d'una secció cultural amb efectes de Guadiana que apareixia i desapareixia amb una certa facilitat.
Pel que fa a la seva dimensió temporal aquesta web inclourà les diferents èpoques de l'entitat fins arribar al voltant de l'any 2000 on aturarem la nostra mirada, de manera que aquests darrers anys quedaran com a reservori per a una futura ampliació d'aquesta pàgina o la creació d'una de nova.
Ens queda per aclarir el perquè li hem donat al bloc el subtítol de 'Memorial Jaume Monzó'. No ens haurien d'haver faltat tantes i tantes personalitats del club que de ben segur mereixerien també aquest reconeixement, segur... però es el cas que en Jaume va traspassar el 7 de gener d'enguany, com molts lectors d'aquest escrit ja sabran . Ell ha estat un amic personal molt estimat per tots els que hem anat tirant endavant aquesta iniciativa, a la qual ha contribuït de manera activa, i a la vegada ha estat un esportista exemplar quina carrera en la natació i el waterpolo no ha conegut cap altres colors que els verd i blancs del Montjuïc. Hi va dedicar anys i esforços per a engrandir-lo fins als nivells que va assolir en el seu moment. Temps i espai tindrem per a recordar algunes de les seves aportacions més destacades.
Finalment, no podem acabar aquesta presentació sense referir-nos a la situació d'excepcionalitat que estem travessant. En aquest any que es a punt de marxar, quasi bé tothom ha patit la perdua d'un o altre esser estimat: familiars, amigues i amics, companys de feina... Des d'aquí no podem menys que acompanyar-vos en el vostre dol i desitjar que aquesta pandèmia que ens ha estat afligint vagi emprenent el camí de la retirada.
Esperem de ser acollits amb interès i benvolença per els hipotètics lectors... al cap i a la fi us caldrà de ser comprensius amb les possibles llacunes d'una memòria de més de setanta-cinc anys... Salut
